Óssa Major

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Ossa Major
Ossa Major
Nom en llatí (UAI) Ursa Major
Abreviatura UMa
Genitiu Ursae Majoris
Simbologia xxxx
Ascensió recta 10,67 h
Declinació 55,38°
Àrea 1280 graus quadrats
Posició 3a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
6
Estrella més brillant Dubhe (α UMa)
(Magnitud aparent 1,8)
Meteors
Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +90° i −30°
Durant el mes de abril hi ha la millor visibilitat
Modifica dades a Wikidata

L'Ossa Major (Ursa Major) és una constel·lació boreal. L'asterisme més destacat de l'Ossa Major és el conjunt de set estrelles anomenat popularment com «el carro gran», amb forma de carro o de cullerot, quatre estrelles en formen la caixa i tres, la cua. La cua del carro fa una corba que assenyala Artur (α Bootis) que és l'estrella més brillant de la constel·lació del Bover. Si allarguem cinc vegades la distància entre les dues últimes estrelles de la caixa del carro cap al nord, trobarem la Polar.

Des de les latituds dels Països Catalans, l'Ossa Major està molt a prop de l'estrella Polar, raó per la qual és una constel·lació circumpolar, una de les constel·lacions que es veu durant tot l'any. Pel fet que la Polar és el punt central del gir de l'esfera celeste, l'Ossa Major no podria estar mai tan baixa com per no poder-la veure.

Els seus estels principals són:

Il·lustració feta per Hevelius

Aquestes són les que popularment es coneixen com el Carro Gran, el qual més aviat sembla una paella. Els dos últims estels serveixen per localitzar l'estel polar.

Entre d'altres, a la constel·lació de l'Ossa Major s'hi pot observar un sistema doble format per Mizar i Alcor, aquesta última de magnitud 3,99, però fàcil de veure si localitzem la seva companya brillant. Aquest estel doble ha rebut molts noms en els diferents pobles; per exemple, els pobles de les grans planures americanes, just després de l'arribada dels europeus, van passar a anomenar-lo el Genet i el Cavall, per exemple.

Mitologia[modifica]

Segons la mitologia grega, la història de les osses està associada al mite de Cal·listo. Fou la deessa Hera qui va col·locar les osses al cel; gelosa d'elles, les va situar al nord, lluny de l'horitzó del mar, on es banyaven acompanyant Zeus. En altres versions està associada al mite de Cinosura.

Història[modifica]

El seu nom en àrab الدب الاكبر, que significa l'«ós gros», va ser adaptat a l'àrab per Abd-ar-Rahman as-Sufí (903-986) basant-se en el llibre Almagest de Ptolemeu.[1]

Notes i referències[modifica]

  1. Marín Arcones, Daniel. «NOMBRES ÁRABES DE LAS CONSTELACIONES» (en castellà). Gran Canària: Asociación Astronómica de Gran Canaria, 30-07-2006. [Consulta: 2 març 2011].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]