Neptuni: diferència entre les revisions
destinació de fusió demanada Etiqueta: nova fusió |
{{Fusió des de|Ausoni (element)|data=novembre de 2013}} |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula d'element químic |
|||
{{Fusió des de|Ausoni (element)|data=novembre de 2013}} |
|||
|nom anglès = Neptunium |
|||
⚫ | |||
|number=93 |
|||
⚫ | |||
|symbol=Np |
|||
⚫ | |||
|pronounce={{IPAc-en|n|ɛ|p|ˈ|tj|uː|n|i|ə|m}}<br />{{respell|nep|TEW|nee-əm}} |
|||
|left=[[Urani]] |
|||
|right=[[Plutoni]] |
|||
|above=[[Prometi|Pm]] |
|||
|below=(Uqp) |
|||
|series= Actínids |
|||
|period=7 |
|||
|block=f |
|||
|image name= neptunium2.jpg |
|||
|appearance= Metàl·lic platejat |
|||
|atomic mass= (237) |
|||
|electron configuration= [[[radó|Rn]]] 5f<sup>4</sup> 6d<sup>1</sup> 7s<sup>2</sup> |
|||
|electrons per shell= 2, 8, 18, 32, 22, 9, 2 |
|||
|phase= Sòlid |
|||
|density gpcm3nrt= 20.45<ref name="critical1">[http://typhoon.jaea.go.jp/icnc2003/Proceeding/paper/2.14_107.pdf Criticality of a <sup>237</sup>Np Sphere] {{en}}</ref> |
|||
|melting point K=910 |
|||
|melting point C=637 |
|||
|melting point F=1179 |
|||
|boiling point K=4273 |
|||
|boiling point C=4000 |
|||
|boiling point F=7232 |
|||
|heat fusion= 3.20 |
|||
|heat vaporization= 336 |
|||
|heat capacity= 29.46 |
|||
|vapor pressure 1= 2194 |
|||
|vapor pressure 10= 2437 |
|||
|vapor pressure 100= |
|||
|vapor pressure 1 k= |
|||
|vapor pressure 10 k= |
|||
|vapor pressure 100 k= |
|||
|vapor pressure comment= |
|||
|crystal structure= Ortoròmbica |
|||
|oxidation states= 7, 6, '''5''', 4, 3<br />(òxid [[amfòter]]) |
|||
|electronegativity= 1.36 |
|||
|number of ionization energies=1 |
|||
|1st ionization energy= 604.5 |
|||
|atomic radius= 155 |
|||
|covalent radius= 190±1 |
|||
|magnetic ordering= [[Paramagnètic]]<ref>[http://www-d0.fnal.gov/hardware/cal/lvps_info/engineering/elementmagn.pdf Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds], a ''Handbook of Chemistry and Physics'', 81a edició, CRC press {{en}} </ref> |
|||
|electrical resistivity= (22 °C) 1.220 µ |
|||
|thermal conductivity= 6.3 |
|||
|CAS number= 7439-99-8 |
|||
|isotopes= |
|||
{{Elementbox_isotopes_decay2 | mn=235 | sym=Np |
|||
| na=[[radioisòtop sintètic|sin]] | hl=[[1 E7 s|396.1 d]] |
|||
| dm1=[[emissió alfa|α]] | de1=5.192 | pn1=231 | ps1=[[protactini|Pa]] |
|||
| dm2=[[captura electrònica|ε]] | de2=0.124 | pn2=235 | ps2=[[urani|U]]}} |
|||
{{Elementbox_isotopes_decay3 | mn=236 | sym=Np |
|||
| na=[[radioisòtop sintètic|sin]] | hl=[[1 E12 s|1.54×10<sup>5</sup> a]] |
|||
| dm1=ε | de1=0.940 | pn1=236 | ps1=[[urani|U]] |
|||
| dm2=[[emissió beta|β<sup>−</sup>]] | de2=0.940 | pn2=236 | ps2=[[plutoni|Pu]] |
|||
| dm3=α | de3=5.020 | pn3=232 | ps3=[[protactinium|Pa]]}} |
|||
{{Elementbox_isotopes_decay | mn=237 | sym=Np |
|||
| na=[[radioisòtop traça|traça]] | hl=2.144×10<sup>6</sup> [[any|a]] |
|||
| dm=[[fissió espontània|FE]] & α | de=4.959 | pn=233 | ps=[[protactini|Pa]]}} |
|||
{{Elementbox_isotopes_decay | mn=239 | sym=Np |
|||
| na=[[radioisòtop traça|traça]] | hl=2.356 [[dia|d]] |
|||
| dm=[[emissió beta|β<sup>−</sup>]] | de=0.218 | pn=239 | ps=[[plutoni|Pu]]}} |
|||
|isotopes comment= |
|||
|discovered by=[[Edwin McMillan]] i [[Philip H. Abelson]] |
|||
|discovery date=1940 |
|||
}} |
|||
⚫ | El '''neptuni''' és un [[element sintètic]] de la [[taula periòdica]] el símbol del qual és '''Np''' i el seu [[nombre atòmic]] és 93. És el quart element de la família dels [[actínid]]s i el segon en el període de transició interna del sistema periòdic. S'obté artificialment. És un metall blanc platejat, semblant químicament a l'urani. Va ser obtingut per primera vegada el [[1940]] bombardejant [[urani]] amb deuterons de gran velocitat. S'obté com a subproducte en la fabricació de [[plutoni]] 239. |
||
El neptuni rebé el nom d''''Ausoni''' ([[Símbol químic|símbol]] '''Ao''') a l'element de [[nombre atòmic]] 93. Aquest nom prové d'[[Ausònia]], nom d'una regió d'Itàlia.<ref name="Fermi">{{ref-publicació|cognom=Fermi|nom=Enrico|títol=Possible Production of Elements of Atomic Number Higher than 92|publicació=Nature|data=16 juny 1934|pàgines=898–899|volum=133|exemplar=3372|doi=10.1038/133898a0}}</ref> |
|||
== Història == |
|||
El mateix equip atribuí el nom [[Hesperi (element)|hesperi]] a l'element 94, provinent d'[[Itàlia|Hespèria]], una manera poètica de referir-se a Itàlia.<ref name="Sime">{{ref-publicació|cognom=Sime|nom=Ruth Lewin|publicació=Physics in Perspective|data=1 gener 2000 |pàgines=48 |volum=2|exemplar=1|doi=10.1007/s000160050036}}</ref> |
|||
Va ser obtingut per primera vegada el [[1940]] bombardejant [[urani]] amb deuterons de gran velocitat. S'obté com a subproducte en la fabricació de [[plutoni]] 239. |
|||
El descobriment d'aquest element, ara desacreditada, fou feta per [[Enrico Fermi]] i un equip de científics de la [[Universitat de Roma La Sapienza]] el 1934. Aquell mateix any, [[Ida Noddack]] ja va presentar unes explicacions alternatives pels resultats experimentals de Fermi.<ref>{{ref-publicació|cognom=Noddack|nom=Ida|títol=Über das Element 93|publicació=Angewandte Chemie|data=15 setembre 1934|pàgines=653–655|volum=47|exemplar=37|doi=10.1002/ange.19340473707}}</ref> Després del descobriment de la [[fissió nuclear]] el 1938, hom va comprovar que el descobriment de Fermi era en realitat un compost de [[Bari (element)|bari]], [[criptó]] i altres elements. El veritable element fou descobert alguns anys després, i hom li atribuí el nom de ''neptuni''.<ref name="Sime"/> Les autoritats feixistes volien que un dels elements tingués el nom ''littorio'', pels ''[[lictor]]es'' romans que carregaven els ''[[Feix romà|fasces]]'', un símbol apropiat pel Feixisme.<ref name="Sime"/> |
|||
== Propietats == |
|||
S'obté artificialment. És un metall blanc platejat, semblant químicament a l'urani. |
|||
⚫ | |||
{{Referències|2}} |
|||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
* [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Np/index.html webelements.com - Neptuni] {{en}} |
* [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Np/index.html webelements.com - Neptuni] {{en}} |
||
* [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/Np.html environmentalchemistry.com - Neptuni] {{en}} |
* [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/Np.html environmentalchemistry.com - Neptuni] {{en}} |
||
* [http://elements.vanderkrogt.net/element.php?sym=Np Etimologies d'elements químics]. |
|||
* Enrico Fermi, [http://www.nobel.se/physics/laureates/1938/fermi-lecture.pdf Artificial radioactivity produced by neutron bombardment], Lectura dels premis Nobel, 12 desembre 1938. |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
<references /> |
|||
⚫ | |||
{{taula periòdica compacta}} |
{{taula periòdica compacta}} |
||
{{Enllaç AD|pl}} |
{{Enllaç AD|pl}} |
||
[[Categoria:Elements transurànics]] |
[[Categoria:Elements transurànics]] |
||
[[Categoria:Actínids]] |
[[Categoria:Actínids]] |
Revisió del 19:53, 10 maig 2014
Neptuni | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
93Np
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aspecte | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Metàl·lic platejat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats generals | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nom, símbol, nombre | Neptuni, Np, 93 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Categoria d'elements | Actínids | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Grup, període, bloc | n/d, 7, f | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pes atòmic estàndard | (237) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Configuració electrònica | [Rn] 5f4 6d1 7s2 2, 8, 18, 32, 22, 9, 2 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats físiques | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fase | Sòlid | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat (prop de la t. a.) |
20,45[1] g·cm−3 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt de fusió | 910 K, 637 °C | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt d'ebullició | 4.273 K, 4.000 °C | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Entalpia de fusió | 3,20 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Entalpia de vaporització | 336 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Capacitat calorífica molar | 29,46 J·mol−1·K−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pressió de vapor | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats atòmiques | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estats d'oxidació | 7, 6, 5, 4, 3 (òxid amfòter) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Electronegativitat | 1,36 (escala de Pauling) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Energia d'ionització | 1a: 604,5 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi atòmic | 155 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi covalent | 190±1 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Miscel·lània | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estructura cristal·lina | Ortoròmbica | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ordenació magnètica | Paramagnètic[2] | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Resistivitat elèctrica | (22 °C) 1,220 µΩ·m | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Conductivitat tèrmica | 6,3 W·m−1·K−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nombre CAS | 7439-99-8 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Isòtops més estables | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Article principal: Isòtops del neptuni | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El neptuni és un element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és Np i el seu nombre atòmic és 93. És el quart element de la família dels actínids i el segon en el període de transició interna del sistema periòdic. S'obté artificialment. És un metall blanc platejat, semblant químicament a l'urani. Va ser obtingut per primera vegada el 1940 bombardejant urani amb deuterons de gran velocitat. S'obté com a subproducte en la fabricació de plutoni 239.
El neptuni rebé el nom d'Ausoni (símbol Ao) a l'element de nombre atòmic 93. Aquest nom prové d'Ausònia, nom d'una regió d'Itàlia.[3] El mateix equip atribuí el nom hesperi a l'element 94, provinent d'Hespèria, una manera poètica de referir-se a Itàlia.[4]
El descobriment d'aquest element, ara desacreditada, fou feta per Enrico Fermi i un equip de científics de la Universitat de Roma La Sapienza el 1934. Aquell mateix any, Ida Noddack ja va presentar unes explicacions alternatives pels resultats experimentals de Fermi.[5] Després del descobriment de la fissió nuclear el 1938, hom va comprovar que el descobriment de Fermi era en realitat un compost de bari, criptó i altres elements. El veritable element fou descobert alguns anys després, i hom li atribuí el nom de neptuni.[4] Les autoritats feixistes volien que un dels elements tingués el nom littorio, pels lictores romans que carregaven els fasces, un símbol apropiat pel Feixisme.[4]
Referències
- ↑ Criticality of a 237Np Sphere (anglès)
- ↑ Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, a Handbook of Chemistry and Physics, 81a edició, CRC press (anglès)
- ↑ Fermi, Enrico «Possible Production of Elements of Atomic Number Higher than 92». Nature, 133, 3372, 16-06-1934, pàg. 898–899. DOI: 10.1038/133898a0.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Sime, Ruth Lewin Physics in Perspective, 2, 1, 01-01-2000, pàg. 48. DOI: 10.1007/s000160050036.
- ↑ Noddack, Ida «Über das Element 93». Angewandte Chemie, 47, 37, 15-09-1934, pàg. 653–655. DOI: 10.1002/ange.19340473707.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neptuni |
- webelements.com - Neptuni (anglès)
- environmentalchemistry.com - Neptuni (anglès)
- Etimologies d'elements químics.
- Enrico Fermi, Artificial radioactivity produced by neutron bombardment, Lectura dels premis Nobel, 12 desembre 1938.
- Los Alamos National Laboratory's - Neptuni (anglès)
Taula periòdica | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
H | He | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Li | Be | B | C | N | O | F | Ne | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Na | Mg | Al | Si | P | S | Cl | Ar | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
K | Ca | Sc | Ti | V | Cr | Mn | Fe | Co | Ni | Cu | Zn | Ga | Ge | As | Se | Br | Kr | ||||||||||||||||||||||||
Rb | Sr | Y | Zr | Nb | Mo | Tc | Ru | Rh | Pd | Ag | Cd | In | Sn | Sb | Te | I | Xe | ||||||||||||||||||||||||
Cs | Ba | La | Ce | Pr | Nd | Pm | Sm | Eu | Gd | Tb | Dy | Ho | Er | Tm | Yb | Lu | Hf | Ta | W | Re | Os | Ir | Pt | Au | Hg | Tl | Pb | Bi | Po | At | Rn | ||||||||||
Fr | Ra | Ac | Th | Pa | U | Np | Pu | Am | Cm | Bk | Cf | Es | Fm | Md | No | Lr | Rf | Db | Sg | Bh | Hs | Mt | Ds | Rg | Cn | Nh | Fl | Mc | Lv | Ts | Og | ||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|