Demografia de l'Azerbaidjan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Demografia de l'Azerbaidjan:

Població: 8.922.300 (april de 2009), 7.868.385 (juliol de 2004), 7.830.764 (juliol de 2002), 7.748.163 (juliol de 2000) Estructura per edat:
0-14 anys: 30% (homes 1.172.944; dones 1.127.624)
15-64 anys: 63% (homes 2,388,737; dones 2.525.797)
65 anys i més: 7% (homes 210.774; dones 322.287) (2000 est.)
Taxa d'increment de població: 0.27% (any 2000)
Taxa de natalitat: 18,08 naixements/1.000 habitants (2000 est.)
Taxa de mortalitat: 9,47 morts/1.000 habitants (2000 est.)
Taxa neta de migració: -5,92 migrants/1.000 habitants (2000 est.)
Proporció entre sexes:
al naixement: 1,13 homes/dona
per sota dels 15 anys: 1,12 homes/dona
15-64 anys: 0,96 homes/dona
més de 65 anys: 0,58 homes/dona
En total: 0,97 homes/dona (2009 est.)
Taxa de mortalitat infantil: 10,06 morts/1.000 nascuts vius (2009 est.)
Esperança de vida en néixer:
Població total: 66,66 anys
homes: 62,53 anys
dones: 71,34 anys (2009 est.)
Taxa de fertilitat: 2,19 nens/dona (2000 est.)
Nacionalitat:
noun: Àzeri
Grups ètnics: Àzeris 91,6%, lesguians 2,0%, russos 1,35%, armenis 1,35%, altres 3,3% (2009 est.)
Nota: Gairebé tots els armenis viuen a la regió separatista d'Alt Karabagh.
Religions: Islam 96%, Església Ortodoxa Russa 1,3%, Església Apostòlica Armènia 1,3% (només en Alt Karabagh), altres 1,4% (2009 est.)
Nota: L'afiliació religiosa és només nominal; els percentatges de veraderos practicants són molt més baixos.
Llengües: Àzeri 92%, rus 1,35%, armeni 1,35% (només en Alt Karabagh), altres 5,3% (2009 est.)
Alfabetització:
definició: majors de 15 anys que saben llegir i escriure.
Població total: 99%
homes: 99%
dones: 99% (2009 est.)

Llengua[modifica]

Article principal: Àzeri
Extensió del Àzeri
Evolució demogràfica d'Azerbaidjan entre 1960 i 2010 (en milers).
Evolució demogràfica rural d'Azerbaidjan entre 1958 i 2006 (en milions).
Piràmide d'edats de l'Azerbaidjan el 2005 (en milers).

La llengua oficial és l'àzeri, una llengua turquesa de la gran família de les llengües altaiques, parlada al sud-oest d'Àsia, principalment a l'Azerbaidjan i a l'Azerbaidjan iranià que és aproximadament un quart de la població de l'Iran. El àzeri és part de les llengües oguz i està estretament relacionat amb el turc, el qaixqai i el turcman. El azerbaidjanès es divideix en dues variants, l'àzeri nord i l'azerbaidjanès meridional, a més de comptar amb diversos dialectes.[1] El khalaj, el qaixqai i el salchuq són considerats per alguns com a idiomes independents dins del grup de llengües àzeris.[2] Des del segle XVI fins al segle XX, l'àzeri es va usar com a lingua franca en la major part de Transcaucàsia (excepte la costa del mar Negre), el sud de Daguestan,[3][4][5] l'est de Turquia i l'Azerbaidjan iranià.[6][7]

Tot i que el àzeri és l'idioma més parlat al país i l'utilitza d'una quarta part de la població a l'Iran, es parlen altres tretze idiomes nadius.[8] Alguns d'aquests són parlats en comunitats molt petites, però altres tenen importància regional.[9] El àzeri és mútuament intel·ligible amb el turc i el gagaús. La variant nord de l'azerbaidjanès s'escriu amb l'alfabet llatí modificat, però anteriorment va ser escrit amb l'alfabet persa (fins a 1929), amb l'alfabet túrquic uniforme (1929-1939) i amb l'alfabet ciríl·lic (1939-1990).[10] Els canvis en l'alfabet han estat modelats en gran part per forces religioses i polítiques.[11]

No obstant això el rus segueix tenint una important presència, sobretot a les ciutats. La major part de la població urbana del país s'expressa amb fluïdesa tant àzeri com en rus.

Religió[modifica]

Article principal: Religió a l'Azerbaidjan
Dom del segle XII de la mesquita Bibi-Heybat, que va ser construïda sobre la tomba d'un dels descendents de Mahoma.[12]

Azerbaidjan és un estat laic d'acord amb l'article 7 de la Constitució de l'Azerbaidjan i garanteix la llibertat de culte per l'article 48 de la Constitució.[13] Tradicionalment la religió majoritària a l'Azerbaidjan és l'islam des del segle VII i el xiisme des del segle XVI.[14] Prop del 95% de la població és musulmana,[15] d'aquests el 85% són xiïtes i el 15% sunnites,[16] fent d'Azerbaidjan el segon país amb major proporció de xiïtes, només després de l'Iran.[17] En la majoria musulmana, els costums religiosos no són practicades molt estrictament, i la identitat musulmana tendeix a basar-se més en l'ètnia i en la cultura que a les pràctiques religioses.

Hi comunitats cristianes (150.000)[18] i jueves (34.500).[19] Entre els cristians, l'església ortodoxa russa i la georgiana juntament amb l'església apostòlica armènia (només en Alt Karabagh) són les que compten amb més seguidors.[14] El 2010 hi havia al país 498 catòlics romans.[20] Altres denominacions cristianes amb presència al país inclouen als luterans, baptistes i els molokans.[21] També hi ha petites comunitats de bahà'ís, hare krixnas i testimonis de Jehovà.[21] El zoroastrisme va tenir una llarga història a l'Azerbaidjan, evident en llocs com el Temple de foc de Bakú[22] o cerimònies com el Noruz, juntament amb el maniqueisme.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Demografia de l'Azerbaidjan Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. SIL International. «Documentation for ISO 639 identifier: aze» (en anglès). SIL.org, 2012. Arxivat de l'original el 01 de desembre de 2015.
  2. Ethnologue. «Language Family Trees: Altaic, Turkic, Southern, Azerbaijani» (en anglès). Ethnologue.com, 2009.
  3. Muysken, Pieter. «Introduction: Conceptual and methodological issues in areal linguistics». A: From Linguistic Areas to Areal Linguistics (en anglès), 2008, p. 30–31. ISBN 978-90-272-3100-0. 
  4. Chirikba, Viacheslav A. «The problem of the Caucasian Sprachbund». A: From Linguistic Areas to Areal Linguistics (en anglès), 2008, p. 74. ISBN 978-90-272-3100-0. 
  5. Grenoble, Lenore A. Language Policy in the Soviet Union (en anglès). Springer, 2003, p. 131. ISBN 978-1-4020-1298-3. 
  6. Трубецкой, Николай Сергеевич. Nasledie Chingiskhana (en rus). Agraf, 1999, p. 478. ISBN 9785778400825. 
  7. Postgate, J. N.. Languages of Iraq (en anglès). British School of Archaeology in Iraq, 2007, p. 164. ISBN 978-0-903472-21-0. 
  8. Ethnologue. «Ethnologue report for Azerbaijan» (en anglès). Ethnologue.com, 2009.
  9. Clifton, John M.. Studies in languages of Azerbaijan (en anglès). Bakú, Azerbaidjan: SIL International, 2002-2003. 
  10. Hatcher, Lynley «Script change in Azerbaijan: acts of identity» (en anglès). International Journal of the Sociology of Language, 192, 2008, pàg. 105–116.
  11. Hatcher, Lynley «Script change in Azerbaijan: acts of identity» (en anglès). International Journal of the Sociology of Language, 192, 2008, pàg. 105-116.
  12. Sharifov, Azad. «Legend of the Bibi-Heybat Mosque» (en anglès). Azer.com, 11-07-2010.
  13. Govern de l'Azerbaidjan. «Constitution of Azerbaijan» (en anglès). Wikisource, 1995.
  14. 14,0 14,1 Religion in Azerbaijan CIA World Factbook
  15. Luis Lugo et al. «Mapping The Global Muslim Population» (en anglès). Pew Forum.org, Octubre 2009.
  16. Departament Administratiu del President de l'Azerbaidjan. «Religion» (en anglès). Preslib.az.
  17. Campo, Juan Eduardo. Encyclopedia of Islam (en anglès), p. 625. 
  18. Beverly Pegues. The Persecuted Church Prayer Devotional: Interceding for the Suffering Church. Biblica, 2007, p. 12. ISBN 9781932805901. 
  19. Dr. Shimon Samuels. «Addendum: An overview of the Jewish condition in the OSCE». A: Alfonse M. D'Amato. Religious Intolerance in Europe Today: Hearing Before the Commission on Security and Cooperation in Europe. DIANE Publishing, 1999, p. 81. ISBN 9780788177125. 
  20. David M. Cheney. «Baku (Mission "Sui Iuris")» (en anglès). Catholic-Hierarchy.org, 2012.
  21. 21,0 21,1 Corley, Felix. «Azerbaijan: 125 religious groups re-registered» (en anglès). Keston.org.uk, 09-03-2002.
  22. Meena Iyer, Faith & philosophy of Zoroastrianism (2009) (anglès). p.323.