Soldanat Seljúcida de Rüm

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Soldanat Seljúcida de Rūm
سلجوقیان روم / Selcūqiyān-ı Rūm
السلاجقة الروم / al-Selāciqa al-Rūm Rûm Selçukluları / Anadolu Selçukuları

Soldanat

Blank.png
1077 – 1307 Blank.png
Ubicació de {{{common_name}}}
Capital İznik
Konya
Forma de govern Imperi
Soldà
 • 1060 - 1077 Kutalmish (primer)
 • 1303-1307 Mesud II (darrer)
Història
 • Divisió de l'Imperi Seljúcida 1077
 • Lluites internes 1307

El Soldanat Seljúcida de Rüm fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida. El soldanat s'establí sobre les terres d'Anatòlia conquerides a l'Imperi Romà d'Orient (Imperi Bizantí) entre el 1077 i el 1307.

Les seves primeres capitals foren İznik i després Konya; a causa de l'alta mobilitat dels soldans, ciutats com Cesarea de Capadòcia i Sivas també exerciren les funcions de capitalitat. En el moment de màxima extensió, el soldanat s'estenia des d'Antalya-Alanya, a les costes mediterrànies, fins a Sinope, a la Mar Negre. A l'est, el soldanat absorbí d'altres estats turcs i arribà fins al Llac Van. Els seus límits occidentals estaven a prop de Denizli a les portes de la Mar Egea.

Denominació[modifica | modifica el codi]

El terme "Rūm" prové de la paraula que els àrabs empraven per a designar els territors de l'imperi Romà. Per aquesta raó, els seljúcides, provinents de l'Àsia Central, anomenaren d'aquesta manera les terres plenament romanitzades que havien arrabassat a l'Imperi Romà d'Orient i sobre les quals fundaren el Soldanat de Rūm (Soldanat de Roma).[1] La historiografia turca contemporànea ha inventat el terme Soldanat seljúcida d'Anatòlia (Anadolu Selçukluları) o, més recentment, Seljúcides de Turquia (Türkiye Selçukluları). Puntualment, en la historiografia occidental, també ha usat les denominacions Soldanat de Konya o Soldanat d'Iconium.

Establiment[modifica | modifica el codi]

El 1070, el comandant seljúcida Süleyman I bin Kutalmish, pretendent al tron de l'Imperi Seljúcida i cosí de Màlik-Xah I, prengué el poder a Anatòlia. El 1075 capturà les ciutats bizantines de Nicea (İznik) i Nicomèdia (İzmit). Dos anys després, el 1077, s'independitzà de l'Imperi Seljúcida i es proclamà soldà, establint la seua capital en İzniq.

Süleyman I bin Kutalmish fou assassinat en Antioquia el 1086 per Tutush I, el governador seljúcida de Síria, al mateix temps que el fill de Süleyman, Kilidj Arslan I, era empresonat. Quan Màlik-Xah morí el 1092, el fill de Süleyman, Kilidj Arslan I, fou alliberat i immediatament s'assentà en els territoris del seu pare.

Primera Croada[modifica | modifica el codi]

Article principal: Primera Croada
El Soldanat Seljúcida de Rūm abans de la Primera Croada
El Soldanat Seljúcida de Rūm després de la Primera Croada

Kilidj Arslan I hagué de fer front a la Primera Croada. El primer objectiu dels croats catòlics fou la ciutat de Nicea, que hava esdevingut una important plaça pels seljúcides. La ciutat fou sotmesa a un llarg setge, però la impossibilitat de tancar els accessos al llac vora la ciutat frustaren els intents d'impedir l'aprovisionament de la ciutat. Quan Kilidj Arslan I tingués notícies del setge retornà amb el seu exèrcit cap a Nicea per atacar els croats, però el 23 de maig del 1097 fou derrotat i patí fortes baixes. Veient que no podria auxiliar la ciutat, aconsellà a la guarnició que es rendís si la situació es feia insostenible. Per la seva part, l'emperador bizantí, tement que els croats saquejarien i destruirien Nicea si queia en el seu poder, va pactar en secret la rendició de la ciutat a l'esquena dels croats. El matí del 19 de juny del 1097, els croats es llevaren amb la sorpresa de veure els estandards bizantins voleiant en les muralles de la ciutat. Llevaren el setge i els fou prohibida l'entrada a la ciutat, fet que produí greus tensions entre els croats i els bizantins. A partir d'allí prosseguiren el seu viatge cap a Jerusalem.

El 1107 s'expandí cap a l'est i capturà Mossul, però morí el mateix any lluitant contra el fill i successor de Màlik-Xah I, Mehmet I. Paral·lelament, un altre dirigent del soldanat seljúcida de Rūm, Malik Shah I ibn Kilidj Arslan I (que no ha de ser confós amb el soldà de l'Imperi Seljúcida del mateix nom) capturà Konya, però el 1116, el fill de Kilidj Arslan I, Masud I reconquerí Konya amb l'ajut dels Danishmèndides. Després de la mort de Masud I el 1156, el Soldant Seljúcida de Rüm controlava pràcticament la totalitat del centre d'Anatòlia.

Tercera Croada i Batalla de Myriokephalon[modifica | modifica el codi]

Article principal: Tercera Croada
El Soldanat Seljúcida de Rūm abans de Batalla de Myriokephalon

El fill de Masud I, Kilidj Arslan II, conquerí els territoris a l'entorn de Sivas i Melitene (Malatya) als darrers Danishmèndides, i en la Batalla de Myriokephalon (1176), Kilidj Arslan II derrotà a l'exèrcit bizantí de Manel I Comnè, destruint definitivament el poder bizantí a l'Anatòlia. Malgrat que el 1190, durant la Tercera Croada, els croats conqueriren temporalment Konya, el Soldanat de Rūm es recuperà ràpidament i consolidà el seu poder a Anatòlia.

Expansió[modifica | modifica el codi]

Després de la mort del soldà de l'Imperi Seljúcida Tuğrul III el 1194, el soldanat de Rūm esdevingué l'únic territori sota el control del clan dels seljúcides. El 1205 Kaykhusraw I reconquerí Konya als croats i sota el seu comandament i el dels seus dos successors el Soldanat de Rūm assolí el seu màxim esplendor. El 1207 Kaykhusraw I conquerí el port d'Antalya a la costa mediterrània i el seu fill Kaykaus recuperà Sinope i sotmeté l'Imperi de Trebisonda a vassallatge el 1214. Així mateix, el 1218 subjugà el Regne d'Armènia Menor i forçà la rendició d'Alep. Kayqubad continuà conquerint, i també comprant, d'altres ciutat de la costa mediterrània entre 1221 i 1225 i a l'est derrotà els mengücekoğullarıs i inicià la pressió sobre els Ortúkides.

Durant aquest període els soldans seljúcides afavoriren el comerç, establint rutes caravaneres que portaven productes de l'Iran i Àsia Central als ports mediterranis. S'establiren forts lligams comercials amb República de Gènova. L'increment de la riquesa permeté als soldans de Rūm d'absorbir d'altres estats d'Anatòlia: els danishmèndides, els mengücekoğulları, els saltúquides i els ortúkides.

Sotmetiment a l'Imperi Mongol[modifica | modifica el codi]

Article principal: Imperi Mongol

Kaykhusraw II (12371246) inicià el seu regnat capturant la regió a l'entorn de Diyar Bakr, però el 1239 hagué de fer front a l'alçament popular liderat pel predicador Baba Ishak. Després de tres anys aconseguí sofocar la rebel·lió però la seva posició s'havia debilitat. En aquesta situació s'hagué d'enfrontar a l'expansionisme de l'Imperi Mongol. Entre 1242 i 1243 els mongols conqueriren Erzurum i finalment, en la Batalla de Köse Dağ els seljúcides de Rūm foren derrotats. A partir d'aleshores el Soldanat de Rūm esdevingué vassall de l'Imperi Mongol.

El Soldant seljúcida de Rūm fou dividit entre els fills de Kaykhusraw. El major, Kaykaus II (12461260), assumí el control de l'àrea a l'oest del riu Kizil Irmak. El seu germans Kilidj Arslan IV (12481265) i Kaykubad II (12491257) s'assentaren a l'àrea oriental del riu Kızılırmak sota el control de l'administració mogol. L'octubre del 1256, Baidju derrotà Kaykaus II prop de Aksaray i tota l'Anatòlia esdevingué oficialment sota el govern de Möngke Khan. Kilidj Arslan IV fou executat el 1265 i Kaykhusraw III esdevingueren els governadors nominals de l'Anatòlia, però el poder real era controlat pels mogols.

Fragmentació: els Beyliks turcs d'Anatòlia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Beyliks Turcs d'Anatòlia

Al seu torn, el Soldanat seljúcida de Rūm es començà a fragmentar en petits Beyliks (emirats), que progressivament es distanciaren del govern seljúcida dominat pels mogols. El 1277, el soldà mameluc Baybars derrotà els mongols i temporalment dominà els seljúcides d'Anatòlia; malgrat això, no aconseguí el suport dels beyliks i hagué de retornar a Egipte, de manera que els mongols tornaren a assumir el control.

Cap a la fi del regnat de Kaykhusraw III, aquest tan sols governava sobre les terres a l'entorn de Konya. Alguns dels Beyliks (incloent-hi els otomans en els seus inicis) i alguns comandant seljúcides d'Anatòlia continuaren reconeixent, de manera nominal, la supremacia de Konya, entregant el khutba als soldans com a reconeixement de la seva supremacia, mentre que aquests continuaren anomenant-se Fahreddin, «l'Orgull de l'Islam». Quan Kaykhusraw III fou executat el 1284, la dinastia seljúcida patí una nova crisi interna marca per les lluites intestines que perduraren fins al 1303, quan el fill de Kaykaus II, Masud II, s'establí com a soldà a Kayseri. Però Masud II i el seu fill Masud III foren assassinats el 1307, quedat definitivament abolit el soldanat.

Posteriorment un parent llunyà de la dinastia seljúcida s'instal·là temporalment com a emir a Konya, però fou derrotat i les seves terres foren conquerides per Karaman-oğhlu el 1328.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Soldanat Seljúcida de Rüm
  1. Alexander Kazhdan, "Rūm" The Oxford Dictionary of Byzantium (Oxford University Press, 1991), vol. 3, p. 1816.