17 de febrer

El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 317 dies per a finalitzar l'any i 318 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1837 - Bunyol (Foia de Bunyol): els carlins vencen a la batalla de Bunyol durant la primera guerra carlina.
• 1902 - Barcelona: s'hi declara una vaga general en què participen 100.000 obrers.
• 1949 - Barcelona: les autoritats franquistes afusellen els militants del PSUC Joaquim Puig i Pidemunt, Angel Carrero Sancho, Pere Valverde Fuentes i Numen Mestre Ferrando.
• 1987 - Barcelona: El rector de la UAB la clausura per l'ocupació del rectorat pels estudiants.
• 1993 - Catalunya: el Parlament de Catalunya declara Els Segadors l'himne oficial de Catalunya.

Resta del món

• 364 - Tyana (Àsia Menor): l'emperador Jovià mor en circumstàncies sospitoses, a la seva tenda, de tornada a Constantinoble, finalitzant un regnat de només 8 mesos.
• 1720 - La Haia (Províncies Unides): se signa el Tractat de la Haia de 1720 que va posar fi a la Guerra de la Quàdruple Aliança.
• 1925 - Neix The New Yorker, una revista fundada per Harold Ross i la seva dona, Jane Grant, cronista de New York Times.
• 1974 - Madrid: El FC Barcelona guanya 0-5 a al Real Madrid a l'Estadi Santiago Bernabéu
• 2008 - Kosovo es declara independent de Sèrbia.

Naixements

Països Catalans

• 1741 - Torà, bisbat de Solsona: Rafael Nuix, teòleg jesuïta.
• 1947 - Sabadell: Xavier Vinader i Sánchez, periodista català, expert en extrema dreta i crim organitzat.
• 1951 - Bell-lloc d'Urgell: Teresa Cunillera i Mestres, política catalana; delegada del Govern Espanyol a Catalunya des de 2018.  
• 1958 - Burjassot: Josefa Andrés Barea, infermera i política valenciana
• 1953 - Ribes de Freser: Eudald Carbonell i Roura, arqueòleg català.
• 1973 - Taradell: Lluís Codina Codina, futbolista del Gimnàstic de Tarragona entre altres equips.
• 1993 -
  • Cervera, Segarra: Marc Márquez i Alenta, pilot català de motociclisme.
  • Mataró: Marta Bach i Pascual, jugadora catalana de waterpolo.

Resta del món

• 1643 - Saint Pol de Léon (França): Jean de Fontaney, jesuïta francès, matemàtic, astònom, missioner a la Xina (m. 1710).

• 1781 - Quimper, França: René Laennec, metge i científic bretó, inventor de l'estetoscopi (m. 1826).
• 1789 - Seraing, Principat de Lieja: Mathieu Brialmont, militar francès, neerlandès i belga i ministre belga.
• 1820 - Verviers (Bèlgica): Henri Vieuxtemps, compositor belga (m. 1881).
• 1821 - Comtat de Sligo, Irlanda: Lola Montez, comtessa de Landsfeld, ballarina i actriu, cortesana i amant de Lluís I de Baviera (m. 1861).
• 1877 - Suïssa: Isabelle Eberhardt, jove escriptora que adoptà la vida nòmada de les tribus beduïnes, a finals del S. XIX (m. 1904).
• 1888 - Zory, Alemanya (actualment Polònia): Otto Stern, físic alemany, Premi Nobel de Física de 1943 (m. 1969).
• 1903 - Iran: Sadik Hidayat, escriptor revolucionari iranià.
• 1914 - Worcester, Massachusetts, Estats Units: Arthur Kennedy, actor estatunidenc.
• 1928 - Tulsa, Oklahoma: Beverly Willis, arquitecta nord-americana.

• 1930 - Londres, Anglaterra: Ruth Rendell, escriptora anglesa (m. 2015).
• 1936 - Puerto Bermejo, Argentina: Rodolfo Almirón, policia i activista ultradretà argentí.
• 1955 - Gaomi, Shandong (Xina): Mo Yan, novel·lista xinès, Premi Nobel de Literatura 2012.
• 1961 - Moscou, URSS: Andrei Korotàiev, antropòleg, economista, historiador i sociòleg rus.
• 1972 - Oakland, Califòrnia, Estats Units: Billie Joe Armstrong, guitarrista i cantant del grup musical Green Day.
• 1981
  • Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Joseph Gordon-Levitt, actor estatunidenc.
  • Manhattan, Nova York, EUA: Paris Hilton, actriu, cantant i model estatunidenca.
• 1984 - Metz: Julia Cagé, economista francesa especialitzada en economia del desenvolupament, economia política i història econòmica.
• 1984 - Ourense, Galícia: Támara Echegoyen Domínguez, regatista gallega, guanyadora d'una medalla olímpica d'or.

Necrològiques

Països Catalans

• 1901 - París (França): Carles Casagemas i Coll, pintor català (n. 1880).
• 1976 - Barcelona: Clementina Arderiu i Voltas, poetessa catalana.

Resta del món

• 1673 - París, França: Molière, dramaturg i actor francès (n. 1622).
• 1901 - Nova York, Estats Units: Lee Strasberg, actor estatunidenc.
• 1967 - Chaclacayo (Perú): Ciro Alegría, escriptor i periodista peruà (n. 1909).
• 1970 - Jerusalem: Xemuel Yossef Agnon, escriptor israelià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1966 (N. 1888).
• 1986 - Ojai, Califòrnia, Estats Units, Jiddu Krishnamurti, filòsof, orador i escriptor (n.1895).

Festes i commemoracions

• Fugida a Egipte del Senyor

Santoral

Església Catòlica

• Sants al Martirologi romà (2011): Bonós de Trèveris, bisbe (347); Fintan de Chuainednech, abat (ca. 440); Mesrob d'Armènia, lector (ca. 440); Flavià de Constantinoble, patriarca (ca. 450): Finnian de Lindisfarne, abat i bisbe (661); Silví d'Auchy, bisbe (720); Constable de Cava abat (1124); els Set Sants Fundadors, entre ells sant Aleix Falconieri, de l'orde dels Servents de Maria o servites (s. XIII); Evermod, Isfrid i Ludolf de Ratzeburg, bisbes (1178-1240).
  • Beats al Martirologi romà (2011): Luca Belludi, franciscà (1285); Maties Shobara Txizaemon, màrtir a Hiroshima (1624); Pere Yu Chõng-nyul, màrtir a Corea (1866); Anton Leszczewicz, prevere màrtir (1943).
• Sants que no figuren al Martirologi romà: Crisancià d'Aquileia, màrtir; Faustí i 44 màrtirs de Roma; Donat i Secundià de Concordia, màrtirs (304); Teòdulas i Julià de Cesarea, màrtirs (308); Loman de Trim (ca. 450); Pulcroni de Verdun, bisbe (ca. 470); Firmà d'Escòcia, bisbe; Forkern de Trim, eremita (s. VI); Habet-Deus, bisbe de Luna i màrtir (ca. 500); Guevrock de Ploudaniel, eremita (s. VI-VII); Euspici de Verdun, monjo a Micy; Benet de Càller, bisbe de Dolia (1112); Fulrad de Saint-Denís, benedictí.
• Beats que no figuren al Martirologi romà: Mazelí de Salzburg, abat (s. XI); Mangold d'Isny, abat (1100); William Richardson, prevere màrtir a Tyburn (1603).
• Venerables: Frowin de Salem, abat (1164).

Església Copta

• 10 Meixir: Jaume el Menor, apòstol; Just, fill de l'emperador Numerià, màrtir a Antinoe; Gregori l'Il·luminador, bisbe (325); Isidor de Pelusium, monjo (451); Filó de Pèrsia, màrtir.

Església Apostòlica Armènia

• 28 Arac': Anuf, mestre de Pemó; Diodor, Claudià i Pàpies d'Atalia, màrtirs; Isidor de Pelusium, monjo; Tarasi el Pastor, màrtir a Cilícia.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents a l'1 de març del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 4 de febrer del calendari julià.

• Sants: Jador i Isidor, màrtirs sota Deci (ca. 250); Fileas de Tmuis i Filorom el Magistrat, màrtirs (303); Talaleu, màrtir; Teodosi el Just; Abraham d'Arbela, bisbe (345); Joan d'Irenòpolis, bisbe (s. IV); Isidor de Pelusium, eremita; Nicolau Estudita, abat (868); Avraamij i Koprij de Petxengsk (s. XV); Jordi de Vladímir, príncep (1238); Dositea de Moscou, reclosa (descobriment de les relíquies, 1810); Ciril de Novoezersk, monjo (1532); Josep d'Alep, màrtir (1686); Metodi de Petropavlovsk, màrtir (1921); Nikolaij, Nikolaij, Eustafij, Fiodor, Aleksandr i companys màrtirs (1938).

Església Ortodoxa Grega

• Jasim, el Taumaturg, monjo; Teoctist, màrtir.

Església Ortodoxa de Geòrgia

• Evagri Mgwimeli, monjo (s. VI).

Esglésies luteranes

• Johann Heermann, rector i poeta (Església Evangèlica d'Alemanya) (1647).

Anglicanisme

• Janani Luwum, arquebisbe d'Uganda, màrtir (1977)