Vés al contingut

Oganessó: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 64: Línia 64:
Per consegüent, alguns s'esperen que l'ununocti tingui propietats físiques i químiques semblants a les dels altres membres del seu grup, sent especialment similar al [[gas noble]] que té a sobre a la taula periòdica, el [[radó]].<ref>{{cite web|url=http://lenntech.com/Periodic-chart-elements/Uuo-en.htm|title=Ununoctium (Uuo) - Chemical properties, Health and Environmental effects|publisher=Lenntech|accessdate=18-01-2008}}</ref>
Per consegüent, alguns s'esperen que l'ununocti tingui propietats físiques i químiques semblants a les dels altres membres del seu grup, sent especialment similar al [[gas noble]] que té a sobre a la taula periòdica, el [[radó]].<ref>{{cite web|url=http://lenntech.com/Periodic-chart-elements/Uuo-en.htm|title=Ununoctium (Uuo) - Chemical properties, Health and Environmental effects|publisher=Lenntech|accessdate=18-01-2008}}</ref>
Seguint la [[tendència periòdica]], caldria esperar-se que l'ununocti fos un xic més reactiu que el radó. Tanmateix, els càlculs teòrics han indicat que seria bastant reactiu, de manera que probablement no se'l pot considerar un gas noble.<ref name=Kaldor>{{citebook|title=Theoretical Chemistry and Physics of Heavy and Superheavy Elements|first1=Uzi|last1=Kaldor|first2=Stephen|last2=Wilson|page=105|year=2003|publisher=Springer|isbn=140201371X}}</ref> A més de ser molt més reactiu que el radó, l'ununocti pot ser encara més reactiu que els elements [[ununquadi|114]] i [[ununbi|112]].<ref name=Nash>{{cite journal|title=Atomic and Molecular Properties of Elements 112, 114, and 118|first=Clinton S.|last=Nash|journal=Journal of Physical Chemistry A|year=2005|volume=109|issue=15|pages=3493–3500|doi=10.1021/jp050736o|pmid=16833687|last1=Nash|first1=CS}}</ref> El motiu de l'increment aparent de l'activitat química de l'element 118 en comparació amb el radó és una desestabilització energètica i una expansió radial de l'última [[subcapa]] 7p ocupada.<ref name=Nash/><ref>la citació exacta és: "El motiu de l'increment aparent de l'activitat química de l'element 118 en comparació amb el radó és una desestabilització energètica i una expansió radial de la seva capa [[espinor]]ial 7p<sub>3/2</sub> ocupada"</ref> Més concretament, les considerables [[interacció espín-òrbita|interaccions espín-òrbita]] entre els electrons 7p amb els electrons 7s<sup>2</sup> interts porten efectivament a una segona capa de valència que es tanca a l'[[ununquadi|element 114]], i una reducció significativa de l'estabilització de la capa tancada de l'element 118.<ref name=Nash/> També s'ha calcultat que l'ununocti, a diferència dels altres gasos nobles, s'uneix a un electró, alliberant energia; en altres paraules, té una [[afinitat electrònica]] positiva.<ref name=Pyykko>{{cite journal|title=QED corrections to the binding energy of the eka-radon (Z=118) negative ion|first1=Igor|last1=Goidenko|first2=Leonti|last2=Labzowsky|first3=Ephraim|last3=Eliav|first4=Uzi|last4=Kaldor|first5= Pekka |last5=Pyykko¨|journal=Physical Review A|volume=67|year=2003|pages=020102(R)|doi=10.1103/PhysRevA.67.020102}}</ref><ref>{{cite journal|volume=77|issue=27|journal=Physical Review Letters|date=1996|title=Element 118: The First Rare Gas with an Electron Affinity|first1=Ephraim |last1=Eliav |first2=Uzi |last2=Kaldor|doi=10.1103/PhysRevLett.77.5350|pages=5350}}</ref><ref> Tanmateix, s'ha demostrat que les correccions [[electrodinàmica quàntica|electrodinamicoquàntiques]] són bastant significatives a l'hora de reduir aquesta afinitat (minvant la unió en l'[[anió]] Uuo<sup>−</sup> en un 9%) confirmant així la importància d'aquestes correccions en [[àtom superpesant|àtoms superpesants]]. ''Vegeu Pyykko''</ref>
Seguint la [[tendència periòdica]], caldria esperar-se que l'ununocti fos un xic més reactiu que el radó. Tanmateix, els càlculs teòrics han indicat que seria bastant reactiu, de manera que probablement no se'l pot considerar un gas noble.<ref name=Kaldor>{{citebook|title=Theoretical Chemistry and Physics of Heavy and Superheavy Elements|first1=Uzi|last1=Kaldor|first2=Stephen|last2=Wilson|page=105|year=2003|publisher=Springer|isbn=140201371X}}</ref> A més de ser molt més reactiu que el radó, l'ununocti pot ser encara més reactiu que els elements [[ununquadi|114]] i [[ununbi|112]].<ref name=Nash>{{cite journal|title=Atomic and Molecular Properties of Elements 112, 114, and 118|first=Clinton S.|last=Nash|journal=Journal of Physical Chemistry A|year=2005|volume=109|issue=15|pages=3493–3500|doi=10.1021/jp050736o|pmid=16833687|last1=Nash|first1=CS}}</ref> El motiu de l'increment aparent de l'activitat química de l'element 118 en comparació amb el radó és una desestabilització energètica i una expansió radial de l'última [[subcapa]] 7p ocupada.<ref name=Nash/><ref>la citació exacta és: "El motiu de l'increment aparent de l'activitat química de l'element 118 en comparació amb el radó és una desestabilització energètica i una expansió radial de la seva capa [[espinor]]ial 7p<sub>3/2</sub> ocupada"</ref> Més concretament, les considerables [[interacció espín-òrbita|interaccions espín-òrbita]] entre els electrons 7p amb els electrons 7s<sup>2</sup> interts porten efectivament a una segona capa de valència que es tanca a l'[[ununquadi|element 114]], i una reducció significativa de l'estabilització de la capa tancada de l'element 118.<ref name=Nash/> També s'ha calcultat que l'ununocti, a diferència dels altres gasos nobles, s'uneix a un electró, alliberant energia; en altres paraules, té una [[afinitat electrònica]] positiva.<ref name=Pyykko>{{cite journal|title=QED corrections to the binding energy of the eka-radon (Z=118) negative ion|first1=Igor|last1=Goidenko|first2=Leonti|last2=Labzowsky|first3=Ephraim|last3=Eliav|first4=Uzi|last4=Kaldor|first5= Pekka |last5=Pyykko¨|journal=Physical Review A|volume=67|year=2003|pages=020102(R)|doi=10.1103/PhysRevA.67.020102}}</ref><ref>{{cite journal|volume=77|issue=27|journal=Physical Review Letters|date=1996|title=Element 118: The First Rare Gas with an Electron Affinity|first1=Ephraim |last1=Eliav |first2=Uzi |last2=Kaldor|doi=10.1103/PhysRevLett.77.5350|pages=5350}}</ref><ref> Tanmateix, s'ha demostrat que les correccions [[electrodinàmica quàntica|electrodinamicoquàntiques]] són bastant significatives a l'hora de reduir aquesta afinitat (minvant la unió en l'[[anió]] Uuo<sup>−</sup> en un 9%) confirmant així la importància d'aquestes correccions en [[àtom superpesant|àtoms superpesants]]. ''Vegeu Pyykko''</ref>

S'espera que l'ununocti tingui de llarg la [[polaritzabilitat]] més ampla de tots els elements que el precedeixen a la taula periòdica, gairebé el doble que la del radó.<ref name=Nash/> Extrapolant en base als altres gasos nobles, s'espera que l'ununocti tingui un punt d'ebullició entre 320 i 380 K.<ref name=Nash/> És una xifra molt diferent dels valors estimats prèviament, 263&nbsp;K<ref name=Seaborg>{{citebook|title=Modern Alchemy|authorlink=Glenn Theodore Seaborg|first=Glenn Theodore|last=Seaborg|year=1994|isbn=9810214405|publisher=World Scientific|page =172}}</ref> o 247 K.<ref>{{cite journal|journal=Journal of Radioanalytical and Nuclear Chemistry|volume=251|issue=2|year=2002|pages=299–301|title=Boiling points of the superheavy elements 117 and 118|first=N. |last=Takahashi|doi=10.1023/A:1014880730282}}</ref> Fins i tot tenint en compte l'elevat grau d'incertesa d'aquests càlculs, sembla altament improbable que l'element 118 sigui un gas en [[condicions estàndard]].<ref name=Nash/><ref name=note>Es pot debatre si el nom del grup, "gasos nobles", serà canviat si es demostra que l'ununocti és no volàtil.</ref> Com que el rang líquid dels altres gasos és molt petit, d'entre 2 i 9 kelvins, aquest element hauria de ser un [[sòlid]] en condicions estàndard. Tanmateix, si l'ununocti formés un [[gas]] en condicions estàndard, seria una de les substàncies més denses que són gasoses en condicions estàndard (encaraue fos [[monoatòmic]] com els altres gasos nobles).


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 13:54, 18 oct 2009

Oganessó
118Og
tennes ← oganessó → ununenni
Rn
↑
Og
↓
(Uho)
Aspecte
Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre oganessó, Og, 118
Grup, període, bloc 18, 7, p
Pes atòmic estàndard [294]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 6d10 7s2 7p6[1]
(predicció)
2, 8, 18, 32, 32, 18, 8 (predicció)[1]
Configuració electrònica de oganessó
Propietats físiques
Fase Sòlid (predicció)
Densitat
(prop de la t. a.) 		13,65 (predicció)[2] g·cm−3
Punt d'ebullició 350 ± 30 (extrapolació)[1] K, 80 ± 30 °C
Punt crític 439 (extrapolació)[3] K, 6,8[3] MPa
Entalpia de fusió 23,5 (extrapolació)[3] kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 19,4 (extrapolació)[3] kJ·mol−1
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació −1 (predicció),[4] 0, +2[5], +4[5], +6[4]
Energies d'ionització 1a: 75 ± 155 (extrapolació)[1] kJ·mol−1
2a: 1,450 (extrapolació)[6] kJ·mol−1
Radi atòmic 152 (predicció)[2] pm
Radi covalent 157 (predicció)[7] pm
Miscel·lània
Nombre CAS 54144-19-3[8]
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'oganessó
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
294Og [9] sin ~0,89 ms α 11,65 ± 0,06 290Uuh

L'ununocti, també conegut com a eka-radó o element 118, és el nom temporal donat per la IUPAC[10] per l'element transactínid amb el nombre atòmic 118 i el símbol temporal Uuo. A la taula periòdica dels elements, és un element del bloc p i l'últim del període 7. L'ununocti és actualment l'únic membre sintètic dels grup 18. Té el nombre atòmic i la massa atòmica més grans de tots els elements coneguts.

L'àtom radioactiu d'ununocti és molt inestable i, des del 2002, només s'han sintetitzat tres àtoms (possiblement quatre) del seu isòtop 294Uuo.[11] Tot i que això només ha permès una determinació experimental molt escassa de les seves propietats i els possibles compostos que forma, els càlculs teòrics han ofert moltes prediccions, incloent-n'hi algunes de molt inesperades. Per exemple, tot i que l'ununocti és un membre del grup 18, probablement no és un gas noble, com ho són tots els altres elements d'aquest grup.[12] Antigament es creia que era un gas però actualment es prediu que és un sòlid en condicions normals.[12]

Història

Article principal: Història dels elements químics

Intents fallits

A finals del 1998, el físic polonès Robert Smolańczuk publicà càlculs sobre la fusió de nuclis atòmics per sintetitzar àtoms superpesants, incloent-hi l'element 118.[13] Els seus càlculs suggerien que podria ser possible crear l'element 118 fusionant plom amb criptó en condicions molt ben controlades.[13]

El 1999, investigadors del Lawrence Berkeley National Laboratory utilitzaren aquestes prediccions i anunciaren el descobriment dels elements 116 i 118, en un article publicat a Physical Review Letters,[14] i molt aviat els resultats foren recollits a Science.[15] Els investigadors afirmaven haver dut a terme la reacció

86Kr + 208Pb → 293Ununocti + n.

L'any següent, publicaren una retracció després que investigadors d'altres laboratoris fossin incapaços de repetir els resultats, i el propi laboratori de Berkeley també en fos incapaç.[16] Al juny del 2002, el director del laboratori anuncià que l'al·legació inicial del descobriment d'aquests dos elements s'havia basat en dades inventades per l'autor principal Viktor Ninov.[17]

Descobriment

La primera desintegració d'àtoms d'ununocti fou observada a l'Institut de Recerca Nuclear (IRND) de Dubna (Rússia) el 2002.[18] El 9 d'octubre del 2006, investigadors de l'IRND i el Lawrence Livermore National Laboratory de Califòrnia, que treballaven a l'IRND a Dubna, aununciaren[9] que havien detectat indirectament un total de tres (possiblement quatre) nuclis d'ununocti-294 (un o dos el 2002[19] i dos més el 2005) produïts per mitjà de col·lisions d'àtoms de californi-249 amb ions de calci-48:[20][21][22][23][24]

249Cf + 48Ca → 294Ununocti + 3 n.
Ruta de desintegració radioactiva de l'isòtop Uuo-294.[9] Es dóna l'energia de desintegració i la semivida mitjana de l'isòtop pare i cada isòtop fill. La part d'àtoms que experimenten fissió espontània es mostra en verd.

A causa de la probabilitat extremament baixa que es produeixi la reacció de fusió (el tall de secció de fusió és de ~0.3–0.6 pb = (3–6)×10−41 m2) l'experiment s'allargà durant quatre mesos i implicà una dosi de rajos de 4×1019 ions de calci que es dispararen contra la diana de californi per produir el primer event conegut que es creu que fou la síntesi d'ununocti.[8] Tanmateix, els investigadors tenen molta confiança que els resultats no són un fals positiu, car la possibilitat que les deteccions fossin esdeveniments aleatoris s'estimà en menys d'una part entre 100.000.[25]

En els experiments, s'observà la desintegració alfa de tres àtoms d'ununocti. També es proposà una quarta desintegració per fissió espontània directa. Es calculà una semivida de 0,89 ms el 294Uuo es converteix en 290Uuh per desintegració alfa. Com que només hi havia tres nuclis, la semivida derivada de les vides observades té una gran incertesa, de 0,89+1,07−0,31 ms.[9]

294Uuo → 290Uuh + 4He

La identificació dels nuclis de 294Uuo fou verificada, creant per separat el suposat nucli fill 290Uuuh mitjançant el bombardeig de 245Cm amb ions de 48Ca,

245Cm + 48Ca → 290Uuh + 3 n,

i comprovant que la desintegració del 290Uuh concordava amb la cadena de desintegració dels nuclis de 294Uuo.[9] El nucli fill 290Uuh és molt inestable, i es desintegra en 286Uuq. Aquest nucli pot experimentar o bé fissió espontània o bé desintegració alfa en 282Uub, que pateix fissió espontània.[9]

En un efecte de tunelització quàntica, es predigué que la semivida de desintegració alfa del 294Uuo seria 0,66+0,23−0,18 ms[26] i el valor Q experimental fou publicat el 2004.[27] El càlcul amb valors Q teòrics del model macroscòpic-microscòpic de Muntian–Hofman–Patyk–Sobiczewski dóna uns resultats un xic baixos però comparables.[28]

Després de l'èxit en obtenir ununocti, els descobridors han començat experiments similars amb l'esperança de crear l'element 120 a partir de 58Fe i 244Pu.[29] Es prediu que els isòtops de l'element 120 tenen una semivida de desintegració alfa de l'escala de microsegons.[30][31]

Nom

Fins la dècada del 1960, l'ununocti era conegut com a "eka-emanació" ("emanació" és el nom antic del radó).[32] El 1979 la IUPAC publicà recomanacions segons les quals l'element havia de dir-se "ununocti",[33] un nom sistemàtic, com a pantònim fins que es confirmi el descobriment de l'element i la IUPAC decideixi un nom.

Abans de la retracció del 2002, els investigadors de Berkeley tenien la intenció d'anomenar l'element "ghiorsi (Gh)" en honor d'Albert Ghiorso (un dels membres principals de l'equip d'investigació).[34]

Els descobridors russos publicaren la seva síntesi el 2006. El 2007, el cap de l'institut rus afirmà que l'equip estava valorant dos noms pel nou element: "fliori", en honor de Gueorgui Fliórov, el fundador del laboratori d'investigació a Dubna; i "moscovi", en honor a la província de Moscou, on es troba Dubna.[35] També afirmà que tot i que l'element fou descobert en col·laboració amb els estatunidencs, que proporcionaren la diana de californi, seria just que l'element fos anomenat en honor de Rúsia, car el Laboratori Fliórov de Reaccions Nuclears de l'IRND tenia les úniques instal·lacions del món que podien assolir aquest resultat.[36][37]

Característiques

Estabilitat del nucli i isòtops

L'element 118 es troba a l'extrem mateix de la "illa d'estabilitat", i per tant els seus nuclis són lleugerament més estables del que es predeia.
Article principal: Isòtops de l'ununocti
Article principal: Illa d'estabilitat

Cap dels elements amb un nombre atòmic superior a 82 (després del plom) no té isòtops estables. L'estabilitat del nucli disminueix amb l'augment del nombre atòmic, de manera que tots els isòtops amb un nombre atòmic per sobre de 101 es desintegren radioactivament amb una semivida inferior a un dia. Tanmateix, per motius que encara no estan ben compresos, els elements entre el 110 i el 114 tenen una estabilitat nuclear lleugerament més alta, que porta a l'aparició del que en física nuclear es coneix com a "illa d'estabilitat". Aquest concepte, proposat pel professor de la UC Berkeley Glenn Seaborg, explica per què els elements superpesants duren més del que es predeia.[38] L'ununocti és radioactiu i té una semivida que sembla de menys d'un mil·lisegon. Tanmateix, això encara és més que alguns valors predits,[26][39] donant encara més suport a la idea d'aquesta "illa d'estabilitat".[40]

Els càlculs amb un model de tunelització quàntica prediuen l'existència de diversos isòtops de l'element 118 rics en neutrons, amb una semivida propera a 1 ms.[30][31]

Els càlculs teòrics sobre les rutes sintètiques i la semivida d'altres isòtops han mostrat que alguns podrien ser lleugerament més estables que l'isòtop sintetitzat 294Uuo, sent els més probables 293Uuo, 295Uuo, 296Uuo, 297Uuo, 298Uuo, 300Uuo i 302Uuo.[26][41] D'aquests, el 297Uuo sembla representar la millor probabilitat d'obtenir nuclis més longeus,[26][41] per la qual cosa podria esdevenir l'objecte de futur treball amb aquest element. Alguns isòtops amb molts més neutrons, com ara alguns situats al voltant del 213Uuo, també podrien oferir nuclis més longeus.[42]

Propietats atòmiques i físiques

L'ununocti és un membre del grup 18, els elements de valència zero. Els membres d'aquest grup són habitualment inerts a les reaccions químiques més comunes (per exemple, la combustió), car la capa de valència externa està completament ocupada per vuit electrons. Això produeix una configuració estable d'energia mínima en què els electrons exteriors estan lligats fermament.[43] Es creu que, de manera similar, l'ununocti té una capa de valència exterior tancada, en què els electrons de valència estan distribuïts en una configuració 7s2, 7p6.[12]

Per consegüent, alguns s'esperen que l'ununocti tingui propietats físiques i químiques semblants a les dels altres membres del seu grup, sent especialment similar al gas noble que té a sobre a la taula periòdica, el radó.[44] Seguint la tendència periòdica, caldria esperar-se que l'ununocti fos un xic més reactiu que el radó. Tanmateix, els càlculs teòrics han indicat que seria bastant reactiu, de manera que probablement no se'l pot considerar un gas noble.[5] A més de ser molt més reactiu que el radó, l'ununocti pot ser encara més reactiu que els elements 114 i 112.[12] El motiu de l'increment aparent de l'activitat química de l'element 118 en comparació amb el radó és una desestabilització energètica i una expansió radial de l'última subcapa 7p ocupada.[12][45] Més concretament, les considerables interaccions espín-òrbita entre els electrons 7p amb els electrons 7s2 interts porten efectivament a una segona capa de valència que es tanca a l'element 114, i una reducció significativa de l'estabilització de la capa tancada de l'element 118.[12] També s'ha calcultat que l'ununocti, a diferència dels altres gasos nobles, s'uneix a un electró, alliberant energia; en altres paraules, té una afinitat electrònica positiva.[46][47][48]

S'espera que l'ununocti tingui de llarg la polaritzabilitat més ampla de tots els elements que el precedeixen a la taula periòdica, gairebé el doble que la del radó.[12] Extrapolant en base als altres gasos nobles, s'espera que l'ununocti tingui un punt d'ebullició entre 320 i 380 K.[12] És una xifra molt diferent dels valors estimats prèviament, 263 K[6] o 247 K.[49] Fins i tot tenint en compte l'elevat grau d'incertesa d'aquests càlculs, sembla altament improbable que l'element 118 sigui un gas en condicions estàndard.[12][50] Com que el rang líquid dels altres gasos és molt petit, d'entre 2 i 9 kelvins, aquest element hauria de ser un sòlid en condicions estàndard. Tanmateix, si l'ununocti formés un gas en condicions estàndard, seria una de les substàncies més denses que són gasoses en condicions estàndard (encaraue fos monoatòmic com els altres gasos nobles).

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Nash, 2005, p. 3.493–3.500.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Moskowium». Apsidium.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Eichler, R.; Eichler, B. Thermochemical Properties of the Elements Rn, 112, 114, and 118. Paul Scherrer Institut. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: Morss, Norman M.; Edelstein; Fuger, Jean. The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a ed.. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006, p. 1724. ISBN 1-4020-3555-1. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Kaldor, Uzi; Wilson, Stephen. Theoretical Chemistry and Physics of Heavy and Superheavy Elements. Springer, 2003, p. 105. ISBN 140201371X.  Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Kaldor» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  6. ↑ 6,0 6,1 Seaborg, Glenn Theodore. Modern Alchemy. World Scientific, 1994, p. 172. ISBN 9810214405.  Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Seaborg» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  7. ↑ Chemical Data. Oganesson - Og, Royal Chemical Society
  8. ↑ 8,0 8,1 «Oganesson». WebElements Periodic Table. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «webelements» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Oganessian, Iu. Ts.; Utyonkov, V.K.; Lobanov, Yu.V.; Abdullin, F.Sh.; Polyakov, A.N.; Sagaidak, R.N.; Shirokovsky, I.V.; Tsyganov, Yu.S.; Voinov, Yu.S.; Gulbekian, G.G.; Bogomolov, S.L.; B. N. Gikal, A. N. Mezentsev, S. Iliev; Subbotin, V.G.; Sukhov, A.M.; Subotic, K; Zagrebaev, V.I.; Vostokin, G.K.; Itkis, M. G.; Moody, K.J; Patin, J.B.; Shaughnessy, D.A.; Stoyer, M.A.; Stoyer, N.J.; Wilk, P.A.; Kenneally, J.M.; Landrum, J.H.; Wild, J.H.; and Lougheed, R.W. «Synthesis of the isotopes of elements 118 and 116 in the 249Cf and 245Cm+48Ca fusion reactions». Physical Review C, 74, 4, 09-10-2006, pàg. 044602. Bibcode: 2006PhRvC..74d4602O. DOI: 10.1103/PhysRevC.74.044602. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «full» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  10. ↑ Wieser, M.E. «Atomic weights of the elements 2005 (IUPAC Technical Report)». Pure and Applied Chemistry, vol. 78, 11, 2006, pàg. 2051–2066. DOI: 10.1351/pac200678112051.
  11. ↑ «The Top 6 Physics Stories of 2006». Discover Magazine, 07-01-2007. [Consulta: 18 gener 2007].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 12,7 12,8 Nash, Clinton S. «Atomic and Molecular Properties of Elements 112, 114, and 118». Journal of Physical Chemistry A, vol. 109, 15, 2005, pàg. 3493–3500. DOI: 10.1021/jp050736o. PMID: 16833687.
  13. ↑ 13,0 13,1 Smolanczuk, R. «Production mechanism of superheavy nuclei in cold fusion reactions». Physical Review C, vol. 59, 5, 1999, pàg. 2634–2639. DOI: 10.1103/PhysRevC.59.2634.
  14. ↑ Ninov, Viktor [et al]. «Observation of Superheavy Nuclei Produced in the Reaction of 86Krypton with 208Lead». Physical Review Letters, vol. 83, 1999, pàg. 1104–1107. DOI: 10.1103/PhysRevLett.83.1104.
  15. ↑ Service, R. F. «Berkeley Crew Bags Element 118». Science, vol. 284, 1999, pàg. 1751. DOI: 10.1126/science.284.5421.1751.
  16. ↑ Public Affairs Department «Results of element 118 experiment retracted». Berkeley Lab, 21-07-2001 [Consulta: 18 gener 2008].
  17. ↑ Dalton, Rex «Misconduct: The stars who fell to Earth». Nature, vol. 420, 6917, 2002, pàg. 728–729. DOI: 10.1038/420728a. PMID: 12490902.
  18. ↑ Oganessian, Yu. T. et al. «Results from the first 249Cf+48Ca experiment» (en russian). JINR Communication [JINR, Dubna], 2002.
  19. ↑ Oganessian, Yu. T. et al.. «Element 118: results from the first 249Californium + 48Calcium experiment». Communication of the Joint Institute for Nuclear Research, 2002. [Consulta: 18 gener 2008].
  20. ↑ «Livermore scientists team with Russia to discover element 118». Livermore press release, 03-12-2006 [Consulta: 18 gener 2008].
  21. ↑ Oganessian, Yu. T. «Synthesis and decay properties of superheavy elements». Pure Appl. Chem., vol. 78, 2006, pàg. 889–904. DOI: 10.1351/pac200678050889.
  22. ↑ Sanderson, K. «Heaviest element made - again». Nature News. Nature, 2006. DOI: 10.1038/news061016-4.
  23. ↑ Schewe, P. and Stein, B.. «Elements 116 and 118 Are Discovered». Physics News Update. American Institute of Physics, 17-10-2006. [Consulta: 18 gener 2008].
  24. ↑ Weiss, R.. «Scientists Announce Creation of Atomic Element, the Heaviest Yet». Washington Post, 17-10-2006. [Consulta: 18 gener 2008].
  25. ↑ «Element 118 Detected, With Confidence». Chemical and Engineering news, 17-10-2006. [Consulta: 18 gener 2008]. «"Diria que estem molt segurs."»
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 Chowdhury, Roy P.; Samanta, C.; Basu, D. N. «α decay half-lives of new superheavy elements». Phys. Rev. C, vol. 73, 2006, pàg. 014612. DOI: 10.1103/PhysRevC.73.014612.
  27. ↑ Oganessian, Yu. T. et al. «Measurements of cross sections and decay properties of the isotopes of elements 112, 114, and 116 produced in the fusion reactions 233, 238U, 242Pu, and 248Cm+48Ca». Phys. Rev. C, vol. 70, 2004, pàg. 064609. DOI: 10.1103/PhysRevC.70.064609.
  28. ↑ Samanta, C.; Chowdhury, R. P.; Basu, D.N. «Predictions of alpha decay half lives of heavy and superheavy elements». Nucl. Phys. A, vol. 789, 2007, pàg. 142–154. DOI: 10.1016/j.nuclphysa.2007.04.001.
  29. ↑ «A New Block on the Periodic Table» (PDF). Lawrence Livermore National Laboratory, Abril 2007 [Consulta: 18 gener 2008].
  30. ↑ 30,0 30,1 Chowdhury, Roy P.; Samanta, C.; Basu, D. N. «Search for long lived heaviest nuclei beyond the valley of stability». Physical Reviews C, vol. 77, 2008, pàg. 044603. DOI: 10.1103/PhysRevC.77.044603.
  31. ↑ 31,0 31,1 Chowdhury, R. P.; Samanta, C.; Basu, D.N. «Nuclear half-lives for α -radioactivity of elements with 100 ≤ Z ≤ 130». At. Data & Nucl. Data Tables, vol. 94, 2008, pàg. 781–806. DOI: 10.1016/j.adt.2008.01.003.
  32. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades 60s
  33. ↑ Chatt, J. «Recommendations for the Naming of Elements of Atomic Numbers Greater than 100». Pure Appl. Chem., vol. 51, 1979, pàg. 381–384. DOI: 10.1351/pac197951020381.
  34. ↑ «Discovery of New Elements Makes Front Page News». Berkeley Lab Research Review Summer 1999, 1999. [Consulta: 18 gener 2008].
  35. ↑ «New chemical elements discovered in Russia`s Science City», 12-02-2007. [Consulta: 9 febrer 2008].
  36. ↑ NewsInfo. «Periodic table has expanded» (en russian). Rambler, 17-10-2006. [Consulta: 18 gener 2008].
  37. ↑ Yemel'yanova, Asya. «118th element will be named in Russian» (en russian). vesti.ru, 17-12-2006. [Consulta: 18 gener 2008].
  38. ↑ Kulik, Glenn D. Van Nostrand's scientific encyclopedia. 9a edició. Wiley-Interscience, 2002. ISBN 9780471332305. OCLC 223349096. 
  39. ↑ Oganessian, Yu. T. «Heaviest nuclei from 48Ca-induced reactions». Journal of Physics G: Nuclear and Particle Physics, vol. 34, 2007, pàg. R165–R242. DOI: 10.1088/0954-3899/34/4/R01.
  40. ↑ «New Element Isolated Only Briefly». The Daily Californian, 18-10-2006. [Consulta: 18 octubre 2006].
  41. ↑ 41,0 41,1 Royer, G.; Zbiri, K.; Bonilla, C. «Entrance channels and alpha decay half-lives of the heaviest elements». Nuclear Physics A, vol. 730, 2004, pàg. 355–376. DOI: 10.1016/j.nuclphysa.2003.11.010.
  42. ↑ Duarte, S. B.; Tavares, O. A. P.; Gonçalves, M.; Rodríguez, O.; Guzmán, F.; Barbosa, T. N.; García, F.; Dimarco, A. «Half-life predictions for decay modes of superheavy nuclei». Journal of Physics G: Nuclear and Particle Physics, vol. 30, 2004, pàg. 1487–1494. DOI: 10.1088/0954-3899/30/10/014.
  43. ↑ Bader, Richard F.W. «An Introduction to the Electronic Structure of Atoms and Molecules». McMaster University. [Consulta: 18 gener 2008].
  44. ↑ «Ununoctium (Uuo) - Chemical properties, Health and Environmental effects». Lenntech. [Consulta: 18 gener 2008].
  45. ↑ la citació exacta és: "El motiu de l'increment aparent de l'activitat química de l'element 118 en comparació amb el radó és una desestabilització energètica i una expansió radial de la seva capa espinorial 7p3/2 ocupada"
  46. ↑ Goidenko, Igor; Labzowsky, Leonti; Eliav, Ephraim; Kaldor, Uzi; Pyykko¨, Pekka «QED corrections to the binding energy of the eka-radon (Z=118) negative ion». Physical Review A, vol. 67, 2003, pàg. 020102(R). DOI: 10.1103/PhysRevA.67.020102.
  47. ↑ Eliav, Ephraim; Kaldor, Uzi «Element 118: The First Rare Gas with an Electron Affinity». Physical Review Letters, vol. 77, 27, 1996, pàg. 5350. DOI: 10.1103/PhysRevLett.77.5350.
  48. ↑ Tanmateix, s'ha demostrat que les correccions electrodinamicoquàntiques són bastant significatives a l'hora de reduir aquesta afinitat (minvant la unió en l'anió Uuo− en un 9%) confirmant així la importància d'aquestes correccions en àtoms superpesants. Vegeu Pyykko
  49. ↑ Takahashi, N. «Boiling points of the superheavy elements 117 and 118». Journal of Radioanalytical and Nuclear Chemistry, vol. 251, 2, 2002, pàg. 299–301. DOI: 10.1023/A:1014880730282.
  50. ↑ Es pot debatre si el nom del grup, "gasos nobles", serà canviat si es demostra que l'ununocti és no volàtil.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oganessó

Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Enllaç AD

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oganessó&oldid=4374761»