23 de setembre

<<	Setembre 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
						1r
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30
Tots els dies

El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs. Queden 99 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments[modifica]

Països Catalans

1938 - Les Brigades Internacionals, després d'haver participat en diverses batalles de la Guerra civil espanyola, es retiren a conseqüència de les pressions del Comitè de No-intervenció.
2001 - Barcelona: Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva història el 3 de 9 amb folre.
2011 - Tarragona: La Colla Jove Xiquets de Tarragona carrega per primer cop en la seva història el 5 de 9 amb folre, el seu primer gamma extra.

Resta del món

1803 - Assaye (Maharashtra, Índia): els britànics obtenen una victòria definitiva a la batalla d'Assaye contra els marathes i els francesos en el curs de la Segona Guerra Anglo-Maratha
1868 – Puerto Rico declara la seva independència d'Espanya.
1918 - Primera Guerra Mundial: el Regne Unit ocupa la ciutat de Haifa, llavors part de l'Imperi Otomà.
1957 - Little Rock (Estats Units): Enfrontaments contra manifestants negres que reclamaven l'aplicació de la llei contra la discriminació racial a les escoles.^[1]
1973 – Juan Perón retorna al poder a l'Argentina.
2002 – Es llança la versió 0.1 del Mozilla Firefox, anomenada Phoenix.
2007 - Nivelles (Bèlgica): La Selecció Valenciana de Pilota es proclama Campiona Absoluta als VII Campionats Europeus de Pilota.

Naixements[modifica]

Països Catalans

1874 - Peralada, l'Alt Empordà: Josep Serra i Bonal, músic compositor, renovador de la sardana (m. 1939).
1887 - Lleida, Segrià: Salvador Seguí i Rubinat, conegut com el «Noi del Sucre», anarcosindicalista (m. 1923)^[2]
1892 - Xera, Serransː Llibertat Ródenas, sindicalista valenciana d'ideologia anarquista (m. 1970).^[3]
1893 - Barcelona: Carles Riba i Bracons, escriptor i humanista català (m. 1959).^[4]
1895 - Barcelona: Concepció Callao, contralt i professora de cant catalana (m. 1959).
1912 - Almansa, Albaceteː Matilde Llòria, poeta valenciana que desenvolupà la seua obra en català, castellà i gallec (m. 2002).^[5]
1930 - Premià de Dalt, Maresme: Albert Manent i Segimon, escriptor català (m. 2014).
1932 - Barcelonaː Maruxa Vilalta, dramaturga i directora de teatre mexicana d'origen català (m. 2014).^[6]
1943 - Barcelona: Montserrat Ros i Ribas, hel·lenista, editora i traductora catalana (m. 2018).^[7]
1944 - Gerri de la Sal, Pallars Sobirà: Carles Canut i Bartra, actor català (m. 2018).
1949 - Alacant: Juan Manuel Asensi Ripoll, conegut com a Asensi, futbolista valencià.
1954 - Saidí, Baix Cinca: Mercè Ibarz Ibarz, escriptora catalana.
1958 - Barcelona: Àngels Aymar i Ragolta, dramaturga, directora de teatre i actriu catalana.^[8]
1982 - Barcelona: Aina Clotet, actriu catalana de teatre, cinema i televisió.

Resta del món

771 aC - Alba Longa: Ròmul i Rem, fundadors i primer rei de Roma.
63 aC - Roma o Velitrae: August, considerat el primer emperador romà.
1596 - Alkmaar, Països Baixos: Joan Blaeu, cartògraf holandès (m. 1673).
1599 - Hasselt (Principat de Lieja), Joannes Mantelius, monjo agustí, historiador, compositor
1812 - Brampton, Cumberland, Anglaterra: George Routledge, editor anglès (m. 1888).
1838 - Homer, Ohio: Victòria Woodhull, líder estatunidenca del moviment sufragista.^[9]
1843 - Nova York: Emily Warren Roebling, enginyera al capdavant de la construcció del Pont de Brooklyn (m.1903).^[10]
1865 - Bessines-sur-Gartempe, Llemosí: Suzanne Valadon, pintora impressionista francesa (m. 1938).^[11]
1880 - Kilmaurs, Escòcia: John Boyd Orr, biòleg i polític escocès, Premi Nobel de la Pau de 1949 (m. 1971).
1901 - Praga, Imperi Austrohongarès: Jaroslav Seifert, escriptor txecoslovac, Premi Nobel de Literatura (m. 1986).
1915 - Pittsburgh, Pennsilvània (EUA): Clifford Shull, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1994 (m. 2001).
1916 - Maglie, Itàlia: Aldo Moro, primer ministre d'Itàlia (m. 1978).
1920 - Brooklyn, Nova York, Estats Units: Mickey Rooney, actor, director, productor, guionista i compositor estatunidenc (m. 2014).
1926 - Hamlet, North Carolina (EUA):John Coltrane, saxofonista i compositor estatunidenc de jazz.(m. 1967).^[12]
1930 - (Albany, Geòrgia, (EUA): Ray Charles, cantant, músic i compositor estatunidenc.(m. 2004).^[13]
1934 - Monfalcone, Itàlia: Gino Paoli, músic i compositor italià.
1938 - Viena, Àustria: Romy Schneider, actriu austríaca (m. 1982).
1943 - Madrid, Espanya: Julio Iglesias, cantant espanyol.
1949 - Long Branch, Nova Jersey, EUA: Bruce Springsteen, cantant, compositor i guitarrista de rock estatunidenc.
1958 - Arezzo, Itàlia: Giorgio Nardone, psicòleg i psicoterapeuta italià.
1982 - Bonn: Alemanya, Natalie Horler, cantant, de Eurodance, Eurotrance, i Electropop, participant d'Eurovisió 2013, amb la cançó Glorious, amb el nom de Cascada.
1988 - Tandil, Argentina: Juan Martín del Potro, jugador de tennis argentí.

Necrològiques[modifica]

Països Catalans

1461 - Barcelona: Carles de Viana per problemes de salut, amb la sospita del possible enverinament promogut per Joana Enríquez.
1865 - Barcelona: Isolina Porcell i Mas, actriu i soprano catalana (n. 1837).^[14]
1961 - Valldemossaː Pilar Montaner i Maturana, pintora mallorquina (n. 1876).^[15]
1973 - Madrid: Manuel Borgunyó i Pla, compositor, director coral i pedagog musical (n. 1884).
1992 - En un avió, camí de Madrid: Mary Santpere, actriu, vedet i humorista catalana.^[16]
2011 - Barcelona: Maria Teresa Batlle i Fabregat, soprano lírica catalana (n. 1926).^[17]
2012 - Manāslu, Nepal: Martí Gasull i Roig, activista de la llengua catalana (n. 1969).
2014 -
- Barcelona: Teresa Rovira i Comas, bibliotecària catalana.^[18]
- Dreuxː Antònia Fontanillas Borràs, militant anarcosindicalista i lluitadora antifranquista catalana, morta a l'exili (n. 1917).^[19]

Resta del món

1780 - París: Marie-Anne de Vichy-Chamrond, marquesa du Deffand, escriptora i tertuliana francesa (n. 1697).^[20]
1835 - Puteaux (França): Vincenzo Bellini, compositor d'òpera italià (n. 1801).^[21]
1836 - Manchesterː Maria Malibran, compositora i cantant d'òpera que gaudí d'una fama i renom inaudits en la seva època (n. 1808).^[22]
1870 - Canes (França): Prosper Mérimée, escriptor i historiador francès (n. 1803).
1887 - Curicó (Xile): Miquel Xancó i Panyella, claretià missioner.
1889 - Londres (Anglaterra): Wilkie Collins, escriptor britànic (n. 1824).
1929 - Göttingen (Alemanya): Richard Adolf Zsigmondy, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1925 (n. 1865).
1932 - Chittagong, Bangladeshː Pritilata Waddedar, revolucionària i activista per la independència d'Índia (n. 1911).^[23]
1939 - Londres (Anglaterra): Sigmund Freud, psiquiatre austríac, fundador de la psicoanàlisi, mor a l'exili d'un càncer de boca.
1971 - Princeton (Nova Jersey, Estats Units): James Alexander, matemàtic estatunidenc (n. 1888).
1973 - Santiago (Xile): Pablo Neruda, poeta, premi Nobel de Literatura i diplomàtic xilè.
1975 - Londres: Ian Hunter, actor britànic.
1987 - Washington DC (EUA): Bob Fosse, ballarí i coreògraf estatunidenc (n. 1927).^[24]
2006 - Norfolk (Anglaterra): Malcolm Arnold, compositor britànic.
2013 - Lafayette Hill (Pennsilvania): Ruth Patrick, botànica i limnòloga estatunidenca, pionera en l'estudi de les diatomees com a indicadors de la qualitat de l'aigua.
2018 - Sha Tin (Hong Kong) : Charles Kao, enginyer electrònic i Premi Nobel de Física l'any 2009.
2020 - Ramatuela, França: Juliette Gréco, cantant i actriu francesa (n. 1927).^[25]

Festes i commemoracions[modifica]

Festa de l'equinocci de tardor en molts llocs del Japó com Tòquio.
Festes de Santa Tecla de Tarragona; Festes de Santa Tecla de Sitges.
Dia de la Visibilitat Bisexual.

Santoral[modifica]

Sants Rebeca, mare; Zacaries i Elisabet, pares de Joan el Baptista; Sant Llí, (bisbe de Roma); Tecla d'Iconi, màrtir; Leudoví de Trèveris, bisbe; Pius de Pietrelcina, caputxí; beata Maria Josefa del Río Messa, màrtir (1936).

Efemèrides astronòmiques[modifica]

Equinocci de tardor, acaba l'estiu i comença la tardor o primavera d'hivern.

Referències[modifica]

↑ «Efemérides» (en castellà). La Vanguardia, 1-2 gener 2007, pàg. 27.
↑ Diez, Xavier. El pensament polític de Salvador Seguí. Barcelona: Virus Editorial, 2016, p. 267. ISBN 9788492559725.
↑ Dalmau i Ribalta, Antoni «Retrats d’anarquistes igualadins i anoiencs (i VIII). Josep Viadiu i Valls (1890-1973), publicista i director de Solidaridad Obrera». Revista d'Igualada, NÚM. 33, desembre 2009, pàg 51-52 (i nota 60).
↑ «Carles Riba,1893-1959. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 5 maig 2020].
↑ Les Cinc branques: poesia femenina catalana. 1. ed. Barcelona: Albert i Corp, 1975. ISBN 84-400-8407-2.
↑ «Maruxa Vilalta i Soteras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 juny 2020].
↑ «Montserrat Ros i Ribas | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 agost 2023].
↑ «Àngels Aymar i Ragolta | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 agost 2023].
↑ «Victoria Woodhull» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 agost 2023].
↑ «Emily Warren Roebling» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 28 juliol 2023].
↑ «Suzanne Valadon» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 juliol 2020].
↑ «John Coltrane | Biography, Songs, & Albums» (en anglès). [Consulta: 23 setembre 2021].
↑ «Ray Charles | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 setembre 2021].
↑ Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1865, número de registre 7126.
↑ «Pilar Montaner. Exposició bibliogràfica». Biblioteca de Cort i Ajuntament de Palma, març 2016. Arxivat de l'original el 2021-08-07. [Consulta: agost 2021].
↑ Ciurans, Enric. «Mary Santpere». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 5 febrer 2024].
↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 23-12-2011, pàg. 40.
↑ «Teresa Rovira i Comas | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 novembre 2023].
↑ «Antònia Fontanillas Borràs – CGTCatalunya». [Consulta: 2 abril 2022].
↑ «Marie de Vichy-Chamrond, marquise du Deffand» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 juliol 2020].
↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
↑ «Maria Malibran». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 març 2020].
↑ «Pritilata's 100th birthday today» (en anglès). The Daily Star, 05-05-2011. [Consulta: març 2021].
↑ «Bob Fosse | Biography, Style, Musicals, Movies, Awards, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 setembre 2021].
↑ Mortaigne, Véronique «La chanteuse Juliette Gréco est morte» (en francès). Le Monde.fr, 23-09-2020.

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:23 de setembre.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 23 de setembre

[LVAN-1] «Efemérides» (en castellà). La Vanguardia, 1-2 gener 2007, pàg. 27.

[2] Diez, Xavier. El pensament polític de Salvador Seguí. Barcelona: Virus Editorial, 2016, p. 267. ISBN 9788492559725.

[3] Dalmau i Ribalta, Antoni «Retrats d’anarquistes igualadins i anoiencs (i VIII). Josep Viadiu i Valls (1890-1973), publicista i director de Solidaridad Obrera». Revista d'Igualada, NÚM. 33, desembre 2009, pàg 51-52 (i nota 60).

[4] «Carles Riba,1893-1959. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 5 maig 2020].

[5] Les Cinc branques: poesia femenina catalana. 1. ed. Barcelona: Albert i Corp, 1975. ISBN 84-400-8407-2.

[6] «Maruxa Vilalta i Soteras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 juny 2020].

[7] «Montserrat Ros i Ribas | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 agost 2023].

[8] «Àngels Aymar i Ragolta | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 agost 2023].

[9] «Victoria Woodhull» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 agost 2023].

[10] «Emily Warren Roebling» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 28 juliol 2023].

[11] «Suzanne Valadon» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 juliol 2020].

[12] «John Coltrane | Biography, Songs, & Albums» (en anglès). [Consulta: 23 setembre 2021].

[13] «Ray Charles | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 setembre 2021].

[14] Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1865, número de registre 7126.

[15] «Pilar Montaner. Exposició bibliogràfica». Biblioteca de Cort i Ajuntament de Palma, març 2016. Arxivat de l'original el 2021-08-07. [Consulta: agost 2021].

[16] Ciurans, Enric. «Mary Santpere». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 5 febrer 2024].

[17] «Necrológicas». La Vanguardia, 23-12-2011, pàg. 40.

[18] «Teresa Rovira i Comas | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 novembre 2023].

[19] «Antònia Fontanillas Borràs – CGTCatalunya». [Consulta: 2 abril 2022].

[20] «Marie de Vichy-Chamrond, marquise du Deffand» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 juliol 2020].

[21] Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.

[22] «Maria Malibran». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 març 2020].

[DS-23] «Pritilata's 100th birthday today» (en anglès). The Daily Star, 05-05-2011. [Consulta: març 2021].

[24] «Bob Fosse | Biography, Style, Musicals, Movies, Awards, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 setembre 2021].

[25] Mortaigne, Véronique «La chanteuse Juliette Gréco est morte» (en francès). Le Monde.fr, 23-09-2020.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]