Color polític

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge de la Plaça Roja de Moscou. Nom erròniament associat al vermell polític, ja que es deia així abans de l'arribada del comunisme.

Els colors polítics són una sèrie de colors que, associats a les diverses ideologies polítiques, s'utilitzen com a signe i símbol d'identificació i com a afirmació identitària, en la major part dels casos coincident amb el de les banderes o algun altre aspecte de la simbologia política, particularment el color de les camises. No obstant això, a vegades l'ús d'alguns colors coincideix en ideologies polítiques molt oposades. també s'associen els colors polítics a altres moviments molt lligats a la política, com els diversos moviments socials o la propugnació de diversos sistemes econòmics.

Els colors com el blau i el vermell són entre els més usats per la seva associació a la dreta i esquerra política respectivament. Tenen una tradició fins i tot més antiga que el propi origen del concepte d'espectre polític (esquerra-dreta) originat en la Revolució Francesa, ja que incloïen en una expressió molt estesa per designar les diferències socials: l'oposició entre sang blava i sang vermella. D'altra banda, l'oposició de vermell i negre, que es refereix a l'oposició entre uniformes (simbolitzant la Revolució i sotanes simbolitzant l'Antic Règim).

Els colors també s'utilitzen simbòlicament en gran nombre de situacions, caràcters, moviments, associacions, equips esportius, etc. encara que aquests aspectes no tenen res a veure amb la política, a vegades es barregen.

Groc[modifica | modifica el codi]

La insígnia groga o Judenstern (en alemany).

En la majoria de los països europeus el groc s'associa als partits liberals i als liberals libertaris incloent l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa i als liberaldemòcrates.

Índia[modifica | modifica el codi]

El groc daurat o groc safrà és representatiu del nacionalisme hindú a l'Índia (Hindutva).[1]


Judaisme[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Conspiració Judeo-Maçònica-Comunista-Internacional

El color groc també s'associa al judaisme i al sionisme (Vegeu insígnia groga). En el segle XIX a Europa algunes vegades feien referència als jueus com la internacional groga.

Mèxic[modifica | modifica el codi]

A Mèxic el Partit de la Revolució Democràtica és un partit d'esquerra que usa el groc en lloc del vermell, com se sol fer en els partits comunistes o socialdemòcrates.

A Mèxic els camises daurades van ser un grup antisemita pronazi durant els anys 20 i 30 i estaven vinculats a Acció Revolucionària Mexicanista. van sorgir a causa de la proliferació de població jueva a les ciutats mexicanes. Aquest augment d'estrangers a Mèxic xocava amb la política nacionalista del govern d'aleshores.


Blau[modifica | modifica el codi]

Seu del Partit Popular. Es pot veure el lema "populars" en un fons blau.
Bandera dels blueshirts irlandesos.

Avui dia s'associa generalment aquest color a la dreta política. El Partido Popular, juntament amb altres partits d'ideologia similar, encara que el color taronja és també un color recurrent per a aquest tipus de partits (democristians).

Camises blaves[modifica | modifica el codi]

A banda d'usos anteriors, des dels anys trenta el color blau es vincula al falangisme, pel color blauet dels camisas azuis del Movimento Nacional-Sindicalista portuguès que va ser fundat el 1932, un any abans que la Falange Espanyola. La Falange va adoptar part dels seus distintius, com és ara les camises blaves.[2] tots dos partits com el feixisme italià, negaven la possibilitat d'ubicar-se en l'espectre polític d'esquerres i dretes i es proposaven com a Tercera posició. La identificació del feixisme amb la Falange, en seves diverses denominacions i fases històriques és un assumpte molt controvertit.

Uns altres partits propers al feixisme van utilitzar el color blau, com els blueshirts en l'àmbit anglosaxó (Regne Unit,Irlanda, Canadà i Estats Units). Ea la Xina també va existir la Sociedat de Camises Blaves vinculada al Kuomintang en els anys trenta, inspirada parcialment en el feixisme europeu.[3] El van usar també a França el Mouvement Franciste (Moviment Francista) i Solidarité Française (Solidaritat Francesa).

Espanya[modifica | modifica el codi]

A part de l'ús de la camisa blava, aquest color va donar nom també a la división azul, formada por voluntaris falangistes, que participaria en la Segona Guerra Mundial contra l'URSS.

El 1983, com a protesta pel segrest de Julio Iglesias Zamora fet per Euskadi Ta Askatasuna (ETA), la coordinadora Gesto por la Paz d'Euskal Herria va fer una crida a usar tires de tela blava subjectades amb una imperdible) per reclamar-ne l'alliberament i expressar el refús d'ETA. El llaç proposat originalment per Gesto por la Paz tenia forma de A (inicial de Askatu, liberar en basc), encara que també es va utilitzar llaços en forma de bucle. Gesto por la Paz va tornar a demanar l'ús del llaç blau com a protesta contra els següents segrestos d'ETA. En 2007, dirigents del Partit Popular van cridar a usar el llaç blau dom a protesta per la política penitenciària del govern del Partit Socialista Obrer Espanyol, cosa que Gesto por la Paz va desaconsellar, perquè instava a mantenir el caràcter unitari del símbol.[4]

Imperi bizantí[modifica | modifica el codi]

A l'imperi romà hi havia quatre equips de quadrigues que competien en els circs romans: la vermella (russata), la blanca (albata), la blava (veneta) i la verda (prasina). D'aquests, solament es quedarien els dos últims: els blaus (venetoi) i els verds (prasinoi).

Amb la desintegració de l'imperi Romà d'Occident aquests equips seguirien disputant-se el lideratge en els hipòdroms de l'imperi bizantí. Amb el temps cada facció no solament va representar una oposició esportiva, sinó també una oposició política i religiosa.

Els blaus eren acèrrims catòlics i acostumaven a representar la classe terratient i l'antiga aristocràcia grecoromana, afirmaven la seva ortodòxia teològica donant suport al Concili de Calcedònia (també se'ls anomenava calcedonis), van ser afavorits per l'emperador Justianià, fervent venetoi, durant el seu regnat.[5][6]

Romania[modifica | modifica el codi]

A Romania, els Lăncieri van ser primer moviment a adoptar camises de color blau en els anys 20 i 30 a imitació de les camises negres del feixisme italià. Era un grup violent del qual es va separar com a grup la Guàrdia de Ferro, que va optar per les camises verdes.[7]

Mèxic[modifica | modifica el codi]

A Mèxic el Partit d'Acció Nacional és un partit que es caracteritza per ser de dreta que fa servir el logo blau en el seu logo. El PAN és un partit polític conservador i democristià, encara que internament hi ha diversos corrents, que van des del centre a la dreta.

Estats Units d'Amèrica[modifica | modifica el codi]

El Partit Demòcrata dels Estats Units utilitza el color blau. La seva posició més a l'esquerra o a la dreta del Partit Republicà dels Estats Units ha variat històricament i ara com ara es considera el principal partit d'esquerra o liberal, en el sentit que aquesta expressió té en els Estats Units i que no coincideix sempre amb el que té a Europa.

Institucions internacionals[modifica | modifica el codi]

Diverses organitzacions internacionals utilitzen el color blau en les seves banderes i com a color identificatiu, com les Nacions Unides i les seves agències (UNICEF, FAO, UNESCO etc.); l'OTAN (on simbolitza el color de l'oceà Atlàntic i la Unió Europea. En aquests últims casos, l'oposició durant la guerra freda al bloc comunista (que utilitzava el color vermall) era àmpliament utilitzada a l'hora d'acolorir les representacions cartogràfiques de diversos fets interpretables políticament (enfront dels seus rivals en aliances militars como el Pacte de Varsòvia o econòmiques com el COMECON).

Nacions Unides[modifica | modifica el codi]

El color blau l'usa l'ONU en missions de pau, apareix a la seva bandera i en las boines dels militars enviats per l'ONU a països en guerra o en conflicte per acabar amb un enfrontament polític o intentar protegir a la població civil entre altres objetius humanitaris.


Blanc[modifica | modifica el codi]

Pavelló reial de França de 1638 a 1790, de 1814-1815, i de 1815-1830).

El color blanc en política està associat al moviment monàrquic. Prové del Pavelló reial de França. El blanc simbolitzava el diví i Déu, per la qual cosa Lluís XIII de França va canviar el pavelló blau amb les tres flors de lis pel blanc. En contraposició la bandera tricolor (blava, blanca i vermella) es va convertir en la insígnia de la revolució francesa, tant el 1789, como en les successives revolucions de principis del segle XIX. El tricolorisme també s'associaria al republicà a Espanya però amb els colors: vermell, groc i violat.

Després de la revolució russa d'octubre de 1917, es va produir una guerra civil entre l'exèrcit roig i els denominats blancs que englobava els monàrquics, que defensaven el tsarisme juntament amb altres reaccionaris contra el bolxevisme. També hi va haver una situació similar entre rojos i blancs en la Guerra Civil Finlandesa.

Itàlia[modifica | modifica el codi]

A Itàlia aquest color juntament al vermell representa els partits catòlics (Partiti cattolici), ja que, el blanc del blasó del partit està en plata (blanc) i la creu en gules (vermell).

Pacifisme[modifica | modifica el codi]

El blanc també s'associa a la rendició en períodes bèl·lics o al moviment pacifista.


Gris[modifica | modifica el codi]

Paul Anton de Lagarde.

El gris va ser el color elegit pel polític i escriptor alemany Paul de Lagarde com el símbol dels liberals en el segle XIX i es va integrar en la Internacional Grisa.

En el mateix país l'usa el partit Die Grauen – Graue Panther (els grisos) són un grup polític per defensar els interessos de les persones de la tercera edat i estabilitzar el pla de pensions de l'estat.

Espanya[modifica | modifica el codi]

A Espanya està associat a la policia del franquisme, denominada els grisos pel color del seu uniforme (Cos de Policia Armada i de Trànsit d'Espanya). En la transició es va optar per canviar el color pel marró com a estratègia d'imatge per desvincular-la de la repressió política, al mateix temps que es canviava de nom (Cos Nacional de Policia d'Espanya).

Estats Units d'Amèrica[modifica | modifica el codi]

Està també associat històricament amb els Estats Confederats d'Amèrica pel gris dels uniformes confederats durant la Guerra Civil dels Estats Units.


Marró[modifica | modifica el codi]

Soldats de plom de les SA amb uniforme marró.

El marró s'associa al nazisme per ser el color utilitzat per la SA (Sturmabteilung o tropes d'assalt. Aquesta elecció va ser a causa d'un motiu funcional i no simbòlic: rere la Primera Guerra Mundial va quedar un gran lot a baix cost d'uniformes de color marró per a les tropes que, en principi, anaven cap a Àfrica però amb l'acabament de la guerra no es van fer servir.

Els uniformes eren a Àustria i el 1924 el partit nazi (NSDAP) i la força paramilitar de les SA els van comprar provisionalment. Finalment el novembre de 1926 es va introduir oficialment i es va conservar com a uniforme bàsic per a ambdues organitzacions.[8] Aviat el color marró quedaria associat al nazisme, fins i tot rere la destrucció de les SA en la nit dels ganivets llargs.

Taronja[modifica | modifica el codi]

Víktor Iúixtxenko durant la Revolució Taronja a Ucraïna.

El taronja és un color de poca identitat vinculada a un ideal polític. Això no obstant majoritàriament a Europa i en altres molt països occidentals es representen els partits democristians amb aquest color.

El Partit Popular d'Espanya va canviar per a la campanya electoral de les municipals de l'any 2007 de color predominant, del blau (en principi més conservador) al color taronja (més jove i dinàmic encara que també conservador). A més que el taronja és el color predominant dels partits democristians en la resta de països europeus. El fet d'aquest canvi va venir rere la famosa Revolució Taronja a Ucraïna, portada a terme per Víktor Iúixtxenko contra el frau electoral.

Tanmateix el PP progressivament ha tornat al blau i ha reservat el taronja per al color de les lletres dels eslògans o per a fons que es combinen amb el blau i el blanc, on torna a predominar el blau novament.[9]

Seguint també l'exemple de la revolució taronja, nombrosos grups i organitzacions d'Orient Pròxim han adoptat el taronja como a color representatiu. Països com el Líban, Palestina, Egipte i Bahrein (Wa'ad o National Democratic Action Society).

Canadà[modifica | modifica el codi]

Cartell del NDP.

A Canadà el New Democratic Party (Nou Partit Democràtic) és una excepció dins dels partits socialdemòcrates, en lloc d'usar el vermell usen el taronja, que és més democratacristià i conservador a occident.

Irlanda[modifica | modifica el codi]

A Irlanda el color taronja representa els protestants de l'illa i amb ells a l'unionisme, postura por la qual es propugna la unió de la totalitat d'Irlanda amb el Regne Unit. També cal fer referència a la protestant Orde d'Orange.

Països Baixos[modifica | modifica el codi]

Bandera de la revolució dels Països Baixos.

Als Països Baixos, l'erròniament anomenada Holanda, el taronja està vinculat a la conservadora i als partits monàrquics, ja que Orange és el nom de la Casa reial neerlandesa i l'associació nacional. Globalment concorda amb el conservador però no en el monàrquic on predomina més el blanc en la vinculació d'aquest color amb els defensors de la monarquia.[10]

Regne Unit[modifica | modifica el codi]

És el color de l'històric Partit Lliberal del Regne Unit que va ser un dels dos partits polítics britànics més grans des del segle XIX fins a la dècada de 1920. A partir de llavors i fins a la seva fusió amb el Partit Social Demòcrata el 1988 a ser el tercer en importància.

República Txeca[modifica | modifica el codi]

Segueix una línia similar al del Partit Popular d'Espanya. Els seus colors eren el vermell i el verd (colors de la flor rosa socialdemòcrata). I es tornaren taronges per la revolució taronja ucraïnesa del 2006.


Negre[modifica | modifica el codi]

El negre s'associa políticament a dues ideologies molt oposades: l'anarquisme i el feixisme. El color negre de les sotanes dels capellans i de l'hàbit religiós d'alguns ordes religiosos (dominics jesuïtes) fa que l'associem al clergat i per extensió a l'Antic Règim i a la reacció.

Anarquisme[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Simbologia anarquista
Bandera negra anarquista amb el símbol anarquista.

El negre, també utilitzat pels diversos moviments anarquistes, s'usa per combinar-lo amb un altre segon simbolitzant una branca anarquista:

El color negre s'ha associat a l'anarquia des de finals del segle XIX. Molts grups anarquistes contenen la paraula "negre" en els seus noms. La uniformitat de la foscor en la bandera simbolitza la tierra fèrtil (negra) representant la vida, i la puresa de l'ideal àcrata (el color negre no s'embruta).

Així també, representa l'internacionalisme en què aquest renega qualsevol tipus de límits. Una simple bandera negra és gairebé com una antibandera (les banderes acolorides representen, generalment, símbols de nacions). D'altra banda, una bandera blanca és el símbol de rendició davant una força superior, per tant una bandera negra es pot veure amb significat contrari, rebel·lió, resistència o insubmissió.

A Rússia l'exèrcit negre o Exèrcit Revolucionari Insurreccional d'Ucraïna va ser un grup armat d'anarquistes que, en un començament, va combatre al costat de l'exèrcit roig durant la Guerra Civil Russa. Després de la traïció els bolxevics a l'exèrcit negre, volent englobar tots dos exèrcits sota una mateix cúpula i després d'assassinar diversos dels seus dirigents, l'exèrcit negre lluitaria contra l'exèrcit roig des de llavors. Finalment va ser derrotat el 1921, sobrevivint una guerrilla makhnovista (de Nestor Makhno, un dels seus més brillants dirigents) que lluitaria fins al 1924.

Feixisme[modifica | modifica el codi]

Bandera del MSVN.

S'associa políticament amb el feixisme per les camises negres que vestien els feixistes italians. El nazisme, en canvi, optà pel color marró en les camises marrons de les SA, encara que les SS usaven el color negre. A l'Estat Espanyol el van imitar en els anys trenta els camises negres enquadrats paramilitarment en les Juventuts d'Acció Popular JAP (liderats per Ramón Ruiz Alonso i associats amb la CEDA, la principal força de dretes). També hi va haver blackshirts a Anglaterra i camises negres a Finlàndia, en tots dos casos d'orientació feixista.

Tanmateix els primers que començaren a vestir les camises negres (en italià camicia nera) van ser els Arditi (Associazione Nazionale Arditi d'Italia) comandada per Giuseppe Bassi. Era un grup ultranacionalista però que no era feixista (encara no existia el feixisme). Es van encarregar de l'annexió de Fiume a Itàlia organitzada per Gabriele d'Annunzio. Mussolini atret per la violència del grup paramilitar crearia les Fasci di combattimento semblants als arditi per frenar el denominat bienni vermell italià (1919-1920), després del qual molts arditi s'acabarien unint al feixisme. Després de la fundació del Partit Nacional Feixista es crearia el 1923 la milícia voluntària per a la seguretat nacional (Milizia Volontaria per la Sicurezza Nazionale o MSVN) que es convertiria en la policía i el servei d'espionatge feixista.[11]

Un bon exemple de les confusions i malinterpretacions entre colors polítics i altres colors amb un significat diferent (que poden representar una passió, una emoció o bé una altra cosa ben diferent) és el que ha ocorregut amb La camisa negra, una cançó d'amor de Juanes en què al·ludia al negre com un color de pena o tristesa. Va ser malinterpretada pels feixistes italians, que feien el salut romà quan sonava aquesta cançó a les discoteques; també equivocadament, diversos grups antifeixistes van demanar el boicot de la cançó considerant el seu autor i intèrpret com feixista.[12]

Excepcions[modifica | modifica el codi]

A Alemanya i Àustria el negre l'usen els partits democratacristians. Alguns grups islamistes usen el negre, a part del verd, com a color polític.

Vermell[modifica | modifica el codi]

Bandera roja de la Unión Soviética.
Lenin i Trotski amb un grup de soldats de l'exèrcit roig.

El vermell s'associa al moviment obrer (pot ser que la causa sigui per inspiració als revolucionaris camises roges de Garibaldi, encara que se'n es coneix el motiu), fonamentalment al d'orientació marxista, tant al socialisme (ja sia socialisme revolucionari o socialdemòcrata) com al comunisme. La victòria del partit boltxevic a la Revolució d'Octubre de 1917 va convertir Rússia en el primer país on es pretenia establir un sistema comunista, identificant a la Unió Soviètica com el leninisme, i posteriorment l'estalinisme amb el color vermell, elegit com a color de la seva bandera juntament amb el símbol de la falç i martell. Aquest color va impregnar tot el nomenclàtor, els lemes i la simbologia dels països del bloc comunista a l'est d'Europa, a la Xina, Corea del Nord, Vietnam, Cuba i altres països d'influència soviètica, que el van usar com a senyal principal d'identitat i propaganda (cosa que en alguna ocasió podia fins i tot entrar en conflicte amb els colors corporatius en les empreses capitalistes, com es ridiculitza a la pel·lícula Uno, dos, tres, de Billy Wilder -1961-, ambientada en el Berlín de la guerra freda). Algunos exemples són: la Plaça Roja de Moscou (en aquest cas, simplement es va accentuar o ampliar el significat, por mera coincidència, ja que el nom el tenia abans de l'arribada del comunisme), l'Exèrcit Roig, la Jove Guàrdia Roja i el Llibre Roig de Mao.

Excepcions[modifica | modifica el codi]

Argentina[modifica | modifica el codi]

En la Història de l'Argentina, el vermell s'associa al Partit Federal, un dels que van lluitar pel predomini polític al llarg del segle XIX; era un partit popular, de caràcter vagament conservador.

Partido colorado[modifica | modifica el codi]

A Paraguay i Uruguay hi ha partits tradicionals denominats Partido Colorado, que utilitzen el color vermell.

Estats Units d'Amèrica[modifica | modifica el codi]

El Partit Republicà dels Estats Units utilitza el color vermell. La seva posició més a l'esquerra o la dreta del Partit Demòcrata dels Estats Units ha variat històricament, essent considerat ara com ara el principal partit de dreta.

Verd[modifica | modifica el codi]

Pancarta de Greenpeace.

El verd, a causa del predomini d'aquest color en el món vegetal, s'associa al moviment ecologista, de fet, la plataforma ecologista i pacifista més important ses denomina Greenpeace (Pau verda). Hi ha diversos partits ecologistes en el món i unànimement usen aquest color. A Espanya es troben els Verds, de la mateixa manera que a la resta de països s'usa aquest nom o un de similar.

El verde también es utilizado por asociaciones y movimientos agrarios en todo el mundo. En España existen UPA i ASAJA.

En canvi, l'ús de camises verdes va ser propi de moviments propers al feixisme dels anys trenta: la Guàrdia de Ferro a Romania i l'Integralisme brasiler.

Espanya[modifica | modifica el codi]

A Espanya el verd s'associa a la monarquia, ja que durant les dues repúbliques espanyoles, els carlistes, cedistes i altres monàrquics cridaven ¡VERDE! (Viva El Rey De España) i des de llavors s'ha associat el color verd a la monarquia espanyola. a més durant el franquisme els monàrqucs espanyols portaven a la solapa un llaç verd per identificar-se entre ells.[13]

El llaç verd (una tira de tela verda enganxada amb una imperdible) ha tingut diversos significats a l'Estat espanyol, com el suport als presos d'ETA (com a resposta al llaç blau utilitzat el 1993, i influït pel llaç verd dels republicans irlandesos)[14] o la reclamación de acciones contra el cambio climático.[15]

Imperi Bizantí[modifica | modifica el codi]

Els verds o prasinoi (color que distingia un dels quatre equips de les curses de quadrigues) eren l'ala oposada a la postura blava i donava suport al monofisisme. Principalment eren els bizantins que pertanyien a les províncies orientals i del sud (Egipte, Síria...) i eren comerciants, promotors de la indústria i també els que pertanyien al funcionariat civil. van rebre el suport de l'emperador Anastasi durant el seu govern.[5][6]

Irlanda[modifica | modifica el codi]

Bandera d'Irlanda.

És el color representatiu del nacionalisme irlandès. Prové del trèvol. El verd apareix en la bandera irlandesa i representa els catòlics del país i la franja taronja, els protestants. Hi ha entre ambdós una franja blanca que representarà a la pau que arribarà al país.

Islam[modifica | modifica el codi]

Bandera verda de Hamàs.

El verd és el color de la identitat musulmana, i per això s'usa en banderes i estandards de múltiples estats, organitzacions i grups islàmics, que van des d'Aràbia Saudita fins a l'organització palestina Hamàs.

Regne Unit[modifica | modifica el codi]

El verd blavós o verd marí (en anglès: sea green) era el color dels membres del grup de los Nivelladors o en anglès the levellers en el segle XVII, per aquesta raó s'associa, a vegades, amb el liberalisme libertari.

Rússia[modifica | modifica el codi]

Durant la Guerra Civil Russa l'Exèrcit Verd participà com a element nacionalista rus lluitant en ambdós costats: Els roig-i-verds els que es van unir a les files de l'exèrcit roig i els blanc-i-verds els que es van unir a l'exèrcit blanc.

Usaven aquest color com a element nacional perquè el color de l'uniforme de l'exèrcit rus era verd.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Véronique Bénéï. Manufacturing Citizenship: education and nationalism in Europe, South Asia and China. Routledge, 2005. ISBN 0-415-36488-4. 
  2. www.juntoafe.com.ar - Articles - Nacionalsindicalisme lusità (castellà)
  3. www.artehistoria.jcyl.es - Revolució nacionalista a la Xina (castellà)
  4. Nota de premsa Gesto por la Paz y el lazo azul
    Jose María Calleja, El lazo azul
    El Mundo PP y PSOE se disputan el lazo azul (castellà)
  5. 5,0 5,1 www.holytrinitymission.org Libros - Español - Historia Bizancio
  6. 6,0 6,1 Revista Historia y Vida nº 486. Dossier Justiniano el Grande. Emperador de Bizancio. Parte II La reconquista del poder romà. Bizanci a la cúspide. Pàg. 40. Requadre de l'esquerra.(castellà)
  7. www1.yadvashem.org Roots of Romanian antisemitism Pág. 26 (anglès)
  8. www.original-militaria.com - Abric de Truppführerde de les SA "Sturmabteilung".(castellà)
  9. www.20minutos.es - Notícies - PP: Presentació de la Campanya 30 de abril del 2007(castellà)
  10. www.minbuza.nl - Història i descripció heràldica de la bandera - 7è paràgraf 10a línia(castellà)
  11. [enllaç sense format] http://thepiratebay.org/torrent/3952908/Discovery.Channel.Fascism.In.Colour.Seizure.Of.Power.PDTV.XviD-D Documental produït per Cineflix International.(anglès)
  12. colombia.indymedia.org - Notícies setembre de 2005 (castellà)
  13. blogdelacomunidadlamonarquia.blogspot.com - miércoles 5 de marzo de 2008 V.E.R.D.E.(castellà)
  14. Jose María Calleja, El lazo azul (castellà)
  15. El Mundo, 14 de marzo de 2007, els ecologistes animen a lluir un llaç verd per demanar accions contra el canvi climàtic(castellà)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]