La vida és bella
La vita è bella | |
---|---|
![]() Pòster de la pel·lícula | |
Fitxa | |
Direcció | Roberto Benigni |
Protagonistes | |
Director artístic | Danilo Donati |
Producció |
Gianluigi Braschi Elda Ferri |
Dissenyador de producció | Danilo Donati |
Guió |
Roberto Benigni Vincenzo Cerami |
Música | Nicola Piovani |
Fotografia | Tonino Delli Colli |
Muntatge | Simona Paggi |
Vestuari | Danilo Donati |
Productora |
Melampo Cinematografica ![]() ![]() |
Distribuïdor | Miramax Films |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia |
Estrena | 1997 |
Durada | 116 minuts |
Idioma original | italià, Anglès |
Rodatge | Roma |
Color | en color |
Format | pantalla ampla |
Recaptació | 229.163.264 $ |
Descripció | |
Gènere | comèdia dramàtica |
Tema | Holocaust i Segona Guerra Mundial |
Lloc de la narració | Itàlia |
Època d'ambientació | 1945 |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Lloc web | Lloc web |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | |
![]() |
La vida és bella (títol original en italià La vita è bella)[1] és una pel·lícula italiana dirigida i protagonitzada per Roberto Benigni i estrenada el 1997, doblada al català.
Argument[modifica]
Benigni defineix ell mateix la seva pel·lícula com una faula: Guido troba i sedueix la seva futura dona, Dora. Anys més tard, tenen un fill anomenat Josué i, pel fet de ser jueus, són deportats a un camp de concentració alemany. Allà, fa creure al seu fill que els treballs del camp són en realitat un joc, l'objectiu del qual seria guanyar un tanc. Amb aquesta idea, Guido aconsegueix amagar i fer suportable la vida al camp del seu fill.
La música escollida contribueix molt a aquest univers de conte: cada personatge posseeix de fet la seva pròpia melodia que sona a cadascuna de les seves aparicions a la pel·lícula (melodia de la parella, melodia del nen, etc.).[2]
Repartiment[modifica]
- Roberto Benigni: Guido Orefice
- Nicoletta Braschi: Dora
- Giorgio Cantarini: Giosuè Orefice
- Pietro De Silva: Bartolomeo
- Horst Buchholz: el doctor Lessing
- Marisa Paredes: la mare de Dora
- Giustino Durano: l'oncle de Guido
- Sergio Bustric: Ferruccio Papini
Premis i nominacions[modifica]
Premis[modifica]
- 1998: Gran Premi (Festival de Cannes) per Roberto Benigni
- 1999: Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
- 1999: Oscar al millor actor per Roberto Benigni
- 1999: Oscar a la millor banda sonora per Nicola Piovani
- 1999: BAFTA al millor actor per Roberto Benigni
- 1999: César a la millor pel·lícula estrangera
- 2000: Goya a la millor pel·lícula europea
Nominacions[modifica]
- 1998: Palma d'Or per Roberto Benigni
- 1999: Oscar al millor director per Roberto Benigni
- 1999: Oscar al millor guió original per Vincenzo Cerami i Roberto Benigni
- 1999: Oscar a la millor fotografia per Elda Ferri i Gianluigi Braschi
- 1999: Oscar al millor muntatge per Simona Paggi
- 1999: BAFTA a la millor pel·lícula de parla no anglesa
- 1999: BAFTA al millor guió original per Vincenzo Cerami i Roberto Benigni
- 2000: Grammy a la millor composició instrumental escrita per pel·lícula, televisió o altre mitjà visual per Nicola Piovani
Referències[modifica]
- ↑ Títol en català a Ésadir.cat
- ↑ «La vita è bella» (en anglès). The New York Times.
- Pel·lícules d'Itàlia de la dècada del 1990
- Pel·lícules del 1997 doblades al català
- Pel·lícules de comèdia dramàtica del 1997
- Pel·lícules de drama bèl·lic
- Pel·lícules basades en fets reals
- Pel·lícules guanyadores de l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
- Pel·lícules sobre l'holocaust
- Pel·lícules guanyadores del Goya a la millor pel·lícula europea