Antic Testament

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Antic testament)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Antic Testament o les Escriptures Hebrees (també anomenades la Bíblia Hebrea) és la primera part de la Bíblia cristiana, que explica la història des de la creació de la Terra fins a l'última profecia de la vinguda del messies, realitzada 400 anys abans de l'era cristiana.

La designació 'Antic Testament' prové del grec Η Παλαια Διαθηκη, I Palea Diathiki, que significa "antic pacte", en referència a l'antic pacte de Déu amb la humanitat (principalment amb el poble elegit d'Israel) per mitjà del qual vindria el messies a salvar-los. Aquesta denominació s'obté per contraposició amb el "nou pacte" ('Nou Testament') entre els homes i Déu operat amb la vinguda del Crist a la terra.

Els textos que la componen coincideixen més o menys amb la Tanakh del judaisme, però tot i que aquesta conté els mateixos llibres que l'Antic Testament canònic cristià, no coincideixen ni en l'ordre ni en els noms.

Cànon de l'Antic Testament[modifica | modifica el codi]

L'Antic Testament, en la versió cristiana, està format per 39 llibres (que coincideixen amb els 24 llibres del Tanakh jueu), els quals van ser acceptats per les autoritats de l'església el segle IV. Aquests llibres constitueixen el cànon de les escriptures de l'Antic Testament, i per això, són anomenats llibres canònics. Aquests són els llibres categoritzats d'acord als estudis teològics cristians: (Per veure les categoritzacions usades pel judaisme, vegeu l'article del Tanakh).

Pentateuc[modifica | modifica el codi]

El Pentateuc o la Torà són els cinc primers llibres de l'Antic Testament, escrits per Moisès:

Llibres històrics[modifica | modifica el codi]

Llibres sapiencials[modifica | modifica el codi]

Llibres profètics[modifica | modifica el codi]

Llibres dels profetes majors[modifica | modifica el codi]

Llibres dels profetes menors[modifica | modifica el codi]

Llibres deuterocanònics[modifica | modifica el codi]

Al llarg de l'Edat Mitjana, l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa van acceptar de facto diversos llibres més. El segle XVI, els protestants s'oposaven a acceptar l'autoritat divina d'aquests llibres durant Reforma, i no els van incloure en les traduccions de la Bíblia a les llengües del poble. L'Església Catòlica va declarar, aleshores, l'autoritat i la inspiració divina d'aquests llibres i els va incorporar al cànon. Per això, s'anomenen llibres deuterocanònics, que en grec vol dir "segon cànon". Els anglicans també els utilitzen. Aquests llibres són:

Llibres perduts[modifica | modifica el codi]

Hi ha llibres mencionats l'Antic Testament com a part de la Bíblia però que no es conserven (o bé són falsos, hi ha disputa al seu voltant). Aquests són:

  • Llibre de Jasher
  • Llibre de les Guerres
  • Llibre de Shemaiah
  • Actes de Salomó
  • Llibre de Nathan
  • Annals del Rei David
  • Actes de Samuel
  • Llibre de Gad
  • Profecia d'Ahijah
  • Profecia d'Iddo
  • Llibre de Jehu
  • Actes d'Azarià
  • Laments de Josia
  • Cròniques del rei Ahasuerus

Llengües i traduccions[modifica | modifica el codi]

El judaisme utilitza la Tanakh també anomenada Bíblia Hebrea, que equival a l'Antic Testament i no reconeix els llibres del Nou Testament. La Tanakh està escrita gairebé tota en hebreu, encara que hi ha petites porcions en arameu.

La versió utilitzada pels primers cristians fou la Versió dels Setanta (Septuaginta), una traducció grega que els jueus de la Diàspora utilitzaven habitualment en aquella època.

L'Antic Testament cristià és bastant semblant a la Tanakh hebrea, amb algunes diferències de contingut:

Història[modifica | modifica el codi]

L'Església cristiana primitiva utilitzà la Septuaginta, la versió grega més antiga de la Bíblia, com a mínim, fins a mitjans del segle IV. Fins aquell moment el grec va ser un dels principals idiomes de l'Imperi Romà i la llengua de l'Església a excepció del siríac utilitzat per la comunitat siriana en la Peshitta i l'Església etíop, que utilitzà l'idioma Geez). A més, els Pares de l'Església tendeixen a acceptar a Filó d'Alexandria en comptes de la Septuaginta.

Quan Sant Jeroni va fer la seva revisió de la Vetus Llatina al voltant de l'any 400 dC, va comparar la Septuaginta amb el text hebreu. I va arribar a la conclusió que el text hebreu era un millor testimoni de Crist que la Septuaginta.[1] Ell va trencar amb la tradició de l'església i va traduir l'Antic Testament de la seva Vulgata de l'hebreu en lloc del grec. La seva elecció va ser durament criticada per Sant Agustí, contemporani seu, i altres que consideraven a Jeroni com un falsari. Però amb el pas del temps, l'acceptació de la versió de Jeroni va augmentar gradualment a les esglésies de l'oest fins que va desplaçar a la Vetus Llatina de la Septuaginta.[2]

El text hebreu difereix en alguns passatges, però els cristians prefereixen la Septuaginta perquè profetitza millor a Crist. Les esglésies Ortodoxes Orientals utilitzen la Septuaginta com a base per a la traducció de l'Antic Testament a altres idiomes. L'Església Ortodoxa de Constantinoble, l'Església de Grècia i l'Església Ortodoxa xipriota la continuen utilitzant avui en la seva litúrgia.

Els Manuscrits de la mar Morta, en particular els escrits en arameu, es corresponen més fidels amb la Septuaginta que amb el text hebreu.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antic Testament Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. [Jerome http://www.bombaxo.com/blog/?p=214 del pròleg a Gènesi]
  2. Ernst Würthwein,El text de la l'Antic Testament,transeuropees. Errol F. Rhodes, Grand Rapids, Michigan: Eerdmans, 1995.