17 de setembre
| << | Setembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs. Queden 105 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1473 - Perpinyà: Signatura de la Pau de Perpinyà.[1]
- 1566 - Concili de Trento, es signaren els decrets que excloïen de les cerimònies religioses les veus efeminades dels cantors, Reforma Tridentina Musical.
- 1705, Montjuïc, Barcelona: Final de la Batalla de Montjuïc amb victòria del bàndol austriacista en el curs de la Guerra de Successió Espanyola.
- 1793 - Paretstortes (el Rosselló): L'exèrcit francès guanya en la batalla de Paretstortes durant la guerra Gran-
- 1801 - Alberic (la Ribera Alta): s'hi esdevé una revolta antisenyorial.
- 1976 - El Prat de Llobregat: Una manifestació amb 25.000 assistents, la més multitudinària de la història del municipi, protesta contra el desviament del Llobregat.
- 1991 - Badalona: s'inaugura el Pavelló Olímpic (o Palau Municipal d'Esports), amb un partit de bàsquet entre el Joventut de Badalona i l'Aris de Salònica.[2]
- Resta del món
- 1176 - prop del Llac Beyşehir, Frígia (Imperi Romà d'Orient): s'esdevé la batalla de Miriocèfal, amb victòria del Soldanat de Rum.
- 1787 - Es completa la Constitució dels Estats Units.
- 1809 - Hamina (Finlàndia): Suècia i l'Imperi Rus signen el Tractat de Fredrikshamn que posa fi a la Guerra finlandesa. Suècia, en aquest cedeix els territoris que compondran el Gran Ducat de Finlàndia que passarà mans de l'Imperi Rus que va permetre que els finesos continuessin gaudint de les seves institucions i administració.[3]
- 1939 - L'Exèrcit Roig envaeix la Polònia oriental, d'acord amb el Pacte Mólotov-Ribbentrop
- 1944 - Els aliats llancen l'Operació Horta
- 1948 - Jerusalem: Membres de Lehi assassinen el mitjancer de l'ONU comte Folke Bernadotte.
- 1949 - S'estrena el curt d'animació "Fast and Furry-ous" on hi apareixen per primer cop el Coiot i el Correcamins dels estudis Warner Bros.
- 1978 - Pau de Camp David, signada entre Israel i Egipte.[4]
- 1983 - Watertown, Nova York, Estats Units: Vanessa Williams és la primera afroamericana que esdevé Miss Amèrica.
- 2004 - Fal·luja i Ramadi (l'Iraq): exèrcit nord-americà bombardeja intensament aquestes ciutats i hi provoca una seixantena de morts.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1873 - Barcelona: Norbert Font i Sagué, geòleg, espeleòleg, naturalista i escriptor que introduí l'espeleologia a Catalunya.
- 1904 - Barcelona: Miquel Brasó, historiador i arqueòleg gracienc.[5]
- 1939 - Palma: Maria Lluïsa Suau, periodista pionera balear.[6]
- 1953 - Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat): Joan Isaac, cantant i compositor.
- 1949 - Tremp, Pallars Jussà, Lleida: Maria Barbal i Farré, escriptora catalana.[7]
- 1954 - Barcelona: Dolors Genovès i Morales, periodista i historiadora catalana, directora de documentals històrics.[8]
- 1956 - Barcelona: Max, pseudònim de Francesc Capdevila i Gisbert, artista català en els camps de l'activitat gràfica: il·lustració, disseny i còmic.
- 1961 - Sant Climent de Llobregat: María Isabel Salud Areste, política espanyola.[9]
- 1968 - Bellcaire d'Empordà, Baix Empordà, Girona: Tito Vilanova, jugador i entrenador de futbol.
- Resta del món
- 1688 - Torí, Savoia: Maria Lluïsa de Savoia, reina d'Espanya (m. 1714).[10]
- 1743 - Ribemont, França: Nicolas de Condorcet, Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marquès de Condorcet, matemàtic, filòsof i polític (m. 1794).
- 1767 - París, França: Henri-Montan Berton, compositor francès (m. 1844).[11]
- 1826 - Jameln: Bernhard Riemann, matemàtic (m. 1866).[12]
- 1852 - Almeirim: Ernesto Júlio de Carvalho e Vasconcelos, militar de l'armada portuguesa, enginyer, explorador i geògraf portuguès.
- 1869 - Stavanger, Noruega: Christian Lous Lange, historiador, Premi Nobel de la Pau de 1921 (m. 1938).
- 1883 - Rutherford, Nova Jersey (EUA): William Carlos Williams, poeta estatunidenc (m. 1963).[13]
- 1884 - Elmira, Nova York: Charles Griffes, pianista i compositor nord-americà (m. 1920).[14]
- 1885 - Simplon Village, Suïssa: Josef Escher, polític suís (m. 1954)
- 1903 - Pittsburgh, Estats Units: Dolores Costello, actriu estatunidenca.[15]
- 1904 - Olomouc, Moràvia: Edgar G. Ulmer, cineasta (m. 1972).[16]
- 1909 - Madrid: María Lacrampe, infermera socialista espanyola (m. 1994).[17]
- 1913 - Görlitz, Silèsia (Alemanya): Mira Lobe, escriptora austríaca de més d'un centenar de llibres infantils (m. 1995).[18]
- 1918 - Belfast, Irlanda: Hayyim Herzog o Chaim Herzog (חיים הרצוג) militar de l'Exèrcit britànic i el Tsahal. Posteriorment, va esdevindre el sisè President d'Israel, entre 1983 i 1993 (m. 1997).[19]
- 1922 - Ícolo e Bengo (Àfrica Occidental Portuguesa): Agostinho Neto, poeta i polític, fundador del MPLA i primer president d'Angola (m. 1979).[20]
- 1923 - Mount Olive (Alabama) (EUA): Hank Williams, 1953; fou un cantant, compositor i músic estatunidenc.
- 1929
- Buenos Aires, Argentina: Guillermo Roux, pintor argentí. (m.2021)
- West Kensington (Anglaterra): Stirling Moss, pilot de curses automobilístiques anglès (m. 2020).[21]
- 1930 - Hereford, Texas, Estats Units: Edgar Mitchell ,astronauta estatunidenc (m. 2016).[22]
- 1931 - Nova York, Estats Units: Anne Bancroft, actriu i directora estatunidenca (m. 2005).[23]
- 1935 - La Junta, Colorado (EUA): Ken Kesey escriptor estatunidenc (m. 2001).[24]
- 1943 - Perusa, Itàliaː Donatella Moretti, cantant italiana que enregistrà un disc en català, compartit amb tres cantants més.[25]
- 1950:
- Santiago de Xile: Soledad Alvear, advocada, acadèmica i política xilena; ha estat senadora, ministra i precandidata a presidenta.[26]
- Vadnagar (Índia): Narendra Modi, polític indi, Primer Ministre de l'Índia.[27]
- 1955 - Buenos Aires: Patricia Breccia, dibuixant i historietista argentina.[28]
- 1958 - Marsella, França: Joan Carles Martí i Casanova, escriptor i activista cultural valencià.[29]
- 1960 - Londres, Regne Unit: Damon Hill, pilot de Fórmula 1, campió del món l'any 1996.[30]
- 1962 - Sydney, Austràlia: Baz Luhrmann, director i productor de cinema australià conegut sobretot per la seva Trilogia de Teló Vermell.[31]
- 1968 - Chicago, Illinois, Estats Units: Anastacia Lynn Newkirk, coneguda simplement com a Anastacia, cantant i compositora estatunidenca.
- 1971 - Brezno, Txecoslovàquia: Adriana Karembeu, nascuda Adriana Sklenaříková, model, actriu
- 1976 - Celle, Alemanya: Feleknas Uca, política iazidita; ha estat eurodiputada per Alemanya i després diputada a Turquia.[32]
- 1979 - Ferrol, Galícia, Espanya: Nacho Novo, futbolista gallec
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1281 - Barcelonaː Agnès de Peranda, religiosa fundadora del primer convent de clarisses de Barcelona.[33][34]
- 2006 - Barcelona: Xavier Valls i Subirà, pintor català, pare de Manuel Valls i Galfetti.
- 2013 - Barcelona: Martí de Riquer i Morera, humanista, especialista en literatura medieval i trobadoresca i expert en el segle d'or espanyol i El Quixot.
- 2014 - Barcelona: Carme Barba i Corominas, mestra i pedagoga catalana (n. 1946).[35]
- 2017 -
- Barcelona, Barcelonès: Antoni Domènech Figueras, filòsof català.
- Barcelona, Barcelonès: Ricard Pedrals i Blanxart, capellà i pedagog català.
- Resta del món
- 705 - Lieja, Valònia: Lambert de Lieja, bisbe cristià.
- 1179 - Bingen am Rhein: Hildegarda de Bingen, abadessa benedictina, científica, escriptora, mística i compositora, primera persona al món de qui es conserva música escrita.[36]
- 1322 - Ieper, Flandes: Robert III de Flandes, conegut com Robert de Béthune o El Lleó de Flandes, comte de Flandes (n. 1249).[37]
- 1665 - Madrid, Castella: Felip IV de Castella, monarca d'Espanya.
- 1771 - Liorna (Itàlia): Tobias Smollett, escriptor i poeta escocès (n. 1721).[38]
- 1877 - Melbury, Dorset (Anglaterra): William Henry Fox Talbot, inventor anglès, i pioner de la fotografia (n. 1800).[39]
- 1883 - Madridː Àngela Grassi, escriptora del Romanticisme i directora de revistes (n. 1826).[40]
- 1907 - Londresː Edmonia Lewis, escultora americana (n. 1844).
- 1936 - Miribel-les-Échelles, França: Henry Louis Le Châtelier, químic francès.
- 1942 - Gloucester, Massachusetts: Cecilia Beaux, pintora retratista de societat nord-americana (n. 1855).[41]
- 1945 - Londres (Anglaterra): Charles Edward Spearman, psicòleg anglès (n. 1863).[42]
- 1948 - Nova Yorkː Ruth Benedict, antropòloga nord-americana (n. 1887).[43]
- 1961 -İmrali (Turquía): Adnan Menderes, polític turc ,Primer Ministre de Turquia de 1950 a 1960.(n. 1899).[44]
- 1964 - Londres (Anglaterra): Clive Bell, crític d'art anglès.(n. 1881).[45]
- 1966 - Heidelberg, Alemanya: Fritz Wunderlich, tenor alemany (n. 1930).
- 1980 -
- Milà, Itàlia: Bianca Stagno Bellincioni, cantant i actriu italiana (n. 1888).[46]
- Asunción, Paraguai: Anastasio Somoza Debayle, dictador nicaragüenc (n. 1925).[47]
- 1988 - Viena, Àustria: Hilde Gueden, soprano austríaca, una de les més apreciades intèrprets de Strauss i Mozart.
- 1994 - Londres: Karl Popper, filòsof i sociòleg austríac. Premi Internacional Catalunya del 1989. (n. 1902).
- 1996 - Berlin (Maryland) (EUA): Spiro Agnew, polític estatunidenc, vicepresident dels Estats Units (1969 - 1973) (n. 1918).[48]
- 1997 - Rancho Mirage, Califòrnia (EUA): Red Skelton, actor estatunidenc (n. 1913).[49]
- 2009 - Manhattan, EUA: Leon Kirchner, compositor estatunidenc (n. 1919).[50]
- 2014 - Montevideo, Uruguai: China Zorrilla, actriu uruguaiana (n. 1922).[51]
Festes i commemoracions
[modifica]- Santa Agatòclia (màrtir), festa major de Mequinensa (el Baix Cinca).
- Santoral: sants Míriam, profetessa; Agatòclia (màrtir); Sàtir de Milà; Coloma de Còrdova, màrtir; Hildegarda de Bingen abadessa; Martí de Finojosa, abat i bisbe de Sigüenza; Robert Bellarmino, cardenal; Lambert de Lieja, bisbe; Pere Arbués, màrtir; beat Stanislaus Papczyński, fundador de la Congregació dels Clergues Marians; beat Joan Duns Escot, religiós; serventes de Déu Agnès de Peranda i Clara de Porta, clarisses; servent de Déu Giuseppe De Piro.
- Santa Sofia màrtir
Referències
[modifica]- ↑ «tractat de Perpinyà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ «Badalona estrenó su catedral del baloncesto». La Vanguardia, 18-09-1991, portada i pàg. 38.
- ↑ «Treaty of Hamina | Scandinavian history» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «Camp David Accords | Summary, History, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1904, número de registre 9520.
- ↑ «Currículum guardonats. Premis Ramon Llull 2008. Maria Lluïsa Suau». Govern de les Illes Balears. Dia de les Illes Balears - Medalla d'Or i Premis Ramon Llull. [Consulta: 17 juliol 2024].
- ↑ «Maria Barbal i Farré | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Dolors Genovès i Morales | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ «XII Legislatura (2016-2019). Salud Areste, María Isabel». Congrés dels Diputats. [Consulta: juliol 2020].
- ↑ «Persona - Saboya, María Luisa Gabriela de (1688-1714, reina consorte de España)». Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Bernhard Riemann |» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «William Carlos Williams | Biography, Poems, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ «Charles Griffes | American composer» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ Shulman, Terry Chester. Film's First Family: The Untold Story of the Costellos (en anglès). University Press of Kentucky, 2019-10-08, p. 25. ISBN 978-0-8131-7811-0.
- ↑ «Edgar G. Ulmer | American director» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ «Lacrampe Iglesias, María» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑ Gastgeber, Christian. «Simposi internacional Mira Lobe (1913-1995)». Science. Orf.at. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Chaim Herzog | president of Israel» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ «Notice de personne "Neto, Agostinho"». Biblioteca Nacional de França. [Consulta: 2 setembre 2022].
- ↑ «Stirling Moss | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ «Edgar Mitchell | American astronaut» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ «Anne Bancroft | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ «Ken Kesey | American author» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ Clemente, Federico; Palmesi, Daniele. «Moretti Donatella» (en italià). TotoTruffa2002. Arxivat de l'original el 2021-08-05. [Consulta: 5 agost 2021].
- ↑ Filippi, Emilio. La clase política chilena (en castellà). Pehuén Editores Limitada, 2006, p. 45 i 46. ISBN 978-956-16-0411-7 [Consulta: 1r novembre 2021]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-07-24. [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ «Narendra Modi | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ «Patricia Breccia» (en anglès). Lambiek. Comiclopedia, 04-04-2011. [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ «Joan-Carles Martí i Casanova». Compromís. [Consulta: 20 juliol 2022].
- ↑ «Damon Hill profile». motorsport.com. [Consulta: 3 setembre 2020].
- ↑ «Baz Luhrmann». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 2 setembre 2022].
- ↑ «Feleknas UCA. 6th parliamentary term» (en anglès). European Parliament. [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ Jornet i Benito, Núria. «Agnès de Peranda i Clara de Januaː realitat històrica». A: Sant Antoni i Santa Clara de Barcelonaː origen d'un monestir i configuració d'un arxiu monàstic (1236-1327) (tesi). Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, 2005, pàg. 134.
- ↑ Sampietro, Albert. «Agnès de Peranda» (en castellà), 17-06-2014. [Consulta: 6 agost 2021].
- ↑ «Carme Barba: mestra i pedagoga digital». Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya (COPEC), 17-09-2014. [Consulta: 9 agost 2024].
- ↑ Marvelly, Paula. «Hildegard of Bingen: Sibyl of the Rhine - The Culturium -» (en anglès americà), 12-11-2015. [Consulta: 16 juliol 2024].
- ↑ «Robert de Bethune». Find a Grave. [Consulta: 2 setembre 2022].
- ↑ «Tobias Smollett | Scottish novelist» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ «William Henry Fox Talbot | Biography, Invention, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ «esquela de Doña Angela Grassi y Techi». La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año XXXIV Número 9309 -, 17-09-1887, pàg. 4.
- ↑ Kuiper, Kathleen. «Cecilia Beaux» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ «Charles E. Spearman | British psychologist» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ «Ruth Benedict» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ «Adnan Menderes | prime minister of Turkey» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ «Clive Bell | British critic» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ «Bianca Stagno Bellincioni». IMDb. [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ «Somoza, asesinado en su exilio de Paraguay». El País, 18-09-1980 [Consulta: 3 setembre 2020].
- ↑ «Spiro Agnew | Biography, Scandal, & Resignation» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ «Red Skelton | Biography, TV Show, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ «Leon Kirchner | American composer» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ Mur, Robert «Primera actriz de la Xirgu». La Vanguardia, 20-09-2014.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:17 de setembre.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 17 de setembre