Línia Barcelona-Vallès

Línia Barcelona-Vallès
Metro del Vallès
Línia de Balmes

Pl. Catalunya - Terrassa/Sabadell
41° 23′ 08″ N, 2° 10′ 10″ E ↔ 41° 33′ 38″ N, 2° 00′ 27″ E 41° 32′ 44″ N, 2° 06′ 35″ E
Territori	Barcelonès i Vallès Occidental
Tipus servei	metro tren suburbà
Entrada en servei	1863
Longitud	53,4 km
Línies	8 3 de metro i 5 suburbans
Estacions	37
Línies de la xarxa
Operador	FGC
Autoritat	ATM Barcelona
Dades tècniques
Vehicles	Sèries 112, 113 i 114
Electrificació	1.500 V CC
Ample ferroviari	1.435 mm
Cotxeres i tallers	Rubí
Adaptada a PMR	sí
Enllaç amb:
Metro de Barcelona
Tramvia de Barcelona
Rodalia de Barcelona
Rodalia de Girona
Funicular	F.Vallvidrera
Regionals

Mapa sinòptic de la Línia Barcelona-Vallès de FGC

Llegenda Castellar del Vallès (**) Pla de la Bruguera Cotxeres de Ca n'Oriac Sabadell Parc del Nord Fi Cotxeres de Can Roca Sabadell Nord Terrassa Nacions Unides Fi La Creu Alta Terrassa Estació del Nord Sabadell Plaça Major Vallparadís Universitat Sabadell-Rambla (fora de servei) Terrassa Rambla Can Feu | Gràcia Les Fonts Sant Quirze Rubí Centre Universitat Autònoma Cotxeres de Rubí Bellaterra Hospital General Sant Joan Mira-sol Volpelleres Sant Cugat Centre Valldoreix La Floresta Les Planes Baixador de Vallvidrera Finestrelles | Sant Joan de Déu (*) Eulàlia d'Anzizu Peu del Funicular Pedralbes Reina Elisenda Fi Sarrià Fi Les Tres Torres Av. Tibidabo Fi La Bonanova El Putxet Muntaner Pàdua Sant Gervasi Pl. Molina Gràcia Provença Barcelona-Pl. Catalunya Fi Paren a totes les estacions del recorregut Paren totes les línies que fan aquell recorregut (*) Perllongament segons PDI 2011-2020 (**) Perllongament en estudi

La línia Barcelona-Vallès és una línia ferroviària de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que connecta Barcelona amb el Vallès Occidental travessant la serra de Collserola. La línia té una terminal al sud, a l'estació de Pl. Catalunya, i cap al nord es bifurca fins a tres vegades; les dues primeres es troben a Barcelona, i l'última s'ubica un cop passada l'estació de Sant Cugat, per arribar fins a Sabadell o Terrassa.

FGC opera la línia amb vuit serveis: tres serveis de metro dins el municipi de Barcelona i cinc serveis de suburbans entre Barcelona i el Vallès Occidental. A més de la denominació de línia Barcelona-Vallès, FGC també empra la denominació de metro del Vallès —per a les línies S1, S2, S5, S6, S7, L6, L12 i el funicular de Vallvidrera— i el nom de línia de Balmes, per a la L7.

Història

L'actual línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) està formada pels ferrocarrils que van construir FBS (després FSB) i FCC: un, de Barcelona a Sarrià; i l'altre, de Sarrià a Terrassa i Sabadell.

Ferrocarril de Sarrià a Barcelona

L'estació de Plaça de Catalunya el 1865 , terminal del Ferrocarril de Sarrià.

El Ferrocarril de Sarrià a Barcelona, popularment conegut com a tren de Sarrià, construït per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià, va ser inaugurat l'any 1863 amb tracció a vapor i ample ibèric antic (1672 mm) per unir les dues poblacions, atès que llavors Sarrià era municipi independent.

La línia tingué molt èxit, tot i que l'any 1874 l'empresa, per acumulació de deutes, fou absorbida per una nova societat anomenada Ferrocarril de Sarrià a Barcelona. El 1905 s'electrificà i canvià l'ample de la via a estàndard (1435 mm). El 1929 s'inaugurà el primer soterrament: el tram Plaça Catalunya a Muntaner. El 1954 entrà en servei el nou ramal Gràcia i Avinguda Tibidabo i el 1976 entrà en servei l'Estació de Reina Elisenda.

Ferrocarrils de Catalunya i extensió al Vallès

Tot i l'existència del Ferrocarril de Barcelona-Saragossa (via Terrassa i Sabadell), que uneix el Vallès Occidental amb Barcelona des del 1855, el gran creixement de Barcelona i també de Sabadell i Terrassa feia palesa la importància d'una comunicació més directa. Des de mitjan segle xix i fins a la darreria de segle, hi van haver diversos projectes per la construcció de serveis ferroviaris entre Barcelona i el Vallès, que per diverses raons no es van dur a terme.

Carles Emili Montañès, enginyer industrial català, volia demostrar la necessitat de la construcció d'un ferrocarril entre Barcelona i el Vallès i la viabilitat tècnica de travessar la serra de Collserola. El 1908 va inaugurar el ferrocarril Mina Grott amb un ample de via de 600 mm, construït en aprofitar el túnel que portava aigua del pantà de Vallvidrera a Sarrià. Va tenir un èxit immeditat, però va tenir problemes legals, ja que la direcció del Tren de Sarrià va aconseguir que la Guàrdia Civil el tanqués, ja que aquest perjudicava el Funicular de Vallvidrera. L'Estat finalment va donar la raó a Montañès, però no podia atorgar-li la concessió ferroviària perquè el ferrocarril circulava per terrenys privats. Després d'arribar a un acord, el 1909 es legalitzava la Mina Grott amb una concessió provisional i se l'obligava a demanar la concessió d'un ferrocarril entre Sarrià i les Planes de Vallvidrera, que circularia en terrenys revertibles a l'Estat. Tres anys més tard se li adjudicava la construcció del ferrocarril.

Montañès no disposava de suport financer i, mentre era a Londres per trobar finançament per als seus projectes d'electrificació, va conèixer Frederick Stark Pearson. El 1911 Montañès va aconseguir que el Pearson visités Barcelona, i després d'explicar-li tot el projecte, el Pearson va decidir dur-lo a terme. Un dels primers passos era adquirir el Tren de Sarrià de FSB, que era propietat de la Société Générale de Tramways Électriques en Espagne (SGTEE). En aquells anys, SGTEE va ser adquirida per AEG que era propietària de Tramvies de Barcelona (TB); aquesta companyia pretenia suprimir el tram entre Pl. Catalunya i Diagonal per vendre els terrenys amb força benefici, i acoblar la resta de la línia a la seva xarxa. Tot i el preu elevat de l'operació, finalment Montañès i Pearson van adquirir les accions del FSB i el 1912 es constituïa Ferrocarriles de Cataluña S.A. (FCC), també coneguda com a Ferrocarrils de Catalunya. L'empresa va començar a actuar per ampliar el Tren de Sarrià cap al Vallès amb l'inici de les obres del túnel de Vallvidrera al maig i a l'any següent entre les Planes i Sant Cugat.

El Tren de Sarrìa s'expandeix cap el Vallès entre 1916 i 1922

Les obres van patir alguns problemes i van durar bastants anys; per una part, l'any 1914 esclatava la Primera Guerra Mundial, cosa que afectava el capital de procedència britànica i, per una altra, un cop solucionats els problemes econòmics, alguns trams van tenir filtracions d'aigua que van provocar l'enfonsament d'una part ja construïda. El 1915 un tercer fet va obligar modificar les previsions de la companyia, ja que el 7 de maig Prearson va morir quan tornava a Anglaterra d'un viatge al Canadà. Tot i que les obres es van paralitzar, FCC les va reprendre i a la tardor de 1916 les enllestia. El 28 de novembre FCC inaugurava la línia de Sarrià a les Planes de Vallvidrera, amb un tren inaugural que sortia a les tres de la tarda de Plaça Catalunya. Amb la inauguració va deixar de circular el ferrocarril de la Mina Grott. La tardor de 1917 arribava el ferrocarril a Sant Cugat.

Les obres d'ampliació de la línia van continuar amb la construcció del ramal de Terrassa. Es va inaugurar l'estació de Rubí el 13 de setembre de 1918. El 1919 el tren ja arribava a Terrassa, tot i que en una estació provisional, fins que el 1920 s'acabava l'estació de Les Fonts i el 1921 l'estació de Terrassa (ara anomenada Terrassa-Rambla). La construcció del ramal de Sabadell estava avançada i s'esperava que cap al final de l'any 1921 es podria iniciar el servei. Finalment, l'entrada en servei de la línia entre Sant Cugat i Sabadell es va produir l'1 de juny de 1922. El perllongament fins a l'interior de la ciutat, a l'estació de Sabadell-Rambla, no va arribar fins al 1925, ja que el consistori va pressionar perquè la línia fos subterrània.

El 1924 va ser l'any amb més nombre de viatgers, però el trànsit va disminuir a causa de les molèsties per les obres de soterrament del Tren de Sarrià, que havien obligat a canviar l'emplaçament habitual de les estacions de Barcelona i Gràcia. El 1929 s'obria el tram soterrat entre Pl. Catalunya i Muntaner.

Part de la comarca del Vallès es va convertir en zona residencial com a resultat del servei dels Ferrocarrils de Catalunya. Per tal de servir a les urbanitzacions que van sorgir al voltant de la línia, es va inaugurar el 1925 l'estació de la Floresta, i entre 1930 i 1931, les estacions de Bellaterra i Valldoreix. El 1952 es van acabar les obres de soterrament del Tren de Sarrià fins a l'estació de les Tres Torres, i el 1959 s'inaugurava la segona nau de l'estació de Pl. Catalunya. Tot i que ja havia funcionat de manera provisional, el 1965 s'inaugurava el baixador de Sant Joan.

A partir de la dècada dels 70, les companyies FSB i FCC van començar a patir problemes financers a causa de la inflació, l'augment de les despeses d'explotació i perquè el Govern feia mantenir tarifes polítiques baixes, sense cap compensació. El 1977, després de demanar subvencions a diferents institucions, va sol·licitar el rescat de la concessió de les línies urbanes, però l'Ajuntament de Barcelona va denegar la petició i el 23 de maig de 1977 els Ferrocarrils de Catalunya van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

FGC es fa càrrec de la línia el 1979.

El 17 de juny de 1977 per Reial Decret es van transferir les línies a Ferrocarriles de Vía Estrecha (FEVE) de forma provisional, mentre el Ministeri d'Obres Públiques del Govern d'Espanya, la Diputació de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona estudiaven el règim d'explotació d'aquesta xarxa. A causa de la indefinició es va produir una degradació del material i les instal·lacions dels Ferrocarrils de Catalunya, que en algun moment van determinar la paralització de l'explotació.

Amb la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Espanya va traspassar a la Generalitat la gestió de les línies explotades per FEVE a Catalunya. Així, la Generalitat va començar gestionant els Ferrocarrils de Catalunya a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), fins que el 1979 es va crear l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), la qual integrava el 7 de novembre a la seva xarxa aquests ferrocarrils amb la denominació línia Catalunya i Sarrià. Cal destacar que aquesta línia no passà a mans de RENFE el 1941 per no ser d'ample ibèric (1672 mm).

El 1996 entra en servei el metro del Vallès.

La nova companyia impulsà una gran modernització de la línia. El 1984 es crea un nou ramal entre l'estació de Bellaterra i la nova estació de la Universitat Autònoma, i el 1995 entra en servei la nova variant entre l'Autònoma i Sant Quirze, quedant en desús el traçat directe entre Bellaterra i Sant Quirze. A més, entre 1985 i 1995 es dupliquen les vies dels ramals de Terrassa i Sabadell. El 1996 es posà en marxa el metro del Vallès, augmentant els serveis i la freqüència de pas dels trens.

El 2001, FGC integra tarifes amb la resta d'operadors i les línies urbanes canvien de nomenclatura per integració amb el metro de Barcelona. Es va millorar l'interval de pas amb el conseqüent augment d'usuaris als serveis urbans.

A principi del segle xxi, es presenta el projecte d'extensió dels dos ramals existents, el primer des de vuitanta anys, cap a l'interior de Terrassa i Sabadell, i la generació de dos intercanviadors amb la línia Barcelona-Manresa (línia R4). L'octubre de 2003 s'iniciaven les obres de perllongament a Terrassa, que comportaven la construcció de tres noves estacions i un nou tram de 3,9 km de longitud. Pel que fa al perllongament de Sabadell, les actuacions es van iniciar el març de 2008, i consistien en la construcció de cinc noves estacions i un nou tram de 5,2 km. Les obres de construcció d'aquests perllongaments es van allargar més del previst (gairebé una dècada) a causa de canvis en la redacció del projecte per incrementar la seguretat dels túnels i, posteriorment, per problemes de finançament. Finalment, el 29 de juliol del 2015 va tenir lloc a Terrassa la inauguració del nou tram entre Terrassa Rambla i Terrassa Nacions Unides. A Sabadell, el perllongament es posà en servei en dues fases; la primera, el 12 de setembre del 2016, amb la posada en servei de les estacions de Can Feu | Gràcia i Sabadell Plaça Major, substituint les antigues Sabadell-Estació i Sabadell Rambla. Posteriorment, el 20 juliol del 2017 s'inaugurà el tram entre Sabadell Plaça Major i Sabadell Parc del Nord, completant així el perllongament de la línia a Sabadell.

Serveis

Esquema dels diferents serveis de la línia.

Xarxa	Línia	Recorregut
Metro		Pl. Catalunya - Sarrià
		Pl. Catalunya - Avinguda Tibidabo
		Sarrià - Reina Elisenda
Suburbans		Pl. Catalunya - Terrassa Nacions Unides
		Pl. Catalunya - Sabadell Parc del Nord
		Pl. Catalunya - Sant Cugat
		Pl. Catalunya - Universitat Autònoma
		Pl. Catalunya - Rubí

Serveis de metro

L6: Pl. Catalunya - Sarrià

Article principal: Línia 6 del metro de Barcelona

Vista d'una de les naus de l'estació de Pl. Catalunya

La línia s'inicia a Pl. Catalunya i comparteix recorregut amb la L7 fins a Gràcia i amb tots els serveis suburbans fins al final del seu recorregut a Sarrià. Com que es tracta d'un servei de metro, para a totes les estacions del recorregut.

L7: Pl. Catalunya - Av. Tibidabo

Article principal: Línia 7 del metro de Barcelona

La línia s'inicia també a Pl. Catalunya i comparteix vies amb la resta de serveis fins a Gràcia on es bifurca cap a Pl. Molina, Pàdua, el Putxet i Av. Tibidabo, on finalitza la línia. El tram entre Gràcia i Av. Tibidabo és exclusivament servit per aquesta línia.

L12: Sarrià - Reina Elisenda

Article principal: Línia 12 del metro de Barcelona

Es tracta d'un servei llançadora entre les estacions de Sarrià i Reina Elisenda. A Sarrià cal canviar de tren per continuar el recorregut, on paren tots els trens (L6, S1, S2, S5, S6 i S7).

Serveis suburbans

Pel que fa a les línies suburbanes, les línies S1 (Terrassa) i S2 (Sabadell) donen servei cada dia de l'any, mentre que les línies S5 (Sant Cugat), S6 (Universitat Autònoma) i S7 (Rubí) només funcionen els dies feiners, ja que són un reforç del servei.

Unitat 113 en servei S1 a l'estació de Baixador de Vallvidrera, en direcció Pl. Catalunya

Bifurcació a l'estació de Sant Cugat

Unitat 112 en servei S2 a l'estació de Volpelleres, en direcció Pl. Catalunya

Unitat 112 a l'estació de Terrassa Nacions Unides, a punt d'iniciar un servei S1 cap a Pl. Catalunya

Estació	Línies amb parada	Correspondència	Municipi	Zona
Tram comú Barcelona - Sant Cugat
Pl. Catalunya			Barcelona	1
Provença			Barcelona	1
Gràcia			Barcelona	1
Sant Gervasi			Barcelona	1
Muntaner			Barcelona	1
La Bonanova			Barcelona	1
Les Tres Torres			Barcelona	1
Sarrià			Barcelona	1
Peu del Funicular			Barcelona	1
Baixador de Vallvidrera			Barcelona	1
Les Planes			Barcelona	1
La Floresta			Sant Cugat del Vallès	2C
Valldoreix			Sant Cugat del Vallès	2C
Sant Cugat			Sant Cugat del Vallès	2C
Bifurcació de la línia
Ramal de Terrassa (línia S1)
Mira-sol			Sant Cugat del Vallès	2C
Hospital General			Sant Cugat del Vallès	2C
Rubí			Rubí	2C
Les Fonts			Terrassa	3C
Terrassa Rambla			Terrassa	3C
Vallparadís Universitat			Terrassa	3C
Terrassa Estació del Nord			Terrassa	3C
Terrassa Nacions Unides			Terrassa	3C
Ramal de Sabadell (línia S2)
Volpelleres			Sant Cugat del Vallès	2C
Sant Joan			Sant Cugat del Vallès	2C
Bellaterra			Cerdanyola del Vallès	2C
Universitat Autònoma			Cerdanyola del Vallès	2C
Sant Quirze			Sant Quirze del Vallès	2C
Can Feu | Gràcia			Sabadell	2C
Sabadell Plaça Major			Sabadell	2C
La Creu Alta			Sabadell	2C
Sabadell Nord			Sabadell	2C
Sabadell Parc del Nord			Sabadell	2C

Material mòbil

Unitats en servei

Sèrie	Imatge	Número	Any	Cotxes	Seients	Capacitat total
112		16 6	1995 2003	4	232	722
113		19	2013	4	188	780
114		5	2014	3	124	605

Unitats retirades

Sèrie	Imatge	Número	Any	Cotxes	Seients	Capacitat Total
Brill		56 (2 preservades)	1913 - 1929	1
Granota		76 (4 preservades)	1944 - 1977	1
111		20 (2 preservades)	1983 - 1987	3	164	440

Projectes i futur

Millora de freqüències a les línies S1 i S2

Amb la compra de quinze noves unitats de trens, les línies S1 i S2 tindran una millora dels intervals de pas actuals de 7 i 10 minuts respectivament als 5 minuts en hores punta a partir de la primavera del 2022, per tal de fer front a l'increment de demanda detectat en aquestes línies.

Per poder donar resposta a la demanda de la l'increment de freqüències de trens en hora punta de Barcelona a Sabadell i Terrassa a cada 5 minuts i a Sant Cugat cada 2,5 minuts, amb 15 noves unitats, FGC va posat en marxa en 2021 una nova subcentral elèctrica a Bellaterra i es van ampliar els tallers del Centre Operatiu de Rubí amb tres noves vies de fossat, ampliat l’edifici principal de la nau de tallers i s’han construït tres noves vies sobre pilarets per augmentar la capacitat de manteniment.

Allargament d'andanes i vies a Plaça Catalunya

Es troba en construcció l'ampliació i el perllongament de les andanes i vies a l'estació de Pl. Catalunya, treballs necessàris per incrementar el nombre de circulacions de la totalitat de la línia. Aquesta actuació substitueix la construcció de la cua de maniobres, una actuació que a l'any 2011 es va decidir posposar per l'alt cost i l'impacte que tindrien les obres en aquesta zona. La majoria dels treballs van finatlitzar l'estiu del 2021.

Renovació de les unitats de la sèrie 112

FGC ha emprès els treballs de revisió i renovació de les 22 unitats de tren de la sèrie 112 que donen servei a la línia. Aquests treballs abordaran tant qüestions tècniques com la renovació de la imatge que ofereixen.

Vegeu també

• Línia Llobregat-Anoia
• Xarxa ferroviària de Catalunya

Bibliografia

• Salmerón i Bosch, Carles. El tren del Vallès: Història dels ferrocarrils de Barcelona a Sabadell i Terrassa. Barcelona: Terminus, 1988. ISBN 8440435606. 

Enllaços externs

• Trenscat Pàgina d'informació sobre la xarxa ferroviària de Catalunya