Museu d'Història de Catalunya

Museu d'Història de Catalunya

lang=ca
Dades
Nom curt	MHC
Tipus	museu d'història
Història
Creació	29 febrer 1996
Activitat
Visitants anuals	221.998 (2008)
Governança corporativa
Seu	«Palau de Mar» Pl. Pau Vila, 1-5 Barcelona
Gerent/director	Agustí Alcoberro i Pericay
Part de	Agència Catalana del Patrimoni Cultural Xarxa de Museus d'Història i Monuments de Catalunya
Lloc web	www.mhcat.cat

El Museu d'Història de Catalunya (MHC) es va crear el 1996 de la mà del Govern de la Generalitat. Una de les raons fonamentals per la qual el museu va ser creat, raó que encara avui continua sent un dels objectius principals del museu, fou narrar als seus visitants la història de Catalunya, cosa que fa mitjançant una col·lecció d'objectes i documents que s'hi relacionen, de recreacions històriques i ambientacions i d'equipaments audiovisuals i informàtics, que ens acosten de manera lúdica a la història d'aquesta nació, pretenent estimular així, alhora que ens informa, l'interès sobre l'evolució de la cultura catalana. El museu posa gran interès també en conservar i exhibir el material que il·lustra la història de Catalunya i dóna especial suport a les persones i institucions que tenen com a objectiu la recerca relacionada amb la ja esmentada història. El Museu és un referent bàsic per al coneixement de la història de Catalunya. S'encarrega al mateix temps de gestionar monuments que són propietat de la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de millorar-ne les condicions de manteniment, visita i divulgació cultural.

Equip humà

Actualment, el director del museu és l'Agustí Alcoberro i Pericay. Els seus antecessors van ser Josep Maria Solé i Sabaté (des de la inauguració del museu fins l'any 2000) i Jaume Sobrequés (del 2000 al 2008).

Edifici

El MHC es troba ubicat al Palau de Mar, edifici que temps enrere havia sigut els Magatzems General de Comerç. És l'únic edifici del vell port de Barcelona que data de 1881 i encara es conserva.

Exposició permanent

L'exposició permanent es troba distribuïda en 7 etapes, etapes que ens faran sentir dins el moment històric que se’ns narra gràcies a la possibilitat que ens ofereix el museu de moldre blat com ho feien els ibers, posar-nos una armadura de cavaller medieval, veure un replà d'un escala modernista per un forat, moure'ns en tramvia per la Barcelona dels anys 20 o anar al cinema a veure el no-do, entre moltes d'altres activitats.

• La primera etapa, que té per títol Les arrels, va des del paleolític inferior fins a finals del segle V, època en què tingué lloc la desfeta de l'Imperi romà d'occident donant pas a la creació del regne dels visigots de Toledo.
• La segona, El naixement d'una nació, té el seu origen l'any 711, any en què l'exèrcit musulmà emprengué la conquesta de la Hispània visigoda; i va fins a la conquesta de la Catalunya Nova que es produí el segle XII.
• La mar nostra, la tercera etapa, parteix de la conquesta de Mallorca i València per part de Jaume I, que tingué lloc al segle XIII, i que anà lligada a un fort període d'expansió; aquest apartat finalitza amb la unió dinàstica que Ferran II portà, amb Castella, a rel del seu matrimoni amb Isabel I, l'any 1479.
• A la perifèria de l'Imperi ens situa a una Catalunya que manté el seu estat propi i inicia un creixement econòmic, tot i trobar-se dins l'imperi dels Àustria, imperi que havia esdevingut l'imperi europeu i mundial; aquest fou un període ple de conflictes que finalitzaren l'any 1716 amb el Decret de Nova Planta, decret lligat a la imposició del primer rei de la branca espanyola dels Borbons, i que abolí les constitucions i les institucions de Catalunya.
• Vapor i nació és una etapa que, com el propi nom indica, ens transporta al procés d'industrialització de Catalunya i, d'altra banda, ens parla de com l'estat liberal espanyol aprofundeix la centralització política. L'etapa finalitza amb la fi del segle XIX, moment de revitalització de la llengua i la cultura catalana.
• Els anys elèctrics donen pas a una caracterització de la indústria catalana del segle XX, marcada per l'extensió de l'electricitat i dels derivats del petroli. Finalitza amb la imposició de la dictadura franquista que tingué lloc amb la fi de la guerra civil l'any 1939.
• Desfeta i represa pren inici a partir de l'establiment de la dictadura del general Franco, situant-nos en un marc de repressió; i finalitza amb la mort d'aquest el 1975, i amb la transmissió de que aquesta mort portarà l'inici d'una etapa de llibertats.

Exposicions temporals

Vista lateral del Museu

Des de la seva creació, el museu ha realitzat nombroses exposicions temporals, entre les quals destaquen:

• La Catalunya Jueva, exposició que donà a conèixer el procés d'integració i la vida quotidiana de les comunitats jueves catalanes al llarg de la història a través de nombrosos objectes i documents representatius.
• Càtars i trobadors. Occitània i Catalunya: renaixença i futur, exposició que mostrà les relacions que havien tingut lloc al llarg de la història entre els pobles de llengua occitana i catalana a partir d'una selecció de peces i documents.
• De la protesta... a la proposta: el moviment veïnal a Catalunya, narrà, a través de fotografies, documents i un audiovisual sobre la història de les associacions veïnals, com aquestes nasqueren.
• Periodisme i Periodistes. De les gasetes a la xarxa explicà al públic com evolucionà la comunicació social a Espanta i la influència que aquesta té en la societat contemporània.
• Euskadi i Catalunya: memòria compartida. 1936-1940 presentà un important fons documental de la Generalitat de Catalunya per explicar com van ser dispersats arran de la guerra civil i que part dels arxius va ser custodiat per institucions basques fins que el lehendakari Juan José Ibarretxe els lliurà al president Pujol.

Enllaços d'interès

• Web del museu