
 |
Funció de distribució de probabilitat  |
Tipus | Distribució F no central  |
---|
Epònim | Ronald Aylmer Fisher i George Snedecor  |
---|
Paràmetres | d1, d₂ > 0 graus de llibertat |
---|
Suport |  |
---|
fdp | x>0 |
---|
FD |  |
---|
Esperança matemàtica | , per d₂ > 2 |
---|
Moda | , per d1 > 2 |
---|
Variància | per d₂ > 4 |
---|
Coeficient de simetria | d₂ > 6 |
---|
FGM | No existeix |
---|
EOM | Fisher-F-distribution  |
---|
Mathworld | SnedecorsF-Distribution  |
---|
En Teoria de probabilitat i Estadística, la distribució F és la distribució de probabilitat definida del quocient de dues variables aleatòries independents amb distribucions khi quadrat, cadascuna dividida pel seu nombre de graus de llibertat. També se la coneix com a distribució F de Snedecor (per George Snedecor) o com a distribució F de Fisher-Snedecor. És fonamental en molts contrasts d'hipòtesis, especialment en els de l'Anàlisi de la variància. La referència bàsica d'aquesta pàgina és Johnson et al.[1]
Definició, funció de densitat i funció de distribució
[modifica]
Sigui
i
, independents, amb
i
. La variable aleatòria
es diu que segueix una distribució
amb
i
graus de llibertat.. S'escriu
.
La seva funció de densitat és
on
és la funció beta.
La funció de distribució per a
es pot escriure
on
és una funció beta incompleta regularitzada. Per a
,
.
Comentari sobre els graus de llibertat. El cas més habitual d'una distribució
és quan el nombre
de graus de llibertat és un nombre natural i llavors es pot interpretar com la suma dels quadrats de
variables aleatòries normals estàndard independents. Però mitjançant la funció de densitat es pot definir una distribució
que tingui com a graus de llibertat qualsevol nombre real estrictament positiu
, nombre que continua anomenat-se els graus de llibertat de la distribució.[2] En conseqüència, pot definir-se la distribució
amb graus de llibertat qualsevol nombres
.
Càlcul de la funció de densitat
Comencem buscant la funció de densitat de

Amb aquest objectiu, considerarem el canvi

i després buscarem la marginal de

. Per la independència de

i

, la densitat conjunta del vector

és el producte de les densitats d'aquestes dues variables:

on

Considerem l'aplicació

donada per

que és bijectiva. La inversa és

,

El determinant jacobià de

és

. Llavors, la funció de densitat de

(vegeu l'apartat de funcions d'un vector aleatori amb densitat de la pàgina
Vector aleatori) és

Per tant,

La integral de la dreta es pot calcular mitjançant la
funció gamma i, canviant

pel seu valor, s'obté

Finalment, per calcular la densitat de

s'utilitza que si

és una variable aleatòria amb funció de densitat

, llavors la densitat de la variable

, amb

, és

Càlcul de la funció de distribució
Per a

tenim

En aquesta integral es fa el canvi

i s'obté una integral del tipus funció beta.
Phillips [3] dona la següent expressió de la funció característica de
:
on
és la funció hipergeomètrica confluent de 2a. classe.[4] Vegeu Johnson et al.[1] per a un desenvolupament en sèrie de la funció característica.
Sigui
. Llavors
té moment d'ordre
si i només si
. En aquest cas,
En particular, si
, llavors
te esperança i val
Si
,
te moment de 2n ordre
i
Prova
Atès que

i

són positives i independents, tenim que
D'una banda, per les propietats de les distribucions khi quadrat,
D'altra banda,
La integral de la dreta és del tipus funció Gamma, i llavors, si
, tenim que
Si
, aleshores la integral val infinit.
Quan

ajuntant (1) i (2) s'obté el resultat.
on
és la funció digamma. Vegeu Lazo and Rathie.[5]
- ↑ 1,0 1,1 Johnson, Norman L.; Kotz, Samuel; Balakrishnan, Narayanaswamy. «Chap. 27». A: Continuous univariate distributions. 2. 2. ed. Nova York: Wiley, 1995. ISBN 978-0-471-58494-0.
- ↑ Johnson, N. L.; Kotz, S.; Balakrishnan, N. Continuous Univariate Distributions, Volume 1. 2a edició. Nova York: Wiley, 1994, p. 417. ISBN 0-471-58495-9.
- ↑ Phillips, P. C. B. (1982) "The true characteristic function of the F distribution," Biometrika, 69: 261–264 JSTOR 2335882
- ↑ National Institute of Standards and Technology. «Formula 13.4.4». A: Olver, F. W., Lozier, D., Boisvert R., Clark, C. W.. NIST handbook of mathematical functions. Cambridge New York Melbourne: Cambridge University Press, 2010. ISBN 978-0-521-14063-8.
- ↑ Lazo, A.V.; Rathie, P. «On the entropy of continuous probability distributions». IEEE Transactions on Information Theory. IEEE, 24, 1978, pàg. 120–122. DOI: 10.1109/tit.1978.1055832.
|
---|
|
Distribucions discretes amb suport finit | |
---|
Distribucions discretes amb suport infinit | |
---|
Distribucions contínues suportades sobre un interval acotat | |
---|
Distribucions contínues suportades sobre un interval semi-infinit | |
---|
Distribucions contínues suportades en tota la recta real | |
---|
Distribucions contínues amb el suport de varis tipus | |
---|
Barreja de distribució variable-contínua | |
---|
Distribució conjunta | |
---|
Direccionals | |
---|
Degenerada i singular | |
---|
Famílies | |
---|