Vés al contingut

Xarxa ferroviària de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre xarxa ferroviària de la Catalunya Sud. Si cerqueu la xarxa de la Catalunya Nord, vegeu «Xarxa ferroviària de la Catalunya del Nord».
     Catalunya
Un sèrie 113 de FGC a Valldoreix
Operation
National railwayFGC
Infrastructure companyIfercat i Adif
Major operatorsFGC, Renfe, Ouigo i Iryo
Statistics
Ridership235.7 milions (Generalitat de Catalunya, 2019)[1]
Freight6.8 milions de tones per any (Generalitat de Catalunya, 2019)[1]
System length
TotalTotal 1,865 km (1,159 mi), FGC 297 km (185 mi),[1] Renfe 1,568 km (974 mi) [2]
Features
No. stations316 (110 servides per FGC i 206 servides per Renfe)[1]
Minimum radiusPlantilla:Convinfobox
Operating speedPlantilla:Convinfobox
Map
Sistema de suburbans i rodalia de Barcelona al 2013
Línies de rodalia, regional i alta velocitat a la Sagrera, Barcelona
Línia de metro a Sant Antoni, Barcelona
Línia de tramvia a Cornellà

La xarxa ferroviària de Catalunya està formada per una xarxa de ferrocarrils d'ample ibèric, ample estàndard, ample mètric i altres tipus de ferrocarrils com el tramvia, funiculars i trens cremallera.

La xarxa està composta per:[3]

Història del ferrocarril a Catalunya

[modifica]
La Benedicció del Tren
Antiga Estació de França
Estació de Girona
Article principal: Història del ferrocarril a Catalunya

Els orígens del ferrocarril a Catalunya es remunten a la iniciativa de la burgesia catalana per contrarestar la falta de carreteres invertint en el ferrocarril. Els primers projectes van ser el de la línia entre Reus i el port de Tarragona (1833) i el de la línia entre Sant Joan de les Abadesses i Roses, però no es van materialitzar. El 1845 es va constituir, amb capital majoritari anglès, la companyia del Ferrocarril de Barcelona a Mataró, que sota l'impuls de l'enginyer de Mataró Miquel Biada, va construir la primera línia ferroviària de la península Ibèrica, que es va inaugurar el 28 d'octubre de 1848.

Des de llavors es van començar a construir les grans línies ferroviàries de via ampla que unien els centres productors industrials amb els mercats catalans, espanyols i europeus. Es van desplegar les grans vies fèrries a l'entorn de Barcelona (Barcelona-Granollers, Barcelona-Martorell i Barcelona-Terrassa); la línia de Reus a Tarragona i Lleida (que l'any 1865 havia arribat a Vimbodí); i es va prolongar la línia de Martorell fins a Tarragona i posteriorment fins a Tortosa.

Als anys cinquanta-seixanta es va construir un total de 795 quilòmetres de vies fèrries a un ritme molt accelerat que es va frenar a partir de la crisi econòmica del 1866, la qual va paralitzar la construcció durant un decenni.

En les últimes dècades del segle es va reprendre la construcció dels ferrocarrils i es van desplegar un total de 418 km de via. Es van acabar línies a mig construir i es van produir fusions empresarials, com la de les companyies de Barcelona a Tarragona i de Barcelona a França (Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia), que va completar la línia de Girona a França. Es va posar en explotació la línia de Granollers a les mines de Sant Joan de les Abadesses. I es va acabar la línia de Reus a Tarragona i Lleida. L'única línia nova va ser la de Barcelona a Vilanova i la Geltrú i a Valls, que va enllaçar amb la de Barcelona a Tarragona. Del 1887 al 1898 es va prolongar el ramal de la línia de Barcelona a Valls i Reus fins a l'enllaç amb la inacabada línia de Saragossa a La Puebla de Híjar. En finalitzar el segle s'havien construït 1.834 quilòmetres.

A més, des de la fi del segle xix es van construir també ferrocarrils secundaris de via estreta. Primer, el ferrocarril de Barcelona a Sarrià (1863). Després, el de Manresa a Olvan i Guardiola (1885-1904). El 1895, el que va unir Olot amb altres poblacions de la Garrotxa i amb l'estació de via ampla de Girona (línia Barcelona-Portbou). El 1887, el de Palamós a Girona i Banyoles. El 1892, el de Sant Feliu de Guíxols a Girona, que transportava les matèries primeres i els productes elaborats de la indústria del suro del Baix Empordà. I el 1887, el de Reus a Salou.

La construcció del ferrocarril a Catalunya va afavorir la creació d'empreses com La Maquinista Terrestre y Marítima, i va connectar la indústria catalana amb el mercat interior espanyol.

Els mapes de l'època posen de manifest que la ciutat de Barcelona es va convertir en el nus central en el qual confluïa la xarxa de ferrocarrils i de carreteres de diferent ordre, segons la importància administrativa de les ciutats que connectaven, que s'estenia cap a la resta de Catalunya. Aquest disseny centralitzat es va produir també a l'entorn de les capitals de les altres províncies.[4]

El 1929 es van cobrir les vies des de Barcelona-Plaça Catalunya fins a Muntaner i entre els anys 50 i 70 va continuar estenent-se el túnel a la resta de la línia de Barcelona. Als anys 50, també es va inaugurar el ramal entre Gràcia i Av. Tibidabo.[5]

Autoritats del transport

[modifica]
Mapa de Catalunya amb les quatre Autoritats del Transport.

Les autoritats del transport són consorcis interadministratius de caràcter voluntari amb la finalitat de coordinar el sistema de transport públic de viatgers en el seu àmbit territorial.

Actualment hi ha quatre Autoritats del Transport a Catalunya, una per cada capital de província, una de les maneres del consorcis o corporacions per coordinar el transport públic és posar en marxa un sistema tarifari integrat.[6]

La de Barcelona es diu Autoritat del Transport Metropolità i les de Lleida, Girona i del Camp de Tarragona Autoritat Territorial de la Mobilitat. A més s'està creant una cinquena ATM per a l'àrea del Bages: ATM Comarques Centrals amb dues zones.

L'Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona té sis zones i és la que ocupa més extensió i té més tipus de transports, ja que és l'unic lloc on hi ha metro i de moment tramvia.

L'ATM del Camp de Tarragona inclou dues zones, tres comarques en la primera zona i tres comarques més a la segona.

La comarca del Segrià forma part de l'ATM de Lleida en diverses modalitats de transport i algunes estacions de tren de la Noguera també està integrada a l'ATM.

Algunes funcions de les Autoritats del Transport són:[7]

  • Planificació d'infraestructures i serveis.
  • Relacions amb operadors de transport col·lectiu.
  • Finançament del sistema per les administracions.
  • Ordenació de les tarifes.
  • Comunicació.
  • Marc normatiu futur.
  • Altres funcions relacionades amb la mobilitat.

Targetes

[modifica]

Tant l'ATM de Girona com la de Lleida i Tarragona utilitzen unes targetes, sense contacte, amb l'última tecnologia (similar a les del Metro de Londres). La targeta del sistema tarifari integrat és una targeta amb un xip incorporat que permet carregar-la de tiquets de viatge que l'usuari necessiti pels seus desplaçaments, és a dir que sempre s'utilitza la mateixa targeta de plàstic. Aquesta tecnologia permet que els tiquets integrats tinguin les mateixes funcionalitats i que siguin llegibles i validables pels terminals de totes les empreses de transport que formen part de l'ATM. Les targetes xip es recarreguen amb tiquets de viatge on el preu estarà determinat per la quantitat de zones a atravesar des de l'origen fins al destí final.[8]

L'ATM de Barcelona encara utilitza els bitllets integrats de paper-cartró, i està previst que en un futur pròxim utilitzi el mateix tipus de targetes abans esmentades.

Línies de via d'ample ibèric

[modifica]
Línia Barcelona-Mataró-Maçanet Massanes.
Línia Tarragona-Tortosa/Ulldecona.

Totes pertanyen a Adif (excepte Línia Lleida - la Pobla de Segur de FGC) i per Rodalies Catalunya s'utilitzen trams d'aquests línies per seus serveis regionals

Línia d'alta velocitat Saragossa-Barcelona-Perpinyà.

Línies d'alta velocitat

[modifica]

Línies convencionals d'ample estàndard

[modifica]
Línia Barcelona-Vallès.

Línies d'ample mètric

[modifica]
Línia Llobregat-Anoia.

Metro de Barcelona

[modifica]
Article principal: Metro de Barcelona
metro de Barcelona.

Les línies de ferrocarrils metropolitans de Barcelona són 12 (L1-L2-L3-L4-L5-L6-L7-L8-L9-L10-L11-L12) explotades per:

Tramvies i trens lleugers

[modifica]
El Trambaix.
Article principal: Tram de Barcelona
Article principal: Tramvia Blau

Hi ha 3 xarxes de tramvia operatives, el Trambaix, el Trambesòs i per acabar de caràcter turístic el Tramvia Blau. Es divideixen en 7 línies:

Per a un inventari complet de les estacions de tren de tramvia, vegeu la Llista d'estacions de tramvia de la regió metropolitana de Barcelona

Funiculars i telefèrics

[modifica]
Telefèric del Port
Funicular de Vallvidrera
Cremallera de Núria
Article principal: Funiculars i telefèrics de Catalunya

Altres Ferrocarrils

[modifica]

Territori cobert

[modifica]

Actualment hi ha 32 comarques que tenen alguna estació de ferrocarril, 14 de les quals tenen servei de Rodalies Barcelona i/o de FGC. Hi ha 18 comarques que tenen estacions de línies de mitjana distància o de llarga distància i 9 comarques que no tenen cap tipus d'estació de ferrocarril.

Actuacions en execució i futures

[modifica]
Cartell de FGC i Metro de Barcelona a Plaça de Catalunya

Àrea metropolitana de Barcelona

[modifica]

Actuacions que recull el Pla Director d'Infraestructures 2011-2020 de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM).

Camp de Tarragona

[modifica]

Implementació d'un tren tramvia al Camp de Tarragona aprofitant les infraestructures existents en primera fase, i crear nous trams dintre dels nuclis urbans en una segona. Potenciació de la xarxa de rodalia amb noves estacions de Reus-Bellissens, Roda de Barà mar i Creixell.

Girona

[modifica]

Potenciació de la xarxa de rodalia per a la ciutat de Girona i voltants amb la construcció de noves estacions a Sarrià de Dalt i a Vilablareix. Línia de tren-tramvia aeroport de Girona-Costa Brava, passant per la ciutat de Girona, Flaçà i la Bisbal d'Empordà.

Terres de Ponent

[modifica]

Nova estació de Polígon Industrial el Segre a la línia Lleida-la Pobla. Potenciació de la xarxa de rodalia de Lleida en la infraestructura de les línies Manresa - Lleida i Tarragona - Lleida amb serveis específics dintre l'àrea.

Catalunya Central

[modifica]

A la comarca del Bages tren tramvia que uniria Sallent amb Manresa i aquesta amb Súria (formant una V) reconvertint les actuals infraestructures que s'utilitzen com a línia de mercaderies i en un futur més llunyà arribaria a la capital del Berguedà, Berga. Actualment està en fase d'estudi.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 [enllaç sense format] https://www.idescat.cat/indicadors/?id=aec&n=15580&tema=trans&lang=es%7Ctitle=Ferrocarril. Transport de viatgers i mercaderies|publisher=Institut d'Estadística de Catalunya|date=12 maig 2021|access-date=29 abril 2023
  2. ↑ [enllaç sense format] https://maldita.es/malditodato/20220421/mas-15500-km-vias-tren-red-ferroviaria-espana/%7Ctitle=Más[Enllaç no actiu] de 15.500 kilómetros de vías de tren: así ha evolucionado la red ferroviaria|date=21 abril 2022|access-date=29 abril 2023
  3. ↑ Trenscat, la web dels trens de Catalunya
  4. ↑ Catalunya Segle XIX[Enllaç no actiu], Xarxes i mitjans de transport.
  5. ↑ «FGC història». Arxivat de l'original el 2008-09-18. [Consulta: 22 agost 2008].
  6. ↑ «ATM Lleida, què és?». Arxivat de l'original el 2008-09-21. [Consulta: 15 setembre 2008].
  7. ↑ «ATM Barcelona, funcions». Arxivat de l'original el 2011-06-06. [Consulta: 15 setembre 2008].
  8. ↑ «ATM Girona, integració tarifària». Arxivat de l'original el 2008-09-21. [Consulta: 15 setembre 2008].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xarxa_ferroviària_de_Catalunya&oldid=33941390»