Màhdides
Els màhdides foren una dinastia que va governar a Zabid (Iemen) des la primera meitat del segle XII fins al 1174. Pretenia descendir dels Tubba himyarites preislàmics.
Emirs:
- Ali ibn Mahdi revoltat 1143-1159, conquesta Zabid el 1159
- Mahdi ibn Ali 1159-1163 (fill)
- Abd al-Nabi ibn Ali 1163-1164 (germà)
- Abdallah ibn Ali 1164 (germà)
- Abd al-Nabi ibn Ali 1164-1174 (segona vegada)
- Conquesta egípcia 14 de maig de 1174
[modifica] Doctrina
La doctrina màhdida seguia el madhhab hanafita però considerava el pecat com una infidelitat i per tant subjecte a pena de mort, el que l'acostava als kharigites. Tots els que rebutjaven els seus ensenyaments eren subjectes a la pena capital. També ho eren els que bevien vi, cantaven o tenien relacions sexuals il·licites. Els bens eren propietat comuna i hi havia d'haver un dipòsit de cavalls, equipaments militars i altres bens comuns per la guerra. No obstant el emir Abd al-Nabi ibn Ali era privadament un borratxo i homosexual (al menys efeminat) i no tenia altre finalitat que el saqueig per conquerir el mon. Els aiubites el van acusar de kharigisme com a causa de la conquesta del territori màhdida.