Gian Maria Volontè

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Gian Maria Volontè
Gian Maria Volontè.jpg
Naixença: 9 d'abril de 1933
Milà (Itàlia)
Defunció: 6 de desembre de 1994 (als 61 anys)
Florina (Grècia)
Origen: Itàlia Itàlia
Cònjuge/s: Armenia Balducci
Mostra de Venècia
Lleó d'Or per la carrera
1991 - Trajectòria cinematogràfica
Festival de Berlín
Millor actor
1987 - Il caso Moro

Pàgina sobre Gian Maria Volontè a IMDb

Gian Maria Volontè (Milà, 9 d'abril de 1933 - Florina, 6 de desembre de 1994) va ser un actor italià. És famós pels seus papers de canalla a les pel·lícules de Sergio Leone Per un grapat de dòlars (als crèdits com "Johnny Wels") i Per qualche dollaro in più.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Volontè va néixer a Milà, i es va graduar a Roma el 1957. Va fer una breu carrera com a actor a la televisió i al teatre (Shakespeare, Goldoni), abans de concentrar-se en la seva carrera al cinema. Va fer el seu debut el 1960 amb Sotto dieci bandiere, dirigida per Duilio Coletti. Just quatre anys més tard, Volontè va interpretar a "Ramón Rojo" a Per un grapat de dòlars (1964), i "El Indio" a Per qualche dollaro in più (1965). Les dues pel·lícules van ser dirigides pel llavors desconegut Sergio Leone, i els papers de Volontè li portarien el seu reconeixement des de les audiències americanes.

Les seves actuacions de personatges memorables però neuròtics, juntament amb l'èxit mundial inesperat de les pel·lícules, li van donar fama internacional. Volontè ja havia interpretat comèdies, incloent-hi Un cavallo della tigre (1961), de Luigi Comencini, i havia confirmat la seva versabilitat a L'armata Brancaleone (1966). Tanmateix, la seva dimensió principal va ser en papers dramàtics com Banditi a Milano (1968), de Carlo Lizzani, Sbatti il mostro en prima pagina (1972) de Marco Bellocchio, La Classe operaia va in paradiso (1972) del seu amic Elio Petri i Il Sospetto (1975) de Francisco Maselli.

El 1968 va guanyar un Silver Ribbon com a millor actor per A ciascuno il suo, també dirigida per Elio Petri. Volontè va rebre el mateix premi per a altres dues interpretacions dirigides per Petri: Indagine su un cittadino al di sopra di ogni sospetto (1971, guanyadora d'un Oscar com a millor pel·lícula estrangera), considerat per molts com la seva millor interpretació; i a Opera al nero (1989). El 1983 va guanyar el Premi a la interpretació masculina al Festival Internacional de Cinema de Canes per La morte di Mario Ricci. Quatre anys més tard, al Festival de Cinema Internacional de Berlín, va guanyar el premia al millor actor per Il Caso Moro. El 1990 era declarat millor actor europeu per Porte aperte. El 1991, al Festival Internacional de Cinema de Venècia, guanyava un Lleó d'Or per la carrera.

Volontè també va interpretar nombrosos papers a fora d'Itàlia. Va ser un dur activista polític i conegut pels seus punts de vista d'esquerra.

Va morir d'un atac de cor el 1994 a Florina, Grècia durant la filmació de Ulysses' Gaze, dirigida per Theo Angelópulos. El seu paper a la pel·lícula era els d'Erland Josephson. Complint amb la seva voluntat, el lloc on reposen les seves despulles és un cementiri petit a l'illa de Sardenya, a Isola della Maddalena.

Filmografia parcial[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gian Maria Volontè
Portal

Portal: Cinema