Hipàtia
Hipàtia d'Alexandria o Hipàcia[1] (Hypatia, Ὑπατία) (c. 355 - març del 415) fou una filòsofa neoplatònica natural d'Alexandria a la província romana d'Egipte, que va destacar en els camps de la matemàtica i l'astronomia.[2] Fou membre i cap de l'Escola neoplatònica d'Alexandria. És considerada la primera dona coneguda que féu una contribució substancial al desenvolupament de la matemàtica.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Filla de Teó (Theon), matemàtic i cap del Museu d'Alexandria, a Egipte, va col·laborar en l'obra filosòfica i matemàtica de son pare.[3] Cap a l'any 400, Hipàtia era una autoritat en l'ensenyament de la matemàtica i la filosofia. Es diu que va arribar a presidir l'escola neoplatònica de Plotí, a Alexandria, i que era bella, graciosa i modesta.
Els cristians d'aquella època, en ple ascens al poder i en lluita contra el paganisme, tendien a identificar la ciència amb el paganisme. De tota manera, entre els alumnes i les amistats d'Hipàtia també hi havia cristians preeminents. Quan s'inicià un greu conflicte entre Ciril, el patriarca d'Alexandria, i Orestes, el prefecte imperial, Hipàtia fou considerada una amenaça per alguns seguidors del cristianisme, que la van acusar d'excessiva familiaritat amb el prefecte i d'haver-lo influït per enverinar les relacions amb Ciril. És per això que el cleregat la va voler forçar a abandonar aquesta relació.
El març de l'any 415,[2] quan tornava a casa fou sorpresa al carrer per fanàtics cristians [3], encapçalats per un lector anomenat Pere, els quals la llevaren del carro i l'arrossegaren fins a una església on la van despullar i assassinar. Teodoret va acusar Ciril d'haver instigat i aprovat els fets, per bé que no n'hi ha cap evidència.[3]
.jpg)
Suides diu que es va casar amb Isidor de Gaza i que va escriure algunes obres sobre astronomia i altres temes, totes perdudes.[3]
[modifica] Obres
Totes les obres d'Hipàtia s'han perdut i només se'n coneixen els títols per les referències que hi fan altres autors:[3]
- Comentari a l'Aritmètica de Diofant d'Alexandria.
- Comentari a la Cònica d'Apol·loni de Perge.
- Edició del comentari del seu pare Teó a l'Almagest de Ptolemeu i als Elements d'Euclides.
- Perfeccionament de l'astrolabi.
[modifica] Curiositats
Per les seves contribucions a l'astronomia, modernament s'han batejat un cràter i un espadat lunars amb el nom d'Hypatia.
La figura d'Hipàtia va ser objecte d'atenció del director de cinema espanyol Alejandro Amenábar (és el personatge protagonista del film Agora), així com de l'escriptora madrilenya Olalla García, autora de la novel·la "El jardín de Hipatia" (2009).
[modifica] Vegeu també
- Caterina d'Alexandria, santa probablement llegendària i possiblement inspirada en la seva figura.
[modifica] Referències
- ↑ «Hipàtia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Garcia, Carme; Ruiz, Laura [et al]. «Breve biografía de Hipatia». A: Hipatia de Alejandría. 1a edició (en castellà). Barcelona: Hipatia Editorial, 2009. ISBN 978-84-936743-5-9 [Consulta: 16-05-2010].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867, Vol II. pàg. 537 [Consulta: 27/10/2009].
