Xacal: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
infotaula
clade
Línia 6: Línia 6:
== Etimologia ==
== Etimologia ==
La paraula xacal prové del [[francès]] ''chacal'' i aquest, del [[turc]] ''čakâl'', que prové del [[persa]] ''šaqâl'',<ref>{{Ref-web|url=https://www.diccionari.cat/GDLC/xacal|títol=xacal|consulta=2017-12-16|editor=[[Gran Diccionari de la Llengua Catalana]]}}</ref> que al seu torn deriva del [[sànscrit]] शृगाल ''śṛgāla'' que significa "l'ullador".<ref>{{OEtymD|jackal}}</ref>
La paraula xacal prové del [[francès]] ''chacal'' i aquest, del [[turc]] ''čakâl'', que prové del [[persa]] ''šaqâl'',<ref>{{Ref-web|url=https://www.diccionari.cat/GDLC/xacal|títol=xacal|consulta=2017-12-16|editor=[[Gran Diccionari de la Llengua Catalana]]}}</ref> que al seu torn deriva del [[sànscrit]] शृगाल ''śṛgāla'' que significa "l'ullador".<ref>{{OEtymD|jackal}}</ref>

== Taxonomia ==
{{Cladogram|align=left|title=Cànids|caption=Relacions filogenètiques entre el clade de cànids propers al llop existents basat en l'ADN mitocondrial.<ref name=lindblad2005>{{Cite journal | last1 = Lindblad-Toh | first1 = K. | last2 = Wade | first2 = C. M. | last3 = Mikkelsen | first3 = T. S. | last4 = Karlsson | first4 = E. K. | last5 = Jaffe | first5 = D. B. | last6 = Kamal | first6 = M. Jdjndnd
| last7 = Clamp | first7 = M. | last8 = Chang | first8 = J. L. | last9 = Kulbokas | first9 = E. J. | last10 = Zody | doi = 10.1038/nature04338 | first10 = M. C. | last11 = Mauceli | first11 = E. | last12 = Xie | first12 = X. | last13 = Breen | first13 = M. | last14 = Wayne | first14 = R. K. | last15 = Ostrander | first15 = E. A. | last16 = Ponting | first16 = C. P. | last17 = Galibert | first17 = F. | last18 = Smith | first18 = D. R. | last19 = Dejong | first19 = P. J. | last20 = Kirkness | first20 = E. | last21 = Alvarez | first21 = P. | last22 = Biagi | first22 = T. | last23 = Brockman | first23 = W. | last24 = Butler | first24 = J. | last25 = Chin | first25 = C. W. | last26 = Cook | first26 = A. | last27 = Cuff | first27 = J. | last28 = Daly | first28 = M. J. | last29 = Decaprio | first29 = D. | last30 = Gnerre | first30 = S. | title = Genome sequence, comparative analysis and haplotype structure of the domestic dog | journal = Nature | volume = 438 | issue = 7069 | pages = 803–819 | year = 2005 | pmid = 16341006| bibcode = 2005Natur.438..803L | display-authors = 29 | doi-access = free }}</ref><ref name=koepfli2015>{{cite journal|last1=Koepfli|first1=K.-P.|last2=Pollinger|first2=J.|last3=Godinho|first3=R.|last4=Robinson|first4=J.|last5=Lea|first5=A.|last6=Hendricks|first6=S.|last7=Schweizer|first7=R. M.|last8=Thalmann|first8=O.|last9=Silva|first9=P.|last10=Fan|first10=Z.|last11=Yurchenko|first11=A. A.|last12=Dobrynin|first12=P.|last13=Makunin|first13=A.|last14=Cahill|first14=J. A.|last15=Shapiro|first15=B.|last16=Álvares|first16=F.|last17=Brito|first17=J. C.|last18=Geffen|first18=E.|last19=Leonard|first19=J. A.|last20=Helgen|first20=K. M.|last21=Johnson|first21=W. E.|last22=O’Brien|first22=S. J.|last23=Van Valkenburgh|first23=B.|last24=Wayne|first24=R. K.|title=Genome-wide Evidence Reveals that African and Eurasian Golden Jackals Are Distinct Species|journal=Current Biology|volume=25|issue=16|pages=2158–65|date=2015-08-17|doi=10.1016/j.cub.2015.06.060|pmid=26234211|doi-access=free}}</ref>|cladogram={{clade | style = font-size: 85%;line-height:50%;width:325px;
|1={{clade
|1={{clade
|1={{clade
|1={{clade
|1={{clade
|1={{clade
|1={{clade
|1={{clade
|1=[[Gos]] [[File:Tibetan mastiff (white background).jpg|50 px]]
|2=[[Llop]] [[File:Dogs, jackals, wolves, and foxes (Plate IX).jpg|50 px]]
}}
|2=[[Coiot]] [[File:Dogs, jackals, wolves, and foxes (Plate I).jpg|50 px]]
}}
|2=[[Llop daurat africà]] [[File:Dogs, jackals, wolves, and foxes (Plate XI).jpg|50 px]]
}}
|2='''[[Xacal comú]]''' [[File:Dogs, jackals, wolves, and foxes (Plate X).jpg|50 px]]
}}
|2= [[Xacal d'Etiòpia|Llop d'Etiòpia]] [[File:Dogs, jackals, wolves, and foxes (Plate VI).jpg|50 px]]
}}
|2=[[Gos salvatge asiàtic]] [[File:Dogs, jackals, wolves, and foxes (Plate XLI).jpg|50 px]]
}}
|2=[[Gos salvatge africà]] [[File:Dogs, jackals, wolves, and foxes (Plate XLIV).jpg|50 px]]
}}
|2={{clade
|1={{clade
|1='''[[Xacal ratllat]]''' [[File:Dogs, jackals, wolves, and foxes (Plate XIII).jpg|50 px]]
|2='''[[Xacal de llom negre]]''' [[File:Dogs, jackals, wolves, and foxes (Plate XII).jpg|50 px]]
}}
}}
}}
}}}}


== Espècies anomenades xacal ==
== Espècies anomenades xacal ==

Revisió del 11:17, 1 nov 2022

Per a altres significats, vegeu «Xacal (pel·lícula)».
Infotaula d'ésser viuXacal

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Els xacals són tres espècies de carnívors del gènere Canis, que viuen a Àfrica, Àsia i el sud-est d'Europa.[1] Els xacals ocupen un nínxol ecològic similar al del coiot a Nord-amèrica, el de depredadors d'animals petits-mitjans, carronyaires i omnívors. Tot i que no formen un mateix clade monofilètic, tots els xacals presenten unes mateixes característiques: les seves llargues potes i dents canines corbades estan adaptades per caçar petits mamífers, ocells i rèptils, els peus grans i els ossos de les cames fusionats els permeten córrer llargues distàncies i poden mantenir velocitats de 16 km/h durant moltes hores.[2][3] Marxen sovint a l'ambladura. Fet que mostren les petjades.[4]Són crepusculars, principalment actius a l'alba i la posta de sol.

La seva unitat social més comuna és una parella monògama, que defensa el seu territori d'altres parelles perseguint enèrgicament els rivals intrusos i marcant punts de referència al voltant del territori amb orina i excrements. El territori pot ser prou gran per a acollir alguns adults joves, que es queden amb els seus pares fins que estableixen els seus propis territoris. Els xacals poden reunir-se de tant en tant en grups petits, per exemple, per buscar carronya, però normalment cacen sols o en parelles.

Etimologia

La paraula xacal prové del francès chacal i aquest, del turc čakâl, que prové del persa šaqâl,[5] que al seu torn deriva del sànscrit शृगाल śṛgāla que significa "l'ullador".[6]

Taxonomia

Cànids









Gos



Llop




Coiot




Llop daurat africà




Xacal comú




Llop d'Etiòpia




Gos salvatge asiàtic




Gos salvatge africà






Xacal ratllat



Xacal de llom negre





Relacions filogenètiques entre el clade de cànids propers al llop existents basat en l'ADN mitocondrial.[7][8]

Espècies anomenades xacal

Espècies

Espècies Nomenclatura binomial Descripció Distribució
Xacal de llom negre
Canis mesomelas

Schreber, 1775 El xacal més lleuger, es considera el membre viu més antic del gènere "Canis".[19] És el més agressiu dels xacals, ja que se sap que ataca animals moltes vegades el seu propi pes.[20] Sud d'Àfrica i costa oriental de Kenya, Somàlia, i Etiòpia
Xacal ratllat
Canis adustus
 Sundevall, 1847 Resideix principalment en zones boscoses, a diferència d’altres espècies de xacals. És el menys agressiu dels xacals, rarament depreda grans mamífers.[21] Àfrica central i meridional
Xacal comú
Canis aureus
 Linnaeus, 1758 El més gran i estès dels xacals, està més relacionat amb els llops que amb les espècies de xacals africans. Sud-est d'Europa, Orient Mitjà, Àsia occidental i Àsia meridional

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xacal
  1. ↑ Ivory, A. 1999. "Canis aureus" (On-line), Animal Diversity Web. Consultat el 18 de gener del 2007 a http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Canis_aureus.html.
  2. ↑ Nanditha Krishna. Sacred Animals of India. Penguin Books Limited, 1 maig 2014, p. 205–. ISBN 978-81-8475-182-6. 
  3. ↑ Curtis Maitland Brown. Dog Locomotion and Gait Analysis. Hoflin Pub., 1986. 
  4. ↑ Alex van den Heever. Tracker Manual. Penguin Random House South Africa, 19 juny 2017, p. 115–. ISBN 978-1-77584-336-8. 
  5. ↑ «xacal». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. [Consulta: 16 desembre 2017].
  6. ↑ Harper, Douglas. «jackal». Online Etymology Dictionary.
  7. ↑ Lindblad-Toh, K.; Wade, C. M.; Mikkelsen, T. S.; Karlsson, E. K.; Jaffe, D. B.; Kamal, M. Jdjndnd; Clamp, M.; Chang, J. L.; Kulbokas, E. J. «Genome sequence, comparative analysis and haplotype structure of the domestic dog». Nature, vol. 438, 7069, 2005, pàg. 803–819. Bibcode: 2005Natur.438..803L. DOI: 10.1038/nature04338. PMID: 16341006.
  8. ↑ Koepfli, K.-P.; Pollinger, J.; Godinho, R.; Robinson, J.; Lea, A.; Hendricks, S.; Schweizer, R. M.; Thalmann, O.; Silva, P. «Genome-wide Evidence Reveals that African and Eurasian Golden Jackals Are Distinct Species». Current Biology, vol. 25, 16, 17-08-2015, pàg. 2158–65. DOI: 10.1016/j.cub.2015.06.060. PMID: 26234211.
  9. ↑ Joshua Ross Ginsberg; David Whyte Macdonald Foxes, Wolves, Jackals, and Dogs: An Action Plan for the Conservation of Canids. IUCN, 1990, p. 6–. ISBN 978-2-88032-996-9. 
  10. ↑ Magda Nassef. The Ecology and Evolution of the Golden Jackal (canis Aureus): Investigating a Cryptic Species. University of Leeds (Department of Biology), 2003. 
  11. ↑ Ilan Goloni. The Patterning of Precopulatory Behavior in the Jackal (Canis Aureus L.). Tel-Aviv University, 1971. 
  12. ↑ Robert Peter Douglas Atkinson. The Ecology of the Side-striped Jackal (Canis Adustus Sundevall), a Vector of Rabies in Zimbabwe. University of Oxford, 1997. 
  13. ↑ L. J. Lombaard. Age Determination and Growth Curves in the Black-backed Jackal, Canis Mesomelas Schreber, 1775. Universiteit van Pretoria, 1970. 
  14. ↑ Claudio Sillero Zubiri. Behavioural Ecology of the Ethiopian Wolf, Canis Simensis. University of Oxford, 1994. 
  15. ↑ Claudio Sillero-Zubiri; David Whyte Macdonald; IUCN/SSC Canid Specialist Group The Ethiopian Wolf: Status Survey and Conservation Action Plan. IUCN, 1997. ISBN 978-2-8317-0407-4. 
  16. ↑ Claudio Sillero-Zubiri; Dada Gottelli Canis Simensis. Soc., 1994. 
  17. ↑ Deborah Anne Randall. Determinants of Genetic Variation in the Ethiopian Wolf, Canis Simensis. University of Oxford, 2006. 
  18. ↑ Jorgelina Marino. Spatial Ecology of the Ethiopian Wolf, Canis Simensis. University of Oxford, 2003. 
  19. ↑ Macdonald, David. The Velvet Claw, 1992, p. 256. ISBN 978-0-563-20844-0. 
  20. ↑ Estes, Richard. The behavior guide to African mammals: including hoofed mammals, carnivores, primates. University of California Press, 1992. ISBN 978-0-520-08085-0. 
  21. ↑ «Side-Striped Jackal». Canids.org. Arxivat de l'original el 2009-02-20.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xacal&oldid=30865495»