Vés al contingut

La Caixa: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Manteniment de plantilles
Cap resum de modificació
Línia 7: Línia 7:
|data_fundacio = 1844 Caixa de Barcelona<br />1904 Caixa de Pensions<br />1990 (fusió de caixes)<br />2014 (fundació bancària)
|data_fundacio = 1844 Caixa de Barcelona<br />1904 Caixa de Pensions<br />1990 (fusió de caixes)<br />2014 (fundació bancària)
|extincio = 18 de juliol de 2014 (com a caixa d'estalvis)
|extincio = 18 de juliol de 2014 (com a caixa d'estalvis)
|localitzacio_seu1= [[València]]
|localitzacio_seu1=
|municipi_seu2 = [[Palma]]{{efn|L'entitat destaca que aquesta mesura de trasllat té caràcter "temporal" i es realitza "mentre es mantingui l'actual situació a Catalunya, i per a preservar els seus interessos empresarials i socials, així com la seva operativa normal."}}<ref>{{ref-notícia|cognom=Sala|nom=Agustí|títol=La Fundación Bancaria La Caixa y Criteria trasladan su sede social a Palma de Mallorca|url=http://www.elperiodico.com/es/economia/20171007/la-fundacion-bancaria-la-caixa-y-criteria-trasladan-su-sede-social-a-palma-de-mallorca-6338087|data=7/10/2017|agència=elPeriódico}}</ref>
|municipi_seu2 = [[Palma]]{{efn|L'entitat destaca que aquesta mesura de trasllat té caràcter "temporal" i es realitza "mentre es mantingui l'actual situació a Catalunya, i per a preservar els seus interessos empresarials i socials, així com la seva operativa normal."}}<ref>{{ref-notícia|cognom=Sala|nom=Agustí|títol=La Fundación Bancaria La Caixa y Criteria trasladan su sede social a Palma de Mallorca|url=http://www.elperiodico.com/es/economia/20171007/la-fundacion-bancaria-la-caixa-y-criteria-trasladan-su-sede-social-a-palma-de-mallorca-6338087|data=7/10/2017|agència=elPeriódico}}</ref>
|director = [[Antoni Vila]]
|director = [[Antoni Vila]]
Línia 146: Línia 146:


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* {{oficial|http://www.lacaixa.com/ }}
* {{oficial|https://fundacionlacaixa.org/ca }}
{{commonscat}}
{{commonscat}}


Revisió del 18:41, 18 set 2020

No s'ha de confondre amb CaixaBank, societat anònima a la qual fou traslladada l'activitat bancària de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona.
Infotaula d'organitzacióFundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona
lang=ca
Seu històrica a la Via Laietana Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització sense ànim de lucre
fundació cultural
caixa d'estalvis (1990–2014) Modifica el valor a Wikidata
Indústriagrup d'empreses Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicafundació Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaFundació La Caixa (2014) Modifica el valor a Wikidata
Creació1844 Caixa de Barcelona
1904 Caixa de Pensions
1990 (fusió de caixes)
2014 (fundació bancària)
FundadorFrancesc Moragas i Barret i Lluís Ferrer-Vidal i Soler
Data de dissolució o abolició18 de juliol de 2014 (com a caixa d'estalvis)
Esdeveniment significatiu
1904 creació: Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears
1990 fusió empresarial: Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona
2014 fundació bancària Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Nom comercialCaixaBank
Governança corporativa
Seu
PresidènciaIsidre Fainé
Gerent/directorAntoni Vila
Filial
Propietari de
Erste Group
Cajasol Tower
CosmoCaixa Barcelona
CaixaForum Lleida Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Dotació financera5.868 M€ (2022) Modifica el valor a Wikidata
Ingressos totals530 M€ (2023) Modifica el valor a Wikidata
Actius totals20.000 milions d'€
Altres
Premis
Lloc webhttp://www.lacaixa.com/
Facebook: fundlacaixa Twitter (X): FundlaCaixa Instagram: fundlacaixa Youtube: UCSehFH-n8YQFcnaZ92066Qw Modifica el valor a Wikidata

La Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona (també anomenada simplement Fundació Bancària "la Caixa" o La Caixa) és una fundació bancària creada el 17 de juliol de 2014[2] i hereva de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, ja que assumí tota l'obra social i cultural de l'antiga caixa d'estalvis.[b] És el resultat de la transformació en fundació bancària de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona (”la Caixa”). Consta inscrita en el Registre de Fundacions del Ministeri d'Educació, Cultura i Esports[c] i en el Registre Mercantil de Barcelona.[3] Està subjecta al protectorat del Ministeri d'Economia i Competitivitat i té el domicili a Palma (Mallorca).

Orienta la seva activitat principal a l'atenció i el desenvolupament de l'obra social i a la gestió de la seva participació a CaixaBank, SA, de conformitat amb allò que disposa la Llei 26/2013, de 27 de desembre, de caixes d'estalvis i fundacions bancàries, així com en altres inversions, entre les quals s'inclouen Gas Natural Fenosa, Abertis, Suez, Cellnex, Inbursa, Vithas o Saba, gestionades mitjançant l'organisme CriteriaCaixa.[4]

Història

La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona fou una caixa d'estalvis fruit de la fusió realitzada l'any 1990 entre la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears (1904), coneguda com a Caixa de Pensions, i la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona (1844), coneguda com a Caixa de Barcelona.

Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona

La Caixa de Barcelona va ser fundada el 1844, amb el nom Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, arran d'un projecte que s'estudiava des de 1835, per part de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País i la Junta de Comerç pel liberal Josep Melcior Prat, a més de l'Ajuntament de Barcelona. També va ser coneguda amb el nom de la Caixa dels Marquesos, degut al gran nombre de nobles que figuraven al seu consell.[5] Entre aquests hi havia el marquès de la Quadra, d'Alfarràs, d'Alós, de Llió, de Camps, de Puertonuevo, de Palmerola, de Castelldosrius, de Galtero, de Caldes de Montbui, de Sant Antoni, de Sentmenat, de Soto-Hermoso, de Dou, de Zambrano, de Vilallonga, de Sagnier, de Castellflorite, de Casa Pinzón, de Monsolís, de Mura, i de Coscojuela; els barons de Maldá, de Vilagaià, de Purroy, de Viver, d'Albi i de Quadras; els comtes de Figuerola, de Belloch, del Vall de Marlés, de Sert i de Fígols; el vescomte de Forgas; i el duc de Solferino.[5]

A la dècada de 1970 era la segona caixa catalana, després de la de Pensions i per davant de Caixa Catalunya, aglutinant el 17,3% de dipòsits.[6] L'any 1977, en l'últim consell d'administració previ a la reforma de Fuentes Quintana, encara figuraven com a titulars diversos marquesos i nobles, que sortiren de l'entitat sense traumes i donaren pas a una etapa de modernització sota la presidència d'Eusebi Díaz Morera i la direcció d'Andreu Buades.[5] L'any 1979 va absorbir la Caixa de la Sagrada Família, l'any 1986 la Caixa Rural del Pirineu i l'any 1988 la Caixa Rural Provincial de Barcelona.[7]

Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears

Seu històrica de la Caixa de Pensions a la Via Laietana, a Barcelona.

La Caixa de Pensions (CPVE) va ser fundada l'any 1904 per l'empresari Lluís Ferrer-Vidal i Soler, l'advocat Francesc Moragas i Barret i diverses institucions de la societat civil amb fins benèfics.[8] A la segona dècada del segle xx va obrir sucursal a Mallorca i va inaugurar la seva primera seu social, l'edifici situat a la cantonada de la Via Laietana i el carrer de Jonqueres, obra de l'arquitecte Enric Sagnier.[9]

Després de l'ocupació franquista l'entitat va respectar els dipòsits en pessetes republicanes, la qual cosa li va donar gran prestigi. A partir de la segona meitat de la dècada del 1970, de la mà de Josep Vilarasau Salat com a director general, l'entitat va iniciar una important expansió basada en una estratègia de proximitat (obertura de noves oficines) i la innovació tecnològica, que cap a la meitat de la dècada del 1980, va arribar als clients sobretot amb la instal·lació massiva de caixers automàtics, activats amb les tradicionals llibretes d'estalvi. La Caixa de Pensions en aquesta dècada aglutinava el 49,6% de dipòsits de les 13 caixes catalanes.[6]

També en aquesta època va potenciar diversos productes d'estalvi en forma d'assegurances, que podia comercialitzar directament, atès que des de la fundació podia actuar com a entitat asseguradora (caixa de pensions). L'entitat va mantenir un pols amb l'administració d'hisenda espanyola, que li exigí la informació amb les dades dels titulars de les pòlisses. Després de mesos de recursos i litigis «la Caixa» va haver de lliurar aquesta informació.

La Caixa de Pensions va absorbir diverses entitats al llarg del segle xx, entre elles Caixa d'Estalvis de Vilanova (1932)[10] i Caixa de Lleida (1979).[7]

Fusió de les dues entitats i creació de «la Caixa»

El 1990 es van fusionar la Caixa de Pensions (Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears) i la Caixa de Barcelona (Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona)[11] —aleshores presidides respectivament per Joan Antoni Samaranch i Josep Joan Pintó—, fet que va culminar el 27 de juliol de 1990 amb la creació de La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, «La Caixa». El nom comercial «la Caixa» ja havia estat utilitzat per la CPVE els darrers anys,[12] i després de la fusió amb la Caixa de Barcelona va continuar amb aquesta denominació comercial.

L'any 1992 es va crear el Grup Caifor (actual VidaCaixa Grup) juntament amb Fortis, per gestionar les assegurances.[13]

Participacions industrials i sortida a borsa

La Caixa va realitzar un fort increment en el seu volum de negoci durant els darrers anys del segle xx i l'any 2000 va crear CaixaHolding, un grup que aglutinava les participacions industrials i el grup assegurador. Posteriorment l'any 2007 l'empresa va canviar la denominació social per Criteria CaixaCorp i va sortir a borsa.[14]

Expansió

Oficina de l'antiga CaixaBank France a Lió l'any 2006, ara Boursorama.

A la darreria del segle xx la Caixa va començar augmentant la seva presència en el sector bancari amb la compra de diversos bancs. Per una banda l'any 1992 va comprar a Espanya el banc Isbanc i el va convertir en CaixaBank. Anteriorment era anomenat Banco de las Islas Canarias i tenia seu a les illes Canàries però el principal accionista, Xavier Aguilar, va traslladar la seu a Barcelona. El banc aglutinava unes treinta oficines a les illes Canàries i va ser reduït a cinc oficines a Barcelona, Madrid, Palma, las Palmas i Santa Cruz de Tenerife.[15]

El 1994 va comprar el Banc d'Europa,[16] que tenia seu a Barcelona.[17] En va canviar la denominació a MicroBank (MicroBank de la Caixa SA),[18] i en va fer una entitat especialitzat en microcrèdits. Arribà a ser líder a Europa en aquest sector[19] tot mantenint acords amb el Fons Europeu d'Inversions (FEI) i el Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa (CEB).[20]

L'any 1997 CaixaBank es va dissoldre i traspassar els actius a la Caixa,[21] concretament a MicroBank. La marca CaixaBank també la va utilitzar en tres filials bancàries a l'estranger, CaixaBank Andorra, CaixaBank France i CaixaBank Monaco. En la dècada del 2000 va vendre la filial andorrana a Credit Andorrà i la francesa a Boursorama i la marca va desaparèixer temporalment.

El 2010 la Caixa va absorbir Caixa Girona i el 2011 el negoci financer de Bankpime.[22]

Bancarització

Edificis corporatius de la Caixa a la Diagonal de Barcelona

El 2011 el govern espanyol va anunciar una reforma del sistema financer que va generar un procés de conversió de les caixes d'estalvis en bancs, ja que el govern demanà a les caixes (i entitats que no capten capital als mercats) unes ràtios de solvència superiors als dels bancs i als requeriments dels acords de Basilea II i Basilea III.

El consell d'administració de «la Caixa» va anunciar, el 27 de gener de 2011, la reorganització del Grup, en virtut de la qual, «la Caixa» traspassà el seu negoci bancari a Criteria CaixaCorp, que passà a ser un grup bancari denominat CaixaBank, i Criteria CaixaCorp traslladà part de les seves participacions industrials a una nova entitat no cotitzada participada majoritàriament per la «la Caixa». Les participacions en Gas Natural Fenosa (35%), Abertis (24,6%), Agbar (24%), BME (5%) i Port Aventura (100%) quedaren retingudes a "la Caixa" per mantenir l'obra social.[23] Amb aquesta reestructuració bancària el grup es posicionà com la desena entitat financera d'Europa.[24]

El negoci financer i part de l'industrial va passar a ésser gestionat a través de CaixaBank, i part del negoci industrial passà al nou grup «La Caixa» que fa les aportacions a l'obra social. Així, «la Caixa» preservà la seva naturalesa jurídica i es mantingué com l'accionista majoritari de CaixaBank, el nou banc cotitzat a través del qual l'entitat exercia la seva activitat financera de manera indirecta.

El grup «la Caixa» gestionava un volum total de negoci bancari que ascendia a més de 503 milions a desembre de 2013, amb uns recursos totals de clients de més de 303.604 milions d'euros. L'entitat fou la caixa d'estalvis més important d'Europa i la primera entitat financera de Catalunya (març de 2012).[25]

El 26 de març de 2012 els consells de La Caixa i de CaixaBank van aprovar la compra de Banca Cívica, banc que integra Caja Navarra, Cajasol, Caja Canarias i Caja Burgos, per 977 milions, operació amb la qual CaixaBank va passar a ser la principal entitat financera d'Espanya.[25]

Des del 2014 el Director General és Gonzalo Gortázar, qui va substituir Joan Maria Nin [26] que havia substituït a Isidre Fainé, que va passar a ser president de l'entitat.[27]

Transformació en fundació bancària

L'entitat, coneguda formalment amb el nom de «Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona» fou finalment formalment dissolta el 18 de juliol de 2014. L'entitat es va donar de baixa com a caixa d'estalvis i va traslladar l'obra social a la Fundació "la Caixa", i quan aquesta darrera es dissolgué, es van cedir els actius i passius a la «Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona». L'activitat bancària s'exercia des de l'any 2011 a través de CaixaBank.

Referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i Declaració Unilateral d'Independència

El 2 d'octubre, l'endemà del Referèndum sobre la independència de Catalunya, diverses empreses de l'Estat —com Renfe, Adif, Ports de l'Estat i RTVE— van treure milers de milions de dipòsits de CaixaBank i del Banc de Sabadell,[28] i el 6 d'octubre el govern de l'estat va aprovar un reial decret-llei per facilitar el trasllat exprés de les empreses de Catalunya; i CaixaBank traslladà la seva seu a València i La Fundació Bancària La Caixa i Criteria, a Palma; per així assegurar-ne la seva estabilitat en borsa i frenar la pèrdua de dipòsits provocada per la inestabilitat política.[29]

Govern corporatiu

Patronat

Composició del Patronat de la Fundació Bancària «la Caixa» (febrer del 2017)

President
Patrons
Secretari (no membre)
Director General de la Fundació Bancària "la Caixa"
  • Antoni Vila Bertrán[30]

Direcció

Direcció de la Fundació Bancària "la Caixa" (desembre del 2019)

Crítiques

El maig de 2012 es va saber que la Caixa trucà a les redaccions de mitjans públics i privats catalans per amenaçar-los de retirar la seva publicitat a tots aquells que es fessin ressò d'una cassolada contra l'entitat financera per denunciar l'escàndol de les participacions preferents. L'amenaça es va fer efectiva a la publicació Cafè amb llet, que va afirmar posteriorment que la Caixa «no utilitza la publicitat com a manera de vendre el producte, sinó com una mesura de control de la informació», i molts mitjans van deixar d'informar dels esdeveniments.[31]

Logotip

El 1979, la Caixa de Pensions va encarregar a l'empresa Landor Associates de crear la seva identitat corporativa. D'entre totes les propostes presentades, es va decidir demanar a Joan Miró una creació seva per fer-la servir com a representació visual de l’entitat. Miró va acceptar-ho i amb Josep Royo va fer el Tapís de la Caixa del qual es pogués aïllar algun element emblemàtic.[32] El 1980, l'estrella i els seus colors —que simbolitzen un infant dipositant una moneda en una guardiola— es van convertir en el símbol de l'entitat.[33]

Premis i reconeixements

Notes

  1. ↑ L'entitat destaca que aquesta mesura de trasllat té caràcter "temporal" i es realitza "mentre es mantingui l'actual situació a Catalunya, i per a preservar els seus interessos empresarials i socials, així com la seva operativa normal."
  2. ↑ NIF G-58899998
  3. ↑ amb el número 1.658

Referències

  1. ↑ Sala, Agustí «La Fundación Bancaria La Caixa y Criteria trasladan su sede social a Palma de Mallorca». elPeriódico, 07-10-2017.
  2. ↑ Cordero, Dani «La Caixa deja de ser una caja» (en castellà). El País, 23-05-2014.
  3. ↑ Registre Mercantil de Barcelona. tom 20.397, p. foli 1, full B-5.614, número 3.003. 
  4. ↑ «Qui som». Fundació Bancària «La Caixa». [Consulta: 2 març 2017].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Entre Espartero y la huelga general de 1902» (en castellà). El País, 30-07-1989.
  6. ↑ 6,0 6,1 Primer Congrés Català de Geografia: II. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. 
  7. ↑ 7,0 7,1 «Variacions produïdes en el mapa de caixes d'estalvi des de 1977» (PDF). Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.
  8. ↑ Roca i Rossell, Francesc «Primeres empreses col·lectives». L'Econòmic, 08-01-2011, pàg. 31.
  9. ↑ Cartés, Josep Maria «De Moragas a Fainé» (en castellà). La Vanguardia, 28-01-2011.
  10. ↑ Puig Rovira, Francesc Xavier. Vilanova i la Geltrú, 1936-1939: guerra civil, revolució i ordre social. L'Abadia de Montserrat, 2005. 
  11. ↑ «La Caixa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. ↑ Evolució i perspectives de futur de l'agricultura a les contrades de parla catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1987, p. 287. 
  13. ↑ «SegurCaixa Holding S. A., nova denominació de CaiFor, el Grup Assegurador de “la Caixa”» (PDF). VidaCaixa, 12-02-2009. [Consulta: 2 febrer 2011].
  14. ↑ «Caixaholding cambia su nombre por Criteria» (en castellà). El Mundo, 19-07-2007 [Consulta: 2 febrer 2011].
  15. ↑ Baratech, Feliciano «Caja banquera» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 23-02-1992, p. 83 [Consulta: 28 gener 2011].
  16. ↑ Maruny, Albert «La Junta del Banco de Europa aprueba la venta del 75 por 100 del grupo a la Caixa» (PDF) (en castellà). ABC, 06-12-1994 [Consulta: 4 febrer 2011].
  17. ↑ «La Caixa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. ↑ «Registros oficiales de entidades. Variaciones producidas en mayo de 2007» (en castellà). Banc d'Espanya, maig de 2007. [Consulta: 31 gener 2011].
  19. ↑ «MicroBank lidera el sector de los microcréditos en Europa» (en castellà). Extraconfidencial.com, 11-05-2010 [Consulta: 28 gener 2011].
  20. ↑ «MicroBank lidera el sector de los microcréditos en Europa» (en castellà). Libertad digital, 18-05-2010 [Consulta: 28 gener 2011].
  21. ↑ «Registro oficial de entidades.». Banc d'Espanya. [Consulta: 28 gener 2011].
  22. ↑ «La Caixa formatliza la compra de Bankpime». Vilaweb, 01-12-2011.
  23. ↑ «La Caixa tindrà el 81% de CaixaBank, el nou banc en què es convertirà Criteria». Lamalla.cat, 27-01-2011. [Consulta: 28 gener 2011].
  24. ↑ Font Manté, Àlex «CaixaBank naixerà abans de l'estiu i serà el desè banc europeu». Diari Ara, núm. 60, 28-01-2011, pp. 6-7 [Consulta: 28 gener 2011].
  25. ↑ 25,0 25,1 Grau, Olga «CaixaBank compra Banca Cívica per 977 milions». El Periodico, 26-03-2012.
  26. ↑ Trillas, Ariadna «La Caixa ficha como director general al consejero delegado del Sabadell» (en castellà). El País, 08-06-2007 [Consulta: 20 maig 2013].
  27. ↑ «El lobi Club de Roma aterra a Barcelona amb seu pròpia i vocació mediterrània». Ara, 18-04-2013 [Consulta: 20 maig 2013].
  28. ↑ Serra, Carlota «El relat apocalíptic de la fuga de seus s'ensorra un any després». El Nacional, 06-10-2017.
  29. ↑ Torres, Fernando; et alii «Banco Sabadell y CaixaBank dejarán su sede en Cataluña si se independiza» (en castellà). El Economista, 05-10-2017.
  30. ↑ «ANTONI VILA BERTRÁN». [Consulta: 19 desembre 2019].
  31. ↑ «La Caixa executa l'amenaça de retirar la publicitat a mitjans que difonen la cassolada indignada». Setmanari la Directa, 17-05-2012. [Consulta: 19 maig 2012].
  32. ↑ Barroso, Carmen; García, Francisco «The Rhetorical Construction of Corporate Logos» (en anglès). Arte, 27, 2, 2015, pàg. 289-309. DOI: DOI: 10.5209/rev_ARIS.2015.v27.n2.44667.
  33. ↑ «L’estrella de «la Caixa»». Caixabank, 19-12-2012.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Caixa
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Caixa&oldid=24959769»