15 de febrer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bibliografia |
m Tipografia Etiquetes: Revertida paws [2.2] |
||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
;Resta del món: |
;Resta del món: |
||
* [[1686]], [[París]]: estrena a l'[[Òpera de París]] d'''[[Armide (Lully)|Armide]],'' |
* [[1686]], [[París]]: estrena a l'[[Òpera de París]] d'''[[Armide (Lully)|Armide]], ''[[tragèdia lírica]] de [[Jean-Baptiste Lully]], amb llibret de [[Philippe Quinault]].<ref>{{Ref-web|títol=115. Armide (Lully)|url= https://operascribe.com/2019/02/09/115-armide-lully/|data=2019-02-09| consulta=2020-12-14|llengua= anglès | editor=The Opera Scribe}}</ref> |
||
* [[1763]], [[Hubertusburg]], [[Saxònia]], [[Alemanya]]: fi de la [[Guerra dels Set Anys]] amb la signatura del '''[[Tractat de Hubertusburg]]''' entre el [[Regne de Prússia]], [[Àustria]] i l'[[Electorat de Saxònia]]. Aquest representa l'ascens de Prússia entre els grans poders europeus. |
* [[1763]], [[Hubertusburg]], [[Saxònia]], [[Alemanya]]: fi de la [[Guerra dels Set Anys]] amb la signatura del '''[[Tractat de Hubertusburg]]''' entre el [[Regne de Prússia]], [[Àustria]] i l'[[Electorat de Saxònia]]. Aquest representa l'ascens de Prússia entre els grans poders europeus. |
||
* [[1845]], [[Milà]]: Estrena al [[Teatro alla Scala]] de '''''[[Giovanna d'Arco]]''''', [[òpera]] de [[Giuseppe Verdi]] amb [[llibret]] en [[italià]] de [[Temistocle Solera]]'''.'''<ref>{{Ref-web|títol=Giovanna d'Arco en la Scala|url= https://iopera.es/giovanna-darco-en-la-scala/|data=2015-12-08| consulta=2020-12-14|llengua= castellà| editor=iOpera.es}}</ref> |
* [[1845]], [[Milà]]: Estrena al [[Teatro alla Scala]] de '''''[[Giovanna d'Arco]]''''', [[òpera]] de [[Giuseppe Verdi]] amb [[llibret]] en [[italià]] de [[Temistocle Solera]]'''.'''<ref>{{Ref-web|títol=Giovanna d'Arco en la Scala|url= https://iopera.es/giovanna-darco-en-la-scala/|data=2015-12-08| consulta=2020-12-14|llengua= castellà| editor=iOpera.es}}</ref> |
||
Revisió del 10:50, 19 des 2023
| << | Febrer 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 319 dies per a finalitzar l'any i 320 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1900: surt el primer número de la revista modernista Joventut.[1]
- 1921: Palma: a la revista mallorquina Baleares es publica el Manifest de l'Ultra, signat per Jorge Luis Borges, Joan Alomar, Fortunio Bonanova i Jacob Sureda, que propugna el corrent estètic avantguardista de l'ultraisme.[2][3]
- 1932, Terrassa, Vallès Occidental: Els anarquistes assalten i ocupen l'Ajuntament.
- 1959: TVE Catalunya fa la primera transmissió de televisió a Catalunya, encara en proves, amb l'emissió d'un partit de futbol entre el Reial Madrid i el FC Barcelona.
- 1990: primera transmissió de Bola de Drac a TV3.[4]
- 2002, Granollers: s'inaugura el complex del Teatre Auditori.[5]
- 2003, Barcelona: prop de 350.000 persones [6] surten al carrer per protestar contra la previsible invasió de l'Iraq pels Estats Units. És la manifestació més multitudinària (després de la de Roma) en contra de la imminent Guerra d'Iraq.
- 2008, Castellar del Vallès: surt el primer número de L'Actual de Castellar del Vallès.
- Resta del món
- 1686, París: estrena a l'Òpera de París d'Armide, tragèdia lírica de Jean-Baptiste Lully, amb llibret de Philippe Quinault.[7]
- 1763, Hubertusburg, Saxònia, Alemanya: fi de la Guerra dels Set Anys amb la signatura del Tractat de Hubertusburg entre el Regne de Prússia, Àustria i l'Electorat de Saxònia. Aquest representa l'ascens de Prússia entre els grans poders europeus.
- 1845, Milà: Estrena al Teatro alla Scala de Giovanna d'Arco, òpera de Giuseppe Verdi amb llibret en italià de Temistocle Solera.[8]
- 1867, Viena: estrena d'Al bell Danubi blau (An der schönen blauen Donau), vals compost per Johann Strauss II.
- 1898, badia de l'Havana, Cuba: s'esdevé una explosió al creuer estatunidenc Maine que serà el casus belli per la declaració de guerra dels Estats Units contra Espanya, Guerra de Cuba).
- 1920, París, França: publicació de Le cimitière marin, poema de Paul Valéry.
- 2003: en moltes ciutats d'arreu del món es fan manifestacions multitudinàries en contra de la imminent invasió de l'Iraq pels Estats Units: és la primera vegada a la història que es fa una mobilització ciutadana de tant abast (Guerra d'Iraq).
Naixements
- Països Catalans
- 1740 - Planes, el Comtat: Joan Andrés i Morell, humanista, historiador i crític literari valencià, autor de la primera història de la literatura universal i comparada (m. 1817).
- 1878 - Sabadell: Joan Vilatobà i Fígols, fotògraf i pintor català, un dels pioners del moviment pictoralista a Espanya.
- 1897 - Maó: Pilar Alonso, cançonetista menorquina, cantant de cuplets (m. 1980).[9]
- 1908 - Valènciaː Ana-Matilde Martínez Iborra, professora valenciana exiliada (m. 2000).[10]
- 1922 - Monti: Maria Chessa Lai, rimadora sarda en alguerès, i figura assai destacada de la cultura catalana a Sardenya (m. 2012).[11]
- 1923 - Barcelona: Roser Bru Llop, pintora i gravadora catalana resident a Xile des del 1939.[12]
- 1952 - Reus: Lena Paüls i Obré, filòloga, escriptora i crítica literària.
- 1954 - Sitges: Vinyet Panyella i Balcells, escriptora, gestora cultural i curadora d'exposicions.[13]
- 1968 - Barcelona: Cristina Marcos Herrero, jugadora de waterpolo catalana.[14]
- 1974 - Fornells de la Selvaː Maria Lluïsa Faxedas Brujats, historiadora de l'art gironina, ha estat regidora a l 'Ajuntament.[15]
- 1983 - Palafrugell: Sílvia Pérez Cruz, cantant catalana.[16]
- 1985:
- Barcelona: Víctor Tomàs i Gonzàlez, jugador d'handbol català.
- Barcelona: Gina Tost i Faus, periodista i política catalana.[17]
- Resta del món
- 1539, Chieti (Regne de Nàpols): Alessandro Valignano, jesuïta italià, missioner al Japó (m. 1606).[18]
- 1564, Pisa, Gran Ducat de Toscana: Galileo Galilei, físic i astrònom italià.
- 1748, Londres, Anglaterra: Jeremy Bentham, pensador i reformador polític anglès, pare de l'utilitarisme. (m. 1832)
- 1811, San Juan de la Frontera, Argentina: Domingo Faustino Sarmiento, pedagog, escriptor i polític argentí, 7è president de l'Argentina.
- 1820, Adams, Massachusetts: Susan Brownell Anthony, líder del moviment estatunidenc dels drets civils (m. 1906).[19]
- 1823, Hefei, Anhui (Xina): Li Hongzhang, militar, polític i diplomàtic xinès. (m. 1901).[20]
- 1845, Clinton (Nova York), EUA: Elihu Root, polític estatunidenc, premi Nobel de la Pau el 1912.
- 1861, Fleurier, cantó de Neuchâtel, Suïssa: Charles Edouard Guillaume, físic suís, premi Nobel de Física el 1920.
- 1873, Augsburg, Alemanya: Hans von Euler-Chelpin, químic suec d'origen alemany, premi Nobel de Química el 1929.
- 1899, Lodeva, Erau (França): Georges Auric, compositor francès (m. 1983).[21]
- 1905,
- Buffalo, EUA), Harold Arlen, compositor de cinema nord-americà (m. 1986).[21]
- Valparaíso (Xile): Roberto Rey, actor xilè fill d'espanyols (m. 1972).[22]
- 1910, Otwock, Voivodat de Masòvia: Irena Sendler –l'àngel del Gueto de Varsòvia–, treballadora social i infermera polonesa (m. 2008).[23]
- 1923, Merv, URSS: Ielena Bónner, activista pels drets humans a la Unió Soviètica i Rússia, esposa d'Andrei Sàkharov (m. 2011).[24]
- 1928, Cleethorpes, Lincolnshire, Regne Unitː Norma Procter, contralt britànica (m. 2017).[25]
- 1931, Nova York: Maxine Singer, biòloga molecular i científica nord-americana, especialista en l'ADN i el debat ètic al seu entorn.[26]
- 1946, Aix-les-Bains, Savoia, França: Matthieu Ricard, doctor en genètica cel·lular, monjo budista tibetà, autor, traductor i fotògraf.
- 1947:
- Nova York: Marisa Berenson, model i actriu estatunidenca.
- Worcester, Massachusetts (EUA): John Adams (compositor) compositor i director d'orquestra estatunidenc.[21]
- 1951, Hillingdon, Anglaterra: Jane Seymour, actriu anglesa.
- 1952, San Fernando, Cadis: Magdalena Álvarez, política i professora universitària; fou ministra de Foment del govern espanyol.[27]
- 1964, Madison, EUA: Chris Farley, actor de cinema estatunidenc.[28]
- 1976, Torrelavega, Cantàbria: Óscar Freire Gómez, ciclista espanyol.
Necrològiques
- Països Catalans
- 1781 - Ollers, Vilademuls (Pla de l'Estany): Baldiri Reixac i Carbó, pedagog i religiós català.
- 1819 - Barcelona (Barcelonès): Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà, noble i escriptor en català (n. 1746).
- 1919 - Vilassar de Mar (Maresme): Jaume Almera i Comas, geòleg i paleontòleg, fundador del Museu Geològic del Seminari de Barcelona i creador del primer mapa geològic de la província de Barcelona (n. 1845).
- 1986 - Sabadell (Vallès Occidental): Carme Obradors i Domènech, assistenta social sabadellenca.
- 1995 - Palma (Mallorca): Guillem d'Efak, escriptor i cantant mallorquí.
- 2001 - Barcelona: Anna Ricci, mezzosoprano catalana que es dedicà al cant, la recuperació de la lírica antiga i l'ensenyament (n.1930).[29]
- 2005 - Barcelona (Barcelonès): Josep Laporte i Salas, metge i polític català, president de l'IEC i conseller de la Generalitat.
- 2008 -
- Barcelona (Barcelonès): Glòria Roig i Fransitorra, actriu i dobladora catalana.
- Gironaː Dolors Laffitte, cantant catalana, cofundadora del Tradicionàrius i membre d'Ara Va de Bo i d'Els Trobadors (n. 1949).[30]
- 2017 - Barcelona (Barcelonès): Antoni Ballester i Nolla, químic i oceanògraf català.
- Resta del món
- 1682 - Quwo, Shaanxi (Xina): Gu Yanwu, filòsof, historiador i geògraf xinès (n. 1613).[31]
- 1867 - Madrid (Espanya): Serafín Estébanez Calderón, escriptor andalús (n. 1799).
- 1965 - Santa Monica, Califòrnia: Nat King Cole, vocalista i pianista de jazz nord-americà (n. 1919).
- 1977 - Rigaː Lūcija Garūta, compositora i pianista de procedència letona (n. 1902).[32]
- 1984 - Bremen: Grete Hermann, matemàtica i filòsofa alemanya que treballà en la teoria quàntica (n. 1901).[33]
- 1988 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Richard Feynman, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1965 (n. 1918).
- 1998 - Londres: Martha Gellhorn, periodista estatunidenca (n. 1908).[34]
- 1999 - Wakulla Springs State Park, Florida (EUA): Henry W. Kendall, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1990 (n. 1926).
- 2001 - Màlaga (Espanya): Ricardo Otxoa ciclista basc.
- 2005 - Suresnes (França): Pierre Bachelet, cantant francès.
- 2023 - Chicago: Raquel Welch, actriu nord-americana (n. 1940).
Festes i commemoracions
Santoral[35]
Església Catòlica[36]
- Sants al Martirologi romà (2011): Faustí i Jovita, germans màrtirs (138); Isici, Jòsip, Zòsim, Baral i Agapea d'Antioquia (s. IV); Geòrgia de Clarmont, eremita (ca. 520); Quinidi de Vaison-la-Romaine, bisbe (578-579); Sever d'Antrodoco, prevere (s. VI); Decorós de Càpua, bisbe (680); Walfrid della Gherardesca, abat de Palazzolo (765); Sigfrid de Växjö, bisbe (1045); Claudi de La Colombière, prevere jesuïta (1682).
- Beats: Onèssim d'Efes, bisbe (s. I); translació de les relíquies d'Aquilí d'Évreux; ordenació d'Austregisil de Bourges; Angelo de Scarpettis, monjo (1306); Michał Sopoćko, prevere (1975)
- Sants que no figuren a l'actual Martirologi: Agapea de Terni, verge i màrtir (ca. 273); Crató de Roma i la seva família, màrtirs (ca. 273); Sadurní, Càstul, Magne i Luci, màrtirs (273); Eusebi d'Àsquia, eremita (s. V); Farannan, abat, deixeble de Columba de Iona (ca. 590); Beraqui de Cluain, abat (s. VI); Faust de Glanfeuil, benedictí (s. VI); Gotard, eremita al Pas de Sankt-Gotthard; Oswiu de Northúmbria, rei (670); Amaric i Prejecte de Volvic, màrtirs (676); Waneng de Fontanelle, monjo (ca. 688); Silvà d'Artois, bisbe (718); Columbà de Gant, eremita (959); Beat de Cerbi, eremita; Dochow de Cornualla, monjo; Winaman, Unaman i Sunaman de Växjö, màrtirs (ca. 1040); Druthmar de Corvey, abat (1042); Euseu de Serravalle, eremita (segle xiv).
- Beats que no figuren a l'actual Martirologi: Andreu de Conti, monjo (1302); Júlia de Certaldo, monja (1367); translació de les relíquies d'Antoni de Pàdua.
- Venerables: Elid de Volvic, acòlit màrtir (674); Bertrada de Volmarstein, reclosa (segle xiii); Theodosius Florentini, fundador de la Congregació de les Germanes de la Creu (1865).
- Servents de Déu: Sor María de Jesús de La Laguna, dominica.
- Venerats a l'Orde de la Santíssima Trinitat: Ciril i Metodi, apòstols dels eslaus.
Església Copta
- 8 Meixir: Purificació de la Mare de Déu al Temple.
Església Apostòlica Armènia
- 26 Arac': Trifó de Frígia, màrtir (251); Xalta i Epifani de Sebuh (s. IV); Toros el Rubenita, baró, fill del gran duc Constant; Zuad, prevere i màrtir.
Església Ortodoxa Siríaca
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 28 de febrer del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 2 de febrer del calendari julià.
- Sants: Purificació de la Mare de Déu al Temple; Corneli de Cesarea, bisbe; Jordà de Trebisonda, màrtir (1650); Gabriel de Constaninoble, monjo màrtir (1676); Serafí de Valaam, monjo; Vassilij i Mihail, preveres màrtirs (1938); Àntim de Quios (1960)
Església Ortodoxa Grega
- Agatodor de Tiana, màrtir.
Esglésies luteranes
- Filemó de Colosses, bisbe i màrtir (s. I), i Onèsim d'Efes, bisbe (s. I) (Lutheran Church Missouri Synod); Georg Maus, professor i màrtir (Església Evangèlica d'Alemanya) (1945).
Esglésies anglicanes
- Sigfrid de Skara, bisbe (1045); Thomas Bray, prevere i fundador (1730).
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 15 de febrer |
- ↑ «Joventut | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «ultraisme | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ «Manifiesto del Ultra» pàg. 19. Revista Baleares núm 130. Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España, 15-02-1921. [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ «El dia que Son Goku va començar a parlar en català». ccma, 14-02-2020. [Consulta: 14 febrer 2020].
- ↑ «Cultura. Teatre Auditori de Granollers». Ajuntament de Granollers. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ Segons Contrastant Arxivat 2005-11-20 a Wayback Machine.
- ↑ «115. Armide (Lully)» (en anglès). The Opera Scribe, 09-02-2019. [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ «Giovanna d'Arco en la Scala» (en castellà). iOpera.es, 08-12-2015. [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ «Pilar Alonso Moll». Patrimoni musical català. Centre Robert Gerhard. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ Cruz, José Ignacio. «Maestras i ciudadanas en el exilio republicano de 1939». A: Ana M. Aguado, Luz Sanfeliu (coord.). Caminos de democracia: ciudadanías y culturas democráticas en el siglo XX. Granada: Editorial Comares, 2014, p. 84-88. ISBN 978-84-9045-188-5.
- ↑ «Il ricordo della poetessa Maria Lai» (en italià). Cagliari oggi, 07-02-2012. [Consulta: 21 desembre 2021].
- ↑ «Roser Bru Llop. Premio Nacional de Artes Plásticas 2015». Universidad de Chile. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Vinyet Panyella i Balcells | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «Cristina Marcos Herrero | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ «Faxedas Brujats, Maria Lluïsa». Ajuntament de Girona. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP). [Consulta: 11 juliol 2022].
- ↑ «Sílvia Pérez i Cruz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «Gina Tost». IMBd. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Scheuer, Jacques.. Huit jésuites à la rencontre des religions de l'Asie : itinéraires XVIe-XXIe siècles. ISBN 978-2-87299-366-6.
- ↑ Hayward, Nancy. «Susan B. Anthony 1820-1906». National Women's History Museum (NWHM), 2018. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 530. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Irena Sendler». Encyclopaedia Britannica, 08-05-2019. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Shepherd, Melinda C. «Yelena Georgiyevna Bonner». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «Norma Procter | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ LeVine, Harry. Genetic Engineering: A Reference Handbook. ABC-CLIO, 2006, pàg. 135. ISBN 9781851098606.
- ↑ Romero, Antonio M. «Magdalena Álvarez, la ministra con la que llegó el AVE». Sur, 20-11-2017.
- ↑ Guse, Joe. The Tragic Clowns-An Analysis of the Short Lives of John Belushi, Lenny Bruce, and Chris Farley (en anglès). Lulu.com, p.75. ISBN 1427616132.
- ↑ «Anna Ricci Giraudo. Biografia». Centre Robert Gerhard per a la promoció i difusió del patrimoni musical català. Generalitat de Catalunya. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Maria Dolors Laffitte | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ Chaussende, Damien, 1977- .... La Chine au XVIIIe siècle : l'apogée de l'empire sino-mandchou des Qing. París: Les Belles lettres, impr. 2013. ISBN 978-2-251-41051-7.
- ↑ «Composers and Authors / Garuta, Lucija (1902 - 1977)». Musica Baltica Ltd. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Herzenberg, C. L. «Grete Hermann: An early contributor to quantum theory». arXiv:0812.3986 [physics], 20-12-2008.
- ↑ «Martha Gellhorn» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 08-09-2023. [Consulta: 20 setembre 2023].
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 15. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:15 de febrer. |