20 de gener
(S'ha redirigit des de: 20 gener)
| << | Gener 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 20 de gener és el vintè dia de l'any. Aquest dia de l'actual calendari (Calendari Gregorià) es correspon amb el 10 de gener del Calendari Julià. Queden 345 dies per finalitzar l'any i 346 en els anys de traspàs.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1279 - Perpinyà (el Rosselló): Pere II aconsegueix que son germà Jaume II de Mallorca li hi signi una declaració de vassallatge.
- 1287 - El rei Alfons el Franc continua la conquesta de l'illa de Menorca, que culminarà amb la capitulació de Sent Agaiz, signada al castell de Santa Àgueda el dia 21 de gener.
- 1401 - Barcelona: A la llotja s'obre una taula de canvi coberta amb un tapet amb les armes de la ciutat. La Taula de Canvi de Barcelona es pot considerar el primer banc públic d'Europa.[1]
- 1479: Ferran el Catòlic accedeix al tron d'Aragó.[2]
- 1640 - Barcelona: hi reben amb entusiasme Francesc de Tamarit, heroi del setge de Salses.
- 1924 - Espanya: Primo de Rivera nomena reconeguts anticatalanistes com a diputats provincials de Catalunya.
- 1958 - Espanya: es publica la primera aventura dels personatges de còmic Mortadel·lo i Filemó d'Ibáñez, al número 1394 de la revista Pulgarcito, d'Editorial Bruguera.
- Resta del món
- 648 - Europa: El rei visigot Khindasvint instaura la monarquia hereditària a Hispània en associar al tron al seu fill Recesvint.
- 1942 - Alemanya: Se celebra la Conferència de Wannsee, on es decideix l'extermini dels jueus que es trobin sota l'esfera d'influència alemanya a Europa.
- 1936 - Regne Unit: Eduard VIII del Regne Unit és coronat Rei de la Gran Bretanya, Irlanda i els Dominis Britànics Mars Enllà. El seu mandat durà fins a l'11 de desembre del mateix any.
- 1989 - Estats Units: George Herbert Walker Bush, es converteix en el 41è President dels Estats Units d'Amèrica.
- 1993 - Estats Units: Bill Clinton, es converteix en el 42è president dels Estats Units.
- 2001 - Estats Units: George W. Bush, es converteix en el 43è president dels Estats Units.
- 2009 - Estats Units: Barack Hussein Obama Jr. inicià el seu mandat com a 44è President dels Estats Units d'Amèrica.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1358 - el Puig de Santa Maria, l'Horta Nordː Elionor d'Aragó i de Sicília, princesa d'Aragó i reina consort de Castella (m. 1382).[3]
- 1850 - Alcoi: Emili Sala i Francés, pintor valencià (m. 1910).
- 1864 - Vic: Joan Collell i Cuatrecasas, religiós català (m. 1921).
- 1896 - Felanitx: Joan Estelrich i Artigues, escriptor i polític mallorquí.
- 1902 - Reus: Joan Garcia Oliver, militant anarquista de la CNT i de la FAI i ministre de justícia del govern de Largo Caballero el novembre de 1936. Igualà jurídicament homes i dones.
- 1913 - Mollerussa: Maria Manonelles i Riera, activista política i sindical catalana (m. 2004).[4]
- 1940 - Manlleu: Josefa Contijoch, escriptora catalana.[5]
- 1952 - Barcelona: Joan Barril i Cuixart, escriptor i periodista català (m. 2014).
- 1966 - València: Marta Torrado de Castro, advocada i política valenciana.[6]
- 1989 - Maó, Menorca: Elisabet Salom Pons, coneguda com a Bet Salom, és una gimnasta menorquina.[7]
- Resta del món
- 1723: Louis-Pierre Anquetil, historiador francès.
- 1716: - Madrid: Carles III d'Espanya, rei d'Espanya. (m. 1788).
- 1775 - Poleymieux-au-Mont-d'Or, prop de Lió, França: André-Marie Ampère, físic i matemàtic francès (m. 1836).
- 1809 - Las Bòrdas d'Arisa, França: Napoléon Peyrat, pastor protestant, poeta i historiador del catarisme i de la Reforma.[8]
- 1820 - Liverpool, Regne Unit: Anne Clough, educadora i feminista (m. 1892).
- 1867, París: Yvette Guilbert, cantant, actriu, model pictòrica francesa (m.1944).[9]
- 1870 - Heusy, Bèlgica: Guillaume Lekeu, compositor belga (m. 1894).
- 1872 - San Francisco, Estats Units: Julia Morgan, arquitecta, primera dona titulada en arquitectura al món (m. 1957).[10]
- 1873 - Farsø, Dinamarca: Johannes Vilhelm Jensen, escriptor danès, Premi Nobel de Literatura de 1944 (m. 1950).
- 1918 - Uruguai: Esther Ballestrino, bioquímica i activista social, fundadora de Mares de Plaça de Mayo (m. 1977).[11]
- 1920:
- Atlanta - Geòrgia (Estats Units): DeForest Kelley, actor estatunidenc.
- Rímini - Regne d'Itàlia: Federico Fellini, director de cinema i guionista italià (m. 1993).
- 1923 - Oslo: Nora Brockstedt, cantant noruega, primera representant del seu país, i en dues ocasions, a Eurovisió (m. 2015).[12]
- 1924 - Houilles, Seine-et-Oise, França: Yvonne Loriod, pianista francesa (m. 2010).[13]
- 1926 - Packard, Kentuckyː Patricia Neal, actriu estatunidenca de teatre i cinema, guanyadora d'un Oscar (m. 2010).[14]
- 1931 - Rye, Nova York (EUA): David Morris Lee, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1996.
- 1940 - Nova York, Estats Units: Carol Heiss, patinadora artística sobre gel estatunidenca.[15]
- 1943 - Regne Unit: Dame Jessica Rawson, historiadora de l'art britànica, acadèmica i conservadora de museu especialitzada en art xinès.
- 1946 - Étampes, Essonne (França): Jean-Louis Martinoty, musicòleg, escriptor, periodista i director d'escena francès (m. 2016).[16]
- 1979 - Calabasas, Califòrnia, EUA: Rob Bourdon, bateria de Linkin Park.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1479 - Barcelona: Joan el Sense Fe, sobirà de la Corona d'Aragó.[2]
- 1934 - Sitges, Garraf: Miquel Utrillo, enginyer, pintor, decorador, crític d'art i promotor artístic català (n. 1862).
- 1963 - Barcelona: Joaquim Dualde i Gómez, advocat i polític valencià, ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, 1934-1935) durant la Segona República Espanyola (87 anys).
- 1991 - Barcelona: Dolors Palau Vacarisas, periodista catalana, especialitzada en l'àmbit de la cultura (n. 1948).[17]
- 2002 - Puigverd d'Agramunt: Dolors Piera i Llobera, mestra i sindicalista catalana (n. 1910).[18]
- 2014: Montse Anfruns, actriu, cantant i poetessa catalana especialitzada en el doblatge audiovisual al valencià.
- 2018 - Barcelona: Mercè Torrents i Turmo, pianista i compositora catalana (n. 1930).[19]
- 2021 - Sant Quirze Safajaː Manuel Soler i Alegre, pilot de trial. Va ser el primer català en guanyar una prova del campionat del món de trial el 1979 (n. 1957).[20]
- 2023 - Cochabamba: Xavier Albó i Corrons, sacerdot jesuïta, antropòleg i lingüista català (n. 1934).
- Resta del món
- 1606, Macau (Colònia portuguesa a la Xina): Alessandro Valignano, jesuïta italià, missioner al Japó (n. 1539).
- 1833, Tallinn: Elisabeth Mara, soprano alemanya de gran habilitat tècnica (n. 1749).[21]
- 1837, Londres, Anglaterra: Sir John Soane, arquitecte anglès que despuntà en l'estil neoclàssic (83 anys).
- 1859, Berlín: Bettina von Arnim, escriptora i compositora alemanya del romanticisme.[22]
- 1875, Barbizon, França: Jean-François Millet, pintor realista i un dels fundadors de l'Escola de Barbizon, a la França rural.
- 1917, Madrid (Espanya): Alejandro Ferrant i Fischermans va ser un pintor espanyol.
- 1936, Sandringham House, Norfolk: Jordi V del Regne Unit, Rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda (n. 1865).
- 1984, Acapulco, Mèxic: Johnny Weissmüller, esportista i actor nord-americà d'origen hongarès (n. 1904).
- 1990, Santa Monica, Califòrnia: Barbara Stanwyck, actriu estatunidenca (82 anys).[23]
- 1993, Tolochenaz, cantó de Vaud, Suïssa: Audrey Kathleen Ruston coneguda com a Audrey Hepburn, actriu cinematogràfica anglesa d'origen belga (n. 1929).
- 2012, Los Angeles: Etta James –Jamesetta Hawkins–, cantant estatunidenca de blues, soul, gospel, jazz… (n. 1938).[24]
- 2014, Bolonya Itàlia: Claudio Abbado, director d'orquestra, entre d'altres, de La Scala de Milà, l'Òpera de Viena, l'Orquestra Simfònica de Londres i la Filharmònica de Berlín (80 anys).[25]
- 2015, Maracay: Canserbero, raper, cantant, compositor i activista social veneçolà.
- 2018, Longview, Washingtonː Naomi Parker, obrera nord-americana que va servir de model del cèlebre cartell We Can Do It! (n. 1921).[26]
- 2022 - ? Alemanya: Gernot Böhme, filòsof alemany (n. 1937).
Festes i commemoracions[modifica]
- Santoral: Sant Sebastià, màrtir; sant Fabià I, papa; Enric de Finlàndia, bisbe llegendari; beat Ludolf de Fonte Avellana fundador de l'Orde de Fonte Avellana; beat Eusebi d'Esztergom, fundador de l'Orde de Sant Pau Primer Eremita; beat Marcelo Spínola y Maestre, bisbe de Sevilla i fundador de les Esclaves del Diví Cor.
- Festes patronals a Palma (Mallorca); festa major de Riudoms (Baix Camp), festa de Sant Sebastià d'Olvan (Berguedà).Festa major de Monistrol de Montserrat (Bages)
- Festa local de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), Riu (Baixa Cerdanya) i de Vilalba Sasserra (Vallès Oriental)
- Festa major d'hivern de Begues (Baix Llobregat).
Referències[modifica]
- ↑ Pons, Marc. «Taula de Canvi de Barcelona, el primer banc públic de la Història». ElNacional.cat, 20-01-2017. [Consulta: 19 novembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Antonio Cavanillas de Blas. Isabel, la reina Católica. Verbum Editorial, 21 juny 2016, p. 87–. GGKEY:TA09FWPUD08.
- ↑ «Elionor d’Aragó | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 juliol 2022].
- ↑ «Manonelles Riera, María» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias, 23-12-2016. [Consulta: 24 gener 2024].
- ↑ «Josefa Contijoch i Pratdesaba | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «X Legislatura (2011-2016). Torrado de Castro, Marta» (en castellà). Congrés dels Diputats. [Consulta: novembre 2020].
- ↑ Fitxa de Pequín 2008 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. al COE (castellà)
- ↑ «Napoléon Peyrat (1809–1881)» (en anglès). Museu Protestant. [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ «Yvette Guilbert, la diva du café-concert» (en francès). Occitanie Musées.. [Consulta: 23 desembre 2023].
- ↑ «Julia Morgan» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 novembre 2021].
- ↑ «Casa de la Mujer "Esther de Careaga". Esther Ballestrino de Careaga» (en castellà). Agrupación De Frente, 22-08-2019. [Consulta: 24 octubre 2022].
- ↑ Rico, Vicente; Velasco, Javier; Fabelo, Rubén. «La primera representante noruega Nora Brockstedt fallece a los 92 años». Eurovision Spain. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Yvonne Loriod». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Patricia Neal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Olympedia – Carol Heiss». [Consulta: 5 febrer 2022].
- ↑ «Biographie Jean-Louis Martinoty Metteur en scène». [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ «Necrológicas. Dolors Palau» (en castellà). El País [Madrid], 20-01-1991. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Dolors Piera». UGT, 25-02-2013. Arxivat de l'original el 2017-06-30. [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ «Mercè Torrents, al web "Músics per la cobla». [Consulta: 24 octubre 2016].
- ↑ Simon, Lluís. «Mor Manuel Soler, el primer català que va guanyar una prova del mundial de trial». [Consulta: 20 gener 2021].
- ↑ «Gertrud Elisabeth Mara» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 21 desembre 2023].
- ↑ «Bettina von Arnim | enciclopedia.cat». [Consulta: 20 novembre 2023].
- ↑ «Barbara Stanwyck». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Etta James | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ «Claudio Abbado | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Muere a los 96 años Naomi Parker Fraley, que inspiró el cartel icono del feminismo». Europa Press, 23-01-2018. [Consulta: 3 juliol 2021].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 20 de gener |