Vés al contingut

Neus Català i Pallejà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Neus Català Pallejà)
Infotaula de personaNeus Català i Pallejà

Acte de lliurament a Neus Català de la medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona (2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 octubre 1915 Modifica el valor a Wikidata
els Guiamets (Priorat) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 abril 2019 Modifica el valor a Wikidata (103 anys)
els Guiamets (Priorat) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Ideologia políticaComunisme, antifeixisme i oposició al franquisme Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perLluitadora antifeixista. Supervivent d'un camp de concentració nazi
Activitat
Ocupaciópolítica, infermera Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Unificat de Catalunya
Partit dels i les Comunistes de Catalunya
Esquerra Unida i Alternativa Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola i Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
De la resistencia y la deportación: testimonios de mujeres españolas
Memorial de mujeres espan̄olas en la segunda guerra mundial
Localització dels arxius
Premis

Lloc webcomunistes.cat… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1872674 Modifica el valor a Wikidata

Neus Català i Pallejà (els Guiamets, 6 d'octubre de 1915[1][2] - 13 d'abril de 2019)[3][4] va ser una militant comunista[5] i activista antifeixista catalana, membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil espanyola. Va ser la penúltima supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück.[6]

Biografia[modifica]

Neus Català va néixer el 6 d'octubre de 1915 als Guiamets, a la comarca del Priorat,[1] tot i que la seva padrina la registrà com a nascuda el 15 de juny. Aquesta segona data es va considerar de caràcter oficial i va ser presa per celebrar el centenari del seu naixement. Es diplomà en infermeria l'any 1937, i al començament de la Guerra Civil es va traslladar a Barcelona. L'any 1939, va travessar la frontera francesa amb 182 nens orfes de la colònia Las Acacias de Premià de Dalt, els anomenats «nens de Negrín», que estaven al seu càrrec. A França col·laborà, juntament amb el seu marit, l'occità Albert Roger,[2] en activitats de la Resistència: a casa seva caetralitzà la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació, i allotjà refugiats polítics. El 1943 un apotecari de Sarlat la denuncià a les autoritats nazis, que la van detenir, juntament amb el seu marit. Reclosa i torturada a Llemotges, l'any 1944 fou deportada a Ravensbrück, on va va coincidir amb Maria del Carme Gardell García, Sabina Bartolí Gardell, Alfonsina Bueno Vela i moltes catalanes. [cal citació] Va ser obligada a treballar en la indústria de l'armament i formà part de l'anomenat «comando de les gandules», un grup de dones que boicotejava l'elaboració de les armes que es fabricaven a Holleischen, una fàbrica que depenia del camp de Flossenbürg.[7] Gràcies al sabotatge inutilitzaren uns 10 milions de bales i espatllaren nombroses màquines de fabricació d'armament.[8]

Després del seu alliberament, tornà a França, on seguí duent a terme la seva lluita clandestina contra el franquisme. Visqué a Sarcelles,[2] prop de París, i presidí l'Amical de Ravensbrück. En paral·lel va continuar la seva militància de Comunistes de Catalunya, partit que li va entregar el carnet número 1 com a reconeixement a la seva trajectòria militant i va ser nomenada membre d'honor del Comitè Central[5] (havia sigut anteriorment militant del partit predecessor d'aquest, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i la Fundació Pere Ardiaca, de la qual fou sòcia d'honor.

El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de documents sobre la Guerra Civil, l'Alemanya nazi, la II Guerra Mundial a Polònia i França, documents sobre dones espanyoles i catalanes a la resistència, i també sobre els camps de concentració.

A partir del 2023, hi ha una Fundació Neus Català, situada a Barcelona.[9]

Reconeixements[modifica]

Stolperstein per Neus Català a Els Guiamets, col·locat el 2018

Creu de Sant Jordi i medalles[modifica]

La Generalitat de Catalunya la guardonà amb la Creu de Sant Jordi el 2005 i, posteriorment, fou escollida Catalana de l'Any 2006 per la seva tasca de defensa de la memòria de les més de 92.000 dones que van morir a Ravensbrück. L'any 2006 també va rebre el Premi l'Alternativa, que lliura Esquerra Unida i Alternativa. Als 99 anys, el 29 d'octubre de 2014 rep, per part de l'Ajuntament de Barcelona, la Medalla d'Or al Mèrit Cívic en reconeixement a la seva tasca de preservació de la memòria històrica, la lluita antifeixista i la defensa dels drets de les dones.[10] L'any 2015 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, per la seva lluita per la justícia i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats i deportades en els camps d'extermini nazi, i la defensa dels drets humans.[11]

Medalla de París i carrer[modifica]

El 2019, per votació del Consell de París del febrer del mateix any, la Ciutat de París li va atorgar la Medalla Gran Vermell, la màxima distinció de la capital francesa. El juliol, el mateix Consell de París va votar, per unanimitat de tots els grups polítics, la creació d'un carrer en la seva memòria.[12] El 3 d'octubre de 2019, dins els actes del 80è aniversari de l'alliberament de París, va ser inaugurat l'allée de Neus Català.[13][14][15][16]

Carrers, places i altres espais a Catalunya amb el seu nom[modifica]

A Catalunya, nombroses localitats han retut homenatge a la figura de Neus Català dedicant-li un carrer, com ara Badalona (des del 2021),[17] Gavà (2019),[18] Ginestar, Lleida (2021),[19][20] Montblanc (2018),[21] Os de Balaguer, Premià de Mar (Gran Via de), Roquetes (2021),[22] Sant Adrià de Besòs, Sant Quintí de Mediona,[23] Tarragona, etc.

També hi ha mantes places dedicades a ella, a Almenar (des de 2019),[24] Amposta (2016),[25][26] Caldes de Montbui (2021),[27] Castelldefels,[28] Falset (2022),[29] Manresa (2023),[30] Rubí (2021),[31][32] i Sant Antoni de Vilamajor (2019).[33][34]

A part de carrers i places, s'han dedicat a ella també rotondes, espais, murals, biblioteques, sales i instituts que ara porten el seu nom, a banda de tenir una fundació dedicada a la seva persona.[9]

Any Neus Català[modifica]

Neus Català el 2015, l'any del seu centenari, quan va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya

Catalunya dedicà el 2015 a Neus Català, l'any del seu centenari, quan era l'última persona de l'estat que va sobreviure al camp d'extermini de Ravensbrück. El tret de sortida de l'Any Neus Català fou l'1 d'abril de 2015, després de rebre el 9 de març la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Amb aquesta commemoració es va retre un reconeixement per extensió a totes les persones que van patir les conseqüències de la guerra i la dictadura franquista i l'internament en camps de presoners i d'extermini. “Neus Català és una dona forta i solidària, una lluitadora antifeixista, una supervivent dels camps d'extermini nazis i un referent i un testimoni de totes les dones que van lluitar en la Guerra Civil i en la Segona Guerra mundial”, va destacar la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, en l'acte de presentació.[35]

La celebració de l'Any Neus Català fou coordinada per l'Institut Català de les Dones i hi col·laboraren l'Ajuntament de Barcelona, l'Ajuntament dels Guiamets, Amical de Ravensbrück, Associació Art Plural, les biblioteques de la Generalitat de Catalunya, les Comunitats Catalanes a l'Exterior, el Consell Comarcal del Priorat, el Consorci per a la Normalització Lingüística, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Departament d'Ensenyament, la Filmoteca de Catalunya, la Fundació l'Alternativa, la Fundació Cassià, la Fundació Pere Ardiaca, la Institució de les Lletres Catalanes, el Memorial Democràtic, el Museu d'Història de Catalunya, Sàpiens Publicacions, la Secretaria General del Departament de la Presidència i VicDones-SIAD Osona. Per commemorar l'Any Neus Català hi hagué tota una sèrie d'activitats, que inclogueren conferències, exposicions, homenatges, tertúlies literàries i projeccions de documentals, entre d'altres.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Om, Albert. «Barcelona distingeix Neus Català, l'última supervivent del camp d'extermini nazi de Ravensbrück», 29-10-2014. [Consulta: 14 abril 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 Creus, Jordi. Dones contra Franco. Barcelona: Ara Llibres, 2007, p. 45-69. ISBN 9788496767003. 
  3. «Neus Català». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 febrer 2024].
  4. «Mor Neus Català, supervivent dels camps nazis i militant contra l'oblit». Diari Ara, 13-04-2019. [Consulta: 13 abril 2019].
  5. 5,0 5,1 «Comunistes de Catalunya lliuren a Neus Català el carnet número 1 de l'entitat» (en castellà), 02-05-2015. [Consulta: 13 desembre 2022].
  6. Bassas, Antoni. «Homenatge a Conxita Grangé, l'última supervivent de Ravensbrück», 25-07-2019. [Consulta: 31 juliol 2019].
  7. ANC Falset «Neus Català, homenatjada al Priorat». Ara, 14-06-2015 [Consulta: 14 juny 2015].
  8. «Neus Català». UGT Història. Recull de la història recent de la UGT de Catalunya. [Consulta: 3 febrer 2024].
  9. 9,0 9,1 «Fundació Neus Català: un espai per a la memòria i la lluita», Elisenda Belenguer, Realitat, 20 d'abril de 2023. [Consulta: 8 d'octubre de 2023].
  10. «L'alcalde Trias presideix l'acte de lliurament de la Medalla d'Or al Mèrit Cívic a Neus Català : Servei de Premsa». [Consulta: 17 desembre 2019].
  11. March, Oriol «Medalla d'Or de la Generalitat per a Neus Català, Josep Maria Espinàs i Joan Rodés». Ara.cat, 03-03-2015 [Consulta: 3 març 2015].
  12. «Consell de Paris». Arxivat de l'original el 2022-07-28. [Consulta: 19 juliol 2019].
  13. «Neus Català, supervivent dels camps de concentració nazis, tindrà un carrer a París», 22-09-2019. [Consulta: 23 setembre 2019].
  14. ACN. «Neus Català ja té un carrer a París: "Les deportades són les oblidades dels oblidats"». Diari Ara, 04-10-2019. [Consulta: 8 octubre 2023].
  15. «Neus Català : survivante de la guerre et grande Résistante. Localisation de l'Allée Neus Català» (en francès). [Consulta: 4 octubre 2019].
  16. «Délibération du Conseil de Paris» (en francès), 08-07-2019. Arxivat de l'original el 2022-07-28. [Consulta: 19 juliol 2019].
  17. Bernat López. «El carrer Neus Català apareix a Badalona per tapar al sanguinari Weyler». Diari de Badalona, 06-10-2021. [Consulta: 8 octubre 2023].
  18. «Gavà tindrà un carrer de Neus Català». GTV, 08-05-2019. [Consulta: 23 setembre 2019].
  19. «Lleida homenatja Neus Català al seu carrer». portal Lleida.com, 10-10-2021. [Consulta: 8 octubre 2023].
  20. «Lleida ret homenatge a Neus Català al carrer que porta el seu nom». Segre, 10-10-2021. [Consulta: 8 octubre 2023].
  21. «Neus Català ja sap que té un carrer amb el seu nom a Montblanc». Tarragona digital, 24-10-2018. [Consulta: 23 setembre 2019].
  22. «Festa del 14 d'abril de Roquetes - Inauguració del nou carrer "Neus Català (1915-2019)".». Antena Caro, 16-04-2021. [Consulta: 8 octubre 2023].
  23. «Nom de carrers de Catalunya. Llistat de noms de via (carrers) associats a municipis de Catalunya.». Catàleg Tècnic de Dades - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 28-06-2021. [Consulta: 3 febrer 2022].
  24. «PLAÇA NEUS CATALÀ». Ajuntament d'Almenar, 2019. [Consulta: 8 octubre 2023].
  25. «Neus Català ja té una plaça a Amposta». Canal Terres de l'Ebre, 09-03-2016. [Consulta: 8 octubre 2023].
  26. «Amposta posa el nom de Neus Català a la plaça de l’Arxiu Comarcal». Canal21Ebre, 09-03-2016. [Consulta: 8 octubre 2023].
  27. «La inauguració de la plaça Neus Català i Pallejà, primer acte d’homenatge a les víctimes calderines de l’holocaust». Ajuntament de Caldes de Montbui, 04-10-2021. [Consulta: 8 octubre 2023].
  28. «Plaça de Neus Català». Ajuntament de Castelldefels, 2017. [Consulta: 6 abril 2021].
  29. «Falset dedicarà una plaça a Neus Català». Ajuntament de Falset, 05-10-2022. [Consulta: 8 octubre 2023].
  30. Redacció. «L'Ajuntament de Manresa aprova posar-li el nom de plaça Neus Català a l'espai davant de Crist Rei». Regió7, 18-05-2023. [Consulta: 8 octubre 2023].
  31. «La plaça Nova de Les Torres s'anomenarà plaça de Neus Català i Pallejà». RubiTV, 31-07-2019. [Consulta: 23 setembre 2019].
  32. «Rubí ja té una plaça que ret homenatge a Neus Català i Pallejà». Ajuntament de Rubí, 10-05-2021. [Consulta: 8 octubre 2023].
  33. «Plaça de Neus Català Pallejà». Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor. [Consulta: 8 octubre 2023].
  34. «Expedient 2028/2019. Aprovació inicial de la denominació Plaça de Neus Català Pallejà a l’espai situat davant del Centre d’Atenció Primària (CAP).» PDF dins Acta del ple de l'Ajuntament 10/2019.
  35. EFE ««Catalunya dedica el 2015 a Neus Català, l'última supervivent de Ravensbrück»». Ara.cat, 1 abril 2015 [Consulta: 13 juny 2015]..

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]