Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: SEPC)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióSindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Logo SEPC.jpg
Dades base
Abreviació SEPC
Tipus entitat sindicat
País d'origen Països Catalans
Història
Estatus legal Activa
Fundació 1 de maig de 2006
Organització i govern
Seu central 
Afiliacions Esquerra Independentista

Web www.sepc.cat
Modifica dades a Wikidata
Mural del SEPC a la Universitat de Girona

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) és un sindicat estudiantil del moviment de l'Esquerra Independentista dels Països Catalans.

Des de la seva fundació l'any 2006, declara com a objectiu «la construcció d'un marc educatiu pels Països Catalans, des d'una òptica d'esquerres» i reivindica «l'ensenyament públic, popular, català, antipatriarcal i de qualitat».[1] Fruit de la seva activitat revolucionària, els seus actes han estat amenaçats de censura,[2] i la seva militància ha patit identificacions,[3] insults i empentes,[4] detencions policials[5][6][7] i expulsions de la universitat.[8]

Història[modifica | modifica el codi]

L'organització va néixer l'1 de maig de 2006, amb motiu de l'assemblea nacional constituent celebrada a Sueca (Ribera Baixa), a partir de la fusió d'Alternativa Estel i de la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC).[9]

El seu naixement coincidí amb els darrers anys d'implantació del Procés de Bolonya, convertint-lo així en un dels actors més rellevants en les mobilitzacions d'oposició al projecte educatiu, tant al nord[10] com al sud de la frontera hispanofrancesa.[11][12]

En nombroses ocasions, ha fet acte de presència protestant contra la presència de les Forces Armades d'Espanya i els Mossos d'Esquadra al Saló de l'Ensenyament (Saló Estudia), celebrat anualment al recinte de Montjuïc de la Fira de Barcelona, sense perjudici que, a vegades, la protesta hagi comportat mesures repressives.[3] El 2006 realitzà la seva primera mobilització de rebuig sota les sigles del nou sindicat, i l'any 2007, el desplegament de pancartes de denúncia comportà la identificació policial de 15 estudiants.[13][14][15] El 2008, la protesta durà una hora fins que intervingueren els antiavalots per a identificar i fer fora els estudiants.[3]

El 27 de febrer de 2014, juntament amb l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) i diverses assemblees de facultat, convocà a vaga estudiantil, tant a centres d'educació universitària com de secundària de l'àrea metropolitana de Barcelona, per a reactivar les diverses protestes que van tenir lloc a la tardor i a principi de curs. Algunes d'aquestes demandes que es feren van ser l'augment de partides per a beques, un major fraccionament de la matrícula, la remuneració de les pràctiques universitàries, així com la conversió en públics de tots els màsters, ja que sovint tenien un preus excessivament elevats.[16]

En el curs 2014-2015 s'organitzà per primera vegada el Congrés Nacional d'Història, a la Universitat de València. Aquest espai de trobada de tres dies va néixer amb l'objectiu de complementar els coneixements adquirits en el programa d’estudis universitaris.[17]

Reforma de grau 3+2[modifica | modifica el codi]

Davant de l'aprovació al Consell de Ministres del Govern espanyol, a instàncies del ministre d'educació José Ignacio Wert (PP), del Reial Decret 43/2015, de conversió dels graus de quatre anys en graus d'una durada de tres més dos (3+2),[18] el sindicat decidí sotmetre a votació, al llarg del curs 2015-2016, entre l'estudiantat, el professorat i el personal d'administració i serveis de sis universitats, la paralització de la reforma. Les universitats escollides per a aplicar aquest exercici de democràcia directa foren: Universitat Autònoma de Barcelona (2 de desembre),[19] Universitat de Lleida (15 i 16 de desembre),[20][21] Universitat de Girona (16 i 17 de desembre),[22] Universitat de Barcelona (17 de desembre) i Universitat Pompeu Fabra (9 i 10 de febrer, tot i que inicialment estava previst pel 18 de gener).[23] A la Universitat Politècnica de Catalunya no es realitzarà consulta perquè la majoria dels seus graus estan regulats de forma que no són susceptibles a reforma.[24]

En paral·lel, el sindicat féu campanya demanant el vot pel "Sí" a la consulta.[23] En el cas de la Universitat de Girona, la consulta va estar recolzada pel Rectorat i el Consell d'Estudiants i va comptar amb una pregunta addicional per aquelles persones que votessin a favor de l'aturada de la paralització, consistent en la necessitat o no d'encetar un període de negociació i debat sobre l'aplicació dels canvis.[25] La consulta a la Universitat de Barcelona va consistir de tres preguntes: la primera preguntava sobre si s'estava a favor o en contra de l'aplicació de la nova classificació d'estudis fins que no s’obri un procés de debat i participació.[26] La segona plantejava si es veia viable que l'estudiantat pogués assumir el canvi amb els costos i les beques vigents.[26] Finalment, una tercera versava sobre si el grau que s'estava cursant era susceptible d'adaptar-se a tres anys de durada.[26] Pel que fa als estudiants de Medicina (han de tenir 360 crèdits), Farmàcia i Odontologia (300 crèdits), i Educació infantil, Educació primària, Infermeria, Nutrició Humana i Dietètica, Dret i Psicologia (240 crèdits) no calia que responguessin a aquesta tercera pregunta perquè ja estaven adaptats.[26]

Pel que fa als resultats, el referèndum convocat a l'Autònoma de Barcelona, dins del marc de la Coordinadora d'Assemblees de Facultat, va recollir 8689 vots (26,62% de l'estudiantat), dels quals 8.324 (95,80%) van votar a favor i 341 (3,92%) en contra de la paralització.[27][28] A Lleida van votar 1944 estudiants (21,3% del total), dels quals 1.858 (95,6%) van votar a favor i 80 (4,1%).[29] A Girona van votar 2.792 estudiants (21,06% del total), dels quals el 86,7% van votar a favor, 0,64% en contra i 11,6% per l'opció d'instar a comunitat universitària i Estat a a negociar una implementació més popular.[30] A Barcelona van votar 7.295 estudiants (16,8% del total), dels quals 6.641 (91%) van votar a favor i 613 (8,4%) en contra.[31] A la Pompeu Fabra es convocà juntament amb el Consell d'Estudiants de la universitat,[32] i s'hi van recollir 4.548 vots (41,64% de l'estudiantat), dels quals 4.156 (91,38%) van ser a favor, 297 (6,53%) en contra i 95 (2,08%) en blanc.[33]

En vistes als bons resultats de participació i d'oposició a la reforma, el 18 de febrer s'anuncià, en roda de premsa feta a la Universitat de Barcelona, que es convocava vaga estudiantil pel 3 de març. La mobilització té per objectiu fer valer els resultats dels referèndum i comptarà amb la participació dels instituts d'educació de febrer secundària /car els seus estudiants són els principals afectats pel decret.[34][35]

Trobada d'Estudiants[modifica | modifica el codi]

Mapa de les Trobades d'Estudiants dels Països Catalans

Anualment, i des de l'any 2003, organitza en un indret dels Països Catalans l'encontre conegut com a Trobada d'Estudiants. Aquest esdeveniment té per objectiu la creació d'un punt de confluència anual per a tota la comunitat estudiantil dotat d'espais d'oci i formació política. Inicialment fou organitzat conjuntament per Alternativa Estel i la CEPC, i a partir del 2006 exclusivament pel SEPC arran de la fusió dels dos sindicats. Fou precisament aquell any l'únic que no s'organitzà, ja que es destinaren els esforços a organitzar l'assemblea nacional constituent que va donar llum al nou sindicat unificat.

S'han celebrat Trobades d'Estudiants a: La Vall de Laguar (2003),[36][37] Sallent (2004),[38] Les Borges Blanques (2005),[39] Cardedeu (2007),[40][41] Atzeneta del Maestrat (2008),[42] Manresa (2009),[43][44] Reus (2010),[45][46][47] Celrà (2011),[48] Burjassot (2012),[49] Baó (2013),[50] Sant Sadurní d'Anoia (2014),[51] Monòver (2015),[52] la Sénia (2016) i Vilajuïga (2017).[53]

Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana[modifica | modifica el codi]

Seguint la mateixa dinàmica de trobades anuals, el sindicat, juntament amb l'Assemblea de la Facultat de Lletres de la universitat pertinent, organitza un congrés per a estudiants de filologia catalana d'arreu de la geografia catalana, amb l'objectiu de complementar els estudis universitaris amb nous coneixements. La primera edició se celebra del 21 al 23 d'abril de 1999 a la Universitat de València, a càrrec de l'Assemblea d'Estudiants Nacionalistes (AEN), un dels precedents orgànics del sindicat. La segona edició va haver d'esperar quatre anys i es va celebrar del 5 al 7 d'abril de 2003 a la Universitat de les Illes Balears. Tenint en compte que l'AEN no tenia presència a les illes, l'organització anà a càrrec de la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC), una de les dues organitzacions fundadores del sindicat, que mantingué el relleu fins a l'any 2006, moment en què l'assumí el SEPC. Així doncs, des del 2003 s'ha fet ininterrompudament i de forma itinerant per diferents universitats catalanes.[54]

S'han celebrat congressos a la Universitat de València (1999,[55] 2007,[56] 2011),[57] la Universitat de les Illes Balears (2003, 2004, 2010, 2015),[58] la Universitat Rovira i Virgili (2005,[59][60] 2014),[61][62] la Universitat Autònoma de Barcelona (2006, 2009, 2016), la Universitat de Lleida (2008),[63] la Universitat d'Alacant (2012) i la Universitat de Girona (2013).[64][65][66]

Fins a l'any 2011, s'ha rendit homenatge en cada edició a una figura rellevant de les lletres catalanes, donant-li nom al congrés. Per ordre cronològic, les personalitats triades han estat: Pompeu Fabra (1999), Enric Valor (2003), Pere Capellà (2004), Maria Aurèlia Capmany (2005), Maria Mercè Marçal (2006), Joan Fuster (2007), Manuel de Pedrolo (2008), Maria Àngels Anglada (2009), Miquel Àngel Riera (2010), Vicent Andrés Estellés (2011).[54]

Representació als claustres universitaris[modifica | modifica el codi]

Mural del SEPC a la UAB
Mural de rebuig a l'increment dels preus del transport públic
  • Universitat Autònoma de Barcelona: històricament, no s'ha presentat a les eleccions, tot reforçant el paper de les Assemblees de Facultat com a òrgan legítim de defensa dels drets i interessos dels i les estudiants.
  • Universitat de Barcelona: a les eleccions del 2014 va aconseguir 13 dels 90 claustrals (14,4%).[67]
  • Universitat Pompeu Fabra: a les eleccions del 2014 va aconseguir 8 dels 42 claustrals (19%).[68] A les eleccions de 2012 va aconseguir 6 dels 48 claustrals (12,5%).[69]
  • Universitat de València: a les eleccions del 2014 va obtindre 4 dels 75 claustrals (5%). 20 juntals, sent primera força en la facultat de geografia i història.[70]
  • Universitat de Girona: a les eleccions del 2014 va obtindre 19 dels 47 claustrals (40%).[71]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Presentació». SEPC.cat. [Consulta: 25 agost 2011].
  2. «Carles Sastre defensa que la seua conferència a UV no és un acte polític sinó de "recuperació de la memòria històrica"». EuropaPress.es, 27-04-2010. [Consulta: 23 febrer 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Més protestes al Saló de l'Ensenyament de Barcelona». Llibertat.cat, 04-04-2008. [Consulta: 18 febrer 2016].
  4. «Els Mossos d'Esquadra desallotgen el rectorat de la Universitat de Girona». 324.cat, 29-05-2012. [Consulta: 8 juny 2012].
  5. «Detinguda al País Basc una militant del SEPC». Alerta.cat, 12-03-2008. [Consulta: 18 febrer 2016].
  6. «Els Mossos detenen almenys dos estudiants pels incidents del 29-M». 324.cat, 29-05-2012. [Consulta: 29 maig 2012].
  7. «Noves detencions en relació amb la vaga del 29 de març». Vilaweb, 29-05-2012. [Consulta: 29 maig 2012].
  8. «Commemoració de la "Caputxinada" 45 anys després a la Universitat de Barcelona». Llibertat.cat, 09-03-2011. [Consulta: 29 maig 2012].
  9. «L'Alternativa Estel i la CEPC es fusionen». VilaWeb, 03-05-2006. [Consulta: 8 juny 2012].
  10. «El SEPC expressa el seu suport als dos estudiants detinguts a Perpinyà». Directe.cat, 20-12-2007. [Consulta: 18 febrer 2016].
  11. «El SEPC crida els universitaris a fer vaga avui». VilaWeb, 20-11-2008. [Consulta: 20 novembre 2008].
  12. «Manifestació estudiantil a Barcelona contra el Procés de Bolonya». Llibertat.cat, 01-03-2008. [Consulta: 18 febrer 2016].
  13. «Militarisme als àmbits educatius» (pdf). Sindicat.net. [Consulta: 18 febrer 2016].
  14. «>> [SEPC Fotos accions al Saló]». Barcelona.Indymedia.org, 22-03-2007. [Consulta: 18 febrer 2016].
  15. «Mostres de rebuig als cossos militars i policials al Saló Estudia que es celebra a Barcelona». Llibertat.cat, 23-03-2007. [Consulta: 18 febrer 2016].
  16. Rodríguez, Pau. «Estudiants d’universitats i secundària criden a la vaga aquest dijous». DiariEducació.cat, 26-02-2014. [Consulta: 18 febrer 2016].
  17. «I Congrés Nacional d’Història». Llibertat.cat, 04-01-2015. [Consulta: 3 desembre 2015].
  18. «Reforma 3+2. Quatre claus per entendre el nou model universitari del 3+2». DiariEducació.cat, 30-01-2015. [Consulta: 15 febrer 2016].
  19. «Els estudiants de la UAB convoquen un referèndum sobre l’aplicació del 3+2». Llibertat.cat, 17-11-2015. [Consulta: 15 desembre 2015].
  20. «Alta participació en el referèndum sobre la reforma educativa a la UdL». HolaLleida.com, 15-12-2015. [Consulta: 15 desembre 2015].
  21. «El SEPC convoca un referèndum entre l'estudiantat de la UdL sobre la implantació del model 3+2». UA1.cat, 14-12-2015. [Consulta: 2 desembre 2015].
  22. «La UdG es pronuncia sobre el pla 3+2». DiarideGirona.cat, 16-12-2015. [Consulta: 17 desembre 2015].
  23. 23,0 23,1 «El SEPC convoca referèndums a 5 universitats per decidir sobre la reforma del 3+2». Llibertat.cat, 30-11-2015. [Consulta: 2 desembre 2015].
  24. «Estudiantes de la Universidad de Barcelona votarán en referéndum sobre el 3+2» (en castellà). LaVanguardia.com, 15-12-2015. [Consulta: 18 desembre 2015].
  25. «Clam en defensa dels encausats de la UdG». ElPuntAvui.cat, 17-12-2015. [Consulta: 18 desembre 2015].
  26. 26,0 26,1 26,2 26,3 «El referèndum del ‘3+2’ arriba a la Universitat de Barcelona». Vilaweb.cat, 17-12-2015. [Consulta: 18 desembre 2015].
  27. Martín, Mario. «Més de 8.300 estudiants de la UAB voten en contra del decret 3+2». Ara.cat, 02-12-2015. [Consulta: 3 desembre 2015].
  28. Sánchez, Roger. «L'estudiantat de la UAB es mobilitza i vota contra el 3+2». Directa.cat, 03-12-2015. [Consulta: 3 desembre 2015].
  29. «Dades sobre el referèndum a la Universitat de Lleida». Twitter.com. [Consulta: 15 gener 2016].
  30. «La UdG rebutja en referèndum el "3+2"». DiarideGirona.cat, 21-12-2015. [Consulta: 15 gener 2016].
  31. «Dades sobre el referèndum a la Universitat de Barcelona». Twitter.com. [Consulta: 15 gener 2016].
  32. «Referèndum sobre el 3+2». UPF.edu, 21-01-2016. [Consulta: 5 febrer 2016].
  33. Romero, Mar. «L'estudiantat de la UPF vota massivament a favor de paralitzar el decret 3+2». Directa.cat, 12-02-2016. [Consulta: 15 febrer 2016].
  34. «Els estudiants convoquen vaga en defensa del seu vot: "més d’un 90% en contra del 3+2"». Llibertat.cat, 18-02-2016. [Consulta: 18 febrer 2016].
  35. «Convoquen una vaga a les universitats catalanes el 3 de març». AlDia.cat, 18-02-2016. [Consulta: 18 febrer 2016].
  36. «La Vall de Laguar, escenari de l'encontre d'estudiants dels Països Catalans». Vilaweb, 03-05-2003. [Consulta: 29 maig 2012].
  37. «Trobada d'estudiants dels Països Catalans». Racó Català, 22-04-2003. [Consulta: 29 maig 2012].
  38. «La segona trobada d'estudiants dels Països Catalans se celbra amb èxit a Sallent». Vilaweb, 14-04-2004. [Consulta: 29 maig 2012].
  39. «La tercera Trobada d'Estudiants dels Països Catalans comença a les Borges Blanques». Vilaweb, 24-03-2005. [Consulta: 29 maig 2012].
  40. Barrera, Marcel. «La quarta trobada d'estudiants dels Països Catalans debat sobre la qualitat de la universitat i el català». Vilaweb, 09-04-2007. [Consulta: 29 maig 2012].
  41. «Cardedeu acull la IV Trobada d’Estudiants dels Països Catalans». Llibertat.cat, 14-04-2007. [Consulta: 29 maig 2012].
  42. «V Trobada d'Estudiants dels Països Catalans a Atzeneta». Vilaweb, 02-05-2008. [Consulta: 29 maig 2012].
  43. «Arriba la VI Trobada d'Estudiants dels Països Catalans». Racó Català, 08-04-2009. [Consulta: 29 maig 2012].
  44. «Trobada d'Estudiants dels Països Catalans a Manresa». Nació Digital, 08-04-2009. [Consulta: 29 maig 2012].
  45. «Trobada d'Estudiants dels Països Catalans a Reus». Reus Digital, 01-10-2009. [Consulta: 29 maig 2012].
  46. «Arriba la VII Trobada d'Estudiants dels Països Catalans». Racó Català, 22-09-2009. [Consulta: 29 maig 2012].
  47. «Finalitza la VII Trobada d'Estudiants dels Països Catalans». Racó Català, 06-10-2009. [Consulta: 29 maig 2012].
  48. «La Trobada d'Estudiants dels Països Catalans se centrarà en la Carta Catalana dels Estudiants». Racó Català, 30-03-2011. [Consulta: 29 maig 2012].
  49. «Acaba amb èxit la IX Trobada d'Estudiants dels Països Catalans». Racó Català, 12-04-2012. [Consulta: 29 maig 2012].
  50. «La Trobada referma el compromís amb una nova educació». L'Accent, 11-04-2013. [Consulta: 22 abril 2013].
  51. «XI Trobada d'Estudiants dels Països Catalans». SEPC.cat, 16-03-2014. [Consulta: 9 febrer 2015].
  52. «Torna la Macromona a Monòver». Llibertat.cat, 24-03-2015. [Consulta: 25 novembre 2015].
  53. «SEPC on Twitter» (en ca). Twitter.
  54. 54,0 54,1 «Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana». Filescat.UAB.cat. [Consulta: 10 desembre 2015].
  55. «Els estudiants de Filologia Catalana se citen a València» (pdf). Nou Dise. Filescat.UAB.cat, núm. 62, 15-04-1999, pàg. 11 [Consulta: 10 desembre 2015].
  56. «Tot a punt per al VI Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana». Llibertat.cat, 17-04-2007. [Consulta: 3 desembre 2015].
  57. «X Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana a València». Llibertat.cat, 30-03-2011. [Consulta: 3 desembre 2015].
  58. «La UIB aplega el XIV Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana». Llibertat.cat, 09-03-2015. [Consulta: 3 desembre 2015].
  59. «Arrenca el IV Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana M. Aurèlia Capmany». Tinet.cat, 21-04-2005. [Consulta: 16 febrer 2016].
  60. «Conclusions del Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana Maria Aurèlia Capmany». RacóCatalà.cat, 09-05-2005. [Consulta: 16 febrer 2016].
  61. «Tarragona acollirà el XIII Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana». RacóCatalà.cat, 18-03-2014. [Consulta: 3 desembre 2015].
  62. Magrinyà, Xavier. «Tarragona, el centre de l'eix lingüístic» (en català). Fet a Tarragona, 25-04-2014. [Consulta: 20 gener 2016].
  63. «El SEPC organitza el VII Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana "Manuel de Pedrolo"». Llibertat.cat, 12-04-2008. [Consulta: 3 desembre 2015].
  64. «XII Congrés d'Estudiants de la Filologia Catalana - Els atacs a la llengua». UdG.edu, 22-04-2013. [Consulta: 16 febrer 2016].
  65. «XII Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana a Girona». Llibertat.cat. [Consulta: 16 febrer 2016].
  66. «XII Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana/UdG: "Els atacs a la llengua"». LoCampusDiari.com, 23-04-2013. [Consulta: 16 febrer 2016].
  67. «Representació dels estudiants als òrgans de govern». UB.edu. [Consulta: 20 maig 2014].
  68. «Proclamació definitiva de candidats electes». UPF.edu, 05-03-2014. [Consulta: 9 febrer 2015].
  69. «Proclamació provisional de candidats electes». UPF.edu, 02-03-2012. [Consulta: 9 febrer 2015].
  70. «Eleccions claustrals». UV.es. [Consulta: 20 abril 2014].
  71. «Eleccions d'estudiants al Claustre». UdG, 10 abril del 2014. [Consulta: 20 abril 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans Modifica l'enllaç a Wikidata