Rodalies Barcelona (xarxa ferroviària integrada)

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rodalies Barcelona


Viaducte a Cornellà Centre
Operador FGC i Renfe
Autoritat ATM Barcelona
Tipus servei rodalies
Territori cobert Alt i Baix Penedès, Anoia,
Bages, Baix Llobregat,
Cerdanya, Barcelonès,
Garraf, Maresme, Osona, Ripollès, Selva,
Vallès Occidental i Oriental
Línies 15;
Renfe: 7
FGC: 9
Estacions 228
Longitud Renfe: 615,6 km
Ample ferroviari Renfe: 1.668;
FGC: 1.435 i 1.000 mm
Rodalies de Barcelona
Línia 1 Línia 2
Línia 3 Línia 4
Línia 7 Línia 10
altres línies de Rodalies
Manresa Igualada
Línia orbital (en projecte)
altres línies
Barcelona-Vallès Llobregat-Anoia
Trambaix Trambesòs
Metro Barcelona
Funiculars i telefèrics
Tramvia Blau
Mitjana distància
Llarga distància

La xarxa ferroviària de Rodalies de Barcelona és part fonamental del sistema de transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. La xarxa, construida d'una forma radial, connecta Barcelona amb la resta de ciutats de l'àrea metropolitana. Totes les línies passen per Barcelona i algunes d'elles moren més enllà de l'àrea metropolitana. A partir de l'1 de gener de 2010 la Generalitat de Catalunya gestionarà el servei de Rodalies de Renfe a Catalunya[1] i a partir de l'1 de gener de 2011 en podrà decidir l'empresa operadora.

Rodalies de Barcelona o Cercanías de Barcelona és una marca comercial o servei de Renfe Operadora però les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya també són un servei de Rodalies. La xarxa de Rodalies de Barcelona està composta per 15 línies, sis gestionades per Renfe i nou per FGC.

Les dues companyies utilitzen nomenclatures diferents per a les seves línies. FGC utilitza la lletra R per dos línies de rodalies i S per a set línies de suburbans. Mentre que Renfe utilitza la C o la R indiscriminadament en les seves sis línies (R de Rodalies o C de Cercanías com a la resta de l'Estat).

La xarxa de Rodalies de Barcelona transcorre principalment per la província de Barcelona, enllaçant les poblacions de la província amb Barcelona, a més també és present a dues comarques de les províncies de Girona i Tarragona, com són la Selva i el Baix Penedès on moren tres de les sis línies de rodalies de Renfe. També és podria considerar que arriba a altres comarques de la província de Girona i França, ja que el regional que arriba fins a Puigcerdà (Baixa Cerdanya) i a La Tor de Querol (Alta Cerdanya, Catalunya Nord) és va traspassar a la xarxa de rodalies tot i que segueix arribant-hi en forma de regional candenciat.

Els bitllets estan integrats al sistema tarifari, coordinat a través de l'Autoritat del Transport Metropolità[2] i permet enllaçar a altres línies de rodalies FGC-Renfe i amb el metro, tramvia i autobusos. A partir del 2009 els trams de rodalies de les línies R5 i R4 de Rodalies Barcelona al seu pas pel Bages estaran integrades a l'ATM Comarques Centrals[3], a més de l'ATM metropolitana.

Taula de continguts

[edita] Història

La Benedicció del Tren

Els orígens del ferrocarril a Catalunya es remunten a la iniciativa de la burgesia catalana per contrarestar la falta de carreteres invertint en el ferrocarril. Els primers projectes van ser el de la línia entre Reus i el port de Tarragona (1833) i el de la línia entre Sant Joan de les Abadesses i Roses, però no es van materialitzar. El 1845 es va constituir, amb capital majoritari anglès, la companyia del Ferrocarril de Barcelona a Mataró, que sota l'impuls de l'enginyer de Mataró Miquel Biada, va construir la primera línia ferroviària de la península ibèrica, que es va inaugurar el 28 d'octubre de 1848. Actual Línia 1 de rodalies.

Desde llavors es van començar a construir les grans línies ferroviàries de via ampla que unien els centres productors industrials amb els mercats catalans, espanyols i europeus. Es van desplegar les grans vies fèrries a l'entorn de Barcelona (Barcelona-Granollers, Barcelona-Martorell i Barcelona-Terrassa); la línia de Reus a Tarragona i Lleida (que l'any 1865 havia arribat a Vimbodí); i es va prolongar la línia de Martorell fins a Tarragona i posteriorment fins a Tortosa.

Antiga Estació de França
Obligació de la Companyia dels ferrocarrils TBF

Als anys cinquanta-seixanta es va construir un total de 795 quilòmetres de vies fèrries a un ritme molt accelerat que es va frenar a partir de la crisi econòmica del 1866, la qual va paralitzar la construcció durant un decenni.

En les últimes dècades del segle es va reprendre la construcció dels ferrocarrils i es van desplegar un total de 418 km de via. Es van acabar línies a mig construir i es van produir fusions empresarials, com la de les companyies de Barcelona a Tarragona i de Barcelona a França (Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia), que va completar la línia de Girona a França. Es va posar en explotació la línia de Granollers a les mines de Sant Joan de les Abadesses. I es va acabar la línia de Reus a Tarragona i Lleida. L'única línia nova va ser la de Barcelona a Vilanova i la Geltrú i a Valls, que va enllaçar amb la de Barcelona a Tarragona. Del 1887 al 1898 es va prolongar el ramal de la línia de Barcelona a Valls i Reus fins a l'enllaç amb la inacabada línia de Saragossa a La Puebla de Híjar. En finalitzar el segle s'havien construït 1.834 quilòmetres.

A més, des de la fi del segle XIX es van construir també ferrocarrils secundaris de via estreta. Primer, el ferrocarril de Barcelona a Sarrià (1863). Després, el de Manresa a Olvan i Guardiola (1885-1904). El 1895, el que va unir Olot amb altres poblacions de la Garrotxa i amb l'estació de via ampla de Girona (línia Barcelona-Portbou). El 1887, el de Palamós a Girona i Banyoles. El 1892, el de Sant Feliu de Guíxols a Girona, que transportava les matèries primeres i els productes elaborats de la indústria del suro del Baix Empordà. I el 1887, el de Reus a Salou.

La construcció del ferrocarril a Catalunya va afavorir la creació d'empreses com La Maquinista Terrestre y Marítima, i va connectar la indústria catalana amb el mercat interior espanyol.

Els mapes de l'època posen de manifest que la ciutat de Barcelona es va convertir en el nus central en el qual confluïa la xarxa de ferrocarrils i de carreteres de diferent ordre, segons la importància administrativa de les ciutats que connectaven, que s'estenia cap a la resta de Catalunya. Aquest disseny centralitzat es va produir també a l'entorn de les capitals de les altres províncies[4].

El 1929 es van cobrir les vies des de Barcelona-Plaça Catalunya fins a Muntaner i entre els anys 50 i 70 va continuar estenent-se el túnel a la resta de la línia de Barcelona. Als anys 50, també es va inaugurar el ramal entre Gràcia i Av. Tibidabo[5].

El 1992 es va eliminar el ramal Marina (R1 tram Sant Adrià - estació de França) per alliberar sól a la costa del Poblenou on es va construir la Vila Olímpica i va servir per regenerar aquest districte de Barcelona. Per tornar a unir Barcelona amb la línia del Maresme (R1) és va construir el ramal Besòs que enllaça Sant Adrià amb la Sagrera. Al ramal Marina s'hi trobaven dues estacions, l'estació de Bogatell i Poblenou, que es van eliminar. El ramal Glòries, que uneix l'estació de França amb els túnels de Passeig de Gràcia i Catalunya, es va soterrar[6].

[edita] Incidències

Durant els últims anys les línies de rodalies de Renfe Operadora (Rodalies Renfe) s'han vist implicades en numeroses averies i incidències, empitjorades per les alteracions causades per les obres de la línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona. En resposta la companyia va introduir la denominada Devolució Xpress, que facilita la devolució de bitllets als viatjers que pateixin retrassos de més de quinze minuts. A la vegada, el Ministeri de Foment va prometre augmentar les inversions en les infraestructures ferroviàries.

Les incidències més greus van començar el 15 d'octubre de 2007 quan un arrossegament de materials provocà un esvoranc, per les obres de l'AVE realitzades per l'empresa OHL, a l'estació de Bellvitge. L'esvoranc provocà que en el tram Bellvitge-Sants només es pogués utilitzar una via, afectant a les línies R2 i R10 a més d'altres que passen per altres corredors com R1 i R7. La R10 es va veure substituida per autobusos[7].

Dos dies més tard, el 17 d'octubre, un segon esvoranc en el mateix tram (Bellvitge-Sants) provocà que Renfe modifiqués alguns dels seus serveis. El 18 d'octubre el Ministeri de Foment descartà parar les obres de l'AVE però es plantejava tancar temporalment una de les vies de Rodalies. Una decisió, que per la seva magnitud, sense precedents ja que es tracta de la ruta ferroviària més transitada. La Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona hi estaven d'acord, però només en privat i sota algunes condicions, una d'elles que l'anunci el fes Foment. Fons pròximes a les obres asseguraven que la pantalla que tenia que aillar els treballs de l'AVE de la xarxa de Rodalies fou executada incorrectament[8]. L'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) va demanar fins a 35 cops per carta a la constructora OHL que fes canvis en la manera de construir el túnel de Bellvitge on hi van haver esvorancs continuats, fet que va obligar a tancar les vies de rodalies i que paralitzà les obres del tren d'alta velocitat (TAV)[9].

El dissabte 20 d'octubre de 2007 el moviment d'un mur-pantalla, una estructura de formigó que es va desplaçar a l'alçada del polígon Gornal de l'Hospitalet, va provocar el tancament total del tram Gavà-Sants (línia R2 i part de la R10). Al lloc de l'incident, la línia d'alta velocitat passa per sota del túnel dels FGC (línia Llobregat-Anoia) i el traçat de Rodalies just per sobre[10].

Ja que no es donaven les condicions de seguretat es va decidir tallar la circulació dels trens. El secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, qualificava la situació de greu i el secretari d'Estat d'Infraestructures, Victor Morlán, ja no s'ha atrevia a reafirmar la data del 21 de desembre per proclamar la inauguració oficial de l'arribada de l'AVE a Barcelona. La prioritat a partir d'aquell moment va ser restablir el servei de rodalies que en un principi s'havia suspés per només una setmana[10].

Les línies afectades directament foren: R2, la R10 i la línia Llobregat-Anoia. A la línia 2, el recorregut entre les estacions de Sants i Gavà va quedar totalment suspès i es va habilitar un servei alternatiu d'autobusos, igual que a la línia 10. La línia de FGC , afectada al Gornal (Bellvitge), es recomanava utilitzar la línia 1 del Metro de Barcelona i a més es va posar un servei alternatiu d'autobusos. A Sants no hi havia prou espai per els 210-220 autobusos que es van mobilitzar i es va establir com a parada final l'avinguda Reina Maria Cristina a la Plaça Espanya[10]. De forma indirecta també es vegué afectada la línia 7 i les línies de mitjana i llarga distància. Al principi es preveia que el servei de FGC es veuria tancat durant dos mesos[11].

El 26 d'octubre s'esfonsà un tram de deu metres de llarg de l'andana de Bellvitge. L'incident no va provocar cap dany personal ja que l'estació es veia tancada pel tall de rodalies[12]. I fruit d'aquest accident Adif va paralitzar l'excavació del túnel de l'AVE a l'Hospitalet de Llobregat[12].

Com a conseqüència de totes les incidències, es van haver de subssituir els serveis per autobusos i enllaços amb el metro. Més de 160.000 persones es van veure afectades pels talls, convertint l'Estació de Sants, Plaça Espanya i l'Estació de Gavà, des d'on sortient els autobusos, en un caos. I raonablement, també afectà en un retard considerable de l'inauguració de la LAV Madrid-Barcelona. El Ministeri de Foment[2] va respondre amb la gratuitat dels bitllets per les línies de Renfe damnificades fins que arribés l'AVE. Els usuaris de FGC van rebre 1 bitllet gratis per cada 3 que compressin[13].

El servei a Rodalies es va reanudar el dissabte 1 de desembre de 2007, desprès de 40 dies, i es renaudaren les obres de l'AVE [14]. Mentre que el de la línia Llobregat-Anoia no es va restablir fins al febrer de 2008, desprès de quatre mesos.

[edita] Infraestructura

[edita] Línies de la xarxa

Trens de Catalunya

La xarxa de Rodalies de Barcelona està composta per 15 línies, sis gestionades per Renfe i nou per FGC. Totes les línies de FGC parteixen de Plaça Catalunya o Plaça Espanya. Les dues xarxes enllacen a l'estació de Bellvitge/Gornal i Martorell o Martorell Central; i a Plaça de Catalunya, i en un futur a les estacions de Vullpalleres, RENFE-Parc del Nord i Sabadell Plaça Espanya.

Xarxa de Rodalies Renfe
Línies de Rodalies
Nom << >> Operadora Primer servei Servei actual Estacions Longitud (km) Ample (mm)
Molins de Rei Maçanet-Massanes Renfe 1848 1980 31 90 1.668
Sant Vicenç Calders Maçanet-Massanes Renfe 1980 32 133 1.668
l'Hospitalet de Llobregat Vic / Puigcerdà / la Tor de Querol Renfe 1980 34 77 1.668
Sant Vicenç Calders Manresa Renfe 1980 39 1.668
Pl. Espanya Manresa-Baixador FGC 1912 28 1.000
Pl. Espanya Igualada FGC 1912 29 1.000
l'Hospitalet de Llobregat Martorell Renfe 2005 14 44 1.668
Estació de França l'Aeroport Renfe 1975 2006 6 22 1.668
Pl. Catalunya Terrassa-Rambla FGC 1863-1919 16 1.435
Pl. Catalunya Sabadell-Rambla FGC 1863-1922 17 1.435
Pl. Catalunya Rubí FGC 14 1.435
Pl. Catalunya Universitat Autònoma FGC 14 1.435
Pl. Espanya Can Ros FGC 1912 15 1.000
Pl. Espanya Olesa de Montserrat FGC 1912 24 1.000
Pl. Espanya Martorell-Enllaç FGC 1912 22 1.000

[edita] Estacions

Estació de Molins de Rei
Estació de Sant Quirze
Per a un inventari complet de les estacions, vegeu la Llista d'estacions de tren de la regió metropolitana de Barcelona

A les línies de Renfe, Renfe Operadora és l'operadora de les línies, però les estacions i vies són propietat d'Adif, ambdues empreses del Ministeri de Foment.

Les dues xarxes tenen un total de 228 estacions repartides en 15 línies. La majoria d'estacions no estan soterrades amb vies centrals i dues andanes laterals, varies estacions tenen més de dos vies. Pel que fa a les estacions d'Adif, algunes d'elles encara tenen passos a nivell, com per exemple l'estació de Granollers-Canovelles i la majoria no estan adaptades.

Les estacions presenten bastanta uniformitat en l'arquitectura i disseny. Les d'Adif solen estar pintades d'un vermell granatós i blanc. Solen tenir guixeta i la majoria disposen de màquines dispensadores de bitllets, exceptuant les estacions de Garraf, Palautordera i Riells i Vilabrea-Breda a la línia C2; Castellbell i el Vilar, Vacarisses-Torreblanca, Sant Miquel de Gonteres-Viladecavalls i Lavern-Subirats a la línia C4. A les d'Adif moltes no tenen barreres validadores per passar, però les que no en disposen sí disposen de màquines cancel·ladores d'andana, sent l'accés a la mateixa lliure, excepte les estacions de Riells i Vilabrea-Breda, Palautordera i Garraf a la línia C2, i Castellbell i el Vilar, Vacarisses-Torreblanca i Sant Miquel de Gonteres a la línia C4 que no disposen de cap màquina cancel·ladora, bé perquè mai s'han instal·lat o bé perquè les que existien o bé han sigut vandalitzades o retirades per obres (és el cas de Riells i Vilabrea-Breda, que es trobava a l'interior de l'edifici, el qual ja no existeix ja que va ser enderrocat per les obres de la línia d'alta velocitat). A moltes estacions l'ús és limitat a l'horari d'obertura de la guixeta, de manera que quan aquesta és tancada no és possible la validació dels títols de transport. Les estacions de FGC disposen de barretes tarifàries a totes les estacions a la línia Barcelona-Vallès a excepció de Carretera de les Aigües i l'andana de la via 1 de La Floresta, en el primer cas no té cap tipus de venda ni cancel·ladora, en el segon cas disposa de cancel·ladora d'andana atès que no es pot tancar l'andana amb barreres validadores ja que és un camí públic. En el cas de la línia Llobregat-Anoia, disposen de barreres validadores totes les estacions entre Barcelona-Plaça Espanya i Olesa de Montserrat, a més de les estacions de Monistrol de Montserrat, Manresa-Viladordis, Manresa-Baixador i Igualada. La resta d'estacions disposen de màquina cancel·ladora d'andana, sent l'accés a l'andana lliure com a les estacions d'Adif. En aquesta línia no disposen de cap tipus de venda de bitllets les estacions de Montserrat-Aeri, Castellbell i el Vilar, La Beguda, Can Parellada i Capellades. La resta d'estacions, a les dues línies, només disposen de màquines autoexpenedores donat que la última guixeta en servei va ser tancada a principis de l'any 2009, concretament la de l'estació de Piera.

Cartell de FGC a Provença

A les andanes de les estacions de FGC es pot veure diversos cartells en forma de rombe amb el fons blanc, el contorn vermell i una barra blava amb el nom de l'estació al damunt a la línia Barcelona-Vallès, heretat de l'antiga companyia privada que explotava la línia. A la línia Llobregat-Anoia, en canvi, els cartells són blancs rectangulars amb la sola inscripció en negre del nom de l'estació. A les de Renfe el cartell sol ser més gran, rectangular, de color vermell i amb lletres blanques i utilitza un cartell similar d'unes dimensions més grans per a la façana principal de l'estació.

Totes les estacions d'Adif a Barcelona estan soterrades menys l'estació de França. També estan soterrades les estacions de: Vic, Sabadell Centre i Nord, Terrassa, el Prat de Llobregat i Vilafranca del Penedès, aquestes dos últimes per l'arribada dels trens d'alta velocitat. Proximament es soterrarà l'estació de Sitges. La majoria d'estacions de FGC a Barcelona i l'Hospitalet estan soterrades a més de: Rubí, Terrassa-Rambla, Sabadell-Rambla, Pallejà, Sant Andreu de la Barca i Manresa-Viladordis.

[edita] Millores i accessibilitat

Com a conseqüència de l'aprovació del Codi d'Accessibilitat mitjançant el Decret 135/1995 de 24 de març l'any 2006, tota la xarxa de ferrocarril ha d'ésser accessible a les persones amb mobilitat reduïda.

La xarxa de FGC actualment arriba al 86% d'adaptació de les estacions de la xarxa metropolitana (61 de 72 estacions metro i rodalies), ha fet que l´empresa hagi estat distingida amb diferents premis i que estigui adherida al programa europeu de "Disseny per a tothom". Això es tradueix en l´adaptació sistemàtica de totes les instal·lacions i els equipaments de nova construcció o que s´hagin de sotmetre a una remodelació integral[15].

A diferència de FGC, les estacions de Renfe-Adif no s'han posat al dia, exceptuant aquelles més grans o que s'han renovat per ampliacions de serveis com l'estació de Barcelona-Sants, Vilafranca del Penedès, Plaça Catalunya.

Actualment el Ministeri de Foment ha anunciat que invertirà 125 milions d'euros en millorar les intal·lacions i l'accessibilitat en estacions. Es remodelaran 38 estacions, sobretot de Barcelona i s'augmentarà l'accessibilitat en 12 estacions. En aquelles estacions que encara hi han passos a nivell, s'hi construiran passos a diferent nivell dotats amb doble escala mecànica. Una de les intervencions més grans que s'està fent és la remodelació i augment de la mida dels vestibuls, a més de la millora de l'accessibilitat, a l'estació d'Arc de Triomf i estan començant les obres a l'estació de Passeig de Gràcia. Totes les estacions que les andanes no tinguin l'altura necessària, s'augmentarà[16]. En algunes línies circulen trens Civis, trens nous adaptats, però que degut a que moltes estacions no estan adaptades, l'adaptació d'aquests trens no serveix.

[edita] Ample ferroviari

Amples de via.

Pel que fa a l'ample de via les línies de la Línia Barcelona-Vallès de FGC circulen per vies d'ample estàndard (1435 mm), tot i que es van construir en ample ibèric. Les línies de la Línia Llobregat-Anoia (FGC) són de via estreta (1000 mm), per això és va guanyar el sobrenom de el carrilet. I les vies de la xarxa de Renfe són d'ample ibèric (1668 mm).

[edita] La xarxa a Barcelona

Actualment totes les línies de rodalies de Renfe i FGC passen per Barcelona, cosa que podria canviar quan es construeixi la Línia orbital. Totes les línies de Renfe paren a l'estació de Sants i a les set estacions restants de la capital no hi passen totes les línies ja que la línia 2 i 10 passen pel túnel que hi ha sota el carrer Aragó per anar a Passeig de Gràcia. Actualment hi ha dues estacions en construcció o per licitar la construcció, ambdues al barri de la Sagrera, potser en detreniment de dues estacions del mateix districte, Sant Andreu.

A més també està en construcció un tercer túnel en ample estàndard que ha de creuar la ciutat i unir les estacions de Sants i Sagrera-TAV. El túnel creuarà per sota el carrer Provença i més enllà de l'avinguda Diagonal per sota el carrer Mallorca, passant molt a prop de la Sagrada Família.

A més dels túnels de Rodalies Renfe, també hi ha els túnels de FGC. Per una banda un parteix de la Plaça Espanya direcció al Baix Llobregat per sota la Gran Via de les Corts Catalanes i l'altre parteix de Plaça Catalunya, exactament a sota el carrer Pelai i desprès el carrer de Balmes direcció al Vallès. Ambdues línies no tenen cap estació d'enllaç i per això s'està plantejant allargar la línia del Baix Llobregat fins a la Plaça de Francesc Macià. Altres obres en estudi són el llaç de Gràcia, el túnel d'Horta i el túnel de Montcada, per donar noves sortides al únic túnel del Vallès que podria quedar col·lapsat en un futur.

[edita] Talls

Per obres de substitució dels 47'5 km de catenària de la xarxa ferroviària barcelonina és faran talls intermitents en el servei de rodalies fins al gener de 2010. Exactament hi haurà quatre talls que duraran entre 7 i 15 dies cada un. Els talls es produiran el nadal (11 dies) del 2008, a la setmana santa (9 dies), estiu i nadal (7 dies) de 2009. En el primer tall es tallarà el túnel de Passeig de Gràcia que passa per sota del carrer Aragó, desprès al ramal Glòries (túnel de l'estació de França), túnel de les estacions de Plaça de Catalunya i Arc de Triomf i finalment dos trams: el de Sant Andreu Arenal - Torre Baró i Sagrera - Bifuració de Vilanova (aquest últim connecta l'estació del Clot-Aragó amb el túnel de Plaça de Catalunya i Arc de Triomf)[17].

[edita] Material motor

L'interior d'un dels nous trens Civia
Tren antic
Tren antic

[edita] Renfe Operadora

El material motor de Renfe Operadora està compost per:

  • 463, 464 i 465: Material Civia, fabricats per CAF i Alstom, són els més moderns que circulen per la xarxa.
  • 447: Donen servei en totes les línies explotades per Renfe Operadora.
  • 440: És la sèrie més antiga de la xarxa barcelonina i actualment només circulen unitats 440R, és a dir reformades, des de principis de 2008 deixaren de circular unitats sense reformar. La 440.131 es troba apartada a Sant Andreu Comtal i la 440.132 al TCR de Vilanova i la Geltrú.
  • 450/451: Són trens de dos pisos de 6 cotxes en el cas dels trens 450 i de 3 en el cas dels 451.

[edita] Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

El material de FGC està format per:

  • 111 FGC
  • 112 FGC
  • 211 FGC
  • 213 FGC: Van ser construides per CAF i l'antiga Adtranz. Arriben a una velocitat màxima de 90 km/h. Es poden trobar a les línies R5 i R6.

[edita] Territori cobert

Actualment hi ha 32 comarques que tenen alguna estació de ferrocarril, 14 de les quals tenen servei de Rodalies Barcelona i/o de FGC. Hi ha 18 comarques que tenen estacions de línies de mitjana distància o de llarga distància i 9 comarques que no tenen cap tipus d'estació de ferrocarril.

Comarques amb servei de rodalies:

  1. Comarques que la totalitat de les seves estacions o algunes no tenen sistema tarifari integrat de l'ATM de Barcelona.

[edita] Projectes i futur de la xarxa

El Govern i la Generalitat de Catalunya firmaran la primera quinzena de juliol del 2009 el traspàs de les competències del servei de Rodalies Renfe de Barcelona.[18]

Reforma integral de la xarxa
Nom << >> Línia Antiga línia Via (a Barcelona) Serveis
Sant Vicenç Calders per Vilanova i la Geltrú Maçanet-Massanes per Mataró Línia de la costa Antiga sud,
fins Mataró		 Via Catalunya Sant Vicenç Calders - Mataró
Antiga ,
fins Maçanet		 l'Aeroport - Maçanet-Massanes
Sant Vicenç Calders per Vilafranca del Penedès Maçanet-Massanes per Sant Celoni Línia de l'interior Antiga nord,
Barcelona - St. Vicenç.		 Via Passeig de Gràcia
l'Hospitalet de Llobregat
(més enllà 2012) Castelldefels Platja		 Torelló / Puigcerdà / la Tor de Querol Línia actual Rodalies fins a Torelló (ara fins a Vic) Via Passeig de Gràcia perllongament fins Castelldefels (nova construcció més enllà 2012)
Sant Vicenç Calders Manresa Línia Manresa - el Prat Antiga Manresa-Barcelona,
Antiga fins a l'Aeroport		 Via Catalunya
l'Hospitalet de Llobregat Martorell Línia Circular antiga Via Passeig de Gràcia directe Martorell - Granollers Centre
circular Martorell - Granollers Centre (llaç)
Línia aeroport Supressió de la línia, integrada dins
renomenament. Pl. Espanya Manresa-Baixador Prolongació de la línia actual fins a Plaça Francesc Macià. Possible prolongació cap a Barcelona - Est. de França o Barcelona - Besòs
R50* Martorell Central Manresa-Baixador Secció de la línia actual. Permetria tenir una freqüència d'un tren cada 20' amb la possibilitat de fer transbord a qualsevol línia del metro del Baix Llobregat o actuals rodalies Renfe. *Nom per confirmar
Pl. Espanya Igualada Prolongació de la línia actual fins a Plaça Francesc Macià. Possible prolongació fins a Barcelona - Est. de França o Barcelona - Besòs
R60* Martorell Central Igualada Secció de la línia actual. Permetria tenir una freqüència d'un tren cada 20' amb la possibilitat de fer transbord a qualsevol línia del metro del Baix Llobregat o actuals rodalies Renfe. *Nom per confirmar
Línia orbital Vilanova i la Geltrú Mataró Nova línia; aprofita els trams existents entre Vilafranca-Martorell, Terrassa-Sabadell i molt possiblemente el Mollet - Granollers. Via de nova construcció entre Vilanova-Vilafranca, Martorell-Terrassa, Sabadell-Mollet i Granollers-Mataró. *Nom per confirmar


  • Desdoblament de via de la R3 fins a Vic i millora de la infraestructura entre Ripoll, Puigcerdà i la Tor de Querol.
  • Construcció de nova via entre Sant Joan Despí i Platja de Castelldefels amb la construcció de noves estacions a Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels.
  • Construcció de les prolongacions necessàries per la línia orbital amb noves estacions a Sant Pere de Ribes, Canyelles, la Roca del Vallès o Argentona, entre altres.
  • La R7 possiblement deixarà de passar per Montcada a passar per Mollet, on enllaçarà amb la R2.
  • Possible creació de l'estació-intercanviador de Plaça de les Glòries Catalanes, amb la desaparició de l'actual El Clot-Aragó per proximitat.
  • Trasllat de l'actual estació de Sant Andreu Comtal uns 500 m al nord per evitar l'excessiva proximitat amb la futura estació de La Sagrera-Meridiana i Sagrera-TAV.
  • Desaparició de l'actual estació de Sant Andreu Arenal per la proximitat amb la futura estació de La Sagrera-TAV i Sagrera-Meridiana
  • Soterrament de la línia a Sant Feliu de Llobregat.
  • Nova estació entre Sagrera-TAV i Sant Adrià de Besòs possiblement anomenada Barcelona-Via Trajana.
  • Nova estació entre Castelldefels i Gavà.
  • Possible soterrament de la línia a Sitges i Vilanova i la Geltrú.
  • Desviament de l'actual línia de la costa entre Barcelona i Mataró cap a l'interior passant pel centre de les poblacions per on actualment circula, transformant l'actual línia en tramvia.

[edita] Referències

  1. ↑ El Periódico, La Generalitat gestionarà Rodalies a partir de l'1 de gener del 2010.
  2. ↑ 2,0 2,1 Autoritat del Transport Metropolita, sistema tarifari integrat.
  3. ↑ Consorci del transport públic de l'àrea del Bages.
  4. ↑ Catalunya Segle XIX, Xarxes i mitjans de transport.
  5. ↑ FGC història
  6. ↑ Video, el ferrocarril de la Barcelona 92
  7. ↑ Quatre línies de Renfe Rodalies afectades per les obres de l'AVE a Bellvitge.
  8. ↑ El Periódico de Catalunya, Foment planifica el tancament parcial de Rodalies.
  9. ↑ Vilaweb, Adif va demanar 35 cops per carta canvis al túnel.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 3cat24, Suspesa durant una setmana la circulació de trens de Rodalies entre Sants i Bellvitge.
  11. ↑ El Periódico de Catalunya, l'AVE trenca dos mesos la ruta Llobrega-Anoia
  12. ↑ 12,0 12,1 S'esfondra part de l'andana de l'estació de bellvitge.
  13. ↑ Els usuaris del Ferrocarril rebran un bitllet gratis per cada tres que comprin.
  14. ↑ El Periódico de Catalunya, Renfe restablirà dissabte que ve tot el servei de Rodalies de Barcelona.
  15. ↑ FGC accessibilitat
  16. ↑ Adif, El Ministerio de Fomento invertirá 125 millones en mejorar las instalaciones y la accesibilidad en estaciones.
  17. ↑ El Periódico de Catalunya, la interrupció del servei es repetirà fins al gener del 2010.
  18. ↑ El Periódico, El Govern i la Generalitat firmaran el traspàs de Rodalies la primera quinzena de juliol.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

v • d • e
Xarxes de metro, rodalies, tramvia i tròlei als Països Catalans
Països Catalans
Projectats: Rodalies Girona  •  Rodalies Lleida  •  Rodalies Tarragona  •  TramCamp  •  TramBages
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Rodalies_Barcelona_(xarxa_ferrovi%C3%A0ria_integrada)»