5 de novembre
| << | Novembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | |
| Tots els dies | ||||||
El 5 de novembre o 5 de santandria[1] és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs. Queden 56 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1938 - Tarragona: l'aviació franquista bombardeja la ciutat.
- 1926 - Observatori Fabra, Barcelona: l'astrònom català Josep Comas i Solà descobreix el cometa 32P/Comas Solà.
- 1999 - Madrid (Espanya): s'hi promulga la llei que permetrà als pares de triar l'ordre dels dos cognoms dels fills.
- Resta del món
- 1605 - Londres (Anglaterra): hi arresten Guy Fawkes, quan -amb uns sequaços- intentava de fer esclatar el parlament anglès.
- 1757 - Rossbach (Saxònia-Anhalt, Alemanya): l'exèrcit de Prussià va guanyar la batalla de Rossbach en el curs de la Guerra dels Set Anys.
- 1838 - Hondures: aquest país se separa dels Estats Units de Centreamèrica, cosa que en desencadena la desintegració.
- 1914 - Xipre: el Regne Unit s'annexiona l'illa i, aliat amb França, declara la guerra a l'Imperi Otomà.
- 1916 - Els emperadors d'Alemanya i Àustria-Hongria proclamen el regne de Polònia.
- 1935 - els Estats Units: Parker Brothers llança al mercat el joc Monopoly.[2]
- 1937 - Adolf Hitler manté una reunió privada amb els seus generals on exposa els seus plans de guanyar "espai vital" a través de la guerra.
- 1945 - Colòmbia es converteix en membre de les Nacions Unides.
- 1992 - el Consell d'Europa aprova la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, CELRM.
- 2004 - Gaza (Palestina): els diferents grups polítics i armats palestins acorden de garantir la calma al país arran de la previsible mort d'Arafat (que s'esdevindrà l'11 de novembre del 2004).
- 2006 - Saddam Hussein, ex-president de l'Iraq, és condemnat a la forca.
- 2007 - Google llança el sistema operacional Android per telèfons mòbils.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1864 - Cienfuegos, Cubaː Montserrat Garriga Cabrero, botànica catalana (m. 1956).[3][4]
- 1881 - Lobos, Argentinaː Sara Llorens, mestra i escriptora, considerada la primera folklorista catalana (m. 1954).[5]
- 1886 - Illa, Rosselló: Josep Sebastià Pons, escriptor nord-català (m. 1962).
- 1897 - Sabadell: Xavier Sanahuja i Forgas, republicà federal català.
- 1928 - Montcada i Reixacː Ramon Calduch, cantant català (m. 2008).
- 1941 - Barcelona: Jaume Perich, humorista gràfic català (m. 1995).
- 1942 - Vila-real: Vicent Pitarch, filòleg i sociolingüista valencià.[6]
- 1948 - Vila-sacra, Alt Empordàː Maria Josepa Arnall i Juan, investigadora i professora catalana (m. 2002).[7]
- 1959 - Sabadell: Montserrat Torruella i Alsina, mezzosoprano catalana (m. 2014).[8]
- 1963 - Figueres: Montserrat Aguer i Teixidor, experta en la figura de Salvador Dalí.[9]
- 1965 - Sallent, Bages: Laura Massana i Mas, treballadora social i política catalana.[10]
- 1973 - València: Isaura Navarro i Casillas, sindicalista, advocada i política valenciana.
- 1988 - Badalona: Raúl Álvarez Genes o Auronplay, es un streamer, youtuber i humorista català.
- Resta del món
- 1607 - Colònia: Anna Maria van Schurman, pintora, gravadora, poeta i erudita germanoholandesa (m. 1678).[11]
- 1754 - Mulazzo, Itàlia: Alessandro Malaspina, oficial de l'Armada Espanyola d'origen italià.
- 1854 - Carcassona, França: Paul Sabatier, químic francès, Premi Nobel de Química de l'any 1912 (m. 1941).[12]
- 1890 - Okrouhlice, República Txeca: Jan Zrzavý, pintor, artista gràfic i il·lustrador txec.
- 1900 - Penzance, Anglaterra: Ethelwynn Trewavas, ictiòloga britànica (m. 1993).[13]
- 1913 - Darjeeling, Índia Britànica: Vivien Leigh, actriu anglesa de teatre i cinema (m. 1967).[14]
- 1917 - Challans, França: Jacqueline Auriol, aviadora francesa que va establir diversos rècords de velocitat mundials (m. 2000).[15]
- 1920 - Cambridge (Massachusetts), EUA: Douglass North, economista, Premi Nobel d'Economia de 1993 (m. 2015).
- 1923 - Jesenice, Croàcia: Biserka Cvejić, mezzosoprano sèrbia d'origen croat (m. 2021).[16]
- 1938 - Nova York, EUA: Joe Dassin, cantautor d'origen estatunidenc (m. 1980).
- 1943 - Ford Sheridan, Illinois: Sam Shepard, dramaturg, actor, director de cinema i guionista nord-americà (m. 2017).[17]
- 1945 - Atenes, Grècia: Aleka Papariga, política grega, entre 1991 i 2013 secretària general del Partit Comunista de Grècia, la primera dona a ocupar aquest càrrec.
- 1947 - Hamburg, Alemanya: Fritz Schumacher, arquitecte i urbanista.
- 1948 - Wilkes-Barre, Pennsilvània, EUA: William Daniel Phillips, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1997.
- 1952 - Dehradun, Uttarakhand, Índia: Vandana Shiva, física, filòsofa, ecologista, escriptora, i activista índia en defensa del medi ambient.
- 1960 -
- Londres: Tilda Swinton, actriu de teatre i cinema i productora britànica.[18]
- Gaza: Khalil al-Hayya, polític i líder de Hamàs.[19]
- 1963 - Los Angeles, Tatum O'Neal, actriu nord-americana.[20]
- 1968:
- Roma, Aitana Sánchez-Gijón, actriu de cinema, teatre i televisió.
- Nova York, Estats Units: Seth Gilliam, Actor nord-americà.
- 1980 -
- Ibrahim Maalouf trompetista, pianista, compositor de músiques de pel·lícules, arranjador, productor i professor de música.
- Mairena del Alcor, Sevilla: Eva María González Fernández, model, actriu i presentadora de televisió espanyola.[21]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1930 - Sabadell (Vallès Occidental): Ferran Llàcer i Carrera, precursor de l'aviació esportiva català.
- 1937 - Barcelona: Josep Mongrell i Torrent, pintor valencià (n. 1870).
- 2009 - Barcelona: Maria Oliveras i Collellmir, la primera metgessa anestesiòloga catalana (n. 1910).[22]
- 2010 - Palmaː Catalina Valls Aguiló de Son Servera, actriu i escriptora mallorquina (n. 1920).[23]
- Resta del món
- 1807 - Roma (Itàlia): Angelika Kauffmann (o Angelica Kauffmann), pintora austrosuïssa, especialitzada en la tècnica del retrat.[24]
- 1930 - Utrecht (Països Baixos): Christiaan Eijkman, metge i patòleg neerlandès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1929 (n. 1858).
- 1944 - París (França): Alexis Carrel, biòleg i cirurgià francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1912 (n. 1873).
- 1948 - Tànger: Marga d'Andurain, aventurera francesa i presumpta criminal (n. 1893).[25]
- 1956 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Art Tatum fou un pianista de jazz estatunidenc (n. 1909).[26]
- 1963 - Ciutat de Mèxic: Luis Cernuda, poeta i crític literari espanyol (m. 1902).
- 1971 - Istanbul, Turquia: Yaşar Nezihe Hanım, poetessa turca (n. 1882).[27]
- 1972 - Boise, Idaho, Estats Units: Reginald Owen, guionista, escriptor i actor britànic.
- 1975 - Nova York (EUA):: Edward Lawrie Tatum, biòleg, químic i genetista estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1958 (n. 1909).
- 1989 - Nova York (Estats Units): Vladimir Horowitz, pianista nord-americà d'origen ucraïnès (n. 1903).[28]
- 1997 - Oxford (Regne Unit): Isaiah Berlin, politòleg i historiador de les idees; és considerat com un dels principals pensadors liberals del segle xx (n. 1909).[29]
- 2010:
- Ann Arbor, EUA: Shirley Verrett, mezzosoprano afroamericana, que també cantà amb èxit papers de soprano (n. 1931).[30]
- Londres, Regne Unit: Rozsika Parker, psicoterapeuta, historiadora de l'art i escriptora britànica (n. 1945).
- 2012 - Nova York (EUA): Elliott Carter, compositor estatunidenc (n. 1908) (103 anys).[31]
- 2015 - Oslo: Nora Brockstedt, cantant noruega, primera representant del seu país, i en dues ocasions, a Eurovisió (n. 1923).[32]
Festes i commemoracions
[modifica]- Regne Unit: nit de les fogueres (bonfire night) o de Guy Fawkes, per celebrar l'intent fallit de dinamitar el parlament.
- Santoral: sants Gai d'Efes i Patrobas de Nàpols, un dels Setanta deixebles; Guerau de Besiers, bisbe; Hermenegild de Salcedo, monjo; Àngela de la Creu (a Sevilla; festivitat: 2 de març), fundadora de les Germanes de la Companyia de la Creu.
Referències
[modifica]- ↑ Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.
- ↑ «The Most Popular Game in History Almost Didn’t Pass 'Go'» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2021].
- ↑ Font i Quer, Pius. «Montserrat Garriga y Cabrero» (en castellà) pàg. 279 i 280. Collectanea Botanica (Barcelona), Vol. V, 1956. [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ «Biblioteca Digital Real Jardín Botánico Madrid RJB CSIC» (en castellà). [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ Roma, Josefina «Sara Llorens. L’aventura de la recerca dins de casa». Revista Caramella, núm 20, gener-juny 2009.
- ↑ «5 de novembre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Josepa Arnall i Juan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Concert ̟Homenatge a Montserrat Torruella». Coral Belles Arts de Sabadell, 08-12-2014. [Consulta: 24 maig 2024].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009, p. 37.
- ↑ «I. Sra. Laura Massana Mas». Parlament de Catalunya. [Consulta: setembre 2020].
- ↑ «Ontdek etser, graveur (prentmaker), glasgraveur Anna Maria van Schurman» (en neerlandès). RKD. Rijksbureau voor Kunsthistorische Documentatie - Institut Holandès d'Història de l'Art, 25-01-1992 (modificat: 2022-09-12). [Consulta: 17 setembre 2022].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Paul Sabatier» (en francès). [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ Greenwood, Humphry «Obituary: Ethelwynn Trewavas» (en anglès). The Independent, 21-08-1993.
- ↑ «Vivien Leigh» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Jacqueline Auriol, Top French Test Pilot, 82». New York Times, 17-02-2000, pàg. 25, secció C.
- ↑ «Mezzosopranistin Biserka Cvejic gestorben» (en ge). Klassik.com. [Consulta: 26 setembre 2023].
- ↑ «Sam Shepard | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 27 novembre 2020].
- ↑ «Tilda Swinton | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «Khalil al-Hayya» (en anglès). All For Palestine. [Consulta: 19 octubre 2024].
- ↑ «Tatum O’Neal | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «Eva González» (en castellà). Bekia. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Maria Oliveras i Collellmir | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ G., P. «Catalina Valls Aguiló». El Punt Avui, 06-11-2010. [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ «Angelica Kauffmann» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 setembre 2021].
- ↑ d’Andurain, Julie. «Marga d’Andurain (1893-1948), une occidentale d’avant-garde en Orient» (en francès). Les clés du Moyen-Orient, 18-01-2012. [Consulta: 30 abril 2023].
- ↑ «Art Tatum | American musician» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ Nurcà, Ankay. «Yaşar Nezihe» (en turc). Türk Edebiyatı İsimler, 13-11-2020. [Consulta: 6 octubre 2021].
- ↑ «Vladimir Horowitz | Russian pianist» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «Sir Isaiah Berlin | British historian» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Shirley Verrett, cantant nord-americana de sorprenent amplitud i profunditat, de 79 anys, ha mort». Opera News, 05-11-2010. Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Elliott Carter». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Rico, Vicente; Velasco, Javier; Fabelo, Rubén. «La primera representante noruega Nora Brockstedt fallece a los 92 años». Eurovision Spain. [Consulta: 19 setembre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 5 de novembre
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:5 de novembre.