Alcàntera de Xúquer

Alcàntera de Xúquer

Escut d'armes
Epònim	Xúquer
Localització
39° 04′ 04″ N, 0° 33′ 40″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província de València
Comarca	la Ribera Alta
Capital	Alcàntera de Xúquer
Conté la subdivisió	Alcàntera de Xúquer
Població humana
Població	1.414 (2023) (428,48 hab./km²)
Gentilici	Alcanterí, alcanterina
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	3,3 km²
Altitud	33
Limita amb	Beneixida Gavarda Llanera de Ranes Cotes Càrcer Xàtiva la Llosa de Ranes
Patrocini	Immaculada Concepció
Organització política
• Alcalde	Julio García Martínez (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	46293
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46016
Codi ARGOS de municipis	46016
Altres
Agermanament amb	Gouzon, França
Lloc web	alcanteradexuquer.es

Alcàntera de Xúquer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Beneixida, Càrcer, Cotes i Gavarda (a la mateixa comarca); i amb Llanera de Ranes i Xàtiva (a la Costera).

Geografia

Està situat al sud-oest de la comarca de la Ribera Alta que forma, juntament amb Beneixida, Càrcer i Cotes, la subcomarca de la Vall de Càrcer, denominada també en el segle XVIII "Vall Farta" pel botànic Cavanilles (fent al·lusió, molt probablement, a la riquesa de les seves terres). Alcàntera dista 50 Km. de la ciutat de València i està situada en el marge dret dels rius Xúquer i Sellent.

Història

Possiblement fou incorporat pel rei Jaume I al Regne de València en 1244, després de la conquesta de Xàtiva. No obstant la població musulmana es mantingué fins a la seua expulsió definitiva. El 5 de gener de 1365, el rei Pere IV va donar a Berenguer de Ripoll el terç delme i el morabatí de les cases i possessions d'Alcàntera. Posteriorment en octubre del 1430, el rei Alfons V entrega a Lluís Cornell el lloc amb el seu territori i vassalls. En el s. XVI, el comprà la família Despuig, junt a Beneixida i el Ràfol. Carles I li va concedir la facultat de celebrar mercat els dilluns i una fira anual. El 1609 va despoblar-se a causa de l'expulsió dels moriscs, i arran aquest fet, dos anys després Cristòfol Despuig hagué d'atorgar carta pobla en favor de nous vassalls. El terratrèmol del 1748 va afonar part de la torre i el seu palau senyorial. Després de pertànyer una temporada a Alons Sanoguera, a principis del segle XVIII el comprà els Sorell, comtes d'Albalat, als quals contribuïa el poble amb la dotzena part de tots els fruits i el terç delme fins a la dissolució del règim senyorial en el segle XIX. En la primera meitat del segle XIX produïa blat, ordi, dacsa i sobretot, dedicat a l'exportació: arròs, vi, oli i seda.

L'any 1958 una part xicoteta del terme fou agregada al municipi de Càrcer.

Topònim

El topònim és d'orige àrab, al-qántara, que significa "el pont", "l'aqüeducte" o, fins i tot, "el dic".

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
1.531	1.459	1.448	1.492	1.459	1.405	1.373	1.380	1.384	1.397

Economia

Actualment l'agricultura segueix sent l'activitat econòmica més important, encara que seguida de prop pel sector serveis; menor importància té el sector industrial. Durant la segona meitat del segle XIX i, sobretot, en el segle XX la morera i l'arròs han anat deixant pas, com cultiu predominant, al taronger. Han desaparegut igualment cultius cerealícoles com el blat i ordi i, pràcticament, altres cultius com la vinya, les oliveres, les garroferes i els ametllers. També es conreen hortalisses i llegums. El regadiu s'alimenta principalment amb les aigües del riu Sellent (administrat pels propis regants), encara que també s'usen les séquies d'Escalona i Carcaixent (les dos del riu Xúquer). La propietat de la terra està molt repartida.

Política i Govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'ajuntament està format per 17 regidors: 7 de Ciutadans per Alberic, 3 d'Esquerra Unida-Iniciativa per Albuixec, 2 del Partit Socialista del País Valencià, 2 del Partit Popular, 2 de Compromís i 1 d'Alberic pel Canvi.

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Alcàntera de Xúquer
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Julio A. García Martínez	495	53,05%	5 (+1)
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana		Inmaculada Concepción Such Sanchis	241	25,83%	2 (-2)
	Compromís per Alcàntera de Xúquer	Fitxer:Bob compromis.png	Ariadna Sanchis Varoch	177	18,97%	2 (+2)
	Units per Alcàntera (UPA) (no es presentà)					(-1)
	Vots en blanc			20	1,48%
Total vots vàlids i regidors				933	100 %	9
	Vots nuls			14	1,48%
Participació (vots vàlids més nuls)				947	87,2%**
Abstenció				139*	12,8%**
Total cens electoral				1.086*	100 %**
Alcalde: Julio A. García Martínez (PSPV) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots de PSPV)
Fonts: Ministeri de l'Interior. Junta Electoral de la Zona de Xàtiva. Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcalde d'Alcàntera de Xúquer és Julio Aurelio García Martínez (PSPV).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	José Montaner Sancho	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	Agustín García Aliaga	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Josep Sanchis Martínez	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Josep Sanchis Martínez	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Antoni Such Botella	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Antoni Such Botella	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Antoni Such Botella	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Teresa Nieves Perucho Blasco	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Teresa Nieves Perucho Blasco	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	Julio Aurelio García Martínez	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	n/d	n/d	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Monuments

• Església de la Puríssima Concepció. Del segle XVII. Encara que la parròquia va ser erigida per l'Arquebisbe Tomás de Vilanova en el S.XVII, la construcció de l'actual temple és de principis del segle XX. És un edifici senzill en el seu exterior, encara que el seu interior mostra un bon exemple d'arquitectura neogòtica. Es conserva un reliquiari Lignum Crucis d'estil neoclàssic llaurat cap a finals del segle XVIII.

• Venta del Baró. Antiga fortificació amb murs de fins a un metre de gruix. Va servir també de posada i d'allotjament per a tropes.

Llocs d'interés

• El Pi de Borja. És un paratge amb una ampla zona forestal, de gran atractiu natural. Des d'allí podrà gaudir d'una cromàtica vista panoràmica de la Vall.
• Les Penyetes. Paratge a la vora del riu Xúquer d'oci i esplai. Este lloc és punt de referència per ser la meta de la típica Baixada del riu Xúquer des de la població d'Antella, celebrada tots els estius.

Festes i celebracions

• Festes patronals. Primer cap de setmana de setembre en honor a la Puríssima Concepció i al Santíssim Crist dels Afligits.
• Sant Vicent Ferrer, el dilluns després de Pasqua.

Gastronomia

El plat típic és l'arròs al forn i la paella. Els dolços típics són la Mona de Pasqüa, l'arnadí, les fogasses i els pastissets de moniato i la "coca" cristina.

Fills il·lustres

• Jose Francisco García Boscà, Moro, pilotari.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alcàntera de Xúquer

• Ajuntament d'Alcàntera de Xúquer
• Club Frontenis Alcàntera de Xúquer
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Informació sobre la Venta del Baró