P-cimè

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
p-Cymene
Fórmula esquelètica
Model de boles i pals
Noms
Nom IUPAC
1-Metil-4-(1-metiletil)benzè
Altres noms
4-Isopropyltoluè; 4-Methylcumè; Paracimè
Identificadors
99-87-6 Symbol OK.svg1
ChEBI CHEBI:28768
ChEMBL ChEMBL442915 Symbol OK.svg1
ChemSpider 7183 Symbol OK.svg1
Número CE 202-796-7
Imatges Jmol-3D Imatge
KEGG C06575 Symbol OK.svg1
PubChem 7463
UNII 1G1C8T1N7Q Symbol OK.svg1
Propietats
C10H14
Massa molar 134,21 g/mol
Aparença Líquid incolor
Densitat 0,857 g/cm3
Punt de fusió −68 °C (−90 °F; 205 K)
Punt d'ebullició 177 °C (351 °F; 450 K)
23,4 mg/L
Perills
Frases R R10
Frases S S16
Punt d'inflamabilitat 47 °C (117 °F; 320 K)
435 °C (815 °F; 708 K)
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 Symbol OK.svg1 verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

El cimè o p-cimè o cimol, en anglès:Cymene, p-cymene o cymol, és un compost orgànic aromàtic que es troba a la natura per exemple en olis essencials com el de farigola. És un líquid incolor. Es classifica com un hidrocarbur pertanyent als monoterpens. En la seva estructura hi ha un anell de benzè. És insoluble en aigua però soluble en etanol i dietilèter. Hi ha isòmers: o-Cimè i m-cimè. El p-cimè és l'únic que es troba de forma natural.

El cimè és un lligand comú pel ruteni també es coneix el complex amb l'osmi.[1]

Plantes amb p-cimè[modifica | modifica el codi]

El p-cimè no té cap funció biològica provada, però, està present en moltes plantes. Les tres espècies de plantes amb més contingut de p-cimè són: Chenopodium ambrosioides (te bord) (730-8000 ppm a la planta), Peumus boldus (Boldo) (des de 6000-7500 ppm en les fulles) i Satureja hortensis (sajolida de jardí) (300-6000 ppm a la planta).


Toxicologia[modifica | modifica el codi]

Irrita els ulls i la pell.[2]


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: P-cimè Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Bennett, M. A.; Huang, T. N.; Matheson, T. W. and Smith, A. K.. «(h6-Hexamethylbenzene)ruthenium complexes». Inorganic Syntheses, 21, 1982, pàg. 74–8. DOI: 10.1002/9780470132524.ch16.
  2. [enllaç sense format] http://www.grupoprevenir.es/fichas-seguridad-sustancias-quimicas/0617.htm