Michel de Nostredame

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat de Nostradamus fet pel seu fill Cèsar

Nostradamus (Sant Romieg de Provença, 14 de desembre de 1503Selon de Provença, 2 de juliol de 1566), nom llatinitzat del nom original occità Miquèl de Nòstra Dama, va ser un dels publicadors de profecies més famosos del món. És conegut pel seu llibre Les Propheties, la primera edició del qual va aparèixer el 1555.

D'ençà de la publicació del seu llibre, que no s'ha deixat d'imprimir des de la seva mort i que sempre ha estat molt popular a tot el món, Nostradamus ha atret molts seguidors. Els seus entusiastes li donen el crèdit d'haver predit la majoria dels principals esdeveniments mundials. En canvi, la major part de les fonts acadèmiques mantenen que les associacions fetes entre els successos i les quartes de Nostradamus són principalment el resultat de males interpretacions o males traduccions (de vegades deliberades) o són massa ambigües per poder ser útils com a prova d'un poder predictiu real. A més, cap de les fonts llistades aporta evidència que algú hagi mai interpretat una quarteta de Nostradamus de forma que pogués identificar un esdeveniment encara per ocórrer.[1]

De tota manera, l'interès pel treball d'aquesta prominent figura de la Renaixença francesa encara és considerable, especialment en els mitjans de comunicació i en la cultura popular, i les profecies han estat assimilades als resultats d'aplicar el pretès Codi Bíblic, així com d'altres suposats treballs profètics.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Infància[modifica | modifica el codi]

La casa on se suposa que Nostradamus va néixer.

Nascut el 14 de desembre de 1503, a Occitània, a Sant Romieg de Provènça, lloc on el seu pretès lloc de naixement encara existeix, Miquèl de Nòstra Dama va ser un dels almenys 8 fills de Reynière de St-Rémy i el comerciant de gra i notari Jaume de Nostredame. Família d'orígens jueus, fins a la conversió del pare d'en Jaume de Nostredame, Guy Gassonet, al catolicisme als voltants de 1455, escollint el nom de "Pierre" i el cognom de "Nostredame" (aparentment triat pel nom del sant del dia en què la conversió es va oficiar).[2]

Els seus germans coneguts inclouen Delphine, Jehan (als voltants de 1507–77), Pierre, Hector, Louis (nascut el 1522), Bertrand, Jean i Antoine (nascut el 1523).[1][2][3]

Es coneix poca cosa més de la infància de Nostradamus, malgrat que hi ha una creença ferma que va ser educat pel seu besavi per part de mare Jean de St. Rémy,[4] fet que és discutible per la desaparició de dades històriques després de 1504, quan el nen només tenia un any.[5]

Anys d'estudiant[modifica | modifica el codi]

A l'edat de quinze anys, Nostradamus va accedir a la universitat d'Avinyó per cursar el batxillerat. Després de poc més d'un any (quan ja devia haver cursat educació clàssica en retòrica, gramàtica i lògica, més que els estudis posteriors de geometria, aritmètica, música i astronomia/astrologia), es va veure obligat a abandonar Avinyó quan la universitat va tancar les seves portes davant la irrupció de la pesta negra. El 1529, després de diversos anys com a farmacèutic, va ingressar a la universitat de Montpeller per doctorar-se en Medicina. En va ser expulsat poc després d'ingressar quan es va descobrir que havia estat farmacèutic, una feina explícitament vetada pels estatuts de la universitat. El document de l'expulsió (BIU Montpeller, Register S 2 folio 87) encara existeix als arxius de la facultat.[1] Malgrat això, molts dels seus editors l'anomenen "Doctor". Després de la seva expulsió, Nostradamus seguia treballant, suposadament com a farmacèutic, quan es va fer famós per crear la "píndola rosa", que suposadament protegia contra la plaga.[6]

Casament i treball de curació[modifica | modifica el codi]

El 1531 Nostradamus fou convidat per Julius Caesar Scaliger, un prominent Renaixentista, per anar a Agen.[2] Allà es casà amb una dona de nom incert (possiblement Henriette d'Encausse), que donà a llum dues criatures.[7] El 1534 la seva dona i els seus fills moriren, possiblement a causa de la pesta. Després de la seva mort, seguí viatjant, travessant França i possiblement Itàlia .[2]

Casa de Nostradamus a Selon de Provença.

En el seu retorn al 1545, assistí el metge Louis Serre en la lluita contra la pitjor irrupció de la plaga a Marsella, per lluitar posteriorment pel seu compte contra els brots de la malaltia a Selon de Provença i la seva capital regional Ais de Provença. Finalment, el 1547 s'establí a Selon de Provença, en una casa que encara es pot trobar actualment, i on es casà amb una ben aposentada vídua de nom Anne Ponsarde, la qual li dóna sis fills més (tres fills i tres filles).[2] Entre els anys 1556 i 1567, Nostradamus i la seva dona adquiriren una tretzena part del gran projecte organitzat per Adam Craponne per irrigar la zona seca de Salon i el proper Désert de la Crau prop del riu Durença.[5]

Profeta[modifica | modifica el codi]

Després d'una altra visita a Itàlia, Nostradamus es començà a desplaçar de la medicina cap a l'ocultisme. Seguint tendències populars, escrigué un almanac cap al 1550, i per primera vegada llatinitzà el seu nom (Nostredame) pel de Nostradamus. Encoratjat per l'èxit de l'almanac es decidí a escriure'n un més anualment. Recollits conjuntament contenen almenys 6338 profecies,[1][8] així com almenys nou calendaris anuals, tots ells iniciant-se l'u de gener i no, com es creu de vegades, el Març. Va ser principalment una reacció a causa dels almanacs Nostradamus va començar a rebre consultes astrològiques i prediccions per part de la noblesa d'altres persones benestants de terres llunyanes, malgrat que normalment ell esperava que li facilitessin les dates de naixement en què basar els horòscops, en contra de la pràctica habitual dels astròlegs professionals.[3][5]

Llavors va començar el seu projecte d'escriure un llibre d'un miler de quartets, que constitueixen les extenses profecies sense datar per les quals encara és famós avui en dia. Sentint-se vulnerable al fanatisme religiós, va tramar un mètode per ocultar el seu significat utilitzant una sintaxi virgilitzada, jocs de paraules i una mescla de llenguatges com el grec clàssic, italià, llatí i provençal. Per raons tècniques en la publicació de tres entregues (l'editor de la tercera i última entrega semblava poc inclinat a iniciar-ho a la meitat del segle), els últims 58 quartets del segle 17 no han sobreviscut en cap edició existent.

Els quartets, publicats en un llibre titulat Les Propheties, van rebre diverses reaccions un cop arribats al públic. Alguns pensaren que Nostradamus era un servent del diable, un impostor o un malat mental, mentre que diversos entre l'elit pensaren que eren profecies inspirades espiritualment, estant sota la llum de les seves fonts post bíbliques (vegeu a sota Fonts Literàries), com el propi Nostradamus preferia dir. Caterina de Mèdici, la reina consort del rei Enric II de França, va ser una de les principals admiradores de Nostradamus. Després de llegir els seus almanacs el 1555, que van proporcionar pistes a diverses amenaces anònimes a la família reial, ella el convocà a París per poder-se explicar i dibuixar horòscops per als seus fills. Al mateix temps, ell temia poder ser decapitat, però al moment de la seva mort al 1566, Caterina el nomenà Counselor i Metge de Capçelera del rei.

Diverses notes biogràfiques de la vida de Nostradamus indiquen el seu temor a ser perseguit per heretgia per la inquisició, però ni la profecia ni l'astrologia estaven dins la seva "jurisdicció", i només hauria estat en perill si hagués practicat la màgia per ajudar-se en les prediccions. De tota manera, la seva relació amb l'església com a profeta i sanador era excel·lent. El seu empresonament puntual a Marignane a finals de 1561 va ser motivat només per la publicació del seu almanac pel 1562 sense el permís exprés del bisbe, cosa contrària a un recent decret reial.

Anys finals i mort[modifica | modifica el codi]

Tomba de Nostradamus al Collégiale St-Laurent, Salon.

Al 1566, la gota que patia Nostradamus, que li havia provocat molts dolors i dificultat el moviment durant diversos anys, es va convertir en un edema o hidropesia. A finals de juny d'aquell any, va cridar el seu advocat per deixar com a llegat les seves propietats i 3.444 corones, excepte alguns deutes, a la seva dona pendent de les seves segones noces, i als seus fills (quan fessin 25 anys), i a les seves filles (quan es casessin). Aquest testament va ser seguit per algunes modificacions menors.[2] La nit de l'u de juliol, es creu que va parlar amb el seu secretari Jean de Chavigny per anunciar que l'endemà no el trobarien viu a la sortida del sol. El proper matí se'l van trobar mort estirat al terra al costat del llit (Presage 141 [originalment 152] per Novembre 1567, com pòstumament va escriure's per arreglar-ho).[1][8] Va ser incinerat a la capella franciscana local (una part de la qual s'ha incorporat actualment al restaurant La Brocherie), però reincorporat a la Collégiale St-Laurent [9] durant la revolució Francesa, on encara es manté la seva tomba.[2]

Treballs[modifica | modifica el codi]

Còpia de Garencières' 1672 Traducció anglesa de les Propheties, situat al P.I. Nixon Medical History Library de la Universitat de Texas al Centre de Ciències de la Salut a San Antonio.

En Propheties, Nostradamus hi recull la seva col·lecció de les principals prediccions a llarg termini, la primera entrega del qual es publicà el 1555. La segona edició, amb 298 versicles profètics més, s'imprimí el 1557. La tercera edició, amb tres-cents nous quartets, s'imprimeix el 1558, però actualment només existeix una part de l'antologia que es va publicar abans de la seva mort el 1568. Aquesta versió conté un quartet sense rima i 941 rimats, agrupats en nou grups de 100 i un altre de 42, anomenats "Segles".

Degut a les pràctiques d'impremta de l'època (que inclou la "tècnica" d'impressió dictada), no es troben dues edicions idèntiques, i és relativament estrany trobar dues còpies que siguin exactament iguals. Certament, no hi ha cap garantia, com solen dir els desxifradors, que cap de les transcripcions de cap de les edicions siguin originals d'en Nostradamus.[5]

Els Almanacs, que es van publicar anualment des del 1550 fins a la seva mort són el més popular dels seus treballs. Sovint en podia publicar dos o fins i tot tres en un sol any, titulats cadascun Almanacs (Prediccions detallades), Pronòstics o Presagis (prediccions més generals).

Nostradamus, a més de ser un endeví, també era un sanador professional. Es coneixen almenys dos llibres escrits per ell sobre ciència mèdica. Un és una suposada traducció de Galènica, i s'anomena Traité des fardemens (principalment un receptari amb material recollit d'altres llocs), on inclou una descripció amb mètodes per combatre la plaga, on cap d'ells (incloent-hi la sagnia), aparentment funcionaven. El mateix llibre també descriu com preparar cosmètics.

Un altre manuscrit conegut com a Orus Apollo encara existeix a la biblioteca municipal de Lió, on més de 2000 documents originals de Nostradamus es conserven sota la tutela de Michel Chomarat. És una pretesa traducció d'un antic treball grec sobre Jeroglífics Egipcis basat en traduccions llatines posteriors, totes elles desconeixedores dels significats reals de l'antiga escriptura egípcia, que no va ser desxifrada correctament fins el treball de Jean François Champollion el segle 19.

Des de la seva mort, només les Profecies han seguit essent populars, però en aquest cas de forma una mica extraordinària. Més de 200 edicions van aparèixer en aquell temps, juntament amb més de 2000 comentaris. La seva popularitat rau en el fet que la vaguetat i la falta de dates emprades fa que sigui senzill d'assignar-les de forma selectiva als principals successos dramàtics de forma retrospectiva i anunciar-ho com a encerts.

Fonts literàries[modifica | modifica el codi]

Nostradamus reivindica que basa les prediccions publicades en l'astrologia, però fou molt criticat pels astròlegs professionals de l'època per incompetència i per assumir que la "horoscopologia comparativa" (la comparació de la configuració planetària futura amb els fets passats) podia predir successos actuals i futurs.[5]

Investigacions recents apunten que gran part del seu treball profètic parafraseja antigues profecies sobre la fi del món principalment basades en la bíblia, conjuntament amb referències a successos històrics i antologies de reculls profètics, i després les projecta en el futur amb l'ajut de la "horoscopologia comparativa". Per tant, moltes de les prediccions inclouen figures com Luci Corneli Sul·la, Gai Mari, Neró i d'altres, així com les seves descripcions de "combats als núvols" i "granotes caient del cel". L'astrologia pròpiament dita es menciona només un parell de vegades en el Prefaci de Nostradamus i 41 a les Centúries, però de forma molt més freqüent en la seva dedicatòria Carta al Rei Enric II.

Les seves fonts històriques inclouen passatges fàcilment identificables de Tit Livi, de les Vides dels dotze cèsars de Suetoni, de Plutarc i d'altres historiadors clàssics, així com de cronistes medievals com Villehardouin i Froissart. Moltes de les seves referències astrològiques s'agafen quasi paraula per paraula del llibre de Richard Roussat's Livre de l'estat et mutations des temps del 1549–50. Les taules de naixement que prepara ell mateix estan basades en taules planetàries ja publicades per astròlegs professionals, tot i que va cometre diversos errors de còpia. (Vegeu l'anàlisi de les taules fet per Brind'Amour, el 1993, i compareu-ho amb l'extensa crítica de l'horòscop de Nostradamus de Gruber per al Princep coronat Rudolph Maximillian.) [10]

La seva major font profètica és, sens dubte, el Mirabilis liber de 1522 , que conté un ventall de profecies de Sibil·la tiburtina, Girolamo Savonarola entre d'altres. (El seu Prefaci conté 24 cites bibliques, totes excepte dues en l'ordre usat per Savonarola.) [11] Aquest llibre va gaudir d'un considerable èxit, en arribar a la mitja dotzena d'edicions (Links vegeu a sota per facsímils i traduccions), però no va aconseguir mantenir la seva influència degut, probablement, a que la majoria del text estava escrit en llatí, a l'escriptura gòtica i a les nombroses abreviatures complexes. Nostradamus va ser dels primers en tornar a parafrasejar aquelles profecies en francès, explicant perquè li eren atribuïdes. Cal esmentar que els estàndards actuals sobre plagi no s'aplicaven al segle XVI, quan els autors copiaven i parafrasejaven freqüentment passatges, especialment dels clàssics, sense consentiment.

El material addicional va ser recollit de De honesta disciplina del 1504 per Petrus Crinitus,[5] que inclou extractes del De daemonibus de Mikhael Psellos, i del De Mysteriis Aegyptiorum (Referent a misteris egipcis), un llibre sobre Arameu Antic i màgia assíria de Iamblichus, un llibre neo-platonista del segle IV. Les versions llatines d'ambdós han estat recentment publicades a Lió, i extractes de cadascun han estat parafrasejats (en el segon cas, de forma literal) en els seus primers dos versos. Encara que és cert que nostradamus va afirmar el 1555 haver cremat totes les obres ocultes de la seva llibreria, ningú pot dir quins llibres es van destruir en aquest foc. El fet que cremessin de forma explosiva amb una flama brillant suggereix que molts d'aquests manuscrits en pergamí, havien estat tractats de forma rutinària amb salitre.

Només a partir del segle XVII es van començar a trobar dependències de les seves publicacions amb treballs anteriors.[12] Això ho pot ajudar a explicar el fet que per la mateixa època el llibre Les Profecies va ser utilitzat com a llibre de lectura a les aules.[13]

La dependència de Nostradamus en fets històrics precedents fa que explícitament rebutgi l'etiqueta de profeta (persona que posseeix poders profètics) en diferents ocasions :[1][5]

A despit del fet que, fill meu, hagi utilitzat la paraula profeta, no em vull atribuir un títol de tan sublim arrogància - Prefaci al Cèsar, 1555 [14]

No m'atribuiré el nom o el rol de profeta — Prefaci al Cèsar, 1555[14]

Molts dels [profetes] van predir grans i meravelloses coses per venir: [tot i que] per mi, no tinc cap manera d'atribuir-me aquest títol, 1558 [15]

No puc sinó ser atrevit, per predir (malgrat que encara que garanteixo la més subtil cosa), gràcies a les meves investigacions i en consideració al que em promet i de vegades em permet saber l'Astrologia, principalment en forma d'avisos, de manera que el poble pugui saber com el poden amenaçar els estels. Així i tot no estic prou boig per pretendre ser un profeta. — Carta oberta al Privy Councillor Birague, 15 de juny de 1566[1]

El seu rebuig al títol de 'profeta' fins i tot es fa palès en el titol del seu llibre,[1] (un títol que en francès pot entendre's fàcilment tant com a "Les Profecies, per M. Michel Nostradamus", que és precisament el que són; com a "Les Profecies de M. Michel Nostradamus", cosa que no són, excepte en pocs casos). Així doncs, cap de les crítiques a Nostradamus per ser un profeta, no tenen fonament a partir del moment que el propi autor sempre ho ha desmentit.

Veient el lligam que tenia amb les seves fonts literàries, és molt dubtós [1] que Nostradamus fes servir altres mètodes que no fossin contemplació, meditació i incubació. La seva única descripció del procés seguit es pot veure a la carta 41 [16] de la seva correspondència en llatí.[1] La llegenda popular que parla sobre la utilització d'antics mètodes de l'observació fixa de la flama, l'aigua, o els dos de forma simultània no és res més que una lectura càndida dels seus primers dos versos que volen comparar els seus esforços amb els dels oracles de Delfos. En la seva dedicatòria al rei Enric II, Nostradamus descriu el procés "buidant la ment, l'ànima i el cor de tota cura, preocupació i incomoditat cap a una calma mental i tranquil·litat", i les seves freqüents referències al "trípode de bronze" de Delphos solen estar precedides amb un "com si" (compareu les referències externes per més informació).

Interpretacions[modifica | modifica el codi]

La majoria dels quartets tracten de desatres de molts tipus (la major part d'ells sense data). Inclouen plagues, terratrèmols, guerres, inundacions, invasions, assassinats, sequeres, batalles i d'altres esdeveniments - molts d'ells predits al Mirabilis Liber. La majoria d'ells tracten sobre això en tots els termes; d'altres, es cenyeixen a persones individuals o a petits grups de persones. Alguns tracten ciutats en concret, altres diverses ciutats a diferents països. La majoria, el tema subjacent és la imminent invasió d'Europa per part de les forces musulmanes de més enllà de l'est encapçalades per l'Anticrist, reflectint les invasions otomanes i sarraïnes de l'època, així com prediu també el Mirabilis Liber.[1] Tot presentat en el context de la suposada imminent fi del món, comú en nombroses profecíes de l'època.

Molts estudiosos creuen que Nostradamus no escribia tant per ser un profeta, si no per comentar els successos que estaven passant en el seu propi temps, escrits en un estil ambigu - utilitzant moltes metàfores i un llenguatge críptic - amb la intenció d'evitar persecucions. Un cas similar a la interpretació preterista de l'Apocalipsi.[1]

Els entusiastes de Nostradamus li donen veracitat al predir nombrosos successos de la història mundial, com el gran foc de Londres, l'alçament de Napoleó i Adolf Hitler, fins als atacs de les torres bessones del World Trade Center.[10] Vegeu 'Vistes Alternatives' a sota.

Els escèptics suggereixen, que la seva reputació com a profeta ha estat creada àmpliament en els temps moderns per seguidors que posen les seves paraules sobre esdeveniments ja consumats o que són tant imminents com inevitables, un procés conegut com a Clarividència Retroactiva. No hi ha cap prova en la literatura acadèmica (vegeu Fonts) per suggerir que cap dels quartets de Nostradamus hagi estat mai interpretat per poder predir de forma específica un esdeveniment abans que aquest tingués lloc, que no sigui d'una manera vaga i en termes generals que pugui ser aplicat de igual manera a molts altres esdeveniments.

Visions alternatives[modifica | modifica el codi]

Un ventall de versions es poden trobar impreses i a Internet. En l'espectre ens podem trobar les versions acadèmiques extremes com les de Jacques Halbronn,[17] suggerint llargament i amb complexitat que les Profeties de Nostradamus són falsificacions posteriors amb interès personal. De totes maneres Halbronn te més coneixement sobre els texts i els arxius associats que la majoria ja que ha col·laborat en la recuperació i la investigació de molts d'ells.

En un altre part de l'espectre, trobem molts llibres actuals, i milers de pàgines web privades que suggereixen no només que les Propheties són genuïnes si no que a més Nostradamus era un veritable profeta. Degut a les vagues interpretacions , no n'hi ha dues que estiguin d'acord en el que prediu, ni en el passat ni en el futur.[3] Encara que trobem un consens general en què va predir la Revolució Francesa, Napoleó, Hitler,[1][18] les dues guerres Mundials , i la destrucció nuclear de Hiroshima i Nagasaki. També podem podem trobar concens que ha predit els principals successos que han passat en el moment que s'ha publicat cadascun dels llibres que parla d'ell, com l'arribada de l'home a la lluna, la mort de la Princesa de Gal·les i el desastre de la llançadora espacial Challenger,[19] cap als successos del 9/11: aquest moviment de successos semblen característics del gènere.[3]

Probablement, el primer dels llibres que va ser realment popular en Anglès va estar el The Complete Prophecies of Nostradamus publicat el 1947 i escrit per Henry C Roberts, que es va editar fins a set vegades els 40 anys següents de la seva publicació, un llibre que conté transcripcions, traduccions i comentaris dels quartets. Aquesta publicació la segueix el 1961 la de Edgar Leoni, Nostradamus and His Prophecies, que considera el millor anàlisi i el més entenedor entre totes les publicacions anteriors al 1990. Després ens podem trobar el llibre Les Profecies de Nostradamus d'Erika Cheetham, que incorpora una reedició de l'edició pòstuma de 1568, la qual ha estat reimpresa diverses vegades des del 1973 amb el nom de The Final Prophecies of Nostradamus. Tot això serveix com a inspiració per Orson Welles per escriure The Man Who Saw Tomorrow. A més de dues traduccions de Jean-Charles de Fontbrune : historien et prophète del 1980, es pot dir que les sèries culminen amb els dos llibres de John Hogue : The Complete Prophecies (1999) i el més recent, Nostradamus: A Life and Myth (2003).

Amb excepció de Roberts, aquests llibres i molts dels seus imitadors manenten una unanimitat tant en els poders de la profecia i amb diversos aspectes de la vida de Nostradamus :

  • Descendent de la tribu israelita Issachar
  • Educat pels seus avis, que havien estat metges de cort del rei René de Provença
  • Havia accedit a la Universitat de Montpeller el 1552 per aconseguir el títol de metge. Fins que en el seu reingrés el 1529 havia aconseguit el doctorat en medicina
  • Va anar a la facultat de medicina com a oïdor fins que els seus punts de vista es van tornar massa impopulars
  • Va donar suport a la teoria heliocèntrica de l'univers
  • Durant els seus viatges va realitzar diversos prodigis, inclosa la identificació d'un futur papa
  • Va posar remei a la Pesta Negra a Ais de Provença i a qualsevol altre lloc
  • Es va dedicar a la vidència utilitzant tant un mirall màgic com un bol amb aigua
  • El seu secretari Chavigny es va unir a ell a finals de 1554
  • Un cop publicades les seves Propheties, va ser convocat per la reina Caterina de Mèdici a París el 1555 per discutir amb ell el quartet I.35 on s'insinua que el seu marit Enric II podria ser assassinat en un duel
  • Es va ocupar dels fills del rei a Blois
  • Va ser cremat dempeus
  • Va ser desenterrat durant la Revolució Francesa, portant un medalló amb la data exacta del seu desenterrament.

A partir de l'any 1980, ens trobem amb una reacció acadèmica, especialment a França. La publicació de la correspondència privada de Nostradamus[20] i, els anys següents, les edicions originals de 1555 i 1557 descobertes per Chomarat i Benazra, juntament amb altre material original d'arxiu desenterrat [2][5] revela que moltes de les coses atribuïdes a Nostradamus simplement no són certes. Els estudiosos [2][3][5][21] senyalen que cap dels aspectes de la vida de Nostradamus mencionats anteriorment no estan documentats en cap de les fonts trobades. Molts d'ells, evidentment, estan bastats en rumors o fonts infundades descrites com a fets per comentaristes posteriors com Jaubert (1656), Guynaud (1693) i Bareste (1840), en malentesos o discrepàncies de textos francesos del segle XVI, o en pures invencions. Fins i tot la predicció del quartet I.35 que predeia la mort del rei Enric II no apareix imprèsa per primera vegada fins una edició del 1614, 55 anys després del succés.[1][5]

I sobre tot això, els estudiosos,[3][21][22] que intenten defugir de qualsevol intent d'interpretació, estan d'acord que, generalment, les traduccions angleses són de poca qualitat, mostrant poc o un nul coneixement del francès del segle XVI, són tendencioses, o pitjor, estan tergiversades per poder encabir els successos als que se suposa que es refereix el quartet (o viceversa). Cap d'ells, estan basats en les edicions originals : Roberts es basa en la de 1672, Cheetam i Hogue en les edicions pòstumes de 1568. Fins i tot el relativament respectable Leoni accepta a la pàgina 115 (edició anlgesa) que mai ha vist una edició original, i a les pàgines inicials indica que molt del treball biogràfic no està fonamentat.

De totes maneres, cap d'aquest material de recerca i crítica va ser conegut per la majoria dels comentaristes anglesos, en funció de les dates en què van escriure els seus treballs, i en certa extensió, el coneixement de la llengua en què estaven escrits. Hogue, admet, que estava en posició de treure'n profit, però només al 2003 reconeix que molt del seu treball inicial era, de fet, 'apòcrif'. Entre tant, els estudiosos [1] eren particularment càustics en els intents d'autors menys coneguts (Hewitt, 1994; Ovason, 1997; Ramotti, 1998) d'extreure significats ocults dels textos amb l'ajuda d'anagrames, codis numèrics, gràfiques i altres eines.

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

Les profecies de Nostradamus han estat posades en escena moltes vegades en la cultura popular als segles XX i XXI. Així com també ha estat el tema de centenars de llibres (tant de ficció com no ficció), i la vida de Nostradamus ha estat recreada en moltes pel·lícules i documentals, mentre que la seva vida i obra segueix estant a l'ordre del dia en la premsa.

També ens podem trobar per la xarxa diverses pàgines malintencionades o com a simples bromes on quartets amb l'estil de Nostradamus es presenten com a reals. Els exemples més coneguts són els referents a l'enfonsament de les torres bessones en els atacs al setembre del 2001, on hi havia reinterpretacions, fetes per entusiastes, de diversos quartets com a suposades profecies. L'especulació va sorgir immediatament sobre si Nostradamus havia predit o no l'esdeveniment. Els entusiastes apuntaven que els quartets VI.97 i I.87 eren possibles prediccions, però els estudiosos ho van interpretar com a irrellevant (compareu les seccions rellevants als llocs web de Lemesurier i Snopes que trobareu als vincles externs).[1][10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 Lemesurier, Peter, The Unknown Nostradamus 2003
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Leroy, Dr Edgar, Nostradamus, ses origines, sa vie, son oeuvre, 1972, ISBN 2-86276-231-8
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Lemesurier, Peter, 'The Nostradamus Encyclopedia, 1997 ISBN 0-312-17093-9
  4. Chavigny, J.A. de: La première face du Janus françois... (Lyon, 1594)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 5,9 Brind'Amour, Pierre, Nostradamus astrophile, 1993
  6. Nostradamus, Michel, Traite des fardemens et des confitures, 1555, 1556, 1557
  7. Maison de Nostradamus at Salon
  8. 8,0 8,1 Chevignard, Bernard, Présages de Nostradamus 1999
  9. [enllaç sense format]http://www.nostradamus-repository.org/cgi-bin/showtour.asp?img=12
  10. 10,0 10,1 10,2 Gruber, Dr Elmar, Nostradamus: sein Leben, sein Werk und die wahre Bedeutung seiner Prophezeiungen, 2003
  11. Vegeu Comparació dels texts de Savonarola i Nostradamus
  12. . Cartes anònimes al Mercure de France de l'agost i novembre de 1724 posen l'atenció al fet (Anònim)Lettre critique sur la personne et sur les écrits de Michel Nostradamus, Mercure de France, août et novembre 1724 (Comentat a l'entrada per Nostradamus a la wikipèdia francesa : " Relève, dans un esprit rationaliste, des coïncidences entre certains quatrains des Prophéties et des évènements antérieurs à la publication de ces quatrains. Tout n'est pas également convaincant, mais on repoussera difficilement, par exemple, le rapprochement entre le quatrain VIII, 72 et le siège de Ravenne de 1512. ")
  13. Garencières, Théophile de: La veritat de les profecies o prediccions de Nostradamus, 1672.
  14. 14,0 14,1 Prefaci al Cèsar
  15. [1]
  16. Vegeu facsímil de la carta
  17. (vegeu [2] i [3])
  18. És cert que en alguns quartets ell menciona el nom de Hister (similar a Hitler), malgrat que aquest és només el nom clàssic pel Baix Danubi, com ell mateix explica en el seu Presage al 1554. De manera similar, l'expressióPau, Nay, Loron — sovint interpretat com un anagrama de "Napaulon Roy" — senzillament es refereix a tres ciutats al sud-est Francès properes a la seva casa "actual". imply refers to three towns in southwestern France near his one-time home.
  19. CI, Q81
  20. Dupèbe, Jean, Nostradamus: Lettres inédites, 1983
  21. 21,0 21,1 Randi, James, The Mask of Nostradamus, 1993
  22. Wilson, Ian, Nostradamus: The Evidence, 2002

Fonts[modifica | modifica el codi]

Segle I, Quartet 1: 1555 Lyon Bonhomme edition.
  • Nostradamus, Michel:
Orus Apollo, 1545 (?), no publicat; Almanacs, Presagis i Pronosticacions, 1550-1567; Ein Erschrecklich und Wunderbarlich Zeychen..., Nuremberg, 1554; Les Propheties, Lyon, 1555, 1557, 1568; Traite des fardemens et des confitures, 1555, 1556, 1557; Paraphrase de C. Galen sus l'exhortation de Menodote, 1557; Lettre de Maistre Michel Nostradamus, de Salon de Craux en Provence, A la Royne mere du Roy, 1566
  • Leroy, Dr Edgar, Nostradamus, ses origines, sa vie, son oeuvre, 1972 (Estudi biogràfic)
  • Dupèbe, Jean, Nostradamus: Lettres inédites, 1983
  • Chomarat, Michel, and Laroche, Jean-Paul: Bibliographie Nostradamus (1989)
  • Benazra, Robert: Répertoire chronologique nostradamique (1990)
  • James Randi: The Mask of Nostradamus, 1993
  • Rollet, Pierre, Nostradamus: Interprétation des hiéroglyphes de Horapollo, 1993
  • Brind'Amour, Pierre: Nostradamus astrophile, 1993; Nostradamus. Les premières Centuries ou Prophéties, 1996
  • Lemesurier, Peter, The Nostradamus Encyclopedia, 1997; The Unknown Nostradamus, 2003; Nostradamus: The Illustrated Prophecies, 2003
  • Prévost, Roger, Nostradamus, le mythe et la réalité, 1999
  • Chevignard, Bernard, Présages de Nostradamus 1999
  • Wilson, Ian, Nostradamus: The Evidence, 2002
  • Clébert, Jean-Paul, Prophéties de Nostradamus, 2003
  • Gruber, Dr Elmar, Nostradamus: sein Leben, sein Werk und die wahre Bedeutung seiner Prophezeiungen, 2003
  • Manuel Sánchez, Caesarem de Nostradamus, 2007, ISBN 978-84-935672-1-7
  • Manuel Sánchez, Nostradamus: Camino hacia el Apocalipsis, 2011, ISBN 978-84-95919-68-7

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

(Els llocs solen estar en anglès i la qualitat no està garantida)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michel de Nostredame
Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Michel de Nostredame