Guerra d'Indoxina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guerra d'Indoxina
Un paracaigudista utilitza un FM 24/29 durant una emboscada (maig de 1952).
Un paracaigudista utilitza un FM 24/29 durant una emboscada (maig de 1952).
Data 19 de desembre de 1946 - 1 d'agost de 1954
Territori Indoxina francesa (principalment Vietnam del Nord)
Resultat Victòria del Viet Minh i Conferència de Ginebra. Els francesos abandonen Indoxina.
Bàndols
França França (1945-54)
Indoxina Francesa Indoxina francesa (1946-53)
Vietnam del Sud Estat del Vietnam (1949-54)
Cambodja Cambodja (1953-54)
Laos Laos (1949-54)
amb el suport de:

Estats Units Estats Units
República Democràtica del Vietnam República Democràtica del Vietnam i altres moviments comunistes
amb el suport de:
República Popular de la Xina Xina
Unió Soviètica Unió Soviètica
Comandants en cap
França Philippe Leclerc de Hauteclocque
França Jean-Étienne Valluy
França Roger Blaizot
Vietnam del Nord Ho Chi Minh
República Democràtica del Vietnam Vo Nguyen Giap
Cambodja Souphanouvong
Baixes
560.000 morts ferits o capturats en diferents etapes 900.000 morts ferits o capturats en diferents etapes
150.000 civils morts

La guerra d'Indoxina (1945-1954) es produí a la Indoxina francesa, després de la derrota japonesa a la Segona Guerra Mundial.

Soldats francesos emprant un canó de 57 mm contra l'artilleria del Viet Minh (novembre de 1953).

Aprofitant un buit de poder que les tropes britàniques amb prou feines aconseguien omplir, els guerrillers comunistes del Viet Minh van prendre el poder i van proclamar la independència del que avui és el Vietnam (setembre de 1945). Les autoritats colonials franceses, però, es van negar en rodó a pactar amb el líder comunista Ho Chi Minh. Els francesos van restaurar el poder colonial i van instal·lar-hi com a cap de govern titella l'emperador Bao-Dai.

Inicialment, els francesos pensaven que la guerrilla comunista vietnamita no era un adversari que calgués tenir en compte seriosament. Durant la Segona Guerra Mundial les guerrilles havien demostrat ser un element tàctic gens menyspreable, però encara no es pensava en la possibilitat que un exèrcit no regular pogués guanyar una campanya per ell mateix. Calgué esperar uns quants anys per a apreciar la capacitat estratègica d'un exèrcit guerriller. La gran lliçó va arribar amb la guerra civil xinesa, que va acabar el 1949 amb l'aclaparadora victòria comunista després d'una campanya de dos anys.

El Viêt Minh va rebre ajuda de la Xina comunista i va començar a posar en perill l'exèrcit colonial francès. A París, els governs de la Quarta República Francesa es negaven a enviar soldats de lleva a Indoxina, i com a resultat, la sagnia d'efectius de les unitats professionals d'elit (la Legió Estrangera, els paracaigudistes o els regiments colonials) va suscitar queixes entre els estaments militars.

La davallada final va arribar el 1954, quan l'Alt Comandament francès, mitjançant el llançament de paracaigudistes, va intentar establir una potent base avançada en un lloc anomenat Dien Bien Phu, en ple centre del territori dominat pel Viet Minh. Però van ser els comunistes els que van aixafar les unitats d'elit de l'exèrcit francès i davant la magnitud de la derrota a la batalla de Dien Bien Phu, i després que els nord-americans desestimessin la utilització d'armes atòmiques per a ajudar-los, els francesos van decidir accedir immediatament a una conferència de pau (Ginebra, 1954) que va posar fi a la primera guerra d'Indoxina.

D'aquesta conferència, en van sorgir dos estats vietnamites: un al nord, comunista, i un altre al sud, formalment liberal, que continuava estant regit per l'emperador Bao-Dai.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra d'Indoxina