President de la Generalitat de Catalunya
Titular | José Montilla Aguilera des del 28 de novembre de 2006 | ||||
---|---|---|---|---|---|
Tractament | Molt Honorable Senyor | ||||
Residència | Cases dels Canonges (Barcelona) | ||||
Nomenat per | Parlament de Catalunya i monarca d'Espanya | ||||
Jurisdicció | Catalunya | ||||
Institució | Generalitat de Catalunya i Diputació del General | ||||
Estat | Espanya | ||||
Mandat | Quatre anys | ||||
Creació | 1359 | ||||
Primer titular | Berenguer de Cruïlles | ||||
Salari | 153.235,5 euros | ||||
Suplent | vicepresident del Govern de Catalunya | ||||
Llista | llista de presidents de la Generalitat de Catalunya | ||||
Lloc web | www.gencat.cat |
El President de la Generalitat de Catalunya és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix la configuració de la Generalitat juntament amb el Parlament, el Consell Executiu de Catalunya o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.[1]
El President de la Generalitat a l'actualitat
El President de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya. Concentra dos tipus de funcions: representatives i governatives.
Funcions representatives
El president de la Generalitat té la més alta representació de la Generalitat de Catalunya i l'ordinària de l'Estat espanyol a Catalunya. Li correspon, també, mantenir les relacions amb les altres institucions de l'Estat i la resta de les comunitats autònomes, convocar les eleccions al Parlament de Catalunya i nomenar els alts càrrecs que les lleis determinin. Com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya, promulga en nom del rei les lleis de Catalunya.
Funcions governatives
El president forma part del Govern de Catalunya i és qui el dirigeix i el coordina, establint les directrius generals de l'acció de govern. En aquest sentit, nomena els consellers, convoca i presideix les reunions del Govern i signa els decrets acordats pel Consell Executiu i ordena que es publiquin. També pot demanar que el Parlament es reuneixi en sessió extraordinària i, arribat el cas, ha de dissoldre'l o sol·licitar que s'hi celebri un debat general.
El president de la Generalitat també ha de coordinar el programa legislatiu del Govern i l'elaboració de normes de caràcter general, convocar i presidir les comissions del Consell Executiu i facilitar la informació que el Parlament sol·liciti al Govern.
Elecció [2]
L'elecció del president de la Generalitat ve establida pels articles 152.1 de la Constitució espanyola i l'article 36.1 de l'Estatut d'Autonomia, i queda desplegada pels articles 49 i següents de la llei 3/1982 així com pels articles 27 i 29 del reglament del Parlament de Catalunya de 2005.
En l'elecció del president hi ha 3 fases clarament especificades:
- 1a fase: Un cop realitzades les eleccions, i constituït el Parlament, el President del Parlament de Catalunya realitza un torn de consultes amb els diferents representants dels grups polítics i proposa un candidat a la presidència de la Generalitat, que obligatòriament ha de ser membre del Parlament escollit.
- 2a fase: El candidat proposat ha d'exposar el programa de govern i sol·lícitar la confiança del Parlament, en una sessió plenària anomenada Debat d'investidura. En acabar el debat, es procedeix a la votació, on el candidat és investit, sempre i quan obtingui un nombre de vots afirmatius igual o superior a la majoria absoluta de la cambra. En cas de no assolir-ho, es passaria a una segona volta on el candidat quedaria investit per majoria simple. En el cas, que el candidat no aconsegueixi la confiança del Parlament, el President hauria de presentar nous candidats de forma succesiva amb el termini màxim de dos mesos, sobrepassats els quals el Parlament es disoldria i s'haurien de convocar eleccions.
- 3a fase: El president del Parlament ha de comunicar la decisió del Parlament al rei.
Cessament [2]
Les causes de cessament del President de la Generalitat queden establertes per l'article 59 de la llei 3/1982 i els articles 129 i següents del reglament del Parlament de Catalunya de 2005 les despleguen.
Són causes de cessament del President:
- La renovació del Parlament per la convocatòria d'eleccions
- L'aprovació d'una moció de censura, que en cas de ser admesa procedeix a la celebració d'un debat en que poden intervenir el president, i el candidat que proposa la mateixa. En el cas de ser aprovada, el president és cessat, de la mateixa manera que el seu govern i queda investit el candidat proposat.
- Per la denegació d'una moció de confiança, en què després d'un debat previ, si al president se li denega la confiança és cessat juntament amb el seu govern.
- Dimissió
- Per notòria incapacitat física o mental, reconeguda pel Parlament i que inhabiliti al President a exercir les funcions del seu càrrec
- Per defunció
En aquest dos últims casos, el President del Parlament assumeix les funcions del President de la Generalitat, i ha de preparar el Parlament per a l'elecció d'un nou President.
La presidència en la Generalitat medieval
La presidència de la Generalitat corresponia als diputats que, per raó del seu rang, tingueren preeminència protocol·lària per damunt dels altres diputats, fet que amb freqüència els dugué a presidir els actes i a encapçalar els documents de la Diputació del General. Per aquesta causa es tracta sempre de diputats del "Braç Eclesiàstic", a excepció del cas de Joan I d'Empúries —diputat del "Braç Militar"—, sobre el qual recaigué la preeminència pel fet de pertànyer a la família reial.
Llista de presidents de la Generalitat de Catalunya
Els diputats que foren escollits més d'una vegada apareixen distingits tipogràficament en cursiva el segon cop i només han estat comptats una vegada entre els 128 presidents de la Generalitat. Com que, inicialment, el nombre de diputats no fou estable i n'hi hagué diversos per braç, ha estat destacat aquell diputat que detenia un càrrec eclesiàstic superior: aquest és el cas de Berenguer de Cruïlles, un dels quatre membres del "Braç Eclesiàstic" escollits a la Cort del 1359. A partir de les Corts de Montsó iniciades el 1362, a més, el diputat del Braç Eclesiàstic considerat preeminent passà a residir a Barcelona.
El període de regència de 1367-1375, fruit de la resolució de les Corts de Vilafranca (1367) de suspendre els diputats residents a Barcelona, no ha estat tingut en compte en la present relació. Tampoc no ha estat considerada la diputació que Joan II féu nomenar l'any 1470, a Lleida, en la fase final de la guerra civil catalana, i que actua de manera paral·lela a la Diputació escollida pel procediment establert pels braços.
Pel que fa a l'època contemporània, no han estat recollits els personatges imposats al capdavant de la Generalitat pel Govern espanyol durant la suspensió de l'Estatut de 1932 i l'empresonament del president Lluís Companys (1934-1936). D'altra banda, no s'han especificat els mandats d'aquells presidents que en van tenir diversos, atès que sempre foren correlatius.
Núm. | Nom | Període | Ressenya Biogràfica |
---|---|---|---|
1 | Berenguer de Cruïlles | 1359-1362 | Bisbe de Girona |
2 | Romeu Sescomes | 1363-1364? | Bisbe de Lleida |
3 | Ramon Gener | 1364?-1365 | Canonge de la Seu d'Urgell |
4 | Bernat Vallès | 1365-1367 | Canonge de Barcelona |
Entre 1367 i 1375 se suspèn temporalment el càrrec de diputat resident (President de la Generalitat) per decisió de les Corts de Vilafranca (1367), nomenant un regent per a aquest període. | |||
R | Romeu Sescomes | 1375-1376 | |
5 | Joan I d'Empúries | 1376 | Comte d'Empúries |
6 | Guillem de Guimerà i d'Abella | 1376-1377 | Regent del gran Priorat de Catalunya de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem |
7 | Galceran de Besora i de Cartellà | 1377-1378 | Almoiner del Monestir de Ripoll |
R | Ramon Gener | 1379-1380 | |
8 | Felip d'Anglesola | 1380 | Canonge de Tarragona |
9 | Pere de Santamans | 1381-1383 | Canonge de Tortosa |
10 | Arnau Descolomer | 1384-1389 | Prevere de Girona |
11 | Miquel de Santjoan | 1389-1396 | Canonge de Girona. Morí sense acabar el mandat |
12 | Alfons de Tous | 1396-1413 | Rector de l'església de Santa Maria del Pi, de Barcelona. Prenguè art en el parlament per tractar de la successió de Martí l'Humà. Adquireix l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya com a seu permanent. |
13 | Marc de Vilalba | 1413-1416 | Abat del Monestir de Ripoll (1408-1409) i primer Abat de Montserrat (1409-?) |
14 | Andreu Bertran | 1416-1419 | Bisbe de Barcelona (1416-1420). Intervingué de forma destacada en la resolució del Cisma d'Occident. |
15 | Joan Desgarrigues | 1419-1422 | Comanador de Masdéu (Trullars) de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem |
16 | Dalmau de Cartellà i Despou | 1422-1425 | Abat de Ripoll (1410-1439) i també d'Amer i de Sant Cugat del Vallès. |
17 | Felip de Malla | 1425-1428 | Conseller reial (1419). Canonge degà d'Osca (1422), almoiner de la seu de'Elna (1423) i ardiaca major de la seu de Barcelona (1424-1431). Brillant orador i autor d'estil classicitzant (Lo pecador remut). Al Concili de Constança obtingué sis vots per ocupar la seu papal de Roma. |
18 | Domènec Ram i Lanaja | 1428-1431 | Bisbe de Lleida (1419-1435) i cardenal nomenat pel papa Martí V (1426). El 1429, assistí, amb el cardenal Pere de Foix, al concili de Tortosa, per tal de liquidar temes pendents del Cisma d'Occident. |
R | Marc de Vilalba | 1431-1434 | |
19 | Pere de Palou | 1434-1437 | Canonge de la seu de Barcelona |
20 | Pere de Darnius | 1437-1440 | Canonge sagristà de Girona |
21 | Antoni d'Avinyó i de Moles | 1440-1443 | Abat de Montserrat (1440-1450) |
22 | Jaume de Cardona i de Gandia | 1443-1446 | Canonge de Barcelona i bisbe de Vic (1442-1459). El papa Pius II el fa cardenal el 1461 |
23 | Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí | 1446-1449 | Conegut com a Pedro de Urrea. Arquebisbe de Tarragona (1446-1489). Feu un paper important en la guerra de Joan II, a favor del rei. Anys mes tard esdevingueren famoses les seves repressions contra viles i pobles al Camp de Tarragona. |
24 | Bertran Samasó | 1449-1452 | Abat de Ripoll (1440-1458). Va ser contrari a la política populista i filoremença d'Alfons IV el Magnànim, i a favor dels privilegis de l'aristocràcia. |
25 | Bernat Guillem Samasó | 1452-1455 | Abat d'Àger |
26 | Nicolau Pujades | 1455-1458 | Ardiaca de Santa Maria del Mar, de Barcelona. Acabat el seu mandat, va fer de mitjancer entre el rei Joan II i la Generalitat. |
27 | Antoni Pere Ferrer | 1458-1461 | Tercer abat de Montserrat (1451-1472). Defensor de Carles de Viana, empresonat pel seu pare, el rei Joan II, es posà del costat de la Generalitat en la guerra civil catalana (1462-1472), començada ja després del seu mandat. |
28 | Manuel de Montsuar i Mateu | 1461-1464 | Canonge de Lleida |
29 | Francesc Colom | 1464-1467 | Ardiaca del Vallès a la seu de Barcelona. Oponent de Joan II, tinguè un paper fonamental en la guerra civil catalana (1462-1472). |
30 | Ponç Andreu de Vilar | 1467-1470 | Abat comendatari de Ripoll (1463-1489) |
31 | Miquel Samsó | 1470-1473 | Abat de Sant Salvador de Breda. Acaba la guerra civil amb la Capitulació de Pedralbes (1472), els diputats reialistes com ell, es reincorporen a la Generalitat de Barcelona. |
32 | Joan Maurici de Ribes | 1473-1476 | Abat del monestir de la Real de Perpinyà. |
33 | Miquel Delgado | 1476-1478 | Abat de Poblet (1458-1478). Havia participat a la guerra civil del costat del rei, mentre la seva comunitat feia costat a la Generalitat. |
34 | Pere Joan Llobera | 1478-1479 | Monjo sagristà de Sant Joan de les Abadesses, substituí a Miquel Delgado al morir aquest abans d'acabar mandat. |
35 | Berenguer de Sos | 1479-1482 | Canonge degà de la seu de Barcelona i bisbe electe de Sàsser (Sardenya). Va destacar per la seva actitud favorable al bàndol ciutadà de la Biga, de nobles i cavallers. |
36 | Pere de Cardona | 1482-1485 | Bisbe d'Urgell (1472-1515). Acumulà els càrrecs de canceller (1479-1530), administrador de l'abadia de Solsona (1479-1515), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523). Fou un dels personatges mes influents a la Catalunya del seu temps. |
R | Ponç Andreu de Vilar | 1485-1488 | |
37 | Juan Payo Coello | 1488-1491 | Abat de Poblet (1480-1498), nomenat President per Ferran II. |
38 | Joan de Peralta | 1491-1494 | Cinquè abat de Montserrat (1483-1493) i bisbe de Vic (1493-1505) |
39 | Francí Vicenç | 1494-1497 | Prior de la catedral de Tarragona. El 22 de juliol havia estat elegit Pere Terrades, canonge sagristà de Girona, que morí de pesta sis dies mes tard sense haver jurat el càrrec. Durant el seu mandat i a causa de la pesta, la seu de la Generalitat va ser traslladada a Mataró i Vic. |
40 | Pedro de Mendoza | 1497-1500 | Abat de Santes Creus (1479-1519). Parent de Ferran II, li devia -probablement- l'abadia i el càrrec de President de la Generalitat. |
41 | Alfons d'Aragó | 1500-1503 | Bisbe de Tortosa (1475-1513) i arquebisbe de Tarragona (1513-1514) |
42 | Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls | 1503-1504 | Canonge de la seu de Barcelona i ardiaca del Vallès. Mort prematurament l'1 de març de 1504. |
43 | Gonzalo Fernández de Heredia | 1504-1506 | Arquebisbe de Tarragona (1490-1511), residí habitualment al monestir d'Escornalbou. |
44 | Lluís Desplà i d'Oms | 1506-1509 | Ardiaca major de la seu de Barcelona, havia estat home de confiança de Joan II i Ferran II. Ocupa la casa canonical que havia habitat Felip de Malla i que ell convertí en palau, l'actual Casa de l'Ardiaca, seu de l'Institut Municipal d'Història de Barcelona. |
45 | Jordi Sanç | 1509-1512 | Paborde de la catedral de València. |
46 | Joan d'Aragó | 1512-1514 | Castellà d'Amposta |
47 | Jaume Fiella | 1514-1515 | Substituí Joan d'Aragó per incompatibilitat en el càrrec. |
48 | Esteve de Garret | 1515-1518 | Ardiaca de la seu de Tortosa. |
49 | Bernat de Corbera | 1518-1521 | Ardiaca de la seu de Tarragona i canonge de Barcelona |
50 | Joan Margarit i de Requesens | 1521-1524 | Ardiaca de la seu de Girona. Fou reelegit al 1524. |
51 | Lluís de Cardona i Enríquez | 1524-1527 | Abat de Santa Maria de Solsona (1514-1531). Després fou arquebisbe de Tarragona (1531-1532) |
52 | Francesc de Solsona | 1527-1530 | Canonge de la seu de Lleida |
53 | Francesc Oliver i de Boteller | 1530-1533 | Canonge de la seu de Tortosa |
54 | Dionís de Carcassona | 1533-1536 | Canonge de Lleida |
55 | Joan Pasqual | 1536-1539 | Canonge de la Seu d'Urgell. |
56 | Jeroni de Requesens i Roís de Liori | 1539-1542 | Bisbe d'Elna (1533-1542), bisbe de Tortosa (1542-1548). |
57 | Miquel Puig | 1542-1545 | Comendatari del monestir de Serrateix. |
58 | Jaume Caçador | 1545-1548 | Bisbe de Barcelona (1545-1561), després d'haver estat canonge de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona. De la nissaga dels Caçador que donà quatre Presidents de la Generalitat, aplicà a Catalunya la contrareforma de Sant Ignasi de Loiola, de qui fou amic. |
59 | Miquel d'Oms i de Sentmenat | 1548-1551 | Canonge d'Elna |
60 | Onofre de Copons i de Vilafranca | 1551-1552 | Canonge de Tarragona |
61 | Miquel de Ferrer i de Marimon | 1552 | Gran prior i cavaller de l'Orde de Sant Joan |
62 | Joan de Tormo | 1552-1553 | Bisbe de Vic |
63 | Miquel de Tormo | 1553-1554 | Prior de Sant Pere de Besalú |
64 | Francesc Jeroni Benet Franc | 1554-1557 | Ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona |
65 | Pere Àngel Ferrer i Despuig | 1557-1559 | Darrer abat comendatari de Sant Cugat del Vallès (1539-1558) |
66 | Ferran de Lloaces i Peres | 1559-1560 | Bisbe de Tortosa |
R | Miquel d'Oms i de Sentmenat | 1560-1563 | |
67 | Onofre Gomis | 1563-1566 | Canonge i cabiscol de la Seu d'Urgell |
68 | Francesc Giginta | 1566-1569 | Abat d'Amer |
69 | Benet de Tocco | 1569-1572 | De nom Marco Antonio di Tocco, adoptà el nom de Benet en fer-se monjo de Montserrat (1542) i fou abat del monestir (1556-1559 i 1562-1564), bisbe de Vic (1564-1572), de Girona (1572-1583) i de Lleida (1583-1585). |
70 | Jaume Cerveró | 1572-1575 | Canonge de Tortosa. |
71 | Pere Oliver de Boteller i de Riquer | 1575-1578 | Canonge de Tortosa. |
R | Benet de Tocco | 1578-1581 | |
72 | Rafael d'Oms | 1581-1584 | Ardiaca de la seu de Tarragona. |
73 | Jaume Beuló | 1584 | Canonge de Vic. |
R | Pere Oliver de Boteller i de Riquer | 1584-1587 | |
74 | Martí Joan de Calders | 1587 | Prior de Sant Marçal de Montseny |
75 | Francesc Oliver de Boteller | 1587-1588 | Abat de Poblet (1583-1598) |
76 | Jaume Caçador i Claret | 1590-1593 | Bisbe de Girona (1583-1597). Hagué d'imposar la contrareforma de Trento als seus canonges, que hi eren contraris. |
77 | Miquel d'Agullana | 1593-1596 | Canonge de Girona, ardiaca de l'Empordà. |
R | Francesc Oliver de Boteller | 1596-1598 | Es construeix la façana renaixentista del Palau de la Generalitat. |
78 | Francesc Oliveres | 1598-1599 | Canonge de Girona |
79 | Jaume Cordelles i Oms | 1599-1602 | Canonge de Barcelona. En el seu mandat, les Corts Catalanes es la darrera vegada que elaboren legislació específica, amb la qual cosa el dret català resta estroncat. |
80 | Bernat de Cardona i de Queralt | 1602-1605 | Abat de Sant Miquel de Cuixà i de Camprodon. |
81 | Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai | 1605-1608 | Canonge de Barcelona i baró de Mur. Darrer dels Presidents de la Generalitat de la nissaga dels Caçador. |
82 | Onofre d'Alentorn i de Botella | 1608-1611 | Ardiaca de Benasc i canonge de Lleida. Els del seu llinatge i els Agullana, s'oposen violentament als impostos arbitraris que pretenien d'imposar Felip II i Felip III. |
83 | Francesc de Sentjust i de Castre | 1611-1614 | Abat d'Arles. |
84 | Ramon d'Olmera i d'Alemany | 1614-1616 | Comanador de Vilafranca del Penedès, de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. |
85 | Miquel d'Aimeric i de Codina | 1616-1617 | Abat del monestir de Sant Cugat del Vallès |
86 | Lluís de Tena Gomez | 1617-1620 | Bisbe de Tortosa (1616-1622) |
87 | Benet Fontanella | 1620-1623 | Abat del monestir de Besalú. |
88 | Pere de Magarola i Fontanet | 1623-1626 | Bisbe d'Elna (1622-1627) i abans prior de Santa Anna de Barcelona (1618-1622). Posteriorment, bisbe de Vic (1627-1634) i de Lleida(1634) |
89 | Francesc Morillo | 1626-1629 | Canonge ardiaca de la Seu d'Urgell. |
90 | Pere Antoni Serra | 1629-1632 | Bisbe de Lleida (1621-1631). Mort en exercici del càrrec. |
91 | Esteve Salacruz | 1632 | Abat del monestir de Sant Pere de Galligants |
92 | Garcia Gil de Manrique y Maldonado | 1632-1635 | Bisbe de Girona (1627-1633) i de Barcelona (1633-1651). Després de l'assassinat del comte de Santa Coloma a l'inici de la Guerra dels Segadors (1640) fou nomenat lloctinent. Contrari a la Generalitat, la qual intentà dissuadir de posar-se sota la protecció del rei de França, va excomunicar els responsables de les atrocitats a les tropes castellanes durant la guerra. |
93 | Miquel d'Alentorn i de Salbà | 1635-1638 | Abat d'Amer i de Roses. |
94 | Pau Claris i Casademunt | 1638-1641 | Canonge de la Seu d'Urgell |
95 | Josep Soler | 1641 | Canonge de la Seu d'Urgell |
96 | Bernat de Cardona i de Raset | 1641-1644 | Prior de Sant Miquel del Fai i ardiaca major i canonge de Girona, d'on fou bisbe posteriorment (1656-1658) |
97 | Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç | 1644-1647 | Abat del monestir de Sant Pere de Galligants. Protestà airosament per les arbitrarietats dels francesos i fou empresonat el 1646 pel virrei del rei francès a Catalunya, Henri Harcourt de Lorena, comte d'Harcourt. |
98 | Andreu Pont | 1647-1650 | Abat d'Amer. |
99 | Pau del Rosso | 1650-1654 | Canonge degà de la seu de Barcelona. |
100 | Francesc Pijoan | 1654-1656 | Ardiaca de l'Empordà i canonge de la seu de Girona |
101 | Joan Jeroni Besora | 1656-1659 | Canonge i síndic del capítol de Lleida, que visqué a Roma i Barcelona. A la fi del seu mandat escrigué en nom de la Generalitat a Joan Josep d'Àustria i a d'altres personatges protestant per la cessió del Rosselló i part de la Cerdanya a França pel Tractat dels Pirineus. Humanista i bibliòfil, reuní una biblioteca de mes de 5000 volums. |
102 | Pau d'Àger i d'Orcau | 1659-1662 | Batlle de Mallorca, de l'orde de Sant Joan de Jerusalem. |
103 | Jaume de Copons i de Tamarit | 1662-1665 | Canonge de la Seu d'Urgell i ardiaca d'Andorra. Posteriorment fou bisbe de Vic (1665-1674) i de Lleida (1673-1680) |
104 | Josep de Magarola i de Grau | 1665-1668 | Abat del Monestir de Camprodon |
105 | Joan Pagès i Vallgornera | 1668-1671 | Canonge. |
106 | Josep de Camporrells i de Sabater | 1671-1674 | Canonge de la Seu d'Urgell, ardiaca d'Andorra. |
107 | Esteve Mercadal i Dou | 1674-1677 | Canonge i ardiaca de Vic. |
108 | Alfonso de Sotomayor | 1677-1680 | Bisbe de Barcelona (1663-1682), després d'haver-ho estat d'Arborea (Sardenya) (1657-1663). Autor d'un curiós "Edicte en què se prohibeix menjar, berenar i beure en les esglèsies.." (1681). |
109 | Josep Sastre i Prats | 1680-1683 | Abat de Sant Pere i Sant Pau del Camp, de Barcelona. |
110 | Baltasar de Muntaner i de Sacosta | 1683-1686 | Paborde de Berga, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (1696-1711) i bisbe de la ciutat de Mèxic (1711-1712). |
111 | Antoni de Saiol i de Quarteroni | 1686-1689 | Canonge de Barcelona. |
112 | Benet Ignasi de Salazar | 1689-1692 | Bisbe de Barcelona (1683-1692), antic monjo benedictí, abat general de la congregació de Valladolid del seu orde. Durant el seu mandat destaca l'actitud pacificadora davant els conflictes que li va tocar viure. |
113 | Antoni de Planella i de Cruïlles | 1692-1695 | Abat de Besalú. |
114 | Rafael de Pinyana i Galvany | 1695-1698 | Canonge de Tortosa. |
115 | Climent de Solanell i de Foix | 1698-1701 | Paborde de la col·legiata d'Àger. |
116 | Josep Antoni Valls i Pandutxo | 1701 | Ardiaca de Sant Llorenç de la seu de Tarragona |
R | Antoni de Planella i de Cruïlles | 1701-1704 | |
117 | Francesc de Valls i Freixa | 1704-1705 | Cambrer del monestir de Sant Pere de Camprodon |
118 | Josep Grau | 1706-1707 | Degà del capítol de la seu de Solsona. |
119 | Manuel de Copons i d'Esquerrer | 1707-1710 | Monjo cambrer del monestir de Santa Maria de Banyoles, nascut al Castell de Malmercat [2]. |
120 | Francesc Antoni de Solanell i de Montellà | 1710-1713 | Monjo benedictí, prior d'Àger, visitador de l'orde i abat del monestir de Sant Pere de Galligants. Havia assistit a les Corts de Barcelona de 1702. A les darreries del seu mandat assistí a la Junta de Braços (1713) que decidí de prosseguir la resistència armada contra Felip V, tot i que ell resta al marge de la decisió. La seva timidesa política fa que tampoc col·laborés amb els borbònics. Abandona Barcelona abans d'acabar el mandat i durant el setge. Es nomenat abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, però els filipistes el desterren. |
121 | Josep de Vilamala | 1713-1714 | Sacristà de Sant Esteve de Banyoles |
1714 (15 de setembre): Abolició de la Generalitat per decret del duc de Berwick, com a conseqüència de la derrota de l' 11 de setembre. El Decret de Nova Planta, aprovat en 1716, defineix el nou règim que regula el funcionament polític i social de Catalunya.
1914-1925: Sense haver-se restablert encara la Generalitat, Catalunya té els presidents de la Mancomunitat: Enric Prat de la Riba i Sarrà, Josep Puig i Cadafalch, Santiago Estapé i Alfons Sala 1931 (17 d'abril): restabliment de la Generalitat de Catalunya, dos segles més tard, arran de la victòria de Francesc Macià a les eleccions del 12 d'abril. | |||
122 | Francesc Macià i Llussà | 1931-1933 | Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya |
123 | Lluís Companys i Jover | 1933-1940 | Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya |
1938: La dictadura del general Franco, abans i tot d'acabar la guerra civil, aboleix per segona vegada la Generalitat de Catalunya.
El Presidents Irla i Tarradellas mantenen la institució des de l'exili. | |||
124 | Josep Irla i Bosch | 1940-1954 | Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya |
125 | Josep Tarradellas i Joan | 1954-1980 | Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya |
1977 (29 de setembre): segon restabliment de la Generalitat de Catalunya. Josep Tarradellas torna de l'exili com a president. | |||
126 | Jordi Pujol i Soley | 1980-2003 | Membre de Convergència Democràtica de Catalunya |
127 | Pasqual Maragall i Mira | 2003-2006 | Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya |
128 | José Montilla i Aguilera | 2006- ? | Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya |
Vegeu també
- Llista de Presidents del Parlament de Catalunya
- Història de Catalunya
- Història del Dret català
- Constitucions catalanes
- Diputació del General
- Generalitat de Catalunya
- Mancomunitat de Catalunya