Botànica: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- han sigut + han estat)
Cap resum de modificació
Línia 10: Línia 10:
== Abast i importància de la botànica ==
== Abast i importància de la botànica ==
[[Fitxer:Jardinbotanicodevalencia400.JPG|thumb|Estany del [[Jardí Botànic de València]]]]
[[Fitxer:Jardinbotanicodevalencia400.JPG|thumb|Estany del [[Jardí Botànic de València]]]]
Com per a altres formes de vida, la vida de les organismes vegetals pot ser estudiada des de diferents perspectives, des de la [[molecular]], a la [[genètica]] passant per l'estudi específic de la ultraestructura organul·lar i cel·lular i l'anatomia tissular, l'organografia (anatomia macroscòpica), la [[geobotànica]] i l'[[ecologia vegetal]]. En cadascun d'aquests nivells el botànic pot detenir-se en la classificació, l'estructura anatòmica, o les funcions (fisiologia) de les plantes.
Com per a altres formes de vida, la vida dels organismes vegetals pot ser estudiada des de diferents perspectives, des de la [[molecular]] a la [[genètica]], passant per l'estudi específic de la ultraestructura organul·lar i cel·lular i l'anatomia tissular, l'organografia (anatomia macroscòpica), la [[geobotànica]] i l'[[ecologia vegetal]]. En cadascun d'aquests nivells, el botànic pot detenir-se en la classificació, l'estructura anatòmica, o les funcions (fisiologia) de les plantes.


Històricament, la Botànica abasta tots els organismes que no eren considerats animals. Entre aquests estan els fongs (estudiats per la [[Micologia]]), els bacteris (estudiades en paral·lel per la [[microbiologia]]), i les algues (estudiats per la [[Ficologia]]). Les algues, els fongs i els bacteris ja no són considerats mai plantes, però en el cas de les últimes ningú discuteix que són matèria per a la Botànica.
Històricament, la Botànica abasta tots els organismes que no eren considerats animals. Entre aquests hi ha els fongs (estudiats per la [[Micologia]]), els bacteris (estudiades en paral·lel per la [[microbiologia]]) i les algues (estudiats per la [[Ficologia]]). Les algues, els fongs i els bacteris ja no són considerats mai plantes, però en el cas de les últimes ningú discuteix que són matèria per a la Botànica.


Quin és el significat de la ciència botànica? Els distints grups de vegetals participen de manera fonamental en els cicles de la [[biosfera]]. Plantes i [[alga|algues]] són els productors primaris, responsables de la captació d'energia solar de la qual depèn tota la vida terrestre, de la creació de matèria orgànica i també, com subproducte, de la generació de l'[[oxigen]] que inunda l'[[atmosfera terrestre|atmosfera]] i justifica que gairebé tots els organismes treguin avantatge del [[metabolisme]] aerobi.
Quin és el significat de la ciència botànica? Els distints grups de vegetals participen de manera fonamental en els cicles de la [[biosfera]]. Plantes i [[alga|algues]] són els productors primaris, responsables de la captació d'energia solar de la qual depèn tota la vida terrestre, de la creació de matèria orgànica i també, com subproducte, de la generació de l'[[oxigen]] que inunda l'[[atmosfera terrestre|atmosfera]] i justifica que gairebé tots els organismes treguin avantatge del [[metabolisme]] aerobi.


=== Per a alimentar el món ===
=== Per a alimentar el món ===
Gairebé tot el que mengem prové de les plantes, ja sigui de forma directa com a aliments bàsics com [[fruita]] i [[verdura]], o indirectament a través de bestiar, que és alimentat per les plantes que componen el [[farratge]]. En altres paraules, les plantes són la base de tota la cadena alimentària, formant el que ecòlegs anomenen el primer nivell tròfic. Entendre com les plantes produeixen el que mengem és important conèixer el seu paper per a ser capaços d'alimentar al món i proveir seguretat alimentària per a futures generacions. No totes les plantes són beneficioses als humans, les males herbes són considerades perjudicials per a l'[[agricultura]] i la botànica proveeix ciència bàsica per a mitigar el seu impacte.
Gairebé tot el que mengem prové de les plantes, ja sigui de forma directa com a aliments bàsics com [[fruita]] i [[verdura]], o indirectament a través de bestiar, que és alimentat per les plantes que componen el [[farratge]]. En altres paraules, les plantes són la base de tota la cadena alimentària, formant el que ecòlegs anomenen el primer nivell tròfic. Entendre com les plantes produeixen el que mengem és important conèixer el seu paper per a ser capaços d'alimentar el món i proveir seguretat alimentària per a futures generacions. No totes les plantes són beneficioses als humans; les males herbes són considerades perjudicials per a l'[[agricultura]] i la botànica proveeix ciència bàsica per a mitigar el seu impacte.


L'[[etnobotànica]] és l'estudi del paper que juguen les plantes en les [[Societat|societats]] humanes.
L'[[etnobotànica]] és l'estudi del paper que juguen les plantes en les [[Societat|societats]] humanes.
Línia 25: Línia 25:
[[Gregor Mendel]] va col·locar les bases de genètica dels seus estudis en les plantes.<ref name="mendel">{{ref-llibre |cognom=Mawer |nom=Simon |títol=Gregor Mendel: planting the seeds of genetics |url=http://books.google.es/books?id=CAchAQAAIAAJ&q=Gregor+Mendel&dq=Gregor+Mendel&hl=ca&sa=X&ei=PUBRT-zZCceK0AXcwfH7Cw&ved=0CEAQ6AEwAg |editorial=Abrams & Chicago's Field Museum|lloc=Chicago |data=2006 |isbn=9780810957480|llengua=anglès}}</ref>
[[Gregor Mendel]] va col·locar les bases de genètica dels seus estudis en les plantes.<ref name="mendel">{{ref-llibre |cognom=Mawer |nom=Simon |títol=Gregor Mendel: planting the seeds of genetics |url=http://books.google.es/books?id=CAchAQAAIAAJ&q=Gregor+Mendel&dq=Gregor+Mendel&hl=ca&sa=X&ei=PUBRT-zZCceK0AXcwfH7Cw&ved=0CEAQ6AEwAg |editorial=Abrams & Chicago's Field Museum|lloc=Chicago |data=2006 |isbn=9780810957480|llengua=anglès}}</ref>


Les plantes són organismes convenients en els quals els processos fonamentals de la vida (com divisió cel·lular i síntesi proteica per exemple) poden ser estudiades sense els dilemes ètics d'estudiar animals i éssers humans. La lleis genètiques de l'herència van ser descobertes d'aquesta manera per [[Gregor Mendel]], qui estava estudiant la manera en què s'hereta la forma del pèsol. El que Mendel va aprendre de l'estudi de plantes ha arribat tan lluny incidint en els beneficis extra de la botànica. Addicionalment, [[Barbara McClintock]] va descobrir 'gens saltadors' en l'estudi del [[blat de moro]]. Són exemples per a demostrar com l'estudi de la botànica ha dut una importància per a l'enteniment dels processos biològics fonamentals.
Les plantes són organismes convenients en els quals els processos fonamentals de la vida (com divisió cel·lular i síntesi proteica, per exemple) poden ser estudiades sense els dilemes ètics d'estudiar animals i éssers humans. La lleis genètiques de l'herència van ser descobertes d'aquesta manera per [[Gregor Mendel]], qui estava estudiant la manera en què s'hereta la forma del pèsol. El que Mendel va aprendre de l'estudi de plantes ha arribat ben lluny incidint en els beneficis extra de la botànica. Addicionalment, [[Barbara McClintock]] va descobrir 'gens saltadors' en l'estudi del [[blat de moro]]. Són exemples per demostrar com l'estudi de la botànica ha dut una importància per a l'enteniment dels processos biològics fonamentals.


=== Per a subministrar remeis medicinals i matèries vegetals ===
=== Per a subministrar remeis medicinals i matèries vegetals ===
[[Fitxer:HerbPrepLG.jpg|thumb|Elaboració d'un herbari]]
[[Fitxer:HerbPrepLG.jpg|thumb|Elaboració d'un herbari]]
Moltes de les nostres medicines i algunes drogues, com el [[cannabis]], la [[cafeïna]], i la [[nicotina]] vénen directament del regne vegetal. L'[[aspirina]], que originalment va venir de l'escorça de [[salze]], és un exemple. Pot ser que hi hagi moltes plantes que puguin proveir de [[Medicament|medicaments]] que alleugin malalties en el futur però que encara estan sense investigar i descobrir. Estimulants populars com el [[cafè]], la [[xocolata]], el [[tabac]], i el [[te]] també vénen de plantes. Moltes de les begudes alcohòliques deriven de la fermentació de fruits, com el [[llúpol]] i el [[Raïm (fruit)|raïm]].
Moltes de les nostres medicines i algunes drogues, com el [[cannabis]], la [[cafeïna]], i la [[nicotina]] vénen directament del regne vegetal. L'[[aspirina]], que originalment va venir de l'escorça de [[salze]], n'és un exemple. Pot ser que hi hagi moltes plantes que puguin proveir de [[Medicament|medicaments]] que alleugin malalties en el futur però que encara estan sense investigar i descobrir. Estimulants populars com el [[cafè]], la [[xocolata]], el [[tabac]], i el [[te]] també vénen de plantes. Moltes de les begudes alcohòliques deriven de la fermentació de fruits, com el [[llúpol]] i el [[Raïm (fruit)|raïm]].


Les plantes també ens proveeixen de molts materials, com el [[cotó]], la [[fusta]], el [[paper]], el [[lli]], [[Oli vegetal|olis vegetals]], alguns tipus de [[Corda|cordes]] ([[jute]], [[Stipa tenacissima|espart]]) i [[cautxú]] natural. La producció de [[seda]] no seria possible sense el cultiu de la plantes de [[morera]]. La [[canya de sucre]], la [[colza]], la [[soia]] i altres plantes amb un important contingut de [[sucre]] [[Fermentació|fermentable]] o oli han estat recentment utilitzades com a font per a l'obtenció de [[Biocombustible|biocombustibles]], que són una alternativa important als [[Combustible fòssil|combustibles fòssils]].
Les plantes també ens proveeixen de molts materials, com el [[cotó]], la [[fusta]], el [[paper]], el [[lli]], [[Oli vegetal|olis vegetals]], alguns tipus de [[Corda|cordes]] ([[jute]], [[Stipa tenacissima|espart]]) i [[cautxú]] natural. La producció de [[seda]] no seria possible sense el cultiu de la plantes de [[morera]]. La [[canya de sucre]], la [[colza]], la [[soia]] i altres plantes amb un important contingut de [[sucre]] [[Fermentació|fermentable]] o oli han estat recentment utilitzades com a font per a l'obtenció de [[Biocombustible|biocombustibles]], que són una alternativa important als [[Combustible fòssil|combustibles fòssils]].
Línia 78: Línia 78:
* [[Líquen]]s, sensibles a les condicions atmosfèriques, tenen un ús extensiu com indicadors de [[contaminació]].
* [[Líquen]]s, sensibles a les condicions atmosfèriques, tenen un ús extensiu com indicadors de [[contaminació]].


En moltes maneres diferents, plantes poden actuar una mica com canaris -com donant senyals primerenques d'avís- alertant-nos dels importants canvis en el nostre ambient. En addició a aquestes raons pràctiques i científiques, les plantes són summament valorades en la recreació per a milions de persones que gaudeixen l'ús de les plantes tots els dies en la [[jardineria]], l'[[horticultura]] i la [[gastronomia]].
En moltes maneres diferents, les plantes poden actuar una mica com canaris -donant senyals primerenques d'avís- alertant-nos dels importants canvis en el nostre ambient. En addició a aquestes raons pràctiques i científiques, les plantes són summament valorades en la recreació per a milions de persones que gaudeixen l'ús de les plantes tots els dies en la [[jardineria]], l'[[horticultura]] i la [[gastronomia]].


== Història ==
== Història ==
Línia 85: Línia 85:
La història de la botànica sembla arrencar de temps molt llunyans: és possible que els [[ésser humà|humans]] del [[Paleolític]] tinguessin coneixements empírics sobre les propietats medicinals, comestibles o [[verí|metzinoses]] dels vegetals de l'indret on sojornaven i que d'una manera o una altra passessin als agricultors del [[neolític]] acompanyats de nocions elementals de [[fisiologia]] ([[germinació]], canvis associats a la [[temperatura]], [[humitat]], acidesa del [[Sol (geologia)|sòl]], etc.). De tota manera, i per la seva proximitat a la molt pràctica intenció d'obtenir aliment, l'estudi de les plantes és un dels quals han deixat rastres més antics. Els primers escrits dels que se'n té notícies van ésser registres de plantes alimentoses o medicinals, per exemple, el Llibre de jardineria de [[Marduk-Apal-Iddina II]] ([[segle VIII aC]]), rival de [[Sargon II]] d'[[Assíria]] i governant de [[Babilònia]], que tracta de les plantes comestibles, farratgeres, medicinals o ornamentals que es conreaven en aquell temps a [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]].
La història de la botànica sembla arrencar de temps molt llunyans: és possible que els [[ésser humà|humans]] del [[Paleolític]] tinguessin coneixements empírics sobre les propietats medicinals, comestibles o [[verí|metzinoses]] dels vegetals de l'indret on sojornaven i que d'una manera o una altra passessin als agricultors del [[neolític]] acompanyats de nocions elementals de [[fisiologia]] ([[germinació]], canvis associats a la [[temperatura]], [[humitat]], acidesa del [[Sol (geologia)|sòl]], etc.). De tota manera, i per la seva proximitat a la molt pràctica intenció d'obtenir aliment, l'estudi de les plantes és un dels quals han deixat rastres més antics. Els primers escrits dels que se'n té notícies van ésser registres de plantes alimentoses o medicinals, per exemple, el Llibre de jardineria de [[Marduk-Apal-Iddina II]] ([[segle VIII aC]]), rival de [[Sargon II]] d'[[Assíria]] i governant de [[Babilònia]], que tracta de les plantes comestibles, farratgeres, medicinals o ornamentals que es conreaven en aquell temps a [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]].


Un primer interès científic, o més aviat filosòfic, ho trobem en [[Empèdocles]] d'[[Agrigent]] (490-430 aC), el representant més conegut de l'[[Escola Pitagòrica]]. Va explicar que les plantes no només tenen ànima, sinó també alguna forma de sentit comú perquè, per molt que les destorbem, insisteixen en la seva intenció i creixen cap a la llum. Empèdocles també va assenyalar que el cos d'una [[planta]] no forma un tot integrat, com el d'un [[animal]], sinó que sembla com si cada part visqués i cresqués pel seu compte. Ara expressaríem la mateixa idea en termes de desenvolupament obert o indeterminat.
Un primer interès científic, o més aviat filosòfic, el trobem en [[Empèdocles]] d'[[Agrigent]] (490-430 aC), el representant més conegut de l'[[Escola Pitagòrica]]. Va explicar que les plantes no només tenen ànima, sinó també alguna forma de sentit comú perquè, per molt que les destorbem, insisteixen en la seva intenció i creixen cap a la llum. Empèdocles també va assenyalar que el cos d'una [[planta]] no forma un tot integrat, com el d'un [[animal]], sinó que sembla com si cada part visqués i cresqués pel seu compte. Ara expressaríem la mateixa idea en termes de desenvolupament obert o indeterminat.


[[Aristòtil]] (384-322 aC) va escriure extensament sobre animals, però no sobre plantes. [[Teofrast]] (372-287 aC), un poc més jove, va anar el seu deixeble i hereto d'ell l'adreça del Liceu, a més de la seva biblioteca. Teofrast va deixar dues obres importants que se solen assenyalar com l'origen de la ciència botànica: ''Recerca sobre les plantes'' (9 llibres) i ''Sobre les causes de les plantes'' (6 llibres).<ref name="GEC">[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0065594 Enciclopèdia Catalana] {{ca}}</ref> Sobre aquesta temàtica, l'obra de Teofrast és la més important des de l'Antiguitat fins a l'[[edat mitjana]].
[[Aristòtil]] (384-322 aC) va escriure extensament sobre animals, però no sobre plantes. [[Teofrast]] (372-287 aC), un poc més jove, va anar el seu deixeble i heretà d'ell l'adreça del Liceu, a més de la seva biblioteca. Teofrast va deixar dues obres importants que se solen assenyalar com l'origen de la ciència botànica: ''Recerca sobre les plantes'' (9 llibres) i ''Sobre les causes de les plantes'' (6 llibres).<ref name="GEC">[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0065594 Enciclopèdia Catalana] {{ca}}</ref> Sobre aquesta temàtica, l'obra de Teofrast és la més important des de l'Antiguitat fins a l'[[edat mitjana]].


Els [[Antiga Roma|romans]] abordaven tot amb un sentit més pràctic, menys emparentat amb la ciència pura que amb l'enginyeria o la ciència aplicada. Aquest caràcter pràctic ho trobem en l'obra de [[Plini el Vell]] (23-79), ''[[Naturalis Historiae]]'' (Història Natural), on l'atenció prestada a les plantes és per una altra part molt limitada. La mateixa orientació pràctica anima l'obra de [[Dioscòrides Pedaci]] (segle I), metge grec al servei de l'exèrcit imperial romà, l'obra del qual Περί ύλης ιατρικής o ''De materia medica'' està dedicada, com el seu títol indica, a les fonts dels medicaments. No té res a veure amb l'obra de [[Teofrast]], que és una veritable enciclopèdia botànica.
Els [[Antiga Roma|romans]] abordaven tot amb un sentit més pràctic, menys emparentat amb la ciència pura que amb l'enginyeria o la ciència aplicada. Aquest caràcter pràctic ho trobem en l'obra de [[Plini el Vell]] (23-79), ''[[Naturalis Historiae]]'' (Història Natural), on l'atenció prestada a les plantes és per una altra part molt limitada. La mateixa orientació pràctica anima l'obra de [[Dioscòrides Pedaci]] (segle I), metge grec al servei de l'exèrcit imperial romà, l'obra del qual Περί ύλης ιατρικής o ''De materia medica'' està dedicada, com el seu títol indica, a les fonts dels medicaments. No té res a veure amb l'obra de [[Teofrast]], que és una veritable enciclopèdia botànica.
Línia 97: Línia 97:
En el món musulmà destaca el [[Kurds|kurd]] [[Abū Ḥanīfa Dīnawarī]] (828-896) considerat el fundador de la botànica àrab gràcies a l'obra ‏كتاب النبات ''Kitāb an-nabāt'' o ''Llibre de les plantes'' on descriu almenys 637 plantes, discuteix el desenvolupament vegetal des de la germinació fins a la mort, descrivint les fases del creixement i la producció de flors i fruits.<ref name=Fahd-815>{{ref-llibre |cognom=Fahd|nom=Toufic|capítol=Botany and agriculture|pàgines=815| cognom2=Morelon |nom2=Régis |coautors=Rashed, Roshdi |any=1996 |títol=Encyclopedia of the History of Arabic Science |volum=3 |editorial=Routledge |isbn=0415124107|llengua=anglès}}</ref>
En el món musulmà destaca el [[Kurds|kurd]] [[Abū Ḥanīfa Dīnawarī]] (828-896) considerat el fundador de la botànica àrab gràcies a l'obra ‏كتاب النبات ''Kitāb an-nabāt'' o ''Llibre de les plantes'' on descriu almenys 637 plantes, discuteix el desenvolupament vegetal des de la germinació fins a la mort, descrivint les fases del creixement i la producció de flors i fruits.<ref name=Fahd-815>{{ref-llibre |cognom=Fahd|nom=Toufic|capítol=Botany and agriculture|pàgines=815| cognom2=Morelon |nom2=Régis |coautors=Rashed, Roshdi |any=1996 |títol=Encyclopedia of the History of Arabic Science |volum=3 |editorial=Routledge |isbn=0415124107|llengua=anglès}}</ref>


L'obra de Teofrast ''Historia Plantarum'' va servir com un punt de referència durant diversos segles i va ser ampliada vers l'any [[1200]] per [[Giovanni Bodeo da Stapelio]] qui va afegir comentaris i dibuixos. En aquest mateix segle, el biòleg [[Al-Ándalus|andalusí]] [[Abu al-Abbas al-Nabati]] va desenvolupar un [[mètode científic]] per a la botànica, introduint tècniques empíriques i experimentals per a les proves i descripcions de les [[Planta medicinal|plantes medicinals]], separant la informació no verificada d'aquella recolzada per l'observació i l'experimentació.<ref name="huff">{{ref-llibre|nom=Toby|cognom=Huff|any=2003|títol=The Rise of Early Modern Science: Islam, Xina, and the West|pàgines=218|editorial=Cambridge University Press|isbn=0521529948|pàgines=813-852|llengua=anglès}}</ref> El seu alumne, [[Ibn al-Baitar]] ([[1197]]-[[1248]]), va escriure una enciclopèdia farmacèutica ''Kitab al-Jami fi al-Adwiya al- Mufrada'' (كتاب الجمع في الأدوية المفردة, ''Llibre de medicines i productes alimentaris simples'') on va descriure 1400 espècies de plantes, aliments i drogues, 300 dels quals eren descobriments propis. La seva obra va ser traduïda al llatí i va tenir una gran influència en el desenvolupament dels biòlegs i herboristes europeus dels segles XVIII i XIX.<ref name="boulanger">{{ref-llibre | nom = Diane | cognom = Boulanger | títol = The islamic contribution to science, mathematics and technology | col·lecció = OISE Papers | editorial = STSE Education | volum = 3 | any = 2002 | llengua = anglès}}</ref><ref name="McNeil">{{ref-web | nom = Russell |cognom = McNeil | url = http://www.mala.bc.ca/mcneil/baitart.htm | títol = Ibn al-Baitar | editor = Malaspina University-College | llengua = anglès}}</ref><ref name="regis">{{ref-llibre | nom = Morelon | cognom = Régis | nom2 = Rashed | cognom2 = Roshid | any = 1996 | títol = Encyclopedia of the History of Arabic Science | volum = 3 | editorial = Routledge | isbn = 0415124107 | llengua = anglès}}</ref>
L'obra de Teofrast ''Historia Plantarum'' va servir com un punt de referència durant diversos segles i va ser ampliada vers l'any [[1200]] per [[Giovanni Bodeo da Stapelio]], qui va afegir comentaris i dibuixos. En aquest mateix segle, el biòleg [[Al-Ándalus|andalusí]] [[Abu al-Abbas al-Nabati]] va desenvolupar un [[mètode científic]] per a la botànica, introduint tècniques empíriques i experimentals per a les proves i descripcions de les [[Planta medicinal|plantes medicinals]], separant la informació no verificada d'aquella recolzada per l'observació i l'experimentació.<ref name="huff">{{ref-llibre|nom=Toby|cognom=Huff|any=2003|títol=The Rise of Early Modern Science: Islam, Xina, and the West|pàgines=218|editorial=Cambridge University Press|isbn=0521529948|pàgines=813-852|llengua=anglès}}</ref> El seu alumne, [[Ibn al-Baitar]] ([[1197]]-[[1248]]), va escriure una enciclopèdia farmacèutica ''Kitab al-Jami fi al-Adwiya al- Mufrada'' (كتاب الجمع في الأدوية المفردة, ''Llibre de medicines i productes alimentaris simples'') on va descriure 1400 espècies de plantes, aliments i drogues, 300 dels quals eren descobriments propis. La seva obra va ser traduïda al llatí i va tenir una gran influència en el desenvolupament dels biòlegs i herboristes europeus dels segles XVIII i XIX.<ref name="boulanger">{{ref-llibre | nom = Diane | cognom = Boulanger | títol = The islamic contribution to science, mathematics and technology | col·lecció = OISE Papers | editorial = STSE Education | volum = 3 | any = 2002 | llengua = anglès}}</ref><ref name="McNeil">{{ref-web | nom = Russell |cognom = McNeil | url = http://www.mala.bc.ca/mcneil/baitart.htm | títol = Ibn al-Baitar | editor = Malaspina University-College | llengua = anglès}}</ref><ref name="regis">{{ref-llibre | nom = Morelon | cognom = Régis | nom2 = Rashed | cognom2 = Roshid | any = 1996 | títol = Encyclopedia of the History of Arabic Science | volum = 3 | editorial = Routledge | isbn = 0415124107 | llengua = anglès}}</ref>


A Europa destaca [[Albert el Gran]] (1206-1280) amb l'obra ''De vegetabilis et plantis libri septem'' (''Set llibres de vegetals i plantes'' del [[1250]]) que constitueix un assaig d'inspiració aristotèlica en el qual s'inclouen problemes de [[fisiologia vegetal]] i una classificació de les plantes refonent la d'Aristòtil i la de Teofrast i a la qual diferencia les plantes «sense fulles» (on inclou bona part de les [[Planta criptògama|criptògames]]) de les plantes «amb fulles» (les plantes superiors). Aquestes últimes, al seu torn, les va dividir en «plantes corticades» (avui [[Liliòpsides|monocots]]) i «plantes tunicades» (que avui coneixem com a [[Magnoliòpsida|magnoliòpsides]]).<ref name=Valderas >Valderas Gallardo, J.M. 1920. [http://74.125.47.132/search-q=cache:jARmmePEUHIJ:www.raco.cat/index.php/Convivium/article/view/73416/98676+De+Vegetabilis+Plantis+%2B+Magne&cd=20&hl=és&ct=clnk&gl=és Formació de la teoria botànica: del medioevo al renaixement], Convivium. Revista de Filosofia 8: 24-52.</ref><ref name="Medievo">Tormo Molina, R. [http://www.unex.es/polen/lhb/taxonomia/histo2.htm Història de la Botànica. El Medievo.] ''Lliçons hipertextuales de Botànica''. Universitat d'Extremadura. Accedit el 20 de juliol de 2009.</ref>
A Europa destaca [[Albert el Gran]] (1206-1280) amb l'obra ''De vegetabilis et plantis libri septem'' (''Set llibres de vegetals i plantes'' del [[1250]]) que constitueix un assaig d'inspiració aristotèlica en el qual s'inclouen problemes de [[fisiologia vegetal]] i una classificació de les plantes refonent la d'Aristòtil i la de Teofrast i a la qual diferencia les plantes «sense fulles» (on inclou bona part de les [[Planta criptògama|criptògames]]) de les plantes «amb fulles» (les plantes superiors). Aquestes últimes, al seu torn, les va dividir en «plantes corticades» (avui [[Liliòpsides|monocots]]) i «plantes tunicades» (que avui coneixem com a [[Magnoliòpsida|magnoliòpsides]]).<ref name=Valderas >Valderas Gallardo, J.M. 1920. [http://74.125.47.132/search-q=cache:jARmmePEUHIJ:www.raco.cat/index.php/Convivium/article/view/73416/98676+De+Vegetabilis+Plantis+%2B+Magne&cd=20&hl=és&ct=clnk&gl=és Formació de la teoria botànica: del medioevo al renaixement], Convivium. Revista de Filosofia 8: 24-52.</ref><ref name="Medievo">Tormo Molina, R. [http://www.unex.es/polen/lhb/taxonomia/histo2.htm Història de la Botànica. El Medievo.] ''Lliçons hipertextuales de Botànica''. Universitat d'Extremadura. Accedit el 20 de juliol de 2009.</ref>
Línia 103: Línia 103:
=== Renaixement ===
=== Renaixement ===
[[Fitxer:Botanical garden barcelona3.jpg|thumb|[[Jardí Botànic de Barcelona]]]]
[[Fitxer:Botanical garden barcelona3.jpg|thumb|[[Jardí Botànic de Barcelona]]]]
El [[Renaixement]] va suposar una revolució al món de les ciències, es va emprendre l'estudi acurat de l'univers material i de la naturalesa humana per mitjà d'[[Hipòtesi|hipòtesis]] i [[Experiment|experiments]]. Diversos factors van contribuir al progrés de la botànica, com per exemple l'aparició de [[impremta]], la disponibilitat del [[paper]] per a l'elaboració dels [[Herbari|herbaris]] o el desenvolupament dels [[Jardí botànic|jardins botànics]]. A més el progrés de la navegació va impulsar les exploracions i amb elles va augmentar el nombre de plantes conegudes.<ref name="Ogilvie">Ogilvie, B.W. 2003. [http://www.jstor.org/pss/3654294 The Many Books of Nature: Renaissance Naturalists and Information Overload. Journal of the History of Idees], Vol. 64, No. 1 pàg. 29-40</ref><ref name="REN"|llengua=anglès>{{ref-web |url=http://www.unex.es/polen/lhb/taxonomia/histo3.htm|títol= Historia de la Botànica. El Renaixement|consulta=18 de juliol de 2009|autor= Tormo Molina, R.|obra= Lliçons hipertextuales de Botànica|editor=Universitat d'Extremadura|llengua= espanyol}}</ref>
El [[Renaixement]] va suposar una revolució al món de les ciències, es va emprendre l'estudi acurat de l'univers material i de la naturalesa humana per mitjà d'[[Hipòtesi|hipòtesis]] i [[Experiment|experiments]]. Diversos factors van contribuir al progrés de la botànica, com per exemple l'aparició de la [[impremta]], la disponibilitat del [[paper]] per a l'elaboració dels [[Herbari|herbaris]] o el desenvolupament dels [[Jardí botànic|jardins botànics]]. A més, el progrés de la navegació va impulsar les exploracions i amb elles va augmentar el nombre de plantes conegudes.<ref name="Ogilvie">Ogilvie, B.W. 2003. [http://www.jstor.org/pss/3654294 The Many Books of Nature: Renaissance Naturalists and Information Overload. Journal of the History of Idees], Vol. 64, No. 1 pàg. 29-40</ref><ref name="REN"|llengua=anglès>{{ref-web |url=http://www.unex.es/polen/lhb/taxonomia/histo3.htm|títol= Historia de la Botànica. El Renaixement|consulta=18 de juliol de 2009|autor= Tormo Molina, R.|obra= Lliçons hipertextuales de Botànica|editor=Universitat d'Extremadura|llengua= espanyol}}</ref>


Al [[segle XVI]], en el nord d'[[Itàlia]], es van fundar els primers jardins botànics, el primer que es va crear va ser el de [[Pàdua]], el [[1545]]. Així, es podia realitzar l'estudi empíric de les plantes de cada país i de les exòtiques, portades pels exploradors europeus i conreades en els jardins; van començar a publicar-se tractats i catàlegs que ja no es limitaven a reproduir o simplement comentar l'obra dels antics, sinó que, comprovada la insuficiència dels catàlegs antics, buscaven obtenir i presentar un coneixement el més exhaustiu possible de la diversitat de les plantes. Destaquen en aquesta tasca obres com les de Lonicer, Dalechamp, Monardes o Clusius (L'Écluse), Gesner o Fuchs. En aquest període, l'esquema classificador encara es fonamentava en el de [[Teofrast]].
Al [[segle XVI]], en el nord d'[[Itàlia]], es van fundar els primers jardins botànics. El primer que es va crear va ser el de [[Pàdua]], el [[1545]]. Així, es podia realitzar l'estudi empíric de les plantes de cada país i de les exòtiques, portades pels exploradors europeus i conreades en els jardins; van començar a publicar-se tractats i catàlegs que ja no es limitaven a reproduir o simplement comentar l'obra dels antics, sinó que, comprovada la insuficiència dels catàlegs antics, buscaven obtenir i presentar un coneixement el més exhaustiu possible de la diversitat de les plantes. Destaquen en aquesta tasca obres com les de Lonicer, Dalechamp, Monardes o Clusius (L'Écluse), Gesner o Fuchs. En aquest període, l'esquema classificador encara es fonamentava en el de [[Teofrast]].


L'obra ''Pinax theatri botanici'' ([[1623]]), del suís Gaspard Bauhin, recollia ja unes 6.000 espècies vegetals que l'autor es va dedicar a classificar en grups naturals, en comptes de fer-ho en una llista alfabètica com els seus predecessors. Tot i així el criteri emprat, que es basava en la forma de les fulles, va resultar poc apropiat. Bauhin també va començar a usar les categories de gènere i espècie, en un sentit proper al que es faria servir en la [[biologia sistemàtica]].
L'obra ''Pinax theatri botanici'' ([[1623]]), del suís Gaspard Bauhin, recollia ja unes 6.000 espècies vegetals que l'autor es va dedicar a classificar en grups naturals, en comptes de fer-ho en una llista alfabètica com els seus predecessors. Tot i així, el criteri emprat, que es basava en la forma de les fulles, va resultar poc apropiat. Bauhin també va començar a usar les categories de gènere i espècie, en un sentit proper al que es faria servir en la [[biologia sistemàtica]].


La necessitat de definir uns criteris de classificació va impulsar la investigació de les parts de les plantes i de les seves funcions. [[Andrea Cesalpino]], en el seu llibre ''De plantis libri XVI'' ([[1586]]) va explicar que la classificació havia de basar-se en els caràcters objectius de les plantes, i no en la utilitat. El seu intent d'assolir una classificació natural no va reeixir, però destaca perquè va ser el primer a incloure en l'estudi de vegetals organismes com les [[algues]], les [[molses]], les [[falgueres]], [[Equiset|equisets]], [[fongs]] i [[coralls]], molt abans que es comprengués que aquests últims són en realitat [[animals]].
La necessitat de definir uns criteris de classificació va impulsar la investigació de les parts de les plantes i de les seves funcions. [[Andrea Cesalpino]], en el seu llibre ''De plantis libri XVI'' ([[1586]]) va explicar que la classificació havia de basar-se en els caràcters objectius de les plantes, i no en la utilitat. El seu intent d'assolir una classificació natural no va reeixir, però destaca perquè va ser el primer a incloure en l'estudi de vegetals organismes com les [[algues]], les [[molses]], les [[falgueres]], [[Equiset|equisets]], [[fongs]] i [[coralls]], molt abans que es comprengués que aquests últims són en realitat [[animals]].


=== Edat Moderna ===
=== Edat Moderna ===
El [[segle XVII]] és el del naixement de la [[ciència]] moderna, impulsada per l'obra de [[Galileo Galilei|Galileu]], i de la multiplicació de les acadèmies científiques, com l'Accademia dei Lincei, fundada el [[1603]], la britànica Royal Society, del [[1660]], o la francesa Académie donis Sciences (Acadèmia de Ciències), del [[1666]].
El [[segle XVII]] és el del naixement de la [[ciència]] moderna, impulsada per l'obra de [[Galileo Galilei|Galileu]], i de la multiplicació de les acadèmies científiques, com l'Accademia dei Lincei, fundada el [[1603]], la britànica Royal Society, del [[1660]], o la francesa Académie donis Sciences (Acadèmia de Ciències), de [[1666]].


El treball més important de [[sistemàtica]] vegetal del [[segle XVII]] és la ''Història generalis plantarum'' (''Història general de les plantes'') de l'anglès [[John Ray]], referent de [[Linné]], que el va proclamar «fundador» de la sistemàtica. Ray va introduir els conceptes de [[monocotiledònia]] i [[dicotiledònia]] en la classificació de les llavors anomenades «plantes perfectes».
El treball més important de [[sistemàtica]] vegetal del [[segle XVII]] és la ''Història generalis plantarum'' (''Història general de les plantes'') de l'anglès [[John Ray]], referent de [[Linné]], que el va proclamar «fundador» de la sistemàtica. Ray va introduir els conceptes de [[monocotiledònia]] i [[dicotiledònia]] en la classificació de les llavors anomenades «plantes perfectes».


En [[1665]], utilitzant un dels primers [[Microscopi|microscopis]] compostos, [[Robert Hooke]] va descobrir en el [[suro]] que la matèria vegetal està constituïda per cel·les ([[cèl·lules]]). En la mateixa època, [[Anton van Leeuwenhoek]] va fer les primeres observacions d'organismes microscòpics, entre ells alguns de l'àmbit de la botànica, com els [[bacteris]]. [[Nehemiah Grew]] (1641-1711) va examinar metòdicament les estructures de les distintes parts de les plantes, observant que totes elles estan fetes de cèl·lules, publicant els seus resultats en la seva ''Anatomia de les plantes'' (''The anatomy of plants'', 1682). [[Marcello Malpighi]] (1628-1694) va aplicar el microscopi a l'estudi de l'[[anatomia]] de tota classe d'organismes; la seva obra ''Anatomia Plantarum'' ([[1671]]) conté les seves observacions sobre plantes.
El [[1665]], utilitzant un dels primers [[Microscopi|microscopis]] composts, [[Robert Hooke]] va descobrir en el [[suro]] que la matèria vegetal està constituïda per cel·les ([[cèl·lules]]). En la mateixa època, [[Anton van Leeuwenhoek]] va fer les primeres observacions d'organismes microscòpics, entre ells alguns de l'àmbit de la botànica, com els [[bacteris]]. [[Nehemiah Grew]] (1641-1711) va examinar metòdicament les estructures de les distintes parts de les plantes, observant que totes elles estan fetes de cèl·lules, publicant els seus resultats en la seva ''Anatomia de les plantes'' (''The anatomy of plants'', 1682). [[Marcello Malpighi]] (1628-1694) va aplicar el microscopi a l'estudi de l'[[anatomia]] de tota classe d'organismes; la seva obra ''Anatomia Plantarum'' ([[1671]]) conté les seves observacions sobre plantes.


[[Bernard Palissy]] (1510-1590) va explicar per què les plantes necessiten adobs. Woodward va mostrar en 1714 que les llavors germinades no es desenvolupen en aigua pura, però si en un extracte de sòl. Jan Van Helmont (1577-1644) va donar els primers passos per a la comprensió del paper de l'aigua en la nutrició de les plantes, però va ser I. Mariotte (1620-1684) qui va demostrar que per a formar la seva massa les plantes necessiten a més de l'aigua, matèria presa del sòl i de l'aire.
[[Bernard Palissy]] (1510-1590) va explicar per què les plantes necessiten adobs. Woodward va mostrar el 1714 que les llavors germinades no es desenvolupen en aigua pura, però si en un extracte de sòl. Jan Van Helmont (1577-1644) va donar els primers passos per a la comprensió del paper de l'aigua en la nutrició de les plantes, però va ser I. Mariotte (1620-1684) qui va demostrar que per a formar la seva massa les plantes necessiten a més de l'aigua, matèria presa del sòl i de l'aire.


Durant el [[segle XVIII]] els sistemes de classificació es va fer deliberadament artificials i servien només per la identificació. Aquestes classificacions són comparables a les [[Clau dicotòmica|claus dicotòmiques]], on els tàxons són agrupats artificialment en parells per unes poques característiques fàcilment recognoscibles. La seqüència dels tàxons en les claus sovint no té cap relació amb la seva agrupació natural o [[Filogènesi|filogenètica]]. Al segle XVIII van arribar a Europa un gran nombre de noves plantes procedents de les terres recentment descobertes o explorades i de les colònies.
Durant el [[segle XVIII]] els sistemes de classificació es va fer deliberadament artificials i servien només per la identificació. Aquestes classificacions són comparables a les [[Clau dicotòmica|claus dicotòmiques]], on els tàxons són agrupats artificialment en parells per unes poques característiques fàcilment recognoscibles. La seqüència dels tàxons en les claus sovint no té cap relació amb la seva agrupació natural o [[Filogènesi|filogenètica]]. Al segle XVIII van arribar a Europa un gran nombre de noves plantes procedents de les terres recentment descobertes o explorades i de les colònies.
Línia 128: Línia 128:
==== La Botànica moderna (des de [[1945]]) ====
==== La Botànica moderna (des de [[1945]]) ====


Una considerable quantitat de nous coneixements en l'actualitat han estat generats per l'estudi dels plantes com ''[[Arabidopsis thaliana]]''. Aquesta [[mala herba]] va ser una de les primeres plantes a veure el seu [[genoma]] seqüenciat. Uns altres més importants comercialment com aliments bàsics com l'[[arròs]], [[blat]], [[dacsa]], [[ordi]], [[sègol]], [[mill]] i [[soia]] estan tenint també les seves seqüències del genoma. Algunes d'aquestes són un repte, ja que tenen en les seves seqüències més de dos jocs de cromosomes [[Haploide|haploides]], una condició coneguda com a [[poliploïdia]], comuna en el regne vegetal. Un alga verda unicel·lular ''[[Chlamydomonas reinhardtii]]'' és un altre model d'organisme important que ha estat extensivament estudiat i proveeix importants coneixements a la biologia cel·lular.
Una considerable quantitat de nous coneixements en l'actualitat han estat generats per l'estudi dels plantes com ''[[Arabidopsis thaliana]]''. Aquesta [[mala herba]] va ser una de les primeres plantes a veure el seu [[genoma]] seqüenciat. Uns altres més importants comercialment com aliments bàsics com l'[[arròs]], [[blat]], [[dacsa]], [[ordi]], [[sègol]], [[mill]] i [[soia]] tenen també les seves seqüències del genoma. Algunes d'aquestes són un repte, ja que tenen en les seves seqüències més de dos jocs de cromosomes [[Haploide|haploides]], una condició coneguda com a [[poliploïdia]], comuna en el regne vegetal. Un alga verda unicel·lular ''[[Chlamydomonas reinhardtii]]'' és un altre model d'organisme important que ha estat extensivament estudiat i proveeix importants coneixements a la biologia cel·lular.


== Botànics notables ==
== Botànics notables ==

Revisió del 14:29, 12 des 2014

Eines tradicionals utilitzades en botànica

La botànica, del grec βοτάνη ("herba"), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals. El concepte de vegetal, que estava clar en temps d'Aristòtil, ha quedat desdibuixat pel desenvolupament del coneixement, de manera que al seu torn es defineix per ser l'objecte d'estudi de la botànica. En la pràctica, els botànics estudien les plantes, les algues i els fongs. En el camp de la botànica cal distingir entre una botànica pura, l'objecte de la qual és ampliar el coneixement de la naturalesa, i una botànica aplicada, les investigacions de la qual estan al servei de la tecnologia agrària, forestal, farmacèutica...

En anglès, l'estudi en el seu concepte més ampli dels vegetals es diu cada vegada més Plant Biology, i la seva equivalència en català seria Biologia vegetal, reservant el terme Botany cada vegada més per a l'estudi de la diversitat (Sistemàtica) i les adaptacions dels vegetals.

Un sinònim relativament poc utilitzat de Botànica és Fitologia, de les arrels gregues φυτόν ("planta") i λόγος ("tractat", "ciència"), que seria el terme homòleg de zoologia (l'estudi dels animals).[1]

La botànica cobreix un ampli rang de continguts, que inclouen aspectes específics propis dels vegetals; de les disciplines biològiques que s'ocupen de la composició química (fitoquímica); l'organització cel·lular (citologia vegetal) i tissular (histologia vegetal); del metabolisme i el funcionament orgànic (fisiologia vegetal), del creixement i el desenvolupament; de la morfologia (fitografia); de la reproducció; de l'herència (genètica vegetal); de les malalties (fitopatologia); de les adaptacions a l'ambient (ecologia), de la distribució geogràfica (fitogeografia o geobotànica); dels fòssils (paleobotànica) i de l'evolució.

Abast i importància de la botànica

Estany del Jardí Botànic de València

Com per a altres formes de vida, la vida dels organismes vegetals pot ser estudiada des de diferents perspectives, des de la molecular a la genètica, passant per l'estudi específic de la ultraestructura organul·lar i cel·lular i l'anatomia tissular, l'organografia (anatomia macroscòpica), la geobotànica i l'ecologia vegetal. En cadascun d'aquests nivells, el botànic pot detenir-se en la classificació, l'estructura anatòmica, o les funcions (fisiologia) de les plantes.

Històricament, la Botànica abasta tots els organismes que no eren considerats animals. Entre aquests hi ha els fongs (estudiats per la Micologia), els bacteris (estudiades en paral·lel per la microbiologia) i les algues (estudiats per la Ficologia). Les algues, els fongs i els bacteris ja no són considerats mai plantes, però en el cas de les últimes ningú discuteix que són matèria per a la Botànica.

Quin és el significat de la ciència botànica? Els distints grups de vegetals participen de manera fonamental en els cicles de la biosfera. Plantes i algues són els productors primaris, responsables de la captació d'energia solar de la qual depèn tota la vida terrestre, de la creació de matèria orgànica i també, com subproducte, de la generació de l'oxigen que inunda l'atmosfera i justifica que gairebé tots els organismes treguin avantatge del metabolisme aerobi.

Per a alimentar el món

Gairebé tot el que mengem prové de les plantes, ja sigui de forma directa com a aliments bàsics com fruita i verdura, o indirectament a través de bestiar, que és alimentat per les plantes que componen el farratge. En altres paraules, les plantes són la base de tota la cadena alimentària, formant el que ecòlegs anomenen el primer nivell tròfic. Entendre com les plantes produeixen el que mengem és important conèixer el seu paper per a ser capaços d'alimentar el món i proveir seguretat alimentària per a futures generacions. No totes les plantes són beneficioses als humans; les males herbes són considerades perjudicials per a l'agricultura i la botànica proveeix ciència bàsica per a mitigar el seu impacte.

L'etnobotànica és l'estudi del paper que juguen les plantes en les societats humanes.

Per a entendre els processos fonamentals de la vida

Bust de Teofrast, filòsof de l'Antiga Grècia i autor de diverses obres sobre botànica

Gregor Mendel va col·locar les bases de genètica dels seus estudis en les plantes.[2]

Les plantes són organismes convenients en els quals els processos fonamentals de la vida (com divisió cel·lular i síntesi proteica, per exemple) poden ser estudiades sense els dilemes ètics d'estudiar animals i éssers humans. La lleis genètiques de l'herència van ser descobertes d'aquesta manera per Gregor Mendel, qui estava estudiant la manera en què s'hereta la forma del pèsol. El que Mendel va aprendre de l'estudi de plantes ha arribat ben lluny incidint en els beneficis extra de la botànica. Addicionalment, Barbara McClintock va descobrir 'gens saltadors' en l'estudi del blat de moro. Són exemples per demostrar com l'estudi de la botànica ha dut una importància per a l'enteniment dels processos biològics fonamentals.

Per a subministrar remeis medicinals i matèries vegetals

Elaboració d'un herbari

Moltes de les nostres medicines i algunes drogues, com el cannabis, la cafeïna, i la nicotina vénen directament del regne vegetal. L'aspirina, que originalment va venir de l'escorça de salze, n'és un exemple. Pot ser que hi hagi moltes plantes que puguin proveir de medicaments que alleugin malalties en el futur però que encara estan sense investigar i descobrir. Estimulants populars com el cafè, la xocolata, el tabac, i el te també vénen de plantes. Moltes de les begudes alcohòliques deriven de la fermentació de fruits, com el llúpol i el raïm.

Les plantes també ens proveeixen de molts materials, com el cotó, la fusta, el paper, el lli, olis vegetals, alguns tipus de cordes (jute, espart) i cautxú natural. La producció de seda no seria possible sense el cultiu de la plantes de morera. La canya de sucre, la colza, la soia i altres plantes amb un important contingut de sucre fermentable o oli han estat recentment utilitzades com a font per a l'obtenció de biocombustibles, que són una alternativa important als combustibles fòssils.

Per a entendre els canvis ambientals

Hivernacle amb cactus a Toronto (Canadà)

Les plantes també poden ajudar a l'enteniment dels canvis del medi ambient de moltes formes. [3]

  • Enteniment de la destrucció de l'hàbitat i espècies en extinció depèn d'un catàleg complet i exacte de plantes, de la sistemàtica i taxonomia.
  • Resposta de les plantes a radiació ultraviolada pot ocasionar problemes com els forats en la capa d'ozó.
  • L'anàlisi de pol·len dipositat per plantes en temps passats pot ajudar als científics a reconstruir la història del clima i pronosticar el futur, una part essencial d'investigacions sobre canvis climàtics.
  • Recopilar i analitzar el temps, cicle de vida és important per a la fenologia utilitzada per a la investigació de canvis climàtics.
  • Líquens, sensibles a les condicions atmosfèriques, tenen un ús extensiu com indicadors de contaminació.

En moltes maneres diferents, les plantes poden actuar una mica com canaris -donant senyals primerenques d'avís- alertant-nos dels importants canvis en el nostre ambient. En addició a aquestes raons pràctiques i científiques, les plantes són summament valorades en la recreació per a milions de persones que gaudeixen l'ús de les plantes tots els dies en la jardineria, l'horticultura i la gastronomia.

Història

Article principal: Història de la Botànica

Orígens

La història de la botànica sembla arrencar de temps molt llunyans: és possible que els humans del Paleolític tinguessin coneixements empírics sobre les propietats medicinals, comestibles o metzinoses dels vegetals de l'indret on sojornaven i que d'una manera o una altra passessin als agricultors del neolític acompanyats de nocions elementals de fisiologia (germinació, canvis associats a la temperatura, humitat, acidesa del sòl, etc.). De tota manera, i per la seva proximitat a la molt pràctica intenció d'obtenir aliment, l'estudi de les plantes és un dels quals han deixat rastres més antics. Els primers escrits dels que se'n té notícies van ésser registres de plantes alimentoses o medicinals, per exemple, el Llibre de jardineria de Marduk-Apal-Iddina II (segle VIII aC), rival de Sargon II d'Assíria i governant de Babilònia, que tracta de les plantes comestibles, farratgeres, medicinals o ornamentals que es conreaven en aquell temps a Mesopotàmia.

Un primer interès científic, o més aviat filosòfic, el trobem en Empèdocles d'Agrigent (490-430 aC), el representant més conegut de l'Escola Pitagòrica. Va explicar que les plantes no només tenen ànima, sinó també alguna forma de sentit comú perquè, per molt que les destorbem, insisteixen en la seva intenció i creixen cap a la llum. Empèdocles també va assenyalar que el cos d'una planta no forma un tot integrat, com el d'un animal, sinó que sembla com si cada part visqués i cresqués pel seu compte. Ara expressaríem la mateixa idea en termes de desenvolupament obert o indeterminat.

Aristòtil (384-322 aC) va escriure extensament sobre animals, però no sobre plantes. Teofrast (372-287 aC), un poc més jove, va anar el seu deixeble i heretà d'ell l'adreça del Liceu, a més de la seva biblioteca. Teofrast va deixar dues obres importants que se solen assenyalar com l'origen de la ciència botànica: Recerca sobre les plantes (9 llibres) i Sobre les causes de les plantes (6 llibres).[4] Sobre aquesta temàtica, l'obra de Teofrast és la més important des de l'Antiguitat fins a l'edat mitjana.

Els romans abordaven tot amb un sentit més pràctic, menys emparentat amb la ciència pura que amb l'enginyeria o la ciència aplicada. Aquest caràcter pràctic ho trobem en l'obra de Plini el Vell (23-79), Naturalis Historiae (Història Natural), on l'atenció prestada a les plantes és per una altra part molt limitada. La mateixa orientació pràctica anima l'obra de Dioscòrides Pedaci (segle I), metge grec al servei de l'exèrcit imperial romà, l'obra del qual Περί ύλης ιατρικής o De materia medica està dedicada, com el seu títol indica, a les fonts dels medicaments. No té res a veure amb l'obra de Teofrast, que és una veritable enciclopèdia botànica.

Edat mitjana

Edició bizantina del segle XV de l'obra de Dioscorides De Materia Medica.

A Europa tot el coneixement acumulat durant l'antiguitat va haver de ser redescobert a partir del segle XII, per haver-se perdut o ignorat en bona part durant la baixa edat mitjana, després de la caiguda de l'Imperi Romà en el segle V. Només la tradició conservadora de l'església i la labor d'algunes poques personalitats van fer avançar, encara que molt escadusserament, el coneixement de les plantes.[5]

En el món musulmà destaca el kurd Abū Ḥanīfa Dīnawarī (828-896) considerat el fundador de la botànica àrab gràcies a l'obra ‏كتاب النبات Kitāb an-nabāt o Llibre de les plantes on descriu almenys 637 plantes, discuteix el desenvolupament vegetal des de la germinació fins a la mort, descrivint les fases del creixement i la producció de flors i fruits.[6]

L'obra de Teofrast Historia Plantarum va servir com un punt de referència durant diversos segles i va ser ampliada vers l'any 1200 per Giovanni Bodeo da Stapelio, qui va afegir comentaris i dibuixos. En aquest mateix segle, el biòleg andalusí Abu al-Abbas al-Nabati va desenvolupar un mètode científic per a la botànica, introduint tècniques empíriques i experimentals per a les proves i descripcions de les plantes medicinals, separant la informació no verificada d'aquella recolzada per l'observació i l'experimentació.[7] El seu alumne, Ibn al-Baitar (1197-1248), va escriure una enciclopèdia farmacèutica Kitab al-Jami fi al-Adwiya al- Mufrada (كتاب الجمع في الأدوية المفردة, Llibre de medicines i productes alimentaris simples) on va descriure 1400 espècies de plantes, aliments i drogues, 300 dels quals eren descobriments propis. La seva obra va ser traduïda al llatí i va tenir una gran influència en el desenvolupament dels biòlegs i herboristes europeus dels segles XVIII i XIX.[8][9][10]

A Europa destaca Albert el Gran (1206-1280) amb l'obra De vegetabilis et plantis libri septem (Set llibres de vegetals i plantes del 1250) que constitueix un assaig d'inspiració aristotèlica en el qual s'inclouen problemes de fisiologia vegetal i una classificació de les plantes refonent la d'Aristòtil i la de Teofrast i a la qual diferencia les plantes «sense fulles» (on inclou bona part de les criptògames) de les plantes «amb fulles» (les plantes superiors). Aquestes últimes, al seu torn, les va dividir en «plantes corticades» (avui monocots) i «plantes tunicades» (que avui coneixem com a magnoliòpsides).[5][11]

Renaixement

Jardí Botànic de Barcelona

El Renaixement va suposar una revolució al món de les ciències, es va emprendre l'estudi acurat de l'univers material i de la naturalesa humana per mitjà d'hipòtesis i experiments. Diversos factors van contribuir al progrés de la botànica, com per exemple l'aparició de la impremta, la disponibilitat del paper per a l'elaboració dels herbaris o el desenvolupament dels jardins botànics. A més, el progrés de la navegació va impulsar les exploracions i amb elles va augmentar el nombre de plantes conegudes.[12][13]

Al segle XVI, en el nord d'Itàlia, es van fundar els primers jardins botànics. El primer que es va crear va ser el de Pàdua, el 1545. Així, es podia realitzar l'estudi empíric de les plantes de cada país i de les exòtiques, portades pels exploradors europeus i conreades en els jardins; van començar a publicar-se tractats i catàlegs que ja no es limitaven a reproduir o simplement comentar l'obra dels antics, sinó que, comprovada la insuficiència dels catàlegs antics, buscaven obtenir i presentar un coneixement el més exhaustiu possible de la diversitat de les plantes. Destaquen en aquesta tasca obres com les de Lonicer, Dalechamp, Monardes o Clusius (L'Écluse), Gesner o Fuchs. En aquest període, l'esquema classificador encara es fonamentava en el de Teofrast.

L'obra Pinax theatri botanici (1623), del suís Gaspard Bauhin, recollia ja unes 6.000 espècies vegetals que l'autor es va dedicar a classificar en grups naturals, en comptes de fer-ho en una llista alfabètica com els seus predecessors. Tot i així, el criteri emprat, que es basava en la forma de les fulles, va resultar poc apropiat. Bauhin també va començar a usar les categories de gènere i espècie, en un sentit proper al que es faria servir en la biologia sistemàtica.

La necessitat de definir uns criteris de classificació va impulsar la investigació de les parts de les plantes i de les seves funcions. Andrea Cesalpino, en el seu llibre De plantis libri XVI (1586) va explicar que la classificació havia de basar-se en els caràcters objectius de les plantes, i no en la utilitat. El seu intent d'assolir una classificació natural no va reeixir, però destaca perquè va ser el primer a incloure en l'estudi de vegetals organismes com les algues, les molses, les falgueres, equisets, fongs i coralls, molt abans que es comprengués que aquests últims són en realitat animals.

Edat Moderna

El segle XVII és el del naixement de la ciència moderna, impulsada per l'obra de Galileu, i de la multiplicació de les acadèmies científiques, com l'Accademia dei Lincei, fundada el 1603, la britànica Royal Society, del 1660, o la francesa Académie donis Sciences (Acadèmia de Ciències), de 1666.

El treball més important de sistemàtica vegetal del segle XVII és la Història generalis plantarum (Història general de les plantes) de l'anglès John Ray, referent de Linné, que el va proclamar «fundador» de la sistemàtica. Ray va introduir els conceptes de monocotiledònia i dicotiledònia en la classificació de les llavors anomenades «plantes perfectes».

El 1665, utilitzant un dels primers microscopis composts, Robert Hooke va descobrir en el suro que la matèria vegetal està constituïda per cel·les (cèl·lules). En la mateixa època, Anton van Leeuwenhoek va fer les primeres observacions d'organismes microscòpics, entre ells alguns de l'àmbit de la botànica, com els bacteris. Nehemiah Grew (1641-1711) va examinar metòdicament les estructures de les distintes parts de les plantes, observant que totes elles estan fetes de cèl·lules, publicant els seus resultats en la seva Anatomia de les plantes (The anatomy of plants, 1682). Marcello Malpighi (1628-1694) va aplicar el microscopi a l'estudi de l'anatomia de tota classe d'organismes; la seva obra Anatomia Plantarum (1671) conté les seves observacions sobre plantes.

Bernard Palissy (1510-1590) va explicar per què les plantes necessiten adobs. Woodward va mostrar el 1714 que les llavors germinades no es desenvolupen en aigua pura, però si en un extracte de sòl. Jan Van Helmont (1577-1644) va donar els primers passos per a la comprensió del paper de l'aigua en la nutrició de les plantes, però va ser I. Mariotte (1620-1684) qui va demostrar que per a formar la seva massa les plantes necessiten a més de l'aigua, matèria presa del sòl i de l'aire.

Durant el segle XVIII els sistemes de classificació es va fer deliberadament artificials i servien només per la identificació. Aquestes classificacions són comparables a les claus dicotòmiques, on els tàxons són agrupats artificialment en parells per unes poques característiques fàcilment recognoscibles. La seqüència dels tàxons en les claus sovint no té cap relació amb la seva agrupació natural o filogenètica. Al segle XVIII van arribar a Europa un gran nombre de noves plantes procedents de les terres recentment descobertes o explorades i de les colònies.

El 1754 Carl von Linné (1707-1778) va dividir el regne vegetal en 25 classes. Una d'elles anomenada Cryptogamia incloïa totes les plantes parts reproductives (algues, fongs, molses, líquens i falgueres).[14]

Edat Contemporània

El botànic escocès David Douglas

La Botànica moderna (des de 1945)

Una considerable quantitat de nous coneixements en l'actualitat han estat generats per l'estudi dels plantes com Arabidopsis thaliana. Aquesta mala herba va ser una de les primeres plantes a veure el seu genoma seqüenciat. Uns altres més importants comercialment com aliments bàsics com l'arròs, blat, dacsa, ordi, sègol, mill i soia tenen també les seves seqüències del genoma. Algunes d'aquestes són un repte, ja que tenen en les seves seqüències més de dos jocs de cromosomes haploides, una condició coneguda com a poliploïdia, comuna en el regne vegetal. Un alga verda unicel·lular Chlamydomonas reinhardtii és un altre model d'organisme important que ha estat extensivament estudiat i proveeix importants coneixements a la biologia cel·lular.

Botànics notables

Fitxer:Omora Niños.jpg
Lliçó pràctica de botànica.
Article principal: Llista de botànics per abreviació d'autor

Vegeu també

Fòssil de Lonchopteris rugosa del Carbonífer

Referències

  1. ↑ Gottlieb Selle, Christian. Introduccion al estudio de la naturaleza y de la medicina (en castellà). Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2010 (Digitalització d'una edició de 1800). 
  2. ↑ Mawer, Simon. Gregor Mendel: planting the seeds of genetics (en anglès). Chicago: Abrams & Chicago's Field Museum, 2006. ISBN 9780810957480. 
  3. ↑ Ninyerola Casals, Miquel. Universitat Autònoma de Barcelona. Modelització climàtica mitjançant tècniques SIG i la seva aplicació a l'anàlisi quantitativa de la distribució d'espècies vegetals a l'Espanya Peninsular (Tesi Doctoral) (tesi), 4 d'abril de 2004. ISBN 8469978055 [Consulta: 3 març 2012]. 
  4. ↑ Enciclopèdia Catalana (català)
  5. ↑ 5,0 5,1 Valderas Gallardo, J.M. 1920. Formació de la teoria botànica: del medioevo al renaixement, Convivium. Revista de Filosofia 8: 24-52.
  6. ↑ Fahd, Toufic; Morelon, Régis; Rashed, Roshdi. «Botany and agriculture». A: Encyclopedia of the History of Arabic Science (en anglès). 3. Routledge, 1996, p. 815. ISBN 0415124107. 
  7. ↑ Huff, Toby. The Rise of Early Modern Science: Islam, Xina, and the West (en anglès). Cambridge University Press, 2003, p. 813-852. ISBN 0521529948. 
  8. ↑ Boulanger, Diane. The islamic contribution to science, mathematics and technology (en anglès). 3. STSE Education, 2002 (OISE Papers). 
  9. ↑ McNeil, Russell. «Ibn al-Baitar» (en anglès). Malaspina University-College.
  10. ↑ Régis, Morelon; Roshid, Rashed. Encyclopedia of the History of Arabic Science (en anglès). 3. Routledge, 1996. ISBN 0415124107. 
  11. ↑ Tormo Molina, R. Història de la Botànica. El Medievo. Lliçons hipertextuales de Botànica. Universitat d'Extremadura. Accedit el 20 de juliol de 2009.
  12. ↑ Ogilvie, B.W. 2003. The Many Books of Nature: Renaissance Naturalists and Information Overload. Journal of the History of Idees, Vol. 64, No. 1 pàg. 29-40
  13. ↑ Tormo Molina, R. «Historia de la Botànica. El Renaixement» (en espanyol). Lliçons hipertextuales de Botànica. Universitat d'Extremadura. [Consulta: 18 juliol 2009].
  14. ↑ Hoek, C. van den, Mann, D.G. and Jahns, H.M. 2005. Algae: An Introduction to Phycology. Cambridge University Press, Cambridge. ISBN 0 521 30419 9

Bibliografia

  • Attenborough, David. The Private Life of Plants (en anglès). ISBN 0-563-37023-8. 
  • Barnola, J. M. S. J.. Manual del botánico herborizador (en castellà). Barcelona: Editorial Manuel Marín, 1908. 
  • Bézanger-Beauquesne, L.; Pinkas, M.; Tork. Les plantes dans la thérapeutique moderne (en francès). 2a ed.. París, França: Maloine, 1986. 
  • Bolòs, O. de i d'altres. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1993.
  • Buchanan, B.B.; Gruissem, W & Jones, R.L.: Biochemistry & molecular biology of plants. American Society of Plant Physiologists. Any 2000. ISBN 0-943088-39-9.
  • Ceballos, L. & J. Ruiz De La Torre (1979). Arboles y arbustos de la España peninsular. ETSIM. Fundación Conde del Valle de Salazar. Madrid.
  • Clayton, M. N. i R. J. King (eds.): Biology of marine plants. Longman. Austràlia, 1995.
  • Crawley, M. J.: Plant ecology. Blackwell Scientific. Any 1997. ISBN 0-632-03639-7.
  • Enrique-Tarancón, G.: Vocabulari de botànica. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de LLengua Catalana, 1995.
  • Esau, K.: Anatomía vegetal. 3ª ed. Omega. Barcelona, 1985.
  • Figuerola, R., J. B. Peris i G. Stübing: Guía de las flores silvestres de la Comunidad Valenciana. Mestral. València, 1988.
  • Henry, R. J.: Plant diversity and evolution. CAB International, 2005.
  • Heywood, V. H.; Brummitt, R. K.; Culham, A.; Seberg, O.: Flowering plant families of the world. Kew Royal Botanic Gardens. 2007.
  • Kenrick, P.; Davis, P.: Fossil Plants. Londres, Gran Bretanya: Natural History Museum, 2004.
  • Lambers, H.; Chapin, F.S. III i Pons, T.L.: Plant Physiological Ecology. Springer-Verlag, Nova York, Estats Units, 1998. ISBN 0-387-98326-0.
  • Llimona, X. (ed.): Plantes inferiors. Història Natural dels Països Catalans, 4. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1985.
  • Llimona, X. (ed.): Fongs i líquens. Història Natural dels Països Catalans, 5. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.
  • López González, G.: Guía INCAFO de los árboles y arbustos de la Península Ibérica. INCAFO. Madrid, 1982.
  • Lüttge, U., M. Kluge & G. Bauer (1993).- Botánica. Ed. Interamericana. McGraw Hill.
  • Masalles, R. (ed.): Plantes superiors. Història Natural dels Països Catalans, 6. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1988.
  • Masclans, F.: Els Noms de les plantes als Països Catalans. Granollers; Barcelona: Montblanc-Martín: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies locals. Botànica; 24). ISBN 84-85135-25-3.
  • Mateo, G. & M.B. Crespo: Manual para la determinación de la flora valenciana. Monografías de Flora Montibérica 3, 495 pp. València, 1998.
  • Morton, A.G.: History of Botanical Science. Academic Press, Londres, 1981. ISBN 0-12-508380-7.
  • Serrano, M.; Piñol, M. T.: Biotecnología vegetal. Madrid: Síntesis, cop. 1991.
  • Stafleu, F. A.: «International code of botanical nomenclature», Leningrad, 1975. Utrecht: Regnum vegetabile, núm. 97, 1979.
  • Strasburger, F. i al.: Tratado de Botánica. 8ª ed. Omega. Barcelona, 1994.
  • Thomas, B.A.: The evolution of plants and flowers. St Martin's Press, 1981. ISBN 0-312-27271-5.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Botànica


Plantilla:Enllaç AB

Plantilla:Enllaç AD

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Botànica&oldid=14425849»