Cogombre: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Varietats i producció (cal acabar producció i afegir més info a varietats)
Línia 296: Línia 296:
De juny a finals de setembre del 2018 es van reportar 45 casos de salmonel·losi a cinc regions de l'oest de [[Canadà]] properes a la [[Colúmbia Britànica]], on la causa no es va identificar en certesa però tots els que van emmalaltir havien denunciat que van menjar cogombres abans de posar-se malalts. Del total de casos, 9 van requerir hospitalització i no es va registrat cap mort.<ref>{{Ref-web|títol=Cucumbers suspected in Salmonella illnesses on both sides of border|url=https://www.foodsafetynews.com/2018/10/cucumbers-suspected-in-salmonella-illnesses-on-both-sides-of-border/|data=2018-10-21|consulta=2021-11-03|llengua=en-US|nom=Food Safety News 1012 First Avenue Fifth Floor|cognom=Seattle|cognom2=Washington 98104-1008}}</ref> A més, de l'agost al setembre del mateix any, l'estat de [[Washington DC|Washingon]] va reportar 6 casos de salmonel·losi associada al consum de cogombres d'origen britànic comercialitzats en les botigues Costco.<ref name=":6" />
De juny a finals de setembre del 2018 es van reportar 45 casos de salmonel·losi a cinc regions de l'oest de [[Canadà]] properes a la [[Colúmbia Britànica]], on la causa no es va identificar en certesa però tots els que van emmalaltir havien denunciat que van menjar cogombres abans de posar-se malalts. Del total de casos, 9 van requerir hospitalització i no es va registrat cap mort.<ref>{{Ref-web|títol=Cucumbers suspected in Salmonella illnesses on both sides of border|url=https://www.foodsafetynews.com/2018/10/cucumbers-suspected-in-salmonella-illnesses-on-both-sides-of-border/|data=2018-10-21|consulta=2021-11-03|llengua=en-US|nom=Food Safety News 1012 First Avenue Fifth Floor|cognom=Seattle|cognom2=Washington 98104-1008}}</ref> A més, de l'agost al setembre del mateix any, l'estat de [[Washington DC|Washingon]] va reportar 6 casos de salmonel·losi associada al consum de cogombres d'origen britànic comercialitzats en les botigues Costco.<ref name=":6" />


== Propietats fitoquímiques i terapèutiques del cogombre ==
== Propietats del cogombre ==
{{avís mèdic}}
{{avís mèdic}}


=== Farmacologia ===
=== Farmacologia ===
La planta del cogombre, com la resta de les plantes, produeix [[Metabòlit|metabòlits]] especialitzats amb rols importants en les interaccions entre la planta i el medi que l'envolta. Un d'aquests metabòlits és la [[cucurbitacina]], un compost [[Terpenoide|triterpenoide]] oxigenat, que confereix un sabor [[amarg]] a les plantes del cogombre i a la resta d'espècies de la família de les [[cucurbitàcies]]. Aquests composts, a més d'atorgar resistència enfront de les [[plagues]] a la planta, també s'ha demostrat que tenen propietats antitumorals, ja que poden causar la detenció del [[cicle cel·lular]], [[apoptosi]] i supressió de creixement de cèl·lules canceroses mitjançant la inhibició de la [[:en:JAK-STAT_signaling_pathway|JAK-STAT]]. A més, aquest metabòlit també mostra propietats [[Antiinflamatori|antiinflamatòries]] i [[hepatoprotectores]]. Malgrat això, cal tenir en compte que la selecció duta a terme per l'obtenció de cogombres no amargs (amb baixes concentracions de cucurbitacina) ha limitat les seves aplicacions a nivell farmacològic.<ref>{{Ref-publicació|article=Biosynthesis, regulation, and domestication of bitterness in cucumber|cognom=Shang|nom5=Lixin|cognom4=Zhang|nom4=Huimin|cognom3=Zhou|nom3=Yuan|cognom2=Ma|nom2=Yongshuo|nom=Yi|url=https://www.science.org/doi/10.1126/science.1259215|llengua=en|doi=10.1126/science.1259215|exemplar=6213|volum=346|pàgines=1084–1088|issn=0036-8075|data=2014-11-28|publicació=Science|cognom5=Duan}}</ref> A més, un altre aspecte de la seva natura quimioterapèutica fa que la cucurbitina es faci servir com a agent contra infeccions provocades per [[cestodes]] (com la ''[[Tènia de l'home|Taenia]]'' i altres [[Paràsit|paràsits]] intestinals).<ref>{{Ref-publicació|article=Historical Overview of Taenia asiatica in Taiwan|doi=10.3347/kjp.2013.51.1.31|nom3=Wen-Cheng|cognom2=Ho|nom2=Chau-Mei|cognom=Ooi|nom=Hong Kean|llengua=en|exemplar=1|url=http://parasitol.kr/journal/view.php?doi=10.3347/kjp.2013.51.1.31|volum=51|pàgines=31–36|pmid=23467308|pmc=PMC3587746|issn=1738-0006|data=2013-02-18|publicació=The Korean Journal of Parasitology|cognom3=Chung}}</ref>
La part utilitzada és el '''fruit''', ja que conté abundants '''[[Mucílag|mucílags]]''' i '''[[cel·lulosa]]'''. A més, està formada per un 95% d'aigua i el valor calòric és baix: no arriba ni a les 20 calories per cada 100 g. Per tant, és aconsellable per tractar l'[[obesitat]]. També ajuda a desintoxicar l'organisme, ja que ajuda a eliminar l'[[àcid úric]] de la [[sang]].


El cogombre que conté [[iminosucres]] que indueixen canvis fisiològics per combatre processos inflamatoris. En conseqüència, s'ha estat estudiant el seu ús en forma d'extracte per al tractament de la [[osteoartritis]] (OA), una malaltia degenerativa per la qual no hi ha cura ni hi ha procediments de tractament estandartitzats. En un estudi realitzat al 2018<ref>{{Ref-publicació|article=Effectiveness of Cucumis sativus extract versus glucosamine-chondroitin in the management of moderate osteoarthritis: a randomized controlled trial|nom=Robert J.|nom4=Velmurugan|cognom3=Sharp|nom3=Hazel|cognom2=Azantsa|nom2=Boris KG|cognom=Nash|llengua=English|url=https://www.dovepress.com/effectiveness-of-cucumis-sativus-extract-versus-glucosamine-chondroiti-peer-reviewed-fulltext-article-CIA|doi=10.2147/CIA.S173227|volum=13|pàgines=2119–2126|pmid=30498336|pmc=PMC6207263|data=2018-10-25|publicació=Clinical Interventions in Aging|cognom4=Shanmugham}}</ref> es va testejar l'efectivitat d'un extracte aquós de cogombre (Q-Actin™) en diversos pacients amb OA i es va arribar a la conclusió de que el cogombre suposa una via potencial per al tractament de dolor i rigidesa relacionats en la OA.
⚫
La [[Polpa (fruit)|polpa]] del cogombre és molt utilitzada en [[cosmètica]] com a agent hidratant i per les seves accions demulcents, depuratives,<ref>{{diec|depuratiu}}</ref> [[diürètiques]], [[Laxant|laxants]]<ref>{{diec|laxant}}</ref> i antipruriginoses i emol·lient. Així doncs, està indicat per la [[cistitis]], [[:es:Litiasis_urinaria|urolitiasi]] i l'[[oligúria]], a més de tractaments cosmètics per la pell grassa, arrugues, en cas d'[[Erupció cutània|erupcions]] i cremades cutànies i, en general, per mantenir-la suau i hidratada.


=== Nutrició ===
Cal tenir en compte que la pell del cogombre conté [[cucurbitacina]], la qual té caràcter irritant i pot produir afeccions intestinals si se'n consumeix la quantitat suficient. Les [[Llavor|llavors]], a més, tenen petites quantitats de [[:es:Cucurbitina|cucurbitina]], un principi actiu que exerceix una certa activitat al tractament de la ''[[Tènia de l'home|Taenia]]'' i en altres [[parasitosis]] intestinals.
La [[Fibra alimentària|fibra dietètica]] (també coneguda com a fibra alimentària) és un grup de substàncies heterogènies i complexes d'origen vegetal, i per tant, està present en el cogombre. La fibra alimentària es tracta de [[Polisacàrid|polisacàris]] estructurals on la [[molècula]] bàsica i principal és la [[glucosa]]. Aquestes molècules constitueixen polímers coneguts com la [[cel·lulosa]], [[Mucílag|mucílags]]... Aquests polímers, quan són ingerits, contribueixen beneficiosament a l'individu a nivell digestiu: ajuda a mantenir la funcionalitat intestinal, augmenta el volum i dismunueix la consistència de les [[femtes]] i, a nivell de la [[Microbiota intestinal|microbiota]], augmenta el nombre de [[Microorganisme|microorganismes]] habitants de l'[[intestí]].<ref>{{Ref-publicació|article=Aspectos nutricionales y terapéuticos de la fibra dietética|url=https://www.elsevier.es/es-revista-offarm-4-articulo-aspectos-nutricionales-terapeuticos-fibra-dietetica-13784|publicació=Offarm|data=2001-02-01|issn=0212-047X|pàgines=96–101|volum=20|exemplar=2|llengua=es|nom=Montse|cognom=Vilaplana}}</ref>


''és aconsellable per tractar l'[[obesitat]]. També ajuda a desintoxicar l'organisme, ja que ajuda a eliminar l'[[àcid úric]] de la [[sang]].''

=== Cosmètica ===
⚫
''La [[Polpa (fruit)|polpa]] del cogombre és molt utilitzada en [[cosmètica]] com a agent hidratant i per les seves accions demulcents, depuratives,<ref>{{diec|depuratiu}}</ref> [[diürètiques]], [[Laxant|laxants]]<ref>{{diec|laxant}}</ref> i antipruriginoses i emol·lient. Així doncs, està indicat per la [[cistitis]], [[:es:Litiasis_urinaria|urolitiasi]] i l'[[oligúria]], a més de tractaments cosmètics per la pell grassa, arrugues, en cas d'[[Erupció cutània|erupcions]] i cremades cutànies i, en general, per mantenir-la suau i hidratada.''


== Galeria ==
== Galeria ==

Revisió del 20:39, 4 nov 2021

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari MacConkey hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. Fou afegit el octubre de 2021.
Per a altres significats, vegeu «Cogombre (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuCogombre
Cucumis sativus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font decogombre Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCucurbitales
FamíliaCucurbitaceae
TribuBenincaseae
GènereCucumis
EspècieCucumis sativus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

El cogombre (Cucumis sativus) és una planta pertanyent a la família de les cucurbitàcies, i que produeix un fruit denominat amb el mateix nom.[1] Sovint, també es pot utilitzar l'expressió cogombrera per a denominar la planta envers el fruit.[2]

Etimologia

La paraula cogombre (pronunciat en català oriental central com a /kuˈɣom.bɾə/, en balear com a /koˈɣom.bɾə/ i en català occidental com a /koˈɣom.bɾe/)[3] prové del llatí cŭcŭmis, -ĕris, d'on hi ha constància escrita des de 1252.[2]

Morfologia

La planta del cogombre és classificada com a herbàcia anual[1], amb una altura que pot oscil·lar els 1-4 metres.

aujaguda, proveïda de circells, flors grogues axil·lars[1].


Té un port angulós i espinós amb talls híspids, és enfiladissa i les seves tiges s'entortolliguen amb els seus circells (un a cada nus).

tendra amb una tija aspra, suculenta i posterior. [4]

Té una rel principal que es ramifica ràpidament per donar rels secundàries superficials i molt fines, llargues i de color blanc. També pot emetre rels adventícies per damunt del coll.


Les fulles són grans, triangulars i de color verdós[5]. cordiformes, lobades i regularment dentada. També cal destacar que tant les fulles com les tiges són piloses, és a dir, estan recobertes d'una capa de pèls fins. La inserció de la fulla amb la tija és de tipus peciolar.

La planta del cogombre té fulles grans, lobulades, triangulars, verdes, erizades i pecíols llargs.

Les fulles peludes tenen de tres a cinc lòbuls punxeguts, i la tija porta circells ramificats amb els quals es pot entrenar la planta a suports.[4]


Les flors són de color groc, axil·lars i diürnes. L'expressió sexual típica d'aquesta espècie és monoica, amb flors masculines i femenines per separat a la mateixa planta, encara que actualment molts cultius són ginoics, és a dir, només presenten flors pistil·lades. Els cinc pètals que formen la corol·la del periant estan soldats: constitueixen una gamopètala o simpètala.

Les flors són masculines o femenines, petites, grogues i una mica en forma de copa. La flor femenina produeix el fruit i té un petit apèndix semblant a un cogombre que és l'ovari no desenvolupat. Les flors i els fruits es desenvolupen a l'axil·la de la fulla, on les fulles s'uneixen a la tija. [5]

Pel que fa a l'aparell sexual masculí o androceu, cal dir que els grans de pol·len són grans, apegalosos i pesats així que en general són transportats per insectes (vectors entomofílics). La pol·linització és creuada. Tal com hem dit anteriorment, és una planta monoica i, per tant, necessita pol·linitzadors tot i que hi ha flors hermafrodites, el percentatge d'autopol·linització és molt baix.

Flor femenina de cogombret

Respecte a l'aparell sexual femení o gineceu, l'ovari, que és fusiforme, es troba per sota de la resta de peces florals. En aquests casos parlem d'ovari ínfer.

El fruit és una baia pepònide de forma ovoide o cilíndrica que, depenent de la varietat és més o menys llisa. Solen ser de color verd fosc i vira fins a tonalitats més clares a mesura que madura.

Els fruits són allargats, cilíndrics, de color groc verd a verd fosc i espinosos o llisos. La mida és variable, depenent de la varietat.[5]

Flor

La polpa és aquosa, de color blanc i conté moltes llavors al seu interior. Aquestes són planes, ovals i d'un color groguenc.

Les llavors són de color blanc cremós, planes, amb forma d'otonal, s'estrenyen als dos extrems i aproximadament 3 vegades més llargues que amples.[5]


Les flors grogues de cinc pètals són unisexuals i produeixen un tipus de baia coneguda com a pepo. [4]


Dibuix





El requeriment de calor és un dels més alts entre les verdures comunes, i les fruites poden tornar-se amargs si s'exposen a condicions de reg desiguals. [4]

Origen i història

Es creu que el cogombre és originari de regions tropicals del sud d'Àsia,[6] com es el cas de l'Índia (concretament es diu prové de la zona delimitada entre la zona nord del golf de Bengala i el massís muntanyós de l'Himalàia, degut a la seva gran semblança filogenètica amb Cucumis hystrix, particular d'aquesta zona geogràfica[7]).

A l'Índia el cogombre s'ha cultivat i usat com a aliment des de fa almenys 3000 anys, tal i com surten esmentats a la Rigveda.[8][9]

« (sànscrit) ॐ त्र्यम्बकं यजामहे सुगन्धिं पुष्टिवर्धनम् ।

उर्वारुकमिव बन्धनान् मृत्योर्मुक्षीय मामृतात् ॥

(català) Om! T'adorem, ésser de tres ulls, que nodreixes i augmentes la dolça plenitud de la vida.

Igual que el cogombre es desprèn de la tija, així siguem nosaltres alliberats, no de la immortalitat, sinó de la mort.

»
— Mantra Mahamrityunjaya, Rigveda (vers 7.59.12)[10]


Des de l'Índia, el cultiu de cogombres es va estendre cap a la Xina (on hi han registres que daten al voltant de l'any 100 a.C).[11]

A inicis de l'era cristiana, el cultiu del cogombre ja era present a Àsia Menor, Àfrica del Nord, Grècia i Itàlia[8]. De fet, a la Bíblia surt relatat com els cogombres resultaven una font d'aliment a l'antic Egpte.[12]

« Com recordem el peix que per no res menjàvem a Egipte, i els cogombres, els melons, els porros, les cebes i els alls! »
— Antic Testament (llibre dels Nombres - 11:5).[13]

Així mateix, es deïa que l'emperador Tiberi exigia la presència de cogombres per menjar a diari, independentment de l'estació, fet que va provocar que es forcés a la creació d'una espècie d'hivernàcles portàtils[12] fets amb lapis specularis per a poder satisfer aquesta demanda, tal i com surt relatat al Naturalis Historia.[14]

Més tard, al voltant del segle IX, s'assenyala que l'emperador Carlemany gaudia de cultius de cogombres als seus jardins a França. No va ser fins a principis del segle XIV quan es va detectar la presència de cogombres a Anglaterra, però degut a l'elevat nombre de conflictes armats de l'època, la seva sembra no es va portar a terme fins passats 250 anys més, éssent reintroduïts de cultius procedents d'Europa continental. [8] Van ser introduïts al continent Americà al 1494 per Cristòfor Colom, iniciant pel seu cultiu en l'illa d'Haiti (junt amb altres fruits) [8]. D'Haiti es va anar extenent el cultiu del cogombre a altres illes properes, i finalment també a la resta d'Amèrica. [12]

Varietats

La classificació comercial de les varietats de cogombre es realitza en funció de diverses característiques com són la mida del fruit[15], la forma i el color de la pell[6].

  • Cogombre curt (tipus espanyol): de petita grandària, amb una longitud màxima de 15 cm. Presenten pell verda amb ratlles de color groc o blanc i s'utilitzen per a consum en fresc o per a l'elaboració d'adobats. Serena, Anico, Conil, Regal[15]
  • Cogombre mig llarg (tipus francès): amb una longitud de 20 a 25 cm. Dins d'aquest grup es diferencien dues varietats: el cogombre amb espines i el de pell llisa.
  • Cogombre llarg (tipus holandès): aconsegueixen fins a 25 cm de longitud i la seva pell és llisa i més o menys solcada.[6]

Composició nutricional

Cogombre sencer cru[16]
Valor nutricional mitjà per cada 100 g
Energia 50 kJ
Valor calòric 12 kcal
Proteïnes
Glúcids
Lípids 		0.7 g
2 g
0.1 g
Provitamina A
Vitamina B1
Vitamina B2
Vitamina B6
Vitamina C
Vitamina PP 		2 μg
0.02 mg
0.02 mg
0.04 mg
5 mg
0.23 mg
Ferro
Calci
Magnesi
Fòsfor
Potassi
Sodi 		0.3 mg
19 mg
12 mg
23 mg
150 mg
3 mg
Fibres 0.8 g
Aigua 95.7 g

El cogombre típicament es considerat com a "aliment dietètic"[8], ja que es tracta d'una hortalissa amb un baix contingut calòric a causa del seva baixa proporció en hidrats de carboni (en comparació amb altres hortalisses) i al seu elevat contingut d'aigua.[6]

De fet, segons el Reglament 1924/2006 declarat al DOUE, relatiu a les declaracions nutricionals i propietats saludables dels aliments, el cogombre no pot ser considerat com a "font" o "rica en" cap nutrient[6][17]. Idependentment d'això, si que es pot ressaltar una aportació de potassi i vitamina C interessant, ja que contribueix al total de la dieta.[6]

No obstant això, investigacions recents han demostrat que aquesta verdura carregada d'aigua conté quantitats importants de fitonutrients que tenen una àmplia gamma de beneficis per a la salut humana.[18]

Aporta petites quantitats d'àcid fòlic i en proporcions encara menors, tiamina i niacina. L'aportació vitamínica més elevada és el de vitamina C.

El fruit del cogombre es pot menjar pràcticament el 100%, incloent-hi la pell[16]. De fet, en la seva pell es troben petites quantitats de β-carotè, però una vegada que es pela el cogombre, el seu contingut es redueix gairebé a zero.[6]

El cogombre no es considera una hortalissa rica en minerals, si bé el més abundant és el potassi. En menor proporció es troben el fòsfor, magnesi i ferro. [6]

El cogombre es considerat un aliment sense greix[17], tot i que en la composició del cogombre és present una petita proporció de β-sitosterol, esterol que es troba naturalment a les plantes, on compleix la funció de mantenir l'estructura i el funcionament de les membranes cel·lulars.[6]

Usos

Ha estat molt apreciat des de l'antiguitat a la cuina mediterrània per les seves qualitats refrescants, sobretot a l'estiu, a causa de la seva elevada proporció d'aigua. El cogombre cru té una proporció elevada de vitamina C. A les nostres contrades es menja principalment cru en amanides o com a companatge. També es fa servir per decorar plats.

A l'Àsia del Sud i del sud-est hi ha varietats de cogombres sovint molt grans amb les que es preparen plats calents, com el Dosakai, cogombre gran i rodó molt important a la cuina de l'Índia del Sud.

Cogombrets

Aquesta planta, la part comestible de la qual és el fruit, té molta demanda a tot el món. Normalment les varietats més grans es consumeixen directament, mentre que les varietats més menudes, els anomenats cogombrets es fan servir per confitar. Les preparacions de cogombrets eren casolanes en temps antics, però actualment es confiten en quantitats industrials.

El cogombret confitat és un element molt important en les cuines dels països de l'Europa Central, com Alemanya, Txèquia i Polònia entre molts altres. El cogombret també es fa servir a la cuina ibèrica per fer "banderilles", unes tapes amb escuradents clavats en el cogombret amb un tros de pebrot, una oliva i una ceba menuda.

Producció

Principals països productors de cogombres (2019)[19]
País Producció (tones)
República Popular de la Xina R.P. de la Xina 70.288.130
Turquia Turquia 1.916.645
Rússia Rússia 1.626.360
Ucraïna 1.034.170
Iran Iran 871.692
Uzbekistan Uzbekistan 855.058
Mèxic Mèxic 826.485
Espanya Espanya 739.200
Estats Units Estats Units 677.880
Japó Japó 548.100
A tot el món 87.805.086

La producció mundial de cogombre al 2019 va ser d'aproximadament 88 milions de tones, sent el productor majoritari, amb gran diferència de la resta, la Xina (la seva producció suposa pràcticament el 80% de la producció mundial).[19]

Pel que fa a l'Unió Europea, típicament Espanya és el major productor i exportador de cogombres, seguit de Polònia i Països Baixos.[20]

Dins d'Espanya, la comunitat autònoma que destaca en quant a producció i superficie cultivada és Andalusia, en particular les provincies d'Almeria i Granada, principalment mitançant cultius en hivernacles que arriben a superar les 5.000 hectàreas.[15]

Catalunya es troba entre les 5 primeres comunitats autònomes de l'Estat en producció de cogombre, contabilitzant-se al 2018 una producció d'aproximadament 14.700 tones per a una superficie cultivada total de 283 hectàreas.[21]


La producció de les varietats espanyola i holandesa es pràcticament equivalent, tot i que cal destacar que la varietat holandesa es produeix fonamentalment per a ser exportada, mentre que la espanyola es queda.


Cultiu de cogombres

Actualment es cultiva a gairebé totes les zones temperades del planeta. Per tant, també es cultiva als Països Catalans. Pel seu cultiu, necessita hàbitats temperats (20-25 °C diürns). A causa de la seva superfície foliar, requereix una humitat elevada. Ara bé, una humitat excessiva en pot fer disminuir la producció, ja que disminueix la transpiració i, en conseqüència, l'activitat fotosintètica.

Es pot cultivar tant en espais oberts (horts i explotacions agrícoles en general) com en hivernacles. A més, si es disposa d'un sistema de reg, es pot cultivar en èpoques de sequera.

Fenologia del cultiu

El cicle de desenvolupament del cogombre és curt i varia segons el maneig agronòmic i les condicions edafoclimàtiques de la zona on es trobi el cultivar.[22] Les fases fenològiques del cogombre estan dividides en tres fases:[23]

  • Fase de germinació (4-5 dies després de la sembra). Generalment la llavor germina en poc temps depenent de la varietat, temperatura (per sota dels 20ºC la planta germinarà molt lentament, per sota dels 10ºC no germinarà),[24] humitat i altres factors. Aquesta fase comença quan emergeixen els seus dos cotilèdons, els quals alimenten a la plàntula uns dies i més tard surten el primer parell de fulles veritables. Al llarg d’aquesta primera etapa s’observa un creixement vertical de la plàntula. Finalment, un cop arribats els 5-6 nusos, aquesta etapa es dóna per finalitzada.
  • Formació de la planta (desenvolupament vegetatiu, 15-24 dies després de la sembra, i floració, 27-34 dies després de la sembra). S’inicia a partir dels 6 nusos. L’eix principal de la tija continua creixent, simultàniament, comencen a emergir de les gemmes axials de les fulles els brots laterals. El creixement d’aquests implica que la planta s’acabi inclinant ja que poden arribar fins als 3,5m de longitud en condicions normals. Les fulles es desenvolupen a cada nus. A mesura que la planta creix, es desenvolupen dos tipus de flors, les femenines i les masculines. En principi, cada flor neix a la seva pròpia tija unida a la tija principal en un nus i depenent de la varietat i de les condicions ambientals, aquestes poden començar a desenvolupar-se als primers nusos. Les flors masculines sorgeixen primer però no produeixen fruits i cauen una vegada completada la pol·linització. Les flors femenines en canvi, sorgeixen en una o dues setmanes.[25]
  • Desenvolupament del fruit. Una vegada pol·linitzades les flors femenines, aquestes s’inflen a la base i es comença a formar el fruit. Depenent de la varietat i de les condicions meteorològiques, a partir dels 48 i els 76 dies després de la sembra, els fruits del cogombre es poden collir. A més, les plantes de cogombre produeixen més fruits quan aquests es recullen amb regularitat.[25]

Requeriments del cultiu

Temperatura

Aquest cultiu requereix una temperatura càlida moderada, que idealment es troba entre els 20 i els 26ºC,[26] encara que, a major temperatura durant el dia, major serà la producció precoç. Tot i així, si durant el dia la temperatura arriba als 30ºC, les plantes poden arribar a patir desequilibris que afectaran directament a processos com la fotosíntesi o la respiració. D'altra banda, temperatures nocturnes iguals o inferiors als 17ºC ocasionen malformacions a les fulles i els fruits del cultiu.[27] Per tant, per sobre dels 40ºC i per sota dels 14 ºC, el creixement de la planta s'atura, i quan la temperatura baixa per sota d’1ºC, les plantes acaben morint congelades, experimentant un marciment general difícil de recuperar.[22]

Altitud

Depenent de la varietat del cultivar, s'adapten bé a altituds de fins a 1200 msnm.[22]

Humitat relativa

Es tracta d’un cultiu molt exigent pel que fa a la humitat, això és degut a la seva gran superfície foliar. Durant el dia, l'humitat relativa òptima oscil·la entre el 60 i el 70% i durant la nit entre el 70 i 90%.[27] L'excés d'humitat (superior al 90% i amb atmòsfera saturada de vapor d'aigua) estimula l'aparició de malalties fúngiques com per exemple el míldiu.[26] D'altra banda, humitats relatives baixes, provoquen el cop de calor dels fruits i fins i tot un ràpid desenvolupament de la aranya vermella.[27]

Precipitació

Les precipitacions ajuden al cultiu a reduir la incidència de malalties que el poden afectar, sobretot si aquest es troba a l'etapa de collita. Aquest cultiu requereix precipitacions relativament baixes.[22]

Lluminositat

La planta del cogombre requereix radiació solar per realitzar amb normalitat el seu cicle, de fet, a major quantitat d'aquesta, major és la producció.[27] Pot aguantar tant baixes intensitats de llum, dies curts on l'exposició a la llum és de menys de 12 hores, com elevades intensitats lluminoses, dies llargs. Tanmateix, és aconsellable localitzar el cultiu en terrenys ben assolellats. Una intensitat baixa de llum estimula la formació d'un major nombre de flors femenines i en canvi, una intensitat elevada favoreix la formació de flors masculines.[22]

Vent

La presència de vent continuat de més de 30 km/h durant diverses hores (de 4 a més de 6 hores)[22] provoca una disminució de la humitat relativa que accelera la pèrdua d'aigua de la planta, per tant els requeriments hídrics augmenten. En conseqüència, disminueix la fecundació per una inadequada humitat dels estils florals, s'atura el creixement de la planta i fa malbé les tiges i les fulles, fet que suposa l'acceleració de la senescència de la planta i la reducció significativa de la producció.[27] Per tant, és aconsellable que el cultiu del cogombre tingui lloc en zones arrecerades del vent.

Sòl

El cogombre es pot cultivar en una àmplia gamma de sòls d'estructura solta, amb suficient matèria orgànica i ben drenats; des de sòls sorrencs fins als franc-argilosos. A més, s'ha de comptar amb una profunditat superior als 60 cm per facilitar el creixement del sistema radicular i amb això, que la retenció de l'aigua sigui més gran per tal d’aconseguir un bon desenvolupament de la planta. No obstant això, un sòl excessivament argilós facilita que aquest s'entolli i afavoreixi el desenvolupament de malalties fúngiques.[22][27]

Maneig del cultiu

Principals plagues del cultiu

Les plagues que afecten als cultius de cogombre suposen factors limitants en la producció d'aquest.

Insectes

La plaga més comuna és causada per Tetranychus urticae (o aranya vermella), la qual actua sobre els estomes, els quals els trobem en el revers de les fulles, o entre les cèl·lules epidèrmiques, injectant enzims digestius per després xuclar els productes obtinguts. Conseqüentment, la clorofil·la es fa malbé, es redueix la taxa de fotosíntesi i provoquen l'aparició de lesions foliars.[28] El desenvolupament de la plaga es veu afavorit per temperatures càlides i una humitat relativa baixa.[29] La plaga s'expandeix amb gran facilitat ja que aquest organisme és capaç de sintetitzar seda que emmagatzema milers d'individus, la qual pot ser transportada per diverses vies com l'aèria o els animals. A més a més, aquesta tècnica els permet tenir protecció de les condicions externes desfavorables, entre altres.[28]

Una altra plaga comuna és la provocada per Acalymma vittatum ( o escarabat rallat del cogombre), que es troba principalment als EUA. És capaç d'atacar a tota la planta i en qualsevol dels seus estadis. A més a més, els organismes adults poden dificultar la pol·linització de les flors i la producció del fruit. Les arrels de la planta es veuen afectades per les larves d'aquest escarabat, les quals es desenvolupen al sòl. La seva presència provoca una deficiència en el desenvolupament de les arrels, fent que siguin més sensibles a altres patògens, per exemple, a Fusarium oxyporum, provocant un marciment greu, bacteris com Erwinia, entre d'altres.[30]

A més a més, podem destacar a Trialeurodes vaporariorum (o mosca blanca dels hivernacles), la qual s'estableix al revers de les fulles i s'alimenten de la saba de manera directa (insectes xucladors). Aquest mecanisme d'alimentació provoca una coloració groguenca a les fulles, donant lloc a un creixement no adequat o, fins i tot, la mort de l'organisme. Cal destacar que la secreció de melassa sobre la planta facilita el desenvolupament de plagues fúngiques, la qual cosa ocasiona interferències en la fotosíntesi i la reducció de l'activitat de l'organisme.[31]

Bacteris

Pseudomonas syringae pv. lachrymans és una plaga molt important ja que és el principal causant de la malaltia de les taques angulars[32] (o angular spot disease en anglès). Es caracteritza per emergir sota condicions de humitat elevada. En l'inici de la malaltia es formen taques necròtiques amb formes rodones i, a mesura que avança la infecció, es produeixen lesions relacionades amb les innervacions de la fulla, la qual cosa provoca les formes angulars que caracteritzen aquesta malaltia.[33] La mort de les cèl·lules de les fulles dóna lloc a la reducció de la capacitat fotosintètica, la qual cosa fa disminuir el rendiment metabòlic i, per tant, també disminueix el rendiment del cultiu. Aquest fet dóna lloc a pèrdues econòmiques molt importants en moltes regions, per exemple, dels EUA (Florida, Georgia, California...).[33]

Virus

Fongs

Taques blanques en el revers d'una fulla de cogombre provocades per P. fusca.

Podosphaera fusca (també anomenat Podosphaera xanthii, Sphaerotheca fuliginea o Sphaerotheca fusca) és el principal agent causal de l'oïdi de les cucurbitàcies en zones de climatologia tropical i subtropical. La malaltia cursa amb l'aparició d'una massa de color blanc (semblant a la pols del talc, constituïda per micelis i conidis) sobre la superfície de les fulles, dels pecíols, de les tiges i rarament en els fruits. De fet, P. fusca és un ectoparàsit biotròfic obligat que s'instal·la sobre la superfície de la planta per poder obtenir nutrients a partir de les cèl·lules vegetals mitjançant els seus haustoris. En la majoria dels casos, la infecció evoluciona amb clorosi en els teixits afectats, redueix la fotosíntesi i accelera el procés de senescència de la planta (provocant la mort de les fulles infectades). Tanmateix, els fruits poden reduir-se en nombre i en mida deguda la infecció d'altres indrets de la planta.[34] Altres espècies fúngiques que provoquen l'oïdi són Erysiphe cichoracearum [35] i Golovinomyces cichoracearum (en zones de climatologia temperada).[36] A més, s'han reportat casos on més d'una espècie pot aparèixer simultàniament en la mateixa zona d'una mateixa planta.[34][36] Actualment es desconeixen part dels aspectes biològics d'aquests fongs, la seva natura parasitària dificulta el seu estudi en laboratori i, en conseqüència, el tractament de les plantes de cogombre afectades.

Míldiu provocada per P. cubensis en una espècie de la família Cucurbitaceae.
Antracnosi causada per C. obiculare en el cogombre.
Fumall gomós de tija en una espècie de la família Cucurbitaceae.

Pseudoperonospora cubensis és l'agent causal del míldiu (en anglès Downy mildew). Es tracta d'un pseudofong que provoca una malaltia foliar que resseca les fulles, afavorint la dispersió de les espores.[37] Habitualment cursa amb l'aparició de taques d'aparença aquosa de color groguenc brillant i en fructificacions fúngiques en el cogombre, endarrerint el seu creixement i fent d'ell un sabor insípid. A més, aquesta malaltia resulta més destructiva en zones càlides, ja que s'afavoreix el creixement de P. cubensis.[38]

La fusariosi és causada per Fusarium oxysporum f. sp. cucumerinum (FOC). Aquest fong s'estén pel sistema vascular de la planta (obstruint així els vasos que componen el xilema) i provoca el marciment de les fulles i les tiges, conduint a la mort. Aquesta malaltia també pot ser deguda a la resposta enfront de la producció de micotoxines (com l'àcid fusàric) per part d'aquest fong, què lesionen la membrana cel·lular vegetal i forcen la fuita d'aigua, produint-se una toxicitat sistèmica.[39]

Phytophthora capsici és un paràsit específic de cucurbitàcies del gènere Phytophthora (conegut per causar el míldiu de la patata). Es tracta d'una espècie de pseudofong que provoca lesions en els fruits i formació de capes de polsina blanca en les tiges i fruits (deguda a l'elevada concentració d'espores dipositades en la zona). En les plàntules del cogombre també provoca el "damping-off" o marciment fúngic (malaltia típica provocada per Pythium aphanidermatum en el cas dels cogombres) i inclús la mort.[40][41][42]

Colletotrichum obiculare causa l'antracnosi, una malaltia que provoca en el cogombre lesions profundes i circulars impregnades d'aigua, les quals s'expandeixen i esdevenen de color negre en condicions humides (havent-hi casos on s'observen masses d'espores de color rosa en el fruit). Pel que fa a les fulles, causa lesions marronoses-rogenques.[43]

Alternaria cucumerina provoca en les plantes cucurbitàcies la formació de taques foliars (en anglès Alternaria leaf spot) en forma d'anell, petites, marronoses i rodejades d'un halo groguenc. Aquestes taques petites evolucionen unint-se provocant lesions grans de més de 10 mil·límetres. La infecció causada per aquest fong evoluciona en la caiguda prematura de les fulles i en la formació de taques marronoses en el cogombre, afectant-se la seva mida i qualitat.[44] Les taques foliars també són conseqüència de la infecció per part de Cercospora citrullina (en anglès Cercospora leaf spot), el qual pot causar taques a les tiges i els pecíols en condicions greus. Les taques són irregulars amb centres de coloració pàlida, i en casos de llarga evolució aquestes es fusionen i donen un aspecte de fumall. Per contra, no produeix efectes tan desvatadors com A. cucumerina.[45]

Didymella bryoniae causa el "fumall gomós de la tija" (en anglès Gummy stem blight).[46] La simptomatologia cursa en l'aparició de taques foliars circulars marronoses rodejades d'un halo groguenc, podent-se confondre amb les taques provocades pel míldiu (tot i que les taques causades per D. bryoniae són més grans). Conforme avança la infecció, les fulles adopten un aspecte "esparracat" amb presència de ferides obertes (xancres) que desprenen un líquid marronós. També forma cossos fructífers de color negre que provoquen el marciment. A més, en els fruits la malaltia es coneix com a "podridura negra" (en anglès black rot).[47] Aquest tipus de podridura també és provocada per Phomopsis sclerotioides, el qual té tropisme per les arrels del cogombre i cursa en l'aparició de taques grises i profundes en les arrels.[48]

Generalment, tots els fongs citats anteriorment requereixen condicions humides i càlides per al seu òptim creixement i conseqüent avanç de la infecció en la planta. A més, aquests fongs són capaços de formar formes de resistència que els hi permet suportar condicions desfavorables (per exemple, la sequedat del sòl i la baixa humitat relativa), persistint en ambients inhòspits a l'espera de trobar l'hoste.

Control de les plagues del cultiu

Com a mesures preventives, es recomana l'ús de llavors de plantes sanes, retirar les plantes infectades davant l'aparició dels primers símptomes, fertilització equilibrada, reg apropiat i superficial, desinfecció de les ferramentes emprades... Destaca l'ús de cultius de cogombres resistents, ja que representa un dels principals mitjans de control de les malalties provocades per diferents agents infecciosos.[34] A més, els cultius dels cogombres en hivernacles mitjançant sistemes hidropònics (sense sòl) minoren l'efecte dels patògens que tenen tropisme per les arrels.[40] Malauradament, el desenvolupament de línies de cultiu resistents i els sistemes de cultiu hidropònics no són suficients enfront del sorgiment de noves variants de patògens resulten més agressius per les cucurbitàcies.

Relacions simbiòtiques

S'han reportat casos on el tractament de llavors del cogombre amb fongs endòfits pertanyents als gèneres Penicillium, Trichoderma i Aspergillus han comportat un augment del pes de les plàntules i de la longitud de les arrels del cogombre. Els efectes d'aquests simbionts van un pas més enllà perquè, en casos d'infecció per fongs patògens, milloren la supervivència de les plantes.[40] Es més, s'ha pogut observar que l'ús d'espècies dels gèneres Fusarium, Trichoderma, Chaetomium, Acremonium, Paecilomyces i Phyllosticta actuen com agents contra nemàtodes paràsits com Meloidogyne incognita, ja que disminueixen el nombre d'agalles i produeixen metabòlits que afecten fases juvenils d'aquest nematode.[49]

Brots sanitaris derivats del consum de cogombres contaminats

Els aliments com el cogombre poden considerar-se com un hàbitat pels microorganismes. La globalització comporta un tipus producció i comercialització d'aliments, que resulta en una elevada disponibilitat per al consum de variants d'aliments de qualitat amb independència de l'estació de l'any. Per això, cal tenir en compte que les condicions cultiu (sòl, aigua de reg...) faciliten el creixement de microorganismes patògens colonitzadors del cogombre. Per aquest motiu, és molt important una manipulació adequada prèvia al seu consum, així com la prevenció de contaminació accidental en algun punt de la producció, processament i comecialització, atenent a les indicacions de les autoritats sanitàries. El principal problema és que en molts casos no és possible investigar la font de la infecció perquè els cogombres tenen una vida útil curta i els productes infectats són ràpidament retirats del comerç. A continuació s'exposa, en ordre cronològic, diferents brots alimentaris causats per cogombres portadors de microorganismes patògens.

2004 - Brot de Shigella sonnei

La companyia de servei de càtering Gate Gourmet Inc. va distribuir amanides en diferents companyies aèries, les quals estaven contaminades. En conseqüència, centenars de passatgers de dotze vols que partien de Honolulu (Hawaii) a finals d'agost del 2004 van donar positiu en shigel·losi causada per Shigella sonnei. L'Administració d'Aliments i Fàrmacs (FDA) va determinar que el menjar servit en aquests vols era l'origen de la malaltia dels viatgers. A més, va demostrar violacions greus de manipulació d'aliments, com són el manteniment d'aquests a temperatures inadequades, infraccions de neteja dels equips emprats per a la confecció d'aliments i manipulació dels articles preparats per sevir sense mesures profilàctiques. En aquest cas, es van reportar les verdures de l'amanida (entre elles, el cogombre) com a agent de transmissió de S. sonnei.[50][51][52]

2006 i 2008 - Brot de Norovirus

Es van reportar dos brots en el 2006 i 2008 a Michigan i Minnesota, respectivament. Els brots de gastroenteritis causat per Norovirus van ser conseqüència de la contaminació del cogombre present en l'amanida servida en banquets.[51]

2009 - Brot d'Enterocytozoon bieneusi

Es va reportar un brot gastrointestinal per microsporidiosi en 135 persones que visitaven un hotel a Värmland (Suècia), la qual va ser transmessa pel consum de cogombres contaminats d'espores d'Enterocytozoon bieneusi. Els aliments contaminats portaven cogombres pretallats i tancats en bosses de plàstic i eren d'origen espanyol. Els investigadors van hipotetitzar que la contaminació es va produïr abans de la collita i no es va poder rastrejar fins la granja de producció.[51][53]

2011 - Brot d'Escherichia coli 0104:H4

Representa l'episodi de contaminació bacteriana més greu dels documentats sobre la síndrome hemoliticourèmica (en anglès amb les sigles STEC-HUS) causada per la verotoxina (o toxina Shiga) expressada en la soca E. coli O104:H4. El brot va ser registrat al nord d'Alemanya i en el sud-est de França durant els mesos maig, juny i juliol en el 2011 i va generar una de les majors crisis de seguretat alimentària en els països desenvolupats. A Alemanya, es va arribar a un total de 4.012 casos confirmats, dels quals 878 presentaven HUS i 48 van causar la defunció. A França es van comptabilitzar 15 casos. A finals de maig, les autoritats sanitàries d'Hamburg van manifestar que els cogombres d'origen espanyol podien estar implicats en la infecció endèmica. Per contra, en ningun cas es va poder aïllar el bacteri en ningun dels lots presumiblement implicats de la infecció. De fet, els coneixements actuals qualifiquen com a molt improbable que el bacteri hagués pogut sobreviure durant el temps transcorregut des de la importació de les llavors en el 2009-1010 fins l'aparició de la infecció a meitats de 2011.[54]

2013 - Brot de Salmonella enterica subsp. enterica serovar Saintpaul

Del 12 de gener del 2013 fins al 28 d'abril del mateix any, els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) van reportar un brot de salmonel·losi als Estats Units vinculat al consum de cogombres importats de Mèxic (en concret, per part de les dues empreses proveïdores Daniel Cardenas Izabal i Miracle Greenhouse of Culiacan) i distribuïts per Tricar Sales (Rio Rico, Arizona). Aquest brot va arribar a 84 casos,[55] on el 28% va requerir hospitalització, no registrant-se cap mort.[56]

2014 - Brot de Salmonella enterica subsp. enterica serovar Newport

El brot va ser reportat del 20 de maig al 30 de setembre del 2014 en 29 estats dels Estats Units. Es van documentar 275 casos de salmonel·losi, 48 dels quals van requerir hospitalització i 1 va resultar en mort. Els cogombres contaminats per Salmonella es van produir a Maryland, però durant la investigació ninguna mostra va resultar positiva per Salmonella, de forma que la font definitiva de contaminació no es va identificar.[51]

2015 i 2016 - Brot de Salmonella subsp. enterica serovar Poona

La CDC va reportar un brot de salmonel·losi pel consum de cogombres contaminats, del 3 de juliol del 2015 al 29 de febrer del 2016 als Estats Units. Es van identificar un total de 907 afectats en 40 estats, dels quals 204 van requerir hospitalització i 6 van resultar en mort (2 de les quals no era deguda a la infecció per Salmonella). La font de contaminació va apuntar a una empresa de cultiu de Mèxic i a l'empresa distribuïdora dels Estats Units Andrew & Williamson Fresh Produce, però el rastreig únicament va aïllar el serotip del brot en les tendes i les instal·lacions de distribució.[51][55]

2016 - Brot de Salmonella enterica subsp. enterica serovar Oslo

Del 21 de març al 9 d'abril del 2016 es van notificar 14 casos de salmonel·losi en 8 estats dels Estats Units. Les proves epidemiològiques van indicar la implicació del consum de cogombres però no es va poder aïllar Salmonella.[57]

2018 - Brot de Salmonella enterica subsp. enterica serovar Infantis

De juny a finals de setembre del 2018 es van reportar 45 casos de salmonel·losi a cinc regions de l'oest de Canadà properes a la Colúmbia Britànica, on la causa no es va identificar en certesa però tots els que van emmalaltir havien denunciat que van menjar cogombres abans de posar-se malalts. Del total de casos, 9 van requerir hospitalització i no es va registrat cap mort.[58] A més, de l'agost al setembre del mateix any, l'estat de Washingon va reportar 6 casos de salmonel·losi associada al consum de cogombres d'origen britànic comercialitzats en les botigues Costco.[51]

Propietats del cogombre

Farmacologia

La planta del cogombre, com la resta de les plantes, produeix metabòlits especialitzats amb rols importants en les interaccions entre la planta i el medi que l'envolta. Un d'aquests metabòlits és la cucurbitacina, un compost triterpenoide oxigenat, que confereix un sabor amarg a les plantes del cogombre i a la resta d'espècies de la família de les cucurbitàcies. Aquests composts, a més d'atorgar resistència enfront de les plagues a la planta, també s'ha demostrat que tenen propietats antitumorals, ja que poden causar la detenció del cicle cel·lular, apoptosi i supressió de creixement de cèl·lules canceroses mitjançant la inhibició de la JAK-STAT. A més, aquest metabòlit també mostra propietats antiinflamatòries i hepatoprotectores. Malgrat això, cal tenir en compte que la selecció duta a terme per l'obtenció de cogombres no amargs (amb baixes concentracions de cucurbitacina) ha limitat les seves aplicacions a nivell farmacològic.[59] A més, un altre aspecte de la seva natura quimioterapèutica fa que la cucurbitina es faci servir com a agent contra infeccions provocades per cestodes (com la Taenia i altres paràsits intestinals).[60]

El cogombre que conté iminosucres que indueixen canvis fisiològics per combatre processos inflamatoris. En conseqüència, s'ha estat estudiant el seu ús en forma d'extracte per al tractament de la osteoartritis (OA), una malaltia degenerativa per la qual no hi ha cura ni hi ha procediments de tractament estandartitzats. En un estudi realitzat al 2018[61] es va testejar l'efectivitat d'un extracte aquós de cogombre (Q-Actin™) en diversos pacients amb OA i es va arribar a la conclusió de que el cogombre suposa una via potencial per al tractament de dolor i rigidesa relacionats en la OA.

Nutrició

La fibra dietètica (també coneguda com a fibra alimentària) és un grup de substàncies heterogènies i complexes d'origen vegetal, i per tant, està present en el cogombre. La fibra alimentària es tracta de polisacàris estructurals on la molècula bàsica i principal és la glucosa. Aquestes molècules constitueixen polímers coneguts com la cel·lulosa, mucílags... Aquests polímers, quan són ingerits, contribueixen beneficiosament a l'individu a nivell digestiu: ajuda a mantenir la funcionalitat intestinal, augmenta el volum i dismunueix la consistència de les femtes i, a nivell de la microbiota, augmenta el nombre de microorganismes habitants de l'intestí.[62]


és aconsellable per tractar l'obesitat. També ajuda a desintoxicar l'organisme, ja que ajuda a eliminar l'àcid úric de la sang.

Cosmètica

La polpa del cogombre és molt utilitzada en cosmètica com a agent hidratant i per les seves accions demulcents, depuratives,[63] diürètiques, laxants[64] i antipruriginoses i emol·lient. Així doncs, està indicat per la cistitis, urolitiasi i l'oligúria, a més de tractaments cosmètics per la pell grassa, arrugues, en cas d'erupcions i cremades cutànies i, en general, per mantenir-la suau i hidratada.

Galeria

  • Cogombres sencers i tallats
    Cogombres sencers i tallats
  • Cuina txeca; amanida de cogombre
    Cuina txeca; amanida de cogombre
  • Mizeria. Plat de la cuina polonesa fet amb cogombre, nata agra i espècies
    Mizeria. Plat de la cuina polonesa fet amb cogombre, nata agra i espècies
  • Oimuchim. Plat de la cuina coreana a base de cogombre, bitxo i ceba tendra
    Oimuchim. Plat de la cuina coreana a base de cogombre, bitxo i ceba tendra
  • Alficòs
    Alficòs
  • Entrepans de cogombre; especialitat de la cuina anglesa
    Entrepans de cogombre; especialitat de la cuina anglesa
  • Amanida amb pastanaga, cogombre, lletsons i tomàquet
    Amanida amb pastanaga, cogombre, lletsons i tomàquet
  • Kosambri, plat de Karnataka fet a base de cogombre i nou de coco rallada
    Kosambri, plat de Karnataka fet a base de cogombre i nou de coco rallada
  • Cogombre decorant el Smørrebrød, uns entremesos de la cuina noruega
    Cogombre decorant el Smørrebrød, uns entremesos de la cuina noruega

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «cogombre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 octubre 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 29 octubre 2021].
  3. ↑ «reSOLC-mitjansCAT». [Consulta: 2 novembre 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «cucumber | plant» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2021].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Plant ID Vegetables: Cucumber - Florida Master Gardener Volunteer Program - University of Florida, Institute of Food and Agricultural Sciences». [Consulta: 4 novembre 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 «Pepino - Fundación Española de la Nutrición (FEN)» (en espanyol). [Consulta: 2 novembre 2021].
  7. ↑ «Cucumber, melon's common ancestor originated in Asia». [Consulta: 3 novembre 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «Pickles and Salads Owe a Debt to India | Archives | Aggie Horticulture». [Consulta: 2 novembre 2021].
  9. ↑ «Mrutyunjaya Mantra - Prayer for Liberation - Prayer Mantra from Rig Veda - Prayer of the day». [Consulta: 3 novembre 2021].
  10. ↑ «Mrutyunjaya Mantra - Prayer for Liberation - Prayer Mantra from Rig Veda - Prayer of the day». [Consulta: 4 novembre 2021].
  11. ↑ Malepszy, S. Cucumber (Cucumis sativus L.) (en anglès). Berlin, Heidelberg: Springer, 1988, p. 277–293. DOI 10.1007/978-3-642-73520-2_13. ISBN 978-3-642-73520-2. 
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 «Cucumber: A Brief History (David Trinklein)» (en anglès). [Consulta: 3 novembre 2021].
  13. ↑ «BCI - Bíblia catalana». [Consulta: 3 novembre 2021].
  14. ↑ «Pliny the Elder, The Natural History, BOOK XIX. THE NATURE AND CULTIVATION OF FLAX, AND AN ACCOUNT OF VARIOUS GARDEN PLANTS., CHAP. 23. (5.)—VEGETABLES OF A CARTILAGINOUS NATURE—CUCUMBERS. PEPONES.». [Consulta: 3 novembre 2021].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 «[Material vegetal - Ministerio - magrama.gob.es]». [Consulta: 4 novembre 2021].
  16. ↑ 16,0 16,1 «Base de Datos BEDCA». [Consulta: 29 octubre 2021].
  17. ↑ 17,0 17,1 «[https://www.boe.es/doue/2006/404/L00009-00025.pdf REGLAMENTO (CE) No 1924/2006 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 20 de diciembre de 2006 relativo a las declaraciones nutricionales y de propiedades saludables en los alimentos]» (en castellà), 30-12-2006. [Consulta: 4 novembre 2021].
  18. ↑ «Cucumber: A Brief History (David Trinklein)» (en anglès). [Consulta: 29 octubre 2021].
  19. ↑ 19,0 19,1 «FAOSTAT». [Consulta: 30 octubre 2021].
  20. ↑ «Where are our fruit and veg produced?» (en anglès britànic). [Consulta: 4 novembre 2021].
  21. ↑ «SUPERFÍCIES I PRODUCCIONS DELS CONREUS AGRÍCOLES. ANY 2018» (en català). Gabinet Tècnic del DARP, 17-06-2019. [Consulta: 4 novembre 2021].
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 22,6 López Zamora, Carlos Miguel. GUÍA TÉCNICA: Cultivo del pepino (en castellà). 17, 2003, p. 45. 
  23. ↑ «Guía: Cultivo de Pepino : .: Hydro Environment .: Hidroponia en Mexico». [Consulta: 2 novembre 2021].
  24. ↑ «Growth Cycle for Cucumbers» (en anglès). [Consulta: 2 novembre 2021].
  25. ↑ 25,0 25,1 «How to Raise Cucumbers» (en anglès). [Consulta: 28 octubre 2021].
  26. ↑ 26,0 26,1 GmbH, PEAT. «Pepino | Cultivos» (en castellà). [Consulta: 2 novembre 2021].
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 27,5 «El cultivo del pepino (Parte I)» (en castellà). [Consulta: 2 novembre 2021].
  28. ↑ 28,0 28,1 Santamaria, M. Estrella; Arnaiz, Ana; Rosa-Diaz, Irene; González-Melendi, Pablo; Romero-Hernandez, Gara «Plant Defenses Against Tetranychus urticae: Mind the Gaps» (en anglès). Plants, 9, 4, 07-04-2020, pàg. 464. DOI: 10.3390/plants9040464. ISSN: 2223-7747. PMC: PMC7238223. PMID: 32272602.
  29. ↑ Gugole Ottaviano, María Fernanda. Manejo integrado de la plaga Tetranychus urticae (Acari: Tetranychidae) en cultivos de frutilla del Cinturón Hortícola Platense (tesi) (en espanyola). Buenos Aires: Universidad Nacional de la Plata, 2012, p. 29. 
  30. ↑ Ariela I. Haber, Anna K. Wallingford, Ian M. Grettenberger, Jasmin P. Ramirez Bonilla, Amber C. Vinchesi-Vahl and Donald C. Weber «Striped cucumber Beetle and Western Striped Cucumber Beetle (Coleoptera: Chrysomelidae)». Journal of Integrated Pest Management, 05-11-2020, pàg. 1-2. DOI: 10.1093/jipm/pmaa026.
  31. ↑ Svetlana Nikolaevna Myartseva, Enrique Ruíz-Cancino, Juana María Coronado-Blanco i Angélica María Corona-López «Especies de Encarsia (Hymenoptera: Aphelinidae) que parasitan Trialeurodes vaporariorum (Westwood) (Hemiptera: Aleyrodidae) en Tamaulipas y Morelos, México, y descripción de una especie nueva». Dugesiana, 30-12-2010, p. 1.
  32. ↑ Meng, X.-L.; Xie, X.-W.; Shi, Y.-X.; Chai, A.-L.; Ma, Z.-H. «Evaluation of a loop-mediated isothermal amplification assay based on hrpZ gene for rapid detection and identification of Pseudomonas syringae pv. lachrymans in cucumber leaves» (en anglès). Journal of Applied Microbiology, 122, 2, 2017-02, pàg. 441–449. DOI: 10.1111/jam.13356.
  33. ↑ 33,0 33,1 Newberry, E. A.; Jardini, T. M.; Rubio, I.; Roberts, P. D.; Babu, B. «Angular Leaf Spot of Cucurbits is Associated With Genetically Diverse Pseudomonas syringae Strains» (en anglès). Plant Disease, 100, 7, 2016-07, pàg. 1397–1404. DOI: 10.1094/PDIS-11-15-1332-RE. ISSN: 0191-2917.
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 Pérez-García, Alejandro; Romero, Diego; Fernández-Ortuño, Dolores; López-Ruiz, Francisco; De Vicente, Antonio «The powdery mildew fungus Podosphaera fusca (synonym Podosphaera xanthii ), a constant threat to cucurbits» (en anglès). Molecular Plant Pathology, 10, 2, 2009-03, pàg. 153–160. DOI: 10.1111/j.1364-3703.2008.00527.x. PMC: PMC6640438. PMID: 19236565.
  35. ↑ May 12, Factsheet | HGIC 2206 | Updated:; Download, 2021 | Print |. «Cucumber, Squash, Melon & Other Cucurbit Diseases» (en anglès americà). [Consulta: 19 octubre 2021].
  36. ↑ 36,0 36,1 Aguiar, Bárbara De Melo; Vida, João Batista; Tessmann, Dauri José; Oliveira, Ricardo Ribeiro de; Aguiar, Ronilda Lana «Fungal species that cause powdery mildew in greenhouse-grown cucumber and melon in Paraná State, Brazil». Acta Scientiarum. Agronomy, 34, 3, 03-05-2012. DOI: 10.4025/actasciagron.v34i3.13999. ISSN: 1807-8621.
  37. ↑ Aguayo, Allan Alvarado; David, Wilmer Pilaloa; Sánchez, Sinthya Torres; Sánchez, Kevin Torres «Efecto de Trichoderma harzianum en el control de mildiu (Pseudoperonospora cubensis) en pepino» (en castellà). Agronomía Costarricense, 2019. DOI: 10.15517/rac.v43i1.35672. ISSN: 2215-2202.
  38. ↑ Palti, J.; Cohen, Y. «Downy mildew of Cucurbits (Pseudoperonospora Cubensis): the Fungus and its hosts, distribution, epidemiology and control» (en anglès). Phytoparasitica, 8, 2, 01-06-1980, pàg. 109–147. DOI: 10.1007/BF02994506. ISSN: 1876-7184.
  39. ↑ Sun, Yuming; Wang, Min; Li, Yingrui; Gu, Zechen; Ling, Ning «Wilted cucumber plants infected by Fusarium oxysporum f. sp. cucumerinum do not suffer from water shortage». Annals of Botany, 120, 3, 04-07-2017, pàg. 427–436. DOI: 10.1093/aob/mcx065. ISSN: 0305-7364. PMC: PMC5591412. PMID: 28911018.
  40. ↑ 40,0 40,1 40,2 Menzies, J G; Ehret, D L; Koch, C; Hall, J W; Seifert, K A «Fungi associated with roots of cucumber grown in different greenhouse root substrates» (en anglès). Canadian Journal of Botany, 83, 1, 01-01-2005, pàg. 80–92. DOI: 10.1139/b04-153. ISSN: 0008-4026.
  41. ↑ «Manejo de Phytophthora en Pepino – CucCAP» (en anglès americà). [Consulta: 24 octubre 2021].
  42. ↑ GmbH, PEAT. «Marchitamiento fúngico de las plántulas | Plagas y enfermedades» (en castellà). [Consulta: 1r novembre 2021].
  43. ↑ Damm, Ulrike; Cannon, Paul F.; Liu, Fang; Barreto, Robert W.; Guatimosim, Eduardo «The Colletotrichum orbiculare species complex: Important pathogens of field crops and weeds» (en anglès). Fungal Diversity, 61, 1, 2013-07, pàg. 29–59. DOI: 10.1007/s13225-013-0255-4. ISSN: 1560-2745.
  44. ↑ Important Diseases of Cucurbitaceous Crops and Their Management. CRC Press, 2016-02-22, p. 303. 
  45. ↑ Important Diseases of Cucurbitaceous Crops and Their Management. CRC Press, 2016-02-22, p. 308. 
  46. ↑ GmbH, PEAT. «Tizón gomoso del tallo de las cucurbitáceas | Plagas y enfermedades» (en castellà). [Consulta: 19 octubre 2021].
  47. ↑ Important Diseases of Cucurbitaceous Crops and Their Management. CRC Press, 2016-02-22, p. 309. 
  48. ↑ «Podredumbre negra de las raíces del pepino» (en castellà). [Consulta: 31 octubre 2021].
  49. ↑ Yan, Xiao-ning; Sikora, Richard A.; Zheng, Jing-wu «Potential use of cucumber (Cucumis sativus L.) endophytic fungi as seed treatment agents against root-knot nematode Meloidogyne incognita». Journal of Zhejiang University SCIENCE B, 12, 3, 2011-03, pàg. 219–225. DOI: 10.1631/jzus.b1000165. ISSN: 1673-1581.
  50. ↑ «Gate Gourmet Shigella Outbreak Lawsuits - Hawaii, Nationwide (2004)» (en anglès). [Consulta: 1r novembre 2021].
  51. ↑ 51,0 51,1 51,2 51,3 51,4 51,5 «Foodborne Illness Outbreak Database» (en anglès). [Consulta: 1r novembre 2021].
  52. ↑ «Gate Gourmet Shigella Outbreak» (en anglès). [Consulta: 1r novembre 2021].
  53. ↑ DECRAENE, V.; LEBBAD, M.; BOTERO-KLEIVEN, S.; GUSTAVSSON, A.-M.; LÖFDAHL, M. «First reported foodborne outbreak associated with microsporidia, Sweden, October 2009». Epidemiology and Infection, 140, 3, 2012-3, pàg. 519–527. DOI: 10.1017/S095026881100077X. ISSN: 0950-2688. PMC: 3267097. PMID: 21733266.
  54. ↑ Editor. «La Crisis de los Pepinos Españoles» (en anglès americà), 12-02-2020. [Consulta: 1r novembre 2021].
  55. ↑ 55,0 55,1 Amalie Dyda, Phi-Yen Nguyen, Abrar Ahmad Chughtai, C Raina MacIntyre «Changing epidemiology of Salmonella outbreaks associated with cucumbers and other fruits and vegetables». Global Biosegurity, 2020.
  56. ↑ «Salmonella | Saintpaul Infections Linked to Imported Cucumbers | Apr, 2013 | CDC» (en anglès americà), 31-01-2019. [Consulta: 1r novembre 2021].
  57. ↑ Bottichio, Lyndsay «Outbreak of Salmonella Oslo Infections Linked to Persian Cucumbers — United States, 2016» (en anglès americà). MMWR. Morbidity and Mortality Weekly Report, 65, 2016. DOI: 10.15585/mmwr.mm655051a3. ISSN: 0149-2195.
  58. ↑ Seattle, Food Safety News 1012 First Avenue Fifth Floor; Washington 98104-1008. «Cucumbers suspected in Salmonella illnesses on both sides of border» (en anglès americà), 21-10-2018. [Consulta: 3 novembre 2021].
  59. ↑ Shang, Yi; Ma, Yongshuo; Zhou, Yuan; Zhang, Huimin; Duan, Lixin «Biosynthesis, regulation, and domestication of bitterness in cucumber» (en anglès). Science, 346, 6213, 28-11-2014, pàg. 1084–1088. DOI: 10.1126/science.1259215. ISSN: 0036-8075.
  60. ↑ Ooi, Hong Kean; Ho, Chau-Mei; Chung, Wen-Cheng «Historical Overview of Taenia asiatica in Taiwan» (en anglès). The Korean Journal of Parasitology, 51, 1, 18-02-2013, pàg. 31–36. DOI: 10.3347/kjp.2013.51.1.31. ISSN: 1738-0006. PMC: PMC3587746. PMID: 23467308.
  61. ↑ Nash, Robert J.; Azantsa, Boris KG; Sharp, Hazel; Shanmugham, Velmurugan «Effectiveness of Cucumis sativus extract versus glucosamine-chondroitin in the management of moderate osteoarthritis: a randomized controlled trial» (en english). Clinical Interventions in Aging, 13, 25-10-2018, pàg. 2119–2126. DOI: 10.2147/CIA.S173227. PMC: PMC6207263. PMID: 30498336.
  62. ↑ Vilaplana, Montse «Aspectos nutricionales y terapéuticos de la fibra dietética» (en castellà). Offarm, 20, 2, 01-02-2001, pàg. 96–101. ISSN: 0212-047X.
  63. ↑ «depuratiu». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  64. ↑ «laxant». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

Vegeu també

Bibliografia

  • Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Catálogo de plantas medicinales. 2009a ed.. CGCOF. Madrid, 2009. ISBN 2910010541388. 
  • BERDONCES, J. LL. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X. 
  • BOLÒS, O; VIGO, J. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974. 

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cogombre&oldid=28549928»