Wolfgang Amadeus Mozart
 W.A. Mozart, retrat construït, Barbara Krafft, 1819 | |
| Nom original | (de) Johann Chrysostomos Wolfgang Gottlieb Mozart  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (la) Johannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart 27 de gener de 1756 Salzburg |
| Mort | 5 de desembre de 1791 (als 35 anys) Viena, Arxiducat d'Àustria |
| Causa de mort | valor desconegut |
| Sepultura | St. Marx Cemetery (en)  |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Alçada | 1,63 m |
| Activitat | |
| Camp de treball | Òpera, simfonia, concert, música de cambra, quintet de corda, composició per a quartet de corda, música simfònica, música religiosa, música clàssica, música i interpretació de piano |
| Lloc de treball | Salzburg Viena |
| Ocupació | compositor, músic, organista, pianista, pedagog musical, violinista |
| Activitat | 1761-1791 |
| Ocupador | Hieronymus von Colloredo Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic |
| Gènere | Classicisme musical, sardana, música de cambra, òpera i simfonia |
| Moviment | Classicisme musical |
| Estil | Classicisme |
| Professors | Johann Schobert, Johann Christian Bach, Leopold Mozart i Giovanni Battista Martini |
| Alumnes | Johann Nepomuk Hummel, Franz Xaver Süssmayr, Barbara Ployer, Thomas Attwood i Ignaz von Seyfried |
| Influències | |
| Instrument | Orgue, clavicordi, clavicèmbal, fortepiano, violí, viola, piano i orgue |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Trajectòria | |
| |
| Família | |
| Família | Família Mozart |
| Cònjuge | Constanze Mozart (1782–1791) |
| Fills | Karl Thomas Mozart, Franz Xaver Wolfgang Mozart |
| Pares | Leopold Mozart i Anna Maria Mozart |
| Germans | Nannerl Mozart |
Premis
| |
Signatura  | |
                  | |
Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791)[1] fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.[2] La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i va excel·lir-ne en cadascú, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició. Era el germà petit de la pianista i compositora Maria Anna Mozart.
Les primeres gires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estils musicals europeus, que després va sintetitzar en les seves obres. Va ser el primer compositor important que va intentar establir una carrera musical «independent». Al costat de Haydn i Beethoven, forma part de l'escola de Viena.
Biografia
Infantesa
Mozart va néixer el 27 de gener de 1756 a Salzburg, aleshores capital de l'homònim principat arxiepiscopal, independent dins del Sacre Imperi romanogermànic. Va ser l'últim fill de Leopold Mozart, natural d'Augsburg, músic al servei del príncep-arquebisbe de Salzburg, i de la seva muller Anna Maria Pertl.
La casa natal de Mozart es troba al número 9 de la Getreidegasse de la ciutat de Salzburg. Es tracta d'una casa de tres plantes, que actualment és un museu amb gran quantitat d'objectes de l'època i alguns instruments del Mozart nen. És un dels racons més visitats de la ciutat i una mena de «Meca» per a músics de tot el món. A causa de l'alta mortalitat infantil de l'Europa antiga, Wolfgang i la seva germana Maria Anna, coneguda familiarment com a Nannerl, van ser els únics supervivents de set fills. Des de molt joves, ambdós van mostrar unes extraordinàries facultats per a la música, sobretot Wolfgang. Per a ell, la música i les matemàtiques eren tan naturals com els jocs per a qualsevol altre infant.
A quatre anys, practicava el clavicordi i va començar a compondre petites cançons i minuets de considerable dificultat. Als sis, tocava amb destresa el clavecí i el violí. Podia llegir música a primera vista, tenia una memòria prodigiosa i posseïa una inesgotable capacitat per a improvisar frases musicals. Definitivament, no era un nen comú. El seu progenitor era un home intel·ligent, orgullós i religiós. Creia que els dots musicals del seu fill eren un miracle diví que ell, com a pare, tenia el deure de fer créixer.
Leopold componia i feia classes de música. L'any del naixement de Wolfgang va publicar un llibre sobre l'art del violí, que va tenir èxit i el va fer famós. Després del naixement del seu fill, va abandonar-ho tot, llevat de les tasques pròpies del seu càrrec, per dedicar-se de manera exclusiva a la formació del menut. Va ser exigent com a pare i com a mestre, i en tot moment va estar vigilant la formació del seu fill per guiar-lo com a persona i com a artista. Quan el nen va fer sis anys, Leopold va decidir exhibir els dots musicals dels seus fills davant les principals corts d'Europa. Segons els primers biògrafs de Wolfgang, el seu pare «va voler compartir amb el món el miraculós talent del seu fill...»; en l'actualitat, es pensa més aviat que el va explotar. L'única cosa certa és que la seva figura autoritària i opressiva marcaria el jove Amadeus per tota la vida.
El primer viatge
Durant els anys en què Mozart s'estava formant, la seva família va realitzar diversos viatges per Europa, en els quals el van mostrar, juntament amb la seva germana Nannerl, com a nens prodigi. El 12 de gener de 1762, la família sencera va marxar cap a Munic. Van començar amb una exhibició a la cort del príncep elector de Baviera Maximilià III i, més tard, el mateix any a la cort imperial de Josep II d'Habsburg a Viena i Praga. La permanència a la ciutat de Viena -un dels principals centres de la música en aquella època- va culminar amb dos recitals davant la família imperial. al palau de Schönbrunn. El petit Wolfgang causava sensació en cada concert. Els diners recollits en aquest viatge no van ser tants com els elogis rebuts. Podria dir-se que aquest va ser un viatge de prova per a Leopold. El 5 de gener de 1763, la família Mozart va retornar a Salzburg. El viatge havia durat poc menys d'un any.
El gran viatge
Aquest gran viatge de la família de Mozart va començar el 9 de juny de 1763. Al llarg de tres anys i mig, van recórrer les principals ciutats d'Europa, aconseguint grans èxits. A Viena, van ser cridats a palau per l'emperadriu Maria Teresa. L'emperadriu va quedar fascinada amb el nen Wolfgang Amadeus, tant que fins i tot el seia a la seva falda i el besava. Va ser allà on, en una ocasió, en relliscar pel terra enllustrat i caure, Wolfgang va ser auxiliat per la princeseta Maria Antonieta, que vint anys després seria guillotinada durant la Revolució Francesa. A Versalles, els Mozart van tocar davant el monarca Lluís XV. L'anècdota explica que, en aquesta ocasió, l'amant del rei, l'altiva madame de Pompadour, no va permetre que el nen Wolfgang l'abracés per por d'espatllar el seu vestit.
A Londres van causar l'admiració del rei Jordi III; al llarg d'aquest viatge, el jove músic va compondre la seva primera simfonia i va conèixer Johann Christian Bach, fill petit de Johann Sebastian Bach (tot i que, en aquesta època, tenia molt més d'èxit que el seu pare, que era conegut com «el pare de Johann Christian Bach», que exercia una gran influència sobre la seva obra). A Holanda, va enlluernar tocant l'orgue més gran i complicat del món, i va compondre el seu primer oratori, a nou anys.
Cada presentació del jove Wolfgang Amadeus era una exhibició del seu virtuosisme amb el clavecí i el violí (es diu que, en aquella època, ja podia tocar el teclat amb els ulls embenats), i deixava els espectadors meravellats improvisant sobre qualsevol tema que li proposaven. A aquella edat, ja sabia ser galant i dedicava a les dames de la noblesa les seves primeres sonates per a violí i clavecí. La família va tornar a Salzburg el 30 de novembre de 1766.
Les seves primeres òperes
El setembre de 1767, Mozart va viatjar a Viena acompanyat del seu pare i la seva germana Nannerl. Aquest cop, no per demostrar les seves habilitats de nen prodigi sinó per desenvolupar les seves facultats de compositor. A la ciutat imperial, va desenvolupar una intensa activitat: va escriure concerts, simfonies, misses, oratoris (La Betulia liberata...), cantates i també les seves primeres obres, com la que va fer per encàrrec de Josep II: l'òpera bufa La finta semplice (La ingènua fingida).
Els músics de l'època a Viena van veure en el talent del nen una amenaça per als seus llocs i van començar les intrigues. No creien que només amb onze anys pogués escriure tan bona música i deien que el seu pare n'era l'autèntic autor. Les coses es van complicar: va haver-hi triomfs, però també fracassos.
Un cavaller de 14 anys
El 1769, Mozart guanyà a Salzburg la plaça de mestre de concerts -gran honor per a un noi- però sense sou. Se li va finançar un viatge d'estudis a Itàlia, on Leopold pensava que Wolfgang Amadeus triomfaria component òperes. Pare i fill van arribar a Roma l'11 d'abril de 1770. Al Vaticà, Wolfgang Amadeus va escoltar el Miserere de Gregorio Allegri. Aquesta obra tenia caràcter secret, ja que només podia interpretar-se a la capella Sixtina i la seva publicació era prohibida sota pena d'excomunió.
No obstant això, el jove compositor va escriure de memòria, només arribar a la posada on s'allotjava, una versió molt aproximada de la partitura completa. El papa Climent XIV, admirat pel talent del músic de catorze anys, no sols no el va excomunicar sinó que el va nomenar cavaller de l'orde de l'Esperó d'Or, títol que, tot i els privilegis que li atorgava, mai interessà a Mozart.
Un altre gran triomf va ser l'estrena de l'òpera Mitridate, rè di Ponto, estrenada el 1770 a Milà sota forts aplaudiments i crits de "viva il maestrino". Aprovant un examen que a la resta dels candidats els va portar tres hores i que ell va resoldre en mitja hora, va ser admès com a compositor a l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya, considerada el centre de l'erudició musical de l'època. L'ingrés de Mozart a l'Acadèmia va ser extraordinari, ja que encara li quedava molt per a arribar als vint anys, edat mínima exigida pel reglament. Aquí va conèixer el pare Giovanni Martini, important teòric de la música d'aquell temps, i pel qual Mozart sempre va tenir un gran afecte.
El nou príncep-arquebisbe
Mozart va realitzar un segon viatge a Itàlia, per assistir a l'estrena de la seva òpera Ascanio in Alba. El 1771, va tornar amb la seva família a Salzburg, que per aquells temps era un principat eclesiàstic regit per un príncep-arquebisbe. Es van assabentar de la mort de l'arquebisbe Schrattenbach, que sempre els havia fet costat.
Va començar llavors una nova etapa, molt més difícil. Colloredo, el nou príncep-arquebisbe de Salzburg, es va mostrar autoritari i inflexible amb el compliment de les obligacions imposades als seus subordinats. Mozart va ser confirmat al seu lloc de mestre de concerts; ara rebria un modest sou, però la seva llibertat de mica en mica disminuiria, fins al punt de sentir-se esclavitzat. Aquest fet va influir en el seu caràcter.
Anys de lluita
Pare i fill van viatjar a Itàlia per últim cop el 1772. A Milà, Wolfgang va estrenar una òpera i va escriure el motet Exsultate-jubilate. Va buscar un treball digne i estable, sense resultat. Va haver de tornar a Salzburg. A 17 anys, Wolfgang ja no podia passar per nen prodigi. Començava ara la lluita per la vida.
El 1773, va fer un nou viatge a Viena, sense resultats pràctics, però positiu per al seu art, ja que va conèixer el nou estil vienès mitjançant la música de Haydn. El gener de 1775, Mozart va estrenar amb gran èxit a Munic la seva òpera La finta giardiniera (La falsa jardinera). Van ser per a Mozart anys prolífics: va escriure òperes, sonates per a piano, concerts per a violí, divertimentos, quartets i molta música sacra per encàrrec del seu nou cap.
No obstant això, Mozart se sentia presoner, sentia que no progressava i, alterat per l'ambient provincià de Salzburg, l'agost de 1777 va reclamar a l'arquebisbe Colloredo la llibertat per a abandonar el seu càrrec. Més tard, en companyia de la seva mare, va iniciar un llarg viatge a París. En una escala a Munic, va conèixer la família Weber i es va enamorar de la seva filla gran, Aloysia.
A Mannheim, va fer una gran amistat amb un grup de compositors d'aquesta ciutat, la qual era coneguda perquè les seves orquestres, per primer cop en la història de la música, exageraven la diferència entre els passatges suaus i els forts. Aquest estil es va donar a conèixer com a «estil de Mannheim» i poques dècades després seria una característica principal del romanticisme.
Opressió i alliberament
Wolfgang Amadeus Mozart va romandre a París entre el 23 de març i el 26 de setembre de 1778, sense aconseguir millors beneficis monetaris, però arribant a estrenar obres com la simfonia París.
El 3 de juliol la seva mare va morir d'un infart. Deprimit per aquesta mort i alguns fracassos, Wolfgang decideix retornar al servei de Colloredo. Malenconiós, s'aturà a Munic per proposar-li matrimoni a Aloysia Weber, però ella el rebutjà. Va tornar a Salzburg el gener de 1779. Colloredo li va augmentar el salari, però també les obligacions: havia de dedicar-li molt més de temps a càrrec seu. Aquell mateix any va escriure la Missa de la coronació.
El gener de 1781 va estrenar a Munic Idomeneu, la seva primera gran òpera. Era a Augsburg quan va ser cridat per Colloredo. Després dels seus últims triomfs i de relacionar-se amb càrrecs quasi d'igual a igual, el tracte que li donava l'arquebisbe era humiliant per a ell. Les seves obres ja eren apreciades a tot Europa, però Colloredo es conformava a subestimar-lo, tractant-lo com un criat qualsevol. Finalment, Mozart es va rebel·lar; en acabar una difícil discussió, va decidir renunciar a la plaça. Així es van acabar deu anys, de 1771 a 1781, de tensions i disputes quasi permanents.
Matrimoni com sigui
Mozart s'instal·là a Viena i visqué un any feliç. Va intervenir en concerts, va impartir classes i va escriure nombroses obres. 1782, va ser l'any d'una altra òpera triomfal: El rapte del serrall.
Després del seu fracàs sentimental amb Aloysia Weber, va trobar consol amb Constanze, la germana menor. Però sabia que el seu pare Leopold no apreciava aquella família i va voler viatjar a Salzburg per presentar-li formalment la seva parella, però diversos esdeveniments van endarrerir el temut viatge per enfrontar-se al seu progenitor. El 4 d'agost de 1782, sense el consentiment del seu pare, Wolfgang Amadeus i Constanze es van casar a Viena. Per celebrar-ho i per calmar el seu moralista pare, Mozart va compondre la inacabada Missa en do menor (KV 427). Pensava estrenar-la a Salzburg amb Constanze com a primera soprano solista. Només ho va poder fer l'agost de 1783, però seria inútil. Desitjava demostrar a la seva família que havia escollit correctament, però Leopold i Nannerl mai van acceptar del tot Constanze.
Per acabar-ho d'arrodonir, el seu primer fill va morir el 19 d'agost de 1783, al cap d'un mes de néixer. Dels set fills que Wolfgang Amadeus va tenir amb Constanze, només dos van arribar a sobreviure: Karl Thomas Mozart i Franz Xaver Wolfgang Mozart, aquests dos únics fills restaren solters i, per això, amb ells s'acabà la nissaga Mozart.
El 1782 havia conegut, pel baró van Swieten, els oratoris de Händel i algunes obres de Bach, entre aquestes El clavecí ben temperat, que el va afectar profundament en el seu estil com a compositor.
El més gran compositor
El desembre de 1784, Mozart va ingressar a la francmaçoneria, en la qual va trobar un ideal filosòfic. El 1785, va ser un any de gran activitat artística i social. Wolfgang es va sentir entusiasmat davant l'aplaudiment que els vienesos van fer de la seva música. Va ser en aquella època quan dedicà uns quartets de corda a Haydn.
L'anècdota ens explica que, en escoltar-los, Haydn va manifestar a Leopold davant Déu que Wolfgang Amadeus era el més gran compositor que podia haver conegut. Va ser un gran període per a la creació. El 1786, Mozart es trobava al punt àlgid. Va estrenar l'òpera Les noces de Fígaro amb un gran èxit, i, el 1787, a Praga, Don Giovanni.
Temps de crisi
La Missa de difunts
El març de 1791, Mozart va oferir un dels seus últims concerts públics a Viena; va tocar el Concert per a piano núm. 27 (KV 595). El seu últim fill, Franz Xaver, va néixer el 26 de juliol.
Un dia es va presentar a casa seva un desconegut, que va refusar identificar-se, i va encarregar a Mozart la composició d'un rèquiem. Li avançà part dels honoraris i van quedar que tornaria al cap d'un mes. Però el compositor va ser cridat des de Praga per escriure l'òpera La clemenza di Tito, per festejar la coronació de Leopold II.
Quan pujava amb la seva dona al carruatge que els havia de portar a aquesta ciutat, el desconegut es va presentar un altre cop, preguntant pel seu encàrrec. Això va alterar el compositor.
Més endavant, es va saber que aquell obscur personatge era un enviat del comte Franz Walsseg, l'esposa del qual havia mort. El vidu desitjava que Mozart compongués una missa de difunts per als funerals de la seva dona, però volia fer creure a la gent que l'obra era seva, i per això es volia mantenir en l'anonimat.
Mozart, des de la defunció del seu pare, estava obsessionat amb la idea de la mort. A més, estava debilitat per la fatiga i la malaltia, i era molt sensible a les coses sobrenaturals per la seva vinculació amb la francmaçoneria. Tot això, més la impressió que li havia causat l'aspecte de l'enviat, va fer que acabés creient que aquest era un missatger del destí o que el rèquiem que havia de compondre seria per al funeral propi.
El final d'una vida tràgica
La salut del geni va començar a declinar i la seva concentració disminuïa. La clemenza di Tito va ser acollida amb fredor pel públic. En retornar a Viena, Mozart es va posar a treballar en el rèquiem encarregat i va preparar, en companyia de l'empresari teatral i cantant Emanuel Schikaneder, els assaigs per a l'òpera La flauta màgica. Aquesta es va estrenar amb un gran èxit el 30 de setembre de 1791, amb el mateix Mozart com a director. Un músic rival, Antonio Salieri, es trobava entre el públic.
Per aquelles dates, Mozart va acabar el Concert per a clarinet (KV 622). L'octubre de 1791 la seva salut va empitjorar. Caminava amb la seva esposa quan de sobte va seure en un banc i, molt agitat, va comentar a Constanze que algú l'havia enverinat. Al cap de poc es va quedar prostrat al llit.
El 5 de desembre de 1791 Mozart va morir amb 35 anys, a Viena, ciutat que va veure triomfar el nen i morir l'home. Els metges no es van posar d'acord sobre la causa de la mort. No se sap si per negligència, o bé que era un costum de la Viena de l'època, va ser enterrat a la fossa comuna i, per això, mai se l'ha pogut ubicar.
Ha estat trobat un crani en una fossa comuna, que un metge va analitzar i es va fer la hipòtesi que era el de Mozart. D'això, s'ha conjecturat que la seva mort fou produïda per una cranoestenosi.
De tota manera, actualment, i sobretot a partir dels estudis de H. C. Robbins Landon,[3] es dóna com a causa més probable de la seva mort un conjunt de problemes mèdics que inclourien una progressiva insuficiència renal, probablement produïda per una faringitis estreptocòcica.[4]
La llegenda
Es va propagar el rumor que Mozart havia mort enverinat per Antonio Salieri, que suposadament odiava el seu geni musical. Això va servir d'inspiració per a l'òpera Mozart i Salieri, de Rimski-Kórsakov, per a la petita obra de teatre del mateix nom del cèlebre escriptor rus Puixkin i per a l'obra teatral Amadeus, de Peter Shaffer (en la qual es basa la pel·lícula Amadeus de Milos Forman, protagonitzada per Tom Hulce). Tanmateix, hi ha diversos fets que contradiuen aquest nivell de rivalitat: el 1788, quan Salieri va ser nomenat Kapellmeister, en comptes de proposar per a l'ocasió una de les seves òperes va preferir reeditar Les Noces de Fígaro, i a més, tres anys abans, el 1785, Salieri i Mozart havien compost conjuntament, una cantata per a veu i piano, amb lletra de Lorenzo Da Ponte, per celebrar el retorn a escena de la cantant Nancy Storace. Aquesta obra s'havia donat per perduda en no trobar-se'n cap exemplar, però el 10 de gener del 2016 es va fer pública la troballa d'una còpia impresa de lletra i música per part del musicòleg i compositor Timo Jouko Herrmann, especialista en Antonio Salieri.[5][6]
Una altra de les llegendes sobre l'enverinament apunta els seus germans de lògia maçònica, pel fet que hauria revelat massa secrets en el llibret i la música del seu singspiel La flauta màgica.
Es va arribar a afirmar, fins i tot, que les restes de Mozart havien estat perdudes per tal que no quedessin petjades de l'homicidi.
Obra
La producció de Mozart és extraordinàriament extensa; s'ha afirmat que cap altre compositor no ha assolit tal mestria en tants mitjans diferents, encara que les seves òperes són les que realment tanquen la clau de l'essència del seu estil. Basant-se en les reformes operístiques de Gluck, Mozart va combinar una vívida caracterització vocal amb l'èmfasi en l'expressivitat i el timbre orquestral per aconseguir una concepció molt més dramàtica de la plantejada fins llavors.
La seva música, de formes ja fortament consolidades, poques vegades ha estat considerada revolucionària, però al públic de l'època, sens dubte, li va resultar difícil apreciar algunes de les seves obres, especialment a causa dels sorprenents contrasts, complexitat i harmonia de vegades dissonant. Mozart va assimilar els estils musicals europeus més importants quan era nen, per la qual cosa la seva obra posterior va fusionar la lírica italiana, la brillantor francesa i els procediments de composició centreeuropeus, amb un sentit natural de la simetria, que ha acabat per personificar el refinament clàssic.
La llista d'obres de Mozart va ser catalogada per Ludwig von Köchel el 1832 en el Köchel Verzeichnis. Està formada per 626 opus (obres). La producció simfònica i instrumental consta de:
- 41 simfonies, entre les quals destaquen:
- Simfonia núm. 35 Haffner en re major, KV 385 (juliol-agost 1782),
- Simfonia núm. 36 Linz en do major, KV 425 (novembre 1783),
- Simfonia núm. 38 Praga en re major, KV 504 (finals 1786),
- Simfonia núm. 39 en mi bemoll major, KV 543 (juliol-agost 1788),
- Simfonia núm. 40 en sol menor, KV 550 (juliol-agost 1788) i
- Simfonia núm. 41 Júpiter en do major, KV 551) (juliol-agost 1788);
- concerts (27 concerts per a piano, 5 per a violí i diversos per a altres instruments)
- sonates
- música de cambra (duets, trios, quartets i quintets)
- 61 divertimentos
- serenates com per exemple Eine kleine Nachtmusik
- marxes
- 22 òperes, a partir de 1781, i després d'algunes òperes menors, arribarien els seus grans títols:
- Idomeneo (1781)
- El rapte del serrall (1782), singspiel, considerat per alguns la primera gran òpera còmica alemanya
- Les noces de Fígaro (1786) sobre l'obra de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, Fígaro
- Don Giovanni (1787)
- Così fan tutte (Així fan totes, 1790), escrites les tres últimes en italià amb llibrets de Lorenzo da Ponte
- La flauta màgica (1791), en la qual es reflecteixen els ritus i ideals maçònics
- La clemenza di Tito (1791).
Òperes de Wolfgang Amadeus Mozart | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||
Va compondre també una gran quantitat d'obres corals (religioses i profanes) entre les quals destaquen la inacabada Gran missa en do menor i la Missa de rèquiem, que estava component quan va morir.
L'origen del seu nom
Mozart va tenir diferents noms al llarg de la seva vida, a causa de diferents tradicions religioses de l'època i, en part, pel fet que el compositor era poliglota i va adaptar lliurement el seu nom a les diferents llengües. Però el seu nom autèntic era Joannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart, tal com es mostra en el registre baptismal de la catedral de Salzburg el 28 de gener de 1756, redactat en llatí pel mossèn Leopold Lamprecht.
.- Transcripció del certificat-.
Januarius 28. media hora 11. meridiana baptizatus est: natus pridie ähora 8. vespertina
Joannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus filius legitimus
Nobilis Dominu] Leopoldus Mozart Aulæ Musicus, et Maria Anna Pertlin giuges
Nobilis Dominus Joannes Theophilus Pergmaÿr Senator et Mercator civicus pro tempore sponsus
Idem Leopoldus Lamprecht Capellanus Civicus
- Els dos primers noms (Joannes Crysostomus) pertanyen al seu nom de pila d'acord amb els costums de l'Església catòlica de l'època, i fa referència al fet que va néixer el dia 27 de gener, festivitat de sant Joan Crisòstom. Però aquests noms no els va utilitzar mai en la seva vida quotidiana.
- Wolfgangus és Wolfgang adaptat del llatí parroquial, a part de ser el nom del seu avi patern.
- Theophilus es pot interpretar com l'amant de Déu o l'estimat de Déu en grec, d'aquí surt la forma familiar "Amadeus", que és la variant llatina del nom, Theopilus també era el nom del seu padrí. En alguns casos, Mozart va utilitzar el terme Gottlieb, que és una altra traducció en germànic del nom Theophilus.
El seu llegat als Països Catalans
La primera òpera de Mozart coneguda als territoris de parla catalana fou Così fan tutte (Barcelona, 1798),[7] tot i que va ser ignorat per gran part del públic durant gairebé tot el segle xix i només va poder aconseguir imposar-se amb concerts a Barcelona i València. L'Associació Wagneriana li dedicà una gran atenció i publicà traduccions dels llibrets de les seves òperes principals, les quals foren representades al Gran Teatre del Liceu gràcies a l'empresari J. Mestres. A hores d'ara, hi ha a Barcelona una Associació d'Amics de Mozart.[8]
Vegeu també
- Franz Xaver Niemetschek. El primer biògraf de Mozart.
- Catàleg Köchel de l'obra de Mozart.
- Llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart.
- Simfonies.
- Concerts per a piano.
- Llista d'òperes.
- Llista d'àries de concert, cançons i cànons.
Referències
- ↑ «Wolfgang Amadeus Mozart». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Sadie, Stanley. «Biografia» (en anglès). Enciclopedia Britannica. [Consulta: 10 novembre 2015].
- ↑ LANDON, H. C. Robbins: El último año de Mozart. Siruela, 2005
- ↑ http://www.cnn.com/2009/HEALTH/08/17/mozart.strep.throat/
- ↑ «Lost Mozart Composition for Nancy Storace Rediscovered» (en anglès). The Mozarteum Foundation Salzburg, 19-01-2016. [Consulta: 27 gener 2016].
- ↑ «Mozart i Salieri van escriure junts una cantata». el Periodico, 22-01-2016 [Consulta: 27 gener 2016].
- ↑ Radigales i Babí, Jaume: Mozart a Barcelona: recepció operística (1798-2006). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-8415-770-9.
- ↑ Enciclopèdia Catalana (en anglès)
Bibliografia
- Abert, Hermann (2007). W. A. Mozart. New Haven: Yale University Press. ISBN 0-300-07223-6.
- Cairns, David (2006). Mozart and His Operas. University of California Press, ISBN 0-520-22898-7.
- Demoncourt, Bertrand (dir.): Dictionnaire Mozart. Robert Laffont, col·lecció Bouquins, París, 2005. ISBN 2-221-10437-4.
- De Saint-Foix, Georges; de Wyzewa, Théodore: Wolfgang Amadeus Mozart: sa vie musicale et son œuvre. Robert Laffont, col·lecció Bouquins, 1986, 2 t. ISBN 2-221-04703-6.
- Deutsch, Otto Erich (1966). Mozart: A Documentary Biography. Stanford University Press, ISBN 0-8047-0233-0.
- Einstein, Alfred: Mozart, l'homme et l'œuvre. Gallimard, col·lecció Tel, París, 1991. ISBN 2-07-072194-9.
- Eisen, Cliff (2006). The Cambridge Mozart Encyclopedia. Cambridge University Press, ISBN 0-521-85659-0.
- Gutman, Robert W. (2000). Mozart: A Cultural Biography. Harvest Books, ISBN 0-15-601171-9.
- Halliwell, Ruth (1998). The Mozart Family: Four Lives in a Social Context. Oxford: Oxford University Press, ISBN 0-19-816371-1.
- Massin, Jean; Massin, Briggite (1987). Wolfgang Amadeus Mozart. Madrid: Turner, pp. 1538. ISBN 84-7506-596-1.
- Mozart, Wolfgang Amadeus (1997). Cartas. Barcelona: El Aleph, pp. 296. ISBN 84-7669-297-8.
- Paradis, Annie: Mozart : L'Opéra réenchanté. Fayard, col·lecció Les chemins de la musique, París, 1999. ISBN 2-213-60401-0.
- Robbins Landon, H.C. (1995): 1791: El último año de Mozart. (1791: Mozart's last year). Ediciones Siruela, Madrid. ISBN 84-7844-908-6
- Robbins Landon, H.C. (1991): Mozart, los años dorados. (Mozart: The golden years). Ediciones destino, Barcelona. ISBN 978-84-233-1901-5
- Rosen, Charles (1998). The Classical Style: Haydn, Mozart, Beethoven, W. W. Norton & Company. ISBN 0-393-31712-9.
- Rushton, Julian (1998). New Grove Dictionary of Opera. Londres: Grove Publications, ISBN 0-333-73432-7.
- Sadie, Stanley (ed.) (1980): 'New Grove Dictionary of Music and Musicians'. Londres: Macmillan. ISBN 0-333-23111-2.
- Sollers, Philippe. Misterioso Mozart. Barcelona: Alba editorial, pp. 216. ISBN 84-8428-186-8.
- Solomon, Maynard (1996). Mozart: A Life. Harper Perennial, ISBN 0-06-092692-9.
- Steptoe, Andrew (1990). The Mozart—da Ponte Operas. Oxford: Oxford University Press, ISBN 0-19-816221-9.
- Till, Nicholas (1994). Mozart and the Enlightenment: Truth, Virtue and Beauty in Mozart's Operas. W. W. Norton & Company, ISBN 0-393-31395-6.
Enllaços externs
| Família |  | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vida | |||||||||
| Música |
| ||||||||
| Influències | |||||||||