En Teoria de la probabilitat i Estadística, la distribució t no central generalitza la distribució t de Student mitjançant un paràmetre de no centralitat. Mentre que en un contrast d'hipòtesis d'igualtat de mitjanes en una població normal, la distribució t de Student descriu com es distribueix l'estadístic de contrast quan la hipòtesi nul.la es certa (igualtat de mitjanes), la distribució t no central ho fa quan la hipòtesi nul.la és falsa; llavors, és especialment important en el càlcul de la potència estadística d'un contrast.
També s'utilitza en la modelització robusta de dades.[1][2]
Sigui una variable aleatòria normal estàndard i una variable aleatòria amb distribució khi quadrat amb graus de llibertat que és independent de . Es diu [3] que la variable aleatòria
té una distribució t no central amb graus de llibertat i paràmetre de no centralitat ; s'escriu . Quan es té una distribució de Student ordinària . Tingueu en compte que el paràmetre de no centralitat pot ser negatiu.
Comentari sobre els graus de llibertat no enters. El cas habitual d'aquesta distribució és quan el nombre de graus de llibertat és un nombre natural, però tant des del punt de vista de les aplicacions com de la teoria, és convenient disposar d'aquesta distribució que pugui tenir qualsevol nombre estrictament positiu de graus de llibertat, . Això pot fer-ser gràcies a que una distribució khi quadrat està ben definida en aquesta situació.
La funció de densitat de la distribució t no central no té una expressió senzilla i en veurem diverses formulacions que surten a la literatura. Sigui .
Expressió integral [4] Cal notar que quan és un nombre natural, aquesta fórmula es pot escriure en termes de la funció :[5] on Per a la funció vegeu, per exemple, Jeffreys and Jeffreys.[6]
Expressió en sèrie [7]
Expressió en termes de funcions especials
Utlitizant la funció cilíndrica parabòlica ,[8] tenim [9]Mitjançant la funció hipergeomètrica confluent , també denotada per ,[10] tenim on
Expressió en termes de la funció de distribució
El programari estadístic R i altres programes estadístics utilitzen la següent expressió per calcular la funció de densitat:[11]
on és la funció de distribució de la distribució no central amb graus de llibertat i paràmetre de no centralitat (vegeu el següent apartat).
Prova
Fórmula (1)
Escrivim amb , , on (distribució khi amb graus de llibertat), i independents. Utilitzant que si una variable aleatòria té funció de densitat , llavors la variable aleatòria , amb , té funció de densitat , tenim que la funció de densitat de és Donada la independència entre i , la funció de densitat conjunta del vector és Considerem la transformació específicament on . Aquesta funció és bijectiva de classe . La funció inversa és amb . El valor absolut del determinant jacobià de és . Llavors (vegeu la pàgina de vector aleatori) la densitat de (després d'arreglar l'expressió) és
Llavors, per a , Fent el canvi , arribem a l'expressió (1)
Expressió en sèrie. Retornem a l'expressió (*), que equival a i descomponem en sèrie de potències en la variable . A continuació es raona que es pot intercanviar la integral amb el sumatori i s'arriba a i es calcula cada integral fent el canvi de variable , amb la qual cosa obtenim (2).
Expressions en termes de funcions especials. La fórmula (3) es dedueix de la fórmula (1) utilitzant la representació integral de la funció cilíndrica parabòlica :[12] per a ,
La fórmula (4) s'obté a partir de (3) mitjançant la relació entre les funcions cilíndriques parabòliques i les funcions hipergeomètriques confluents
[13][14][15] Expressió en termes de la funció de distribució (5): vegeu el següent apartat
.
La funció de distribució de la distribució t no central amb graus de llibertat i el paràmetre de no centralitat es pot expressar com
[16][17]
on
- és la funció beta incompleta regularitzada,
i és la funció de distribució de la distribució normal estàndard. Cal notar que només depèn de i per tant en (6), per a és indistint posar o .
Prova
Aquesta fórmula s'obté a partir de l'expressió en sèrie de la funció de densitat (2). Començarem demostrant una fórmula intermèdia que ens serà d'utilitat més endavant. Argumentant que la convergència de la sèrie en (2) és uniforme en qualsevol interval finit,
[18] podem integrar terme a terme; concretament, per a
, s'obté
Ara s'utilitza la
fórmula de duplicació de la funció gamma:
i s'obté
D'altra banda,
Així,
Designem l'expressió de la dreta per .
Per a , tenim on hem utilitzat que és simètrica respecte el 0 i que la funció que hem calculat abans només depèn de .
Finalment, per obtenir l'expressió (7), el sumatori de (8) es separa en dos, un pels els índexs
parells i l'altre pels senars i s'obté la fórmula que volíem demostrar.
Demostració de la fórmula de la densitat en termes de la funció de distribució
La demostració consisteix en calcular la diferència
utilitzant la fórmula (8). Fixem
; el punt clau de la prova és que en la expressió (8) per a
i
, per a cada terme
del sumatori, el subíndex de la funció gamma incompleta és el mateix. Concretament, si definim la funció
llavors,
Ara aplicarem la fórmula
[19] on
és la
funció Beta a cadascuna de les diferències entre els sumands del mateix índex
(ambdues sèries són convergents i les podem restar terme a terme) tindrem
Aplicant la fórmula de duplicació i simplificant, i ajuntant tots els termes del sumatori, s'obté multiplicant l'expressió de la dreta de (2), amb la qual cosa es demostra (5) quan .
Per a , pels càlculs que acabem de ferm, tenim que on designa la funció de densitat de la distribució amb graus de llibertat i paràmetre de no centralitat . Però tal com es comprova a partir de (1) o (2),
D'on resulta la fórmula que volíem demostrar.
El moment d'ordre d'una distribució no central és [20]
- on designa la derivada d'ordre k -èssim de la funció .
En particular, la mitjana i la variància són
Prova
Com en el cas dels moments de la distribució
de Student, el càlcul dels moments de la distribució
no central es redueix a
Vegeu el càlcul de
a la
distribució de Student. També tenim que per a una variable
normal estàndard (vegeu els moments de la
distribució normal),
Aplicació al càlcul de la potència del contrast t de Student
[modifica]
Vegeu Johnson and Welch.[21] Sigui una mostra d'una població normal , és a dir, les variables aleatòries són independents i totes tenen distribució . Fixem un número . Volem contrastar En el contrast de Student, l'estadístic de contrast és on la mitjana mostral i és la variància mostral (modificada)Aleshores, sota la hipòtesi nul.la , (vegeu la distribució de Student). Fixat un nivell de significació (habitualment 0 , per determinar la regió crítica calculem el valor tal que on . Llavors, rebutgem si .
Donat un valor (per tant, de la hipòtesi alternativa), podem calcular la potència del test, és a dir, la probabilitat de rebutjat la hipòtesi nul.la quan és falsa) en aquest punt de la següent manera: escrivim En l'expressió de la dreta,
- Si suposem , llavors .
- Tenim que i per tant és una variable aleatòria amb una distribució (vegeu l'article sobre la distribució khi quadrat) dividida pels seus graus de llibertat.
- Les variables aleatòries dels punts 1 i 2 són independents (vegeu l'article sobre la distribució khi quadrat) .
En conseqüència, si , . Llavors, la potència del test en el punt serà
Els intervals de tolerància normals unilaterals tenen una solució exacta en termes de la mitjana mostral i la variància mostral basada en la distribució t no central.[22] Això permet calcular un interval estadístic dins del qual, amb un cert nivell de confiança, es troba una proporció especificada d'una població mostrada.
- ↑ «Lecture 13: Noncentral χ2-, t-, and F-distributions» (en anglès). https://pages.stat.wisc.edu.+[Consulta: 3 juliol 2023].
- ↑ «Non-Central Distribution» (en anglès). https://www.statisticshowto.com.+[Consulta: 3 juliol 2023].
- ↑ Johnson, Norman L.; Kotz, Samuel; Balakrishnan, Narayanaswamy. Continuous univariate distributions. 2. 2. ed. Nova York: Wiley, 1995, p. 508. ISBN 978-0-471-58494-0.
- ↑ Scharf, Louis. Statistical signal processing: detection, estimation, and time series analysis. transferred to digital print on demand 2002; reprinted with corrections July, 1991. Reading, Massachusetts Wokingham Amsterdam: Addison-Wesley, 2002, p. 177. ISBN 978-0-201-19038-0.
- ↑ Hogben, D.; Pinkham, R. S.; Wilk, M. B. «The moments of the non-central t-distribution» (en anglès). Biometrika, 48, 3-4, 1961, pàg. 465–468. DOI: 10.1093/biomet/48.3-4.465. ISSN: 0006-3444.
- ↑ Jeffreys, Harold; Jeffreys, Bertha. «Section 23.081». A: Methods of mathematical physics. 3. ed.; 1. paperback ed., reprinted 2001. Cambridge: Cambridge Univ. Press, 2001. ISBN 978-0-521-66402-8.
- ↑ Craig, Cecil C. «Note on the Distribution of Non-Central $t$ with an Application» (en anglès). The Annals of Mathematical Statistics, 12, 2, 6-1941, pàg. 224–228. DOI: 10.1214/aoms/1177731752. ISSN: 0003-4851.
- ↑ National Institute of Standards and Technology. NIST Handbook of Mathematical Functions. Cambridge New York Melbourne: Cambridge University Press, 2010. ISBN 978-0-521-14063-8. Vegeu la pàgina web «NIST Handbook of Mathematical Functions: §12.2 Differential Equations ‣ Properties ‣ Chapter 12 Parabolic Cylinder Functions». [Consulta: 9 gener 2024]. Especialment la fórmula 12.5.1
- ↑ Gil, Amparo; Segura, Javier; Temme, Nico M. «New asymptotic representations of the noncentral t ‐distribution». Studies in Applied Mathematics, 151, 3, 10-2023, pàg. 857–882, fórmula 2.12. DOI: 10.1111/sapm.12609. ISSN: 0022-2526.
- ↑ «títol=NIST Handbook of Mathematical Functions: Chapter 13 Confluent Hypergeometric Functions». [Consulta: 9 gener 2024].
- ↑ «R: The Student t Distribution». [Consulta: 28 desembre 2023].
- ↑ «NIST Handbook of Mathematical Functions: §12.5 Integral Representations ‣ Properties ‣ Chapter 12 Parabolic Cylinder Functions». [Consulta: 10 gener 2024].
- ↑ «12.4.1, NIST Handbook of Mathematical Functions: §12.4 Power-Series Expansions ‣ Properties ‣ Chapter 12 Parabolic Cylinder Functions». [Consulta: 10 gener 2024].
- ↑ «12.7.12 i 12.7.13 , NIST Handbook of Mathematical Functions: §12.7 Relations to Other Functions ‣ Properties ‣ Chapter 12 Parabolic Cylinder Functions». [Consulta: 10 gener 2024].
- ↑ «12.2.6 i 12.2.7, NIST Handbook of Mathematical Functions: §12.2 Differential Equations ‣ Properties ‣ Chapter 12 Parabolic Cylinder Functions». [Consulta: 10 gener 2024].
- ↑ Lenth, Russell V Journal of the Royal Statistical Society, Series C, 38, 1, 1989, pàg. 185–189. JSTOR: 2347693.
- ↑ Gil, Amparo; Segura, Javier; Temme, Nico M. «New asymptotic representations of the noncentral t ‐distribution». Studies in Applied Mathematics, 151, 3, 10-2023, pàg. 857–882, fórmules (1.1) i (1.2). DOI: 10.1111/sapm.12609. ISSN: 0022-2526.
- ↑ Craig, Cecil C. «Note on the Distribution of Non-Central t with an Application». The Annals of Mathematical Statistics, 12, 2, 1941, pàg. 224–228. ISSN: 0003-4851.
- ↑ Temme, Nico M. Special functions: an introduction to the classical functions of mathematical physics. New York Chichester Brisbane [etc.]: J. Wiley and sons, 1996, p. 289, fórmula (11.37). ISBN 978-0-471-11313-3.
- ↑ Hogben, D; Pinkham, RS; Wilk, MB «The moments of the non-central t-distribution». Biometrika, 48, 3–4, 1961, pàg. 465–468. DOI: 10.1093/biomet/48.3-4.465. JSTOR: 2332772.
- ↑ Johnson, N. L.; Welch, B. L. «Applications of the Non-Central t-Distribution». Biometrika, 31, 3/4, 1940, pàg. 362–389. DOI: 10.2307/2332616. ISSN: 0006-3444.
- ↑ Owen, D. B. «A Survey of Properties and Applications of the Noncentral t-Distribution». Technometrics, 10, 3, 1968, pàg. 445–478. DOI: 10.2307/1267101. ISSN: 0040-1706.
|
---|
|
Distribucions discretes amb suport finit | |
---|
Distribucions discretes amb suport infinit | |
---|
Distribucions contínues suportades sobre un interval acotat | |
---|
Distribucions contínues suportades sobre un interval semi-infinit | |
---|
Distribucions contínues suportades en tota la recta real | |
---|
Distribucions contínues amb el suport de varis tipus | |
---|
Barreja de distribució variable-contínua | |
---|
Distribució conjunta | |
---|
Direccionals | |
---|
Degenerada i singular | |
---|
Famílies | |
---|