Harbin: diferència entre les revisions

Harbin
	哈尔滨 (zh)
	Des de dalt, i en ordre horari: Hongbo Plaza, Església Ortodoxa de Sta.Sofia, Pont Songpu, Món del gel i la neu, Avinguda central, Torre memorial de la inundació.
Localització
	45° 45′ 00″ N, 126° 38′ 00″ E / 45.75°N,126.6333°E
Estat	República Popular de la Xina
	;
Província	Heilongjiang
Capital de	Pingkiang Province (en) ; Heilongjiang (1954–)
Capital	Songbei District (en)
Conté la subdivisió	Acheng District (en) ; Bayan County (en) ; Bin County, Heilongjiang (en) ; Daoli District (en) ; Daowai District (en) ; Fangzheng County (en) ; Hulan District (en) ; Mulan County (en) ; Nangang District, Harbin (en) ; Pingfang District (en) ; Shangzhi (en) ; Shuangcheng District (en) ; Songbei District (en) ; Tonghe County (en) ; Wuchang City (en) ; Xiangfang District (en) ; Yanshou County (en) ; Yilan County (en)
Població humana
Població	10.009.854 (2020) (188,59 hab./km²)
Geografia
Part de	Heilongjiang
Superfície	53.076,48 km²
Altitud	150 m
Creació	1898
Organització política
• Cap de govern	Sun Zhe (en) (2018–)
Membre de	Federació Mundial de Ciutats Turístiques
Identificador descriptiu
Codi postal	150000
Fus horari	UTC+08:00
Prefix telefònic	0451
Altres
Agermanament amb	Bucheon ; Khabàrovsk ; Ndola ../... 26+
Lloc web	harbin.gov.cn

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 21:07, 19 ago 2022

Harbin (xinès tradicional: 哈爾濱, xinès simplificat: 哈尔滨, pinyin: Hā'ěrbīn) és una ciutat de la Xina. És la capital i ciutat més poblada de la regió de Heilongjiang,^[1] i la segona ciutat més poblada de la regió del Nordest de la Xina.^[2]

La ciutat actual té origen l'any 1898 amb la construcció del ferrocarril de Vladivostok a Dalian.^[3] Durant la Guerra Civil Russa la ciutat va ser ocupada per l'exèrcit blanc, i hi van emigrar molts russos,^[4] que en van canviar la fesomia, fins al punt que la ciutat va arribar a ser coneguda com a "Moscou d'Orient".^[5] A la seua arquitectura es trobem molts edificis característicament russos, com la Catedral ortodoxa de Santa Sofia (acabada el 1932). La ciutat va ser ocupada pels japonesos el 1932, pels soviètics el 1945,^[6] pels xinesos del Kuomintang, que no arribaren a entrar en la ciutat,^[7] i finalment per l'Exèrcit Popular d'Alliberament el 1946.^[8] De clima fortament continental, té uns hiverns molt freds dominats per condicions anticiclòniques siberianes. Això possibilita que s'hi realitzi durant l'hivern un important festival d'escultures amb gel.^[9]^[10]

Amb els seus hiverns molt freds, Harbin és coneguda com la Ciutat del Gel (xinès simplificat: 冰城) pel seu turisme i recreacions hivernals,^[9] destacant-ne el festival d'escultures de gel a l'hivern.^[10] Ben coneguda pel seu llegat i arquitectura històrica russa, la ciutat és reconeguda per la seua influència europea,^[11] i serveix com a important porta d'entrada en el comerç sino-rus actual.^[12] Harbin és un centre polític, econòmic, científic, cultural i de comunicacions al nord-est de la Xina, així com una important base industrial de la nació.^[13] La ciutat va ser seleccionada com a "Ciutat Turística de la Xina" per l'Administració Nacional de Turisme el 2004.^[13]

Harbin és una de les 100 ciutats i àrees metropolitanes més importants del món per producció de recerca científica segons el seguiment del Nature Index.^[14] La ciutat acull diverses universitats importants, com ara la Harbin Engineering University, la Harbin Medical University, la Northeast Agricultural University, la Harbin University of Science and Technology, la Northeast Forestry University i la Heilongjiang University.^[15] En particular, l'Institut Tecnològic de Harbin es classifica constantment com una de les millors universitats del món en el camp de l'enginyeria.^[16]

Història

Antiguitat

Hi ha constància d'assentaments humans a la zona de Harbin des d'almenys l'any 2200 aC durant les darreries de l'edat de pedra. Wanyan Aguda, fundador i primer emperador (regna de 1115–1123) de la dinastia Jin (1115–1234), va nàixer a les tribus Jurchen Wanyan que residien a prop del riu Ashi de la regió. ^[17] El 1115 aC, Aguda va establir la capital Jin, Shangjing, a la prefectura de Huining, ubicada a l'actual districte d'Acheng de Harbin.^[18] Després de la mort d'Aguda, el nou emperador Wanyan Sheng va ordenar la construcció d'una nova ciutat amb un pla uniforme. La planificació i la construcció van emular les principals ciutats xineses, en particular Bianjing (Kaifeng), encara que la capital de Jin era més menuda que la de la dinastia Song del Nord.^[19] La prefectura de Huining va servir com a primera capital de l'imperi Jin fins que Wanyan Liang (el quart emperador de la dinastia) va traslladar la capital a Yanjing (actual Pequín) el 1153.^[20] Liang fins i tot va arribar a destruir tots els palaus de l'antiga capital el 1157.^[20] El successor de Wanyan Liang, Wanyan Yong (emperador Shizong) va restaurar la ciutat i la va establir com a capital secundària el 1173.^[21] Les ruïnes de la prefectura de Shangjing Huining van ser descobertes i excavades al voltant de 2 km (1.2 mi) de l'actual àrea urbana central d'Acheng.^[18] ^[22] El lloc de les antigues ruïnes de la capital de Jin és una reserva històrica nacional i s'hi pot trobar el Museu d'Història de la dinastia Jin. El museu, obert al públic, va ser renovat a finals de 2005.^[23] Als terrenys del museu hi ha estàtues muntades d'Aguda i del seu comandant en cap Wanyan Zonghan (també Nianhan).^[24] Molts dels artefactes que s'hi trobaren s'exhibeixen a Harbin.

Després de la conquesta mongol de l'Imperi Jin (1211–1234), la prefectura de Huining va ser abandonada. Al segle XVII, els manxús van utilitzar materials de construcció de la prefectura de Huining per construir el seu nou bastió a Alchuka. Pel que fa a l'economia, la regió de Harbin es va mantenir en gran part rural fins al segle XIX, amb més de deu pobles i unes 30.000 persones habitant els actuals districtes urbans de la ciutat a finals del segle XIX.^[8]

Ciutat internacional

Un poble menut el 1898 es va convertir en la moderna ciutat de Harbin.^[25]^[26] L'enginyer polonès Adam Szydłowski va dibuixar els plànols de la ciutat després de la construcció del ferrocarril oriental de la Xina, que l'Imperi Rus havia finançat. ^[3] Els russos van seleccionar Harbin com a base de la seua administració sobre el ferrocarril i la zona ferroviària oriental xinesa. Els ferrocarrils van ser construïts en gran part per enginyers russos i treballadors contractats. El ferrocarril oriental xinés va ampliar el ferrocarril transiberià: reduint substancialment la distància de Chita a Vladivostok i enllaçant també la nova ciutat portuària de Dalny (Dalian) i la base naval russa de Port Arthur (Lüshun). L'assentament fundat pel ferrocarril oriental, de propietat russa, va experimentar ràpidament un auge, esdevenint ciutat en cinc anys. La majoria dels colons a Harbin provenien del sud d'Ucraïna (Imperi Rus). A més dels ucraïnesos, hi havia molts russos, jueus, polonesos, georgians i tàrtars.^[27]

La ciutat estava pensada com un aparador de l'imperialisme rus a Àsia i l'estudiós nord-americà Simon Karlinsky, que va nàixer a Harbin el 1924 en el si d'una família jueva-russa, va escriure que a Harbin "els edificis, els bulevards i els parcs es van planificar, molt abans de la Revolució d'Octubre, per distingits arquitectes russos i també per urbanistes suïssos i italians", donant a la ciutat un aspecte molt europeu.^[27] A partir de finals del segle XIX, una afluència massiva de xinesos han arribar a Manxúria, i aprofitant els rics sòls, van fundar granges que van convertir Manxúria en el "graner de la Xina", mentre que altres van anar a treballar a les mines i fàbriques, que feren del Nord-est una de les primeres regions de la Xina a industrialitzar-se. Harbin es va convertir en un dels principals punts a través dels quals s'enviaven aliments i productes industrials fora de la regió. Un signe de la riquesa de Harbin va ser que un teatre s'havia establert durant la primera dècada i el 1907 s'hi va estrenar l'obra K zvezdam de Leonid Andreyev.^[28]

Durant la guerra russo-japonesa (1904–05), Rússia va utilitzar Harbin com a base per a les operacions militars a Manxúria. Després de la derrota de Rússia, la seua influència en la zona va disminuir. Diversos milers de nacionals de 33 països, inclosos els Estats Units, Alemanya i França, es van traslladar a Harbin. Setze països van establir consolats per atendre els seus nacionals, que van establir diversos centenars d'empreses industrials, comercials i bancàries. Es van reconstruir esglésies per als ortodoxos russos, protestants luterans/alemanys i els catòlics polonesos. Els capitalistes xinesos també van establir negocis, especialment en els sectors de la cerveseria, alimentació i tèxtils. Harbin es va convertir en el centre econòmic del nord-est de la Xina i en una metròpoli internacional.^[8]

El ràpid creixement de la ciutat va desafiar el sistema sanitari públic. El pitjor brot de pesta pneumònica registrat mai es va estendre a Harbin a través del ferrocarril transmanxurià des del port de comerç fronterer de Manzhouli.^[29] La plaga va durar des de finals de tardor de 1910 fins a la primavera de 1911 i va matar 1.500 habitants de Harbin (la majoria d'ètnia xinesa), o al voltant del cinc per cent de la població en aquell moment.^[30] Aquell va ser l'inici de l'anomenada pandèmia de pesta de Manxúria, que finalment es va cobrar 60.000 víctimes. A l'hivern de 1910, el Dr. Wu Lien-teh (més tard el fundador de la Universitat Mèdica de Harbin) va rebre instruccions del Ministeri d'Afers Exteriors de Pequín per a viatjar a Harbin a investigar la pesta. El doctor Wu va demanar una sanció imperial per incinerar les víctimes de la pesta, ja que la cremació de les víctimes infectades va resultar ser el punt d'inflexió de l'epidèmia. La supressió de la pandèmia de pesta va canviar el progrés mèdic a la Xina. El doctor Wu Lien-teh té estàtues de bronze a la Universitat Mèdica de Harbin per recordar les seues contribucions en la promoció de la salut pública, la medicina preventiva i l'educació mèdica.^[31]

La primera generació de russos de Harbin eren principalment els constructors i empleats del ferrocarril oriental de la Xina. Es van traslladar a Harbin per a treballar al ferrocarril, en un moment en que Harbin no era una ciutat establerta. La ciutat va ser construïda pràcticament des de zero pels constructors i els primers pobladors, que van construir cases, i van portar mobles i objectes personals de Rússia. Després de l'epidèmia de pesta de Manxúria, la població d'Harbin va continuar augmentant fortament, especialment dins de la Zona del Ferrocarril. El 1913 el cens del ferrocarril oriental de la Xina va mostrar la seua composició ètnica com: russos – 34.313, xinesos (és a dir, inclosos Hans, manxús, etc.) – 23.537, jueus – 5.032, polonesos – 2556, japonesos – 696, alemanys – 564, tàrtars – 234, letons – 218, georgians – 183, estonians – 172, lituans – 142, armenis – 124; també hi havia karaims, ucraïnesos, bashkirs i alguns europeus occidentals. En total, 68.549 ciutadans de 53 nacionalitats, parlant 45 idiomes.^[32] La investigació mostra que només l'11,5 per cent de tots els residents havien nascut a Harbin.^[33] El 1917, la població de Harbin superava els 100.000, amb més de 40.000 d'ells d'ètnia russa.^[34]

Després de la Gran Revolució Socialista d'Octubre de Rússia el novembre de 1917, més de 100.000 guàrdies blancs russos derrotats i refugiats es van retirar a Harbin, que es va convertir en un important centre d'emigrats russos blancs i el major enclavament rus fora de la Unió Soviètica.^[35] Karlinsky va assenyalar que una diferència important amb els emigrats russos que van arribar a Harbin va ser: "A diferència dels emigrats russos que van anar a París o Praga o fins i tot a Xangai, els nous residents d'Harbin no eren una minoria envoltada per una població estrangera. En canvi, es van trobar en una ciutat pràcticament russa, poblada principalment per persones amb arrels al sud de la Rússia europea".^[27] La ciutat tenia un sistema escolar rus, així com diaris i revistes en llengua russa. La comunitat russa Harbintsy^[a] comptava amb uns 120.000 membres en el seu apogeu a principis dels anys vint.^[4] Molts dels russos de Harbin eren rics, cosa que de vegades va confondre els visitants estrangers que esperaven el contrari, com per exemple l'escriptor nord-americà Harry A. Franck, que al seu llibre de 1923 Wanderings in North China escrivia que les "dames russes tan ben vestites com a les curses de París". [que] passejaven amb homes vestits impecablement pels estàndards europeus", el que el va portar a preguntar-se com havien aconseguit aquella "aparença enganyosa".^[36]

L'Institut Tecnològic de Harbin es va establir el 1920 com a Escola Sino-Russa d'Indústria per a educar enginyers ferroviaris mitjançant un mètode d'ensenyament rus. Els estudiants podien triar entre dos especialitats en aquell moment: Construcció de ferrocarrils o Enginyeria mecànica elèctrica. El 2 d'abril de 1922, l'escola va passar a anomenar-se Universitat Industrial Sino-Russa. Les especialitats originals finalment es van convertir en dos departaments principals: el Departament de Construcció de Ferrocarrils i el Departament d'Enginyeria Elèctrica. Entre 1925 i 1928 el rector de la universitat va ser Leonid Aleksandrovich Ustrugov, viceministre rus de Ferrocarrils amb Nicolau II, abans de la Revolució Russa, ministre de Ferrocarrils sota el govern de l'almirall Koltxak i una figura clau en el desenvolupament del ferrocarril oriental de la Xina.

La comunitat russa a Harbin va fer seua la missió de preservar la cultura prerevolucionària de Rússia. La ciutat tenia nombrosos diaris, revistes, biblioteques, teatres i dos companyies d'òpera en llengua russa.^[37] Un dels famosos poetes russos a Harbin va ser Valery Pereleshin, que va començar a publicar la seua poesia intensament homoeròtica el 1937, i també va ser un dels pocs escriptors russos a Harbin que va aprendre mandarí.^[38] El tema de la poesia de Pereleshin va causar problemes amb el Partit Feixista Rus, i va fer que Pereleshin abandonara Harbin cap a Xangai, i finalment els Estats Units.^[38] No tots els diaris russos eren d'alta qualitat, i Karlinsky va dir que Nash put', el diari del Partit Feixista Rus, era "l'exemple més baix de periodisme d'albelló que Harbin havia vist mai".^[39] Nikolai Baikov, un escriptor rus a Harbin, fou conegut per les seues novel·les sobre la vida a l'exili en aquella ciutat juntament amb els seus relats dels seus viatges per Manxúria i el folklore de la població manxú i xinesa.^[39] Boris Yulsky, un jove escriptor rus que va publicar els seus contes al diari Rubezh era considerat un escriptor prometedor la carrera del qual es va vore truncada quan va abandonar la literatura per l'activisme al Partit Feixista Rus i l'addicció a la cocaïna.^[39] El moya-tvoya (meu–teu), una llengua pidgin que era una combinació de rus i xinés mandarí que s'havia desenvolupat al segle XIX quan els xinesos treballaven a Sibèria, era considerada essencial pels empresaris xinesos de Harbin.^[40]

A principis de la dècada de 1920, segons estudis contemporanis d'estudiosos xinesos, més de 20.000 jueus vivien a Harbin.^[41] Després de 1919, el doctor Abraham Kaufman va tindre un paper destacat a la gran comunitat jueva russa de Harbin.^[42] La República de la Xina va interrompre les relacions diplomàtiques amb la Unió Soviètica el 1920, deixant apàtrides molts russos.^{[cal citació]} Quan el ferrocarril oriental i el govern de Pequín van anunciar el 1924 que acceptaven que el ferrocarril només contractaria nacionals russos o xinesos, els emigrants es van vore obligats a anunciar la seua lleialtat ètnica i política. La majoria acceptaren la ciutadania soviètica.^{[cal citació]}

El senyor de la guerra xinés Zhang Xueliang, el "Jove Mariscal" es va apoderar del ferrocarril oriental el 1929. La força militar soviètica va posar fi ràpidament a la crisi i va obligar als nacionalistes xinesos a acceptar la restauració de l'administració conjunta soviètica-xinesa del ferrocarril.^[43]

Període de la invasió japonesa

El Japó va envair Manxúria després de l'incident de Mukden el setembre de 1931. Després que els japonesos capturaren Qiqihar a la Campanya de Jiangqiao, la 4a Brigada Mixta japonesa es va traslladar cap a Harbin, tancant-la per l'oest i el sud. El bombardeig i l'ametrallament dels avions japonesos van obligar l'exèrcit xinés a retirar-se de la ciutat. L'ocupació japonesa de Harbin es va completar en poques hores.^[44]

Amb l'establiment de l'estat titella de Manchukuo, va començar l'anomenada "pacificació de Manchukuo", ja que els exèrcits partisans van continuar lluitant contra els japonesos. Harbin es va convertir en una base d'operacions important per als infames experiments mèdics de la Unitat 731, que van matar persones de totes les edats i ètnies. Aquelles unitats eren conegudes col·lectivament com el Departament de Prevenció d'Epidèmies i Purificació d'Aigua de l'Exèrcit de Kwantung.^[45] La instal·lació principal de la unitat 731 es va construir el 1935 al districte de Pingfang, a uns 24 km (15 mi) al sud de l'àrea urbana de Harbin en aquell moment.^[46] Entre 3.000 i 12.000 ciutadans, entre homes, dones i infants,^[47]^[48] —dels quals uns 600 cada any els proporcionaven els Kempeitai ^[49] — van morir durant l'experimentació humana realitzada per la Unitat 731 al campament de Pingfang, sense incloure al recompte les víctimes d'altres llocs d'experimentació mèdica.^[50] Vora el 70 per cent de les víctimes que van morir al camp de Pingfang eren xineses, tant civils com militars.^[51] Vora el 30% de les víctimes eren russes.^[52] El Partit Feixista Rus tenia l'encàrrec de capturar russos "poc fiables" que vivien a Harbin per tal de lliurar-los a la Unitat 731 perquè serviren, contra la seua voluntat, com a subjectes dels horripilants experiments.^[53] Alguns altres eren habitants del sud-est asiàtic i illes del Pacífic de les llavors colònies de l'Imperi del Japó, i un reduït número de presoners de guerra dels Aliats de la Segona Guerra Mundial,^[54] (tot i que molts més presoners de guerra aliats van ser víctimes de la Unitat 731 a altres llocs). Els presoners van ser sotmesos a vivisecció sense anestèsia, després d'haver estat infectats amb diverses malalties.^[55] Als presos se'ls va injectar inoculacions de malalties, disfressades de vacunacions, per estudiar-ne els efectes. La Unitat 731 i les seues unitats afiliades (Unitat 1644 i Unitat 100, entre d'altres) van participar en la investigació, el desenvolupament i el desplegament experimental d'armes de guerra biològica creadores d'epidèmies en assalts contra la població xinesa (tant civil com militar) durant la Segona Guerra Mundial. També es van utilitzar objectius humans per provar granades posicionades a diverses distàncies i en diferents posicions, i es van testar llançaflames amb humans. Hi hagué presoners que van ser lligats a estaques i utilitzats com a objectius per a provar bombes que alliberaven gèrmens, armes químiques i bombes explosives.^[56]^[57] Dotze membres de la Unitat 731 van ser declarats culpables en els judicis per crims de guerra de Khabarovsk però posteriorment van ser repatriats; altres van rebre immunitat secreta pel Comandant Suprem de les Potències Aliades Douglas MacArthur davant el Tribunal de Crims de Guerra de Tòquio a canvi de treballar en la guerra biològica per a la Força Americana durant la Guerra Freda.^[58]

Revolucionaris xinesos com Zhao Shangzhi, Yang Jingyu, Li Zhaolin o Zhao Yiman, van continuar lluitant contra els japonesos a Harbin i la seua àrea administrativa, comandant el principal exèrcit guerriller, l'Exèrcit Unit Antijaponés del Nord-est, que va ser organitzat originalment per la branca maxuriana del Partit Comunista Xinés (PCC). L'exèrcit va rebre el suport de la Komintern després que el Comité Provincial de Manxúria del PCC es dissolguera el 1936.

Amb el règim de Manxukuo i l'ocupació japonesa, els russos de Harbin van passar un moment difícil. El 1935, la Unió Soviètica va vendre el ferrocarril oriental xinés (KVZhD) als japonesos, i molts emigrants russos van marxar de Harbin (48.133 d'ells serien arrestats durant la Gran Purga soviètica entre 1936 i 1938 com a "espies japonesos").^[59]^[35] La majoria de russos que marxaven van tornar a la Unió Soviètica, però un nombre substancial es va traslladar cap al sud a Xangai o va emigrar als Estats Units i Austràlia. A finals de la dècada de 1930, la població russa d'Harbin havia caigut a uns 30.000 habitants.^[60]

Molts dels jueus de Harbin (13.000 el 1929) van fugir després de l'ocupació japonesa, ja que els invasors van relacionar-se estretament amb els militants feixistes russos antisoviètics, la ideologia dels quals, a banda de l'antibolxevisme i el nacionalisme, estava lligada a un antisemitisme virulent.^[61] L'exèrcit de Kwantung va patrocinar i finançar el Partit Feixista Rus, que a partir de 1932 va començar a tindre un paper molt important a la comunitat russa de Harbin, ja que els seus matons van començar a assetjar i, de vegades, matar els que s'hi oposaven. La majoria dels jueus van marxar cap a Xangai, Tianjin i el mandat britànic de Palestina.^[62] A finals de la dècada del 1930, alguns jueus alemanys que fugien dels nazis es van traslladar a Harbin. Els funcionaris japonesos van facilitar més tard l'emigració jueva a diverses ciutats de l'oest del Japó, sobretot Kobe, que va arribar a tindre la sinagoga més gran del Japó.

Després de la Segona Guerra Mundial

L'exèrcit soviètic va prendre la ciutat el 20 d'agost de 1945,^[6] i Harbin mai va arribar a tindre control efectiu del govern nacionalista, les tropes del qual van aturar a 60 km (37 mi) de la ciutat.^[7] L'administració de la ciutat va ser transferida per l'exèrcit soviètic, que deixava la ciutat a l'Exèrcit Popular d'Alliberament xinés l'abril de 1946. El 28 d'abril de 1946 es va establir el govern comunista d'Harbin, convertint la ciutat de 700.000 ciutadans en la primera gran ciutat governada pels comunistes.^[8] Durant la breu ocupació de Harbin per l'exèrcit soviètic (agost de 1945 a abril de 1946), milers d'emigrants russos que havien estat identificats com a membres del Partit Feixista Rus i que van fugir del comunisme després de la Revolució d'Octubre,^[4] van ser deportats a la força a la Unió Soviètica. Després de 1952, la Unió Soviètica va llançar una segona onada d'immigració de tornada a Rússia.^[4] El 1964, la població russa a Harbin s'havia reduït a 450.^[63] La resta de la comunitat europea (russos, alemanys, polonesos, grecs, etc.) va emigrar entre els anys 1950 a 1954 a Austràlia, Brasil, Canadà, Israel i els EUA, o van ser repatriats als seus països d'origen.^[4] L'any 1988, la comunitat original russa només tenia trenta membres, tots ells d'edat avançada. Els russos moderns que viuen a Harbin s'hi van traslladar majoritàriament a les dècades de 1990 i 2000, i no tenen cap relació amb la primera onada d'emigració.^{[cal citació]}

Harbin va ser una de les ciutats clau de la construcció de la Xina durant el període del primer pla quinquennal de 1951 a 1956. 13 dels 156 projectes de construcció clau van ser construïts a Harbin amb ajuda de la Unió Soviètica. Arran del pla quinquennal, Harbin va esdevenir en una important base industrial de la Xina. Durant el Gran Salt Endavant de 1958 a 1961, Harbin va experimentar un desenvolupament molt tortuós, ja que diversos contractes sino-soviètics van ser cancel·lats per la Unió Soviètica.^[64] Durant la Revolució Cultural es van atacar moltes coses estrangeres i cristianes. El 23 d'agost de 1966, la Guàrdia Roja va irrompre a la catedral de Sant Nicolau, van cremar les icones als carrers mentre corejaven consignes xenòfobes, i van destruir l'església.^[65] Com que l'ordre econòmic i social normal es va vore seriosament alterat, l'economia d'Harbin també va patir greus contratemps. Una de les principals raons del revés és que els llaços amb l'URSS es deterioraven i amb l'escalada de la guerra del Vietnam, la Xina es va preocupar d'un possible atac nuclear. Mao Zedong va ordenar l'evacuació de l'exèrcit i altres empreses clau lluny de la frontera nord-est, sent Harbin la zona central de la regió, fronterera amb la Unió Soviètica. Durant l'etapa de Desenvolupament del Tercer Front de la Xina, diverses fàbriques importants de Harbin van ser traslladades a les províncies del sud-oest com Gansu, Sichuan, Hunan i Guizhou, on estarien estratègicament segures en cas d'una possible guerra. Algunes universitats importants de la Xina també es van traslladar fora de Harbin, com ara l'Acadèmia Militar d'Enginyeria de Harbin (predecessora de la Universitat Nacional de Tecnologia de Defensa de Changsha) i l'Institut de Tecnologia de Harbin (es va traslladar a Chongqing el 1969 i torna a Harbin el 1973).^[66]

L'economia nacional i els serveis socials van experimentar augments significatius des de la reforma econòmica xinesa introduïda per primera vegada el 1979. Harbin celebra la Fira Econòmica i Comercial Internacional de Harbin cada any des de 1990.^[8] Harbin va acollir una de les comunitats jueves més grans de l'Extrem Orient abans de la Segona Guerra Mundial. Va arribar al seu punt àlgid a mitjans dels anys vint quan 25.000 jueus europeus vivien a la ciutat. Entre ells hi havia els pares d' Ehud Olmert, l'antic primer ministre d'Israel. El 2004, Olmert va visitar Harbin amb una delegació comercial israeliana per visitar la tomba del seu iaio al cementiri jueu de Huang Shan,^[67] on hi havia més de 500 tombes jueves identificades.^[4]

El 5 d'octubre de 1984, Harbin va ser designada ciutat subprovincial pel Departament d'Organització del Comité Central del PCX. Els huit comtats de Harbin formaven part originalment de la prefectura de Songhuajiang, la seu de la qual es trobava pràcticament a l'àrea urbana de Harbin des de 1972. La prefectura es va fusionar oficialment a la ciutat de Harbin l'11 d'agost de 1996, augmentant la població total de Harbin a 9,47. milions.^[68]

Harbin va acollir els tercers Jocs Asiàtics d'Hivern el 1996,^[69] i el 2009, va celebrar la XXIV Universiada d'hivern.

El 19 de gener de 2014 es va inaugurar una sala commemorativa en honor al nacionalista i activista independentista coreà^[70] Ahn Jung-geun a l'estació de tren de Harbin.^[71] Ahn va assassinar al quatre vegades primer ministre del Japó i antic resident general de Corea Itō Hirobumi a la plataforma número 1 de l'estació de ferrocarril de Harbin el 26 d'octubre de 1909, quan Corea estava a punt de ser annexada pel Japó després de la signatura del Tractat d'Eulsa.^[72] El president de Corea del Sud, Park Geun-Hye, va plantejar la idea d'erigir un monument per a Ahn mentre es trobava amb el president xinés Xi Jinping durant una visita a la Xina el juny de 2013.^[73] Després d'això, la Xina va començar a construir una sala commemorativa en honor a Ahn a l'estació de tren de Harbin. Quan la sala es va inaugurar el 19 de gener de 2014, el govern japonés va presentar una protesta davant la Xina per la construcció de la sala commemorativa d'Ahn.^[74]

Geografia

Mapa on es veu Harbin (HA-ERH-PIN; 哈爾濱) (AMS, 1955)

Harbin, amb una superfície total de 53,068 km² (20,490 sq mi), es troba al sud de la província de Heilongjiang i és la capital provincial. La prefectura també es troba a l'extrem sud-est de la plana de Songnen, una part important de la plana del nord-est de la Xina.^[75] El centre de la ciutat també es troba a la riba sud del riu Songhua. Harbin va rebre el sobrenom La perla del coll del cigne, ja que la forma de Heilongjiang s'assembla a un cigne.^[5] La seua àrea administrativa és prou gran amb una latitud que abasta 44° 04′−46° 40′ N i una longitud 125° 42′−130° 10' E.^[76] Les ciutats veïnes a nivell de prefectura són Yichun al nord, Jiamusi i Qitaihe al nord-est, Mudanjiang al sud-est, Daqing a l'oest i Suihua al nord-oest. Al seu límit sud-oest hi ha la província de Jilin. El terreny principal de la ciutat és generalment pla i baix, amb una altitud mitjana d'uns 150 metres (490 ft). El territori que comprèn les 10 divisions a nivell comarcal de la part oriental del municipi està format per muntanyes i terres altes. La part més oriental de la prefectura de Harbin també té extenses zones humides, principalment al comtat de Yilan, que es troba a l'extrem sud-oest de la plana de Sanjiang.^[77]

Clima

A la classificació climàtica de Köppen, Harbin presenta un clima continental humit i influït pel monsó (Dwa). A causa de l'alt de Sibèria i la seua ubicació per damunt dels 45 graus de latitud nord, la ciutat és coneguda pel seu clima fred i el llarg hivern.^[5] El seu sobrenom és Ciutat de gel, ja que els hiverns a la ciutat són secs i freds, amb una mitjana de 24 hores al gener de només −17.6 °C (0.3 °F), tot i que la ciutat veu poques precipitacions durant l'hivern i sovint és assolellada. La primavera i la tardor constitueixen períodes de transició breus amb direccions variables del vent. Els estius poden ser calorosos, amb una temperatura mitjana al juliol de 23.1 °C (73.6 °F). L'estiu és també quan es produeix la major part de les precipitacions de l'any, i més de la meitat de les precipitacions anuals, amb 538 mil·limetres (21.2 in), es produeix al juliol i l'agost. Amb un percentatge mensual de sol possible que va del 52 per cent al desembre al 63 per cent al març, la ciutat rep 2.571 hores de sol brillant anualment; de mitjana les precipitacions cauen 104 dies a l'any. La temperatura mitjana anual és +4.86 °C (40.7 °F) i les temperatures extremes han oscil·lat entre −42.6 °C (−45 °F) a 39.2 °C (103 °F).^[78]

Divisions administratives

La ciutat subprovincial d'Harbin té jurisdicció directa sobre 9 districtes, 2 ciutats a nivell de comtat i 7 comtats.

Economia

Harbin té l'economia més gran de la província de Heilongjiang.^[13] El 2013, el PIB d'Harbin va ascendir a 501,08 mil milions de RMB, un 8,9% més que l'any anterior. ^[79] La proporció de les tres indústries respecte a l'agregat del PIB va ser d'11,1:36,1:52,8 el 2012. El valor total de les importacions i exportacions a finals de 2012 era de 5.330 dòlars EUA milions.^[13] L'any 2012, la població activa va arribar als 3.147 milions. El 2015, Harbin tenia un PIB de 575,12 mil milions de RMB.^[80]

El sòl de txernozem a Harbin, anomenat "terra negra" és un dels més rics en nutrients de tota la Xina, el que el fa valuós per al cultiu d'aliments i cultius relacionats amb el tèxtil. Com a resultat, Harbin és la base de la Xina per a la producció de cereals bàsics i un lloc ideal per establir negocis agrícoles.

Harbin també té indústries com la indústria lleugera, tèxtil, medicina, alimentació, aeronaus, automòbil, metal·lúrgia, electrònica, materials de construcció i productes químics que ajuden a formar un sistema industrial prou complet. Diverses grans corporacions tenen seu a la ciutat. Harbin Electric Company Limited, Harbin Aircraft Industry Group i Northeast Light Alloy Processing Factory són algunes de les empreses clau de la ciutat. La fabricació d'energia és una indústria principal a Harbin, ja que els equips d'energia hidràulica i tèrmica que es fabriquen ací representen un terç de la capacitat total instal·lada a la Xina.^[81] Segons Platts, el 2009-10 Harbin Electric va ser el segon fabricant de turbines de vapor per quota de mercat mundial, empatant amb Dongfang Electric i lleugerament per darrere de Shanghai Electric.^[82] Harbin Pharmaceutical Group, que se centra principalment en la investigació, desenvolupament, fabricació i venda de productes mèdics, és la segona empresa farmacèutica més gran de la Xina per valor de mercat.^[83]

La Fira Internacional del Comerç i l'Economia de Harbin se celebra anualment des de 1990.^[84] La fira acumula acumuladament més d'1,9 milions d'expositors i visitants de més de 80 països i regions, amb un resultat de més de 100 mil milions de dòlars en volum de contractes celebrats segons les estadístiques de 2013.^[85] Harbin es troba entre les principals destinacions de la IED al nord-est de la Xina,^[13] amb una IED utilitzada per un total de 980 milions de dòlars el 2013.^[86]^[87] Després de la XVIII reunió ordinària dels primers ministres sino-russos, entre Li Keqiang i Dmitri Anatolievitx Medvédev l'octubre de 2013,^[87] les dos parts van arribar a un acord per a què la Fira Internacional del Comerç i l'Economia de Harbin passe a anomenar-se "EXPO Xina-Rússia" i ser copatrocinada pel Ministeri de Comerç de la Xina, el govern provincial de Heilongjiang, el Ministeri de Desenvolupament Econòmic de Rússia i el Ministeri de Comerç i Indústria de Rússia.^[88]

En el sector financer, Longjiang Bank i Harbin Bank són alguns dels bancs més grans del nord-est de la Xina, amb seu a Harbin. Este últim ocupava el quart lloc per competitivitat entre els bancs comercials de la ciutat xinesa l'any 2011.^[89]

En el comerç, hi ha Qiulin Group, propietari dels grans magatzems més grans d'Harbin.

Demografia

Població

El cens de 2010 va revelar que la població total a Harbin era de 10.635.971 persones, el que representa un augment del 12,99 per cent respecte a la dècada anterior.^[90] L'àrea urbanitzada, formada per tots els districtes urbans però excloent Acheng i Shuangcheng, tenia una població de 5.282.083 habitants.^[91] L'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) va estimar que l'àrea metropolitana completa tenia, a data de 2010, una població de 10,5 milions de persones.^[92]

El perfil demogràfic de l'àrea metropolitana de Harbin en general és relativament envellit: el 10,95% té menys de 14 anys, mentre que el 8,04% té més de 65 anys, en comparació amb la mitjana nacional del 16,6% i el 8,87%, respectivament. Harbin té un percentatge més gran d'homes (50,85%) que de dones (49,15%).^[93] La ciutat té una taxa de natalitat més baixa que altres parts de la Xina, amb 6,95 naixements per cada 1.000 habitants, enfront de la mitjana xinesa de 12,13 naixements.^[94]

Grups ètnics

La majoria dels residents d'Harbin pertanyen a la majoria xinesa Han (93,45%). Les minories ètniques inclouen els manxú, els hui i els mongols. L'any 2000, 616.749 residents pertanyien a ètnies minoritàries, entre les quals la gran majoria (433.340) eren manxús, aportant el 70,26 per cent a la població minoritària. El segon i tercer grups minoritaris més importants eren coreans (119.883) i les nacionalitats hui (39.995).

Grups ètnics a Harbin, cens del 2000.^[95]
Ètnia	Població	Percentatge
Xinesos Han	8.796.610	93,45%
Manxú	433.340	4,6%
Coreans	119.883	1,27%
Hui	39.995	0,43%
Mongols	13.163	0,14%
Xibe	4.741	0,05%
Russos	938	0,01%
Altres	4.689	0,05%

Religió

La minoria catòlica és servida pastoralment per l'administració apostòlica de ritu llatí de Harbin, una jurisdicció missionera prediocesana. També té l'antiga catedral catòlica oriental de l'exarcat apostòlic catòlic rus de Harbin (prediocesà, ritu bizantí en llengua russa). L'església de la icona d'Iver de la Mare de Déu, molt danyada, va ser utilitzada anteriorment pels soldats russos de la regió militar d'Amur Exterior, aleshores guarnició a Harbin. Un reduït percentatge de la població de la ciutat està format per musulmans.^[96] La mesquita de Daowai es troba a Harbin i és la mesquita més gran de la província de Heilongjiang. Harbin tenia una comunitat jueva centrada al carrer principal de Zhongyang, que era la llar de molts refugiats jueus europeus.^[97]

Cultura

La cultura local de Harbin es basa en la cultura han, combinada amb la cultura manxú i la cultura russa.^[13] La combinació de cultures influeix en l'estil arquitectònic local, el menjar, la música i els costums. La ciutat d'Harbin va ser nomenada Ciutat de la Música per la UNESCO el 22 de juny de 2010 com a part de la Xarxa de Ciutats Creatives.^[98]

Cuina

Harbin és coneguda per la seua tradició culinària. La cuina de Harbin consisteix en plats europeus i plats del nord de la Xina caracteritzats principalment per la salsa pesada i els fregits.^[99]

Un dels plats més famosos de la cuina del nord-est de la Xina és el Guo Bao Rou, una forma de porc agredolç. És un plat clàssic de Harbin que es va originar a principis del segle XX a Daotai Fu.^[100] Consisteix en trossos de carn de porc de la mida d'un mos en una massa de midó de creïlla, fregits fins que estiguen cruixents. A continuació, es cobreixen lleugerament amb una variació d'una salsa agredolça, feta amb xarop acabat de preparar, vinagre d'arròs, sucre, aromatitzat amb gingebre, coriandre, carlota a rodanxes i all. El Guobaorou de Harbin és diferent del d'altres zones de la Xina, com Liaoning, on la salsa es pot fer amb salsa de tomata o suc de taronja. L'estil de Harbin està dominat pels sabors de mel i gingebre i té un color clar o groc mel. Originalment el gust era fresc i salat. Per tal de celebrar als convidats estrangers, Zheng Xingwen, el xef de Daotai Fu, va modificar el plat fins aconseguir un sabor agredolç. Habitualment, la gent prefereix anar a diversos restaurants xicotets o mitjans per a fruir del plat, perquè és difícil gestionar el procés de fregit a casa.^[101]

El peix guisat viu de Demoli és un dels altres plats notables de Harbin, que s'origina en un poble anomenat Demoli, de camí entre Harbin i Jiamusi. El poble ara és una àrea de servei a l'autopista Harbin-Tongjiang.^[102] El pollastre guisat amb ceps, la carn de porc estofada amb fideïlla i la carn de porc d'ebullició ràpida amb xucrut xinés també són autèntics plats locals típics.

Com que Rússia va tindre una forta influència en la història d'Harbin, la cuina local també conté plats i sabors d'estil rus.^[13] Hi ha diversos restaurants d'estil rus autèntic a Harbin, especialment pels volts del carrer Zhongyang.^[103]

Una especialitat regional popular és la llonganissa roja fumada a l'estil de Harbin.^[104] Este producte, que és similar a les llonganisses lituanes i alemanyes, tendeix a ser molt més de sabor europeu que altres llonganisses xineses. El 1900, el comerciant rus Ivan Yakovlevich Churin va fundar una sucursal a Harbin, que es va anomenar Churin Foreign Trading Company, venent roba d'importació, botes de cuir, conserves, vodka, etc., i va començar a expandir la xarxa de vendes a altres ciutats de Manxúria.^[105]^[106] L'afluència d'europeus a través del ferrocarril transiberià i del ferrocarril oriental xinés, va fer augmentar la demanda d'aliments amb sabor europeu. L'any 1909, es va fundar la fàbrica de llonganisses de Churin, que va produir per primera vegada embotits de sabor europeu amb el procés de fabricació del personal lituà. Des de llavors, l'embotit a l'estil europeu es va convertir en una especialitat de la ciutat.^[107]

Un pa rodó gran d'estil rus anomenat 大列巴 dà liě ba, derivat de la paraula russa khleb, també es produeix als forns de Harbin. Dalieba és un pa de tallada de massa mare. Presentat per primera vegada als habitants per un forner rus, fa més de cent anys que es ven als establiments de la ciutat.^[108] El gust àcid i masticable del Dalieba és diferent d'altres pans tradicionals d'estil asiàtic, suaus i esponjosos com els d'altres parts de la Xina.

El kvas, una beguda fermentada originària de Rússia feta amb pa negre o de sègol,^[109] també és popular a Harbin.^[110] Els gelats també són populars a la ciutat, destacant-ne el Madier ("马迭尔", derivat de "Modern"), que s'origina al carrer Zhongyang i també és molt conegut al nord de la Xina. El gelat està elaborat a partir d'una recepta tradicional específica i té un gust lleugerament salat però més dolç i lletós. A més de la seu a Harbin, també té sucursals a altres grans ciutats xineses com Pequín, Xangai, etc.^[111]

Pel que fa a la cuina manxú, ha desaparegut majoritàriament de Harbin.^[112]

Turisme

Harbin està situada al nord-est de la plana del nord-est de la Xina. Les estacions que es destaquen per a visitar la ciutat són l'estiu i l'hivern, ja que és un lloc fresc durant el curt estiu i el seu llarg hivern n'és característic.^[113]

A més de ser seu del festival de neu i gel més gran del món, a Harbin es troba el parc d'esquí cobert més gran del món, localitzat al centre comercial Wanda Harbin (que compta amb sis pistes d'esquí de fins a 500 metres de longitud).^[113]

Cultura hivernal

Harbin és la més septentrional entre les principals ciutats de la Xina. Coneguda com la Ciutat del Gel a causa del seu hivern fred, Harbin està decorada amb diversos estils d'escultures de gel i neu de desembre a març de cada any.^[10]

El Festival Internacional d'Escultures de Gel i Neu de Harbin se celebra des de 1985. Tot i que la data oficial d'inici és el 5 de gener de cada any, a la pràctica, moltes de les escultures es poden vore abans. Hi ha escultures de gel a tota la ciutat, però hi ha dos àrees d'exposició principals: les enormes escultures de neu a l'Illa del sol (Taiyang Dao, una àrea recreativa amb la màxima qualificació del turisme xinés, AAAAA) i l'espai Món de la Neu i el Gel, que funciona cada nit amb els llums encesos, il·luminant les escultures tant des de l'interior com de l'exterior. El Món de la Neu i el Gel inclou edificis il·luminats de mida real fets de blocs de gel cristal·lí d'un metre d'amplària directament extrets del riu Songhua, que travessa la ciutat. Les escultures dins del recinte d'exposicions fan que 15.000 treballadors treballen durant 16 dies. A principis de desembre, els artesans del gel tallen 120.000 metres cúbics de blocs de gel de la superfície congelada del riu Songhua com a matèries primeres per a l'espectacle d'escultures de gel.^[114] També es poden trobar edificis de gel massius, escultures de neu a gran escala, tobogans de gel, menjar i begudes del festival a diversos parcs i avingudes principals de la ciutat. Les activitats d'hivern al festival inclouen l'esquí alpí a Yabuli, la conducció de motos de neu, la natació a l'hivern al riu Songhua i la tradicional exposició de fanals de gel al jardí de Zhaolin, que es va celebrar per primera vegada el 1963.^[115] La talla de neu i les recreacions amb gel i neu són famoses a tot el país, especialment entre països asiàtics com Corea, Japó, Tailàndia i Singapur.^[114]

El Festival Internacional d'Escultures de Gel i Neu de Harbin és un dels quatre festivals de gel i neu més grans del món, juntament amb el Festival de la neu de Sapporo del Japó, el Carnaval d'hivern de la ciutat de Quebec i el Festival d'esquí de Holmenkollen de Noruega.^[13]

La Ciutat de la Música

Fundada el 1908, l'Orquestra Simfònica de Harbin és la més antiga de la Xina, així com l'escola de música, que es va fundar el 1928, també és la primera del país. La UNESCO reconegué Harbin com "La ciutat de la música" com a part de la Xarxa de Ciutats Creatives el 2010.^[116]

Concert de música d'estiu de Harbin

El Concert d'estiu és un festival de concerts que se celebra el 6 d'agost cada dos anys durant un període de 10 a 11 dies. Durant el concert es fan múltiples vetllades, concert, curses i activitats. Els artistes vénen d'arreu del món.

L'agost de 1958 es va celebrar el "Mes musical d'estiu de Harbin", que després va ser rebatejat com a "Concert de música d'estiu d'Harbin". El primer concert formal es va celebrar el 5 d'agost de 1961 al Palau de la Joventut de Harbin i es va mantindre cada any fins al 1966, quan va començar la Revolució Cultural a la Xina.^[117] L'any 1979 es va recuperar el Concert i a partir de 1994 es fa cada dos anys. Com a part de la cerimònia d'obertura del Concert de música d'estiu de Harbin de 2006, es va celebrar un concert de 1.001 pianos a la plaça commemorativa de la inundació de Harbin situada a l'extrem nord de Zhongyang Dajie el 6 d'agost de 2006.^[118]^[119] Els repertoris del conjunt consistien en la Marxa Triomfal, la Marxa Militar, la Marxa Radetzky i la famosa cançó local tradicional A l'Illa del sol. Aquell concert va establir un nou rècord mundial Guinness per al conjunt de piano més gran, superant el rècord anterior realitzat per artistes alemanys en un concert de 600 pianos.^[120]

Mitjans de comunicació

Televisió i ràdio

Heilongjiang Television (HLJTV) serveix com a mitjà de comunicació de la regió, emet en set canals així com un canal per satèl·lit per a altres províncies.
zh (Harbin Television) (HRBTV) serveix com a emissora municipal, que té cinc canals per a programació especialitzada.
Long Guang, Dragon Broadcast, antigament Heilongjiang People's Broadcasting Station, grup d'emissores de ràdio que dóna servei a tota la regió de Heilongjiang, que ofereix set canals, inclosa una emissora en coreà.
zh (Harbin People's Broadcasting Station) (HPBS), emet música, notícies, trànsit, economia i vida a Harbin i zones adjacents com Daqing, Suihua i Fuyu.

Arquitectura

Harbin destaca per la seua combinació d'estils arquitectònics xinés i europeu. Molts edificis d'estil rus i altres europeus estan protegits pel govern. L'arquitectura de Harbin fa que siga coneguda pels sobrenoms de "Moscou oriental" i "París oriental" a la Xina.^[5]

Arquitectura històrica

Zhongyang Dajie, un dels principals carrers comercials de Harbin, és un vestigi de l'activitat comercial internacional bulliciosa a principis del segle XX. Construït per primera vegada el 1898, el carrer de 1.4 km (0.87 mi) de llargària és ara un veritable museu d'estils arquitectònics europeus: façanes barroques i bizantines,^[13] forns de pa russos i cases de moda franceses, així com estils arquitectònics no europeus: restaurants americans i japonesos.^[121]

L'església ortodoxa russa, la catedral de Santa Sofia, també es troba al districte central de Daoli.^[13] Construït el 1907 i ampliat del 1923 al 1932, es va tancar durant els períodes del Gran Salt Endavant i de la Revolució Cultural. Després de la seua designació el 1996 com a lloc del patrimoni cultural nacional (Edifici preservat de primera classe),^[122] es va convertir en un museu com a aparador de la història de la ciutat de Harbin el 1997.^[123] L'església fa 53.35 m (175.0 ft), i ocupa una superfície de 721 metres quadrats, sent un típic representant de l'arquitectura neobizantina.^[124]

Molts ciutadans creien que l'església ortodoxa danyava el feng shui local, per la qual cosa van donar diners per a construir un monestir budista xinés el 1921, el temple Ji Le. A data de 1949, hi havia més de 15 esglésies ortodoxes russes i dos cementiris a Harbin. Amb el final de les guerres, la Revolució Cultural posterior, i la disminució de la població d'ètnia russa, molts d'eixos edificis foren abandonats o destruïts. Actualment, queden unes 10 esglésies, però els serveis religiosos es celebren només a l'Església de la Intercessió a Harbin.^[125]

Arquitectura moderna

El Gran teatre de Harbin es troba al centre cultural del districte de Songbei, Harbin. Té sales de 1600 i 400 seients. L'arquitectura utilitza el disseny extern de la superfície hiperbòlica heterogènia.^[126]

El Gran Teatre és un edifici emblemàtic a Harbin. Està construït d'acord amb l'aigua i és coherent amb l'entorn. Encarna el concepte de paisatge del nord. Com a equipament d'edifici públic, el teatre ofereix a persones i visitants diferents experiències espacials des del teatre, el paisatge, la plaça i la plataforma estereoscòpica. Durant el procés de disseny, l'arquitecte Ma Yansong ha instal·lat un passadís turístic únic i una plataforma d'observació. Els visitants poden contemplar la zona humida que l'envolta i gaudir del paisatge natural únic de la zona humida de Harbin.

Esports

Fitxer:Harbin Opera House .jpg

Vista aèria del Gran Teatre de Harbin.

Com a centre dels esports d'hivern a la Xina, Harbin ha acollit els Jocs Asiàtics d'hivern de 1996 i la Universiada d'hivern de 2009 . A la ciutat han nascut medallistes olímpics com l'estrela de pista curta Wang Meng (sis vegades medallista); el patinador de pista llarga Zhang Hong (2014 Sotxi, medalla d'or); i les parelles els patinadors artístics Shen Xue i Zhao Hongbo (2002 Salt Lake City, medalla de bronze; 2006 Torí, medalla de bronze; i 2010 Vancouver, medalla d'or), Zhang Dan i Zhang Hao (2006 Torí, medalla de plata), Pang Qing i Tong Jian ( 2010 Vancouver, medalla de plata), ^[127] i Sui Wenjing i Han Cong (2022 Beijing, medalla d'or; 2018 Pyeongchang, medalla de plata).^[128]^[129]

Harbin té una pista coberta de patinatge de velocitat, la pista coberta de Heilongjiang.^[130] Inaugurada el 1995, és la més antiga del país.

La cooperació mútua de l'Acadèmia Estatal de Cultura Física de l'Extrem Orient i l'Institut d'Educació Física de Harbin va iniciar un intercanvi de delegacions esportives i culturals, celebració d'esports, formació d'estudiants xinesos a Khabarovsk i Harbin. La part russa tenia plans per a exportar el bandy a la Xina, ja que Harbin té bones condicions per convertir-se en un dels punts forts de l'esport a la Xina.^[131] L'equip nacional té la seu a Harbin,^[132]^[133] i es va confirmar per endavant que jugaria al Campionat del Món de Bandy 2015.^[134] L'equip xinés va quedar 16é d'entre 17 equips, superant Somàlia. Zhu, president de la universitat esportiva, és membre del consell de la Federació Internacional de Bandy.^[135]

El Heilongjiang Ice City Football Club juga actualment els seus partits de futbol a casa al Harbin International Conference Exhibition and Sports Center, un estadi de 50.000 localitats. L'equip va aconseguir l'ascens a la segona categoria la temporada 2018.

El KRS Heilongjiang fou l'equip professional d'hoquei sobre gel amb seu a la ciutat.^[136] Membre de la Vysshaya Khokkeynaya Liga, amb seu a Rússia, sent un dels dos equips xinesos de la lliga. L'equip estava afiliat a l'equip de la Kontinental Hockey League, també amb seu a la Xina, HC Kunlun Red Star, i desapareix el 2017, traslladant-se l'equip a Beijing.

Una estació d'esquí coberta es va obrir a Harbin el 2017, i es va anunciar com la major del seu tipus. Permet gaudir de l'esquí de muntanya durant tot l'any.^[137]

Esdeveniments

Els Jocs Asiàtics d'Hivern de 1996 es van celebrar a Harbin. Mentre que els jocs de gel es van celebrar principalment a la ciutat de Harbin, els esdeveniments d'esquí es van celebrar a l'estació d'esquí de Yabuli, a la ciutat de Shangzhi. També se celebrà a la ciutat la Universiada d'hivern de 2009. L'Administració local va gastar 3,6 mil milions de iuans per a l'esdeveniment, amb 2,63 mil milions utilitzats en la construcció i renovació de la infraestructura esportiva.^[138]

Harbin va acollir el Campionat de la Confederació Asiàtica de Bàsquet el 2003, en què la Xina va guanyar el campionat per tretzena vegada.^[139]

Harbin va presentar la candidatura per acollir els Jocs Olímpics d'hivern de 2010, que finalment es van atorgar a Vancouver, Canadà.^[140]

El segon Carnaval Universitat d'Esports d'Hivern de Xina-Rússia es va inaugurar el 12 de desembre de 2017.^[141] Va ser la primera vegada que se disputava un partit internacional de bandy a Harbin.^[142] La participació russa va venir del DVGAFK de Khabarovsk entre els homes i IrGTU d'Irkutsk entre les dones.^[143]

Transport

Ferrocarril

Situat a la cruïlla del sistema de línia principal "estil T", Harbin és un important centre ferroviari de la regió del nord-est de la Xina.^[144] Té la primera oficina ferroviària establerta pel govern de la República Popular de la Xina, així com la densitat ferroviària més alta de la Xina. Cinc línies ferroviàries convencionals irradien des de Harbin en direcció cap a: Pequín (línia Jingha), Suifenhe (línia Binsui), Manzhouli (línia Binzhou), Beian (línia Binbei) i Lalin (línia Labin). A més, Harbin té una línia de tren d'alta velocitat que uneix Dalian, el port marítim més al sud del Dongbei. L'any 2009 es va iniciar la construcció de la nova estació de ferrocarril de Harbin Oest amb 18 andanes, situada a la part sud-oest de la ciutat. El desembre de 2012, es va inaugurar l'estació, ja que la Xina va presentar el seu primer ferrocarril d'alta velocitat que travessa regions amb temperatures hivernals extremadament baixes, amb recorreguts programats des de Harbin fins a Dalian.^[145] Els trens bala CRH380B resistents a la intempèrie que donen servei a la línia poden suportar temperatures des de menys 40 graus centígrads fins a 40 graus centígrads per sobre de zero.^[146] El ferrocarril d'alta velocitat més al nord de la Xina, el ferrocarril interurbà Harbin–Qiqihar, es va obrir al servei el 17 d'agost de 2015. El ferrocarril enllaça les tres ciutats principals més grans de Heilongjiang, com Harbin, Daqing i Qiqihar. Els ferrocarrils interurbans Harbin-Jiamusi i Harbin-Mudanjiang es van obrir al servei públic l'any 2018, connectant la capital provincial amb les principals ciutats de nivell prefectural Mudanjiang i Jiamusi.

Les principals estacions de ferrocarril de la ciutat són l' estació de tren de Harbin, que es va construir el 1899 i es va ampliar el 1989. L'estació principal es va reconstruir l'any 2017; l'estació de ferrocarril de Harbin Est, que es va inaugurar el 1934; i l'estació de ferrocarril de Harbin Oest, que es va construir com a estació de tren d'alta velocitat de la ciutat el 2012.^[144] Una altra estació principal, l'estació de ferrocarril del nord de Harbin, es va obrir al servei públic el 2015, juntament amb el nou ferrocarril de passatgers de Harbin-Qiqihar.^[147]

El servei directe de trens de passatgers està disponible des de l'estació de tren de Harbin a grans ciutats com Pequín, Xangai, Tianjin, Guangzhou, Jinan, Nanjing i moltes altres ciutats importants de la Xina.^[81] El servei ferroviari directe d'alta velocitat va començar a funcionar entre les estacions de Harbin Oest i Shanghai Hongqiao el 28 de desembre de 2013 i redueix el temps de viatge fins a les 12 hores.^[148]

Harbin railway system
Terminal nord de l'estació de tren de Harbin
Estació de tren de Harbin West
Estació de tren de Harbin East
Estació de tren de Harbin Sud.
Un tren d'alta velocitat CRH entra a l'estació de ferrocarril de Harbin West

Carretera

Com a important centre regional al nord-est de la Xina, Harbin té un sistema de carreteres avançat. Les principals carreteres que passen o acaben a Harbin inclouen les carreteres Beijing-Harbin, Heihe-Dalian, Harbin-Tongjiang, Changchun-Harbin i Manzhouli-Suifenhe.

Aire

L'aeroport internacional de Harbin Taiping, que es troba a 35 quilometres (22 milles) de l'àrea urbana de Harbin, és el segon aeroport internacional més gran del nord-est de la Xina. El nivell tècnic de districte de vol és 4E, que permet tot tipus d'aeronaus civils grans i mitjanes. Hi ha vols a més de trenta grans ciutats com Pequín, Tianjin, Xangai, Nanjing, Qingdao, Wenzhou, Xiamen, Guangzhou, Shenzhen, Shenyang, Dalian, Xi'an i Hong Kong. ^[81] A més, també hi ha vols internacionals programats entre Harbin i Rússia, Singapur, Malàisia i Corea del Sud. El juny de 2015 s'havien de començar les primeres rutes aèries internacionals de LCC al Japó, concretament a la ciutat de Nagoya.^[144] A causa de la limitació de la capacitat de transport de mercaderies, la construcció de la terminal T2 va començar el 31 d'octubre de 2014. La terminal T2 de 160.000 metres quadrats estava previst que s'acabara el 2017, i augmenta la capacitat de mercaderies de l'aeroport fins a tres vegades més que l'anterior.^[149]

Metro

La construcció del metro de Harbin va començar el 5 de desembre de 2006. La inversió total per a la primera fase de la línia 1 fou de 5,89 mil milions de RMB. El pla inicial consistia en instal·lar vint estacions en una línia de 17.73 km (11.02 mi) de llargària que comença en l'estació de tren de Harbin Est fins al 2n Hospital Afiliat de la Universitat Mèdica de Harbin, a l'oest de la ciutat. Al llarg de la línia es construirà una nau de metro, un centre de comandament i dos subestacions transformadores. La major part del recorregut de la línia segueix el túnel d'evacuació de defensa aèria que va sortir del projecte "7381", que va començar el 1973 i va acabar el 1979. El projecte 7381 pretenia protegir Harbin de la possible invasió o atac nuclear de l'antiga Unió Soviètica.

La línia 1 del metro de Harbin es va inaugurar el 26 de setembre de 2013.^{[cal citació]} Està orientat al llarg de l'eix est-oest de l'àrea urbana d'Harbin: des del nord-est (estació de ferrocarril de Harbin Est) fins al sud-oest (2n Hospital Afiliat de la Universitat Mèdica de Harbin).^[150] La línia 2 va des del districte de Songbei fins al districte de Xiangfang i la línia 3 fa un anell que passa pels districtes de Daoli, Daowai, Nangang i Xiangfang de Harbin. El 26 de gener de 2017 es va obrir al servei públic la Fase I de la Línia 3. La línia 3 enllaça l'estació de ferrocarril de Harbin Oest amb l'estació de Yidaeryuan, l'estació de transferència entre la línia 1 i la línia 3.^[151] A llarg termini, la ciutat té previst construir nou línies de metro radiants i una línia circular al centre de la ciutat i alguns barris suburbans, que en representen per al 2025.^[152]

Ports i vies navegables

Hi ha més de 1.900 rius a Heilongjiang, inclosos el riu Songhua, el riu Heilong i el riu Wusuli, la qual cosa crea un sistema convenient de transport fluvial. El port de Harbin és un dels huit ports interiors de la Xina i el més gran d'este tipus al nord-est de la Xina. Disponibles des de mitjans d'abril fins a principis de novembre, els vaixells de passatgers naveguen des de Harbin pel riu Songhua fins a Qiqihar, o aigües avall fins a Jiamusi, Tongjiang i Khabarovsk a Rússia.^[81]

Educació

Com que Harbin serveix com a important base industrial militar després de la fundació de la República Popular, és la seu de diverses universitats clau centrades principalment en el servei de ciència i tecnologia de la indústria militar i aeroespacial nacional.^[153] Els experts soviètics tingueren un paper important en molts projectes educatius en aquell període. No obstant això, a causa de l'amenaça d'una possible guerra amb la Unió Soviètica, diversos col·legis es van traslladar cap al sud a Changsha, Chongqing i diverses altres ciutats del sud de la Xina durant la dècada del 1960, tornant-ne alguns la dècada posterior.

Entre les universitats, la més coneguda és l'Institut Tecnològic de Harbin (HIT), una de les universitats més conegudes de la Xina. Fundada el 1920 amb un fort suport de la diàspora russa connectada amb el ferrocarril oriental, la Universitat s'ha convertit en un important centre de recerca centrat principalment en enginyeria (per exemple, en ciències espacials i tecnologies relacionades amb la defensa, tecnologia de soldadura i enginyeria),^[154]^[155] amb facultats de suport en ciències, gestió, humanitats i ciències socials. El professorat i els estudiants de l'institut van contribuir i van inventar el primer ordinador analògic de la Xina, el primer ordinador intel·ligent d'escacs i el primer robot de soldadura per arc. El 2010, el finançament de la investigació del govern, la indústria i els sectors empresarials va superar els 1,13 mil milions de RMB, el segon més alt de qualsevol universitat de la Xina.^[81] L'any 2016, HIT va ocupar el seté lloc mundial a les millors universitats mundials d'enginyeria per US News.^[156]

Militars

Harbin és ara la seu del 78è Grup d'Exèrcits de l'Exèrcit Popular d'Alliberament, un dels tres exèrcits grupals que integren el Comandament del Teatre del Nord encarregat de defensar les fronteres del nord-est de la Xina amb Rússia, Mongòlia i Corea del Nord . El 23è Grup d'Exèrcits de l'EPA solia fer guarnició a Harbin abans que es dissolguera en un cicle de reduccions el 2003.

Relacions Internacionals

Harbin té agermanaments de ciutats i acords similars amb aproximadament 30 llocs a tot el món, així com algunes altres ciutats de la Xina.

El 2009 Harbin va obrir un museu internacional de ciutats germanes. Compta amb 1.048 exposicions en 28 sales, amb una superfície total de 1,800 metres quadrats (19,375 peus quadrats).^[157]

El 3 de setembre de 2015, la Xina i Rússia van signar un acord per reobrir el consolat rus a Harbin, ja que l'antic consolat soviètic va ser tancat el 1962 després de la divisió sino-soviètica. La Xina també establirà un consolat corresponent a Vladivostok.^[158]

Fills ilustres

Cui Xiuwen
Liang Xiaosheng (1949 -) escriptor i guionista. Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2019.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Harbin

Referències

↑ «zh:中央机构编制委员会印发《关于副省级市若干问题的意见》的通知. 中编发[19955号]» (en xinès). 豆丁网, 19-02-1995. Arxivat de l'original el 2014-05-29. [Consulta: 28 maig 2014].
↑ «Illuminating China's Provinces, Municipalities and Autonomous Regions-Heilongjiang». PRC Central Government Official Website, 2001. Arxivat de l'original el 28 February 2015. [Consulta: 22 abril 2014].
↑ ^3,0 ^3,1 «Polish Studies in China». The Warsaw Voice, 30-04-2010. Arxivat de l'original el 6 October 2014. [Consulta: 15 octubre 2014].
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 ^4,5 «The Harbin Connection: Russians from China». from Shen Yuanfang and Penny Edwards (eds) Beyond China: Migrating Identities, Centre for the Study of the Southern Chinese Diaspora, Australian National University, Canberra, 2002, pp7587. Arxivat de l'original el 3 March 2016. [Consulta: 23 abril 2014].
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 «Harbin ( Heilongjiang ) City Information».
↑ ^6,0 ^6,1 LTC David M. Glantz, "August Storm: The Soviet 1945 Strategic Offensive in Manchuria" Arxivat 2011-07-23 a Wayback Machine.. Leavenworth Papers No. 7, Combat Studies Institute, February 1983, Fort Leavenworth Kansas.
↑ ^7,0 ^7,1 «ru:Освобождение городов КИТАЙ(Liberation of Cities-China)» (en rus). Soldat.ru, 09-05-2000. Arxivat de l'original el 2 July 2014. [Consulta: 15 octubre 2014].
↑ ^8,0 ^8,1 ^8,2 ^8,3 ^8,4 «Historical Evolution». Harbin Municipal Government. Arxivat de l'original el 2013-01-30. [Consulta: 17 gener 2017]. «At the end of the 19th century, there were over ten villages and about 30,000 people in Harbin, and the economic elements such as transportation, trade and population began to develop, which laid the foundation for formation and development of the city.»
↑ ^9,0 ^9,1 «People enjoy ice sculptures in Harbin». Xinhua. English.news.cn, 01-02-2014.
↑ ^10,0 ^10,1 ^10,2 «Chinese ice sculptures melting». BBC. Arxivat de l'original el 5 March 2016. [Consulta: 22 abril 2014].
↑ Zhao, Kiki. «Chinese City With a Russian Past Struggles to Preserve Its Legacy». The New York Times, 04-06-2017. [Consulta: 19 juliol 2022].
↑ 王欣欣 (en xinès) 香港文匯報 [Hong Kong], 25 December 2013.
↑ ^13,00 ^13,01 ^13,02 ^13,03 ^13,04 ^13,05 ^13,06 ^13,07 ^13,08 ^13,09 «Harbin (Heilongjiang) City Information». hktdc.com, 28-01-2014. Arxivat de l'original el 16 April 2014. [Consulta: 16 abril 2014].
↑ «Nature Index 2021 Science Cities». www.natureindex.com. [Consulta: 27 setembre 2021].
↑ «US News Best Global Universities Rankings in Harbin». U.S. News & World Report, 26-10-2021. [Consulta: 26 octubre 2021].
↑ «Best Global Universities for Engineering». US News & World Report. Arxivat de l'original el 2017-10-25. [Consulta: 25 octubre 2017].
↑ Su Jinyuan. On Wanyan Aguda's Political and Economic Reform. Collected Papers of History Studies, February 1982.
↑ ^18,0 ^18,1 «The Remains of Huining in Shangjing of Jin Dynasty». China Kindness Tour. Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 15 octubre 2014].
↑ Tao (1976).
↑ ^20,0 ^20,1 Tao, p. 44.
↑ "A-ch'eng". (2006).
↑ «zh:金上京历史博物馆» (en xinès (Xina)). Harbin People's Government.^{[Enllaç no actiu]}
↑ Error en el títol o la url.«» (en xinès (Xina)). Harbin People's Government.
↑ (en xinès simplificat) 东北网.^{[Enllaç no actiu]}
↑ Consul Hosie to Bax-Ironside, 8 May 1899, p. 154 (Correspondence with the United States' Government Respecting Foreign Trade in China).
↑ 哈尔滨市地方志编纂委员会. {{{títol}}} (en xinès). 黑龙江人民出版社 (Heilongjiang People's Press), 1998. ISBN 978-7-207-03841-8.
↑ ^27,0 ^27,1 ^27,2 Karlinsky, 2013, p. 311.
↑ Karlinsky, 2013, p. 312–313.
↑ Jing-tao, Wang. «Analysis of the Rat Plague of Northeast China and the Sanitary and Antiepidemic Condition of Yanbian in the Early 20th Century» (en xinès). Arxivat de l'original el 30 October 2014. [Consulta: 15 octubre 2014].
↑ Gamsa, M. Past & Present, 190, 01-02-2006, pàg. 147–183. DOI: 10.1093/pastj/gtj001.
↑ Article in Chinese. «130th memorial of Dr. Wu Lien-teh». Arxivat de l'original el 24 March 2012. [Consulta: 15 octubre 2014].
↑ «Sinoforum – Harbin» (en polonès). Sinoforum.pl. Arxivat de l'original el 2010-02-03. [Consulta: 16 març 2011].
↑ Bakich, Olga Mikhailovna, "Emigre Identity: The Case of Harbin", The South Atlantic Quarterly, Vol.99, No.1 (2000): 51–73.
↑ (en rus). ИТАР-ТАСС (Russian News Agency "TASS"), p. 30.
↑ ^35,0 ^35,1 {{{títol}}} (en rus). ИТАР-ТАСС (Russian News Agency "TASS"), p. 30.
↑ Karlinsky, 2013, p. 312.
↑ Karlinsky, 2013, p. 313–314.
↑ ^38,0 ^38,1 Karlinsky, 2013, p. 315–316.
↑ ^39,0 ^39,1 ^39,2 Karlinsky, 2013, p. 315.
↑ Karlinsky, 2013, p. 313.
↑ Patrick Fuliang Shan, "'A Proud and Creative Jewish Community:' The Harbin Diaspora, Jewish Memory and Sino-Israeli Relations", American Review of China Studies, Fall 2008, pp. 15–29.
↑ Ember, Melvin. Encyclopedia of Diasporas: Immigrant and Refugee Cultures Around the World. Volume I: Overviews and Topics; Volume II: Diaspora Communities. Springer Science & Business Media, 30 November 2004. ISBN 9780306483219.
↑ «Collective security». Arxivat de l'original el 5 July 2008. [Consulta: 27 agost 2016].
↑ Matsuzaka, The Making of Japanese Manchuria, 1904–1932.
↑ Yuki Tanaka, Hidden Horrors, 1996, p. 136.
↑ Harris, Sheldon H. Factories of Death: Japanese Biological Warfare 1932–45 and the American Cover-Up. California State University, Northridge: Routledge, 1994, p. 26–33. ISBN 0-415-93214-9.
↑ David C. Rapoport.
↑ Khabarovsk War Crime Trials.
↑ Yuki Tanaka, Hidden Horrors, Westviewpress, 1996, p. 138.
↑ «[IAB8 Imperial Japanese Medical Atrocities]». Arxivat de l'original el 4 March 2016. [Consulta: 27 agost 2016].
↑ «ja:旧日本軍の７３１部隊（細菌部隊）人体実験に朝鮮人日本の公文書で初確認» (en japonès). Korea-np.co.jp. 조선신보. Arxivat de l'original el 13 August 2015. [Consulta: 15 octubre 2014].
↑ «ru:Моримура Сэйити Кухня Дьявола-доставка В Живом Виде По Первому Требованию» (en rus), 1981. Arxivat de l'original el 6 September 2014. [Consulta: 15 octubre 2014].
↑ Bisher, Jamie White Terror: Cossack Warlords of the Trans-Siberian, London: Routledge, 2005 p.305.
↑ «ja:７３１部隊について» (en japonès). Arxivat de l'original el 23 September 2010. [Consulta: 15 octubre 2014].
↑ Richard Lloyd Parry «Dissect them alive: order not to be disobeyed». [London], 25-02-2007.
↑ Monchinski, Tony (2008). Critical Pedagogy and the Everyday Classroom. Volumen 3 de Explorations of Educational Purpose. Springer, p. 57. ISBN 1402084625.
↑ Neuman, William Lawrence (2008). Understanding Research. Pearson/Allyn and Bacon, p. 65. ISBN 0205471536.
↑ Hal Gold, Unit 731 Testimony, 2003, p. 109.
↑ These statistics, based on research work by A. B. Roginsky and O. A. Gorlanov of Memorial’s Research and Information Centre, were provided to the author in May 2002.
↑ Hal Gold, Clausen, Søren and Stig Thøgersen (eds). 1995. The Making of a Chinese City:History and Historiography in Harbin. New York: M. E. Sharpe.
↑ Stephan, John J. 1978. The Russian Fascists: Tragedy and Farce in Exile 192545. London: Hamish Hamilton.
↑ Huang. «Shanghai Jews as seen by Chinese Jewish People in Shanghai for 138 years». The Scribe. Arxivat de l'original el 23 August 2014. [Consulta: 15 octubre 2014].
↑ Hal Gold, Clausen, Søren and Stig Thøgersen (eds). 1995.
↑ Chinese Government’s Official Web Portal (English). China: a country with 5,000-year-long civilization Arxivat 2012-06-01 a Wayback Machine.. retrieved 2011-09-03.
↑ Karlinsky, 2013, p. 314.
↑ «Japan-China Relations in the 21st Century». Kendairen.or.jp. Japan Federation of Economic Organizations. Arxivat de l'original el 23 March 2015. [Consulta: 15 octubre 2014].
↑ «Harbin people congratulate Olmert on Israeli election success». , 30-03-2006 [Consulta: 15 octubre 2014].
↑ «zh:哈尔滨市历史沿革» (en xinès simplificat). Xzqh.org, 16-05-2014. Arxivat de l'original el 7 November 2014. [Consulta: 15 octubre 2014].
↑ World of Chinese Stamps and Philatelic Items Arxivat 2006-12-13 a Wayback Machine.
↑ «What Defines a Hero?». Japan Society. Arxivat de l'original el 2007-10-04. [Consulta: 29 gener 2008].
↑ «Korean patriot Ahn Jung Geun's memorial held in Harbin». Xinhuanet English, 20-01-2014.
↑ «Description of Ito, Hirobumi (1841 - 1909), Portraits of Modern Japanese Historical Figures». National Diet Library of Japan. Arxivat de l'original el 29 January 2008. [Consulta: 15 octubre 2014].
↑ «Memorial hall for Korean nationalist Ahn Jung Geun opens in China». Kyodo News International, 01-01-2014.
↑ «Japan protest over Korean assassin Ahn Jung-geun memorial in China». BBC News, 20-01-2014.
↑ Xiu Jun, Li. «The Alkili-saline Land and Agricultural Sustainable Development of the Western Songnen Plain in China (Alkali is misspelled in the original title)». En.cnki.com. Scientia Geographica Sinica. Arxivat de l'original el 28 November 2013. [Consulta: 28 setembre 2013].
↑ «Geographic Location». Basic Facts. Harbin Municipal Government. Arxivat de l'original el 30 January 2013. [Consulta: 14 setembre 2011].
↑ 2003. Wang A., Zhang S., and Zhang B. A study on the change of spatial pattern of wetland in the Sanjiang Plain. Acta Ecologica Sinica 23(2):237–243.
↑ «Climatological Summary». Harbin Municipal Government. Arxivat de l'original el 2013-01-30. [Consulta: 14 juliol 2011].
↑ Error en el títol o la url.«» (en xinès (Xina)). Harbin Municipal Statistics Bureau, 18-03-2014. Arxivat de l'original el 2014-04-16. [Consulta: 16 abril 2013].
↑ «zh:2015年黑龙江各市GDP和人均GDP排名». Arxivat de l'original el 2016-11-09. [Consulta: 8 novembre 2016].
↑ ^81,0 ^81,1 ^81,2 ^81,3 ^81,4 «China Briefing Business Guide: Harbin». China-briefing.com. Arxivat de l'original el 2014-10-23. [Consulta: 16 març 2011].
↑ «Capital Goods: China Losing Its Shine». Societe General. Arxivat de l'original el 2015-12-23. [Consulta: 3 novembre 2015].
↑ «Trade Intelligence, Gain valuable business insights from our searchable database of thousands of articles and reports.». Arxivat de l'original el 10 March 2016. [Consulta: 27 agost 2016].
↑ (en xinès) 生活报(Life Newspaper), 14-06-2004.
↑ «The 24th China Harbin International Economic and Trade Fair will be held from June 15th to 19th in Harbin». Departamento Econômico e Comercial em Portugal, 13-05-2013. Arxivat de l'original el 29 October 2016. [Consulta: 22 abril 2014].
↑ «The 24th China Harbin International Economic and Trade Fair will be held from June 15th to 19th in Harbin». Departamento Econômico e Comercial em Portugal, 13-05-2013. Arxivat de l'original el 29 October 2016. [Consulta: 22 abril 2014].
↑ ^87,0 ^87,1 «zh:"哈洽会"今年正式更名为"中国-俄罗斯博览会"» (en xinès). 黑龙江日报, 21-03-2014. Arxivat de l'original el 5 July 2014. [Consulta: 17 maig 2014].
↑ «zh:哈洽会升级中俄博览会 6月30日—7月4日举行» (en xinès). 黑龙江新闻网-生活报, 15-05-2014. Arxivat de l'original el 2014-05-17. [Consulta: 17 maig 2014].
↑ «zh:2011全国城市商行竞争力排名哈尔滨银行居第四» (en xinès). 哈尔滨新闻网, 11-10-2011. Arxivat de l'original el 17 May 2014. [Consulta: 17 maig 2014].
↑ «zh:哈尔滨市2010年第六次全国人口普查主要数据公报» (en xinès). National Bureau of Statistics of China, 10-12-2011. Arxivat de l'original el 2012-09-06. [Consulta: 26 gener 2013].
↑ «China: Administrative Division of Hēilóngjiāng / 黑龙江省 (Prefectures, Cities, Districts and Counties) - Population Statistics in Maps and Charts». Arxivat de l'original el 8 July 2017. [Consulta: 27 agost 2016].
↑ OECD Urban Policy Reviews: China 2015, OECD READ edition (en anglès). OECD, 18 April 2015, p. 37 (OECD Urban Policy Reviews). DOI 10.1787/9789264230040-en. ISBN 9789264230033.
↑ «zh:哈尔滨人口突破千万外来人口增速超本地» (en xinès). Dongbeiwang, 13-05-2011. Arxivat de l'original el 2013-05-24. [Consulta: 9 febrer 2013].
↑ (en xinès) www.harbin.gov.cn, 11-11-2011.
↑ National Bureau of Population and Social Science and Technology Statistics Division of China (国家统计局人口和社会科技统计司). {{{títol}}} (en xinès (Xina)). Beijing: Publishing House of Minority Nationalities, 2003. ISBN 978-7105054251.
↑ «Ethnic Minority Groups, Peoples & Religions in Harbin, China Ice Festival». www.harbinice.com. [Consulta: 4 desembre 2020].
↑ Te, Ma (28 August 2017). «Orthodox Churches, Unorthodox Histories in China's Far Northeast». A: Haiyun, Wu; Walsh, Matthew. Sixth Tone. Arxivat de l'original el 20 January 2018.
↑ «UN recognizes China's northeastern Harbin as "Music City"». People's Daily Online, 26-06-2010.
↑ «31 dishes: A guide to China's regional specialties». CNN Travel.
↑ «zh:"锅包肉"来自道台府» (en xinès), 25-10-2005. Arxivat de l'original el 6 March 2014. [Consulta: 1r març 2014].
↑ «zh:"锅包肉"来自道台府» (en xinès), 25-10-2005. Arxivat de l'original el 6 March 2014. [Consulta: 1r març 2014].
↑ «zh:哈同公路得莫利服务区打造“龙江第一服务区”» (en xinès (Xina)). dbw.cn Heilongjiang, 02-09-2010. Arxivat de l'original el 6 October 2014. [Consulta: 3 març 2014].
↑ «Harbin Cuisine». visitourchina. [Consulta: 3 març 2014].
↑ «31 dishes: A guide to China's regional specialties». CNN Travel.
↑ Торговая фирма «И. Я. Чурин и К^о» и табачная фабрика А. Лопато // Китайский информационный Интернет-центр 10/01/2003
↑ Спутник по Сибири, Маньчжурии, Амуру и Уссурийскому краю. 1911 год (6 год издания). Составил И. С. Кларк. VII выпуск. — Иркутск. — Паровая типо-литография П. Макушина и В. Посохина. — С. 106.
↑ «31 dishes: A guide to China's regional specialties». CNN Travel.
↑ «Recreating 大列巴 (dà liě ba) - the Chinese sourdough bread with 100+ years of history and a Russian heritage». The Fresh Loaf. Arxivat de l'original el 11 August 2013. [Consulta: 3 març 2014].
↑ «Kvass (Russian Fermented Rye Bread Drink)». Arxivat de l'original el 21 August 2016. [Consulta: 27 agost 2016].
↑ «zh:哈尔滨特色饮料“格瓦斯”竞相亮相哈洽会» (en xinès simplificat). Dbw.cn, 15-06-2011. Arxivat de l'original el 2013-04-25. [Consulta: 1r març 2014].
↑ «zh:马迭尔进京布局意在全国市场» (en xinès). 贺陈慧. 高端旅游周刊, 31-07-2014. Arxivat de l'original el 18 December 2014. [Consulta: 21 novembre 2014].
↑ newman, jacqueline m. «China's Dongbei Cuisine». Worldwide Food.
↑ ^113,0 ^113,1 «Megacities and more: A guide to China's most impressive urban centers». CNN.
↑ ^114,0 ^114,1 «Ice is money in China's coldest city». www.smh.com.au, 13-11-2008. Arxivat de l'original el 2 October 2009. [Consulta: 22 abril 2014].
↑ «Ice Lantern Exhibition». China National Tourist Office. Arxivat de l'original el 2 November 2007. [Consulta: 23 octubre 2007].
↑ «UN recognizes China's northeastern Harbin as "Music City"». People's Daily Online, 26-06-2010.
↑ «Introduction of Harbin Summer Music Concert». Arxivat de l'original el 1 February 2012. [Consulta: 27 agost 2016].
↑ 李威封娇李木双. «zh:第28届中国·哈尔滨之夏音乐会琴宝隆之声·千台钢琴演奏会吉尼斯纪录申请过程» (en xinès). Sina Entertainment, 10-08-2006. Arxivat de l'original el 22 February 2014. [Consulta: 6 febrer 2014].
↑ 王玮. «zh:"琴宝隆之声"千台钢琴演奏会奏响华彩乐章» (en xinès). Sina Entertainment, 08-08-2006. Arxivat de l'original el 6 February 2014. [Consulta: 6 febrer 2014].
↑ «UN recognizes China's northeastern Harbin as "Music City"». People's Daily Online, 26-06-2010.
↑ «Central Street». China National Tourist Office. Arxivat de l'original el 2007-11-02. [Consulta: 23 octubre 2007].
↑ "Preserved Buildings" Arxivat 2012-03-06 a Wayback Machine..
↑ Yukiko Koga. "The Atmosphere of a Foreign Country": Harbin's Architectural Inheritance Arxivat 2016-05-15 a Wayback Machine.. In: Anne M. Cronin, Kevin Hetherington. Consuming the Entrepreneurial City: Image, Memory, Spectacle. Routledge, 2008. p. 229.
↑ «St. Sofia Orthodox Church». China National Tourist Office. Arxivat de l'original el 2007-11-02. [Consulta: 23 octubre 2007].
↑ «Protection (Pokrov) of the Mother of God Church of Harbin». Arxivat de l'original el 22 July 2016. [Consulta: 27 agost 2016].
↑ «zh:美呆了！哈尔滨大剧院获评"世界最佳文化类建筑"», 02-03-2016. Arxivat de l'original el 12 March 2018. [Consulta: 4 December 2018].
↑ «Olympic Results - Official Records», 11-07-2016. Arxivat de l'original el 30 September 2016. [Consulta: 27 agost 2016].
↑ «Wenjing SUI». International Olympic Committee. Arxivat de l'original el 8 March 2022. [Consulta: 22 febrer 2022].
↑ «Cong HAN». International Olympic Committee. Arxivat de l'original el 5 February 2022. [Consulta: 22 febrer 2022].
↑ «Heilongjiang Indoor Rink (CHHA) - Rink - SpeedSkatingNews». Arxivat de l'original el 27 July 2016. [Consulta: 27 agost 2016].
↑ «ru:Хоккеем с мячом заинтересовались в Харбинском институте физической культуры» (en rus). Федерация хоккея с мячом Хабаровского края. Arxivat de l'original el 29 May 2014. [Consulta: 26 març 2013].
↑ «ru:News - XXXV Чемпионат мира по хоккею с мячом». Arxivat de l'original el 17 August 2016. [Consulta: 27 agost 2016].
↑ «ru:Китай сыграет на ЧМ-2015 - Архив новостей - Федерация хоккея с мячом России». Arxivat de l'original el 11 October 2016. [Consulta: 27 agost 2016].
↑ «ru:News - XXXV Чемпионат мира по хоккею с мячом». Arxivat de l'original el 17 August 2016. [Consulta: 27 agost 2016].
↑ «zh:新闻». Arxivat de l'original el 3 May 2016. [Consulta: 27 agost 2016].
↑ «Высшая хоккейная лига - Команды». Vhlru.ru. Arxivat de l'original el 20 September 2017. [Consulta: 22 December 2018].
↑ harbin.gov.cn, Local News: "World's largest indoor ski resort opens to public", 4 July 2017-07-04 Arxivat 22 October 2017 a Wayback Machine., retrieved 21 October 2017
↑ «第24届大冬会09年2月18举行共设12大项82小项» (en xinès). www.china.com.cn, 19-09-2008.
↑ «Men Basketball Asia Championship 2003 Harbin (CHN)- 23.09-01.10 Winner China». Todor66.com. Arxivat de l'original el 2016-03-05.
↑ «Past Bid Results». Gamesbids.com, 14 December 2013. Arxivat de l'original el 24 July 2015. [Consulta: 27 agost 2016].
↑ «Google Translate». Translate.google.co.uk. [Consulta: 22 December 2018].
↑ 中国新闻网. «第二届中俄大学生冰雪嘉年华黑龙江启幕», 12-12-2017. [Consulta: 19 agost 2022].
↑ «Русско-китайские Игры в Харбине - Архив новостей - Федерация хоккея с мячом России». [Consulta: 19 agost 2022].
↑ ^144,0 ^144,1 ^144,2 «Harbin Transportation». China National Tourist Office. Arxivat de l'original el 2 November 2007. [Consulta: 23 octubre 2007].
↑ «Harbin-Dalian high-speed rail went into operation on December 1». Website of Jilin Province Government, 27-11-2012.
↑ «China tests world's first alpine high-speed rail line». Xinhuanet, 08-10-2012.
↑ Error en el títol o la url.«» (en xinès). 东北网-黑龙江晨报, 24-10-2014. Arxivat de l'original el 2015-06-19. [Consulta: 19 juny 2015].
↑ «zh:哈尔滨至上海高铁开通» (en xinès). 科技日报. Arxivat de l'original el 17 May 2014. [Consulta: 17 maig 2014].
↑ «哈尔滨太平机场扩建主体工程开工 T2航站楼3年内投用» (en xinès simplificat). 生活报. 东北网.
↑ «哈尔滨地铁1号线载客试运营正式开通» (en xinès (Xina)). , 26-09-2013.
↑ «哈尔滨地铁3号线一期工程通车试运营迎来"换乘"时代». Northeast News. DBW.CN [Heilongjiang, China], 26-01-2017.
↑ 哈尔滨市人民政府. «zh:哈埠地铁2013年载客试运行 6月份进行铺轨工程» (en xinès), 09-03-2011. [Consulta: 25 gener 2014].^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Scientific Technology and Education». Harbin Municipal Government. Arxivat de l'original el 2014-04-08. [Consulta: 14 setembre 2011].
↑ «Kuaizhou – China secretly launches new quick response rocket», 25-09-2013. Arxivat de l'original el 12 August 2014. [Consulta: 22 abril 2014].
↑ «Work at HIT as lecturer after graduation». [Consulta: 22 abril 2014].
↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2017-10-25. [Consulta: 25 octubre 2017].
↑ «Harbin International Sister Cities Museum». China Daily.Com, 24-05-2013. Arxivat de l'original el 2013-08-08. [Consulta: 8 agost 2013].
↑ «ru:Документы, подписанные по итогам российско-китайских переговоров 3 сентября 2015 г.» (en rus). Russia.org.cn/. The Embassy of the Russian Federation in the People's Republic of China, 03-09-2015. Arxivat de l'original el 24 September 2015. [Consulta: 6 setembre 2015].

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.

[1] «zh:中央机构编制委员会印发《关于副省级市若干问题的意见》的通知. 中编发[19955号]» (en xinès). 豆丁网, 19-02-1995. Arxivat de l'original el 2014-05-29. [Consulta: 28 maig 2014].

[2] «Illuminating China's Provinces, Municipalities and Autonomous Regions-Heilongjiang». PRC Central Government Official Website, 2001. Arxivat de l'original el 28 February 2015. [Consulta: 22 abril 2014].

[Polishstudy-3] 3,0 ^3,1 «Polish Studies in China». The Warsaw Voice, 30-04-2010. Arxivat de l'original el 6 October 2014. [Consulta: 15 octubre 2014].

[maramoustafine-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 ^4,5 «The Harbin Connection: Russians from China». from Shen Yuanfang and Penny Edwards (eds) Beyond China: Migrating Identities, Centre for the Study of the Southern Chinese Diaspora, Australian National University, Canberra, 2002, pp7587. Arxivat de l'original el 3 March 2016. [Consulta: 23 abril 2014].

[Profiles_of_China_Provinces,_Cities_and_Industrial_Parks-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 «Harbin ( Heilongjiang ) City Information».

[Glantz-6] 6,0 ^6,1 LTC David M. Glantz, "August Storm: The Soviet 1945 Strategic Offensive in Manchuria" Arxivat 2011-07-23 a Wayback Machine.. Leavenworth Papers No. 7, Combat Studies Institute, February 1983, Fort Leavenworth Kansas.

[USSR1991-7] 7,0 ^7,1 «ru:Освобождение городов КИТАЙ(Liberation of Cities-China)» (en rus). Soldat.ru, 09-05-2000. Arxivat de l'original el 2 July 2014. [Consulta: 15 octubre 2014].

[Historical_Evolution-8] 8,0 ^8,1 ^8,2 ^8,3 ^8,4 «Historical Evolution». Harbin Municipal Government. Arxivat de l'original el 2013-01-30. [Consulta: 17 gener 2017]. «At the end of the 19th century, there were over ten villages and about 30,000 people in Harbin, and the economic elements such as transportation, trade and population began to develop, which laid the foundation for formation and development of the city.»

[Xhnet-9] 9,0 ^9,1 «People enjoy ice sculptures in Harbin». Xinhua. English.news.cn, 01-02-2014.

[BBCsculpturemelting-10] 10,0 ^10,1 ^10,2 «Chinese ice sculptures melting». BBC. Arxivat de l'original el 5 March 2016. [Consulta: 22 abril 2014].

[11] Zhao, Kiki. «Chinese City With a Russian Past Struggles to Preserve Its Legacy». The New York Times, 04-06-2017. [Consulta: 19 juliol 2022].

[wenweipo2-12] 王欣欣 (en xinès) 香港文匯報 [Hong Kong], 25 December 2013.

[hktdc.com_HarbinInfo-13] 13,00 ^13,01 ^13,02 ^13,03 ^13,04 ^13,05 ^13,06 ^13,07 ^13,08 ^13,09 «Harbin (Heilongjiang) City Information». hktdc.com, 28-01-2014. Arxivat de l'original el 16 April 2014. [Consulta: 16 abril 2014].

[14] «Nature Index 2021 Science Cities». www.natureindex.com. [Consulta: 27 setembre 2021].

[:2-15] «US News Best Global Universities Rankings in Harbin». U.S. News & World Report, 26-10-2021. [Consulta: 26 octubre 2021].

[16] «Best Global Universities for Engineering». US News & World Report. Arxivat de l'original el 2017-10-25. [Consulta: 25 octubre 2017].

[17] Su Jinyuan. On Wanyan Aguda's Political and Economic Reform. Collected Papers of History Studies, February 1982.

[chinakindnesstour.com-18] 18,0 ^18,1 «The Remains of Huining in Shangjing of Jin Dynasty». China Kindness Tour. Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 15 octubre 2014].

[tao28-19] Tao (1976).

[tao44-20] 20,0 ^20,1 Tao, p. 44.

[21] "A-ch'eng". (2006).

[bowuguan2-22] «zh:金上京历史博物馆» (en xinès (Xina)). Harbin People's Government.^{[Enllaç no actiu]}

[bowuguan-23] Error en el títol o la url.«» (en xinès (Xina)). Harbin People's Government.

[24] (en xinès simplificat) 东北网.^{[Enllaç no actiu]}

[25] Consul Hosie to Bax-Ironside, 8 May 1899, p. 154 (Correspondence with the United States' Government Respecting Foreign Trade in China).

[26] 哈尔滨市地方志编纂委员会. {{{títol}}} (en xinès). 黑龙江人民出版社 (Heilongjiang People's Press), 1998. ISBN 978-7-207-03841-8.

[FOOTNOTEKarlinsky2013311-27] 27,0 ^27,1 ^27,2 Karlinsky, 2013, p. 311.

[FOOTNOTEKarlinsky2013312–313-28] Karlinsky, 2013, p. 312–313.

[29] Jing-tao, Wang. «Analysis of the Rat Plague of Northeast China and the Sanitary and Antiepidemic Condition of Yanbian in the Early 20th Century» (en xinès). Arxivat de l'original el 30 October 2014. [Consulta: 15 octubre 2014].

[JSTOR-30] Gamsa, M. Past & Present, 190, 01-02-2006, pàg. 147–183. DOI: 10.1093/pastj/gtj001.

[31] Article in Chinese. «130th memorial of Dr. Wu Lien-teh». Arxivat de l'original el 24 March 2012. [Consulta: 15 octubre 2014].

[32] «Sinoforum – Harbin» (en polonès). Sinoforum.pl. Arxivat de l'original el 2010-02-03. [Consulta: 16 març 2011].

[33] Bakich, Olga Mikhailovna, "Emigre Identity: The Case of Harbin", The South Atlantic Quarterly, Vol.99, No.1 (2000): 51–73.

[эхо2-34] (en rus). ИТАР-ТАСС (Russian News Agency "TASS"), p. 30.

[эхо-35] 35,0 ^35,1 {{{títol}}} (en rus). ИТАР-ТАСС (Russian News Agency "TASS"), p. 30.

[FOOTNOTEKarlinsky2013312-37] Karlinsky, 2013, p. 312.

[FOOTNOTEKarlinsky2013313–314-38] Karlinsky, 2013, p. 313–314.

[FOOTNOTEKarlinsky2013315–316-39] 38,0 ^38,1 Karlinsky, 2013, p. 315–316.

[FOOTNOTEKarlinsky2013315-40] 39,0 ^39,1 ^39,2 Karlinsky, 2013, p. 315.

[FOOTNOTEKarlinsky2013313-41] Karlinsky, 2013, p. 313.

[42] Patrick Fuliang Shan, "'A Proud and Creative Jewish Community:' The Harbin Diaspora, Jewish Memory and Sino-Israeli Relations", American Review of China Studies, Fall 2008, pp. 15–29.

[43] Ember, Melvin. Encyclopedia of Diasporas: Immigrant and Refugee Cultures Around the World. Volume I: Overviews and Topics; Volume II: Diaspora Communities. Springer Science & Business Media, 30 November 2004. ISBN 9780306483219.

[44] «Collective security». Arxivat de l'original el 5 July 2008. [Consulta: 27 agost 2016].

[45] Matsuzaka, The Making of Japanese Manchuria, 1904–1932.

[46] Yuki Tanaka, Hidden Horrors, 1996, p. 136.

[SHK1-47] Harris, Sheldon H. Factories of Death: Japanese Biological Warfare 1932–45 and the American Cover-Up. California State University, Northridge: Routledge, 1994, p. 26–33. ISBN 0-415-93214-9.

[dcr-48] David C. Rapoport.

[49] Khabarovsk War Crime Trials.

[50] Yuki Tanaka, Hidden Horrors, Westviewpress, 1996, p. 138.

[51] «[IAB8 Imperial Japanese Medical Atrocities]». Arxivat de l'original el 4 March 2016. [Consulta: 27 agost 2016].

[52] «ja:旧日本軍の７３１部隊（細菌部隊）人体実験に朝鮮人日本の公文書で初確認» (en japonès). Korea-np.co.jp. 조선신보. Arxivat de l'original el 13 August 2015. [Consulta: 15 octubre 2014].

[53] «ru:Моримура Сэйити Кухня Дьявола-доставка В Живом Виде По Первому Требованию» (en rus), 1981. Arxivat de l'original el 6 September 2014. [Consulta: 15 octubre 2014].

[54] Bisher, Jamie White Terror: Cossack Warlords of the Trans-Siberian, London: Routledge, 2005 p.305.

[55] «ja:７３１部隊について» (en japonès). Arxivat de l'original el 23 September 2010. [Consulta: 15 octubre 2014].

[dissect2-56] Richard Lloyd Parry «Dissect them alive: order not to be disobeyed». [London], 25-02-2007.

[57] Monchinski, Tony (2008). Critical Pedagogy and the Everyday Classroom. Volumen 3 de Explorations of Educational Purpose. Springer, p. 57. ISBN 1402084625.

[58] Neuman, William Lawrence (2008). Understanding Research. Pearson/Allyn and Bacon, p. 65. ISBN 0205471536.

[Gold109-59] Hal Gold, Unit 731 Testimony, 2003, p. 109.

[60] These statistics, based on research work by A. B. Roginsky and O. A. Gorlanov of Memorial’s Research and Information Centre, were provided to the author in May 2002.

[Clausen2-61] Hal Gold, Clausen, Søren and Stig Thøgersen (eds). 1995. The Making of a Chinese City:History and Historiography in Harbin. New York: M. E. Sharpe.

[RFP2-62] Stephan, John J. 1978. The Russian Fascists: Tragedy and Farce in Exile 192545. London: Hamish Hamilton.

[63] Huang. «Shanghai Jews as seen by Chinese Jewish People in Shanghai for 138 years». The Scribe. Arxivat de l'original el 23 August 2014. [Consulta: 15 octubre 2014].

[Clausen-64] Hal Gold, Clausen, Søren and Stig Thøgersen (eds). 1995.

[65] Chinese Government’s Official Web Portal (English). China: a country with 5,000-year-long civilization Arxivat 2012-06-01 a Wayback Machine.. retrieved 2011-09-03.

[FOOTNOTEKarlinsky2013314-66] Karlinsky, 2013, p. 314.

[67] «Japan-China Relations in the 21st Century». Kendairen.or.jp. Japan Federation of Economic Organizations. Arxivat de l'original el 23 March 2015. [Consulta: 15 octubre 2014].

[Olmert-68] «Harbin people congratulate Olmert on Israeli election success». , 30-03-2006 [Consulta: 15 octubre 2014].

[69] «zh:哈尔滨市历史沿革» (en xinès simplificat). Xzqh.org, 16-05-2014. Arxivat de l'original el 7 November 2014. [Consulta: 15 octubre 2014].

[70] World of Chinese Stamps and Philatelic Items Arxivat 2006-12-13 a Wayback Machine.

[71] «What Defines a Hero?». Japan Society. Arxivat de l'original el 2007-10-04. [Consulta: 29 gener 2008].

[72] «Korean patriot Ahn Jung Geun's memorial held in Harbin». Xinhuanet English, 20-01-2014.

[73] «Description of Ito, Hirobumi (1841 - 1909), Portraits of Modern Japanese Historical Figures». National Diet Library of Japan. Arxivat de l'original el 29 January 2008. [Consulta: 15 octubre 2014].

[74] «Memorial hall for Korean nationalist Ahn Jung Geun opens in China». Kyodo News International, 01-01-2014.

[75] «Japan protest over Korean assassin Ahn Jung-geun memorial in China». BBC News, 20-01-2014.

[Li-76] Xiu Jun, Li. «The Alkili-saline Land and Agricultural Sustainable Development of the Western Songnen Plain in China (Alkali is misspelled in the original title)». En.cnki.com. Scientia Geographica Sinica. Arxivat de l'original el 28 November 2013. [Consulta: 28 setembre 2013].

[location-77] «Geographic Location». Basic Facts. Harbin Municipal Government. Arxivat de l'original el 30 January 2013. [Consulta: 14 setembre 2011].

[78] 2003. Wang A., Zhang S., and Zhang B. A study on the change of spatial pattern of wetland in the Sanjiang Plain. Acta Ecologica Sinica 23(2):237–243.

[Climatological_Summary-79] «Climatological Summary». Harbin Municipal Government. Arxivat de l'original el 2013-01-30. [Consulta: 14 juliol 2011].

[2013stat-80] Error en el títol o la url.«» (en xinès (Xina)). Harbin Municipal Statistics Bureau, 18-03-2014. Arxivat de l'original el 2014-04-16. [Consulta: 16 abril 2013].

[2015年黑龙江各市GDP和人均GDP排名2-81] «zh:2015年黑龙江各市GDP和人均GDP排名». Arxivat de l'original el 2016-11-09. [Consulta: 8 novembre 2016].

[China-briefing.com-82] 81,0 ^81,1 ^81,2 ^81,3 ^81,4 «China Briefing Business Guide: Harbin». China-briefing.com. Arxivat de l'original el 2014-10-23. [Consulta: 16 març 2011].

[socgen-83] «Capital Goods: China Losing Its Shine». Societe General. Arxivat de l'original el 2015-12-23. [Consulta: 3 novembre 2015].

[84] «Trade Intelligence, Gain valuable business insights from our searchable database of thousands of articles and reports.». Arxivat de l'original el 10 March 2016. [Consulta: 27 agost 2016].

[85] (en xinès) 生活报(Life Newspaper), 14-06-2004.

[86] «The 24th China Harbin International Economic and Trade Fair will be held from June 15th to 19th in Harbin». Departamento Econômico e Comercial em Portugal, 13-05-2013. Arxivat de l'original el 29 October 2016. [Consulta: 22 abril 2014].

[87] «The 24th China Harbin International Economic and Trade Fair will be held from June 15th to 19th in Harbin». Departamento Econômico e Comercial em Portugal, 13-05-2013. Arxivat de l'original el 29 October 2016. [Consulta: 22 abril 2014].

[:0-88] 87,0 ^87,1 «zh:"哈洽会"今年正式更名为"中国-俄罗斯博览会"» (en xinès). 黑龙江日报, 21-03-2014. Arxivat de l'original el 5 July 2014. [Consulta: 17 maig 2014].

[89] «zh:哈洽会升级中俄博览会 6月30日—7月4日举行» (en xinès). 黑龙江新闻网-生活报, 15-05-2014. Arxivat de l'original el 2014-05-17. [Consulta: 17 maig 2014].

[90] «zh:2011全国城市商行竞争力排名哈尔滨银行居第四» (en xinès). 哈尔滨新闻网, 11-10-2011. Arxivat de l'original el 17 May 2014. [Consulta: 17 maig 2014].

[91] «zh:哈尔滨市2010年第六次全国人口普查主要数据公报» (en xinès). National Bureau of Statistics of China, 10-12-2011. Arxivat de l'original el 2012-09-06. [Consulta: 26 gener 2013].

[92] «China: Administrative Division of Hēilóngjiāng / 黑龙江省 (Prefectures, Cities, Districts and Counties) - Population Statistics in Maps and Charts». Arxivat de l'original el 8 July 2017. [Consulta: 27 agost 2016].

[oecd2015-93] OECD Urban Policy Reviews: China 2015, OECD READ edition (en anglès). OECD, 18 April 2015, p. 37 (OECD Urban Policy Reviews). DOI 10.1787/9789264230040-en. ISBN 9789264230033.

[94] «zh:哈尔滨人口突破千万外来人口增速超本地» (en xinès). Dongbeiwang, 13-05-2011. Arxivat de l'original el 2013-05-24. [Consulta: 9 febrer 2013].

[95] (en xinès) www.harbin.gov.cn, 11-11-2011.

[96] National Bureau of Population and Social Science and Technology Statistics Division of China (国家统计局人口和社会科技统计司). {{{títol}}} (en xinès (Xina)). Beijing: Publishing House of Minority Nationalities, 2003. ISBN 978-7105054251.

[97] «Ethnic Minority Groups, Peoples & Religions in Harbin, China Ice Festival». www.harbinice.com. [Consulta: 4 desembre 2020].

[Tone2-98] Te, Ma (28 August 2017). «Orthodox Churches, Unorthodox Histories in China's Far Northeast». A: Haiyun, Wu; Walsh, Matthew. Sixth Tone. Arxivat de l'original el 20 January 2018.

[english.peopledaily.com.cn2-99] «UN recognizes China's northeastern Harbin as "Music City"». People's Daily Online, 26-06-2010.

[cnntravel2-100] «31 dishes: A guide to China's regional specialties». CNN Travel.

[Guobaorou2-101] «zh:"锅包肉"来自道台府» (en xinès), 25-10-2005. Arxivat de l'original el 6 March 2014. [Consulta: 1r març 2014].

[Guobaorou3-102] «zh:"锅包肉"来自道台府» (en xinès), 25-10-2005. Arxivat de l'original el 6 March 2014. [Consulta: 1r març 2014].

[103] «zh:哈同公路得莫利服务区打造“龙江第一服务区”» (en xinès (Xina)). dbw.cn Heilongjiang, 02-09-2010. Arxivat de l'original el 6 October 2014. [Consulta: 3 març 2014].

[HarbinCuisine-104] «Harbin Cuisine». visitourchina. [Consulta: 3 març 2014].

[cnntravel3-105] «31 dishes: A guide to China's regional specialties». CNN Travel.

[churinfc-106] Торговая фирма «И. Я. Чурин и К^о» и табачная фабрика А. Лопато // Китайский информационный Интернет-центр 10/01/2003

[107] Спутник по Сибири, Маньчжурии, Амуру и Уссурийскому краю. 1911 год (6 год издания). Составил И. С. Кларк. VII выпуск. — Иркутск. — Паровая типо-литография П. Макушина и В. Посохина. — С. 106.

[cnntravel4-108] «31 dishes: A guide to China's regional specialties». CNN Travel.

[Russiankhleb-109] «Recreating 大列巴 (dà liě ba) - the Chinese sourdough bread with 100+ years of history and a Russian heritage». The Fresh Loaf. Arxivat de l'original el 11 August 2013. [Consulta: 3 març 2014].

[110] «Kvass (Russian Fermented Rye Bread Drink)». Arxivat de l'original el 21 August 2016. [Consulta: 27 agost 2016].

[111] «zh:哈尔滨特色饮料“格瓦斯”竞相亮相哈洽会» (en xinès simplificat). Dbw.cn, 15-06-2011. Arxivat de l'original el 2013-04-25. [Consulta: 1r març 2014].

[madier2-112] «zh:马迭尔进京布局意在全国市场» (en xinès). 贺陈慧. 高端旅游周刊, 31-07-2014. Arxivat de l'original el 18 December 2014. [Consulta: 21 novembre 2014].

[113] wman, jacqueline m. «China's Dongbei Cuisine». Worldwide Food.

[cnn.com-114] 113,0 ^113,1 «Megacities and more: A guide to China's most impressive urban centers». CNN.

[Iceismoney-115] 114,0 ^114,1 «Ice is money in China's coldest city». www.smh.com.au, 13-11-2008. Arxivat de l'original el 2 October 2009. [Consulta: 22 abril 2014].

[Ice_Lantern_Exhibition-116] «Ice Lantern Exhibition». China National Tourist Office. Arxivat de l'original el 2 November 2007. [Consulta: 23 octubre 2007].

[english.peopledaily.com.cn3-117] «UN recognizes China's northeastern Harbin as "Music City"». People's Daily Online, 26-06-2010.

[118] «Introduction of Harbin Summer Music Concert». Arxivat de l'original el 1 February 2012. [Consulta: 27 agost 2016].

[119] 李威封娇李木双. «zh:第28届中国·哈尔滨之夏音乐会琴宝隆之声·千台钢琴演奏会吉尼斯纪录申请过程» (en xinès). Sina Entertainment, 10-08-2006. Arxivat de l'original el 22 February 2014. [Consulta: 6 febrer 2014].

[120] 王玮. «zh:"琴宝隆之声"千台钢琴演奏会奏响华彩乐章» (en xinès). Sina Entertainment, 08-08-2006. Arxivat de l'original el 6 February 2014. [Consulta: 6 febrer 2014].

[english.peopledaily.com.cn4-121] «UN recognizes China's northeastern Harbin as "Music City"». People's Daily Online, 26-06-2010.

[Central_Street-122] «Central Street». China National Tourist Office. Arxivat de l'original el 2007-11-02. [Consulta: 23 octubre 2007].

[123] "Preserved Buildings" Arxivat 2012-03-06 a Wayback Machine..

[Koga2-124] Yukiko Koga. "The Atmosphere of a Foreign Country": Harbin's Architectural Inheritance Arxivat 2016-05-15 a Wayback Machine.. In: Anne M. Cronin, Kevin Hetherington. Consuming the Entrepreneurial City: Image, Memory, Spectacle. Routledge, 2008. p. 229.

[Sofia_Orthodox_Church-125] «St. Sofia Orthodox Church». China National Tourist Office. Arxivat de l'original el 2007-11-02. [Consulta: 23 octubre 2007].

[126] «Protection (Pokrov) of the Mother of God Church of Harbin». Arxivat de l'original el 22 July 2016. [Consulta: 27 agost 2016].

[127] «zh:美呆了！哈尔滨大剧院获评"世界最佳文化类建筑"», 02-03-2016. Arxivat de l'original el 12 March 2018. [Consulta: 4 December 2018].

[128] «Olympic Results - Official Records», 11-07-2016. Arxivat de l'original el 30 September 2016. [Consulta: 27 agost 2016].

[129] «Wenjing SUI». International Olympic Committee. Arxivat de l'original el 8 March 2022. [Consulta: 22 febrer 2022].

[130] «Cong HAN». International Olympic Committee. Arxivat de l'original el 5 February 2022. [Consulta: 22 febrer 2022].

[131] «Heilongjiang Indoor Rink (CHHA) - Rink - SpeedSkatingNews». Arxivat de l'original el 27 July 2016. [Consulta: 27 agost 2016].

[132] «ru:Хоккеем с мячом заинтересовались в Харбинском институте физической культуры» (en rus). Федерация хоккея с мячом Хабаровского края. Arxivat de l'original el 29 May 2014. [Consulta: 26 març 2013].

[133] «ru:News - XXXV Чемпионат мира по хоккею с мячом». Arxivat de l'original el 17 August 2016. [Consulta: 27 agost 2016].

[134] «ru:Китай сыграет на ЧМ-2015 - Архив новостей - Федерация хоккея с мячом России». Arxivat de l'original el 11 October 2016. [Consulta: 27 agost 2016].

[135] «ru:News - XXXV Чемпионат мира по хоккею с мячом». Arxivat de l'original el 17 August 2016. [Consulta: 27 agost 2016].

[136] «zh:新闻». Arxivat de l'original el 3 May 2016. [Consulta: 27 agost 2016].

[137] «Высшая хоккейная лига - Команды». Vhlru.ru. Arxivat de l'original el 20 September 2017. [Consulta: 22 December 2018].

[138] rbin.gov.cn, Local News: "World's largest indoor ski resort opens to public", 4 July 2017-07-04 Arxivat 22 October 2017 a Wayback Machine., retrieved 21 October 2017

[139] «第24届大冬会09年2月18举行共设12大项82小项» (en xinès). www.china.com.cn, 19-09-2008.

[140] «Men Basketball Asia Championship 2003 Harbin (CHN)- 23.09-01.10 Winner China». Todor66.com. Arxivat de l'original el 2016-03-05.

[141] «Past Bid Results». Gamesbids.com, 14 December 2013. Arxivat de l'original el 24 July 2015. [Consulta: 27 agost 2016].

[142] «Google Translate». Translate.google.co.uk. [Consulta: 22 December 2018].

[143] 中国新闻网. «第二届中俄大学生冰雪嘉年华黑龙江启幕», 12-12-2017. [Consulta: 19 agost 2022].

[144] «Русско-китайские Игры в Харбине - Архив новостей - Федерация хоккея с мячом России». [Consulta: 19 agost 2022].

[Harbin_Transportation-145] 144,0 ^144,1 ^144,2 «Harbin Transportation». China National Tourist Office. Arxivat de l'original el 2 November 2007. [Consulta: 23 octubre 2007].

[146] «Harbin-Dalian high-speed rail went into operation on December 1». Website of Jilin Province Government, 27-11-2012.

[147] «China tests world's first alpine high-speed rail line». Xinhuanet, 08-10-2012.

[148] Error en el títol o la url.«» (en xinès). 东北网-黑龙江晨报, 24-10-2014. Arxivat de l'original el 2015-06-19. [Consulta: 19 juny 2015].

[HarbinShanghai2-149] «zh:哈尔滨至上海高铁开通» (en xinès). 科技日报. Arxivat de l'original el 17 May 2014. [Consulta: 17 maig 2014].

[150] «哈尔滨太平机场扩建主体工程开工 T2航站楼3年内投用» (en xinès simplificat). 生活报. 东北网.

[Xinhua201309262-151] «哈尔滨地铁1号线载客试运营正式开通» (en xinès (Xina)). , 26-09-2013.

[152] «哈尔滨地铁3号线一期工程通车试运营迎来"换乘"时代». Northeast News. DBW.CN [Heilongjiang, China], 26-01-2017.

[H3402-153] 哈尔滨市人民政府. «zh:哈埠地铁2013年载客试运行 6月份进行铺轨工程» (en xinès), 09-03-2011. [Consulta: 25 gener 2014].^{[Enllaç no actiu]}

[Scientific_Technology_and_Education-154] «Scientific Technology and Education». Harbin Municipal Government. Arxivat de l'original el 2014-04-08. [Consulta: 14 setembre 2011].

[155] «Kuaizhou – China secretly launches new quick response rocket», 25-09-2013. Arxivat de l'original el 12 August 2014. [Consulta: 22 abril 2014].

[156] «Work at HIT as lecturer after graduation». [Consulta: 22 abril 2014].

[157] «Archived copy». Arxivat de l'original el 2017-10-25. [Consulta: 25 octubre 2017].

[China_Daily-158] «Harbin International Sister Cities Museum». China Daily.Com, 24-05-2013. Arxivat de l'original el 2013-08-08. [Consulta: 8 agost 2013].

[159] «ru:Документы, подписанные по итогам российско-китайских переговоров 3 сентября 2015 г.» (en rus). Russia.org.cn/. The Embassy of the Russian Federation in the People's Republic of China, 03-09-2015. Arxivat de l'original el 24 September 2015. [Consulta: 6 setembre 2015].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

[32]

[33]

[34]

[35]

[a]

[36]

[37]

[38]

[39]

[40]

[41]

[42]

[43]

[44]

[45]

[46]

[47]

[48]

[49]

[50]

[51]

[52]

[53]

[54]

[55]

[56]

[57]

[58]

[59]

[60]

[61]

[62]

[63]

[64]

[65]

[66]

[67]

[68]

[69]

[70]

[71]

[72]

[73]

[74]

[75]

[76]

[77]

[78]

[79]

[80]

[81]

[82]

[83]

[84]

[85]

[86]

[87]

[88]

[89]

[90]

[91]

[92]

[93]

[94]

[95]

[96]

[97]

[98]

[99]

@@ Línia 4: / Línia 4: @@
 La ciutat actual té origen l'any [[1898]] amb la construcció del ferrocarril de [[Vladivostok]] a [[Dalian]].<ref name="Polishstudy">{{cite web|title=Polish Studies in China|url=http://www.warsawvoice.pl/WVpage/pages/article.php/21997/article|website=The Warsaw Voice|access-date=15 October 2014|date=30 April 2010|archive-url=https://web.archive.org/web/20141006092304/http://www.warsawvoice.pl/WVpage/pages/article.php/21997/article|archive-date=6 October 2014|url-status=live|df=dmy-all}}</ref> Durant la [[Guerra Civil Russa]] la ciutat va ser ocupada per l'exèrcit blanc, i hi van emigrar molts russos,<ref name="maramoustafine">{{cite web|url=http://maramoustafine.com/wp-content/uploads/the-harbin-connection-anu-2004.pdf|title=The Harbin Connection: Russians from China|publisher=from Shen Yuanfang and Penny Edwards (eds) Beyond China: Migrating Identities, Centre for the Study of the Southern Chinese Diaspora, Australian National University, Canberra, 2002, pp7587|access-date=23 April 2014|archive-url=https://web.archive.org/web/20160303191753/http://maramoustafine.com/wp-content/uploads/the-harbin-connection-anu-2004.pdf|archive-date=3 March 2016|url-status=live|df=dmy-all}}</ref> que en van canviar la fesomia, fins al punt que la ciutat va arribar a ser coneguda com a "Moscou d'Orient".<ref name="Profiles of China Provinces, Cities and Industrial Parks">{{cite web|title=Harbin ( Heilongjiang ) City Information|url=http://www.hktdc.com/info/mi/a/mpcn/en/1X074BKJ/1/Profiles-Of-China-Provinces-Cities-And-Industrial-Parks/Harbin-Heilongjiang-City-Information.htm}}</ref> A la seua arquitectura es trobem molts edificis característicament russos, com la [[Catedral ortodoxa de Santa Sofia (Harbin)|Catedral ortodoxa de Santa Sofia]] (acabada el 1932). La ciutat va ser ocupada pels [[Japó|japonesos]] el 1932, pels [[Unió Soviètica|soviètics]] el 1945,<ref name="Glantz">LTC David M. Glantz, [http://usacac.army.mil/cac2/cgsc/carl/download/csipubs/LP7_AugustStormTheSoviet1945StrategicOffensiveInManchuria.pdf "August Storm: The Soviet 1945 Strategic Offensive in Manchuria"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110723082515/http://www.cgsc.edu/carl/resources/csi/glantz3/glantz3.asp|date=2011-07-23}}. Leavenworth Papers No. 7, Combat Studies Institute, February 1983, [[Fort Leavenworth]] [[Kansas]].<!-- Mirrored at, or redirected from/to, http://www-cgsc.army.mil/carl/resources/csi/glantz3/glantz3.asp --></ref> pels xinesos del [[Kuomintang]], que no arribaren a entrar en la ciutat,<ref name="USSR1991">{{cite web|script-title=ru:Освобождение городов КИТАЙ(Liberation of Cities-China)|url=http://www.soldat.ru/spravka/freedom/6-china.html|website=Soldat.ru|access-date=15 October 2014|language=ru|date=9 May 2000|archive-url=https://web.archive.org/web/20140702175103/http://soldat.ru/spravka/freedom/6-china.html|archive-date=2 July 2014|url-status=live|df=dmy-all}}</ref> i finalment per l'[[Exèrcit Popular d'Alliberament]] el 1946.<ref name="Historical Evolution">{{cite web|url=http://www.harbin.gov.cn/english/Harbin_Overview/Historical_Evolution.htm|title=Historical Evolution|publisher=Harbin Municipal Government|access-date=2017-01-17|quote=At the end of the 19th century, there were over ten villages and about 30,000 people in Harbin, and the economic elements such as transportation, trade and population began to develop, which laid the foundation for formation and development of the city.|archive-url=https://web.archive.org/web/20130130223146/http://www.harbin.gov.cn/english/Harbin_Overview/Historical_Evolution.htm|archive-date=2013-01-30|url-status=dead}}</ref> De clima fortament continental, té uns hiverns molt freds dominats per condicions anticiclòniques siberianes. Això possibilita que s'hi realitzi durant l'hivern un important [[Festival d'escultures de gel i neu de Harbin|festival d'escultures amb gel]].<ref name="Xhnet">{{cite news|last1=Jianwei|first1=Wabng|date=2014-02-01|title=People enjoy ice sculptures in Harbin|publisher=English.news.cn|agency=Xinhua|url=http://news.xinhuanet.com/english/photo/2014-02/01/c_133088261.htm|url-status=dead|access-date=15 October 2014|archive-url=https://web.archive.org/web/20140424163510/http://news.xinhuanet.com/english/photo/2014-02/01/c_133088261.htm|archive-date=24 April 2014|df=dmy-all}}</ref><ref name="BBCsculpturemelting">{{cite web|title=Chinese ice sculptures melting|url=http://listening.gdufs.edu.cn/web/Article/ShowArticle.asp?ArticleID=1192|url-status=dead|archive-url=https://web.archive.org/web/20160305004712/http://listening.gdufs.edu.cn/web/Article/ShowArticle.asp?ArticleID=1192|archive-date=5 March 2016|access-date=22 April 2014|publisher=[[BBC]]}}</ref>
-Amb els seus hiverns molt freds, Harbin és coneguda com la ''Ciutat del Gel'' ({{zh-stp|s=冰城}}) pel seu turisme i recreacions hivernals,<ref name="Xhnet" /> destacant-ne el [[Festival d'escultures de gel i neu de Harbin|festival d'escultures de gel]] a l'hivern.<ref name="BBCsculpturemelting" /> Ben coneguda pel seu llegat i arquitectura històrica russa, la ciutat és reconeguda per la seua influència europea,<ref>{{Ref-web|url=https://www.nytimes.com/2017/06/04/world/asia/harbin-china-russia-architecture.html|títol=Chinese City With a Russian Past Struggles to Preserve Its Legacy|obra=[[The New York Times]]|data=4 June 2017|cognom=Zhao|nom=Kiki|consulta=19 July 2022}}</ref> i serveix com a important porta d'entrada en el comerç [[Relacions sino-russes|sino-rus]] actual.<ref name="wenweipo">{{Ref-notícia|autor=王欣欣|data=25 December 2013|llengua=zh|url=http://paper.wenweipo.com/2013/12/25/zt1312250007.htm|access-date=2014-10-15|archive-url=https://web.archive.org/web/20140812210534/http://paper.wenweipo.com/2013/12/25/zt1312250007.htm|arxiuurl=12 August 2014}}</ref> Harbin és un centre polític, econòmic, científic, cultural i de comunicacions al [[nord-est de la Xina]], així com una important base industrial de la nació.<ref name="hktdc.com HarbinInfo">{{Ref-web|url=http://china-trade-research.hktdc.com/business-news/article/Fast-Facts/Harbin-Heilongjiang-City-Information/ff/en/1/1X000000/1X09WA24.htm|títol=Harbin (Heilongjiang) City Information|editor=hktdc.com|data=28 Jan 2014|consulta=16 April 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140416182257/http://china-trade-research.hktdc.com/business-news/article/Fast-Facts/Harbin-Heilongjiang-City-Information/ff/en/1/1X000000/1X09WA24.htm|arxiudata=16 April 2014}}</ref> La ciutat va ser seleccionada com a "Ciutat Turística de la Xina" per l'Administració Nacional de Turisme el 2004.<ref name="hktdc.com HarbinInfo" />
+Amb els seus hiverns molt freds, Harbin és coneguda com la ''Ciutat del Gel'' ({{zh-stp|s=冰城}}) pel seu turisme i recreacions hivernals,<ref name="Xhnet" /> destacant-ne el [[Festival d'escultures de gel i neu de Harbin|festival d'escultures de gel]] a l'hivern.<ref name="BBCsculpturemelting" /> Ben coneguda pel seu llegat i arquitectura històrica russa, la ciutat és reconeguda per la seua influència europea,<ref>{{Ref-web|url=https://www.nytimes.com/2017/06/04/world/asia/harbin-china-russia-architecture.html|títol=Chinese City With a Russian Past Struggles to Preserve Its Legacy|obra=[[The New York Times]]|data=4 June 2017|cognom=Zhao|nom=Kiki|consulta=19 July 2022}}</ref> i serveix com a important porta d'entrada en el comerç [[Relacions sino-russes|sino-rus]] actual.<ref name="wenweipo2">{{cite news|author=王欣欣|date=25 December 2013|script-title=zh:哈爾濱打造對俄開放中心城市|language=zh|publisher=香港文匯報|location=Hong Kong|url=http://paper.wenweipo.com/2013/12/25/zt1312250007.htm|url-status=live|access-date=2014-10-15|archive-url=https://web.archive.org/web/20140812210534/http://paper.wenweipo.com/2013/12/25/zt1312250007.htm|archive-date=12 August 2014|df=dmy-all}}</ref> Harbin és un centre polític, econòmic, científic, cultural i de comunicacions al [[nord-est de la Xina]], així com una important base industrial de la nació.<ref name="hktdc.com HarbinInfo">{{Ref-web|url=http://china-trade-research.hktdc.com/business-news/article/Fast-Facts/Harbin-Heilongjiang-City-Information/ff/en/1/1X000000/1X09WA24.htm|títol=Harbin (Heilongjiang) City Information|editor=hktdc.com|data=28 Jan 2014|consulta=16 April 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140416182257/http://china-trade-research.hktdc.com/business-news/article/Fast-Facts/Harbin-Heilongjiang-City-Information/ff/en/1/1X000000/1X09WA24.htm|arxiudata=16 April 2014}}</ref> La ciutat va ser seleccionada com a "Ciutat Turística de la Xina" per l'Administració Nacional de Turisme el 2004.<ref name="hktdc.com HarbinInfo" />
 Harbin és una de les [[Llista de ciutats per producció científica|100]] ciutats i àrees metropolitanes més importants del món per producció de recerca científica segons el seguiment del [[Nature Index]].<ref>{{Ref-web|títol=Nature Index 2021 Science Cities|url=https://www.natureindex.com/supplements/nature-index-2021-science-cities/tables/overall|consulta=2021-09-27|obra=www.natureindex.com}}</ref> La ciutat acull diverses universitats importants, com ara la [[Universitat d'Enginyeria de Harbin|Harbin Engineering University]], la [[Harbin Medical University]], la [[Northeast Agricultural University]], la [[Harbin University of Science and Technology]], la [[Northeast Forestry University]] i la [[Heilongjiang University]].<ref name=":2">{{Ref-web|data=2021-10-26|títol=US News Best Global Universities Rankings in Harbin|url=https://www.usnews.com/education/best-global-universities/search?city=harbin|consulta=2021-10-26|obra=U.S. News & World Report}}</ref> En particular, l'[[Institut Tecnològic de Harbin]] es classifica constantment com una de les millors universitats del món en el camp de l'enginyeria.<ref>{{Ref-web|títol=Best Global Universities for Engineering|url=https://www.usnews.com/education/best-global-universities/engineering|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20171025131649/https://www.usnews.com/education/best-global-universities/engineering|arxiudata=2017-10-25|consulta=2017-10-25|obra=US News & World Report}}</ref>
@@ Línia 11: / Línia 11: @@
 === Antiguitat ===
 [[Fitxer:Wanyan_Aguda.jpg|enllaç=//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/97/Wanyan_Aguda.jpg/220px-Wanyan_Aguda.jpg|esquerra|miniatura| Monument de Wanyan Aguda al [[Acheng|districte d'Acheng]].]]
-Hi ha constància d'assentaments humans a la zona de Harbin des d'almenys l'any 2200&nbsp;aC durant les darreries de l'[[edat de pedra]]. [[Jin Taizu|Wanyan Aguda]], fundador i primer emperador (regna de 1115–1123) de la [[Dinastia Jin (1115-1234)|dinastia Jin]] (1115–1234), va nàixer a les tribus [[Jurtxets|Jurchen]] [[Wanyan]] que residien a prop del [[riu Ashi]] de la regió. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Su Jinyuan|títol=On Wanyan Aguda's Political and Economic Reform|data=February 1982|editorial=[[Collected Papers of History Studies]]}}</ref> El&nbsp;1115 aC, Aguda va establir la capital Jin, Shangjing, a la [[Huiningfu|prefectura de Huining]], ubicada a l'[[Districte d'Acheng|actual districte d'Acheng]] de Harbin.<ref name="chinakindnesstour.com">{{Ref-web|url=http://www.chinakindnesstour.com/cityguide/Harbin/Attractions/cityguide_2532.shtml|títol=The Remains of Huining in Shangjing of Jin Dynasty|editor=China Kindness Tour|consulta=2014-10-15|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150923202824/http://www.chinakindnesstour.com/cityguide/Harbin/Attractions/cityguide_2532.shtml|arxiudata=2015-09-23}}</ref> Després de la mort d'Aguda, el nou emperador [[Emperador Taizong de Jin|Wanyan Sheng]] va ordenar la construcció d'una nova ciutat amb un pla uniforme. La planificació i la construcció van emular les principals ciutats xineses, en particular [[Kaifeng|Bianjing]] ([[Kaifeng]]), encara que la capital de Jin era més menuda que la de la [[dinastia Song del Nord]].<ref name="tao28">Tao (1976). </ref> La prefectura de Huining va servir com a primera capital de l'imperi Jin fins que [[Hailing Wang|Wanyan Liang]] (el quart emperador de la dinastia) va traslladar la capital a Yanjing (actual [[Pequín]]) el 1153.<ref name="tao44">Tao, p. 44.</ref> Liang fins i tot va arribar a destruir tots els palaus de l'antiga capital el 1157.<ref name="tao44" /> El successor de Wanyan Liang, Wanyan Yong ([[Emperador Shizong de Jin|emperador Shizong]]) va restaurar la ciutat i la va establir com a capital secundària el 1173.<ref>[http://search.eb.com/eb/article-9003190 "A-ch'eng"]. (2006). </ref> Les ruïnes de la prefectura de Shangjing Huining van ser descobertes i excavades al voltant de {{Convert|2|km|abbr=on}} de l'actual àrea urbana central d'Acheng.<ref name="chinakindnesstour.com" /> <ref name="bowuguan" /> El lloc de les antigues ruïnes de la capital de Jin és una reserva històrica nacional i s'hi pot trobar el [[Museu d'Història de la dinastia Jin]]. El museu, obert al públic, va ser renovat a finals de 2005.<ref name="bowuguan">{{Ref-web|url=http://ta.harbin.gov.cn/hrblvyouju/display.php?id=588|editor=Harbin People's Government|llengua=zh-cn}}</ref> Als terrenys del museu hi ha estàtues muntades d'Aguda i del seu comandant en cap [[Wanyan Nianhan|Wanyan Zonghan]] (també Nianhan). <ref>{{Ref-notícia|url=http://heilongjiang.northeast.cn/system/2005/09/19/050136470.shtml=|access-date=15 October 2014|llengua=zh-hans}}</ref> Molts dels artefactes que s'hi trobaren s'exhibeixen a Harbin.
+Hi ha constància d'assentaments humans a la zona de Harbin des d'almenys l'any 2200&nbsp;aC durant les darreries de l'[[edat de pedra]]. [[Jin Taizu|Wanyan Aguda]], fundador i primer emperador (regna de 1115–1123) de la [[Dinastia Jin (1115-1234)|dinastia Jin]] (1115–1234), va nàixer a les tribus [[Jurtxets|Jurchen]] [[Wanyan]] que residien a prop del [[riu Ashi]] de la regió. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Su Jinyuan|títol=On Wanyan Aguda's Political and Economic Reform|data=February 1982|editorial=[[Collected Papers of History Studies]]}}</ref> El&nbsp;1115 aC, Aguda va establir la capital Jin, Shangjing, a la [[Huiningfu|prefectura de Huining]], ubicada a l'[[Districte d'Acheng|actual districte d'Acheng]] de Harbin.<ref name="chinakindnesstour.com">{{Ref-web|url=http://www.chinakindnesstour.com/cityguide/Harbin/Attractions/cityguide_2532.shtml|títol=The Remains of Huining in Shangjing of Jin Dynasty|editor=China Kindness Tour|consulta=2014-10-15|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150923202824/http://www.chinakindnesstour.com/cityguide/Harbin/Attractions/cityguide_2532.shtml|arxiudata=2015-09-23}}</ref> Després de la mort d'Aguda, el nou emperador [[Emperador Taizong de Jin|Wanyan Sheng]] va ordenar la construcció d'una nova ciutat amb un pla uniforme. La planificació i la construcció van emular les principals ciutats xineses, en particular [[Kaifeng|Bianjing]] ([[Kaifeng]]), encara que la capital de Jin era més menuda que la de la [[dinastia Song del Nord]].<ref name="tao28">Tao (1976). </ref> La prefectura de Huining va servir com a primera capital de l'imperi Jin fins que [[Hailing Wang|Wanyan Liang]] (el quart emperador de la dinastia) va traslladar la capital a Yanjing (actual [[Pequín]]) el 1153.<ref name="tao44">Tao, p. 44.</ref> Liang fins i tot va arribar a destruir tots els palaus de l'antiga capital el 1157.<ref name="tao44" /> El successor de Wanyan Liang, Wanyan Yong ([[Emperador Shizong de Jin|emperador Shizong]]) va restaurar la ciutat i la va establir com a capital secundària el 1173.<ref>[http://search.eb.com/eb/article-9003190 "A-ch'eng"]. (2006). </ref> Les ruïnes de la prefectura de Shangjing Huining van ser descobertes i excavades al voltant de {{Convert|2|km|abbr=on}} de l'actual àrea urbana central d'Acheng.<ref name="chinakindnesstour.com" /> <ref name="bowuguan2">{{cite web|url=http://ta.harbin.gov.cn/hrblvyouju/display.php?id=588|script-title=zh:金上京历史博物馆|publisher=Harbin People's Government|language=zh-cn}}{{Dead link|date=December 2018|bot=InternetArchiveBot|fix-attempted=yes}}</ref> El lloc de les antigues ruïnes de la capital de Jin és una reserva històrica nacional i s'hi pot trobar el [[Museu d'Història de la dinastia Jin]]. El museu, obert al públic, va ser renovat a finals de 2005.<ref name="bowuguan">{{Ref-web|url=http://ta.harbin.gov.cn/hrblvyouju/display.php?id=588|editor=Harbin People's Government|llengua=zh-cn}}</ref> Als terrenys del museu hi ha estàtues muntades d'Aguda i del seu comandant en cap [[Wanyan Nianhan|Wanyan Zonghan]] (també Nianhan).<ref>{{cite news|url=http://heilongjiang.northeast.cn/system/2005/09/19/050136470.shtml=|script-title=zh:阿骨打、粘罕雕像落成 Aguda's and Nianhan's statues completed|access-date=15 October 2014|publisher=东北网|language=zh-hans}}{{Dead link|date=August 2018|bot=InternetArchiveBot|fix-attempted=yes}}</ref> Molts dels artefactes que s'hi trobaren s'exhibeixen a Harbin.
 Després de la [[Conquesta Mongola de la dinastia Jin|conquesta mongol de l'Imperi Jin]] (1211–1234), la prefectura de Huining va ser abandonada. Al segle XVII, els [[manxús]] van utilitzar materials de construcció de la prefectura de Huining per construir el seu nou bastió a [[Districte d'Acheng|Alchuka]]. Pel que fa a l'economia, la regió de Harbin es va mantenir en gran part rural fins al [[segle XIX]], amb més de deu pobles i unes 30.000 persones habitant els actuals districtes urbans de la ciutat a finals del segle XIX.<ref name="Historical Evolution" />
@@ Línia 24: / Línia 24: @@
 El ràpid creixement de la ciutat va desafiar el sistema sanitari públic. El pitjor brot de [[pesta pneumònica]] registrat mai es va estendre a Harbin a través del ferrocarril transmanxurià des del port de comerç fronterer de [[Manzhouli]].<ref>{{Ref-web|cognom=Jing-tao|nom=Wang|títol=Analysis of the Rat Plague of Northeast China and the Sanitary and Antiepidemic Condition of Yanbian in the Early 20th Century|url=http://www.fabiao.net/content-41-56742-1.html|consulta=15 October 2014|llengua=zh|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20141030170717/http://www.fabiao.net/content-41-56742-1.html|arxiudata=30 October 2014}}</ref> La plaga va durar des de finals de tardor de 1910 fins a la primavera de 1911 i va matar 1.500 habitants de Harbin (la majoria d'ètnia xinesa), o al voltant del cinc per cent de la població en aquell moment.<ref name="JSTOR">{{Ref-publicació|cognom=Gamsa|nom=M.|publicació=Past & Present|data=1 February 2006|volum=190|pàgines=147–183|doi=10.1093/pastj/gtj001}}</ref> Aquell va ser l'inici de l'anomenada [[pandèmia]] de [[Pesta manxuriana|pesta de Manxúria]], que finalment es va cobrar 60.000 víctimes. A l'hivern de 1910, el Dr. [[Wu Lien-teh]] (més tard el fundador de la [[Universitat Mèdica de Harbin]]) va rebre instruccions del Ministeri d'Afers Exteriors de Pequín per a viatjar a Harbin a investigar la pesta. El doctor Wu va demanar una sanció imperial per incinerar les víctimes de la pesta, ja que la cremació de les víctimes infectades va resultar ser el punt d'inflexió de l'epidèmia. La supressió de la pandèmia de pesta va canviar el progrés mèdic a la Xina. El doctor Wu Lien-teh té estàtues de bronze a la [[Universitat Mèdica de Harbin]] per recordar les seues contribucions en la promoció de la salut pública, la medicina preventiva i l'educació mèdica.<ref>{{Ref-web|cognom=Article in Chinese|títol=130th memorial of Dr. Wu Lien-teh|url=http://website.hrbmu.edu.cn/view/xywh/article/000543.html|consulta=15 October 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120324201916/http://website.hrbmu.edu.cn/view/xywh/article/000543.html|arxiudata=24 March 2012}}</ref>
-La primera generació de russos de Harbin eren principalment els constructors i empleats del ferrocarril oriental de la Xina. Es van traslladar a Harbin per a treballar al ferrocarril, en un moment en que Harbin no era una ciutat establerta. La ciutat va ser construïda pràcticament des de zero pels constructors i els primers pobladors, que van construir cases, i van portar mobles i objectes personals de Rússia. Després de l'epidèmia de [[Pesta manxuriana|pesta de Manxúria]], la població d'Harbin va continuar augmentant fortament, especialment dins de la Zona del Ferrocarril. El 1913 el cens del ferrocarril oriental de la Xina va mostrar la seua composició ètnica com: [[russos]]&nbsp;– 34.313, xinesos (és a dir, inclosos [[Ètnia han|Hans]], [[manxús]], etc.)&nbsp;– 23.537, jueus&nbsp;– 5.032, [[polonesos]]&nbsp;– 2556, japonesos&nbsp;– 696, [[alemanys]]&nbsp;– 564, [[Tàtars|tàrtars]]&nbsp;– 234, [[letons]]&nbsp;– 218, [[georgians]]&nbsp;– 183, [[estonians]]&nbsp;– 172, [[lituans]]&nbsp;– 142, [[armenis]]&nbsp;– 124; també hi havia [[Karaïtes de Crimea|karaims]], [[ucraïnesos]], [[Baixkirs|bashkirs]] i alguns europeus occidentals. En total, 68.549 ciutadans de 53 nacionalitats, parlant 45 idiomes.<ref>{{Ref-web|url=http://sinoforum.pl/historia/harbin-najbardziej-polskie-z-chinskich-miast/|títol=Sinoforum&nbsp;– Harbin|editor=Sinoforum.pl|consulta=2011-03-16|llengua=pl|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100203161843/http://sinoforum.pl/historia/harbin-najbardziej-polskie-z-chinskich-miast/|arxiudata=2010-02-03}}</ref> La investigació mostra que només l'11,5 per cent de tots els residents havien nascut a Harbin.<ref>Bakich, Olga Mikhailovna, "Emigre Identity: The Case of Harbin", ''The South Atlantic Quarterly'', Vol.99, No.1 (2000): 51–73.</ref> El 1917, la població de Harbin superava els 100.000, amb més de 40.000 d'ells d'ètnia russa. <ref name="эхо">{{Ref-llibre|editorial=ИТАР-ТАСС (Russian News Agency "TASS")|pàgines=30|llengua=ru}}</ref>
+La primera generació de russos de Harbin eren principalment els constructors i empleats del ferrocarril oriental de la Xina. Es van traslladar a Harbin per a treballar al ferrocarril, en un moment en que Harbin no era una ciutat establerta. La ciutat va ser construïda pràcticament des de zero pels constructors i els primers pobladors, que van construir cases, i van portar mobles i objectes personals de Rússia. Després de l'epidèmia de [[Pesta manxuriana|pesta de Manxúria]], la població d'Harbin va continuar augmentant fortament, especialment dins de la Zona del Ferrocarril. El 1913 el cens del ferrocarril oriental de la Xina va mostrar la seua composició ètnica com: [[russos]]&nbsp;– 34.313, xinesos (és a dir, inclosos [[Ètnia han|Hans]], [[manxús]], etc.)&nbsp;– 23.537, jueus&nbsp;– 5.032, [[polonesos]]&nbsp;– 2556, japonesos&nbsp;– 696, [[alemanys]]&nbsp;– 564, [[Tàtars|tàrtars]]&nbsp;– 234, [[letons]]&nbsp;– 218, [[georgians]]&nbsp;– 183, [[estonians]]&nbsp;– 172, [[lituans]]&nbsp;– 142, [[armenis]]&nbsp;– 124; també hi havia [[Karaïtes de Crimea|karaims]], [[ucraïnesos]], [[Baixkirs|bashkirs]] i alguns europeus occidentals. En total, 68.549 ciutadans de 53 nacionalitats, parlant 45 idiomes.<ref>{{Ref-web|url=http://sinoforum.pl/historia/harbin-najbardziej-polskie-z-chinskich-miast/|títol=Sinoforum&nbsp;– Harbin|editor=Sinoforum.pl|consulta=2011-03-16|llengua=pl|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100203161843/http://sinoforum.pl/historia/harbin-najbardziej-polskie-z-chinskich-miast/|arxiudata=2010-02-03}}</ref> La investigació mostra que només l'11,5 per cent de tots els residents havien nascut a Harbin.<ref>Bakich, Olga Mikhailovna, "Emigre Identity: The Case of Harbin", ''The South Atlantic Quarterly'', Vol.99, No.1 (2000): 51–73.</ref> El 1917, la població de Harbin superava els 100.000, amb més de 40.000 d'ells d'ètnia russa.<ref name="эхо2">{{cite book|script-title=ru:Эхо планеты № 42|trans-title=Echo of the Planet No.42|publisher=ИТАР-ТАСС (Russian News Agency "TASS")|page=30|language=ru}}</ref>
 [[Fitxer:Kitaiskaia_Street_in_Harbin.JPG|enllaç=//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Kitaiskaia_Street_in_Harbin.JPG/220px-Kitaiskaia_Street_in_Harbin.JPG|esquerra|miniatura| El carrer Kitayskaya de Harbin (en [[rus]] vol dir "carrer xinés"), ara [[Carrer Central (Harbin)|carrer Zhongyang]], abans del 1945.]]
-Després de la [[Revolució d'Octubre de 1917|Gran Revolució Socialista d'Octubre]] de Rússia el novembre de 1917, més de 100.000 [[Exèrcit Blanc|guàrdies blancs russos]] derrotats i refugiats es van retirar a Harbin, que es va convertir en un important centre d'[[Emigració europea|emigrats]] [[Exèrcit Blanc|russos blancs]] i el major enclavament rus fora de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]]. <ref name="эхо">{{Ref-llibre|editorial=ИТАР-ТАСС (Russian News Agency "TASS")|pàgines=30|llengua=ru}}</ref> Karlinsky va assenyalar que una diferència important amb els emigrats russos que van arribar a Harbin va ser: "A diferència dels emigrats russos que van anar a [[París]] o [[Praga]] o fins i tot a [[Xangai]], els nous residents d'Harbin no eren una minoria envoltada per una població estrangera. En canvi, es van trobar en una ciutat pràcticament russa, poblada principalment per persones amb arrels al sud de la Rússia europea."{{Sfn|Karlinsky|2013|p=311}} La ciutat tenia un sistema escolar rus, així com diaris i revistes en llengua russa. La comunitat russa ''Harbintsy''{{Efn|"Harbintsy" is the Russian word for "people of Harbin", cf. Berliners, New Yorkers, Muscovites. It applies to any nationality, not just Russians. While the paper focuses on Russian Harbintsy, many of their experiences were shared by Russians living elsewhere in "Russian Manchuria".}} comptava amb uns 120.000 membres en el seu apogeu a principis dels anys vint.<ref name="maramoustafine" /> Molts dels russos de Harbin eren rics, cosa que de vegades va confondre els visitants estrangers que esperaven el contrari, com per exemple l'escriptor nord-americà [[Harry A. Franck]], que al seu llibre de 1923 ''Wanderings in North China'' escrivia que les "dames russes tan ben vestites com a les curses de París". [que] passejaven amb homes vestits impecablement pels estàndards europeus", el que el va portar a preguntar-se com havien aconseguit aquella "aparença enganyosa". {{Sfn|Karlinsky|2013|p=312}}
+Després de la [[Revolució d'Octubre de 1917|Gran Revolució Socialista d'Octubre]] de Rússia el novembre de 1917, més de 100.000 [[Exèrcit Blanc|guàrdies blancs russos]] derrotats i refugiats es van retirar a Harbin, que es va convertir en un important centre d'[[Emigració europea|emigrats]] [[Exèrcit Blanc|russos blancs]] i el major enclavament rus fora de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]].<ref name="эхо">{{Ref-llibre|editorial=ИТАР-ТАСС (Russian News Agency "TASS")|pàgines=30|llengua=ru}}</ref> Karlinsky va assenyalar que una diferència important amb els emigrats russos que van arribar a Harbin va ser: "A diferència dels emigrats russos que van anar a [[París]] o [[Praga]] o fins i tot a [[Xangai]], els nous residents d'Harbin no eren una minoria envoltada per una població estrangera. En canvi, es van trobar en una ciutat pràcticament russa, poblada principalment per persones amb arrels al sud de la Rússia europea".{{Sfn|Karlinsky|2013|p=311}} La ciutat tenia un sistema escolar rus, així com diaris i revistes en llengua russa. La comunitat russa ''Harbintsy''{{Efn|"Harbintsy" is the Russian word for "people of Harbin", cf. Berliners, New Yorkers, Muscovites. It applies to any nationality, not just Russians. While the paper focuses on Russian Harbintsy, many of their experiences were shared by Russians living elsewhere in "Russian Manchuria".}} comptava amb uns 120.000 membres en el seu apogeu a principis dels anys vint.<ref name="maramoustafine" /> Molts dels russos de Harbin eren rics, cosa que de vegades va confondre els visitants estrangers que esperaven el contrari, com per exemple l'escriptor nord-americà [[Harry A. Franck]], que al seu llibre de 1923 ''Wanderings in North China'' escrivia que les "dames russes tan ben vestites com a les curses de París". [que] passejaven amb homes vestits impecablement pels estàndards europeus", el que el va portar a preguntar-se com havien aconseguit aquella "aparença enganyosa".{{Sfn|Karlinsky|2013|p=312}}
-L'[[Institut de Tecnologia de Harbin|Institut Tecnològic de Harbin]] es va establir el 1920 com a Escola Sino-Russa d'Indústria per a educar enginyers ferroviaris mitjançant un mètode d'ensenyament rus. Els estudiants podien triar entre dos especialitats en aquell moment: Construcció de ferrocarrils o Enginyeria mecànica elèctrica. El 2 d'abril de 1922, l'escola va passar a anomenar-se Universitat Industrial Sino-Russa. Les especialitats originals finalment es van convertir en dos departaments principals: el Departament de Construcció de Ferrocarrils i el Departament d'Enginyeria Elèctrica. Entre 1925 i 1928 el rector de la universitat va ser [[Leonid Aleksandrovich Ustrugov]], viceministre rus de Ferrocarrils amb [[Nicolau II de Rússia|Nicolau II]], abans de la [[Revolució Russa]], ministre de Ferrocarrils sota el govern de [[Aleksandr Koltxak|l'almirall Koltxak]] i una figura clau en el desenvolupament del [[ferrocarril oriental de la Xina]].[[Fitxer:Three_different_nationalities_on_Kitaiskaia_Street.JPG|enllaç=//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Three_different_nationalities_on_Kitaiskaia_Street.JPG/220px-Three_different_nationalities_on_Kitaiskaia_Street.JPG|miniatura| Tres nacionalitats diferents –xinesos, japonesos i russos– al [[Carrer Central (Harbin)|carrer Kitaiskaia]].]]La comunitat russa a Harbin va fer seua la missió de preservar la cultura prerevolucionària de Rússia. La ciutat tenia nombrosos diaris, revistes, biblioteques, teatres i dos companyies d'òpera en llengua russa.{{Sfn|Karlinsky|2013|p=313–314}} Un dels famosos poetes russos a Harbin va ser [[Valery Pereleshin]], que va començar a publicar la seua poesia intensament [[Homosexualitat|homoeròtica]] el 1937, i també va ser un dels pocs escriptors russos a Harbin que va aprendre mandarí.{{Sfn|Karlinsky|2013|p=315–316}} El tema de la poesia de Pereleshin va causar problemes amb el [[Partit Feixista Rus]], i va fer que Pereleshin abandonara Harbin cap a Xangai, i finalment els Estats Units.{{Sfn|Karlinsky|2013|p=315–316}} No tots els diaris russos eren d'alta qualitat, i Karlinsky va dir que ''[[Nash Put'|Nash put'<nowiki/>]]'', el diari del [[Partit Feixista Rus|Partit Feixista Rus,]] era "l'exemple més baix de periodisme d'[[Clavegueram|albelló]] que Harbin havia vist mai".{{Sfn|Karlinsky|2013|p=315}} [[Nikolai Baikov]], un escriptor rus a Harbin, fou conegut per les seues novel·les sobre la vida a l'exili en aquella ciutat juntament amb els seus relats dels seus viatges per [[Manxúria]] i el folklore de la població manxú i xinesa.{{Sfn|Karlinsky|2013|p=315}} [[Boris Yulsky]], un jove escriptor rus que va publicar els seus contes al diari ''[[Rubezh]]'' era considerat un escriptor prometedor la carrera del qual es va vore truncada quan va abandonar la literatura per l'activisme al [[Partit Feixista Rus]] i l'addicció a la [[cocaïna]]. {{Sfn|Karlinsky|2013|p=315}} El [[moya-tvoya]] (meu–teu), una llengua [[Pidgin (lingüística)|pidgin]] que era una combinació de rus i [[Mandarí|xinés mandarí]] que s'havia desenvolupat al segle XIX quan els xinesos treballaven a Sibèria, era considerada essencial pels empresaris xinesos de Harbin.{{Sfn|Karlinsky|2013|p=313}}
+L'[[Institut de Tecnologia de Harbin|Institut Tecnològic de Harbin]] es va establir el 1920 com a Escola Sino-Russa d'Indústria per a educar enginyers ferroviaris mitjançant un mètode d'ensenyament rus. Els estudiants podien triar entre dos especialitats en aquell moment: Construcció de ferrocarrils o Enginyeria mecànica elèctrica. El 2 d'abril de 1922, l'escola va passar a anomenar-se Universitat Industrial Sino-Russa. Les especialitats originals finalment es van convertir en dos departaments principals: el Departament de Construcció de Ferrocarrils i el Departament d'Enginyeria Elèctrica. Entre 1925 i 1928 el rector de la universitat va ser [[Leonid Aleksandrovich Ustrugov]], viceministre rus de Ferrocarrils amb [[Nicolau II de Rússia|Nicolau II]], abans de la [[Revolució Russa]], ministre de Ferrocarrils sota el govern de [[Aleksandr Koltxak|l'almirall Koltxak]] i una figura clau en el desenvolupament del [[ferrocarril oriental de la Xina]].[[Fitxer:Three_different_nationalities_on_Kitaiskaia_Street.JPG|enllaç=//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Three_different_nationalities_on_Kitaiskaia_Street.JPG/220px-Three_different_nationalities_on_Kitaiskaia_Street.JPG|miniatura| Tres nacionalitats diferents –xinesos, japonesos i russos– al [[Carrer Central (Harbin)|carrer Kitaiskaia]].]]La comunitat russa a Harbin va fer seua la missió de preservar la cultura prerevolucionària de Rússia. La ciutat tenia nombrosos diaris, revistes, biblioteques, teatres i dos companyies d'òpera en llengua russa.{{Sfn|Karlinsky|2013|p=313–314}} Un dels famosos poetes russos a Harbin va ser [[Valery Pereleshin]], que va començar a publicar la seua poesia intensament [[Homosexualitat|homoeròtica]] el 1937, i també va ser un dels pocs escriptors russos a Harbin que va aprendre mandarí.{{Sfn|Karlinsky|2013|p=315–316}} El tema de la poesia de Pereleshin va causar problemes amb el [[Partit Feixista Rus]], i va fer que Pereleshin abandonara Harbin cap a Xangai, i finalment els Estats Units.{{Sfn|Karlinsky|2013|p=315–316}} No tots els diaris russos eren d'alta qualitat, i Karlinsky va dir que ''[[Nash Put'|Nash put'<nowiki/>]]'', el diari del [[Partit Feixista Rus|Partit Feixista Rus,]] era "l'exemple més baix de periodisme d'[[Clavegueram|albelló]] que Harbin havia vist mai".{{Sfn|Karlinsky|2013|p=315}} [[Nikolai Baikov]], un escriptor rus a Harbin, fou conegut per les seues novel·les sobre la vida a l'exili en aquella ciutat juntament amb els seus relats dels seus viatges per [[Manxúria]] i el folklore de la població manxú i xinesa.{{Sfn|Karlinsky|2013|p=315}} [[Boris Yulsky]], un jove escriptor rus que va publicar els seus contes al diari ''[[Rubezh]]'' era considerat un escriptor prometedor la carrera del qual es va vore truncada quan va abandonar la literatura per l'activisme al [[Partit Feixista Rus]] i l'addicció a la [[cocaïna]].{{Sfn|Karlinsky|2013|p=315}} El [[moya-tvoya]] (meu–teu), una llengua [[Pidgin (lingüística)|pidgin]] que era una combinació de rus i [[Mandarí|xinés mandarí]] que s'havia desenvolupat al segle XIX quan els xinesos treballaven a Sibèria, era considerada essencial pels empresaris xinesos de Harbin.{{Sfn|Karlinsky|2013|p=313}}
 A principis de la [[Dècada del 1920|dècada de 1920]], segons estudis contemporanis d'estudiosos xinesos, més de 20.000 jueus vivien a Harbin.<ref>Patrick Fuliang Shan, "'A Proud and Creative Jewish Community:' The Harbin Diaspora, Jewish Memory and Sino-Israeli Relations", American Review of China Studies, Fall 2008, pp. 15–29.</ref> Després de 1919, el doctor [[Abraham Kaufman]] va tindre un paper destacat a la gran comunitat jueva russa de Harbin.<ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=7QEjPVyd9YMC|títol=Encyclopedia of Diasporas: Immigrant and Refugee Cultures Around the World. Volume I: Overviews and Topics; Volume II: Diaspora Communities|nom=Melvin|cognom=Ember|data=30 November 2004|editorial=Springer Science & Business Media|isbn=9780306483219}}</ref> La [[República de la Xina (1912–1949)|República de la Xina]] va interrompre les relacions diplomàtiques amb la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]] el 1920, deixant [[Apàtrida|apàtrides]] molts russos.{{Citació necessària|data=November 2021}} Quan el ferrocarril oriental i el govern de Pequín van anunciar el 1924 que acceptaven que el ferrocarril només contractaria nacionals russos o xinesos, els emigrants es van vore obligats a anunciar la seua lleialtat ètnica i política. La majoria acceptaren la ciutadania soviètica.{{Citació necessària|data=November 2021}}
@@ Línia 38: / Línia 38: @@
 El Japó va envair [[Manxúria]] després de l'incident de [[Incident de Mukden|Mukden]] el setembre de 1931. Després que els japonesos capturaren [[Qiqihar]] a la [[Campanya de Jiangqiao]], la [[4a Brigada Mixta (Exèrcit Imperial Japonès)|4a Brigada Mixta japonesa]] es va traslladar cap a Harbin, tancant-la per l'oest i el sud. El bombardeig i l'ametrallament dels avions japonesos van obligar l'exèrcit xinés a retirar-se de la ciutat. L'ocupació japonesa de Harbin es va completar en poques hores.<ref>Matsuzaka, ''The Making of Japanese Manchuria'', 1904–1932.</ref>
-Amb l'establiment de l'[[Govern titella|estat titella]] de [[Manxukuo|Manchukuo]], va començar l'anomenada "[[pacificació de Manchukuo]]", ja que els exèrcits [[Partisà|partisans]] van continuar lluitant contra els japonesos. Harbin es va convertir en una base d'operacions important per als infames experiments mèdics de la [[Unitat 731]], que van matar persones de totes les edats i ètnies. Aquelles unitats eren conegudes col·lectivament com el ''Departament de Prevenció d'Epidèmies i Purificació d'Aigua de l'Exèrcit de Kwantung''.<ref>Yuki Tanaka, ''Hidden Horrors'', 1996, p. 136.</ref> La instal·lació principal de la unitat 731 es va construir el 1935 al [[districte de Pingfang]], a uns {{Convert|24|km|mi|abbr=on}} al sud de l'àrea urbana de Harbin en aquell moment.<ref name="SHK1">{{Ref-llibre|cognom=Harris|nom=Sheldon H.|títol=Factories of Death: Japanese Biological Warfare 1932–45 and the American Cover-Up|any=1994|editorial=Routledge|lloc=California State University, Northridge|isbn=0-415-93214-9|pàgines=26–33}}</ref> Entre 3.000 i 12.000 ciutadans, entre homes, dones i infants,<ref name="dcr">David C. Rapoport. </ref><ref>[[Khabarovsk War Crime Trials]]. </ref> —dels quals uns 600 cada any els proporcionaven els ''[[Kempeitai]]'' <ref>Yuki Tanaka, ''Hidden Horrors'', Westviewpress, 1996, p. 138.</ref> — van morir durant l'experimentació humana realitzada per la Unitat 731 al [[campament de Pingfang]], sense incloure al recompte les víctimes d'altres llocs d'experimentació mèdica.<ref>{{Ref-web|url=http://www.lit.osaka-cu.ac.jp/user/tsuchiya/gyoseki/presentation/IAB8.html|títol=[IAB8] Imperial Japanese Medical Atrocities|consulta=27 August 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160304043000/http://www.lit.osaka-cu.ac.jp/user/tsuchiya/gyoseki/presentation/IAB8.html|arxiudata=4 March 2016}}</ref> Vora el 70 per cent de les víctimes que van morir al [[camp de Pingfang]] eren [[xinesos|xineses]], tant civils com militars.<ref>{{Ref-web|trans-title=AII The War Crime "Unit 731" and Chinese, Korean Civilian. ci|url=http://www1.korea-np.co.jp/sinboj/sinboj2002/8/0826/81.htm|obra=Korea-np.co.jp|editor=조선신보|llengua=ja|consulta=15 October 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150813034434/http://www1.korea-np.co.jp/sinboj/sinboj2002/8/0826/81.htm|arxiudata=13 August 2015}}</ref> Vora el 30% de les víctimes eren russes.<ref>{{Ref-web|url=http://www.x-libri.ru/elib/morim000/00000036.htm|trans-title=Seiichi Morimura, The Devil's Gluttony|llengua=ru|consulta=15 October 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140906073729/http://www.x-libri.ru/elib/morim000/00000036.htm|arxiudata=6 September 2014}}</ref> El [[Partit Feixista Rus]] tenia l'encàrrec de capturar russos "poc fiables" que vivien a Harbin per tal de lliurar-los a la Unitat 731 perquè serviren, contra la seua voluntat, com a subjectes dels horripilants experiments.<ref>Bisher, Jamie ''White Terror: Cossack Warlords of the Trans-Siberian'', London: Routledge, 2005 p.305.</ref> Alguns altres eren habitants del [[Àsia Sud-oriental|sud-est asiàtic]] i illes del Pacífic de les llavors colònies de l'[[Imperi Japonès|Imperi del Japó]], i un reduït número de [[Presoner de guerra|presoners de guerra]] dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial]],<ref>{{Ref-web|url=http://www.cc.matsuyama-u.ac.jp/~tamura/731butai.htm|trans-title=The devil unit, Unit 731|llengua=ja|consulta=15 October 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100923171112/http://www.cc.matsuyama-u.ac.jp/~tamura/731butai.htm|arxiudata=23 September 2010}}</ref> (tot i que molts més presoners de guerra aliats van ser víctimes de la Unitat 731 a altres llocs). Els presoners van ser sotmesos a [[vivisecció]] sense anestèsia, després d'haver estat infectats amb diverses malalties.<ref name="dissect">{{Ref-notícia|autor=Richard Lloyd Parry|diari=Times Online|data=25 February 2007|url=http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/asia/article1438491.ece|access-date=14 January 2014|archive-url=https://web.archive.org/web/20070228095300/http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/asia/article1438491.ece|arxiuurl=28 February 2007}}</ref> Als presos se'ls va injectar inoculacions de malalties, disfressades de vacunacions, per estudiar-ne els efectes. La [[Unitat 731]] i les seues unitats afiliades (Unitat 1644 i Unitat 100, entre d'altres) van participar en la investigació, el desenvolupament i el desplegament experimental d'armes de guerra biològica creadores d'epidèmies en assalts contra la població xinesa (tant civil com militar) durant la [[Segona Guerra Mundial]]. També es van utilitzar objectius humans per provar [[Granada de mà|granades]] posicionades a diverses distàncies i en diferents posicions, i es van testar [[llançaflames]] amb humans. Hi hagué presoners que van ser lligats a estaques i utilitzats com a objectius per a provar [[Guerra biològica|bombes que alliberaven gèrmens]], [[Arma química|armes químiques]] i [[Bomba (arma)|bombes]] explosives.<ref>Monchinski, Tony (2008). </ref><ref>Neuman, William Lawrence (2008). </ref> Dotze membres de la Unitat 731 van ser declarats culpables en els [[judicis per crims de guerra de Khabarovsk]] però posteriorment van ser repatriats; altres van rebre immunitat secreta pel [[Comandant suprem de les forces aliades|Comandant Suprem de les Potències Aliades]] [[Douglas MacArthur]] davant el [[Tribunal Militar Internacional per a l'Extrem Orient|Tribunal de Crims de Guerra de Tòquio]] a canvi de treballar en la [[guerra biològica]] per a la Força Americana durant la [[Guerra Freda]].<ref name="Gold109">Hal Gold, ''Unit 731 Testimony'', 2003, p. 109.</ref>
+Amb l'establiment de l'[[Govern titella|estat titella]] de [[Manxukuo|Manchukuo]], va començar l'anomenada "[[pacificació de Manchukuo]]", ja que els exèrcits [[Partisà|partisans]] van continuar lluitant contra els japonesos. Harbin es va convertir en una base d'operacions important per als infames experiments mèdics de la [[Unitat 731]], que van matar persones de totes les edats i ètnies. Aquelles unitats eren conegudes col·lectivament com el ''Departament de Prevenció d'Epidèmies i Purificació d'Aigua de l'Exèrcit de Kwantung''.<ref>Yuki Tanaka, ''Hidden Horrors'', 1996, p. 136.</ref> La instal·lació principal de la unitat 731 es va construir el 1935 al [[districte de Pingfang]], a uns {{Convert|24|km|mi|abbr=on}} al sud de l'àrea urbana de Harbin en aquell moment.<ref name="SHK1">{{Ref-llibre|cognom=Harris|nom=Sheldon H.|títol=Factories of Death: Japanese Biological Warfare 1932–45 and the American Cover-Up|any=1994|editorial=Routledge|lloc=California State University, Northridge|isbn=0-415-93214-9|pàgines=26–33}}</ref> Entre 3.000 i 12.000 ciutadans, entre homes, dones i infants,<ref name="dcr">David C. Rapoport. </ref><ref>[[Khabarovsk War Crime Trials]]. </ref> —dels quals uns 600 cada any els proporcionaven els ''[[Kempeitai]]'' <ref>Yuki Tanaka, ''Hidden Horrors'', Westviewpress, 1996, p. 138.</ref> — van morir durant l'experimentació humana realitzada per la Unitat 731 al [[campament de Pingfang]], sense incloure al recompte les víctimes d'altres llocs d'experimentació mèdica.<ref>{{Ref-web|url=http://www.lit.osaka-cu.ac.jp/user/tsuchiya/gyoseki/presentation/IAB8.html|títol=[IAB8] Imperial Japanese Medical Atrocities|consulta=27 August 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160304043000/http://www.lit.osaka-cu.ac.jp/user/tsuchiya/gyoseki/presentation/IAB8.html|arxiudata=4 March 2016}}</ref> Vora el 70 per cent de les víctimes que van morir al [[camp de Pingfang]] eren [[xinesos|xineses]], tant civils com militars.<ref>{{cite web|script-title=ja:旧日本軍の７３１部隊（細菌部隊）人体実験に朝鮮人 日本の公文書で初確認|trans-title=AII The War Crime "Unit 731" and Chinese, Korean Civilian. ci|url=http://www1.korea-np.co.jp/sinboj/sinboj2002/8/0826/81.htm|website=Korea-np.co.jp|publisher=조선신보|language=ja|access-date=15 October 2014|url-status=dead|archive-url=https://web.archive.org/web/20150813034434/http://www1.korea-np.co.jp/sinboj/sinboj2002/8/0826/81.htm|archive-date=13 August 2015}}</ref> Vora el 30% de les víctimes eren russes.<ref>{{cite web|url=http://www.x-libri.ru/elib/morim000/00000036.htm|trans-title=Seiichi Morimura, The Devil's Gluttony|script-title=ru:Моримура Сэйити Кухня Дьявола-доставка В Живом Виде По Первому Требованию|year=1981|language=ru|access-date=15 October 2014|archive-url=https://web.archive.org/web/20140906073729/http://www.x-libri.ru/elib/morim000/00000036.htm|archive-date=6 September 2014|url-status=dead|df=dmy-all}}</ref> El [[Partit Feixista Rus]] tenia l'encàrrec de capturar russos "poc fiables" que vivien a Harbin per tal de lliurar-los a la Unitat 731 perquè serviren, contra la seua voluntat, com a subjectes dels horripilants experiments.<ref>Bisher, Jamie ''White Terror: Cossack Warlords of the Trans-Siberian'', London: Routledge, 2005 p.305.</ref> Alguns altres eren habitants del [[Àsia Sud-oriental|sud-est asiàtic]] i illes del Pacífic de les llavors colònies de l'[[Imperi Japonès|Imperi del Japó]], i un reduït número de [[Presoner de guerra|presoners de guerra]] dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial]],<ref>{{cite web|url=http://www.cc.matsuyama-u.ac.jp/~tamura/731butai.htm|trans-title=The devil unit, Unit 731|script-title=ja:７３１部隊について|language=ja|access-date=15 October 2014|url-status=dead|archive-url=https://web.archive.org/web/20100923171112/http://www.cc.matsuyama-u.ac.jp/~tamura/731butai.htm|archive-date=23 September 2010}}</ref> (tot i que molts més presoners de guerra aliats van ser víctimes de la Unitat 731 a altres llocs). Els presoners van ser sotmesos a [[vivisecció]] sense anestèsia, després d'haver estat infectats amb diverses malalties.<ref name="dissect2">{{cite news|title=Dissect them alive: order not to be disobeyed|author=Richard Lloyd Parry|newspaper=Times Online|date=25 February 2007|url=http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/asia/article1438491.ece|location=London|access-date=14 January 2014|archive-url=https://web.archive.org/web/20070228095300/http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/asia/article1438491.ece|archive-date=28 February 2007|url-status=live|df=dmy-all}}</ref> Als presos se'ls va injectar inoculacions de malalties, disfressades de vacunacions, per estudiar-ne els efectes. La [[Unitat 731]] i les seues unitats afiliades (Unitat 1644 i Unitat 100, entre d'altres) van participar en la investigació, el desenvolupament i el desplegament experimental d'armes de guerra biològica creadores d'epidèmies en assalts contra la població xinesa (tant civil com militar) durant la [[Segona Guerra Mundial]]. També es van utilitzar objectius humans per provar [[Granada de mà|granades]] posicionades a diverses distàncies i en diferents posicions, i es van testar [[llançaflames]] amb humans. Hi hagué presoners que van ser lligats a estaques i utilitzats com a objectius per a provar [[Guerra biològica|bombes que alliberaven gèrmens]], [[Arma química|armes químiques]] i [[Bomba (arma)|bombes]] explosives.<ref>Monchinski, Tony (2008). ''Critical Pedagogy and the Everyday Classroom''. Volumen 3 de Explorations of Educational Purpose. Springer, p. 57. {{ISBN|1402084625}}.</ref><ref>Neuman, William Lawrence (2008). ''Understanding Research''. Pearson/Allyn and Bacon, p. 65. {{ISBN|0205471536}}.</ref> Dotze membres de la Unitat 731 van ser declarats culpables en els [[judicis per crims de guerra de Khabarovsk]] però posteriorment van ser repatriats; altres van rebre immunitat secreta pel [[Comandant suprem de les forces aliades|Comandant Suprem de les Potències Aliades]] [[Douglas MacArthur]] davant el [[Tribunal Militar Internacional per a l'Extrem Orient|Tribunal de Crims de Guerra de Tòquio]] a canvi de treballar en la [[guerra biològica]] per a la Força Americana durant la [[Guerra Freda]].<ref name="Gold109">Hal Gold, ''Unit 731 Testimony'', 2003, p. 109.</ref>
 Revolucionaris xinesos com [[Zhao Shangzhi]], [[Yang Jingyu]], [[Li Zhaolin]] o [[Zhao Yiman]], van continuar lluitant contra els japonesos a Harbin i la seua àrea administrativa, comandant el principal exèrcit [[Guerrilla|guerriller]], l'[[Exèrcit Unit Antijaponès del Nord-est|Exèrcit Unit Antijaponés del Nord-est]], que va ser organitzat originalment per la branca maxuriana del [[Partit Comunista Xinès|Partit Comunista Xinés]] (PCC). L'exèrcit va rebre el suport de la [[III Internacional|Komintern]] després que el Comité Provincial de Manxúria del PCC es dissolguera el 1936.
 [[Fitxer:Russian_fascists_at_Harbin_1934.jpg|enllaç=//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Russian_fascists_at_Harbin_1934.jpg/220px-Russian_fascists_at_Harbin_1934.jpg|esquerra|miniatura| [[Camises negres]] [[Partit Feixista Rus|del Partit Feixista Rus]] anticomunista, inspirades en el [[feixisme italià]], a l'[[estació de tren de Harbin]], 1934, esperant l'arribada del seu líder [[Konstantín Rodzaievski|Konstantin Rodzaevsky]]]]
-Amb el règim de [[Manxukuo]] i l'[[Ocupació japonesa de Manxúria|ocupació japonesa]], els [[russos de Harbin]] van passar un moment difícil. El 1935, la Unió Soviètica va vendre el ferrocarril oriental xinés (KVZhD) als japonesos, i molts emigrants russos van marxar de Harbin (48.133 d'ells serien arrestats durant la [[Gran Purga]] soviètica entre 1936 i 1938 com a "espies japonesos").<ref>These statistics, based on research work by A. B. Roginsky and O. A. Gorlanov of Memorial’s Research and Information Centre, were provided to the author in May 2002.</ref> <ref name="эхо">{{Ref-llibre|editorial=ИТАР-ТАСС (Russian News Agency "TASS")|pàgines=30|llengua=ru}}</ref> La majoria de russos que marxaven van tornar a la Unió Soviètica, però un nombre substancial es va traslladar cap al sud a Xangai o va emigrar als Estats Units i Austràlia. A finals de la [[Dècada del 1930|dècada de 1930]], la població russa d'Harbin havia caigut a uns 30.000 habitants.<ref name="Clausen">Hal Gold, Clausen, Søren and Stig Thøgersen (eds). 1995. </ref>
+Amb el règim de [[Manxukuo]] i l'[[Ocupació japonesa de Manxúria|ocupació japonesa]], els [[russos de Harbin]] van passar un moment difícil. El 1935, la Unió Soviètica va vendre el ferrocarril oriental xinés (KVZhD) als japonesos, i molts emigrants russos van marxar de Harbin (48.133 d'ells serien arrestats durant la [[Gran Purga]] soviètica entre 1936 i 1938 com a "espies japonesos").<ref>These statistics, based on research work by A. B. Roginsky and O. A. Gorlanov of Memorial’s Research and Information Centre, were provided to the author in May 2002.</ref><ref name="эхо">{{Ref-llibre|editorial=ИТАР-ТАСС (Russian News Agency "TASS")|pàgines=30|llengua=ru}}</ref> La majoria de russos que marxaven van tornar a la Unió Soviètica, però un nombre substancial es va traslladar cap al sud a Xangai o va emigrar als Estats Units i Austràlia. A finals de la [[Dècada del 1930|dècada de 1930]], la població russa d'Harbin havia caigut a uns 30.000 habitants.<ref name="Clausen2">Hal Gold, Clausen, Søren and Stig Thøgersen (eds). 1995. The Making of a Chinese City:History and Historiography in Harbin. New York: M. E. Sharpe.</ref>
-Molts dels [[jueus de Harbin]] (13.000 el 1929) van fugir després de l'[[Ocupació japonesa de la Xina|ocupació japonesa]], ja que els invasors van relacionar-se estretament amb els militants [[Partit Feixista Rus|feixistes russos]] antisoviètics, la ideologia dels quals, a banda de l'[[Anticomunisme|antibolxevisme]] i el [[Nacionalisme rus|nacionalisme]], estava lligada a un [[antisemitisme]] virulent.<ref name="RFP">Stephan, John J. 1978. </ref> L'[[exèrcit de Kwantung]] va patrocinar i finançar el [[Partit Feixista Rus]], que a partir de 1932 va començar a tindre un paper molt important a la comunitat russa de Harbin, ja que els seus matons van començar a assetjar i, de vegades, matar els que s'hi oposaven. La majoria dels jueus van marxar cap a [[Xangai]], [[Tianjin]] i el [[mandat britànic de Palestina]].<ref>{{Ref-web|cognom=Huang|títol=Shanghai Jews as seen by Chinese Jewish People in Shanghai for 138 years|url=http://www.dangoor.com/71page18.html|obra=The Scribe|consulta=15 October 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140823074407/http://www.dangoor.com/71page18.html|arxiudata=23 August 2014}}</ref> A finals de la [[dècada del 1930]], alguns [[Asquenazites|jueus alemanys]] que fugien dels [[Nazisme|nazis]] es van traslladar a Harbin. Els funcionaris japonesos van facilitar més tard l'emigració jueva a diverses ciutats de l'oest del Japó, sobretot [[Kobe]], que va arribar a tindre la sinagoga més gran del Japó.
+Molts dels [[jueus de Harbin]] (13.000 el 1929) van fugir després de l'[[Ocupació japonesa de la Xina|ocupació japonesa]], ja que els invasors van relacionar-se estretament amb els militants [[Partit Feixista Rus|feixistes russos]] antisoviètics, la ideologia dels quals, a banda de l'[[Anticomunisme|antibolxevisme]] i el [[Nacionalisme rus|nacionalisme]], estava lligada a un [[antisemitisme]] virulent.<ref name="RFP2">Stephan, John J. 1978. The Russian Fascists: Tragedy and Farce in Exile 192545. London: Hamish Hamilton.</ref> L'[[exèrcit de Kwantung]] va patrocinar i finançar el [[Partit Feixista Rus]], que a partir de 1932 va començar a tindre un paper molt important a la comunitat russa de Harbin, ja que els seus matons van començar a assetjar i, de vegades, matar els que s'hi oposaven. La majoria dels jueus van marxar cap a [[Xangai]], [[Tianjin]] i el [[mandat britànic de Palestina]].<ref>{{Ref-web|cognom=Huang|títol=Shanghai Jews as seen by Chinese Jewish People in Shanghai for 138 years|url=http://www.dangoor.com/71page18.html|obra=The Scribe|consulta=15 October 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140823074407/http://www.dangoor.com/71page18.html|arxiudata=23 August 2014}}</ref> A finals de la [[dècada del 1930]], alguns [[Asquenazites|jueus alemanys]] que fugien dels [[Nazisme|nazis]] es van traslladar a Harbin. Els funcionaris japonesos van facilitar més tard l'emigració jueva a diverses ciutats de l'oest del Japó, sobretot [[Kobe]], que va arribar a tindre la sinagoga més gran del Japó.
 === Després de la Segona Guerra Mundial ===
@@ Línia 50: / Línia 50: @@
 L'[[Exèrcit Roig|exèrcit soviètic]] va [[Invasió soviètica de Manxúria|prendre la ciutat]] el 20 d'agost de 1945,<ref name="Glantz" /> i Harbin mai va arribar a tindre control efectiu del [[República de la Xina (1912–1949)|govern nacionalista]], les tropes del qual van aturar a {{Convert|60|km|abbr=on}} de la ciutat.<ref name="USSR1991" /> L'administració de la ciutat va ser transferida per l'[[Exèrcit Roig|exèrcit soviètic]], que deixava la ciutat a l'[[Exèrcit Popular d'Alliberament]] xinés l'abril de 1946. El 28 d'abril de 1946 es va establir el [[Ocupació soviètica de Harbin|govern comunista d'Harbin]], convertint la ciutat de 700.000 ciutadans en la primera gran ciutat governada pels [[Comunisme|comunistes]].<ref name="Historical Evolution" /> Durant la breu ocupació de Harbin per l'exèrcit soviètic (agost de 1945 a abril de 1946), milers d'emigrants russos que havien estat identificats com a membres del [[Partit Feixista Rus]] i que van fugir del comunisme després de la [[Revolució d'Octubre de 1917|Revolució d'Octubre]],<ref name="maramoustafine" /> van ser deportats a la força a la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]]. Després de 1952, la Unió Soviètica va llançar una segona onada d'immigració de tornada a Rússia.<ref name="maramoustafine" /> El 1964, la població russa a Harbin s'havia reduït a 450.<ref name="Clausen">Hal Gold, Clausen, Søren and Stig Thøgersen (eds). 1995. </ref> La resta de la comunitat europea (russos, alemanys, polonesos, grecs, etc.) va emigrar entre els anys 1950 a 1954 a Austràlia, Brasil, Canadà, Israel i els EUA, o van ser repatriats als seus països d'origen.<ref name="maramoustafine" /> L'any 1988, la comunitat original russa només tenia trenta membres, tots ells d'edat avançada. Els russos moderns que viuen a Harbin s'hi van traslladar majoritàriament a les dècades de 1990 i 2000, i no tenen cap relació amb la primera onada d'emigració.{{Citació necessària|data=March 2021}}
-Harbin va ser una de les ciutats clau de la construcció de la Xina durant el període del primer [[Pla Quinquennal|pla quinquennal]] de 1951 a 1956. 13 dels 156 projectes de construcció clau van ser construïts a Harbin amb ajuda de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]]. Arran del pla quinquennal, Harbin va esdevenir en una important base industrial de la Xina. Durant el [[Gran Salt Endavant]] de 1958 a 1961, Harbin va experimentar un desenvolupament molt tortuós, ja que diversos contractes sino-soviètics van ser cancel·lats per la Unió Soviètica.<ref>Chinese Government’s Official Web Portal (English). </ref> Durant la [[Revolució Cultural]] es van atacar moltes coses estrangeres i cristianes. El 23 d'agost de 1966, la [[Guàrdia Roja (Xina)|Guàrdia Roja]] va irrompre a la [[Catedral de Sant Nicolau (Harbin)|catedral de Sant Nicolau]], van cremar les icones als carrers mentre corejaven consignes xenòfobes, i van destruir l'església.{{Sfn|Karlinsky|2013|p=314}} Com que l'ordre econòmic i social normal es va vore seriosament alterat, l'economia d'Harbin també va patir greus contratemps. Una de les principals raons del revés és que els llaços amb l'URSS es deterioraven i amb l'escalada de la guerra del [[Guerra del Vietnam|Vietnam]], la Xina es va preocupar d'un possible atac nuclear. [[Mao Zedong]] va ordenar l'evacuació de l'exèrcit i altres empreses clau lluny de la frontera nord-est, sent Harbin la zona central de la regió, fronterera amb la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]]. Durant l'etapa de [[Tercer front (Xina)|Desenvolupament del Tercer Front]] de la Xina, diverses fàbriques importants de Harbin van ser traslladades a les províncies del sud-oest com [[Gansu]], [[Sichuan]], [[Hunan]] i [[Guizhou]], on estarien estratègicament segures en cas d'una possible guerra. Algunes universitats importants de la Xina també es van traslladar fora de Harbin, com ara l'[[Acadèmia Militar d'Enginyeria de Harbin]] (predecessora de la [[Universitat Nacional de Tecnologia de Defensa de Changsha]]) i l'[[Institut de Tecnologia de Harbin]] (es va traslladar a [[Chongqing]] el 1969 i torna a Harbin el 1973).<ref>{{Ref-web|títol=Japan-China Relations in the 21st Century|url=http://www.keidanren.or.jp/english/policy/2001/006.html|obra=Kendairen.or.jp|editor=Japan Federation of Economic Organizations|consulta=15 October 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150323225647/http://www.keidanren.or.jp/english/policy/2001/006.html|arxiudata=23 March 2015}}</ref>
+Harbin va ser una de les ciutats clau de la construcció de la Xina durant el període del primer [[Pla Quinquennal|pla quinquennal]] de 1951 a 1956. 13 dels 156 projectes de construcció clau van ser construïts a Harbin amb ajuda de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]]. Arran del pla quinquennal, Harbin va esdevenir en una important base industrial de la Xina. Durant el [[Gran Salt Endavant]] de 1958 a 1961, Harbin va experimentar un desenvolupament molt tortuós, ja que diversos contractes sino-soviètics van ser cancel·lats per la Unió Soviètica.<ref>Chinese Government’s Official Web Portal (English). [http://english.gov.cn/2005-08/06/content_20912.htm China: a country with 5,000-year-long civilization] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120601053642/http://english.gov.cn/2005-08/06/content_20912.htm|date=2012-06-01}}. retrieved 2011-09-03.</ref> Durant la [[Revolució Cultural]] es van atacar moltes coses estrangeres i cristianes. El 23 d'agost de 1966, la [[Guàrdia Roja (Xina)|Guàrdia Roja]] va irrompre a la [[Catedral de Sant Nicolau (Harbin)|catedral de Sant Nicolau]], van cremar les icones als carrers mentre corejaven consignes xenòfobes, i van destruir l'església.{{Sfn|Karlinsky|2013|p=314}} Com que l'ordre econòmic i social normal es va vore seriosament alterat, l'economia d'Harbin també va patir greus contratemps. Una de les principals raons del revés és que els llaços amb l'URSS es deterioraven i amb l'escalada de la guerra del [[Guerra del Vietnam|Vietnam]], la Xina es va preocupar d'un possible atac nuclear. [[Mao Zedong]] va ordenar l'evacuació de l'exèrcit i altres empreses clau lluny de la frontera nord-est, sent Harbin la zona central de la regió, fronterera amb la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]]. Durant l'etapa de [[Tercer front (Xina)|Desenvolupament del Tercer Front]] de la Xina, diverses fàbriques importants de Harbin van ser traslladades a les províncies del sud-oest com [[Gansu]], [[Sichuan]], [[Hunan]] i [[Guizhou]], on estarien estratègicament segures en cas d'una possible guerra. Algunes universitats importants de la Xina també es van traslladar fora de Harbin, com ara l'[[Acadèmia Militar d'Enginyeria de Harbin]] (predecessora de la [[Universitat Nacional de Tecnologia de Defensa de Changsha]]) i l'[[Institut de Tecnologia de Harbin]] (es va traslladar a [[Chongqing]] el 1969 i torna a Harbin el 1973).<ref>{{Ref-web|títol=Japan-China Relations in the 21st Century|url=http://www.keidanren.or.jp/english/policy/2001/006.html|obra=Kendairen.or.jp|editor=Japan Federation of Economic Organizations|consulta=15 October 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150323225647/http://www.keidanren.or.jp/english/policy/2001/006.html|arxiudata=23 March 2015}}</ref>
 [[Fitxer:Harbin_Jewish_Cemetery1.jpg|enllaç=//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Harbin_Jewish_Cemetery1.jpg/220px-Harbin_Jewish_Cemetery1.jpg|esquerra|miniatura| Cementiri jueu ''Huang Shan'' de Harbin]]
 L'economia nacional i els serveis socials van experimentar augments significatius des de la [[reforma econòmica xinesa]] introduïda per primera vegada el 1979. Harbin celebra la [[Fira Econòmica i Comercial Internacional de Harbin]] cada any des de 1990.<ref name="Historical Evolution" /> Harbin va acollir una de les comunitats jueves més grans de l'[[Extrem Orient]] abans de la [[Segona Guerra Mundial]]. Va arribar al seu punt àlgid a mitjans dels anys vint quan 25.000 [[jueus europeus]] vivien a la ciutat. Entre ells hi havia els pares d' [[Ehud Olmert]], l'antic [[primer ministre d'Israel]]. El 2004, Olmert va visitar Harbin amb una delegació comercial israeliana per visitar la tomba del seu iaio al cementiri jueu de Huang Shan,<ref name="Olmert">
 {{Ref-notícia|url=http://english.peopledaily.com.cn/200603/30/eng20060330_254474.html|title=Harbin people congratulate Olmert on Israeli election success|diari=People's Daily|date=30 March 2006|accessdate=15 October 2014}}</ref> on hi havia més de 500 tombes jueves identificades.<ref name="maramoustafine" />
-El 5 d'octubre de 1984, Harbin va ser designada [[ciutat-província|ciutat subprovincial]] pel Departament d'Organització del Comité Central del PCX. Els huit comtats de Harbin formaven part originalment de la [[prefectura de Songhuajiang]], la seu de la qual es trobava pràcticament a l'àrea urbana de Harbin des de 1972. La prefectura es va fusionar oficialment a la ciutat de Harbin l'11 d'agost de 1996, augmentant la població total de Harbin a 9,47.&nbsp;milions.<ref>{{Ref-web|url=http://www.xzqh.org/html/show/hl/32696.html|obra=Xzqh.org|consulta=15 October 2014|llengua=zh-hans|data=2014-05-16|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20141107051755/http://www.xzqh.org/html/show/hl/32696.html|arxiudata=7 November 2014}}</ref>
+El 5 d'octubre de 1984, Harbin va ser designada [[ciutat-província|ciutat subprovincial]] pel Departament d'Organització del Comité Central del PCX. Els huit comtats de Harbin formaven part originalment de la [[prefectura de Songhuajiang]], la seu de la qual es trobava pràcticament a l'àrea urbana de Harbin des de 1972. La prefectura es va fusionar oficialment a la ciutat de Harbin l'11 d'agost de 1996, augmentant la població total de Harbin a 9,47.&nbsp;milions.<ref>{{cite web|script-title=zh:哈尔滨市历史沿革|url=http://www.xzqh.org/html/show/hl/32696.html|website=Xzqh.org|access-date=15 October 2014|language=zh-hans|date=2014-05-16|archive-url=https://web.archive.org/web/20141107051755/http://www.xzqh.org/html/show/hl/32696.html|archive-date=7 November 2014|url-status=live|df=dmy-all}}</ref>
-Harbin va acollir els tercers [[Jocs Asiàtics d'Hivern]] el [[Jocs Asiàtics d'Hivern del 1996|1996]], <ref>[http://www.cpi.com.cn/cpi-e/stamp/1996/1996-2.asp World of Chinese Stamps and Philatelic Items] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20061213112051/http://www.cpi.com.cn/cpi-e/stamp/1996/1996-2.asp|date=2006-12-13}}</ref> i el 2009, va celebrar la [[Universiada d'hivern 2009|XXIV Universiada d'hivern]].
+Harbin va acollir els tercers [[Jocs Asiàtics d'Hivern]] el [[Jocs Asiàtics d'Hivern del 1996|1996]],<ref>[http://www.cpi.com.cn/cpi-e/stamp/1996/1996-2.asp World of Chinese Stamps and Philatelic Items] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20061213112051/http://www.cpi.com.cn/cpi-e/stamp/1996/1996-2.asp|date=2006-12-13}}</ref> i el 2009, va celebrar la [[Universiada d'hivern 2009|XXIV Universiada d'hivern]].
-El 19 de gener de 2014 es va inaugurar una sala commemorativa en honor al [[nacionalisme coreà|nacionalista]] i [[Moviment independentista coreà|activista independentista]] [[Coreans|coreà]] <ref>{{Ref-web|url=http://aboutjapan.japansociety.org/content.cfm/hero|títol=What Defines a Hero?|editor=Japan Society|consulta=2008-01-29|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071004183049/http://aboutjapan.japansociety.org/content.cfm/hero|arxiudata=2007-10-04}}</ref> [[Ahn Jung-geun]] a l'estació de tren de Harbin.<ref>{{Ref-notícia|url=http://news.xinhuanet.com/english/photo/2014-01/20/c_133057726.htm|access-date=15 October 2014|agència=Xinhuanet English|date=20 January 2014|archive-url=https://web.archive.org/web/20141020171356/http://news.xinhuanet.com/english/photo/2014-01/20/c_133057726.htm|arxiuurl=20 October 2014}}</ref> Ahn va assassinar al quatre vegades [[Primer Ministre del Japó|primer ministre del Japó]] i antic [[Resident-General de Corea|resident general de Corea]] [[Ito Hirobumi|Itō Hirobumi]] a la plataforma número 1 de l'estació de ferrocarril de Harbin el 26 d'octubre de 1909, quan Corea estava a punt de ser annexada pel Japó després de la signatura del [[Tractat d'Eulsa]].<ref>{{Ref-web|títol=Description of Ito, Hirobumi (1841 - 1909), Portraits of Modern Japanese Historical Figures|url=http://www.ndl.go.jp/portrait/e/datas/12.html|editor=National Diet Library of Japan|consulta=15 October 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080129085624/http://www.ndl.go.jp/portrait/e/datas/12.html|arxiudata=29 January 2008}}</ref> El president de Corea del Sud, [[Park Geun-hye|Park Geun-Hye,]] va plantejar la idea d'erigir un monument per a Ahn mentre es trobava amb el president xinés [[Xi Jinping]] durant una visita a la Xina el juny de 2013. <ref>{{Ref-notícia|url=http://www.globalpost.com/dispatch/news/kyodo-news-international/140119/memorial-hall-korean-nationalist-ahn-jung-geun-opens-c|access-date=15 October 2014|agència=Kyodo News International|date=1 January 2014|archive-url=https://web.archive.org/web/20141020225125/http://www.globalpost.com/dispatch/news/kyodo-news-international/140119/memorial-hall-korean-nationalist-ahn-jung-geun-opens-c|arxiuurl=20 October 2014}}</ref> Després d'això, la Xina va començar a construir una sala commemorativa en honor a Ahn a l'estació de tren de Harbin. Quan la sala es va inaugurar el 19 de gener de 2014, el govern japonés va presentar una protesta davant la Xina per la construcció de la sala commemorativa d'Ahn.<ref>{{Ref-notícia|url=https://www.bbc.co.uk/news/world-asia-25808437|access-date=15 October 2014|agència=BBC News|date=20 January 2014|archive-url=https://web.archive.org/web/20140922185328/http://www.bbc.co.uk/news/world-asia-25808437|arxiuurl=22 September 2014}}</ref>
+El 19 de gener de 2014 es va inaugurar una sala commemorativa en honor al [[nacionalisme coreà|nacionalista]] i [[Moviment independentista coreà|activista independentista]] [[Coreans|coreà]]<ref>{{cite web|url=http://aboutjapan.japansociety.org/content.cfm/hero|title=What Defines a Hero?|publisher=Japan Society|access-date=2008-01-29|archive-url=https://web.archive.org/web/20071004183049/http://aboutjapan.japansociety.org/content.cfm/hero|archive-date=2007-10-04|url-status=live}}</ref> [[Ahn Jung-geun]] a l'estació de tren de Harbin.<ref>{{cite news|last1=Peng|first1=Fu|title=Korean patriot Ahn Jung Geun's memorial held in Harbin|url=http://news.xinhuanet.com/english/photo/2014-01/20/c_133057726.htm|access-date=15 October 2014|agency=Xinhuanet English|date=20 January 2014|archive-url=https://web.archive.org/web/20141020171356/http://news.xinhuanet.com/english/photo/2014-01/20/c_133057726.htm|archive-date=20 October 2014|url-status=dead|df=dmy-all}}</ref> Ahn va assassinar al quatre vegades [[Primer Ministre del Japó|primer ministre del Japó]] i antic [[Resident-General de Corea|resident general de Corea]] [[Ito Hirobumi|Itō Hirobumi]] a la plataforma número 1 de l'estació de ferrocarril de Harbin el 26 d'octubre de 1909, quan Corea estava a punt de ser annexada pel Japó després de la signatura del [[Tractat d'Eulsa]].<ref>{{Ref-web|títol=Description of Ito, Hirobumi (1841 - 1909), Portraits of Modern Japanese Historical Figures|url=http://www.ndl.go.jp/portrait/e/datas/12.html|editor=National Diet Library of Japan|consulta=15 October 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080129085624/http://www.ndl.go.jp/portrait/e/datas/12.html|arxiudata=29 January 2008}}</ref> El president de Corea del Sud, [[Park Geun-hye|Park Geun-Hye,]] va plantejar la idea d'erigir un monument per a Ahn mentre es trobava amb el president xinés [[Xi Jinping]] durant una visita a la Xina el juny de 2013.<ref>{{cite news|title=Memorial hall for Korean nationalist Ahn Jung Geun opens in China|url=http://www.globalpost.com/dispatch/news/kyodo-news-international/140119/memorial-hall-korean-nationalist-ahn-jung-geun-opens-c|access-date=15 October 2014|agency=Kyodo News International|date=1 January 2014|archive-url=https://web.archive.org/web/20141020225125/http://www.globalpost.com/dispatch/news/kyodo-news-international/140119/memorial-hall-korean-nationalist-ahn-jung-geun-opens-c|archive-date=20 October 2014|url-status=live|df=dmy-all}}</ref> Després d'això, la Xina va començar a construir una sala commemorativa en honor a Ahn a l'estació de tren de Harbin. Quan la sala es va inaugurar el 19 de gener de 2014, el govern japonés va presentar una protesta davant la Xina per la construcció de la sala commemorativa d'Ahn.<ref>{{cite news|title=Japan protest over Korean assassin Ahn Jung-geun memorial in China|url=https://www.bbc.co.uk/news/world-asia-25808437|access-date=15 October 2014|agency=BBC News|date=20 January 2014|archive-url=https://web.archive.org/web/20140922185328/http://www.bbc.co.uk/news/world-asia-25808437|archive-date=22 September 2014|url-status=live|df=dmy-all}}</ref>
 == Geografia ==
 [[Fitxer:Txu-oclc-6614368-nl52-7.jpg|enllaç=//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Txu-oclc-6614368-nl52-7.jpg/220px-Txu-oclc-6614368-nl52-7.jpg|miniatura| Mapa on es veu Harbin (HA-ERH-PIN; {{Lang|zh-hant|哈爾濱}}) ([[Army Map Service|AMS]], 1955)]]
 Harbin, amb una superfície total de {{Convert|53,068|km2|abbr=on}}, es troba al sud de la [[província de Heilongjiang]] i és la capital provincial. La prefectura també es troba a l'extrem sud-est de la plana de [[Songnen]], una part important de la [[Plana del nord-est de la Xina|plana del nord-est]] de la Xina.<ref name="Li">{{Ref-web|cognom=Xiu Jun|nom=Li|títol=The Alkili-saline Land and Agricultural Sustainable Development of the Western Songnen Plain in China (Alkali is misspelled in the original title)|url=http://en.cnki.com.cn/Article_en/CJFDTOTAL-DLKX200001008.htm|obra=En.cnki.com|editor=Scientia Geographica Sinica|consulta=28 September 2013|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20131128234527/http://en.cnki.com.cn/Article_en/CJFDTOTAL-DLKX200001008.htm|arxiudata=28 November 2013}}</ref> El centre de la ciutat també es troba a la riba sud del [[Sungari|riu Songhua]]. Harbin va rebre el sobrenom ''La perla del coll del cigne'', ja que la forma de Heilongjiang s'assembla a un cigne.<ref name="Profiles of China Provinces, Cities and Industrial Parks" /> La seua àrea administrativa és prou gran amb una latitud que abasta 44° 04′−46° 40′ N i una longitud 125° 42′−130° 10' E.<ref name="location">
-{{Ref-web|url=http://www.harbin.gov.cn/english/Harbin_Overview/Natural_Resources.htm|títol=Geographic Location|obra=Basic Facts|editor=Harbin Municipal Government|consulta=14 September 2011|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130130223214/http://www.harbin.gov.cn/english/Harbin_Overview/Natural_Resources.htm|arxiudata=30 January 2013}}</ref> Les ciutats veïnes a nivell de prefectura són [[Yichun]] al nord, [[Jiamusi]] i [[Qitaihe]] al nord-est, [[Mudanjiang]] al sud-est, [[Daqing]] a l'oest i [[Suihua]] al nord-oest. Al seu límit sud-oest hi ha la província de [[Jilin]]. El terreny principal de la ciutat és generalment pla i baix, amb una altitud mitjana d'uns {{Convert|150|m|sigfig=2}}. El territori que comprèn les 10 divisions a nivell comarcal de la part oriental del municipi està format per muntanyes i terres altes. La part més oriental de la prefectura de Harbin també té extenses [[Zona humida|zones humides]], principalment al [[Comtat de Yilan, Heilongjiang|comtat de Yilan]], que es troba a l'extrem sud-oest de la [[plana de Sanjiang]].<ref>2003. </ref>
+{{Ref-web|url=http://www.harbin.gov.cn/english/Harbin_Overview/Natural_Resources.htm|títol=Geographic Location|obra=Basic Facts|editor=Harbin Municipal Government|consulta=14 September 2011|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130130223214/http://www.harbin.gov.cn/english/Harbin_Overview/Natural_Resources.htm|arxiudata=30 January 2013}}</ref> Les ciutats veïnes a nivell de prefectura són [[Yichun]] al nord, [[Jiamusi]] i [[Qitaihe]] al nord-est, [[Mudanjiang]] al sud-est, [[Daqing]] a l'oest i [[Suihua]] al nord-oest. Al seu límit sud-oest hi ha la província de [[Jilin]]. El terreny principal de la ciutat és generalment pla i baix, amb una altitud mitjana d'uns {{Convert|150|m|sigfig=2}}. El territori que comprèn les 10 divisions a nivell comarcal de la part oriental del municipi està format per muntanyes i terres altes. La part més oriental de la prefectura de Harbin també té extenses [[Zona humida|zones humides]], principalment al [[Comtat de Yilan, Heilongjiang|comtat de Yilan]], que es troba a l'extrem sud-oest de la [[plana de Sanjiang]].<ref>2003. Wang A., Zhang S., and Zhang B. A study on the change of spatial pattern of wetland in the Sanjiang Plain. Acta Ecologica Sinica 23(2):237–243.</ref>
 === Clima ===
@@ Línia 73: / Línia 73: @@
 == Economia ==
-Harbin té l'economia més gran de la [[província de Heilongjiang]].<ref name="hktdc.com HarbinInfo" /> El 2013, el PIB d'Harbin va ascendir a 501,08 mil milions de RMB, un 8,9% més que l'any anterior. <ref name="2013stat">{{Ref-web|url=http://hb.my399.com/page/1/2014-03-19/09/89161395151557020.pdf|editor=Harbin Municipal Statistics Bureau|data=2014-03-18|consulta=2013-04-16|llengua=zh-cn|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140416180056/http://hb.my399.com/page/1/2014-03-19/09/89161395151557020.pdf|arxiudata=2014-04-16}}</ref> La proporció de les tres indústries respecte a l'agregat del PIB va ser d'11,1:36,1:52,8 el 2012. El valor total de les importacions i exportacions a finals de 2012 era de 5.330 dòlars EUA&nbsp;milions.<ref name="hktdc.com HarbinInfo" /> L'any 2012, la població activa va arribar als 3.147&nbsp;milions. El 2015, Harbin tenia un PIB de 575,12 &nbsp;mil milions de [[Renminbi|RMB]].<ref name="2015年黑龙江各市GDP和人均GDP排名">{{Ref-web|url=http://www.phbang.cn/finance/data/152416.html|consulta=2016-11-08|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20161109085627/http://www.phbang.cn/finance/data/152416.html|arxiudata=2016-11-09}}</ref>
+Harbin té l'economia més gran de la [[província de Heilongjiang]].<ref name="hktdc.com HarbinInfo" /> El 2013, el PIB d'Harbin va ascendir a 501,08 mil milions de RMB, un 8,9% més que l'any anterior. <ref name="2013stat">{{Ref-web|url=http://hb.my399.com/page/1/2014-03-19/09/89161395151557020.pdf|editor=Harbin Municipal Statistics Bureau|data=2014-03-18|consulta=2013-04-16|llengua=zh-cn|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140416180056/http://hb.my399.com/page/1/2014-03-19/09/89161395151557020.pdf|arxiudata=2014-04-16}}</ref> La proporció de les tres indústries respecte a l'agregat del PIB va ser d'11,1:36,1:52,8 el 2012. El valor total de les importacions i exportacions a finals de 2012 era de 5.330 dòlars EUA&nbsp;milions.<ref name="hktdc.com HarbinInfo" /> L'any 2012, la població activa va arribar als 3.147&nbsp;milions. El 2015, Harbin tenia un PIB de 575,12 &nbsp;mil milions de [[Renminbi|RMB]].<ref name="2015年黑龙江各市GDP和人均GDP排名2">{{cite web|url=http://www.phbang.cn/finance/data/152416.html|script-title=zh:2015年黑龙江各市GDP和人均GDP排名|access-date=2016-11-08|archive-url=https://web.archive.org/web/20161109085627/http://www.phbang.cn/finance/data/152416.html|archive-date=2016-11-09|url-status=live}}</ref>
 El sòl de [[txernozem]] a Harbin, anomenat "[[Txernozem|terra negra]]" és un dels més rics en nutrients de tota la Xina, el que el fa valuós per al cultiu d'aliments i cultius relacionats amb el tèxtil. Com a resultat, Harbin és la base de la Xina per a la producció de cereals bàsics i un lloc ideal per establir negocis agrícoles.
-Harbin també té indústries com la indústria lleugera, tèxtil, medicina, alimentació, aeronaus, automòbil, metal·lúrgia, electrònica, materials de construcció i productes químics que ajuden a formar un sistema industrial prou complet. Diverses grans corporacions tenen seu a la ciutat. [[Harbin elèctrica|Harbin Electric Company Limited]], [[Grup de la indústria aeronàutica de Harbin|Harbin Aircraft Industry Group]] i [[Northeast Light Alloy Processing Factory]] són algunes de les empreses clau de la ciutat. La fabricació d'energia és una indústria principal a Harbin, ja que els equips d'energia hidràulica i tèrmica que es fabriquen ací representen un terç de la capacitat total instal·lada a la Xina.<ref name="China-briefing.com">{{Ref-web|url=http://www.china-briefing.com/regional-intelligence/harbin.html|títol=China Briefing Business Guide: Harbin|editor=China-briefing.com|consulta=2011-03-16|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20141023061641/http://www.china-briefing.com/regional-intelligence/harbin.html|arxiudata=2014-10-23}}</ref> Segons [[Platts]], el 2009-10 Harbin Electric va ser el segon fabricant de [[Turbina de vapor|turbines de vapor]] per quota de mercat mundial, empatant amb [[Dongfang Electric]] i lleugerament per darrere de [[Shanghai Electric]].<ref name="socgen">{{Ref-web|url=http://documents.mx/documents/socgen-china-losing-it-shine.html|títol=Capital Goods: China Losing Its Shine|editor=Societe General|consulta=2015-11-03|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20151223055243/http://documents.mx/documents/socgen-china-losing-it-shine.html|arxiudata=2015-12-23}}</ref> [[Harbin Pharmaceutical Group]], que se centra principalment en la investigació, desenvolupament, fabricació i venda de productes mèdics, és la segona [[Indústria farmacèutica|empresa farmacèutica]] més gran de la Xina per [[valor de mercat]].<ref>{{Ref-web|url=http://news.alibaba.com/article/detail/business-in-china/100021342-1-harbin-pharmaceutical-issue-rmb-800.html|títol=Trade Intelligence, Gain valuable business insights from our searchable database of thousands of articles and reports.|consulta=27 August 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160310133712/http://news.alibaba.com/article/detail/business-in-china/100021342-1-harbin-pharmaceutical-issue-rmb-800.html|arxiudata=10 March 2016}}</ref>[[Fitxer:Harbin_Bank_01.jpg|enllaç=//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/Harbin_Bank_01.jpg/220px-Harbin_Bank_01.jpg|miniatura| Seu central del Banc de Harbin.]]La [[Fira Internacional del Comerç i l'Economia de Harbin]] se celebra anualment des de 1990.<ref>{{Ref-notícia|url=http://news.sina.com.cn/c/2004-06-14/09082801850s.shtml|data=2004-06-14|access-date=22 April 2014|llengua=zh|archive-url=https://web.archive.org/web/20140517161258/http://news.sina.com.cn/c/2004-06-14/09082801850s.shtml|arxiuurl=17 May 2014}}</ref> La fira acumula acumuladament més d'1,9&nbsp;milions d'expositors i visitants de més de 80 països i regions, amb un resultat de més de 100 mil milions de dòlars en volum de contractes celebrats segons les estadístiques de 2013.<ref>{{Ref-web|url=http://pt2.mofcom.gov.cn/article/bilateralvisits/201305/20130500124598.shtml|títol=The 24th China Harbin International Economic and Trade Fair will be held from June 15th to 19th in Harbin|editor=Departamento Econômico e Comercial em Portugal|data=2013-05-13|consulta=22 April 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20161029183238/http://pt2.mofcom.gov.cn/article/bilateralvisits/201305/20130500124598.shtml|arxiudata=29 October 2016}}</ref> Harbin es troba entre les principals destinacions de la IED al [[nord-est de la Xina]],<ref name="hktdc.com HarbinInfo" /> amb una IED utilitzada per un total de 980 milions de dòlars el 2013.<ref name="2013stat">{{Ref-web|url=http://hb.my399.com/page/1/2014-03-19/09/89161395151557020.pdf|editor=Harbin Municipal Statistics Bureau|data=2014-03-18|consulta=2013-04-16|llengua=zh-cn|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140416180056/http://hb.my399.com/page/1/2014-03-19/09/89161395151557020.pdf|arxiudata=2014-04-16}}</ref> Després de la XVIII reunió ordinària dels primers ministres sino-russos, entre [[Li Keqiang]] i [[Dmitri Medvédev|Dmitri Anatolievitx Medvédev]] l'octubre de 2013,<ref>{{Ref-web|url=http://heilongjiang.dbw.cn/system/2014/03/21/055591091.shtml|editor=黑龙江日报|data=2014-03-21|consulta=17 May 2014|llengua=zh|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140705235246/http://heilongjiang.dbw.cn/system/2014/03/21/055591091.shtml|arxiudata=5 July 2014}}</ref> les dos parts van arribar a un acord per a què la [[Fira Internacional del Comerç i l'Economia de Harbin]] passe a anomenar-se "EXPO Xina-Rússia" i ser copatrocinada pel Ministeri de Comerç de la Xina, el govern provincial de Heilongjiang, el Ministeri de Desenvolupament Econòmic de Rússia i el Ministeri de Comerç i Indústria de Rússia.<ref>{{Ref-web|url=http://hlj.sina.com.cn/news/finance/qyjj/2014-05-15/09193311.html|editor=黑龙江新闻网-生活报|data=2014-05-15|consulta=17 May 2014|llengua=zh|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140517130600/http://hlj.sina.com.cn/news/finance/qyjj/2014-05-15/09193311.html|arxiudata=2014-05-17}}</ref>
+Harbin també té indústries com la indústria lleugera, tèxtil, medicina, alimentació, aeronaus, automòbil, metal·lúrgia, electrònica, materials de construcció i productes químics que ajuden a formar un sistema industrial prou complet. Diverses grans corporacions tenen seu a la ciutat. [[Harbin elèctrica|Harbin Electric Company Limited]], [[Grup de la indústria aeronàutica de Harbin|Harbin Aircraft Industry Group]] i [[Northeast Light Alloy Processing Factory]] són algunes de les empreses clau de la ciutat. La fabricació d'energia és una indústria principal a Harbin, ja que els equips d'energia hidràulica i tèrmica que es fabriquen ací representen un terç de la capacitat total instal·lada a la Xina.<ref name="China-briefing.com">{{Ref-web|url=http://www.china-briefing.com/regional-intelligence/harbin.html|títol=China Briefing Business Guide: Harbin|editor=China-briefing.com|consulta=2011-03-16|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20141023061641/http://www.china-briefing.com/regional-intelligence/harbin.html|arxiudata=2014-10-23}}</ref> Segons [[Platts]], el 2009-10 Harbin Electric va ser el segon fabricant de [[Turbina de vapor|turbines de vapor]] per quota de mercat mundial, empatant amb [[Dongfang Electric]] i lleugerament per darrere de [[Shanghai Electric]].<ref name="socgen">{{Ref-web|url=http://documents.mx/documents/socgen-china-losing-it-shine.html|títol=Capital Goods: China Losing Its Shine|editor=Societe General|consulta=2015-11-03|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20151223055243/http://documents.mx/documents/socgen-china-losing-it-shine.html|arxiudata=2015-12-23}}</ref> [[Harbin Pharmaceutical Group]], que se centra principalment en la investigació, desenvolupament, fabricació i venda de productes mèdics, és la segona [[Indústria farmacèutica|empresa farmacèutica]] més gran de la Xina per [[valor de mercat]].<ref>{{Ref-web|url=http://news.alibaba.com/article/detail/business-in-china/100021342-1-harbin-pharmaceutical-issue-rmb-800.html|títol=Trade Intelligence, Gain valuable business insights from our searchable database of thousands of articles and reports.|consulta=27 August 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160310133712/http://news.alibaba.com/article/detail/business-in-china/100021342-1-harbin-pharmaceutical-issue-rmb-800.html|arxiudata=10 March 2016}}</ref>[[Fitxer:Harbin_Bank_01.jpg|enllaç=//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/Harbin_Bank_01.jpg/220px-Harbin_Bank_01.jpg|miniatura| Seu central del Banc de Harbin.]]La [[Fira Internacional del Comerç i l'Economia de Harbin]] se celebra anualment des de 1990.<ref>{{cite news|url=http://news.sina.com.cn/c/2004-06-14/09082801850s.shtml|script-title=zh:1990年创办至今 回眸哈洽会 十四年这样走过|publisher=生活报(Life Newspaper)|date=2004-06-14|access-date=22 April 2014|language=zh|archive-url=https://web.archive.org/web/20140517161258/http://news.sina.com.cn/c/2004-06-14/09082801850s.shtml|archive-date=17 May 2014|url-status=live|df=dmy-all}}</ref> La fira acumula acumuladament més d'1,9&nbsp;milions d'expositors i visitants de més de 80 països i regions, amb un resultat de més de 100 mil milions de dòlars en volum de contractes celebrats segons les estadístiques de 2013.<ref>{{Ref-web|url=http://pt2.mofcom.gov.cn/article/bilateralvisits/201305/20130500124598.shtml|títol=The 24th China Harbin International Economic and Trade Fair will be held from June 15th to 19th in Harbin|editor=Departamento Econômico e Comercial em Portugal|data=2013-05-13|consulta=22 April 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20161029183238/http://pt2.mofcom.gov.cn/article/bilateralvisits/201305/20130500124598.shtml|arxiudata=29 October 2016}}</ref> Harbin es troba entre les principals destinacions de la IED al [[nord-est de la Xina]],<ref name="hktdc.com HarbinInfo" /> amb una IED utilitzada per un total de 980 milions de dòlars el 2013.<ref>{{cite web|url=http://pt2.mofcom.gov.cn/article/bilateralvisits/201305/20130500124598.shtml|title=The 24th China Harbin International Economic and Trade Fair will be held from June 15th to 19th in Harbin|publisher=Departamento Econômico e Comercial em Portugal|date=2013-05-13|access-date=22 April 2014|archive-url=https://web.archive.org/web/20161029183238/http://pt2.mofcom.gov.cn/article/bilateralvisits/201305/20130500124598.shtml|archive-date=29 October 2016|url-status=live|df=dmy-all}}</ref><ref name=":0">{{cite web|url=http://heilongjiang.dbw.cn/system/2014/03/21/055591091.shtml|script-title=zh:"哈洽会"今年正式更名为"中国-俄罗斯博览会"|publisher=黑龙江日报|date=2014-03-21|access-date=17 May 2014|language=zh|archive-url=https://web.archive.org/web/20140705235246/http://heilongjiang.dbw.cn/system/2014/03/21/055591091.shtml|archive-date=5 July 2014|url-status=live|df=dmy-all}}</ref> Després de la XVIII reunió ordinària dels primers ministres sino-russos, entre [[Li Keqiang]] i [[Dmitri Medvédev|Dmitri Anatolievitx Medvédev]] l'octubre de 2013,<ref name=":0" /> les dos parts van arribar a un acord per a què la [[Fira Internacional del Comerç i l'Economia de Harbin]] passe a anomenar-se "EXPO Xina-Rússia" i ser copatrocinada pel Ministeri de Comerç de la Xina, el govern provincial de Heilongjiang, el Ministeri de Desenvolupament Econòmic de Rússia i el Ministeri de Comerç i Indústria de Rússia.<ref>{{cite web|url=http://hlj.sina.com.cn/news/finance/qyjj/2014-05-15/09193311.html|script-title=zh:哈洽会升级中俄博览会 6月30日—7月4日举行|publisher=黑龙江新闻网-生活报|date=2014-05-15|access-date=17 May 2014|language=zh|archive-url=https://web.archive.org/web/20140517130600/http://hlj.sina.com.cn/news/finance/qyjj/2014-05-15/09193311.html|archive-date=2014-05-17|url-status=dead}}</ref>
-En el sector financer, [[Banc de Longjiang|Longjiang Bank]] i [[Banc Harbin|Harbin Bank]] són alguns dels bancs més grans del nord-est de la Xina, amb seu a Harbin. Este últim ocupava el quart lloc per competitivitat entre els bancs comercials de la ciutat xinesa l'any 2011.<ref>{{Ref-web|url=http://harbin.dbw.cn/system/2011/10/11/053442238.shtml|editor=哈尔滨新闻网|data=2011-10-11|consulta=17 May 2014|llengua=zh|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140517115213/http://harbin.dbw.cn/system/2011/10/11/053442238.shtml|arxiudata=17 May 2014}}</ref>
+En el sector financer, [[Banc de Longjiang|Longjiang Bank]] i [[Banc Harbin|Harbin Bank]] són alguns dels bancs més grans del nord-est de la Xina, amb seu a Harbin. Este últim ocupava el quart lloc per competitivitat entre els bancs comercials de la ciutat xinesa l'any 2011.<ref>{{cite web|url=http://harbin.dbw.cn/system/2011/10/11/053442238.shtml|script-title=zh:2011全国城市商行竞争力排名 哈尔滨银行居第四|publisher=哈尔滨新闻网|date=2011-10-11|access-date=17 May 2014|language=zh|archive-url=https://web.archive.org/web/20140517115213/http://harbin.dbw.cn/system/2011/10/11/053442238.shtml|archive-date=17 May 2014|url-status=dead|df=dmy-all}}</ref>
 En el comerç, hi ha [[Grup Qiulin|Qiulin Group]], propietari dels grans [[Gran magatzem|magatzems]] més grans d'Harbin.
@@ Línia 85: / Línia 85: @@
 === Població ===
-El [[Sisè cens nacional de població de la República Popular de la Xina|cens de 2010]] va revelar que la població total a Harbin era de 10.635.971 persones, el que representa un augment del 12,99 [[Percentatge|per cent]] respecte a la dècada anterior.<ref>{{Ref-web|url=http://www.tjcn.org/rkpcgb/rkpcgb/201112/22408.html|editor=National Bureau of Statistics of China|data=2011-12-10|consulta=2013-01-26|llengua=zh|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120906040450/http://www.tjcn.org/rkpcgb/rkpcgb/201112/22408.html|arxiudata=2012-09-06}}</ref> L'àrea urbanitzada, formada per tots els districtes urbans però excloent [[Acheng]] i [[Shuangcheng]], tenia una població de 5.282.083 habitants.<ref>{{Ref-web|url=http://www.citypopulation.de/php/china-heilongjiang-admin.php|títol=China: Administrative Division of Hēilóngjiāng / 黑龙江省 (Prefectures, Cities, Districts and Counties) - Population Statistics in Maps and Charts|consulta=27 August 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170708202109/https://www.citypopulation.de/php/china-heilongjiang-admin.php|arxiudata=8 July 2017}}</ref> L'[[Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic|OCDE]] (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) va estimar que l'[[àrea metropolitana]] completa tenia, a data de 2010, una població de 10,5&nbsp;milions de persones.<ref name="oecd2015">{{Ref-llibre|doi=10.1787/9789264230040-en|títol=OECD Urban Policy Reviews: China 2015, OECD READ edition|url=http://www.keepeek.com/Digital-Asset-Management/oecd/urban-rural-and-regional-development/oecd-urban-policy-reviews-china-2015_9789264230040-en#page39|editorial=[[Organisation for Economic Co-operation and Development|OECD]]|pàgines=37|col·lecció=OECD Urban Policy Reviews|llengua=en|data=18 April 2015|issn=2306-9341|isbn=9789264230033}}</ref>
+El [[Sisè cens nacional de població de la República Popular de la Xina|cens de 2010]] va revelar que la població total a Harbin era de 10.635.971 persones, el que representa un augment del 12,99 [[Percentatge|per cent]] respecte a la dècada anterior.<ref>{{cite web|url=http://www.tjcn.org/rkpcgb/rkpcgb/201112/22408.html|script-title=zh:哈尔滨市2010年第六次全国人口普查主要数据公报|publisher=National Bureau of Statistics of China|date=2011-12-10|access-date=2013-01-26|language=zh|url-status=dead|archive-url=https://web.archive.org/web/20120906040450/http://www.tjcn.org/rkpcgb/rkpcgb/201112/22408.html|archive-date=2012-09-06}}</ref> L'àrea urbanitzada, formada per tots els districtes urbans però excloent [[Acheng]] i [[Shuangcheng]], tenia una població de 5.282.083 habitants.<ref>{{Ref-web|url=http://www.citypopulation.de/php/china-heilongjiang-admin.php|títol=China: Administrative Division of Hēilóngjiāng / 黑龙江省 (Prefectures, Cities, Districts and Counties) - Population Statistics in Maps and Charts|consulta=27 August 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170708202109/https://www.citypopulation.de/php/china-heilongjiang-admin.php|arxiudata=8 July 2017}}</ref> L'[[Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic|OCDE]] (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) va estimar que l'[[àrea metropolitana]] completa tenia, a data de 2010, una població de 10,5&nbsp;milions de persones.<ref name="oecd2015">{{Ref-llibre|doi=10.1787/9789264230040-en|títol=OECD Urban Policy Reviews: China 2015, OECD READ edition|url=http://www.keepeek.com/Digital-Asset-Management/oecd/urban-rural-and-regional-development/oecd-urban-policy-reviews-china-2015_9789264230040-en#page39|editorial=[[Organisation for Economic Co-operation and Development|OECD]]|pàgines=37|col·lecció=OECD Urban Policy Reviews|llengua=en|data=18 April 2015|issn=2306-9341|isbn=9789264230033}}</ref>
-El [[perfil demogràfic]] de l'àrea metropolitana de Harbin en general és relativament envellit: el 10,95% té menys de 14 anys, mentre que el 8,04% té més de 65 anys, en comparació amb la mitjana nacional del 16,6% i el 8,87%, respectivament. Harbin té un percentatge més gran d'homes (50,85%) que de dones (49,15%).<ref>{{Ref-web|url=http://heilongjiang.dbw.cn/system/2011/05/13/053162730.shtml|editor=Dongbeiwang|data=2011-05-13|consulta=2013-02-09|llengua=zh|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130524184451/http://heilongjiang.dbw.cn/system/2011/05/13/053162730.shtml|arxiudata=2013-05-24}}</ref> La ciutat té una [[taxa de natalitat]] més baixa que altres parts de la Xina, amb 6,95 naixements per cada 1.000 habitants, enfront de la mitjana xinesa de 12,13 naixements.<ref>{{Ref-notícia|url=http://www.harbin.gov.cn/info/news/index/detail/211381.htm|data=11 November 2011|llengua=zh|access-date=8 February 2013|archive-url=https://web.archive.org/web/20130513001651/http://www.harbin.gov.cn/info/news/index/detail/211381.htm|arxiuurl=13 May 2013}}</ref>
+El [[perfil demogràfic]] de l'àrea metropolitana de Harbin en general és relativament envellit: el 10,95% té menys de 14 anys, mentre que el 8,04% té més de 65 anys, en comparació amb la mitjana nacional del 16,6% i el 8,87%, respectivament. Harbin té un percentatge més gran d'homes (50,85%) que de dones (49,15%).<ref>{{cite web|url=http://heilongjiang.dbw.cn/system/2011/05/13/053162730.shtml|script-title=zh:哈尔滨人口突破千万 外来人口增速超本地|publisher=Dongbeiwang|date=2011-05-13|access-date=2013-02-09|language=zh|archive-url=https://web.archive.org/web/20130524184451/http://heilongjiang.dbw.cn/system/2011/05/13/053162730.shtml|archive-date=2013-05-24|url-status=live}}</ref> La ciutat té una [[taxa de natalitat]] més baixa que altres parts de la Xina, amb 6,95 naixements per cada 1.000 habitants, enfront de la mitjana xinesa de 12,13 naixements.<ref>{{cite news|url=http://www.harbin.gov.cn/info/news/index/detail/211381.htm|publisher=www.harbin.gov.cn|script-title=zh:哈市最新常住人口1063.59万 居副省级城市第三位|date=11 November 2011|language=zh|access-date=8 February 2013|archive-url=https://web.archive.org/web/20130513001651/http://www.harbin.gov.cn/info/news/index/detail/211381.htm|archive-date=13 May 2013|url-status=dead|df=dmy-all}}</ref>
 === Grups ètnics ===
@@ Línia 133: / Línia 133: @@
 === Religió ===
-La minoria catòlica és servida pastoralment per l'[[Administració Apostòlica de Harbin|administració apostòlica]] de [[Ritu romà|ritu llatí]] de Harbin, una jurisdicció missionera prediocesana. També té l'antiga catedral [[Esglésies Catòliques Orientals|catòlica oriental]] de l'[[exarcat apostòlic catòlic rus de Harbin]] (prediocesà, [[ritu bizantí]] en llengua russa). L'església de la icona d'Iver de la Mare de Déu, molt danyada, va ser utilitzada anteriorment pels soldats russos de la regió militar d'Amur Exterior, aleshores guarnició a Harbin. Un reduït percentatge de la població de la ciutat està format per musulmans.<ref>{{Ref-web|títol=Ethnic Minority Groups, Peoples & Religions in Harbin, China Ice Festival|url=http://www.harbinice.com/fact-v4-ethnic-groups-religions-in-harbin.html|consulta=2020-12-04|obra=www.harbinice.com}}</ref> La [[mesquita de Daowai]] es troba a Harbin i és la mesquita més gran de la província de [[Heilongjiang]]. Harbin tenia una comunitat jueva centrada al carrer principal de [[Carrer Zhongyang|Zhongyang]], que era la llar de molts refugiats jueus europeus.<ref name="Tone" />
+La minoria catòlica és servida pastoralment per l'[[Administració Apostòlica de Harbin|administració apostòlica]] de [[Ritu romà|ritu llatí]] de Harbin, una jurisdicció missionera prediocesana. També té l'antiga catedral [[Esglésies Catòliques Orientals|catòlica oriental]] de l'[[exarcat apostòlic catòlic rus de Harbin]] (prediocesà, [[ritu bizantí]] en llengua russa). L'església de la icona d'Iver de la Mare de Déu, molt danyada, va ser utilitzada anteriorment pels soldats russos de la regió militar d'Amur Exterior, aleshores guarnició a Harbin. Un reduït percentatge de la població de la ciutat està format per musulmans.<ref>{{Ref-web|títol=Ethnic Minority Groups, Peoples & Religions in Harbin, China Ice Festival|url=http://www.harbinice.com/fact-v4-ethnic-groups-religions-in-harbin.html|consulta=2020-12-04|obra=www.harbinice.com}}</ref> La [[mesquita de Daowai]] es troba a Harbin i és la mesquita més gran de la província de [[Heilongjiang]]. Harbin tenia una comunitat jueva centrada al carrer principal de [[Carrer Zhongyang|Zhongyang]], que era la llar de molts refugiats jueus europeus.<ref name="Tone2">{{cite magazine|translator-first=Brian|translator-last=Bies|editor1-first=Wu|editor1-last=Haiyun|editor2-first=Matthew|editor2-last=Walsh|url=http://www.sixthtone.com/news/1000760/orthodox-churches%2C-unorthodox-histories-in-chinas-far-northeast?mc_cid=acc5f04be5&mc_eid=1f9d28130a|magazine=Sixth Tone|title=Orthodox Churches, Unorthodox Histories in China's Far Northeast|first=Ma|last=Te|date=28 August 2017|access-date=28 August 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20180120065720/http://www.sixthtone.com/news/1000760/orthodox-churches%2C-unorthodox-histories-in-chinas-far-northeast?mc_cid=acc5f04be5&mc_eid=1f9d28130a|archive-date=20 January 2018|url-status=live|df=mdy-all}}</ref>
 == Cultura ==
-La cultura local de Harbin es basa en la [[Ètnia han|cultura han]], combinada amb la cultura manxú i la cultura russa.<ref name="hktdc.com HarbinInfo" /> La combinació de cultures influeix en l'estil arquitectònic local, el menjar, la música i els costums. La ciutat d'Harbin va ser nomenada Ciutat de la Música per la UNESCO el 22 de juny de 2010 com a part de la [[Xarxa de Ciutats Creatives]].<ref name="english.peopledaily.com.cn">{{Ref-notícia|url=http://english.peopledaily.com.cn/90001/90776/90882/7041463.html|date=26 June 2010|access-date=15 October 2014|agència=People's Daily Online|archive-url=https://web.archive.org/web/20131029191324/http://english.peopledaily.com.cn/90001/90776/90882/7041463.html|arxiuurl=29 October 2013}}</ref>
+La cultura local de Harbin es basa en la [[Ètnia han|cultura han]], combinada amb la cultura manxú i la cultura russa.<ref name="hktdc.com HarbinInfo" /> La combinació de cultures influeix en l'estil arquitectònic local, el menjar, la música i els costums. La ciutat d'Harbin va ser nomenada Ciutat de la Música per la UNESCO el 22 de juny de 2010 com a part de la [[Xarxa de Ciutats Creatives]].<ref name="english.peopledaily.com.cn2">{{cite news|url=http://english.peopledaily.com.cn/90001/90776/90882/7041463.html|title=UN recognizes China's northeastern Harbin as "Music City"|author1=王寒露|date=26 June 2010|access-date=15 October 2014|agency=People's Daily Online|issue=Xinhua|archive-url=https://web.archive.org/web/20131029191324/http://english.peopledaily.com.cn/90001/90776/90882/7041463.html|archive-date=29 October 2013|url-status=live|df=dmy-all}}</ref>
 === Cuina ===
 [[Fitxer:Guobaorou_a0.jpg|enllaç=//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Guobaorou_a0.jpg/220px-Guobaorou_a0.jpg|miniatura| Guo Bao Rou tradicional.]]
-Harbin és coneguda per la seua tradició culinària. La cuina de Harbin consisteix en plats europeus i plats del nord de la Xina caracteritzats principalment per la salsa pesada i els fregits.<ref name="cnntravel">
+Harbin és coneguda per la seua tradició culinària. La cuina de Harbin consisteix en plats europeus i plats del nord de la Xina caracteritzats principalment per la salsa pesada i els fregits.<ref name="cnntravel2">{{cite news|url=http://travel.cnn.com/shanghai/eat/around-china-31-dishes-808639|title=31 dishes: A guide to China's regional specialties|publisher=CNN Travel|access-date=3 March 2014|archive-url=https://web.archive.org/web/20140225065916/http://travel.cnn.com/shanghai/eat/around-china-31-dishes-808639|archive-date=25 February 2014|url-status=live|df=dmy-all}}</ref>
-{{Ref-notícia|url=http://travel.cnn.com/shanghai/eat/around-china-31-dishes-808639|access-date=3 March 2014|archive-url=https://web.archive.org/web/20140225065916/http://travel.cnn.com/shanghai/eat/around-china-31-dishes-808639|arxiuurl=25 February 2014}}</ref>
-Un dels plats més famosos de la cuina del [[Cuina del nord-est de la Xina|nord-est de la Xina]] és el [[Guo Bao Rou]], una forma de [[porc]] [[agredolç]]. És un plat clàssic de Harbin que es va originar a principis del [[segle XX]] a [[Daotai Fu]]. <ref name="Guobaorou">{{Ref-web|url=http://www.hljnews.cn/fou_baoye/2005-10/25/content_884048.htm|consulta=1 March 2014|data=25 October 2005|llengua=zh|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140306231357/http://www.hljnews.cn/fou_baoye/2005-10/25/content_884048.htm|arxiudata=6 March 2014}}</ref> Consisteix en trossos de carn de porc de la mida d'un mos en una [[pasta de farina|massa]] de [[Fècula de patata|midó de creïlla]], fregits fins que estiguen cruixents. A continuació, es cobreixen lleugerament amb una variació d'una salsa agredolça, feta amb [[xarop]] acabat de preparar, [[vinagre d'arròs]], sucre, aromatitzat amb gingebre, coriandre, carlota a rodanxes i all. El Harbin Guobaorou és diferent del d'altres zones de la Xina, com [[Liaoning]], on la salsa es pot fer amb salsa de tomata o suc de taronja. Més aviat l'estil Harbin està dominat pels sabors de mel i gingebre i té un color clar o groc mel. Originalment el gust era fresc i salat. Per tal de celebrar als convidats estrangers, Zheng Xingwen, el xef de Daotai Fu, va modificar el plat fins aconseguir un sabor agredolç. Habitualment, la gent prefereix anar a diversos restaurants xicotets o mitjans per a fruir del plat, perquè és difícil gestionar el procés de fregit a casa.<ref name="Guobaorou" />
+Un dels plats més famosos de la cuina del [[Cuina del nord-est de la Xina|nord-est de la Xina]] és el [[Guo Bao Rou]], una forma de [[porc]] [[agredolç]]. És un plat clàssic de Harbin que es va originar a principis del [[segle XX]] a [[Daotai Fu]].<ref name="Guobaorou2">{{cite web|script-title=zh:"锅包肉"来自道台府|url=http://www.hljnews.cn/fou_baoye/2005-10/25/content_884048.htm|script-work=zh:生活报|via=Heilongjiang News|access-date=1 March 2014|date=25 October 2005|language=zh|url-status=dead|archive-url=https://web.archive.org/web/20140306231357/http://www.hljnews.cn/fou_baoye/2005-10/25/content_884048.htm|archive-date=6 March 2014}}</ref> Consisteix en trossos de carn de porc de la mida d'un mos en una [[pasta de farina|massa]] de [[Fècula de patata|midó de creïlla]], fregits fins que estiguen cruixents. A continuació, es cobreixen lleugerament amb una variació d'una salsa agredolça, feta amb [[xarop]] acabat de preparar, [[vinagre d'arròs]], sucre, aromatitzat amb gingebre, coriandre, carlota a rodanxes i all. El Guobaorou de Harbin és diferent del d'altres zones de la Xina, com [[Liaoning]], on la salsa es pot fer amb [[Salsa de tomàquet|salsa de tomata]] o [[suc de taronja]]. L'estil de Harbin està dominat pels sabors de mel i gingebre i té un color clar o groc mel. Originalment el gust era fresc i salat. Per tal de celebrar als convidats estrangers, Zheng Xingwen, el xef de Daotai Fu, va modificar el plat fins aconseguir un sabor agredolç. Habitualment, la gent prefereix anar a diversos restaurants xicotets o mitjans per a fruir del plat, perquè és difícil gestionar el procés de fregit a casa.<ref name="Guobaorou3">{{cite web|script-title=zh:"锅包肉"来自道台府|url=http://www.hljnews.cn/fou_baoye/2005-10/25/content_884048.htm|script-work=zh:生活报|via=Heilongjiang News|access-date=1 March 2014|date=25 October 2005|language=zh|url-status=dead|archive-url=https://web.archive.org/web/20140306231357/http://www.hljnews.cn/fou_baoye/2005-10/25/content_884048.htm|archive-date=6 March 2014}}</ref>
-El [[peix guisat viu de Demoli]] és un dels altres plats notables de Harbin, que s'origina en un poble anomenat [[Demoli]], de camí entre Harbin i [[Jiamusi]]. El poble ara és una àrea de servei a l'autopista Harbin-Tongjiang.<ref>{{Ref-web|url=http://heilongjiang.dbw.cn/system/2010/09/02/052704618.shtml|obra=dbw.cn Heilongjiang|data=2010-09-02|llengua=zh-cn|consulta=3 March 2014|arxiudata=6 October 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20141006135225/http://heilongjiang.dbw.cn/system/2010/09/02/052704618.shtml}}</ref> El pollastre guisat amb ceps, la carn de porc estofada amb [[fideïlla]] i la carn de porc d'ebullició ràpida amb [[Xucrut xinès|xucrut xinés]] també són autèntics plats locals típics.
+El [[peix guisat viu de Demoli]] és un dels altres plats notables de Harbin, que s'origina en un poble anomenat [[Demoli]], de camí entre Harbin i [[Jiamusi]]. El poble ara és una àrea de servei a l'autopista Harbin-Tongjiang.<ref>{{cite web|url=http://heilongjiang.dbw.cn/system/2010/09/02/052704618.shtml|script-title=zh:哈同公路得莫利服务区打造“龙江第一服务区”|website=dbw.cn Heilongjiang|date=2010-09-02|language=zh-cn|access-date=3 March 2014|archive-date=6 October 2014|archive-url=https://web.archive.org/web/20141006135225/http://heilongjiang.dbw.cn/system/2010/09/02/052704618.shtml|url-status=dead}}</ref> El pollastre guisat amb ceps, la carn de porc estofada amb [[fideïlla]] i la carn de porc d'ebullició ràpida amb [[Xucrut xinès|xucrut xinés]] també són autèntics plats locals típics.
 Com que Rússia va tindre una forta influència en la història d'Harbin, la cuina local també conté plats i sabors d'[[Gastronomia de Rússia|estil rus]].<ref name="hktdc.com HarbinInfo" /> Hi ha diversos restaurants d'estil rus autèntic a Harbin, especialment pels volts del carrer Zhongyang.<ref name="HarbinCuisine">{{Ref-web|url=http://www.visitourchina.com/guide/harbin_cuisine.htm|títol=Harbin Cuisine|editor=visitourchina|consulta=3 March 2014}}</ref>
 [[Fitxer:Smoked_Chinese_sausage.jpg|enllaç=//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Smoked_Chinese_sausage.jpg/220px-Smoked_Chinese_sausage.jpg|miniatura| [[Botifarra|Llonganissa]] fumada a l'estil Harbin.]]
-Una especialitat regional popular és la [[llonganissa roja fumada a l'estil de Harbin]].<ref name="cnntravel" /> Este producte, que és similar a les llonganisses lituanes i alemanyes, tendeix a ser molt més de sabor europeu que altres llonganisses xineses. El 1900, el comerciant rus Ivan Yakovlevich Churin va fundar una sucursal a Harbin, que es va anomenar [[Churin Foreign Trading Company]], venent roba d'importació, botes de cuir, conserves, vodka, etc., i va començar a expandir la xarxa de vendes a altres ciutats de [[Manxúria]].<ref name="churinfc">{{Lang|ru|[http://russian.china.org.cn/russian/56082.htm Торговая фирма «И. Я. Чурин и К<sup>о</sup>» и табачная фабрика А. Лопато] // Китайский информационный Интернет-центр 10/01/2003}}</ref><ref>{{Lang|ru|Спутник по Сибири, Маньчжурии, Амуру и Уссурийскому краю. 1911 год (6 год издания). Составил И. С. Кларк. VII выпуск. — Иркутск. — Паровая типо-литография П. Макушина и В. Посохина. — С. 106.}}</ref> L'afluència d'europeus a través del [[Transsiberià|ferrocarril transiberià]] i del [[Ferrocarril de l'est de la Xina|ferrocarril oriental xinés]], va fer augmentar la demanda d'aliments amb sabor europeu. L'any 1909, es va fundar la fàbrica de llonganisses de Churin, que va produir per primera vegada embotits de sabor europeu amb el procés de fabricació del personal lituà. Des de llavors, l'embotit a l'estil europeu es va convertir en una especialitat de la ciutat.<ref name="cnntravel" />
+Una especialitat regional popular és la [[llonganissa roja fumada a l'estil de Harbin]].<ref name="cnntravel3">{{cite news|url=http://travel.cnn.com/shanghai/eat/around-china-31-dishes-808639|title=31 dishes: A guide to China's regional specialties|publisher=CNN Travel|access-date=3 March 2014|archive-url=https://web.archive.org/web/20140225065916/http://travel.cnn.com/shanghai/eat/around-china-31-dishes-808639|archive-date=25 February 2014|url-status=live|df=dmy-all}}</ref> Este producte, que és similar a les llonganisses lituanes i alemanyes, tendeix a ser molt més de sabor europeu que altres llonganisses xineses. El 1900, el comerciant rus Ivan Yakovlevich Churin va fundar una sucursal a Harbin, que es va anomenar [[Churin Foreign Trading Company]], venent roba d'importació, botes de cuir, conserves, vodka, etc., i va començar a expandir la xarxa de vendes a altres ciutats de [[Manxúria]].<ref name="churinfc">{{Lang|ru|[http://russian.china.org.cn/russian/56082.htm Торговая фирма «И. Я. Чурин и К<sup>о</sup>» и табачная фабрика А. Лопато] // Китайский информационный Интернет-центр 10/01/2003}}</ref><ref>{{Lang|ru|Спутник по Сибири, Маньчжурии, Амуру и Уссурийскому краю. 1911 год (6 год издания). Составил И. С. Кларк. VII выпуск. — Иркутск. — Паровая типо-литография П. Макушина и В. Посохина. — С. 106.}}</ref> L'afluència d'europeus a través del [[Transsiberià|ferrocarril transiberià]] i del [[Ferrocarril de l'est de la Xina|ferrocarril oriental xinés]], va fer augmentar la demanda d'aliments amb sabor europeu. L'any 1909, es va fundar la fàbrica de llonganisses de Churin, que va produir per primera vegada embotits de sabor europeu amb el procés de fabricació del personal lituà. Des de llavors, l'embotit a l'estil europeu es va convertir en una especialitat de la ciutat.<ref name="cnntravel4">{{cite news|url=http://travel.cnn.com/shanghai/eat/around-china-31-dishes-808639|title=31 dishes: A guide to China's regional specialties|publisher=CNN Travel|access-date=3 March 2014|archive-url=https://web.archive.org/web/20140225065916/http://travel.cnn.com/shanghai/eat/around-china-31-dishes-808639|archive-date=25 February 2014|url-status=live|df=dmy-all}}</ref>
-Un pa rodó gran d'estil rus anomenat 大列巴 dà liě ba, derivat de la paraula russa  khleb, també es produeix als forns de Harbin. Dalieba és un pa de tallada de massa mare. Presentat per primera vegada als habitants per un forner rus, fa més de cent anys que es ven als establiments de la ciutat. <ref name="Russiankhleb">
+Un pa rodó gran d'estil rus anomenat 大列巴 dà liě ba, derivat de la paraula russa  khleb, també es produeix als forns de Harbin. Dalieba és un pa de tallada de massa mare. Presentat per primera vegada als habitants per un forner rus, fa més de cent anys que es ven als establiments de la ciutat.<ref name="Russiankhleb">
 {{Ref-web|url=http://www.thefreshloaf.com/node/19061/recreating-%E5%A4%A7%E5%88%97%E5%B7%B4dalieba-chinese-sourdough-bread-100-years-history-and-russian-heritage|títol=Recreating {{lang|zh-hans|大列巴|nocat=true}} (dà liě ba) - the Chinese sourdough bread with 100+ years of history and a Russian heritage|editor=The Fresh Loaf|consulta=3 March 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130811234539/http://www.thefreshloaf.com/node/19061/recreating-%E5%A4%A7%E5%88%97%E5%B7%B4dalieba-chinese-sourdough-bread-100-years-history-and-russian-heritage|arxiudata=11 August 2013}}</ref> El gust àcid i masticable del Dalieba és diferent d'altres pans tradicionals d'estil asiàtic, suaus i esponjosos com els d'altres parts de la Xina.
-El [[Kvass|kvas]], una [[beguda fermentada]] originària de Rússia feta amb pa negre o de [[Pa de sègol|sègol]],<ref>{{Ref-web|url=http://www.enjoyyourcooking.com/beverage-recipes/russian-rye-bread-drink-kvass.html|títol=Kvass (Russian Fermented Rye Bread Drink)|consulta=27 August 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160821154049/http://www.enjoyyourcooking.com/beverage-recipes/russian-rye-bread-drink-kvass.html|arxiudata=21 August 2016}}</ref> també és popular a Harbin.<ref>{{Ref-web|url=http://meal.dbw.cn/system/2011/06/15/053227379.shtml|obra=Dbw.cn|data=2011-06-15|llengua=zh-hans|consulta=2014-03-01|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130425131738/http://meal.dbw.cn/system/2011/06/15/053227379.shtml|arxiudata=2013-04-25}}</ref> Els gelats també són populars a la ciutat, destacant-ne el Madier ("{{Lang|zh-hans|马迭尔}}", derivat de "Modern"), que s'origina al carrer Zhongyang i també és molt conegut al nord de la Xina. El gelat està elaborat a partir d'una recepta tradicional específica i té un gust lleugerament salat però més dolç i lletós. A més de la seu a Harbin, també té sucursals a altres grans ciutats xineses com Pequín, Xangai, etc.<ref name="madier">{{Ref-web|url=http://www.bbtnews.com.cn/news/2014-07/31000000313537.shtml|obra=贺陈慧|editor=高端旅游周刊|consulta=21 November 2014|data=31 July 2014|llengua=zh|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20141218184016/http://www.bbtnews.com.cn/news/2014-07/31000000313537.shtml|arxiudata=18 December 2014}}</ref>
+El [[Kvass|kvas]], una [[beguda fermentada]] originària de Rússia feta amb pa negre o de [[Pa de sègol|sègol]],<ref>{{Ref-web|url=http://www.enjoyyourcooking.com/beverage-recipes/russian-rye-bread-drink-kvass.html|títol=Kvass (Russian Fermented Rye Bread Drink)|consulta=27 August 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160821154049/http://www.enjoyyourcooking.com/beverage-recipes/russian-rye-bread-drink-kvass.html|arxiudata=21 August 2016}}</ref> també és popular a Harbin.<ref>{{cite web|url=http://meal.dbw.cn/system/2011/06/15/053227379.shtml|script-title=zh:哈尔滨特色饮料“格瓦斯”竞相亮相哈洽会|website=Dbw.cn|date=2011-06-15|language=zh-hans|access-date=2014-03-01|archive-url=https://web.archive.org/web/20130425131738/http://meal.dbw.cn/system/2011/06/15/053227379.shtml|archive-date=2013-04-25|url-status=live}}</ref> Els gelats també són populars a la ciutat, destacant-ne el Madier ("{{Lang|zh-hans|马迭尔}}", derivat de "Modern"), que s'origina al carrer Zhongyang i també és molt conegut al nord de la Xina. El gelat està elaborat a partir d'una recepta tradicional específica i té un gust lleugerament salat però més dolç i lletós. A més de la seu a Harbin, també té sucursals a altres grans ciutats xineses com Pequín, Xangai, etc.<ref name="madier2">{{cite web|script-title=zh:马迭尔进京布局意在全国市场|url=http://www.bbtnews.com.cn/news/2014-07/31000000313537.shtml|work=贺陈慧|publisher=高端旅游周刊|access-date=21 November 2014|date=31 July 2014|language=zh|archive-url=https://web.archive.org/web/20141218184016/http://www.bbtnews.com.cn/news/2014-07/31000000313537.shtml|archive-date=18 December 2014|url-status=dead|df=dmy-all}}</ref>
-Pel que fa a la [[cuina manxú]], ha desaparegut majoritàriament de Harbin.<ref>{{Ref-publicació|publicació=Worldwide Food|nom=jacqueline m.|cognom=newman|url=https://ccdn371.files.wordpress.com/2010/08/newman.pdf|consulta=2018-08-06|dataarxiu=2018-08-07}}</ref>
+Pel que fa a la [[cuina manxú]], ha desaparegut majoritàriament de Harbin.<ref>{{cite journal|journal=Worldwide Food|first=jacqueline m.|last=newman|title=China's Dongbei Cuisine|url=https://ccdn371.files.wordpress.com/2010/08/newman.pdf|access-date=2018-08-06|archive-url=https://web.archive.org/web/20180807002121/https://ccdn371.files.wordpress.com/2010/08/newman.pdf|archive-date=2018-08-07|url-status=live}}</ref>
 === Turisme ===
@@ Línia 165: / Línia 164: @@
 === Cultura hivernal ===
 [[Fitxer:Tower_at_Harbin_Ice_and_Snow_Festival_2012.jpg|enllaç=//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/50/Tower_at_Harbin_Ice_and_Snow_Festival_2012.jpg/220px-Tower_at_Harbin_Ice_and_Snow_Festival_2012.jpg|miniatura| Figura al [[Festival d'escultures de gel i neu de Harbin]], 2013.]]
-Harbin és la més septentrional entre les principals ciutats de la Xina. Coneguda com la ''Ciutat del Gel'' a causa del seu hivern fred, Harbin està decorada amb diversos estils d'escultures de gel i neu de desembre a març de cada any. <ref name="BBCsculpturemelting" />
+Harbin és la més septentrional entre les principals ciutats de la Xina. Coneguda com la ''Ciutat del Gel'' a causa del seu hivern fred, Harbin està decorada amb diversos estils d'escultures de gel i neu de desembre a març de cada any.<ref name="BBCsculpturemelting" />
 El [[Festival d'escultures de gel i neu de Harbin|Festival Internacional d'Escultures de Gel i Neu de Harbin]] se celebra des de 1985. Tot i que la data oficial d'inici és el 5 de gener de cada any, a la pràctica, moltes de les escultures es poden vore abans. Hi ha escultures de gel a tota la ciutat, però hi ha dos àrees d'exposició principals: les enormes escultures de neu a l'Illa del sol (Taiyang Dao, una àrea recreativa amb la màxima qualificació del turisme xinés, [[AAAAA]]) i l'espai [[Món de la Neu i el Gel]], que funciona cada nit amb els llums encesos, il·luminant les escultures tant des de l'interior com de l'exterior. El [[Món de la Neu i el Gel]] inclou edificis il·luminats de mida real fets de blocs de gel cristal·lí d'un metre d'amplària directament extrets del riu Songhua, que travessa la ciutat. Les escultures dins del recinte d'exposicions fan que 15.000 treballadors treballen durant 16 dies. A principis de desembre, els artesans del gel tallen 120.000 metres cúbics de blocs de gel de la superfície congelada del [[Sungari|riu Songhua]] com a matèries primeres per a l'espectacle d'escultures de gel.<ref name="Iceismoney" /> També es poden trobar edificis de gel massius, escultures de neu a gran escala, tobogans de gel, menjar i begudes del festival a diversos parcs i avingudes principals de la ciutat. Les activitats d'hivern al festival inclouen l'[[esquí]] alpí a [[Estació d'esquí de Yabuli|Yabuli]], la conducció de motos de neu, la natació a l'hivern al [[Sungari|riu Songhua]] i la tradicional exposició de fanals de gel al jardí de Zhaolin, que es va celebrar per primera vegada el 1963.<ref name="Ice Lantern Exhibition">
@@ Línia 174: / Línia 173: @@
 === ''La Ciutat de la Música'' ===
-Fundada el 1908, l'[[Orquestra Simfònica de Harbin]] és la més antiga de la Xina, així com l'escola de música, que es va fundar el 1928, també és la primera del país. La [[UNESCO]] reconegué Harbin com "La ciutat de la música" com a part de la [[Xarxa de Ciutats Creatives]] el 2010.<ref name="english.peopledaily.com.cn" />
+Fundada el 1908, l'[[Orquestra Simfònica de Harbin]] és la més antiga de la Xina, així com l'escola de música, que es va fundar el 1928, també és la primera del país. La [[UNESCO]] reconegué Harbin com "La ciutat de la música" com a part de la [[Xarxa de Ciutats Creatives]] el 2010.<ref name="english.peopledaily.com.cn3">{{cite news|url=http://english.peopledaily.com.cn/90001/90776/90882/7041463.html|title=UN recognizes China's northeastern Harbin as "Music City"|author1=王寒露|date=26 June 2010|access-date=15 October 2014|agency=People's Daily Online|issue=Xinhua|archive-url=https://web.archive.org/web/20131029191324/http://english.peopledaily.com.cn/90001/90776/90882/7041463.html|archive-date=29 October 2013|url-status=live|df=dmy-all}}</ref>
 ==== Concert de música d'estiu de Harbin ====
@@ Línia 180: / Línia 179: @@
 El Concert d'estiu és un festival de concerts que se celebra el 6 d'agost cada dos anys durant un període de 10 a 11 dies. Durant el concert es fan múltiples vetllades, concert, curses i activitats. Els artistes vénen d'arreu del món.
-L'agost de 1958 es va celebrar el "Mes musical d'estiu de Harbin", que després va ser rebatejat com a "Concert de música d'estiu d'Harbin". El primer concert formal es va celebrar el 5 d'agost de 1961 al [[Palau de la Joventut de Harbin]] i es va mantindre cada any fins al 1966, quan va començar la [[Revolució Cultural]] a la Xina.<ref>{{Ref-web|url=http://www.artsbird.com/newweb12/artsnews.php?thisid=26163|títol=Introduction of Harbin Summer Music Concert|consulta=27 August 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120201005725/http://www.artsbird.com/newweb12/artsnews.php?thisid=26163|arxiudata=1 February 2012}}</ref> L'any 1979 es va recuperar el Concert i a partir de 1994 es fa cada dos anys. Com a part de la cerimònia d'obertura del Concert de música d'estiu de Harbin de 2006, es va celebrar un concert de 1.001 pianos a la plaça commemorativa de la [[inundació de Harbin]] situada a l'extrem nord de [[Zhongyang Dajie]] el 6 d'agost de 2006.<ref>{{Ref-web|url=http://news.sina.com.cn/o/2006-08-10/01489704857s.shtml|editor=[[Sina Corp|Sina Entertainment]]|consulta=6 February 2014|cognom=李威 封娇 李木双|data=10 August 2006|llengua=zh|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140222055948/http://news.sina.com.cn/o/2006-08-10/01489704857s.shtml|arxiudata=22 February 2014}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://ent.sina.com.cn/y/2006-08-08/14401191418.html/|arxiuurl=https://archive.today/20140206000802/http://ent.sina.com.cn/y/2006-08-08/14401191418.html/|arxiudata=6 February 2014|obra=[[Sina Corp|Sina Entertainment]]|consulta=6 February 2014|cognom=王玮|data=8 August 2006|llengua=zh}}</ref> Els repertoris del conjunt consistien en la ''[[Marxa Triomfal]]'', ''la Marxa Militar'', la ''[[Marxa Radetzky]]'' i la famosa cançó local tradicional ''A l'Illa del sol''. Aquell concert va establir un nou [[Guinness World Records|rècord mundial Guinness]] per al conjunt de piano més gran, superant el rècord anterior realitzat per artistes alemanys en un concert de 600 pianos.<ref name="english.peopledaily.com.cn" />
+L'agost de 1958 es va celebrar el "Mes musical d'estiu de Harbin", que després va ser rebatejat com a "Concert de música d'estiu d'Harbin". El primer concert formal es va celebrar el 5 d'agost de 1961 al [[Palau de la Joventut de Harbin]] i es va mantindre cada any fins al 1966, quan va començar la [[Revolució Cultural]] a la Xina.<ref>{{Ref-web|url=http://www.artsbird.com/newweb12/artsnews.php?thisid=26163|títol=Introduction of Harbin Summer Music Concert|consulta=27 August 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120201005725/http://www.artsbird.com/newweb12/artsnews.php?thisid=26163|arxiudata=1 February 2012}}</ref> L'any 1979 es va recuperar el Concert i a partir de 1994 es fa cada dos anys. Com a part de la cerimònia d'obertura del Concert de música d'estiu de Harbin de 2006, es va celebrar un concert de 1.001 pianos a la plaça commemorativa de la [[inundació de Harbin]] situada a l'extrem nord de [[Zhongyang Dajie]] el 6 d'agost de 2006.<ref>{{cite web|script-title=zh:第28届中国·哈尔滨之夏音乐会琴宝隆之声·千台钢琴演奏会吉尼斯纪录申请过程|url=http://news.sina.com.cn/o/2006-08-10/01489704857s.shtml|script-work=zh:新晚报|publisher=[[Sina Corp|Sina Entertainment]]|access-date=6 February 2014|author=李威 封娇 李木双|date=10 August 2006|language=zh|archive-url=https://web.archive.org/web/20140222055948/http://news.sina.com.cn/o/2006-08-10/01489704857s.shtml|archive-date=22 February 2014|url-status=live|df=dmy-all}}</ref><ref>{{cite web|script-title=zh:"琴宝隆之声"千台钢琴演奏会奏响华彩乐章|url=http://ent.sina.com.cn/y/2006-08-08/14401191418.html/|archive-url=https://archive.today/20140206000802/http://ent.sina.com.cn/y/2006-08-08/14401191418.html/|url-status=dead|archive-date=6 February 2014|work=[[Sina Corp|Sina Entertainment]]|access-date=6 February 2014|author=王玮|date=8 August 2006|language=zh}}</ref> Els repertoris del conjunt consistien en la ''[[Marxa Triomfal]]'', ''la Marxa Militar'', la ''[[Marxa Radetzky]]'' i la famosa cançó local tradicional ''A l'Illa del sol''. Aquell concert va establir un nou [[Guinness World Records|rècord mundial Guinness]] per al conjunt de piano més gran, superant el rècord anterior realitzat per artistes alemanys en un concert de 600 pianos.<ref name="english.peopledaily.com.cn4">{{cite news|url=http://english.peopledaily.com.cn/90001/90776/90882/7041463.html|title=UN recognizes China's northeastern Harbin as "Music City"|author1=王寒露|date=26 June 2010|access-date=15 October 2014|agency=People's Daily Online|issue=Xinhua|archive-url=https://web.archive.org/web/20131029191324/http://english.peopledaily.com.cn/90001/90776/90882/7041463.html|archive-date=29 October 2013|url-status=live|df=dmy-all}}</ref>
 [[Fitxer:Harbin_Grand_Theatre_Pano_201609.jpg|enllaç=//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Harbin_Grand_Theatre_Pano_201609.jpg/1024px-Harbin_Grand_Theatre_Pano_201609.jpg|center|miniatura|1024x1024px| Gran Teatre de Harbin, dissenyat per [[MAD Studio]]. Situat al districte Songbei de Harbin, el teatre de l'òpera està envoltat d'aiguamolls i vies fluvials del riu Songhua.]]
@@ Línia 198: / Línia 197: @@
 === Arquitectura històrica ===
 [[Fitxer:Central_walk_(1)_-_panoramio.jpg|enllaç=//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Central_walk_%281%29_-_panoramio.jpg/220px-Central_walk_%281%29_-_panoramio.jpg|dreta|miniatura| Edifici d'estil europeu al carrer Central.]]
-[[Zhongyang Dajie]], un dels principals carrers comercials de Harbin, és un vestigi de l'activitat comercial internacional bulliciosa a principis del [[segle XX]]. Construït per primera vegada el 1898, el carrer de {{Convert|1.4|km|abbr=on}} de llargària és ara un veritable museu d'estils arquitectònics europeus: façanes [[Barroc|barroques]] i [[Arquitectura romana d'Orient|bizantines]],<ref name="hktdc.com HarbinInfo" /> forns de pa russos i cases de moda franceses, així com estils arquitectònics no europeus: restaurants americans i [[Gastronomia del Japó|japonesos]]. <ref name="Central Street">{{Ref-web|url=http://www.cnto.org.uk/harbin/2007_10_23_16/20071023163837426.htm|títol=Central Street|editor=China National Tourist Office|consulta=23 October 2007|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071102145922/http://www.cnto.org.uk/harbin/2007_10_23_16/20071023163837426.htm|arxiudata=2007-11-02}}</ref>
+[[Zhongyang Dajie]], un dels principals carrers comercials de Harbin, és un vestigi de l'activitat comercial internacional bulliciosa a principis del [[segle XX]]. Construït per primera vegada el 1898, el carrer de {{Convert|1.4|km|abbr=on}} de llargària és ara un veritable museu d'estils arquitectònics europeus: façanes [[Barroc|barroques]] i [[Arquitectura romana d'Orient|bizantines]],<ref name="hktdc.com HarbinInfo" /> forns de pa russos i cases de moda franceses, així com estils arquitectònics no europeus: restaurants americans i [[Gastronomia del Japó|japonesos]].<ref name="Central Street">{{Ref-web|url=http://www.cnto.org.uk/harbin/2007_10_23_16/20071023163837426.htm|títol=Central Street|editor=China National Tourist Office|consulta=23 October 2007|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071102145922/http://www.cnto.org.uk/harbin/2007_10_23_16/20071023163837426.htm|arxiudata=2007-11-02}}</ref>
-L'església [[Església Ortodoxa Russa|ortodoxa russa]], la [[Catedral de Santa Sofia a Harbin|catedral de Santa Sofia]], també es troba al districte central de Daoli.<ref name="hktdc.com HarbinInfo" /> Construït el 1907 i ampliat del 1923 al 1932, es va tancar durant els períodes del [[Gran Salt Endavant]] i de la [[Revolució Cultural]]. Després de la seua designació el 1996 com a lloc del patrimoni cultural nacional (Edifici preservat de primera classe),<ref>[http://www.upp.cn:8084/english/view/Arts/index_1.html "Preserved Buildings"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120306120047/http://www.upp.cn:8084/english/view/Arts/index_1.html|date=2012-03-06}}. </ref> es va convertir en un museu com a aparador de la història de la ciutat de Harbin el 1997.<ref name="Koga">Yukiko Koga. </ref> L'església fa {{Convert|53.35|m|abbr=on}}, i ocupa una superfície de 721 metres quadrats, sent un típic representant de l'[[arquitectura neobizantina]].<ref name="Sofia Orthodox Church">{{Ref-web|url=http://www.cnto.org.uk/harbin/2007_10_23_16/20071023164619188.htm|títol=St. Sofia Orthodox Church|editor=China National Tourist Office|consulta=23 October 2007|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071102145923/http://www.cnto.org.uk/harbin/2007_10_23_16/20071023164619188.htm|arxiudata=2007-11-02}}</ref>
+L'església [[Església Ortodoxa Russa|ortodoxa russa]], la [[Catedral de Santa Sofia a Harbin|catedral de Santa Sofia]], també es troba al districte central de Daoli.<ref name="hktdc.com HarbinInfo" /> Construït el 1907 i ampliat del 1923 al 1932, es va tancar durant els períodes del [[Gran Salt Endavant]] i de la [[Revolució Cultural]]. Després de la seua designació el 1996 com a lloc del patrimoni cultural nacional (Edifici preservat de primera classe),<ref>[http://www.upp.cn:8084/english/view/Arts/index_1.html "Preserved Buildings"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120306120047/http://www.upp.cn:8084/english/view/Arts/index_1.html|date=2012-03-06}}. </ref> es va convertir en un museu com a aparador de la història de la ciutat de Harbin el 1997.<ref name="Koga2">Yukiko Koga. ''[https://books.google.com/books?id=hkq9tNjsSo8C&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false "The Atmosphere of a Foreign Country": Harbin's Architectural Inheritance] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160515175520/https://books.google.com/books?id=hkq9tNjsSo8C&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false|date=2016-05-15}}''. In: Anne M. Cronin, Kevin Hetherington. ''Consuming the Entrepreneurial City: Image, Memory, Spectacle''. Routledge, 2008. p. 229.</ref> L'església fa {{Convert|53.35|m|abbr=on}}, i ocupa una superfície de 721 metres quadrats, sent un típic representant de l'[[arquitectura neobizantina]].<ref name="Sofia Orthodox Church">{{Ref-web|url=http://www.cnto.org.uk/harbin/2007_10_23_16/20071023164619188.htm|títol=St. Sofia Orthodox Church|editor=China National Tourist Office|consulta=23 October 2007|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071102145923/http://www.cnto.org.uk/harbin/2007_10_23_16/20071023164619188.htm|arxiudata=2007-11-02}}</ref>
 [[Fitxer:ハルビン極楽寺玄関.jpg|enllaç=//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/57/%E3%83%8F%E3%83%AB%E3%83%93%E3%83%B3%E6%A5%B5%E6%A5%BD%E5%AF%BA%E7%8E%84%E9%96%A2.jpg/220px-%E3%83%8F%E3%83%AB%E3%83%93%E3%83%B3%E6%A5%B5%E6%A5%BD%E5%AF%BA%E7%8E%84%E9%96%A2.jpg|dreta|miniatura| Ji Le, temple budista a Harbin.]]
 Molts ciutadans creien que l'església ortodoxa danyava el [[Fengshui|feng shui]] local, per la qual cosa van donar diners per a construir un monestir budista xinés el 1921, el [[Ji Le Temple|temple Ji Le]]. A data de 1949, hi havia més de 15 esglésies ortodoxes russes i dos cementiris a Harbin. Amb el final de les guerres, la [[Revolució Cultural]] posterior, i la disminució de la població d'[[russos a la Xina|ètnia russa]], molts d'eixos edificis foren abandonats o destruïts. Actualment, queden unes 10 esglésies, però els serveis religiosos es celebren només a l'[[Església de la Intercessió a Harbin]].<ref>{{Ref-web|url=http://orthodox.cn/contemporary/harbin/pokrov_en.htm|títol=Protection (Pokrov) of the Mother of God Church of Harbin|consulta=27 August 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160722215200/http://www.orthodox.cn/contemporary/harbin/pokrov_en.htm|arxiudata=22 July 2016}}</ref>
 === Arquitectura moderna ===
-El [[Gran teatre de Harbin]] es troba al centre cultural del [[districte de Songbei]], Harbin. Té sales de 1600 i 400 seients. L'arquitectura utilitza el disseny extern de la superfície hiperbòlica heterogènia.<ref>{{Ref-web|url=http://sh.people.com.cn/n2/2016/0302/c357192-27847914.html|data=2 March 2016|consulta=4 December 2018|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180312181224/http://sh.people.com.cn/n2/2016/0302/c357192-27847914.html|arxiudata=12 March 2018}}</ref>
+El [[Gran teatre de Harbin]] es troba al centre cultural del [[districte de Songbei]], Harbin. Té sales de 1600 i 400 seients. L'arquitectura utilitza el disseny extern de la superfície hiperbòlica heterogènia.<ref>{{cite web|url=http://sh.people.com.cn/n2/2016/0302/c357192-27847914.html|script-title=zh:美呆了！哈尔滨大剧院获评"世界最佳文化类建筑"|script-work=zh:文汇报|via=people.com.cn|date=2 March 2016|access-date=4 December 2018|archive-url=https://web.archive.org/web/20180312181224/http://sh.people.com.cn/n2/2016/0302/c357192-27847914.html|archive-date=12 March 2018|url-status=live|df=dmy-all}}</ref>
 El [[Gran Teatre de Harbin|Gran Teatre]] és un edifici emblemàtic a Harbin. Està construït d'acord amb l'aigua i és coherent amb l'entorn. Encarna el concepte de paisatge del nord. Com a equipament d'edifici públic, el teatre ofereix a persones i visitants diferents experiències espacials des del teatre, el paisatge, la plaça i la plataforma estereoscòpica. Durant el procés de disseny, l'arquitecte [[Yansong Ma|Ma Yansong]] ha instal·lat un passadís turístic únic i una plataforma d'observació. Els visitants poden contemplar la zona humida que l'envolta i gaudir del paisatge natural únic de la zona humida de Harbin.
@@ Línia 211: / Línia 210: @@
 == Esports ==
 [[Fitxer:Harbin_Opera_House_.jpg|enllaç=//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Harbin_Opera_House_.jpg/220px-Harbin_Opera_House_.jpg|miniatura| Vista aèria del Gran Teatre de Harbin.]]
-Com a centre dels esports d'hivern a la Xina, Harbin ha acollit els [[Jocs Asiàtics d'hivern de 1996]] i la [[Universiada d'hivern 2009|Universiada d'hivern de 2009]] . A la ciutat han nascut medallistes olímpics com l'estrela de [[Patinatge de velocitat sobre pista curta|pista curta]] [[Wang Meng (patinadora)|Wang Meng]] (sis vegades medallista); el [[patinatge de velocitat sobre pista llarga|patinador de pista llarga]] [[Zhang Hong (patinador de velocitat)|Zhang Hong]] ([[Jocs Olímpics d'Hivern de 2014|2014 Sotxi]], medalla d'or); i les parelles els patinadors [[Shen Xue|artístics Shen Xue]] i [[Zhao Hongbo]] ([[Jocs Olímpics d'Hivern de 2002|2002 Salt Lake City]], medalla de bronze; [[Jocs Olímpics d'Hivern de 2006|2006 Torí]], medalla de bronze; i [[Jocs Olímpics d'Hivern de 2010|2010 Vancouver]], medalla d'or), [[Zhang Dan]] i [[Zhang Hao (patinador artístic)|Zhang Hao]] ( [[Jocs Olímpics d'Hivern de 2006|2006 Torí]], medalla de plata), [[Pang Qing]] i [[Tong Jian]] ( [[Jocs Olímpics d'Hivern de 2010|2010 Vancouver]], medalla de plata), <ref>{{Ref-web|url=http://www.olympic.org/olympic-results|títol=Olympic Results - Official Records|data=11 July 2016|consulta=27 August 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160930161748/https://www.olympic.org/olympic-results|arxiudata=30 September 2016}}</ref> i [[Sui Wenjing]] i [[Han Cong]] ( [[Jocs Olímpics d'Hivern de 2022|2022 Beijing]], medalla d'or; [[Jocs Olímpics d'Hivern de 2018|2018 Pyeongchang]], medalla de plata). <ref>{{Ref-web|títol=Wenjing SUI|url=https://olympics.com/beijing-2022/olympic-games/en/results/figure-skating/athlete-profile-n1058064-wenjing-sui.htm|editor=International Olympic Committee|consulta=22 February 2022|arxiudata=8 March 2022|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20220308095639/https://olympics.com/beijing-2022/olympic-games/en/results/figure-skating/athlete-profile-n1058064-wenjing-sui.htm}}</ref> <ref>{{Ref-web|títol=Cong HAN|url=https://olympics.com/beijing-2022/olympic-games/en/results/figure-skating/athlete-profile-n1058065-cong-han.htm|editor=International Olympic Committee|consulta=22 February 2022|arxiudata=5 February 2022|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20220205231021/https://olympics.com/beijing-2022/olympic-games/en/results/figure-skating/athlete-profile-n1058065-cong-han.htm}}</ref>
+Com a centre dels esports d'hivern a la Xina, Harbin ha acollit els [[Jocs Asiàtics d'hivern de 1996]] i la [[Universiada d'hivern 2009|Universiada d'hivern de 2009]] . A la ciutat han nascut medallistes olímpics com l'estrela de [[Patinatge de velocitat sobre pista curta|pista curta]] [[Wang Meng (patinadora)|Wang Meng]] (sis vegades medallista); el [[patinatge de velocitat sobre pista llarga|patinador de pista llarga]] [[Zhang Hong (patinador de velocitat)|Zhang Hong]] ([[Jocs Olímpics d'Hivern de 2014|2014 Sotxi]], medalla d'or); i les parelles els patinadors [[Shen Xue|artístics Shen Xue]] i [[Zhao Hongbo]] ([[Jocs Olímpics d'Hivern de 2002|2002 Salt Lake City]], medalla de bronze; [[Jocs Olímpics d'Hivern de 2006|2006 Torí]], medalla de bronze; i [[Jocs Olímpics d'Hivern de 2010|2010 Vancouver]], medalla d'or), [[Zhang Dan]] i [[Zhang Hao (patinador artístic)|Zhang Hao]] ([[Jocs Olímpics d'Hivern de 2006|2006 Torí]], medalla de plata), [[Pang Qing]] i [[Tong Jian]] ( [[Jocs Olímpics d'Hivern de 2010|2010 Vancouver]], medalla de plata), <ref>{{Ref-web|url=http://www.olympic.org/olympic-results|títol=Olympic Results - Official Records|data=11 July 2016|consulta=27 August 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160930161748/https://www.olympic.org/olympic-results|arxiudata=30 September 2016}}</ref> i [[Sui Wenjing]] i [[Han Cong]] ([[Jocs Olímpics d'Hivern de 2022|2022 Beijing]], medalla d'or; [[Jocs Olímpics d'Hivern de 2018|2018 Pyeongchang]], medalla de plata).<ref>{{Ref-web|títol=Wenjing SUI|url=https://olympics.com/beijing-2022/olympic-games/en/results/figure-skating/athlete-profile-n1058064-wenjing-sui.htm|editor=International Olympic Committee|consulta=22 February 2022|arxiudata=8 March 2022|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20220308095639/https://olympics.com/beijing-2022/olympic-games/en/results/figure-skating/athlete-profile-n1058064-wenjing-sui.htm}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Cong HAN|url=https://olympics.com/beijing-2022/olympic-games/en/results/figure-skating/athlete-profile-n1058065-cong-han.htm|editor=International Olympic Committee|consulta=22 February 2022|arxiudata=5 February 2022|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20220205231021/https://olympics.com/beijing-2022/olympic-games/en/results/figure-skating/athlete-profile-n1058065-cong-han.htm}}</ref>
 Harbin té una pista coberta de patinatge de velocitat, la [[pista coberta de Heilongjiang]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.speedskatingnews.info/en/data/rink/CHHA/|títol=Heilongjiang Indoor Rink (CHHA) - Rink - SpeedSkatingNews|consulta=27 August 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160727220107/http://www.speedskatingnews.info/en/data/rink/CHHA/|arxiudata=27 July 2016}}</ref> Inaugurada el 1995, és la més antiga del país.
-La cooperació mútua de l'Acadèmia Estatal de Cultura Física de l'Extrem Orient i l'Institut d'Educació Física de Harbin va iniciar un intercanvi de delegacions esportives i culturals, celebració d'esports, formació d'estudiants xinesos a [[Khabàrovsk|Khabarovsk]] i Harbin. La part russa tenia plans per a exportar el [[bandy]] a la Xina, ja que Harbin té bones condicions per convertir-se en un dels punts forts de l'esport a la Xina.<ref>{{Ref-web|url=http://khabbandy.ru/index.php?id=278|editor=Федерация хоккея с мячом Хабаровского края|consulta=26 March 2013|llengua=ru|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140529051522/http://khabbandy.ru/index.php?id=278|arxiudata=29 May 2014}}</ref> L'[[Selecció nacional de bandy de la Xina|equip nacional]] té la seu a Harbin,<ref>{{Ref-web|url=http://bandyvm2015.ru/en/news/?newsid=84|consulta=27 August 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160817234353/http://bandyvm2015.ru/en/news/?newsid=84|arxiudata=17 August 2016}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.rusbandy.ru/news/6471/|consulta=27 August 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20161011201808/http://www.rusbandy.ru/news/6471/|arxiudata=11 October 2016}}</ref> i es va confirmar per endavant que jugaria al [[Campionat del Món de Bandy 2015]].<ref>{{Ref-web|url=http://bandyvm2015.ru/en/news/?newsid=88|consulta=27 August 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160817225238/http://bandyvm2015.ru/en/news/?newsid=88|arxiudata=17 August 2016}}</ref> L'equip xinés va quedar 16é d'entre 17 equips, superant Somàlia. Zhu, president de la [[Universitat esportiva de Harbin|universitat esportiva]], és membre del consell de la [[Federació Internacional de Bandy]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.chinabandy.org/news/|consulta=27 August 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160503173114/http://www.chinabandy.org/news/|arxiudata=3 May 2016}}</ref>
+La cooperació mútua de l'Acadèmia Estatal de Cultura Física de l'Extrem Orient i l'Institut d'Educació Física de Harbin va iniciar un intercanvi de delegacions esportives i culturals, celebració d'esports, formació d'estudiants xinesos a [[Khabàrovsk|Khabarovsk]] i Harbin. La part russa tenia plans per a exportar el [[bandy]] a la Xina, ja que Harbin té bones condicions per convertir-se en un dels punts forts de l'esport a la Xina.<ref>{{cite web|url=http://khabbandy.ru/index.php?id=278|script-title=ru:Хоккеем с мячом заинтересовались в Харбинском институте физической культуры|publisher=Федерация хоккея с мячом Хабаровского края|access-date=26 March 2013|language=ru|archive-url=https://web.archive.org/web/20140529051522/http://khabbandy.ru/index.php?id=278|archive-date=29 May 2014|url-status=live|df=dmy-all}}</ref> L'[[Selecció nacional de bandy de la Xina|equip nacional]] té la seu a Harbin,<ref>{{cite web|url=http://bandyvm2015.ru/en/news/?newsid=84|script-title=ru:News - XXXV Чемпионат мира по хоккею с мячом|access-date=27 August 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160817234353/http://bandyvm2015.ru/en/news/?newsid=84|archive-date=17 August 2016|url-status=live|df=dmy-all}}</ref><ref>{{cite web|url=http://www.rusbandy.ru/news/6471/|script-title=ru:Китай сыграет на ЧМ-2015 - Архив новостей - Федерация хоккея с мячом России|access-date=27 August 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20161011201808/http://www.rusbandy.ru/news/6471/|archive-date=11 October 2016|url-status=live|df=dmy-all}}</ref> i es va confirmar per endavant que jugaria al [[Campionat del Món de Bandy 2015]].<ref>{{cite web|url=http://bandyvm2015.ru/en/news/?newsid=88|script-title=ru:News - XXXV Чемпионат мира по хоккею с мячом|access-date=27 August 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160817225238/http://bandyvm2015.ru/en/news/?newsid=88|archive-date=17 August 2016|url-status=live|df=dmy-all}}</ref> L'equip xinés va quedar 16é d'entre 17 equips, superant Somàlia. Zhu, president de la [[Universitat esportiva de Harbin|universitat esportiva]], és membre del consell de la [[Federació Internacional de Bandy]].<ref>{{cite web|url=http://www.chinabandy.org/news/|script-title=zh:新闻|access-date=27 August 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160503173114/http://www.chinabandy.org/news/|archive-date=3 May 2016|url-status=dead|df=dmy-all}}</ref>
 El [[Heilongjiang Ice City Football Club]] juga actualment els seus partits de futbol a casa al Harbin International Conference Exhibition and Sports Center, un estadi de 50.000 localitats. L'equip va aconseguir l'ascens a la segona categoria la temporada 2018.
-El [[KRS Heilongjiang]] <ref>{{Ref-web|url=http://www.vhlru.ru/teams/|títol=Высшая хоккейная лига - Команды|obra=Vhlru.ru|consulta=22 December 2018|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170920033810/http://www.vhlru.ru/teams/|arxiudata=20 September 2017}}</ref> fou l'equip professional d'hoquei sobre gel amb seu a la ciutat. Membre de la [[Vysshaya Khokkeynaya Liga]], amb seu a Rússia, sent un dels dos equips xinesos de la lliga. L'equip estava afiliat a l'equip de la [[Lliga continental d'hoquei|Kontinental Hockey League]], també amb seu a la Xina, [[Estrella vermella HC Kunlun|HC Kunlun Red Star]].
+El [[KRS Heilongjiang]] fou l'equip professional d'hoquei sobre gel amb seu a la ciutat.<ref>{{Ref-web|url=http://www.vhlru.ru/teams/|títol=Высшая хоккейная лига - Команды|obra=Vhlru.ru|consulta=22 December 2018|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170920033810/http://www.vhlru.ru/teams/|arxiudata=20 September 2017}}</ref> Membre de la [[Vysshaya Khokkeynaya Liga]], amb seu a Rússia, sent un dels dos equips xinesos de la lliga. L'equip estava afiliat a l'equip de la [[Lliga continental d'hoquei|Kontinental Hockey League]], també amb seu a la Xina, [[Estrella vermella HC Kunlun|HC Kunlun Red Star]], i desapareix el 2017, traslladant-se l'equip a [[Pequín|Beijing]].
 Una estació d'esquí coberta es va obrir a Harbin el 2017, i es va anunciar com la major del seu tipus. Permet gaudir de l'esquí de muntanya durant tot l'any.<ref>[http://www.harbin.gov.cn/info/news/english/detail01/460784.htm harbin.gov.cn, Local News: "World's largest indoor ski resort opens to public", 4 July 2017-07-04] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171022032514/http://www.harbin.gov.cn/info/news/english/detail01/460784.htm|date=22 October 2017}}, retrieved 21 October 2017</ref>
 === Esdeveniments ===
-Els [[Jocs Asiàtics d'Hivern de 1996]] es van celebrar a Harbin. Mentre que els jocs de gel es van celebrar principalment a la ciutat de Harbin, els esdeveniments d'esquí es van celebrar a l'[[estació d'esquí de Yabuli]], a la [[Shangzhi|ciutat de Shangzhi]]. També se celebrà a la ciutat la [[Universiada d'hivern 2009|Universiada d'hivern de 2009]]. L'Administració local va gastar 3,6&nbsp;mil milions de iuans per a l'esdeveniment, amb 2,63&nbsp;mil milions utilitzats en la construcció i renovació de la infraestructura esportiva. <ref>{{Ref-notícia|url=http://www.china.com.cn/news/txt/2008-09/19/content_16508043.htm|work=www.china.com.cn|date=2008-09-19|access-date=17 May 2014|language=zh|archive-url=https://web.archive.org/web/20141006071959/http://www.china.com.cn/news/txt/2008-09/19/content_16508043.htm|arxiuurl=6 October 2014}}</ref>
+Els [[Jocs Asiàtics d'Hivern de 1996]] es van celebrar a Harbin. Mentre que els jocs de gel es van celebrar principalment a la ciutat de Harbin, els esdeveniments d'esquí es van celebrar a l'[[estació d'esquí de Yabuli]], a la [[Shangzhi|ciutat de Shangzhi]]. També se celebrà a la ciutat la [[Universiada d'hivern 2009|Universiada d'hivern de 2009]]. L'Administració local va gastar 3,6&nbsp;mil milions de iuans per a l'esdeveniment, amb 2,63&nbsp;mil milions utilitzats en la construcció i renovació de la infraestructura esportiva.<ref>{{cite news|url=http://www.china.com.cn/news/txt/2008-09/19/content_16508043.htm|work=www.china.com.cn|script-title=zh:第24届大冬会09年2月18举行 共设12大项82小项|date=2008-09-19|access-date=17 May 2014|language=zh|archive-url=https://web.archive.org/web/20141006071959/http://www.china.com.cn/news/txt/2008-09/19/content_16508043.htm|archive-date=6 October 2014|url-status=live|df=dmy-all|title=第24届大冬会09年2月18举行 共设12大项82小项}}</ref>
-Harbin va acollir el [[Campionat de la Confederació Asiàtica de Bàsquet]] el 2003, en què [[Selecció de bàsquet de la Xina|la Xina]] va guanyar el campionat  per tretzena vegada. <ref>{{Ref-web|url=http://todor66.com/basketball/Asia/Men_2003.html|títol=Men Basketball Asia Championship 2003 Harbin (CHN)- 23.09-01.10 Winner China|obra=Todor66.com|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160305194011/http://www.todor66.com/basketball/Asia/Men_2003.html|arxiudata=2016-03-05}}</ref>
+Harbin va acollir el [[Campionat de la Confederació Asiàtica de Bàsquet]] el 2003, en què [[Selecció de bàsquet de la Xina|la Xina]] va guanyar el campionat  per tretzena vegada.<ref>{{Ref-web|url=http://todor66.com/basketball/Asia/Men_2003.html|títol=Men Basketball Asia Championship 2003 Harbin (CHN)- 23.09-01.10 Winner China|obra=Todor66.com|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160305194011/http://www.todor66.com/basketball/Asia/Men_2003.html|arxiudata=2016-03-05}}</ref>
 Harbin va presentar la candidatura per acollir els [[Jocs Olímpics d'Hivern de 2010|Jocs Olímpics d'hivern]] de 2010, que finalment es van atorgar a Vancouver, Canadà.<ref>{{Ref-web|url=http://gamesbids.com/eng/past-bid-results/|títol=Past Bid Results|data=14 December 2013|obra=Gamesbids.com|consulta=27 August 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150724170633/http://gamesbids.com/eng/past-bid-results/|arxiudata=24 July 2015}}</ref>
-El segon Carnaval Universitat d'Esports d'Hivern de Xina-Rússia es va inaugurar el 12 de desembre de 2017.<ref>{{Ref-web|url=http://sports.xinhuanet.com/c/2017-12/13/c_1122100057.htm|títol=Google Translate|obra=Translate.google.co.uk|consulta=22 December 2018}}</ref> Va ser la primera vegada que se disputava un partit internacional de [[bandy]] a [[Bandy|Harbin]].<ref>{{Ref-web|url=http://news.sina.com.cn/o/2017-12-12/doc-ifypnqvn3716096.shtml|títol=Google Översätt|obra=Translate.google.se|data=12 December 2017|consulta=22 December 2018}}</ref> La participació russa va venir del DVGAFK de [[Khabàrovsk|Khabarovsk]] entre els homes i IrGTU d'[[Irkutsk]] entre les dones. <ref>{{Ref-web|url=http://www.rusbandy.ru/news/11505/|títol=Google Translate|obra=Translate.google.co.uk|consulta=22 December 2018}}</ref>
+El segon Carnaval Universitat d'Esports d'Hivern de Xina-Rússia es va inaugurar el 12 de desembre de 2017.<ref>{{Ref-web|url=http://sports.xinhuanet.com/c/2017-12/13/c_1122100057.htm|títol=Google Translate|obra=Translate.google.co.uk|consulta=22 December 2018}}</ref> Va ser la primera vegada que se disputava un partit internacional de [[bandy]] a [[Bandy|Harbin]].<ref>{{Ref-web|títol=第二届中俄大学生冰雪嘉年华黑龙江启幕|url=http://news.sina.com.cn/o/2017-12-12/doc-ifypnqvn3716096.shtml|data=2017-12-12|consulta=2022-08-19|cognom=中国新闻网}}</ref> La participació russa va venir del DVGAFK de [[Khabàrovsk|Khabarovsk]] entre els homes i IrGTU d'[[Irkutsk]] entre les dones.<ref>{{Ref-web|títol=Русско-китайские Игры в Харбине - Архив новостей - Федерация хоккея с мячом России|url=http://www.rusbandy.ru/news/11505|consulta=2022-08-19}}</ref>
 == Transport ==
 === Ferrocarril ===
 [[Fitxer:Chinese_Eastern_Railway-en.svg|enllaç=//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d7/Chinese_Eastern_Railway-en.svg/220px-Chinese_Eastern_Railway-en.svg.png|miniatura| Sistema ferroviari al [[nord-est de la Xina]].]]
-Situat a la cruïlla del sistema de línia principal "estil T", Harbin és un important centre ferroviari de la [[regió del nord-est de la Xina]].<ref name="Harbin Transportation">{{Ref-web|url=http://www.cnto.org.uk/harbin/2007_10_23_17/20071023165944248.htm|títol=Harbin Transportation|editor=China National Tourist Office|consulta=23 October 2007|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071102150018/http://www.cnto.org.uk/harbin/2007_10_23_17/20071023165944248.htm|arxiudata=2 November 2007}}</ref> Té la primera oficina ferroviària establerta pel govern de la [[República Popular de la Xina]], així com la densitat ferroviària més alta de la Xina. Cinc línies ferroviàries convencionals irradien des de Harbin en direcció cap a: [[Ferrocarril de Jingha|Pequín (línia Jingha)]], [[Ferrocarril de Binsui|Suifenhe (línia Binsui)]], [[Ferrocarril de Binzhou|Manzhouli (línia Binzhou)]], [[Ferrocarril de Binbei|Beian (línia Binbei)]] i [[Ferrocarril de Labin|Lalin (línia Labin)]]. A més, Harbin té una línia de [[Alta velocitat ferroviària|tren d'alta velocitat]] que uneix [[Dalian]], el port marítim més al sud del [[Dongbei]]. L'any 2009 es va iniciar la construcció de la nova [[Estació de tren de Harbin Oest|estació de ferrocarril de Harbin Oest]] amb 18 andanes, situada a la part sud-oest de la ciutat. El desembre de 2012, es va inaugurar l'estació, ja que la Xina va presentar el seu [[Ferrocarril d'alta velocitat Harbin-Dalian|primer ferrocarril d'alta velocitat]] que travessa regions amb temperatures hivernals extremadament baixes, amb recorreguts programats des de Harbin fins a Dalian. <ref>{{Ref-notícia|url=http://english.jl.gov.cn/News/GeneralNews/201211/t20121127_1319324.html|data=2012-11-27|access-date=2013-01-26|archive-url=https://web.archive.org/web/20130515180906/http://english.jl.gov.cn/News/GeneralNews/201211/t20121127_1319324.html|arxiuurl=2013-05-15}}</ref> Els trens bala CRH380B resistents a la intempèrie que donen servei a la línia poden suportar temperatures des de menys 40 graus centígrads fins a 40 graus centígrads per sobre de zero.<ref>{{Ref-notícia|url=http://news.xinhuanet.com/english/photo/2012-10/08/c_131893803.htm|data=2012-10-08|access-date=2013-01-26|archive-url=https://web.archive.org/web/20121121011141/http://news.xinhuanet.com/english/photo/2012-10/08/c_131893803.htm|arxiuurl=2012-11-21}}</ref> El ferrocarril d'alta velocitat més al nord de la Xina, el ferrocarril interurbà '''[[Ferrocarril interurbà Harbin-Qiqihar|Harbin–Qiqihar]]''', es va obrir al servei el 17 d'agost de 2015. El ferrocarril enllaça les tres ciutats principals més grans de [[Heilongjiang]], com Harbin, Daqing i Qiqihar. Els ferrocarrils interurbans [[Ferrocarril interurbà Harbin-Jamusi|Harbin-Jiamusi]] i [[Ferrocarril interurbà Harbin-Mudanjiang|Harbin-Mudanjiang]] es van obrir al servei públic l'any 2018, connectant la capital provincial amb les principals ciutats de nivell prefectural [[Mudanjiang]] i [[Jiamusi]].
+Situat a la cruïlla del sistema de línia principal "estil T", Harbin és un important centre ferroviari de la [[regió del nord-est de la Xina]].<ref name="Harbin Transportation">{{Ref-web|url=http://www.cnto.org.uk/harbin/2007_10_23_17/20071023165944248.htm|títol=Harbin Transportation|editor=China National Tourist Office|consulta=23 October 2007|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071102150018/http://www.cnto.org.uk/harbin/2007_10_23_17/20071023165944248.htm|arxiudata=2 November 2007}}</ref> Té la primera oficina ferroviària establerta pel govern de la [[República Popular de la Xina]], així com la densitat ferroviària més alta de la Xina. Cinc línies ferroviàries convencionals irradien des de Harbin en direcció cap a: [[Ferrocarril de Jingha|Pequín (línia Jingha)]], [[Ferrocarril de Binsui|Suifenhe (línia Binsui)]], [[Ferrocarril de Binzhou|Manzhouli (línia Binzhou)]], [[Ferrocarril de Binbei|Beian (línia Binbei)]] i [[Ferrocarril de Labin|Lalin (línia Labin)]]. A més, Harbin té una línia de [[Alta velocitat ferroviària|tren d'alta velocitat]] que uneix [[Dalian]], el port marítim més al sud del [[Dongbei]]. L'any 2009 es va iniciar la construcció de la nova [[Estació de tren de Harbin Oest|estació de ferrocarril de Harbin Oest]] amb 18 andanes, situada a la part sud-oest de la ciutat. El desembre de 2012, es va inaugurar l'estació, ja que la Xina va presentar el seu [[Ferrocarril d'alta velocitat Harbin-Dalian|primer ferrocarril d'alta velocitat]] que travessa regions amb temperatures hivernals extremadament baixes, amb recorreguts programats des de Harbin fins a Dalian.<ref>{{cite news|url=http://english.jl.gov.cn/News/GeneralNews/201211/t20121127_1319324.html|work=Website of Jilin Province Government|title=Harbin-Dalian high-speed rail went into operation on December 1|date=2012-11-27|access-date=2013-01-26|archive-url=https://web.archive.org/web/20130515180906/http://english.jl.gov.cn/News/GeneralNews/201211/t20121127_1319324.html|archive-date=2013-05-15|url-status=dead}}</ref> Els trens bala CRH380B resistents a la intempèrie que donen servei a la línia poden suportar temperatures des de menys 40 graus centígrads fins a 40 graus centígrads per sobre de zero.<ref>{{cite news|url=http://news.xinhuanet.com/english/photo/2012-10/08/c_131893803.htm|work=[[Xinhuanet]]|title=China tests world's first alpine high-speed rail line|date=2012-10-08|access-date=2013-01-26|archive-url=https://web.archive.org/web/20121121011141/http://news.xinhuanet.com/english/photo/2012-10/08/c_131893803.htm|archive-date=2012-11-21|url-status=dead}}</ref> El ferrocarril d'alta velocitat més al nord de la Xina, el ferrocarril interurbà '''[[Ferrocarril interurbà Harbin-Qiqihar|Harbin–Qiqihar]]''', es va obrir al servei el 17 d'agost de 2015. El ferrocarril enllaça les tres ciutats principals més grans de [[Heilongjiang]], com Harbin, Daqing i Qiqihar. Els ferrocarrils interurbans [[Ferrocarril interurbà Harbin-Jamusi|Harbin-Jiamusi]] i [[Ferrocarril interurbà Harbin-Mudanjiang|Harbin-Mudanjiang]] es van obrir al servei públic l'any 2018, connectant la capital provincial amb les principals ciutats de nivell prefectural [[Mudanjiang]] i [[Jiamusi]].
 Les principals estacions de ferrocarril de la ciutat són l' [[estació de tren de Harbin]], que es va construir el 1899 i es va ampliar el 1989. L'estació principal es va reconstruir l'any 2017; l'[[Estació de tren de Harbin Est|estació de ferrocarril de Harbin Est]], que es va inaugurar el 1934; i l'[[Estació de tren de Harbin Oest|estació de ferrocarril de Harbin Oest]], que es va construir com a estació de tren d'alta velocitat de la ciutat el 2012.<ref name="Harbin Transportation" /> Una altra estació principal, l'[[estació de ferrocarril del nord de Harbin]], es va obrir al servei públic el 2015, juntament amb el nou ferrocarril de passatgers de Harbin-Qiqihar.<ref>{{Ref-web|url=http://www.hlj.gov.cn/zwdt/system/2014/10/24/010690273.shtml|editor=东北网-黑龙江晨报|data=2014-10-24|consulta=2015-06-19|llengua=zh|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150619090442/http://www.hlj.gov.cn/zwdt/system/2014/10/24/010690273.shtml|arxiudata=2015-06-19}}</ref>
-El servei directe de trens de passatgers està disponible des de l'estació de tren de Harbin a grans ciutats com Pequín, Xangai, Tianjin, Guangzhou, Jinan, Nanjing i moltes altres ciutats importants de la Xina.<ref name="China-briefing.com" /> El servei ferroviari directe d'alta velocitat va començar a funcionar entre les estacions de [[Harbin Oest]] i [[Shanghai Hongqiao]] el 28 de desembre de 2013 i redueix el temps de viatge fins a les 12 hores. <ref name="HarbinShanghai">{{Ref-web|url=http://digitalpaper.stdaily.com/http_www.kjrb.com/kjrb/html/2013-12/29/content_240485.htm?div=-1|editor=科技日报|consulta=17 May 2014|llengua=zh|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140517115756/http://digitalpaper.stdaily.com/http_www.kjrb.com/kjrb/html/2013-12/29/content_240485.htm?div=-1|arxiudata=17 May 2014}}</ref><gallery mode="packed" caption="Harbin railway system" height="170px">
+El servei directe de trens de passatgers està disponible des de l'estació de tren de Harbin a grans ciutats com Pequín, Xangai, Tianjin, Guangzhou, Jinan, Nanjing i moltes altres ciutats importants de la Xina.<ref name="China-briefing.com" /> El servei ferroviari directe d'alta velocitat va començar a funcionar entre les estacions de [[Harbin Oest]] i [[Shanghai Hongqiao]] el 28 de desembre de 2013 i redueix el temps de viatge fins a les 12 hores.<ref name="HarbinShanghai2">{{cite web|url=http://digitalpaper.stdaily.com/http_www.kjrb.com/kjrb/html/2013-12/29/content_240485.htm?div=-1|script-title=zh:哈尔滨至上海高铁开通|publisher=科技日报|access-date=17 May 2014|language=zh|archive-url=https://web.archive.org/web/20140517115756/http://digitalpaper.stdaily.com/http_www.kjrb.com/kjrb/html/2013-12/29/content_240485.htm?div=-1|archive-date=17 May 2014|url-status=dead|df=dmy-all}}</ref><gallery mode="packed" caption="Harbin railway system" height="170px">
 Fitxer:North Terminal of Harbin Railway Station 01.jpg|Terminal nord de l'estació de tren de Harbin
 Fitxer:Harbin West Railway Station.jpg|Estació de tren de Harbin West
@@ Línia 253: / Línia 250: @@
 === Aire ===
-L'[[aeroport internacional de Harbin Taiping]], que es troba a {{Convert|35|km|0|abbr=off}} de l'àrea urbana de Harbin, és el segon aeroport internacional més gran del nord-est de la Xina. El nivell tècnic de districte de vol és 4E, que permet tot tipus d'aeronaus civils grans i mitjanes. Hi ha vols a més de trenta grans ciutats com [[Pequín]], [[Tianjin]], [[Xangai]], [[Nanquín|Nanjing]], [[Tsingtao|Qingdao]], [[Wenzhou]], [[Xiamen]], [[Canton|Guangzhou]], [[Shenzhen]], [[Shenyang]], [[Dalian]], [[Xi'an]] i [[Hong Kong]]. <ref name="China-briefing.com" /> A més, també hi ha vols internacionals programats entre Harbin i Rússia, [[Singapur]], [[Malàisia]] i [[Corea del Sud]]. El juny de 2015 s'havien de començar les primeres rutes aèries internacionals de LCC al Japó, concretament a la ciutat de [[Nagoya]].<ref name="Harbin Transportation" /> A causa de la limitació de la capacitat de transport de mercaderies, la construcció de la terminal T2 va començar el 31 d'octubre de 2014. La terminal T2 de 160.000 metres quadrats estava previst que s'acabara el 2017, i augmenta la capacitat de mercaderies de l'aeroport fins a tres vegades més que l'anterior. <ref>{{Ref-notícia|url=http://heilongjiang.dbw.cn/system/2014/11/01/056096079.shtml|access-date=21 November 2014|llengua=zh-hans|archive-url=https://web.archive.org/web/20141129060115/http://heilongjiang.dbw.cn/system/2014/11/01/056096079.shtml|arxiuurl=29 November 2014}}</ref>
+L'[[aeroport internacional de Harbin Taiping]], que es troba a {{Convert|35|km|0|abbr=off}} de l'àrea urbana de Harbin, és el segon aeroport internacional més gran del nord-est de la Xina. El nivell tècnic de districte de vol és 4E, que permet tot tipus d'aeronaus civils grans i mitjanes. Hi ha vols a més de trenta grans ciutats com [[Pequín]], [[Tianjin]], [[Xangai]], [[Nanquín|Nanjing]], [[Tsingtao|Qingdao]], [[Wenzhou]], [[Xiamen]], [[Canton|Guangzhou]], [[Shenzhen]], [[Shenyang]], [[Dalian]], [[Xi'an]] i [[Hong Kong]]. <ref name="China-briefing.com" /> A més, també hi ha vols internacionals programats entre Harbin i Rússia, [[Singapur]], [[Malàisia]] i [[Corea del Sud]]. El juny de 2015 s'havien de començar les primeres rutes aèries internacionals de LCC al Japó, concretament a la ciutat de [[Nagoya]].<ref name="Harbin Transportation" /> A causa de la limitació de la capacitat de transport de mercaderies, la construcció de la terminal T2 va començar el 31 d'octubre de 2014. La terminal T2 de 160.000 metres quadrats estava previst que s'acabara el 2017, i augmenta la capacitat de mercaderies de l'aeroport fins a tres vegades més que l'anterior.<ref>{{cite news|author1=周琳|script-title=zh:哈尔滨太平机场扩建主体工程开工 T2航站楼3年内投用|url=http://heilongjiang.dbw.cn/system/2014/11/01/056096079.shtml|access-date=21 November 2014|work=生活报|publisher=东北网|language=zh-hans|archive-url=https://web.archive.org/web/20141129060115/http://heilongjiang.dbw.cn/system/2014/11/01/056096079.shtml|archive-date=29 November 2014|url-status=live|df=dmy-all|title=哈尔滨太平机场扩建主体工程开工 T2航站楼3年内投用}}</ref>
 === Metro ===
@@ Línia 259: / Línia 256: @@
 La construcció del [[metro de Harbin]] va començar el 5 de desembre de 2006. La inversió total per a la primera fase de la línia 1 fou de 5,89 mil milions de RMB. El pla inicial consistia en instal·lar vint estacions en una línia de {{Convert|17.73|km|abbr=on}} de llargària que comença en l'[[estació de tren de Harbin Est]] fins al 2n Hospital Afiliat de la Universitat Mèdica de Harbin, a l'oest de la ciutat. Al llarg de la línia es construirà una nau de metro, un centre de comandament i dos subestacions transformadores. La major part del recorregut de la línia segueix el túnel d'evacuació de defensa aèria que va sortir del projecte "7381", que va començar el 1973 i va acabar el 1979. El projecte 7381 pretenia protegir Harbin de la possible invasió o atac nuclear de l'antiga [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]].
-La [[Línia 1 (metro de Harbin)|línia 1 del metro de Harbin]] es va inaugurar el 26 de setembre de 2013.{{Citació necessària|data=October 2020}} Està orientat al llarg de l'eix est-oest de l'[[Espai urbà|àrea urbana]] d'Harbin: des del nord-est (estació de ferrocarril de Harbin Est) fins al sud-oest (2n Hospital Afiliat de la Universitat Mèdica de Harbin).<ref name="Xinhua20130926">{{Ref-notícia|url=http://society.people.com.cn/n/2013/0926/c1008-23049247.html|data=2013-09-26|llengua=zh-cn|access-date=3 January 2014|arxiuurl=4 January 2014|archive-url=https://web.archive.org/web/20140104013324/http://society.people.com.cn/n/2013/0926/c1008-23049247.html}}</ref> La línia 2 va des del districte de Songbei fins al districte de Xiangfang i la línia 3 fa un anell que passa pels districtes de [[Daoli]], [[Daowai]], [[Nangang]] i [[Xiangfang]] de Harbin. El 26 de gener de 2017 es va obrir al servei públic la Fase I de la Línia 3. La línia 3 enllaça l'estació de ferrocarril de Harbin Oest amb l'estació de [[Yidaeryuan]], l'estació de transferència entre la línia 1 i la línia 3.<ref>{{Ref-notícia|url=http://news.eastday.com/eastday/13news/auto/news/china/20170126/u7ai6444923.html|data=26 January 2017|access-date=25 September 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170925180653/http://news.eastday.com/eastday/13news/auto/news/china/20170126/u7ai6444923.html|arxiuurl=25 September 2017}}</ref> A llarg termini, la ciutat té previst construir nou línies de metro radiants i una línia circular al centre de la ciutat i alguns barris suburbans, que en representen per al 2025. <ref name="H340">{{Ref-web|url=http://www.harbin.gov.cn/hrbzfw/hrb_today/display.php?id=33290|cognom=哈尔滨市人民政府|data=2011-03-09|consulta=2014-01-25|llengua=zh}}</ref>
+La [[Línia 1 (metro de Harbin)|línia 1 del metro de Harbin]] es va inaugurar el 26 de setembre de 2013.{{Citació necessària|data=October 2020}} Està orientat al llarg de l'eix est-oest de l'[[Espai urbà|àrea urbana]] d'Harbin: des del nord-est (estació de ferrocarril de Harbin Est) fins al sud-oest (2n Hospital Afiliat de la Universitat Mèdica de Harbin).<ref name="Xinhua201309262">{{cite news|url=http://society.people.com.cn/n/2013/0926/c1008-23049247.html|script-title=zh:哈尔滨地铁1号线载客试运营正式开通|date=2013-09-26|website=people.com.cn|language=zh-cn|access-date=3 January 2014|archive-date=4 January 2014|archive-url=https://web.archive.org/web/20140104013324/http://society.people.com.cn/n/2013/0926/c1008-23049247.html|url-status=dead|title=哈尔滨地铁1号线载客试运营正式开通}}</ref> La línia 2 va des del districte de Songbei fins al districte de Xiangfang i la línia 3 fa un anell que passa pels districtes de [[Daoli]], [[Daowai]], [[Nangang]] i [[Xiangfang]] de Harbin. El 26 de gener de 2017 es va obrir al servei públic la Fase I de la Línia 3. La línia 3 enllaça l'estació de ferrocarril de Harbin Oest amb l'estació de [[Yidaeryuan]], l'estació de transferència entre la línia 1 i la línia 3.<ref>{{cite news|url=http://news.eastday.com/eastday/13news/auto/news/china/20170126/u7ai6444923.html|script-title=zh:哈尔滨地铁3号线一期工程通车试运营 迎来"换乘"时代|work=Northeast News|location=Heilongjiang, China|publisher=DBW.CN|date=26 January 2017|access-date=25 September 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170925180653/http://news.eastday.com/eastday/13news/auto/news/china/20170126/u7ai6444923.html|archive-date=25 September 2017|url-status=live|df=dmy-all|title=哈尔滨地铁3号线一期工程通车试运营 迎来"换乘"时代}}</ref> A llarg termini, la ciutat té previst construir nou línies de metro radiants i una línia circular al centre de la ciutat i alguns barris suburbans, que en representen per al 2025.<ref name="H3402">{{Cite web|url=http://www.harbin.gov.cn/hrbzfw/hrb_today/display.php?id=33290|script-title=zh:哈埠地铁2013年载客试运行 6月份进行铺轨工程|author=哈尔滨市人民政府|date=2011-03-09|access-date=2014-01-25|language=zh}}{{Dead link|date=December 2018|bot=InternetArchiveBot|fix-attempted=yes}}</ref>
 === Ports i vies navegables ===
@@ Línia 278: / Línia 275: @@
 El 2009 Harbin va obrir un museu internacional de ciutats germanes. Compta amb 1.048 exposicions en 28 sales, amb una superfície total de {{Convert|1800|m2|0|abbr=off}}.<ref name="China Daily">{{Ref-web|url=http://e.my399.com/culture/architecture/2013-05-24/250.html|títol=Harbin International Sister Cities Museum|consulta=2013-08-08|data=2013-05-24|obra=China Daily.Com|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130808030057/http://e.my399.com/culture/architecture/2013-05-24/250.html|arxiudata=2013-08-08}}</ref>
-El 3 de setembre de 2015, la Xina i Rússia van signar un acord per reobrir el consolat rus a Harbin, ja que l'antic consolat soviètic va ser tancat el 1962 després de la [[Ruptura sinosoviètica|divisió sino-soviètica]]. La Xina també establirà un consolat corresponent a Vladivostok.<ref>{{Ref-web|url=http://www.russia.org.cn/rus/2728/31302634.html|obra=Russia.org.cn/|editor=The Embassy of the Russian Federation in the People's Republic of China|consulta=6 September 2015|llengua=ru|data=3 September 2015|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150924092908/http://www.russia.org.cn/rus/2728/31302634.html|arxiudata=24 September 2015}}</ref>
+El 3 de setembre de 2015, la Xina i Rússia van signar un acord per reobrir el consolat rus a Harbin, ja que l'antic consolat soviètic va ser tancat el 1962 després de la [[Ruptura sinosoviètica|divisió sino-soviètica]]. La Xina també establirà un consolat corresponent a Vladivostok.<ref>{{cite web|script-title=ru:Документы, подписанные по итогам российско-китайских переговоров 3 сентября 2015 г.|url=http://www.russia.org.cn/rus/2728/31302634.html|website=Russia.org.cn/|publisher=The Embassy of the Russian Federation in the People's Republic of China|access-date=6 September 2015|language=ru|date=3 September 2015|archive-url=https://web.archive.org/web/20150924092908/http://www.russia.org.cn/rus/2728/31302634.html|archive-date=24 September 2015|url-status=dead|df=dmy-all}}</ref>
 == Fills ilustres ==

Registres d'autoritat	WorldCat GND (1) LCCN (1) VIAF (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1)
Bases d'informació	OSM (1)