1976
Tipus | any civil i any de traspàs començat en dijous |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 1976 (mcmlxxvi) |
Islàmic | 1396 – 1397 |
Xinès | 4672 – 4673 |
Hebreu | 5736 – 5737 |
Calendaris hindús | 2031 – 2032 (Vikram Samvat) 1898 – 1899 (Shaka Samvat) 5077 – 5078 (Kali Yuga) |
Persa | 1354 – 1355 |
Armeni | 1425 |
Rúnic | 2226 |
Ab urbe condita | 2729 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
Segles | |
segle xix - segle xx - segle xxi | |
Dècades | |
1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000 | |
Anys | |
1973 1974 1975 - 1976 - 1977 1978 1979 |
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1 de febrer i 8 de febrer, Barcelona: Les manifestacions per l'amnistia del febrer de 1976 sota el lema de "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia", convocades per l'Assemblea de Catalunya, són les primeres grans manifestacions a Catalunya després de la mort del cap de l'estat Francisco Franco Bahamonde
- 28 de març, Barcelona: S'hi celebra el primer congrés del Partit Popular de Catalunya.
- 13 d'abril, València: S'hi constitueix la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.
- 23 d'abril, Barcelona: S'hi publica el primer número del diari Avui escrit en català.
- 22 de juny, Barcelona: Míting de la Llibertat sota el lema "Guanyem la Llibertat" al Palau Blaugrana. Inici del procés constituent del PSC-C. Primer míting democràtic autoritzat des del final de la Guerra Civil Espanyola.
- 5 de setembre, Barcelona: Joaquim Maria Puyal fa la primera emissió radiofònica d'un partit de futbol en català, des de la guerra Civil Espanyola.
- 16 de setembre, Perpinyà, Rosselló: Hi obre les portes la Bressola, la primera escola catalana després de l'ocupació de la Catalunya del Nord per França el 1659.
- 26 de novembre, l'Espluga de Francolí (la Conca de Barberà: s'hi celebra el primer congrés de la Unió de Pagesos.
- 28 de novembre, Madrid: El rei Joan Carles I signa el reial decret de reconeixement de l'Institut d'Estudis Catalans.
- 2 de desembre, Barcelona: Obre portes el Teatre Lliure amb l'espectacle Camí de nit, 1854.
- 15 de desembre, Espanya: S'hi celebra el referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política, que permeté un cert pluralisme polític.
- Resta del món
- 1 de gener, Veneçuela: El govern de Carlos Andrés Pérez nacionalitza l'explotació de petroli.
- 1 de març, Irlanda del Nord: El govern britànic posa fi a la Special Category Status, que distingia els condemnats per terrorisme (és a dir els membres d'organitzacions paramilitars) dels presoners de dret comú.
- 3 de març, Vitòria, País Basc: Massacre del 3 de març de Vitòria: essent ministre de Governació Manuel Fraga, hi moren cinc persones i més d'un centenar hi resulten ferides quan la policia espanyola dispara per dissoldre una assemblea d'estudiants i treballadors que se celebrava a l'església de San Francisco.
- 1 d'abril, EUA: Steve Jobs, Steve Wozniak i Ronald Wayne funden Apple Computer Company.
- 24 de març, Argentina: militars colpistes s'emparen del poder i implanten una dictadura que durarà fins al 1983.
- 2 de juliol: El Nord i el Sud de Vietnam s'uneixen per formar la República Socialista del Vietnam.
- 17 de juliol, 1 d'agost, Mont-real, Canadà: Se celebren els Jocs Olímpics d'estiu de 1976.
- 3 de setembre, Planeta Mart: La nau Viking 2 hi aterra i hi fa fotografies.
- 14 de setembre, Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: El pres de l'IRA Provisional Kieran Nugent inicia la protesta de la manta per reclamar ser considerat pres de guerra i no criminal comú, tal com havia previst la Special Category Status, abolida el març del mateix any. La protesta escalarà l'any 1978 a la protesta de la brutícia i perdurarà fins a l'any 1981, quan té lloc segona vaga de fam dels presos.
- 15 de desembre: Samoa esdevé membre de l'ONU.
- S'estrena la pel·lícula Carry on England
- S'estrena la pel·lícula Un mal començament
Naixements
- Països Catalans
- 28 de juny, Igualada, Anoia: Marina Llansana i Rosich, política.
- 2 de novembre, Manresa: Núria Picas i Albets, corredora de muntanya i ciclista de muntanya catalana.
- 12 de desembre, Elx: Diana Palazón, actriu valenciana.
- 15 de desembre, Sabadell: Roger Garcia, futbolista català.
- Castelló de la Plana: Mar Arza, artista.
- Alcoi: Anna Boluda, periodista freelance.
- Resta del món
- 15 de febrer, Torrelavega, Cantàbria, Espanya: Óscar Freire, ciclista espanyol.
- 24 de febrer: Yuval Harari, autor del best-seller internacional Sàpiens: Una breu història de la humanitat.
- 20 de març, Phoenix (Arizona), EUA: Chester Bennington, vocalista de Linkin Park.
- 4 de juny, Butin, districte d'Odintsovski, província de Moscou: Aleksei Navalni, advocat, activista i polític rus
- 3 de novembre, Roma: Emiliano Reali, escriptor italià.
- Pamplona: Maiorga Ramírez Erro, polític navarrès
- Lió: Camille de Toledo, assagista francès.
- Beirut: Yasmine Hamdan, actriu, cantant i compositora libanesa.
Necrològiques
- Països Catalans
- 17 de febrer, Barcelona: Clementina Arderiu i Voltas, poetessa catalana.
- 6 d'abril, Burguete, Navarra: Oriol Solé Sugranyes, mort per un tret de la Guàrdia Civil quan intentava arribar a la frontera després de participar en la Fuga de Segòvia.
- 31 de maig, Perpinyà, Rosselló: Carme Boatell, lluitadora antifeixista.
- 8 de juny, Matadepera, Vallès Occidental: Ricard Marlet i Saret, xilògraf, pintor i escultor català.
- 15 de juny, Palma, Mallorca: Miquel Llompart Roig, ciclista de pista mallorquí.
- 3 d'agost, Sabadell: Llorenç Llobet-Gràcia, director de cinema català.
- 28 d'agost, Muxía, Galícia, Espanya: Josep Moreno i Gans, compositor valencià (n. 1897).
- 8 de setembre, Barcelona: Joaquim Zamacois i Soler, compositor i professor de música català.
- 19 d'octubre, Sabadell: Jaume Viladoms i Valls, pedagog i militant socialista català.
- 14 de novembre, Sabadell: Joan Llonch i Salas, empresari tèxtil català.
- Resta del món
- 12 de gener, Londres, Regne Unit: Agatha Christie, escriptora anglesa. (85 anys).
- 1 de febrer, Munic, RFA: Werner Heisenberg, físic alemany (n. 1901), premi Nobel de física el 1932 per les seves descobertes en física quàntica.[1]
- 17 de març, Roma, Itàlia:Luchino Visconti, director de cinema italià.
- 26 de maig, Todtnauberg (Alemanya): Martin Heidegger, filòsof alemany.
- 9 de setembre, Pequín, República Popular de la Xina: Mao Zedong o Mao Tse-Tung, polític xinès, president del país (82 anys).
- 18 de novembre, París: Man Ray, artista nord-americà
- Estrasburg: Maurice Nédoncelle, filòsof francès.
- 19 de desembre, La Spezia: Giuseppe Caselli, pintor italià
Referències
- ↑ David C. Cassidy, Werner Heisenberg, an overview of his life and work (anglès)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1976 |