Vés al contingut

Berlín: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Bot: Rv. edic. de 95.21.130.6 (disc) a vers. 8715592 de Viaranyestelat (disc)
Línia 44: Línia 44:
Des de l'[[1 de gener]] del [[2001]], Berlín se subdivideix en [[districtes de Berlín|12 districtes]] anomenats ''Bezirke'', provinents de la reorganització dels 23 districtes precedents.
Des de l'[[1 de gener]] del [[2001]], Berlín se subdivideix en [[districtes de Berlín|12 districtes]] anomenats ''Bezirke'', provinents de la reorganització dels 23 districtes precedents.


== Història ==
penaco
Berlín es va fundar pels volts del [[1200]], és, doncs, bastant antiga, però malauradament no ens ha quedat gaire cosa d'aquelles velles comunitats. Al contrari, avui dia la impressió que un té quan visita Berlín és la d'una gran discontinuïtat, que reflecteix visiblement les moltes convulsions de la història alemanya del [[segle XX]].

La primera evidència d'un assentament a l'àrea central de Berlín és una biga de fusta datada aproximadament de [[1192]].<ref name = "zycwaq">{{cita notícia|editor=[[Associated Press]]|títol=Berlin dig finds city older than thought|accessdate=2008-08-18|idioma=anglès}}</ref> La primera menció escrita de pobles a l'àrea de l'actual és de finals del [[segle XII]]. El lloc de [[Spandau]] és el primer esmentat el [[1197]], i [[Köpenick]] el [[1209]], tanmateix aquestes àrees no s'integraven a Berlín fins a [[1920]].<ref>{{citeweb|url=http://www.berlin.de/tourismus/sehenswuerdigkeiten.en/00175.html|title=Spandau Citadel|publisher=Berlin tourist board|accessdate=2008-08-18}}</ref> Per trobar esmentada la part central de Berlín s'ha de retrocedir a dues ciutats. [[Cölln]] en el [[Fischerinsel]] s'esmenta per primera vegada en un document de [[1237]], i a Berlín, a l'altre costat del [[Spree]] en el que s'anomena ara el [[Nikolaiviertel]], s'hi fa referència en un document de [[1244]].<ref name = "zycwaq"/>. Des del començament, les dues ciutats formaven una unitat econòmica i social. El [[1307]], les dues ciutats s'unien políticament.

El [[1435]], [[Frederic I, elector de Brandenburg|Frederic I]] es convertia en l'elector de Brandenburg, que governava fins al [[1440]].<ref>{{citeweb|url=http://www.west.net/~antipas/protected_files/news/europe/hohenzollerns.html|title=The Hohenzollern Dynasty|publisher=Antipas|accessdate=2008-08-18}}</ref> El seu successor, [[Frederic II, elector de Brandenburg|Frederic II]], establia Berlín com capital del marcgraviat, i els subsegüents membres de la família [[Hohenzollern]] governaren fins a [[1918]] a Berlín, primer com a electors de Brandenburg, després com a reis de Prússia, i finalment com a emperadors alemanys. El [[1448]] els ciutadans es rebel·laren en el que es va conèixer com la "Indignació de Berlín" contra la construcció d'un palau reial nou per l'elector Frederic II. La protesta no reeixí, tanmateix, i la ciutadania perdia molts dels seus privilegis polítics i econòmics. El [[1451]] Berlín es convertia en la residència reial dels electors de Brandenburg, i Berlín havia de deixar el seu estatus com a ciutat [[hanseàtica]] lliure. El [[1539]], els electors i la ciutat oficialment esdevenien [[luterans]].<ref>{{citeweb|url=http://www.smp-protein.de/SMPConference/berlin.htm|title=Berlin Cathedral|publisher=SMPProtein|accessdate=2008-08-18}}</ref>

[[Fitxer:ZLB-Berliner_Ansichten-Januar.jpg|thumb|left|Plànol de Berlín del [[1688]]]]

=== Segles XVII a XVIII ===
[[Fitxer:Friedrich Zweite Alt.jpg|thumb|upright|[[Frederic el Gran]] fou un dels monarques del [[despotisme il·lustrat]]]]
La [[Guerra dels Trenta Anys]] entre [[1618]] i [[1648]] va tenir com a conseqüència la devastació de Berlín. Un terç de les cases quedaven destruïdes i la ciutat perdia la meitat de la població.<ref>{{citeweb|url=http://www.zum.de/whkmla/region/germany/bra30.html|title=Brandenburg during the 30 Years War|publisher=WHKMLA|accessdate=2008-08-18}}</ref> [[Frederic Guillem I de Brandenburg|Frederic Guillem I]], conegut com el "Gran Elector", que havia succeït el seu pare Jordi Guillem com a governant el [[1640]], iniciava una política d'immigració que promovia la tolerància religiosa. Amb l'[[edicte de Potsdam]] el [[1685]], Frederic Guillem I oferia asil als [[hugonot]]s [[francesos]]. Més de 15.000 hugonots anaren cap a [[Brandenburg]], 6.000 dels quals s'instal·laren a Berlín. Cap al [[1700]], aproximadament un vint per cent dels residents de Berlín eren francesos, i la seva influència cultural a la ciutat era immensa. Molts altres immigrants provenien de [[Bohèmia]], [[Polònia]], i [[Salzburg]].

Amb la coronació de [[Frederic I de Prússia|Frederic I]] el [[1701]] com a rei (a Königsberg), Berlín es convertia en la capital del [[Regne de Prússia]]. El [[1740]] Frederic II, conegut com [[Frederic el Gran]] ([[1740]]-[[1786]]) arriba al poder. Berlín es convertia, sota el seu regnat, en un centre de la [[Il·lustració]]. Després de la victòria de [[França]] a la [[Guerra de la Quarta Coalició]], [[Napoleó Bonaparte]] es dirigia a Berlín el [[1806]], però concedia l'autogovern a la ciutat. El [[1815]] la ciutat formava part de la nova província de Brandenburg.

La [[Revolució Industrial]] transformava Berlín durant el segle XIX; l'economia de la ciutat i la població s'expandiren extraordinàriament, i es convertia en el principal centre ferroviari i econòmic d'Alemanya. Els suburbis aviat es desenvoluparen i augmentaren l'àrea i la població de Berlín.
[[Fitxer:Berlin Unter den Linden Victoria Hotel um 1900.jpg|thumb|esquerra|Berlín es convertia en la capital de l'[[imperi alemany]] el [[1871]] i s'expandia ràpidament en els anys següents. (El carrer Unter den Linden el 1900)]]
Després d'haver estat la residència dels reis de [[Prússia]], Berlín va esdevenir gran al [[segle XIX]], sobretot quan el [[1871]] fou proclamada capital de l'Imperi Germànic. Va mantenir l'estatus de capital també durant la [[República de Weimar]] i sota el règim [[nazisme|nazi]], raó per la qual fou un dels objectius principals dels atacs aeris aliats durant la [[Segona Guerra Mundial]].

Després de la separació de la ciutat en dues meitats a la fi de la guerra, la part oriental de Berlín va esdevenir la capital de la [[República Democràtica Alemanya]] (RDA), mentre que la capital de la República Federal Alemanya es va traslladar a [[Bonn]]. Durant la [[Guerra Freda]], el Berlín Oest fou una illa d'Occident enllà del "[[Teló d'acer]]". La confrontació entre els dos blocs va fer visible la separació de la ciutat, primer quan el [[1948]] es va haver d'abastir [[Berlín Oest]] mitjançant un [[Pont aeri (Berlín)|pont aeri]], i més endavant el [[14 d'agost]] de [[1961]], quan el govern de l'Alemanya Oriental va alçar el [[Mur de Berlín]]. A conseqüència de la caiguda del mur el [[1989]] i amb la reunificació de les dues Alemanyes, Berlín ha tornat a ser la capital de l'Alemanya unida.


== Arquitectura ==
== Arquitectura ==

Revisió del 17:38, 24 gen 2012

Per a altres significats, vegeu «Berlin».
Plantilla:Infotaula geografia políticaBerlín
Berlin (de) Modifica el valor a Wikidata
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Vista nocturna
Fotomuntatge
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 52° 31′ N, 13° 23′ E / 52.52°N,13.38°E / 52.52; 13.38
EstatAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Enclavament aBrandenburg Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Alemanya (1990–) Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Berlín-Mitte
Charlottenburg-Wilmersdorf
Friedrichshain-Kreuzberg
Lichtenberg
Marzahn-Hellersdorf (en) Tradueix
Neukölln
Pankow
Reinickendorf (en) Tradueix
Spandau
Steglitz-Zehlendorf
Tempelhof-Schöneberg
Treptow-Köpenick Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.755.251 (2022) Modifica el valor a Wikidata (4.214,08 hab./km²)
Gentiliciberlinès, berlinesa
Idioma oficialalemany Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície891,12 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSpree, Großer Wannsee, llac Tegel, Havel, Dahme, Grosser Muggelsee, Aalemannkanal, canal navegable de Neukölln, canal de Luisenstadt, Canal de Teltow, canal Landwehr, canal de Westhafen, canal de Gosen, Tegeler Fließ i canal navegable de Berlín-Spandau Modifica el valor a Wikidata
Altitud34 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altArkenberge (121,9 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació1244 Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
Dia festiu
Organització política
• Alcalde-governador Modifica el valor a WikidataKai Wegner (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuCambra dels diputats de Berlín , (Escó: 149) Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialTribunal Constitucional Estatal de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Xarxa Internacional de Ciutats de Refugi
Organization of World Heritage Cities (en) Tradueix
IT-Planungsrat
Federació Mundial de Ciutats Turístiques
Alcaldes per la Pau (1989–)
Aliança per el medi ambient (1992–)
Grup de Lideratge Climàtic (2005–)
Xarxa de ciutats creatives (2006–) Modifica el valor a Wikidata
Pressupost28.000.000.000 € (2018) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal10115–14199 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic030 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2DE-BE Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSDE3 Modifica el valor a Wikidata
Clau de regió d'Alemanya110000000000 Modifica el valor a Wikidata
Clau de municipalitat alemanya11000000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Kíiv (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webberlin.de… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Hauptstadtportal Twitter (X): berlin_de_news Instagram: hauptstadtportal Youtube: UCbAm6ZWiv_pjfXTjXsqVSoA Modifica el valor a Wikidata

Berlín (en alemany Berlin [beɐ̯ˈlin]) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb els seus 3.429.300 habitants (09/2008)[1], anomenats berlinesos. Té una densitat de 3.845 hab/km². És travessada pels rius Spree i Havel, al nord-est d'Alemanya. Està voltada pel land de Brandenburg, tot i que no en forma part, sinó que la mateixa ciutat és un dels estats federats alemanys.

Documentada des del segle XIII, Berlín fou successivament la capital del Regne de Prússia (1701-1918), de l'imperi alemany (1871-1918), de la República de Weimar (1919-1933) i del Tercer Reich (1933-1945).[2]

Després de la Segona Guerra Mundial, la ciutat es dividiria en el Berlín Est, que es convertia en la capital de l'Alemanya de l'Est, i el Berlín Oest, que es convertia en un enclavament Occidental, envoltat pel mur de Berlín durant el període 1961-1989, mentre Bonn es convertia en la capital provisional d'Alemanya. Després de la reunificació alemanya del 1990, la ciutat recobrava el seu estatus de capital de tota Alemanya i oferia 147 ambaixades estrangeres.[3][4]

Berlín és un important centre de cultura, política, mitjans de comunicació, i ciència d'Europa.[5]La seva economia es basa principalmenten el sector serveis, incloent una gamma diversa d'indústries creatives, corporacions de mitjans de comunicació, serveis mediambientals, llocs de congrés i convenció. La ciutat és un centre continental pel transport aeri i ferroviari,[6][7] i és una de les destinacions turístiques més visitades de la Unió Europea.[8] Altres indústries inclouen telecomunicacions, optoelectrònica, tecnologia de la informació, indústria de l'automòbil, enginyeria biomèdica, i biotecnologia.

La metròpoli és la seu de cèlebres universitats, instituts d'investigació, esdeveniments esportius, orquestres, museus i personalitats.[9] el paisatge urbà i el llegat històric de Berlín n'ha fet una escena popular per a pel·lícules de produccions internacionals.[10] La ciutat és reconeguda per als seus festivals, arquitectura diversa, vida nocturna, arts contemporànies i una alta qualitat de vida.[11] Berlín ha evolucionat de tal manera que atreu a la joventut i els artistes atrets per un estil de vida liberal i zeitgeist.[12]

El setembre de 2009 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia en reconeixement del 20è Aniversari de la Caiguda del Mur i per la seva capacitat de construir, tancar cicatrius de la seva divisió i com a nus de concòrdia al cor d'Alemanya i Europa, contribuint a l'enteniment, la convivència, la justícia, la pau i la llibertat en el món.[13]

Organització política

Després de formar part de la Marca de Brandenburg, Berlín fou la capital del Reich i de Prússia, a més de ser una província prussiana, fins el 1945, i avui és una de les tres "ciutats-estat" entre els 16 länder alemanys, juntament amb Hamburg i Bremen.

El parlament de la ciutat i de l'estat (de Berlín) s'anomena Abgeordnetenhaus. Berlín és governada per un Regierender Bürgermeister, que és alcalde de la ciutat i cap del Bundesland al mateix temps. Actualment, aquest càrrec l'ocupa Klaus Wowereit (SPD).

Des de l'1 de gener del 2001, Berlín se subdivideix en 12 districtes anomenats Bezirke, provinents de la reorganització dels 23 districtes precedents.

Història

Berlín es va fundar pels volts del 1200, és, doncs, bastant antiga, però malauradament no ens ha quedat gaire cosa d'aquelles velles comunitats. Al contrari, avui dia la impressió que un té quan visita Berlín és la d'una gran discontinuïtat, que reflecteix visiblement les moltes convulsions de la història alemanya del segle XX.

La primera evidència d'un assentament a l'àrea central de Berlín és una biga de fusta datada aproximadament de 1192.[14] La primera menció escrita de pobles a l'àrea de l'actual és de finals del segle XII. El lloc de Spandau és el primer esmentat el 1197, i Köpenick el 1209, tanmateix aquestes àrees no s'integraven a Berlín fins a 1920.[15] Per trobar esmentada la part central de Berlín s'ha de retrocedir a dues ciutats. Cölln en el Fischerinsel s'esmenta per primera vegada en un document de 1237, i a Berlín, a l'altre costat del Spree en el que s'anomena ara el Nikolaiviertel, s'hi fa referència en un document de 1244.[14]. Des del començament, les dues ciutats formaven una unitat econòmica i social. El 1307, les dues ciutats s'unien políticament.

El 1435, Frederic I es convertia en l'elector de Brandenburg, que governava fins al 1440.[16] El seu successor, Frederic II, establia Berlín com capital del marcgraviat, i els subsegüents membres de la família Hohenzollern governaren fins a 1918 a Berlín, primer com a electors de Brandenburg, després com a reis de Prússia, i finalment com a emperadors alemanys. El 1448 els ciutadans es rebel·laren en el que es va conèixer com la "Indignació de Berlín" contra la construcció d'un palau reial nou per l'elector Frederic II. La protesta no reeixí, tanmateix, i la ciutadania perdia molts dels seus privilegis polítics i econòmics. El 1451 Berlín es convertia en la residència reial dels electors de Brandenburg, i Berlín havia de deixar el seu estatus com a ciutat hanseàtica lliure. El 1539, els electors i la ciutat oficialment esdevenien luterans.[17]

Plànol de Berlín del 1688

Segles XVII a XVIII

Frederic el Gran fou un dels monarques del despotisme il·lustrat

La Guerra dels Trenta Anys entre 1618 i 1648 va tenir com a conseqüència la devastació de Berlín. Un terç de les cases quedaven destruïdes i la ciutat perdia la meitat de la població.[18] Frederic Guillem I, conegut com el "Gran Elector", que havia succeït el seu pare Jordi Guillem com a governant el 1640, iniciava una política d'immigració que promovia la tolerància religiosa. Amb l'edicte de Potsdam el 1685, Frederic Guillem I oferia asil als hugonots francesos. Més de 15.000 hugonots anaren cap a Brandenburg, 6.000 dels quals s'instal·laren a Berlín. Cap al 1700, aproximadament un vint per cent dels residents de Berlín eren francesos, i la seva influència cultural a la ciutat era immensa. Molts altres immigrants provenien de Bohèmia, Polònia, i Salzburg.

Amb la coronació de Frederic I el 1701 com a rei (a Königsberg), Berlín es convertia en la capital del Regne de Prússia. El 1740 Frederic II, conegut com Frederic el Gran (1740-1786) arriba al poder. Berlín es convertia, sota el seu regnat, en un centre de la Il·lustració. Després de la victòria de França a la Guerra de la Quarta Coalició, Napoleó Bonaparte es dirigia a Berlín el 1806, però concedia l'autogovern a la ciutat. El 1815 la ciutat formava part de la nova província de Brandenburg.

La Revolució Industrial transformava Berlín durant el segle XIX; l'economia de la ciutat i la població s'expandiren extraordinàriament, i es convertia en el principal centre ferroviari i econòmic d'Alemanya. Els suburbis aviat es desenvoluparen i augmentaren l'àrea i la població de Berlín.

Berlín es convertia en la capital de l'imperi alemany el 1871 i s'expandia ràpidament en els anys següents. (El carrer Unter den Linden el 1900)

Després d'haver estat la residència dels reis de Prússia, Berlín va esdevenir gran al segle XIX, sobretot quan el 1871 fou proclamada capital de l'Imperi Germànic. Va mantenir l'estatus de capital també durant la República de Weimar i sota el règim nazi, raó per la qual fou un dels objectius principals dels atacs aeris aliats durant la Segona Guerra Mundial.

Després de la separació de la ciutat en dues meitats a la fi de la guerra, la part oriental de Berlín va esdevenir la capital de la República Democràtica Alemanya (RDA), mentre que la capital de la República Federal Alemanya es va traslladar a Bonn. Durant la Guerra Freda, el Berlín Oest fou una illa d'Occident enllà del "Teló d'acer". La confrontació entre els dos blocs va fer visible la separació de la ciutat, primer quan el 1948 es va haver d'abastir Berlín Oest mitjançant un pont aeri, i més endavant el 14 d'agost de 1961, quan el govern de l'Alemanya Oriental va alçar el Mur de Berlín. A conseqüència de la caiguda del mur el 1989 i amb la reunificació de les dues Alemanyes, Berlín ha tornat a ser la capital de l'Alemanya unida.

Arquitectura

Torre de comunicacions d'Alexanderplatz: l'esfera en la qual s'hi ubiquen un mirador i un restaurant

La Fernsehturm (Torre de TV) a l'Alexanderplatz, a Mitte, és la segona estructura més alta en la Unió Europea amb 368 m. Construïda el 1969, és visible des de la majoria dels districtes centrals de Berlín. La ciutat es pot veure des d'un mirador situat als 204 m. Comença aquí la Karl-Marx-Allee cap a l'est, una avinguda coberta d'edificis residencials monumentals, dissenyats en l'Estil de Classicisme Socialista de l'era de Stalin. Adjacent a aquesta àrea hi ha el Rotes Rathaus (Ajuntament), amb la seva arquitectura de maó vermell distintiva. Al davant hi ha una font de Neptú, que presenta una escena mitològica.

La East Side Gallery és una exhibició a l'aire lliure d'art pintat directament en les últimes porcions existents del Mur de Berlín. És l'evidència restant més gran de la divisió històrica de la ciutat. Ha sofert últimament una restauració.

La Porta de Brandenburg és una fita icònica de Berlín i Alemanya. També apareix a les monedes de l'euro alemany (10, 20, i 50 cèntims). L'edifici de Reichstag és la seu tradicional del Parlament alemany, renovat durant els anys 1950 dels greus danys de la Segona Guerra Mundial. L'edifici fou remodelat una altra vegada per l'arquitecte britànic Norman Foster durant els anys 1990 i presenta una cúpula de vidre sobre l'àrea de sessió, que permet l'accés públic lliure a les diligències parlamentàries i vistes magnífiques de la ciutat.

Fan frontera amb el Gendarmenmarkt, una plaça neoclàssica berlinesa el nom de la qual es remunta a l'ocupació napoleònica de la ciutat, dues catedrals similarment dissenyades, la catedral francesa amb la seva plataforma d'observació i la catedral alemanya. El Konzerthaus (Auditori), casa de l'Orquestra Simfònica de Berlín, s'aixeca entre les dues catedrals.

El Berliner Dom, una catedral protestant i la tercera església en aquest lloc, es localitzat a l'illa dels Museus prop del Berliner Stadtschloss i adjacent al Lustgarten. Una gran cripta alberga les restes d'alguns personatges de la família reial prussiana. Com molts altres edificis, patia importants danys durant la Segona Guerra mundial. La catedral de sant Hedwig és la catedral catòlica romana de Berlín.

La Unter den Linden és un gran avinguda de til·lers a l'est occidental de la Porta de Brandenburg fins al lloc de l'anterior Berliner Stadtschloss, i abans era el passeig dels primers ministres de Berlín. Molts edificis clàssics omplen el carrer i part d'Humboldt University s'hi localitza. Friedrichstraße era el carrer llegendari de Berlín durant el feliços anys vint. Combina tradicions del segle XX amb l'arquitectura moderna del Berlín d'avui.

La Potsdamer Platz

La Potsdamer Platz és un barri sencer construït de zero després de 1995 després que la caiguda el mur.[19] A l'oest de Potsdamer Platz hi ha el Kulturforum, que allotja el Gemäldegalerie, i és flanquejat pel Neue Nationalgalerie i la Filharmònica. El Commemoratiu als Jueus Assassinats d'Europa, en commemoració de l'holocaust, se situa al nord.[20]

L'àrea al voltant de Hackescher Markt és el lloc de la cultura de la moda, amb incomptables botigues de roba, clubs, bars, i galeries. També inclou la Hackesche Höfe, un conglomeració d'edificis al voltant d'uns quants patis, reconstruït al voltant de 1996. Oranienburger Straße i la Sinagoga Nova pròxima eren el centre de cultura jueva abans de 1933, i torna a ser-ho avui.

La ciutat

El Mur de Berlín i la franja de seguretat quan encara estaven en funcionament, el 1986. Aquesta foto de Thierry Noir mostra una columna de neteja dels "pioners" de la RDA (DDR-Pioniere) netejant la brossa que els de l'Oest llençaven per damunt del mur. Aquesta habitud era una mena d'"esport popular", on la gent llençava qualsevol objecte de brossa: ampolles buides, bosses d'escombraries, bolquers, oli usat, etc.

Tot i que Berlín posseeix un bon nombre d'edificis notables dels segles precedents, la ciutat d'avui dia està fortament caracteritzada pel paper clau que ha tingut en la història alemanya del segle XX. D'una banda, qualsevol govern que ha tingut la seu a Berlín: l'Imperi Germànic del 1871, la República de Weimar, l'Alemanya nazi, la RDA i ara l'Alemanya unida, ha portat a terme ambiciosos programes urbanístics. Cadascun amb el seu caràcter distintiu. D'altra banda, Berlín ha estat devastada pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial, i molts dels edificis que van quedar drets foren enderrocats als anys 50 i 60, tant a l'est com a l'oest, per fer lloc per als nous programes arquitectònics. Si bé no ha quedat gran cosa del Mur de Berlín, és possible dir en quina part de la ciutat es troba només observant l'arquitectura dels edificis.

Berlín Oest

Mitte (centre històric i modern)

El Reichstag
Checkpoint Charlie al 2004
Ós de Berlín

Est (antic centre de la RDA i zona emergent i de moda)

  • El barri de Berlin-Friedrichshain és, junt amb el de Berlin-Neukölln, el més actiu del moment. Centre artístic, al voltant de la Boxhagener Platz es desenvolupa una vida dinàmica i jove que atreu cada cop més visitants
  • El Barri de Lichtenberg Berlin, més cap a l'Est, segueix sent centre d'edificis prefabricats i satèl·lit urbanístic.

Museus

Teatres

Òperes

  • Deutsche Oper (l'Òpera Alemanya)
  • Staatsoper Unter den Linden (l'Òpera Estatal)
  • Komische Oper (l'Òpera Còmica)

Aeroports

Universitats

Freie Universität Berlin (Henry-Ford-Gebäude)
Technische Universität Berlin

A Berlín hi estudien, en 17 universitats, gairebé 150.000 estudiants:

Clima

Berlín té un clima temperat segons el sistema de classificació de clima Köppen. Els estius són calorosos amb temperatures altes de mitjana 22-25 °C (mig 70) i les baixes de 12-14 °C. Els hiverns són freds amb temperatures altes de mitjana de 4 °C i les baixes de 2 a 0 °C. La primavera i la tardor són generalment suaus. La zona edificada de Berlín crea un microclima, amb calor emmagatzemada pels edificis de la ciutat. Les temperatures poden ser 4 °C més alts a la ciutat que en el àrees circumdants.[21]

La precipitacions anuals són de 571 mm, amb precipitacions moderades durant l'any. De desembre a març sol nevar, tot i que la neu sol desfer-se ràpidament.[22]

 Temperatures i precipitacions mitjanes de Berlín 
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Mitjana més altes °C (°F) 3
(37) 		4
(39) 		9
(48) 		13
(55) 		19
(66) 		22
(72) 		24
(75) 		24
(75) 		19
(66) 		13
(55) 		7
(45) 		4
(39) 		13
(55)
Mitjana més baixes °C (°F) −2
(28) 		−2
(28) 		1
(34) 		4
(39) 		9
(48) 		12
(54) 		14
(57) 		14
(57) 		11
(52) 		6
(43) 		2
(36) 		0
(32) 		6
(43)
Precipitació mm (inches) 42
(1.65) 		33
(1.3) 		41
(1.61) 		37
(1.46) 		54
(2.13) 		69
(2.72) 		56
(2.2) 		58
(2.28) 		45
(1.77) 		37
(1.46) 		44
(1.73) 		55
(2.17) 		571
(22,48)
Font: worldweather.org 2007-07-26

Cultura

Berlin Mitte

Després de la caiguda del mur de Berlín el 1989, el centre de la ciutat (la part occidental de l'antic Berlín Est) albergava moltes cases parcialment destruïdes durant la Segona Guerra Mundial i no reconstruïdes mai més. Aquests edificis foren terreny adobat per a diverses menes de contracultura i cultura underground, igual com de molts clubs nocturns, inclòs el famós Tresor, un dels locals de música techno més importants del món. Berlín disposa d'un ric panorama artístic, però està experimentant una creixent pressió monetària, ja que els lloguers han augmentat des que el govern alemany ha tornat a tenir Berlín com a seu.

Els Palaus i parcs de Berlín han estat declarats patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Llista d'Alcaldes de Berlín

Alcaldes de Berlín
Núm. Nom Naixement-Mort Partit Inici de mandat Fi de mandat
1 Carl Friedrich Leopold von Gerlach 1757–1813 Cap 8 de maig de 1809 8 de juny de 1813
2 Johann Stephan Gottfried Büsching 1761–1833 Cap 8 de juny de 1813 23 de febrer de 1832
3 Friedrich von Bärensprung 1779-1841 Cap 23 de febrer de 1832 6 d'octubre de 1834
4 Heinrich Wilhelm Krausnick 1797-1882 Cap 6 d'octubre de 1834 20 de març de 1848
5 Franz Christian Naunyn 1799-1860 Cap 20 de març de 1848 23 de gener de 1851
6 Heinrich Wilhelm Krausnick 1797-1882 Cap 23 de gener de 1851 12 de gener de 1863
7 Karl Theodor Seydel 1812-1873 Cap 12 de gener de 1863 1 d'abril de 1872
8 Arthur Hobrecht 1824-1912 NLP 1 d'abril de 1872 21 de novembre de 1878
9 Max von Forckenbeck 1821-1892 NLP 21 de novembre de 1878 29 de setembre de 1892
10 Robert Zelle 1829-1901 DFP 29 de setembre de 1892 30 de setembre de 1898
Vacant 30 de setembre de 1898 23 de desembre de 1899
11 Martin Kirschner 1842-1912 Cap 23 de desembre de 1899 31 d'agost de 1912
12 Adolf Wermuth 1855–1927 Cap 31 d'agost de 1912 25 de novembre de 1920
Vacant 25 de novembre de 1920 20 de gener de 1921
13 Gustav Böß 1873–1946 DDP 20 de gener de 1921 7 de novembre de 1929
14 Arthur Scholtz 1871-1935 DVP 7 de novembre de 1929 14 d'abril de 1931
15 Heinrich Sahm 1877-1939 Cap 14 d'abril de 1931 18 de desembre de 1935
16 Oskar Maretzky 1881-1945 Cap 18 de desembre de 1935 31 de març de 1937
17 Julius Lippert 1895-1956 NSDAP 31 de març de 1937 Juliol de 1940
18 Ludwig Steeg 1894-1945 NSDAP Juliol de 1940 2 de maig de 1945
Vacant 2 de maig de 1945 17 de maig de 1945
19 Arthur Werner 1877-1967 Cap 17 de maig de 1945 5 de desembre de 1946
20 Otto Ostrowski 1883-1963 SPD 5 de desembre de 1946 17 d'abril de 1947
21 Louise Schroeder 1887-1957 SPD 17 d'abril de 1947 7 de desembre de 1948
Alcaldes de Berlín Oriental (1948-1991)
(1) Friedrich Ebert 1894–1979 SED 30 de novembre de 1948 5 de juliol de 1967
(2) Herbert Fechner 1913–1998 SED 5 de juliol de 1967 11 de febrer de 1974
(3) Erhard Krack 1931-2000 SED 11 de febrer de 1974 15 de febrer de 1990
(4) Ingrid Pankraz *1948 SED 15 de febrer de 1990 23 de febrer de 1990
(5) Christian Hartenhauer *1948 SED 23 de febrer de 1990 30 de maig de 1990
(6) Tino Schwierzina 1927-2003 SPD 30 de maig de 1990 11 de gener de 1991
(7) Thomas Krüger *1959 SPD 11 de gener de 1991 24 de gener de 1991
Alcaldes de Berlín Occidental (1948-1991)
(1) Ernst Reuter 1889–1953 SPD 7 de desembre de 1948 29 de setembre de 1953
Vacant 29 de setembre de 1953 22 d'octubre de 1953
(2) Walther Schreiber 1884–1958 CDU 22 d'octubre de 1953 11 de gener de 1955
(3) Otto Suhr 1894-1957 SPD 11 de gener de 1955 30 d'agost de 1957
(4) Franz Amrehn 1912-1981 CDU 30 d'agost de 1957 3 d'octubre de 1957
(5) Willy Brandt 1913-1992 SPD 3 d'octubre de 1957 1 de desembre de 1966
(6) Heinrich Albertz 1915-1993 SPD 1 de desembre de 1966 19 d'octubre de 1967
(7) Klaus Schütz *1926 SPD 19 d'octubre de 1967 2 de maig de 1977
(8) Dietrich Stobbe 1938-2011 SPD 2 de maig de 1977 23 de gener de 1981
(9) Hans-Jochen Vogel *1926 SPD 23 de gener de 1981 11 de juny de 1981
(10) Richard von Weizsäcker *1920 CDU 11 de juny de 1981 9 de febrer de 1984
(11) Eberhard Diepgen *1941 CDU 9 de febrer de 1984 16 de març de 1989
(12) Walter Momper *1945 SPD 16 de març de 1989 24 de gener de 1991
Alcaldes de Berlín reunificat (des de 1991)
22 Eberhard Diepgen *1941 CDU 24 de gener de 1991 16 de juny de 2001
23 Klaus Wowereit *1953 SPD 16 de juny de 2001 actualitat

Ciutats agermanades

Berlín està agermanat amb les següents ciutats:

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Berlin-Brandenburg, Amt fuer Statistik. «Bevölkerungsstand in Berlin am 30. September 2008 nach Bezirken» (en german). Amt fuer Statistik Berlin-Brandenburg. Amt fuer Statistik Berlin-Brandenburg, 30-09-2008. [Consulta: 9 abril 2009]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «HR 2004-04-08» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  2. ↑ «Documents of German Unification, 1848–1871». Modern History Sourcebook. [Consulta: 18 agost 2008].
  3. ↑ «Berlin – Capital of Germany». German Embassy in Washington. [Consulta: 18 agost 2008].
  4. ↑ «Diplomatic Berlin». Deutschland Online. [Consulta: 7 març 2009].
  5. ↑ «Berlin, the big canvas». International Herald Tribune. [Consulta: 18 agost 2008]. Vegeu també: «Sites and situations of leading cities in cultural globalisations/Media». GaWC Research Bulletin 146. [Consulta: 18 agost 2008].
  6. ↑ «ICCA publishes top 20 country and city rankings 2007». ICCA. [Consulta: 18 agost 2008].
  7. ↑ «Berlin City of Design Press Release». UNESCO. [Consulta: 18 agost 2008].
  8. ↑ «Touristen strömen weiter in Rekordzahl nach Berlin». Berliner Morgenpost. [Consulta: 23 febrer 2009].(alemany)
  9. ↑ «World Heritage Site Museumsinsel». UNESCO. [Consulta: 18 agost 2008].
  10. ↑ «Hollywood Helps Revive Berlin's Former Movie Glory». Deutsche Welle. [Consulta: 18 agost 2008].
  11. ↑ «The Club Scene, on the Edge». New York Times. [Consulta: 18 agost 2008]. Vegeu també: «Ranking of best cities in the world». City mayors. [Consulta: 18 agost 2008]. i «The Monocle Quality Of Life Survey» (PDF). www.denmark.dk. [Consulta: 18 agost 2008].
  12. ↑ «For Young Artists, All Roads Now Lead to a Happening Berlin». New York Times. [Consulta: 18 agost 2008]. Vegeu també: «Poor But Sexy». Newsweek. [Consulta: 18 agost 2008].
  13. ↑ (castellà) Premi Príncep d'Astúries - Acta del Jurat
  14. ↑ 14,0 14,1 «Berlin dig finds city older than thought» (en anglès). Associated Press [Consulta: 18 agost 2008].
  15. ↑ «Spandau Citadel». Berlin tourist board. [Consulta: 18 agost 2008].
  16. ↑ «The Hohenzollern Dynasty». Antipas. [Consulta: 18 agost 2008].
  17. ↑ «Berlin Cathedral». SMPProtein. [Consulta: 18 agost 2008].
  18. ↑ «Brandenburg during the 30 Years War». WHKMLA. [Consulta: 18 agost 2008].
  19. ↑ «Construction and redevelopment since 1990». Senate Department of Urban Development. [Consulta: 18 agost 2008].
  20. ↑ «A Forest of Pillars, Recalling the Unimaginable». New York Times. [Consulta: 18 agost 2008].
  21. ↑ www.weather.com
  22. ↑ «Climate figures». World Weather Information Service. [Consulta: 18 agost 2008].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berlín


Precedit per:
Països BaixosAmsterdam 		Capital Europea de la Cultura
1988 		Succeït per:
FrançaParís


Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Enllaç AB

Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Link GA Plantilla:Link GA Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Link GA Plantilla:Link GA

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Berlín&oldid=8821744»