Arc de Triomf de Barcelona

Arc de Triomf de Barcelona

Arco de Triunfo de Barcelona (castellà)
Tipus	arc de triomf i edifici
Part de	art públic de Barcelona
Creador	Josep Vilaseca, Josep Reynés, Josep Llimona et al.
Creació	1888
Mètode de fabricació	arquitectura
Moviment	Neomudèjar
Material	Maó ceràmic amb majòlica i pedra artificial
Mida	2980 () × 2770 () × 1240  () cm
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	40420
Id. Barcelona	1053
Art públic de Barcelona
Identificador	1102-0
Bé amb protecció urbanística
Id. Barcelona	1053
Localització
Col·lecció
Municipi	Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès)
Localització	Passeig de Lluís Companys
41° 23′ 28″ N, 2° 10′ 50″ E

L'Arc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la Ronda de Sant Pere. Va ser construït arran de l'Exposició Universal de 1888 i era la porta d'accés al recinte firal. És obra de l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas. La decoració escultòrica va ser a càrrec de Josep Reynés, Josep Llimona, Antoni Vilanova, Torquat Tasso, Manuel Fuxà i Pere Carbonell. Aquesta obra està inscrita com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) a l'Inventari del Patrimoni Cultural català amb el codi 08019/1053.

A diferència d'altres arcs de triomf de marcat caràcter militar, el de Barcelona té un major component civil, caracteritzat pel progrés artístic, científic i econòmic. L'Arc de Triomf ha sigut utilitzat com a meta en ocasions per a algunes de les curses pedestres populars més importants de Barcelona, com la Jean Bouin o la Marató de Barcelona. El monument va ser restaurat el 1989.

Història i descripció

Foto històrica de l'Arc de Triomf.

L'Exposició Universal de Barcelona va tenir lloc entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i es va dur a terme al Parc de la Ciutadella, anteriorment pertanyent a l'exèrcit i guanyat per a la ciutat el 1851. L'incentiu dels actes firals va comportar la millora de les infraestructures de tota la ciutat, la qual va donar un enorme salt cap a la modernització i el desenvolupament.

L'entrada a l'Exposició s'efectuava a través de l'Arc de Triomf, un monument creat per a l'ocasió que encara roman al seu lloc original, dissenyat per Josep Vilaseca. L'Arc donava accés al Saló de Sant Joan —actual Passeig de Lluís Companys—, una llarga avinguda de 50 metres d'ample, on destacaven les balustrades de ferro forjat, els mosaics del paviment i uns grans fanals, tot dissenyat per Pere Falqués. Al llarg d'aquest passeig es van col·locar vuit grans estàtues de bronze que representaven personatges il·lustres de la història de Catalunya, obra de diversos escultors, entre els que es trobaven els autors de la decoració escultòrica de l'Arc. Aquest passeig finalitzava a l'accés al recinte de l'Exposició, on actualment es troba el Parc de la Ciutadella; en aquesta intersecció s'inaugurà el 1901 el Monument a Rius i Taulet, l'alcalde promotor de l'Exposició, que actualment serveix de contrapunt a l'Arc de Triomf a l'altre costat del passeig. El monument fou inaugurat el 20 de maig de 1888.

D'inspiració neomudèjar, l'Arc té una alçada de 30 metres, i està decorat amb una rica ornamentació escultòrica, obra de diversos autors: Josep Reynés va esculpir al fris superior l'Adhesió de les Nacions al Concurs Universal; Josep Llimona va realitzar al revers de la part superior La Recompensa; al costat dret Antoni Vilanova va confeccionar les al·legories de la Indústria, l'Agricultura i el Comerç; a l'esquerra, Torquat Tasso va elaborar les al·legories a les Ciències i les Arts; en darrer lloc, Manuel Fuxà i Pere Carbonell van crear dotze escultures femenines, les Fames, i Magí Fita s'encarregà de les majòliques que decoren l'Arc.

Elements escultòrics

Nom	Autor	Material	Dimensions	Descripció	Foto
Adhesió de les Nacions al Concurs Universal. Barcelona rebent a les nacions	Josep Reynés	Pedra artificial de ciment portland	3,47 x 15,86 m	Es tracta del fris principal de l'Arc, al qual la ciutat de Barcelona rep les nacions participants en l'Exposició. La figura central és una personificació de Barcelona, el que es denota per l'escut de la ciutat comtal que porta gravat al pit. Està flanquejada per Cíbele, deessa de la Mare Terra, coronada amb una torre; i Pal·les Atenea, deessa de la guerra, la civilització, la saviesa, les arts i la justícia, abillada amb un escut amb les lletres P i F, en al·lusió al Progrés i la Felicitat. Per damunt d'aquest relleu es troba l'escut de la monarquia espanyola, flanquejat per dos lleons amb les columnes d'Hèrcules, i rematat per la corona reial i el Toisó d'Or.
La Recompensa. El repartiment de recompenses als participants en l'exposició	Josep Llimona	Pedra artificial de ciment portland	15,86 x 3 m	Ubicat al revers de l'anterior, aquest fris presenta el repartiment de recompenses i guardons als participants en l'Exposició. De nou està protagonitzat per una al·legoria de Barcelona, amb l'escut al pit com l'anterior, rodejada de diversos personatges de caràcter mitològic i al·legòric. Com en l'anterior, està rematat amb un escut reial amb dos lleons que sostenen les columnes d'Hèrcules, i la inscripció Plus Ultra.
Apoteosi de l'Agricultura, la Indústria i el Comerç	Antoni Vilanova	Pedra artificial de ciment portland	6,30 x 1,90 m	Com indica el títol, aquest relleu presenta les al·legories de l'Agricultura, la Indústria i el Comerç, a la part dreta de l'Arc. Juntament amb el fris oposat, dedicat a les Ciències i les Arts, conformen el progrés material i espiritual, els motors que inspiraven les Exposicions Universals. De les figures representades es pot reconéixer a Pal·les Atenea, la qual sosté una branca d'olivera, símbol de la Pau; i a Ceres, la qual porta uns grans de raïm com a símbol dels fruits de la Terra. L'Agricultura està representada per unes figures que porten safates amb aliments. El Comerç està personificat pel déu Mercuri, i la Indústria per una roda dentada.
Apoteosi de les Ciències i les Arts	Torquat Tasso	Pedra artificial de ciment portland	6,30 x 1,90 m	Al costat esquerre de l'Arc es troben les al·legories de les Ciències i les Arts. La figura central representa a Apol·lo, déu del sol, la bellesa, la música i la poesia. A la seva mà dreta sosté una flama, símbol del progrés que condueix a la Ciència, mentre que amb l'esquerra assenyala cap a les Arts, representades per una dona amb una paleta per a la Pintura, una figura amb una gúbia per a l'Escultura i altra amb un temple en baix relleu per a l'Arquitectura. També apareixen les muses Euterpe i Terpsícore, representants de la música i la dansa, mentre que la Ciència està simbolitzada per una dona amb una flama a la mà i un vell ajagut sobre un canó.
Fames	Manuel Fuxà i Pere Carbonell	Pedra artificial de ciment portland	2,88 x 2 x 0,70 m (tipus 1), 2,74 x 2,10 x 0,80 m (tipus 2)	A les torres angulars de l'Arc es troben un total de dotze figures alades com a al·legories de la Fama, representades en dues postures distintes: unes toquen trompetes, mentre que altres sostenen branques de llorer. Se simbolitza així la glòria de la ciutat comtal en el context de la universalitat de nacions, un tipus de representació habitual als grans monuments commemoratius.

Vegeu també

• Art públic de Barcelona

Bibliografia

• Fabre, Jaume; Huertas, Josep M.; Bohigas, Pere. Monuments de Barcelona. Barcelona: L'Avenç, 1984. ISBN 84-85905-21-0. 
• Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Remesar, Antoni; Sobrequés, Jaume Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arc de Triomf de Barcelona

• Breu descripció i història de l'Arc de Triomf a Barcelona Turisme, de l'Ajuntament de Barcelona.