Cementiri de Montjuïc: diferència entre les revisions
Línia 252: | Línia 252: | ||
* [[Joan Salvat-Papasseit]], escriptor (Via de Sant Jordi, agrup. 7a, nínxol 563) |
* [[Joan Salvat-Papasseit]], escriptor (Via de Sant Jordi, agrup. 7a, nínxol 563) |
||
* [[Joan Antoni Samaranch i Torelló]], polític i empresari |
* [[Joan Antoni Samaranch i Torelló]], polític i empresari |
||
* [[Manuel Sayrach i Carreras]], (Sants, 1886 - Sant Feliu de Llobregat, 1937), arquitecte i escriptor |
* [[Manuel Sayrach i Carreras]], (Sants, 1886 - Sant Feliu de Llobregat, 1937), arquitecte i escriptor modernista (panteó Família Sayrach) |
||
* [[Salvador Seguí Rubinat]] ''el Noi del Sucre'', polític (agrup. 13a) |
* [[Salvador Seguí Rubinat]] ''el Noi del Sucre'', polític (agrup. 13a) |
||
* [[Antoni Sesé]], polític |
* [[Antoni Sesé]], polític |
Revisió del 23:46, 14 oct 2014
Cementiri del Sud-oest | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (ca) Cementiri de Montjuïc | |||
Dades | ||||
Tipus | Cementiri | |||
Arquitecte | Leandre Albareda i Serrallach | |||
Primera menció escrita | 1883 | |||
Construcció | 1884 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | modernisme català | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Barcelona i Montjuïc (Barcelonès) | |||
| ||||
El Cementiri del Sud-oest, conegut popularment com a Cementiri de Montjuïc, i antigament com Cementiri Nou, és la necròpolis a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona. Té una superfície d'uns 567.934 metres quadrats i unes 152.774 sepultures. Ocupa pràcticament tot el vessant sud de la muntanya. És el més gran que hi ha dins el terme municipal de Barcelona. Ja durant l'Edat Mitjana a la muntanya hi havia hagut un cementiri exclusiu per a jueus, com així ho confirmen investigacions i troballes arqueològiques.[text imprecís]
Història
El cementiri va ser inaugurat el 17 de març de 1883. La seva creació va ser deguda a l'explosió industrial, demogràfica i ràpid creixement urbanístic que patí la ciutat de Barcelona a mitjans del segle XIX. En el cementiri es pot trobar una placa commemorativa d'aquest dia on es beneí el recinte catòlic. Com a innovació, al cementiri es reservà uns espais perquè poguessin ser enterrats aquells que tinguessin altres confessions religioses, com ara protestants o jueus.
Fins aquell moment a la ciutat hi havia petits cementiris, com el de Sant Andreu, Horta, Sant Gervasi, el de Sants o el que es considerava el més gran i més antic de la ciutat, el Cementiri del Poblenou. Aquest últim havia estat sempre al servei de la ciutat de Barcelona i fins a mitjans del segle XIX, quan es van enderrocar les muralles que impedien l'expansió urbanística de la ciutat, havia estat extramurs. La resta de petits cementiris que troben avui dia dins la ciutat són el testimoni que queda de quan Sants, Horta, San Gervasi, Hostafrancs eren petits pobles que tenien els seus propis fossars, molt abans que quedessin annexionats a la ciutat de Barcelona.
La pressió urbanística havia esgotat les possibilitats d'espai per a nous enterraments en aquests cementiris. L'emergent i poderosa burgesia catalana impulsà el projecte d'un nou cementiri que seria realment una necròpolis, per la seva grandària i nombre de sepultures. S'encarregà el disseny i planificació a l'arquitecte Leandre Albareda. Per l'època en què va ser projectat i construït, el cementiri acollí l'arquitectura del modernisme dins l'art funerari. En efecte, avui dia es considera el Cementiri del Sud-oest, com un punt de referència i visita obligada per estudiar i gaudir del modernisme en l'arquitectura. En el cementiri s'hi poden trobar bellíssimes i interessants escultures, gravats i treballs en pedra i ferro en làpides, panteons i grups arquitectònics. Fins i tot es va construir un estany que roman intacte avui dia.
El cementiri en l'actualitat
La necròpolis de Montjuïc ja no es pot expandir per falta d'espai, però tot i això segueix sent el cementiri més gran de la ciutat i continua fent servei a la ciutat. Per compensar la seva limitació d'expansió i satisfer les necessitats de Barcelona quant a serveis funeraris, es construí la meganecròpolis de Collserola, inaugurat el 27 de juny de 1972. Aquest modern cementiri, encara que fa servei a la ciutat, queda fora del terme municipal per trobar-se entre els termes municipals de Cerdanyola del Vallès, Barcelona i Montcada i Reixac.
Però, a pesar de la limitació d'espai, el cementiri ha anat modernitzant les seves instal·lacions. Es pot trobar una sala de cremació, fonts d'aigua potable repartides pel recinte, local·litzador electrònic de tombes, un autobús que circula dins del cementiri, jardins per espargir i dipositar cendres, etc.
El 2008 començà un projecte en què el cementiri quedava obert al turisme, ja que és un patrimoni cultural i testimonial de la ciutat. Seguint el projecte de turisme funerari iniciat el 2004 al Cementiri del Poblenou, imitant París que promociona el seu cementiri de celebritats Père-Lachaise o Praga, que vol fer conèixer el bell cementiri jueu. Aquesta iniciativa vol donar a conèixer i apropar els nombrosos tresors arquitectònics no només al turista forà sinó també als ciutadans de Barcelona, que sovint desconeixen la història i l'estètica del cementiri.
Jaciments arqueològics
Dins el recinte del cementiri hi ha diferents jaciments de diferents èpoques: bronze, ibèric, romà i medieval.
El jaciment de l'edat del bronze es troba al vessant est del cementiri i al sud-oest del castell de Montjuïc, en una zona amb vegetació arbustiva i profundament modificada en la seva orografia original a causa de diversos esllavissaments de terres que es produïren al segle XIX. En aquest indret s'havien recollit nombrosos fragments de ceràmica de pasta grollera fets a mà, de jaspi i de sílex. Presumiblement es tractava d'un assentament prehistòric i proper a una àrea d'extracció de jaspi a l'aire lliure. El material aparegut al jaciment (sector M 5), ens situa en un moment relacionat amb la transició del bronze final a la primera edat del ferro. El material arqueològic data de finals del segle VII aC a inicis del segle VI aC. La presència de bases planes, formes en "S" amb acabats pentinats i decoracions tals com, dobles cordons i algun fragment d'acanalat del tipus Estret, confirmen aquesta atribució cronològica. Actualment, aquesta zona es troba ocupada per Parcs i Jardins de l'ajuntament de Barcelona.[1]
En la zona est del cementiri, en una àrea que formava un fort pendent que anava des dels voltants del castell del Port fins a l'antiga via de Magòria, es troba un jaciment ibèric. S'ha documentat una secció d'un mur, d'una amplada considerable -aproximadament d'1 metre-, format per pedres molt grans barrejades amb d'altres de mida mitjana, travades amb fang. Aquest mur, pel tipus de tècnica emprada (de pedra seca), i pel material que es va recollir, es va identificar com a ibèric. Pel que fa a la seva alçada, per la zona tallada del talús, es conservava una altura d'un metre i mig, mentre que a mesura que s'endinsava cap a dins del talús no excavat, perdia alçada. A més es va documentar un pou mort que tallava el mur. Aquest estava reforçat interiorment per superposició de fileres de pedres. Podrien pertànyer a un possible poblat ibèric ubicat en aquest lloc. Una altra hipòtesi és la possibilitat que es tractessin d'estructures relacionades amb el camp de sitges, potser una mena de tanca perimetral de tot el conjunt de sitges. D'altra banda, les parets ibèriques localitzades poden correspondre a un petit nucli, on s'establirien els administradors o vigilants de les sitges.[2]
A l'extrem oest del cementiri, i a l'oest del Mirador de Migdia de la muntanya de Montjuïc, es troben les restes d'unes estructures romanes. Amb motiu dels treballs d'enjardinament de la zona es van dur a terme treballs de prospecció que van donar com a resultat la localització d'una àrea amb gran dispersió de materials arqueològics d'èpoques ibèrica i romana. Les estructures documentades conformen un àmbit quadrangular delimitat per tres murs (fets d'opus caementicium). Aquesta cambra formaria, molt probablement, part d'un establiment rural romà d'època tardorepublicana, com indica la cronologia del material consistent en ceràmiques comunes oxidades i reduïdes, ceràmica grollera de cuina, campaniana A i B, ceràmica sigil·lada itàlica, parets fines, àmfores del tipus Pascual 1, Dressel 2/4 i Dressel 7/11, llànties, dòlies i material constructiu com tègules, imbrices, pondus, metalls com claus de ferro i bronze i una moneda ibèrica, escòria de metall, fragments de marbre, vidre, restes de fauna tan terrestres com malacologia. Aquest material arqueològic proporciona una cronologia des de meitat del segle II aC fins a principis del segle I dC. Actualment, la zona s'ha condicionat per a l'entrada al cementiri. Per l'aparició d'estructures arquitectòniques d'època romana a la part alta de Montjuïc, s'ha publicat com una vil·la romana. Però és difícil pensar en una vil·la romana, com a tal, a la muntanya de Montjuïc per la seva orografia. L'aparició de ceràmica ibèrica en aquesta zona, fan pensar en la proximitat amb el poblat ibèric al turó del Castell del Port.[3]
Al nord del cementiri, damunt de la fossa comuna a l'agrupació 12-Sant Manel, es trobava un forn medieval. El forn constava de dues cambres sobreposades, la de foc i la de càrrega o cocció, amb graella divisòria i praefurnium. Tots els elements estaven retallats a la roca. De tiratge vertical, amb una sola entrada d'aire. La graella és de planta quadrangular (2,60 m x 2,60 metres) amb un gruix no inferior a 40 cm. Disposava setze forats en forma quadrada, quatre per quatre. La concepció de la cambra de foc respon a dues necessitats d'ordre tecnològic, suport de la graella i funció calorífica. Estava totalment excavada a la roca. La seva planta era de forma circular amb irregularitats. El diàmetre era de 3,30 metres. Les parets eren còncaves i el diàmetre màxim de 3,70 metres. La cambra estava dividida en dos compartiments per una mena de paret que fa la funció de columna o suport de la graella, i el seu gruix augmentava progressivament de dalt a baix, que passava de tenir 70 centímetres a 140 centímetres. El forn estava dedicat a la cocció de material constructiu d'època barroca. Actualment, el forn es va destruir per la construcció de més nínxols.[4]
Curiositats
La primera persona enterrada al cementiri va ser José F. Fonrodona y Vila. Va ser enterrat el 19 de març de 1883, com així resa la seva làpida.[5]
En l'espai on s'enterren les persones de confessió jueva es pot trobar un monument que recorda l'Holocaust.
Pedro Almodóvar hi rodà algunes escenes de la seva pel·lícula Todo sobre mi madre l'any 1999.
Durant molt de temps s'ha indicat a la guia de tombes il·lustres com que hi estava enterrada l'actriu Margarida Xirgu. Moltes persones visitaven la tomba pensant que era la de l'actriu. Enrealitat era una confusió. La tomba pertany a una altra Margarida Xirgu que res té a veure amb l'actriu, que realment està enterrada a Molins de Rei. La coincidència de noms provocà la confusió.
El cementiri té carrers amb noms, com els d'una ciutat.
-
Panteons de la família Batlló i, al fons, dels Bonaplata
-
Panteó Vial i Solsona, amb escultura d'Enric Clarasó
-
Tomba de l'editor Manuel Maucci
-
Tomba de Durruti al cementiri de Montjuïc.
-
Tomba de Francesc Ferrer i Guàrdia.
Enterrats famosos
Al llarg de la seva història el cementiri ha acollit personatges cèlebres de tota mena: polítics, literats, actors, personatges de societat, esportistes, criminals, artistes, arquitectes, eminències, que formen part ja de la memòria de Barcelona i de Catalunya. Aquí n'oferim alguns noms:
- Josep Ainaud i Sánchez (Alacant, 1868 – Barcelona, 1916), artista i actor
- Enric Ainaud i Sánchez (Alacant, 1875 – Barcelona, 1958), músic
- Manuel Ainaud i Sánchez (Barcelona, 1885–1932), pedagog i artista
- Alady, Carles Saldaña i Beut (València 1902 - Barcelona 1968), artista de music-hall
- Irene Alba Abad (Madrid 1873 -Barcelona 1930), actriu
- Leandre Albareda i Petit (Barcelona 1852 - 1912), arquitecte del cementiri (agrup. 5a)
- Isaac Albéniz (Camprodon 1860 - Kanbo, França 1909), músic (Via Sant Joan, agrup. 8a)
- Pere Aldavert (Barcelona 1850 - 1932), escriptor i periodista (Via Sant Josep, agrup. 3a)
- Mercedes de la Aldea (Barcelona 1932 - 1954), actriu
- Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890 - 1959), folklorista
- Virgínia Amposta Amposta (Terra Alta, 1903 - Barcelona, 1939), activista política i sindical (al Fossar de la Pedrera)
- Salvador Andreu i Grau (Barcelona 1841 -1928), el Doctor Andreu, empresari farmacèutic, promotor immobiliari i filàntrop (agrup. 3a)
- Madronita Andreu (Barcelona, 1895-1983), fotògrafa
- Victoria de los Ángeles (Barcelona 1923 – 2005), soprano (Via Sant Oleguer, agrupació A, nínxol esp. 197, primer pis; la inscripció diu "Família Magriñà", la del seu marit)
- Ramon Aramon i Serra (Barcelona, 1907 – 2000), filòleg, secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans
- Víctor Arriazu y Calleja (Barcelona 1935 - Puerto de la Cruz 1997), dibuixant
- Rossend Arús i Arderiu (Barcelona 1845 - 1891), periodista, dramaturg i maçó
- Francisco Ascaso (Almudévar, Osca, 1901 - Barcelona, 1936), polític i dirigent anarquista (agrup. 13a)
- Matilde Asquerino (Barcelona 1884-1968), actriu de teatre
- Miquel (Torregrossa, 1906 - Barcelona, 1936) i Josep Badia i Capell (Torregrossa, 1903 - Barcelona, 1936), polítics (agrup. 9a)
- Francisco Juan Barba Corsini (Tarragona, 1916 - Barcelona, 2008), arquitecte (Via Sant Jaume 11, tomba especial 229)
- Ignasi Barraquer i Barraquer (Barcelona, 1884-1965), metge oftalmòleg (agrup. 3a)
- Armand Basi Sabi (Barcelona, 1924 - 2009) i Josep Basi, empresaris i dissenyadors tèxtils
- Joan Bastinos i Coll (Barcelona, 1816 – 1893) i Antoni Joan Bastinos i Estivill (Barcelona, 1838 – 1928), editors i llibreters (Via Sant Josep, 2A-31)
- Josep Maria Batista i Roca (Barcelona 1895-1978), historiador i polític (agrup. 10a)
- Hans Beimler (Munic, 1895 - Madrid, 1936), membre de les Brigades Internacionals
- Federico Beltrán Massés (Guaira, Cuba, 1885-Barcelona 1949), pintor
- Mariano Beut, actor i cantant
- Carme Biada i Navarro (m. Barcelona, 1949), empresària, vídua d'Arturo Elizalde Rouvier i directora d'Elizalde entre 1925 i 1949 (panteó de la família Elizalde)
- Ramón Blanco de Erenas (Sant Sebastià 1833 – Madrid 1906), militar, capità general de Cuba i Filipines
- Jesús Blasco (Barcelona 1919-1995), dibuixant d'historietes (Secció Sant Agustí, agrup. 14, tomba 207)
- Joaquim Blume i Carreras (Barcelona 1933-Conca 1959), gimnasta (Via Sma. Trinitat, agrup. 12a)+
- Antoni de Bofarull i de Brocà (Reus, 1821 - Barcelona, 1892), historiador, arxiver i escriptor
- Jaume Bofill i Mates, Guerau de Liost (Olot, 1878 - Barcelona, 1933), escriptor, poeta i polític
- Xesco Boix (Barcelona 1946 - Malgrat de Mar 1984), cantautor infantil (Via Sant Francesc, agrup. 9a)
- Francesca Bonnemaison (Barcelona 1872 - 1949), mecenes i promotora del feminisme (Via Santa Eulàlia, agrup. 1a)
- Enric Borràs (Badalona 1863 - Barcelona 1957), actor teatral
- Vicent Borràs Abellà (València, 1867-Barcelona, 1945), pintor valencià
- Mario Cabré (Barcelona 1916 -1990)., torero, actor i poeta (Vía Sant Jordi, agrup. 7a, tomba 349)
- Anna Cabré i Esteve, ballarina (Via Sant Jordi, agrup. 7a, tomba 349)
- Francesc Cambó (Verges, Baix Empordà, 1876 - Buenos Aires, Argentina, 1947), polític i mecenes cultural (agrup. 3a)
- Rafael Campalans (Barcelona 1887 - Torredembarra 1933), polític i professor, fundador de la Unió Socialista de Catalunya (agrup. 3a)
- Paco Candel (Casas Altas, Racó d'Ademús, 1925 - Barcelona, 2007), escriptor i periodista
- Mercè Capsir i Vidal (Barcelona, 1899 - Suzzara, Llombardia, 1969), soprano (Via Sant Oleguer, agrup. 5a, tomba menor 63)
- Teresa Carbonell, actriu
- Josep Carner (Barcelona 1884 - Brussel·les 1970), escriptor (Via Santa Eulàlia 3, agrup. 3a, tomba A-363)
- Manuel Carrasco i Formiguera, polític
- Joan Carrera i Planas (Cornellà de Llobregat, 1930 - Barcelona, 2008), clergue i bisbe auxiliar de Barcelona
- Joan Casanellas, polític (agrup. 9a)
- Ramon Casas, pintor (Vía Santa Eulalia, agrupació 3a, tumba menor A, 322, amb la inscripció "Família Casas").
- Nicolau Casaus, directiu del F.C. Barcelona
- Gaspar Cassadó i Moreu (Barcelona, 1897 – Madrid, 1966), violoncel·lista i compositor
- Ildefons Cerdà, urbanista i enginyer (agrup. 3a)
- Guillem Cifré i Figuerola, dibuixant d'historietes
- Alexandre Cirici i Pellicer, historiador i crític de l'art
- Aleix Clapés i Puig (Vilassar de Dalt, 1850 - Barcelona, 1920), pintor modernista simbolista
- Josep Clarà, escultor (Via Sant Oleguer, agrup. 4a)
- Francisco Codoñer Pascual, músic, i Mercedes Belenguer Machancoses, poeta, autors de cançons populars (Via Santa Eulàlia, agrup. III, pis 3r, nínxol 7.137)
- Teresa Claramunt i Creus (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1931), dirigent anarcosindicalista (a la fossa comuna, procedent del nínxol d'Amàlia Domingo, on havia estat enterrada)
- Miquel Coll i Alentorn, historiador i polític (agrup. 3a)
- Pere Collaso i Gil, polític i empresari (Via Sant Josep, agrup. 2a, 2A-48/51)
- Josep Collaso i Gil, empresari, alcalde de Barcelona (Via Sant Josep, 2A-48/51)
- Lluís Companys, polític, al fossar de la Pedrera
- Teresita Conesa, cantant popular
- Miquel Consegal, atleta (Via Sant Francesc, agrup. 7a)
- Joan Coromines, filòleg i lexicògraf
- Lluïsa Denís, escriptora (Via Santa Eulàlia, agrup. 1a)
- Guillem Díaz-Plaja i Contestí (Manresa, 1909 - Barcelona 1984), escriptor i assagista
- Amalia Domingo, escriptora espiritista (Via Sant Carles, agrup. 13a, nínxol 35)
- Manuel Duran i Bas (Barcelona, 1823 - 1907), jurisconsult i polític
- Buenaventura Durruti, polític (agrup. 13a)
- Llàtzer Escarceller, actor
- Agustí Esclasans i Folch (Barcelona, 1895 - 1967), escriptor i poeta
- Josep Espasa i Anguera (La Pobla de Cérvoles, 1840 - Barcelona, 1911), editor
- Joan Espasa i Escayola (Barcelona, 1875 – 1930), metge i editor (Via Sant Francesc, agrupació 9a, arc cova 35)
- Josep Espasa i Escayola (Barcelona, 1874 - 1949), editor
- Maria Espinalt i Font (Barcelona, 1910 - 1981), soprano
- Laly Espinet Borràs, Andrea Albani, actriu pornogràfica (Via Sant Pau 2a, nínxol cinerari 5, 5è pis)
- María Rosario Espinosa, locutora de ràdio (Via Sant Salvador, agrup. 14a)
- Elsa Fàbregas, actriu de doblatge
- Emili Fàbregas i Berenguer Senyor Dalmau, actor
- Ángel Fernández Franco el Torete, delinqüent i actor (Via Sant Jaume, agrup. XI, nínxol 1100, 4t pis)
- Antonio Fernández Soriano (Casas Ibáñez, Albacete, 1827 - Barcelona, 1916), fotògraf, conegut com a Napoleón (Via Santa Eulàlia, tomba 14)
- Jaume Ferran i Clua, metge i científic (agrup. 3a)
- Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog (agrup. 13a)
- Carles Ferrer i Salat (Barcelona, 1931 - 1998), economista, esportista i dirigent esportiu
- Lluís Ferrer-Vidal i Soler (Barcelona, 1861 - 1936), empresari, mecenas i polític
- Antoni Figueras i Cerdà, mecenes, fundador de les Escoles Caterina Figueras
- Adolf Florensa i Ferrer (Lleida, 1889 - Barcelona, 1968), arquitecte
- Marta Flores, actriu (Via de Santa Eulàlia, agrup. 3a, 3250, 5è pis)
- José F. Fonrodona, primera persona enterrada al cementiri (Via Sant Josep, agrup. 3a)
- Eduard Fontserè i Riba (Barcelona, 1870 - 1970), meteoròleg, astrònom i sismòleg
- Marià Foyé i Ràfols (Barcelona, 1904 - 1937), periodista i aviador, pioner del vol sense motor
- María Francés, actriu
- Herta Frankel, titellaire i actriu de varietats (Via Sant Jordi, agrup. 6a, tomba 39)
- Joan Gamper, esportista, fundador del F. C. Barcelona(agrup. 13a)
- Artur Garcia Fossas (Igualada, 1860 - Barcelona, 1944), empresari i mecenes
- Pau Gargallo, escultor (agrup. 9a)
- Josep Garí i Gimeno (Barcelona 1886 — 1965), banquer, de la banca Arnús-Garí
- Manuel Gas, baríton, i el seu fill el músic Manuel Gas i Cabré (Via Sant Jordi, agrup. 7a, tomba 349)
- Gaziel(Agustí Calvet i Pascual) (Sant Feliu de Guíxols, 1887 - Barcelona, 1964), escriptor i periodista
- Pompeu Gener i Babot, escriptor (agrup. 13a)
- Salvador Gil i Vernet, metge
- Gustau Gili i Roig (Irun, 1868 — Barcelona, 1945), editor
- Carles Godó i Pié (Igualada, 1834 - Teià, 1897) i família, polítics i empresaris, fundador del diari La vanguardia (Via Sant Francesc, agrup. 8a, núm. 6)
- Helios Gómez (Sevilla 1905 – Barcelona 1956), pintor gitano, cartellista
- José Agustín Goytisolo, escriptor (Via Sant Pere, agrup. 1a, panteó 17)
- Adrià Gual, escriptor, dramaturg i director de teatre, fundador de l'Institut del Teatre (agrup. 2a)
- José Luis Guarner Alonso (Barcelona, 1937-1993), crític i historiador cinematogràfic
- Àngel Guimerà, escriptor (Via Sant Josep, agrup. 3a)
- Jaume Juez Xirinius, dibuixant i historietista (ossari)
- Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 1879 – Barcelona, 1949), arquitecte i dissenyador (Via Sant Francesc, agrupació II, nínxol 3048)
- Oleguer Junyent i Sans (Barcelona, 1876 – 1956), escenògraf, pintor, cartellista, col·leccionista
- Arthur Kaps, director i autor teatral (Via Sant Jordi, agrup. 6a, tomba 39)
- Carme Karr i Alfonsetti (Barcelona, 1865 – 1943) escriptora, feminista i musicòloga
- Sandor Kocsis (Budapest, 1929 - Barcelona, 1979), futbolista (fins al 2012: nínxol 2.062 del columbari B; traslladat a Budapest)
- Carmen Kurtz (Barcelona, 1911-1999), escriptora (Via Sant Josep, agrup. 2a, hipogeu egipci núm. 42)
- José Manuel Lara Hernández (El Pedroso, 1914 - Barcelona, 2003), editor, fundador de Planeta (panteó familiar)
- Josep Laribal Lastortras, jurista i periodista
- Joan de Lasarte i Karr, enginyer
- Francesc Layret i Foix (Barcelona, 1880 - 1920), polític i advocat obrerista (agrup. 13a, nínxol 242)
- Hipòlit Lázaro (Barcelona, 1887-1974), tenor operístic (Via Sant Jordi, agrup. 6a)
- Innocenci López i Bernagossi (Girona, 1829 - Barcelona, 1895), llibreter i editor
- Antoni López i Benturas (1861-1931), llibreter i editor
- Gregorio López Raimundo (Tauste, Aragó, 1914 - Barcelona, 2007), polític comunista (Via de Sant Jordi, agrup. 7, columbari B, nínxol 2.894)
- Anselmo Lorenzo Asperilla (Toledo 1841 - Barcelona 1914), tipògraf i polític, teòric i dirigent anarquista
- Francesc Macià (Vilanova i la Geltrú, 1859 - Barcelona, 1933), polític, primer president de la Generalitat moderna (Plaça de la Fe, agrupació 9a)
- Pascual Madoz (Pamplona 1806 - Gènova 1870), polític, ministre espanyol d'Hisenda i autor del Diccionario geográfico-estadistico-historico de España (agrup. 5a)
- Joan Mañé i Flaquer (Torredembarra, 1823 - Barcelona, 1901), periodista i escriptor
- Joan Manén, músic i violinista (agrup. 12a)
- Ramon Margalef i López (Barcelona 1919 - 2004), biòleg i ecòleg
- Maria Marín (San Fernando, Cadis, 1860 - Barcelona, 1930), activista republicana i mestra (a la fossa comuna)
- Enriqueta Martí, assassina en sèrie, il·localitzable, fossa comuna
- Eulogio Martínez, esportista (Via Sant Antoni Abat, agrup. 12a)
- Rafael Martínez Valls (Ontinyent 1887 - Barcelona 1946), músic
- Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877 - 1937), arquitecte
- Josep Masdéu i Puigdemasa (Barcelona, 1851 - 1930), mestre d'obres.
- Armand Matias i Guiu, autor dramàtic, guionista radiofònic i escriptor de literatura infantil (Via Sant Francesc, agrup. 9a, nínxol 2799, pis 3r)
- Ana María Matute Ausejo (Barcelona, 1925 – 2014), novel·lista
- Manuel Maucci, editor (Via Sant Oleguer, agrupació 5a, núm. 34)
- Raquel Meller (Tarassona, 1888 - Barcelona, 1962), cantant cupletista i actriu (Via Sma. Trinitat, agrup. 11a)
- Apel·les Mestres (Barcelona 1854-1936), escriptor i dibuixant (Via Sant Oleguer, agrup. 5a, panteó 108)
- Lluís Millet, músic, cofundador de l'Orfeó Català (agrup. 7a)
- Víctor Mira, artista
- Joan Miró (Barcelona 1893 - Palma de Mallorca 1983), pintor i escultor (agrup. 9a, panteó)
- Frederic Mompou i Dencausse (Barcelona 1893-1987), músic (agrup. 9a)
- Josep Mompou i Dencausse (Barcelona 1888 - Vic 1968), pintor
- Dolors Monserdà, escriptora (Via Sant Joan, agrupació 9a, núm. 96)
- Pura Montoro, cantant (agrup. 10a)
- Maria Luz Morales (A Corunya, Galícia, 1898 - Barcelona, 1980), periodista i escriptora, directora de La vanguardia
- Maria Morera, actriu de teatre (Barcelona, 1872-1954)
- Antoni Nicolau i Parera (Barcelona, 1858 - 1933), compositor i director d'orquestra
- Ramon Nolla i Martí, metge
- Isidre Nonell, pintor (agrup. 9a)
- Ricard Opisso (Tarragona 1880 - Barcelona 1966), dibuixant i caricaturista
- Víctor Palomo, motorista (Via Sant Oleguer, agrup. 4a)
- Manuel de Pedrolo (l'Aranyó 1918 - Barcelona 1990), escriptor (Agrup. 14a, nínxol 2186)
- Carles Pellicer i Rouvière (Barcelona, 1865 - 1959), pintor
- Andreu Perelló de Segurola (València, 1878 - Barcelona, 1953), baix d'òpera
- Francesc Peris Mencheta, polític i periodista (Via Santa Eulàlia, agrup. 2a)
- Ángel Pestaña, polític anarquista i sindicalista
- Joan Pich i Pon, alcalde de Barcelona (agrup. 8a)
- Josep Maria Porcioles, alcalde de Barcelona (agrup. 3a)
- Enric Prat de la Riba, polític, primer president de la Mancomunitat de Catalunya (Via Sant Jordi, agrup. 6a)
- Salvador Puig Antich (Barcelona 1948-1974), activista polític, últim executat durant el franquisme (agrup. 14a)
- Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987), arquitecte
- Enric Puig i Planas (Barcelona 1938 - Sevilla 2008), empresari
- Antoni Puigvert i Gorro (Santa Coloma de Gramenet, 1905 - Barcelona, 1990), metge uròleg (agrup. 7a)
- Marcos Redondo (Pozoblanco, 1893 - Barcelona, 1976), baríton
- Antoni Ribas (Barcelona 1935 - 2007), director de cinema
- Juan Ripoll Orozco, Juanerillo (Altea, 1870 - Barcelona, 1898), torero (nínxol 2.272)
- Alexandre de Riquer i Ynglada, comte de Casa Dávalos (Calaf, 1856 - Palma, 1920), intel·lectual, artista, escriptor i col·leccionista (panteó familiar)
- Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 1914 - 2013), filòleg, escriptor i historiador de la cultura (panteó familiar)
- Francesc Rius i Taulet, alcalde de Barcelona (Via Sant Francesc, agrup. 6a, tomba 639)
- Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, Mèxic, 1842 - Barcelona, 1902), metge i polític, alcalde de Barcelona (Via Sant Oleguer, agrup. 5a núm. 22-22 bis)
- Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991), escriptora i periodista (Via de Sant Francesc, agrup. 9a, nínxol columbari B, núm. 12520)
- Constantino Romero (Albacete, 1947 - Barcelona, 2013), actor
- Teresa Romero Domingo (Terrassa, 1883 - Barcelona, 1974), pintora i feminista
- Jordi Rubió i Balaguer, filòleg i bibliotecari, historiador de la cultura
- Joaquim Rubió i Ors, poeta i escriptor
- Santiago Rusiñol, escriptor i pintor (Via Santa Eulàlia, agrup. 1a)
- Josep Maria de Sagarra, escriptor (agrup. 3a)
- Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 1858 – 1931), arquitecte
- Mercedes Salisachs (Barcelona, 1916 − 2014), escriptora en castellà
- Pau Salvat i Espasa (Barcelona, 1872-1923), arquitecte i editor
- Santiago Salvat i Espasa (Barcelona, 1891-1971), editor
- Joan Salvat-Papasseit, escriptor (Via de Sant Jordi, agrup. 7a, nínxol 563)
- Joan Antoni Samaranch i Torelló, polític i empresari
- Manuel Sayrach i Carreras, (Sants, 1886 - Sant Feliu de Llobregat, 1937), arquitecte i escriptor modernista (panteó Família Sayrach)
- Salvador Seguí Rubinat el Noi del Sucre, polític (agrup. 13a)
- Antoni Sesé, polític
- Francesc Simon i Font, editor, cofundador de l'editorial Montaner i Simon (Via de Santa Eulàlia, agrupació 3a, panteó 13)
- Frederic Soler Serafí Pitarra, escriptor (traslladat des del Cementiri del Poblenou) (agrupació II, via Sant Josep, tomba menor 120)
- Miquel Tarradell i Mateu (Barcelona, 1920 - 1995), arqueòleg i prehistoriador
- Guillem August Tell i Lafont (Barcelona, 1861 - 1929), advocat, notari i poeta
- Anaïs Tiffon (Narbona, França, 1831 - Barcelona, 1912), fotògrafa, coneguda com a Anaïs Napoleón (Via Santa Eulàlia, tomba 14)
- Tínez, Juan Martínez Buendía (Caravaca, Múrcia, 1893 - Barcelona 1957), dibuixant d'historietes
- Eduard Toldrà, músic (Via Sant Sever, agrup. 5a)
- Josep Tomàs i Salvany (Valls, 1839 - Madrid, 1905), polític
- Eugeni Trias (Barcelona 1942 - 2013), filòsof
- José Valero Villavicencio (Sevilla, 1808 - Barcelona, 1891), actor
- Jaume Vallcorba i Plana (Tarragona, 1949 - Barcelona, 2014), filòleg i editor
- Josep Maria Vallès i Ribot, polític (agrup. 2a)
- Josep Maria Valls i Vicens (Barcelona 1854 - 1907), novel·lista, advocat i polític
- Emili Vendrell (Barcelona 1893-1962), tenor (Plaça Nostra Senyora del Carme, agrup. 14a, nínxol 2099)
- Joan Ventosa i Calvell (Barcelona 1879 - Lausana 1959), polític i economista, fundador de la Lliga Regionalista
- Jacint Verdaguer (Folgueroles 1845 - Barcelona 1902), escriptor (agrup. 9a)
- Narcís Verdaguer i Callís, advocat, polític i escriptor (Via Santa Eulàlia, agrup. 1a)
- Rafael Vidiella, polític, fundador del PSUC (agrup. 5a)
- Celestina Vigneaux i Cibils (Girona, 1878 - Barcelona, 1964), mestra i pedagoga (al panteó de la família Coromines)
- Ernesto Vilches (Tarragona 1879 - Barcelona 1954), actor
- Francesc Viñas (Collbató 1871 - Barcelona 1932), tenor (Via Sant Jordi, agrup. 6a)
- Joan Vinyoli, escriptor (Via Sant Josep, agrup. 3a)
- Joaquim Viola, alcalde de Barcelona (agrup. 3a)
- Amadeu Vives, músic, cofundador de l'Orfeó Català (Via de la Misericòrdia, agrup. 3a, tomba menor A-508; en 2014, les restes foren traslladades al cementiri de Collbató)
- Ricardo Zamora, futbolista (Via Sant Jaume, agrup. 10a, nínxol 1111, pis 1r, columbari A)
I panteons familiars d'algunes nissagues d'empresaris, financers, industrials, etc., importants en la Catalunya del tombant dels segles XIX i XX: Batlló, Bonaplata, Malagrida, Terrades (Via Santa Eulàlia - Agrup. 2 - Núm. XI bis, per Josep Puig i Cadafalch), Amatller, Godó, Guarro, etc.
Referències
- ↑ «Cementiri - bronze». Pat.mapa: jaciments. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2012].
- ↑ «Zona est cementiri». Pat.mapa: jaciments. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2012].
- ↑ «Cementiri - Vil·la romana». Pat.mapa: jaciments. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2012].
- ↑ «Cementiri - forn». Pat.mapa: jaciments. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2012].
- ↑ Guia del Cementiri de Montjuïc, secció morts il·lustres
Bibliografia
- Mapa-Guía dels personatges il·lustres del Cementiri de Montjuïc. Ed. Institut Municipal dels Serveis Funeraris DL (Ajuntament de Barcelona), 2006.
- Jaume Nolla i Margarita Puig. Morts il·lustres als cementiris de Barcelona: tot el que cal saber dels que ens han precedit, Ed. Angle, 2007, ISBN 978-84-96970-14-4
- Neus Aguado. Guia del Cementiri de Montjuïc, Ed. Institut Municipal dels Serveis Funeraris DL (Ajuntament de Barcelona), 1993.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementiri de Montjuïc |