Museu del Modernisme Català

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMuseu del Modernisme Català

Edifici que acull el museu
Dades
Tipusmuseu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació18 de març de 2010
Activitat
ÀmbitMuseu d'Art Modernista
Visitants anualsCf. Apartat nombre de visites
Governança corporativa
Seu 
Gerent/directorGabriel Pinós
Altres
Transport públicBus: 7, 63, 67, 68, V15

Metro: Passeig de Gràcia L2, L3 i L4 / Universitat L1 i L2

Renfe: Passeig de Gràcia
Lloc webwww.mmcat.cat
Localització geogràfica
Map
 41° 23′ 21″ N, 2° 09′ 47″ E / 41.38923°N,2.16293°E / 41.38923; 2.16293

El Museu del Modernisme Català (MMCAT) –també anomenat Museu del Modernisme de Barcelona (MMBCN)– és un museu inaugurat l'any 2010 i dedicat íntegrament al modernisme català.[1][2] Ocupa els mil metres quadrats dividits en dues plantes d'un edifici modernista, del 1902 i 1904,[3] de l'arquitecte Enric Sagnier, al carrer de Balmes 48, de Barcelona, entre Diputació i Consell de Cent. Inicialment, abans de ser un museu, l'edifici era un magatzem de l'empresa tèxtil Fabra & Coats.[3] Mostra 350 obres,[4] entre pintures, escultures, mobiliari i vitralls, de 42 artistes representatius d'aquest corrent artístic. Les obres provenen, la gran majoria, de la col·lecció privada de la família Pinós-Guirao, i moltes són inèdites.[5] S'hi poden trobar peces d'Antoni Gaudí, Joaquim Mir, Hermen Anglada Camarasa, Ramon Casas o Santiago Rusiñol. És el primer Museu del Modernisme Català obert al món.[6]

Es tracta d'un museu amb molta obra inèdita d'artistes que van conviure amb el modernisme. Els promotors del museu són el matrimoni de col·leccionistes i antiquaris Fernando Pinós i Maria Guirao, de la galeria Gothsland de Barcelona. Es tracta d'una iniciativa privada que neix de feina feta durant quaranta anys.[7]

Exposició permanent[modifica]

El Museu del Modernisme Català disposa d’una col·lecció permanent instal·lada en les dues plantes que constitueixen el museu.

Pel que fa a la planta superior, hi ha exposades arts decoratives majoritàriament de fusta.[8] Principalment, l'espai es troba repartit en tres sales on hi ha respectivament l’obra de Joan Busquets i Jané, Gaspar Homar i Mezquida i Antoni Gaudí i Cornet.[9][10] Malgrat que hi hagi aquestes seccions ben diferenciades, també hi ha mobiliari i arts decoratives d'altres artistes com Josep Puig i Cadafalch, Francesc Vidal i Jevellí i fins i tot, un joc de tasses del taller dels germans Masriera.[11][10]

Quant a la planta inferior, hi ha l’apartat de pintura i d’escultura. Amb relació a l’obra pictòrica, cal destacar l'espai destinat a Ramon Casas i Carbó, atès que és l'artista que aglutina més quadres. Tanmateix, en l'àmbit pictòric cal remarcar les obres de Lluís Graner Arrufí, Roman Ribera Cirera, Pere Borrell del Caso, Gaspar Camps, Martí Alsina, Alexandre de Riquer, Laureà Barrau i Joan Brull.[9][10][8] Amb referència a l'escultura, el pes recau sobre dues figures, ja que són els escultors dels quals es disposa més obra: per una banda, Josep Llimona i Bruguera i per l'altra, Lambert Escaler i Milà. A més a més, hi ha escultures de Miquel Oslé, Miquel Blay, Eusebi Arnau i Enric Clarasó.[8][8][3]

Convé saber que les arts decoratives s'hi troben tant a la planta superior com a la planta inferior. Anteriorment, s'han destacat les arts decoratives en fusta. De la mateixa manera, cal ressaltar la presència de les arts decoratives en vidre. Per exemple, hi ha vitralls d'Antoni Rigalt i Blanch, Joaquim Mir, Frederic Vidal i Francesc Vidal i Jevellí.[8][12]

Exposicions temporals[modifica]

Des del 2015, el Museu del Modernisme Català ha organitzat diverses exposicions temporals on s'ha exposat obra de Lluïsa Vidal, Ramon Casas i Santiago Rusiñol. A més a més, se n'han realitzat de temàtiques.

  • Amb ulls de dona. Lluïsa Vidal, la pintora modernista. Barcelona: Museu del Modernisme Català, 6 de juny – 15 d’octubre de 2015.[13]
  • Retrat de Barcelona. Evolució d’una ciutat. Barcelona: Museu del Modernisme Català, 26 de març – 15 d’octubre de 2015.[14][15]
  • Mestres de la marqueteria. L’art en fusta. Barcelona: Museu del Modernisme Català, 20 de desembre – 28 de febrer de 2016.[16]  
  • Ramon Casas. La vida moderna. Barcelona: Museu del Modernisme Català, 10 de març – 3 de juliol de 2016.[17]
    • Convé destacar el catàleg de l'exposició, editat pel Museu del Modernisme de Barcelona, l’autor del qual va ser el comissari de l'exposició, Gabriel Pinós Guirao.[18]
  • Les Confluences. Ramon Casas i la joieria contemporània. Barcelona: Museu del Modernisme Català, 22 de setembre – 16 d’octubre de 2016.[19][20]
  • Santiago Rusiñol. Jardins d’Espanya. Barcelona: Museu del Modernisme Català, 23 de març – 9 de juliol de 2017.[21]
    • Convé destacar el catàleg de l'exposició, editat pel Museu del Modernisme de Barcelona, l'autora del qual va ser la comissària de l'exposició, Mercedes Palau-Ribes, juntament amb la col·laboració de Josep de C. Laplana, Francesc Fontbona i Margarida Casacuberta.[22]

Nombre de visites[modifica]

Entrada del Museu del Modernisme Català.

A continuació, es pot veure el nombre de visitants des de la seva inauguració.

  1. 2010: 13.000 visitants[23]
  2. 2011: 16.800 visitants[24]
  3. 2012: 13.487 visitants[25]
  4. 2013: 17.540 visitants[26]
  5. 2014: 21.583 visitants[27]
  6. 2015: 21.805 visitants[28]
  7. 2016: 40.771 visitants[29]
  8. 2017: 30.852 visitants[30]

Galeria d'imatges[modifica]

  • Antoni Gaudí i Cornet, Model de xemeneies dobles de la terrassa de la Casa Milà, 1909, bronze. Museu del Modernisme Català, Barcelona.
    Antoni Gaudí i Cornet, Model de xemeneies dobles de la terrassa de la Casa Milà, 1909, bronze. Museu del Modernisme Català, Barcelona.
  • Josep Puig i Cadafalch, Arquimesa i taules petites de la Casa Trinxet, 1906, fusta setinada de Ceilan amb marqueteria. Museu del Modernisme Català, Barcelona.
    Josep Puig i Cadafalch, Arquimesa i taules petites de la Casa Trinxet, 1906, fusta setinada de Ceilan amb marqueteria. Museu del Modernisme Català, Barcelona.
  • Joaquim Mir, Vita (detall), 1991, Vidre emplomat i pintat. Museu del Modernisme Català, Barcelona.
    Joaquim Mir, Vita (detall), 1991, Vidre emplomat i pintat. Museu del Modernisme Català, Barcelona.
  • Pere Borrell del Caso, Dues nenes rient, 1880, oli sobre tela. Museu del Modernisme Català, Barcelona.
    Pere Borrell del Caso, Dues nenes rient, 1880, oli sobre tela. Museu del Modernisme Català, Barcelona.
  • Lambert Escaler i Milà, Dolça catalana, 1901, terracota policromada. Museu del Modernisme Català, Barcelona.
    Lambert Escaler i Milà, Dolça catalana, 1901, terracota policromada. Museu del Modernisme Català, Barcelona.

Referències[modifica]

  1. ↑ Sala, Lluïsa «Nou museu del Modernisme Català». Bonart [Girona], núm. 119, setembre 2009, p.42-45. ISSN: 1885-4389.
  2. ↑ 20Minutos. «Barcelona, más modernista que nunca con restauraciones y nuevos monumentos visitables» (en castellà), 16-04-2014. [Consulta: 23 gener 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Press, Europa. «CATALUNYA.-El Museu del Modernisme Català abre para complementar a la arquitectura modernista de Barcelona», 16-03-2010. [Consulta: 23 gener 2019].
  4. ↑ «La col·lecció del MMCAT consta de 350 obres». Bonart [Girona], núm. 126, abril 2010, p.50. ISSN: 1885-4389.
  5. ↑ G-Moreno, Beatriz «Fernandó Pinós, artífex del museu del modernisme català». Bonart [Girona], núm. 119, setembre 2009, p.47. ISSN: 1885-4389.
  6. ↑ 3cat24.cat, 21/03/2010, Barcelona estrena el Museu del Modernisme Català
  7. ↑ Duran, Fina «L'Art de col·leccionar: Col·leccionisme Institucional». Revista Bonart, 163, Febrer Març 2014, pàg. 20-21 [Consulta: 12 febrer 2014].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «Segon any del Museu del Modernisme Català». [Consulta: 23 gener 2019].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Visita al Museo del Modernismo de Barcelona - MMBCN -» (en espanyol europeu), 02-11-2017. [Consulta: 23 gener 2019].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «El Museu del Modernisme Català renova la col·lecció permanent». [Consulta: 23 gener 2019].
  11. ↑ Modernismo, Del. «5 años del Museu del Modernisme y nueva exposición» (en espanyol europeu), 26-03-2015. [Consulta: 23 gener 2019].
  12. ↑ «Museu del Modernisme Català | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 gener 2019].
  13. ↑ «Jaume Ciurana assisteix a la inauguració de l'exposició “Amb ulls de dona”, de Lluïsa Vidal : Servei de Premsa». [Consulta: 23 gener 2019].
  14. ↑ Photobloggers, Autor Barcelona. «Exposició “Retrat de Barcelona, evolució d’una ciutat”» (en espanyol europeu), 19-03-2015. [Consulta: 23 gener 2019].
  15. ↑ «Una exposició presenta imatges inèdites de la Barcelona del 1900». [Consulta: 23 gener 2019].[Enllaç no actiu]
  16. ↑ Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística. Cultura. Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 2017. Capítol 6., 2017, pàg. 221.
  17. ↑ Parassols, Josep Casamartina I. «Ramon Casas, un fenomen», 11-11-2016. [Consulta: 23 gener 2019].
  18. ↑ «Ramon Casas : la vida moderna | Museu Nacional d'Art de Catalunya». Arxivat de l'original el 2019-01-23. [Consulta: 23 gener 2019].
  19. ↑ «La Ventana del Arte - Museu del Modernisme Barcelona - Exposición Les Confluences 2016, Ramon Casas i la joieria contemporània». [Consulta: 23 gener 2019].
  20. ↑ «Any Ramon Casas |». [Consulta: 23 gener 2019].[Enllaç no actiu]
  21. ↑ «El Museu del Modernisme reúne los Jardines de España pintados por Santiago Rusiñol», 22-03-2017. [Consulta: 23 gener 2019].
  22. ↑ «Santiago Rusiñol : jardins d'Espanya | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 23 gener 2019].[Enllaç no actiu]
  23. ↑ Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística. Cultura. Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 2011., 2011, pàg. 209.
  24. ↑ Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística. Cultura. Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 2012. Capítol 6., 2012, pàg. 206.
  25. ↑ Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística. Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 2013., 2013, pàg. 210.
  26. ↑ Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística. Cultura. Anuari estadistic de la Ciutat de Barcelona 2014. Capítol 6., 2013, pàg. 209.
  27. ↑ Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura., Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles. Col·leccions obertes al públic. Visitants 2014., pàg. 2.
  28. ↑ Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística. Cultura. Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 2016. Capítol 6., 2016, pàg. 210.
  29. ↑ Ajuntament de Barcelona. Departament d'Estadística. Cultura. Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 2017. Capítol 6., 2017, pàg. 212.
  30. ↑ «Actividad en los museos y colecciones privadas. 2017». [Consulta: 23 gener 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu del Modernisme Català
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Museu_del_Modernisme_Català&oldid=32967946»