Sumeri: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 9: Línia 9:
|iso3=sux
|iso3=sux
}}
}}
El '''sumeri''' ({{unicode|&#x12174;&#x120a0;}} EME.GIR<sub>15</sub> "llengua nadiua") va ésser parlat pels [[sumeris]], al sud de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]], des d'almenys el 4 mil·lenni aC. Va ser de mica en mica substituït per l'[[accadi]] com a llengua parlada a començaments del segon mil·lenni aC, però continuà essent utilitzat com llengua sagrada, cerimonial, literària i científica a Mesopotàmia fins al primer segle dC. Aleshores va ésser oblidat fins al {{segle|XIX|s}}. El sumeri és una llengua aïllada, no relacionada amb l'accadi (la qual comprèn el [[babiloni]] i l'[[assiri]]) ni amb l'[[arameu]], ambdues semítiques, ni amb l'[[Llengua elamita|elamita]].<ref>{{GEC|0212117|sumeri}}</ref>
El '''sumeri''' ({{unicode|&#x12174;&#x120a0;}} EME.GIR<sub>15</sub> "llengua nadiua") era la llengua dels [[sumeris]], al sud de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]], des d'almenys el 4 mil·lenni aC. Va ser de mica en mica substituït per l'[[accadi]] fins a deixar de parlar-se al començament del segon mil·lenni aC. Però va continuar com a llengua religiosa, cerimonial, literària, i científica fins al primer segle dC. Aleshores va ésser oblidat fins al {{segle|XIX|s}}. És una llengua aïllada, no relacionada ni amb l'accadi (que inclou el [[babiloni]] i l'[[assiri]]) ni amb l'[[arameu]], totes dues semítiques, ni amb l'[[Llengua elamita|elamita]].<ref>{{GEC|0212117|sumeri}}</ref>


== Cronologia ==
== Cronologia ==
La cronologia del sumeri escrit pot ésser dividida en diversos períodes.
El sumeri escrit cinc períodes:


* Sumeri arcaic 3100–2600/2500 AC
* Sumeri arcaic: 3100–2600/2500 aC
* Sumeri clàssic o sumeri estàndard— 2600/2500–2300/2200 AC
* Sumeri clàssic o sumeri estàndard: 2600/2500 – 2300/2200 aC
* Neo-sumeri 2300/2200 – 2000 AC
* Neo-sumeri: 2300/2200 – 2000 aC
* Sumeri tardà 2000 – 1800/1700 AC
* Sumeri tardà: 2000 – 1800/1700 aC
* Postsumeri - 1800/1700 - 100 AC
* Postsumeri: 1800/1700 - 100 aC



Tot i això, algunes versions de la cronologia consideren que el sumeri tardà ha d'ésser inclòs dins del postsumeri. El mot "postsumeri" designa el període a partir del qual la llengua ja s'ha extingit i només la feien servir els babilonis i assiris com a [[llengua litúrgica]] i [[llengua clàssica]]. L'extinció ha estat sempre datada al mateix temps que la caiguda de la [[tercera dinastia d'Ur]], el darrer estat predominantment sumeri a Mesopotàmia vers el 2000 AC. Nogensmenys, alguns estudiosos creuen que el sumeri va persistir com a llengua parlada a una petita regió del sud ([[Nippur]]) fins al 1700 AC. És una sort que hi hagi tants textos bilingües sumeri-accadi del període del sumeri tardà.
Algunes versions inclouen el sumeri tardà dins del postsumeri. El mot "postsumeri" vol dir que la llengua ja s'ha extingit, i només la feien servir els babilonis i els assiris com a [[llengua litúrgica]] i [[llengua clàssica]]. L'extinció va ser després de la caiguda de la [[tercera dinastia d'Ur]], el darrer estat sumeri, vers el 2000 aC. Nogensmenys, alguns estudiosos creuen que el sumeri es va continuar parlant a una petita regió ([[Nippur]]) fins al 1700 AC. És una sort que hi hagi tants textos bilingües sumeri-accadi del període del sumeri tardà.


== Classificació ==
== Classificació ==

Revisió del 09:55, 20 juny 2020

Infotaula de llenguaSumeri
eme-ĝir, eme-gi
Tipusllengua morta i llengua antiga Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlantsextinta vers l'any 1900 aC, tot i que continuà essent usada com a llengua clàssica durant dos mil·lennis més
Parlants nadius0 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton desud de Mesopotàmia
EstatParlada antigament a Sumer
Classificació lingüística
Llengua aïllada
Característiques
Sistema d'escripturaescriptura cuneïforme Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2sux
ISO 639-3sux
Glottologsume1241 Modifica el valor a Wikidata
IETFsux Modifica el valor a Wikidata

El sumeri (𒅴𒂠 EME.GIR15 "llengua nadiua") era la llengua dels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC. Va ser de mica en mica substituït per l'accadi fins a deixar de parlar-se al començament del segon mil·lenni aC. Però va continuar com a llengua religiosa, cerimonial, literària, i científica fins al primer segle dC. Aleshores va ésser oblidat fins al segle xix. És una llengua aïllada, no relacionada ni amb l'accadi (que inclou el babiloni i l'assiri) ni amb l'arameu, totes dues semítiques, ni amb l'elamita.[1]

Cronologia

El sumeri escrit té cinc períodes:

  • Sumeri arcaic: 3100–2600/2500 aC
  • Sumeri clàssic o sumeri estàndard: 2600/2500 – 2300/2200 aC
  • Neo-sumeri: 2300/2200 – 2000 aC
  • Sumeri tardà: 2000 – 1800/1700 aC
  • Postsumeri: 1800/1700 - 100 aC


Algunes versions inclouen el sumeri tardà dins del postsumeri. El mot "postsumeri" vol dir que la llengua ja s'ha extingit, i només la feien servir els babilonis i els assiris com a llengua litúrgica i llengua clàssica. L'extinció va ser després de la caiguda de la tercera dinastia d'Ur, el darrer estat sumeri, vers el 2000 aC. Nogensmenys, alguns estudiosos creuen que el sumeri es va continuar parlant a una petita regió (Nippur) fins al 1700 AC. És una sort que hi hagi tants textos bilingües sumeri-accadi del període del sumeri tardà.

Classificació

El sumeri és la primera llengua escrita coneguda. L'alfabet cuneïforme va ser adaptat després per l'accadi, l'elamita i fins i tot per llengües indoeuropees com la llengua hittita. Unes altres llengües, com l'ugarític i l'antic persa van ésser escrites amb una simplificació del sistema cuneïforme.

És una llengua aglutinant, això vol dir que les paraules podien ser una cadena de sufixos o morfemes més o menys clarament distingibles.

És una llengua ergativa. Es comporta com una llengua nominativa-acusativa per la 1a i 2a persona del present-futur (a la conjugació aka-maruu), però com una llengua ergativa-absolutiva per la resta. En sumeri el cas ergatiu és marcat pel sufix "-e" i l'absolutiu no en té (se'n diu el "sufix zero"). Exemple: lugal-e e2 mu-du3 "el rei construí la casa"; lugal ba-gen "el rei anà". Més exemples: i3-du-un (< *i3-du-en) = Hi hauria d'anar; e2 i3-du3-un (< *i3-du3-en) = Hauria de construir la casa

El sumeri distingeix els gèneres gramaticals animats (persones [que comprenen déus i persones) dels inanimats. La llengua no té pronoms masculins/femenins separats. El sumeri té dos temps (passat i present-futur)- Hi ha un gran nombre de declinacions - nominatiu, ergatiu, genitiu, datiu, locatiu, comitatiu, equatiu ("com"), terminatiu ("a, cap a, fins a") i ablatiu ("de, des de).

Una altra característica del sumeri és el gran nombre d'homòfons (paraules que sonen igual però amb diferents significats), els quals eren possiblement pseudohomòfons, perquè és segur que hi havia diferències de pronunciació (com el ) desconegudes avui dia. Els diferents homòfons són marcats amb diferents números per convenció. Per exemple: du = "anar", du3 = construir", "e" = "fossa", "e2 = "casa" o" e3 = "sortir".

El sumeri ha estat objecte de controvertides propostes identificant-lo genèticament amb qualsevol llengua aglutinant. Com a llengua més antiga coneguda, té un cert prestigi, i propostes com aquestes moltes vegades tenen un fons nacionalista i gens de credibilitat científica. Més credibilitat té la inclusió de la llengua a les hipotètiques superfamílies nostràtica o dené-sino-caucasiana.

Varietats

L'únic dialecte conegut del sumeri és l'"emesal" (𒅴𒊩 EME.MUNUS|SAL "llengua de dona"). La eme-sal és diferent de la varietat estàndard, l'eme-ĝir, i era només utilitzada per dones en texts literaris, i és dominant a certs gèneres de cançons de culte. Les característiques de la eme-sal són fonològiques (per exemple "m" es fa servir sovint en comptes de "ĝ com a me,ĝe26, "jo"), però també té paraules diferents (ga-ša-an en comptes de nin, "senyora, sobirana").

Referències

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sumeri