1 de maig
| << | Maig 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El primer[1] de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs. Queden 244 dies per finalitzar l'any.
El dia primer de maig és festa a gairebé tots els països del món. És el Dia Internacional dels Treballadors o Primer de Maig, la festa més important del moviment obrer mundial.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1298 - Barcelona: Comença la construcció de la Catedral de Barcelona.
- 1700 - Catalunya Nord: Un reial decret prohibeix a la Catalunya Nord l'ús de la llengua catalana en documents oficials, notarials i d'altra mena, sota pena d'invalidar-ne el contingut.
- 1794 - el Voló (el Rosselló): L'exèrcit francès resultà victoriós en la batalla del Voló durant la guerra Gran.[2]
- 1837 - Sant Mateu (Baix Maestrat): els carlins sota el comandament de Ramon Cabrera i Grinyó trenquen el Setge de Sant Mateu de 1837 i assalten la població en la Primera Guerra Carlina.
- 1859 - Barcelona: s'hi inauguren els primers Jocs Florals del Principat de l'època moderna.
- 1879 - Barcelona: el Diari Català publica el seu prospecte, el recull de punts on s'exposaven els seus ideals, tres dies abans de sortir el primer número.
- 1881 - Nova York: darrer número de la revista La Llumanera de Nova York.[3]
- 1930 - Vic: Va aparèixer el Diari de Vich, editat en català. primer periòdic de publicació diària a la ciutat de Vic i a la comarca.
- 1975 - València: Constitució de la Junta Democràtica del País Valencià, presidida per Manuel Broseta.
- 1979 - Primer número d'Els Marges, revista quadrimestral de llengua i literatura catalana fundada per Joaquim Molas.[4]
- 1988 - Montserrat: Estrena dels gegants de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, en Treball i na Cultura.
- 1995 - Salou: S'inaugura el parc temàtic PortAventura.
- 1996 - Illes Balears: Apareix el Diari de Balears, un diari en paper que s'edità en català a les Balears fins al 2013.
- 2000 - Barcelona: Comencen les emissions de RAC1.
- Resta del món
- 1564 - Moscou (Rússia): primer llibre imprès a Rússia: Actes dels apòstols, imprès per Fedorov i Mstislavec.
- 1756 - Versalles (Yvelines, Illa de França, França): França i Àustria hi signen el tractat de Versalles de 1756, que els fa aliats en la guerra dels Set Anys com a resposta al Tractat de Westminster que havien signat Prússia i Anglaterra.[5]
- 1769 - Salzburg (Imperi d'Àustria): estrena de La finta semplice, òpera de W. A. Mozart.
- 1851 - Londres: S'inaugura la primera Exposició Universal de la història.
- 1878 - París: S'inaugura la tercera Exposició Universal de París, ubicada al Camp de Mart, que es perllongaria fins a l'octubre.
- 1886 - Chicago (Illinois, EUA): milers d'obrers s'hi declaren en vaga per reclamar una jornada laboral de 48 hores setmanals: serà l'origen de la celebració del Primer de Maig.
- 1890: a iniciativa del Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional se celebra per primera vegada el Primer de Maig per homenatjar els 8 anarquistes detinguts el 1886 a Chicago, dels quals 5 van ser executats.
- 1925 - Guayaquil, Equador: Es funda el Barcelona Sporting Club, club esportiu equatorià originari de la ciutat de Guayaquil.
- 1931 - Nova York (EUA)ː Inauguració de l'Empire State Building.[6]
- 1993 - Neuendorf (Alemanya): Reobertura del Pas de barca de Kronsnest.
- 1999 - Entra en vigor el Tractat d'Amsterdam, que substitueix el Tractat de Maastricht.[7]
- 2003 - Washington (EUA): el president George Bush proclama la fi de la guerra d'Iraq.
- 2004 - Europa: deu nous estats de l'Europa central i mediterrània s'han incorporat a la UE: Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República Txeca i Xipre.
- 2006 - Bolívia: El president Evo Morales decreta la nacionalització dels hidrocarburs, en compliment del seu programa electoral.
- 2010 - Shanghai (Xina): Inauguració de l'Exposició Universal.[8]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1531 - Valldemossa, Mallorca: Santa Catalina Thomàs (m. 1574).[9]
- 1784 - Olesa de Montserrat: Rosa Venes i Clusas, heroica defensora de Tarragona durant la Guerra del Francès (m. 1845).[10]
- 1874 - Sabadell, Vallès Occidental, Barcelona: Àngel Rodamilans i Canals, sacerdot, monjo benedictí, compositor i organista (m. 1936).[11]
- 1956 - Barcelona: Manuela González i Griñán, enginyera tècnica agrícola i política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.
- 1963 - Barcelona, Barcelonès: Màrius Serra, escriptor, periodista, autor de mots encreuats, traductor de l'anglès i enigmista català.[12]
- 1970 - Xàtiva, Costera: Elies Barberà Bolinches, poeta i actor valencià.
- 1977 - Sabadell: Glòria Estopà Calvet, entrenadora i ex jugadora de bàsquet catalana.
- 1980 - Palma: Paula Armario Ibáñez, script, ajudant de realització, redactora i operadora de càmera de cinema i televisió.
- Resta del món
- 1592 - Lüftelberg, Colònia (Sacre Imperi Romanogermànic): Johann Adam Schall von Bell, jesuïta alemany, matemàtic, missioner a la Xina (m. 1666).[13]
- 1751 - Gloucester, Massachusettsː Judith Sargent Murray, escriptora estatunidenca que escrigué sobre els drets de les dones (m.1820).[14]
- 1769 - Dublin, Irlanda: Arthur Wellesley, 1r Duc de Wellington, polític britànic, Primer Ministre del Regne Unit (1828 a 1830 i 1834) (m. 1852).[15]
- 1802 - Venèrca, Françaː Joan Baptista Noulet, investigador, arqueòleg i naturalista. Va fixar definitivament l'edat dels Pirineus (m. 1890).
- 1821 - Viena: Karl von Scherzer, explorador, diplomàtic i científic austríac.
- 1841 - Rendsburg: Ludwig Friederichsen, geògraf, cartògraf, editor, llibreter, i polític colonial alemany.
- 1852 - Petilla de Aragón, Navarra: Santiago Ramón y Cajal, metge, històleg i professor universitari navarrès, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1906 (m. 1934).[16]
- 1853 - Princeton, Missouri: Calamity Jane, famosa aventurera que va viure al Far West (m. 1903).[17]
- 1855 - Filadèlfia, Pennsylvania: Cecilia Beaux, pintora retratista de societat nord-americana (m. 1942).[18]
- 1874 - Roma: Romaine Brooks, pintora estatunidenca (m. 1970).[19]
- 1894 - París: Marthe Nespoulous, soprano francesa (m. 1962).[20]
- 1916 - Ciutat de Quebec, Canadà: Glenn Ford, actor canadenco-estatunidenc.
- 1917 - Bordeus (França): Danielle Darrieux, actriu francesa i cantant francesa de llarga trajectòria.[21]
- 1924 - Washington DC: Evelyn Boyd Granville, matemàtica, física teòrica i astrònoma, 2a dona afroamericana doctora en Matemàtiques.[22]
- 1936 - París, Danièle Huillet, cineasta francesa, autora d'una filmografia lliure i radical (m. 2006).[23]
- 1940 - Florència: Elsa Peretti, creadora de joies italiana per a Tiffany & Co., i mecenes cultural a Catalunya.
- 1941 - Nova York: Norma Broude, historiadora de l'art americana, especialista en pintura francesa i italiana del segle xix.
- 1950 - Shanghai (Xina): Yang Jiechi (en xinès 杨洁篪) polític i diplomàtic xinès, membre del 19è Politburó del Partit Comunista de la Xina i un dels quatre viceprimers ministres del govern (2017).[24]
- 1951 - Lexington, Virgínia: Sally Mann, fotògrafa estatunidenca, premi de la revista Time a la Millor fotògrafa nord-americana 2001.[25]
- 1955 - l'Alger (Algèria): Julie Pietri, cantant francesa, membre de la comunitat anomenada Peus negres.
- 1959 - París: Yasmina Reza, escriptora, actriu, novel·lista i dramaturga francesa.[26]
- 1980 - Tours: Isabelle Geffroy, coneguda com a Zaz, cantant francesa, que barreja els estils jazz manouche, soul i acústic.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1900 - Sabadell: Feliu Crespí i Cirera, filador i alcalde de Sabadell.
- 1949 - Barcelona, Barcelonès: Josep Maria Jujol i Gibert, arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català (n. 1879).[27]
- 1964 - Barcelona: Cristòfor Taltabull i Balaguer fou un pedagog musical i compositor català (n. 1888).[28]
- 1986 - Sabadell: Lluís Mimó i Espinalt, esperantista català, militant del POUM i víctima dels camps de concentració francesos.
- 1988 - Barcelonaː Josefina Tàpias, actriu catalana de teatre i de cinema, de dilatada carrera (n. 1903).[29]
- 1999 - Barcelona: Dolors Cinca Pinós, professora universitària i traductora catalana (n. 1963).
- 2009 -
- Barcelona: Mercè Lleixà i Chavarria, actriu catalana (n. 1960).[30]
- Barcelonaː Mavi Dolç i Gastaldo, filòloga, professora i activista cultural valenciana (n. 1961).[31]
- Resta del món
- 408 - Constantinoble, Imperi Romà d'Orientː Arcadi, primer emperador d'orient (n. 377).[32]
- 1539 - Toledo: Isabel de Portugal i d'Aragó, reina de les corones de Castella i d'Aragó i, més tard, emperadriu imperial (n. 1503).[33]
- 1572 - Roma, Estats Pontifícisː papa Pius V (n. 1504).[34]
- 1820 - Londres: Arthur Thistlewood, revolucionari anglès (n. 1774).[35]
- 1887 - Wiesbaden: Ferdinand Möhring, compositor, director d'orquestra i organista alemany.
- 1904 - Praga, Imperi Austrohongarès: Antonín Dvořák, compositor txec (n. 1841).[36]
- 1918 - Jackson (Michigan, EUA): Grove Karl Gilbert, geòleg estatunidenc (n. 1843).[37]
- 1920 - Police nad Metují: Hanuš Wihan, violoncel·lista i compositor txec.
- 1933 - Charlottenburg, Tercer Reich: Harriet von Rathlef, escultora russa
- 1945 - Berlín, Tercer Reich: Joseph Goebbels, ministre de Propaganda i Il·lustració Popular del Tercer Reich mort per suïcidi conjunt amb la seva muller després d'assassinar els seus sis fills (47 anys).[38]
- 1973 - Århus, Dinamarca: Asger Jorn, artista danès (n. 1914).[39]
- 1978 - Moscou: Aram Khatxaturian, compositor georgià d'origen armeni (n. 1903).[36]
- 1993 - Nevers (França): Pierre Bérégovoy, polític francès que ocupà el càrrec de Primer Ministre de França el 1992 i 1993 (n. 1925).[40]
- 1994 - Imola, Emília-Romanya: Ayrton Senna, pilot de Fórmula 1 brasiler (n. 1960).[41]
- 2012 - Flagstaff, EUA: Alexander Dale Oen, nedador noruec (n. 1985).[42]
- 2024 - Madrid: Victoria Prego, periodista espanyola (n. 1948).[43]
Festes i commemoracions
[modifica]- Primer de maig: Dia Internacional del Treball.
- Onomàstica: sants Josep, obrer; Jeremies (profeta); Amador d'Auxerre, bisbe; Orenci d'Aush, bisbe; Andeol del Vivarès o Sant Aniol, màrtir; Teodard de Narbona, bisbe; Teodulf d'Orleans, bisbe; Brioc de Bretanya; Segimon de Borgonya, rei i màrtir; Ricard Pampuri; Torquat de Guadix, bisbe llegendari; sants Orenci i Paciència d'Osca, màrtirs; beata Mafalda de Portugal i de Barcelona, infanta i monja. A l'Església Copta: sant Isaac de Tiphre.
Referències
[modifica]- ↑ «El blog de Gabriel Bibiloni » «El primer d'octubre», no «l'u d'octubre»». [Consulta: 13 agost 2018].
- ↑ «batalla del Voló | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «¡Adeusiau!». La Llumanera de Nova York, 01-05-1881, pàg. 1.
- ↑ «Editorial. Encarant els pròxims vint-i-cinc anys». Els Marges, 63, 1999.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - traités de Versailles 1er mai 1756 et 1er mai 1657» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Empire State Building dedicated» (en anglès). History. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Los Tratados de Maastricht y Ámsterdam | Fichas temáticas sobre la Unión Europea | Parlamento Europeo» (en castellà). [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ Guiheux, Gilles. La République Populaire de Chine (en francès). París: Les Belles Lettres, 2018. ISBN 9782251907871.
- ↑ Yuste, Belén; Rivas-Caballero, Sonnia L. «Santa Catalina Tomás». Real Academia de la Historia. [Consulta: 16 febrer 2022].
- ↑ Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat. SAC-4, B7, pàg. 127
- ↑ «Àngel Rodamilans i Canals | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Màrius Serra i Roig | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ Vermander, Benoît, 1960- …. Les jésuites et la Chine : de Matteo Ricci à nos jours. Bruxelles: Lessius, impr. 2012. ISBN 978-2-87299-225-6.
- ↑ «Judith Sargent Stevens Murray | American writer» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1906» (en anglès americà). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Calamity Jane | American frontierswoman» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Cecilia Beaux | American painter» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Romaine's Life» (en anglès), 02-03-2015. Arxivat de l'original el 2021-03-03. [Consulta: 15 març 2021].
- ↑ Ziegler, Jean. «Marthe Nespoulous». Malibran Music. Arxivat de l'original el 2020-06-06. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Vincendeau, Ginette. «Danielle Darrieux obituary: from pre-war modernity to the epitome of Parisian chic | Sight & Sound» (en anglès). BFI, British Film Institute, Actualitzat:10 agost 2020. [Consulta: 2 abril 2022].
- ↑ «Evelyn Granville | American mathematician» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Obituary: Danièle Huillet» (en anglès). The Guardian, 17-10-2006. [Consulta: 8 setembre 2021].
- ↑ «China Vitae». [Consulta: 12 gener 2021].
- ↑ «Sally Mann | American photographer» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Yasmina Reza» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Josep Maria Jujol i Gibert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Cristòfor Taltabull i Balaguer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ Julio, Teresa. «Josefina Tàpias». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 8 març 2021].
- ↑ Vives, Toni «Mercè Lleixà. In memoriam». Assaig de Teatre, 72., 7-2009, pàg. 241-244.
- ↑ Ruiz i Marquès, Iris. «Biografia Mavi Dolç i Gastaldo». memoriavalencianista.cat. Fundació Josep Irla. [Consulta: 5 març 2021].
- ↑ Honoré, T. Law in the Crisis of Empire, 379-455 AD: The Theodosian Dynasty and Its Quaestors with a Palingenesia of Laws of the Dynasty (en anglès). Clarendon Press, 1998, p. 99. ISBN 978-0-19-826078-3.
- ↑ «Isabel de Portugal». Real Academia de la Historia. [Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ Masini, Antonio. Bologna perlustrata (en italià). vol. 3, 1666.
- ↑ «Arthur Thistlewood | British revolutionary» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ 36,0 36,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Grove Karl Gilbert | American geologist» (en anglès). [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Asger Jorn | Danish artist» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Bérégovoy» (en francès). [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Ayrton Senna | Brazilian race–car driver» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Alexander Dale Oen | Norwegian swimmer» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ 324cat. «Mor Victoria Prego, la cronista que va posar veu a la Transició espanyola», 01-05-2024. [Consulta: 1r maig 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1 de maig
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:1 de maig.