1 d'abril
| << | Abril 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El primer[1] d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs. Partint d'aquesta data, quedarien 274 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1907 - Gironaː es publica el primer número de la revista mensual Lletres.[2]
- 1908 - L'Alguer (Sardenya): es publica el primer i únic número de la revista La Sardenya Catalana.[3]
- 1967 - Salitja, Vilobí d'Onyar, Gironaː s'inaugura l'Aeroport de Girona-Costa Brava.[4]
- 2005 - Barcelona (Barcelonès): es funda el Centre Nacional de Supercomputació.
- Resta del món
- 1795 - París (França): aixecament dels Sans-culottes.
- - Basilea (Suïssa): firma del tractat de pau entre Prússia i la França revolucionària dins de la Pau de Basilea que formaria part del conjunt de tractats que posarien final a la Primera Coalició.[5]
- 1901: James Gibb inventa el tennis de taula.
- 1921 - Santiago de Xile: Adrienne Bolland, pilot de proves francesa, primera dona que travessa els Andes en un avió.[6]
- 1930 - Alemanya: estrena de la pel·lícula L'Àngel Blau, dirigida per Josef von Sternberg i amb el debut de l'actriu Marlene Dietrich.
- 1933 - Alemanya: els nazis inicien el boicot contra els comerços jueus.
- 1933 - Magdeburg (Alemanya): Comença la persecució nazi contra els Testimonis de Jehovà.
- 1937 - Alemanya: la Llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg esdevé efectiva.
- 1939 - Burgos (Espanya): Franco proclama oficialment la fi de la guerra civil.
- 1945: Okinawa (Japó): Les tropes estatunidenques desembarquen a l'Illa d'Okinawa, etapa prèvia a l'entrada en territori japonès, iniciant l'anomenada Batalla d'Iwo Jima.
- 1976 - Cupertino (Califòrnia, EUA): Steve Wozniak i Steve Jobs hi funden Apple Computer Company.
- 1977 - Espanya: el govern suprimeix la secretaria general del Movimiento.
- 1977 - Espanya: el govern autoritza la llibertat de sindicació d'empresaris i treballadors.
- 1979 - l'Iran: després d'un referèndum, s'hi proclama la república islàmica.
- 2001 - Amsterdam (Països Baixos): se celebra el primer matrimoni entre persones del mateix sexe legalitzat a Europa.
- 2002 - Països Baixos: es legalitza l'eutanàsia.
- 2004 - L'empresa nord-americana Google llança el Gmail com a servei de correu electrònic gratuït.[7]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1761 - Santa Coloma Sasserra, corregiment i diòcesi de Vic: Francesc Mirambell i Giol, religiós, lexicògraf, historiador i acadèmic (m. 1823).[8]
- 1767 - Barcelona: Domènec Badia i Leblich, 'Alí Bei', espia, arabista i aventurer català (m. 1818).[9]
- 1826 - Barcelona: Venanci Vallmitjana i Barbany, escultor realista català que juntament amb el seu germà Agapit Vallmitjana i Barbany varen suposar un gran paradigma dins de l'escultura catalana de mitjan segle xix.(m. 1919).[10]
- 1902 - Sabadell: Salvador Sarrà i Serravinyals, polític, empresari i escriptor català (m. 1965).[11]
- 1904 - Alcoi: Juan Gil-Albert Simón, poeta i assagista valencià. (m. 1994).[12]
- 1910 - Barcelona: Rosa Leveroni i Valls, escriptora catalana.[13]
- 1918 - l'Aranyó, la Segarra: Manuel de Pedrolo i Molina, escriptor català.[14]
- 1930 - Barcelona: Victòria Sau i Sánchez, escriptora, psicòloga i activista política feminista (m. 2013).[15]
- 1944 - Ceuta: Coloma Lleal Galceran, filòloga, poetessa i professora universitària catalana.[16]
- 1958 - Alfara del Patriarcaː Maria Carme Arnau i Orts, poetessa valenciana.[17]
- 1960 - Sant Quirze de Besora: Cristina Gallach Figueres, periodista catalana; ha treballat a l'ONU per a Comunicació i Informació Publica.[18]
- 1964 - Barcelona: Joaquim Forn i Chiariello, un polític català, conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya.[19]
- 1988 - Torrebesses: Aida Flix Filella, actriu catalana.[20]
- Resta del món
- 1578 - Kent, Anglaterra: William Harvey, metge anglès.(m. 1657)[21]
- 1772 - Viena: Ignaz Franz von Mosel, crític musical i historiador de la música.[22]
- 1776 - París: Sophie Germain, matemàtica i física francesa (m. 1831).[23]
- 1809 - Soròtxyntsi, Imperi Rus: Nikolai Gógol, escriptor rus (m. 1852).[24]
- 1815 - Schönhausen, Saxònia: Otto von Bismarck, polític prussià, 1r canceller d'Alemanya.[25]
- 1865 - Viena, Imperi Austríac: Richard Zsigmondy, químic austríac, Premi Nobel de Química el 1925.(m. 1929)[26]
- 1866 - Empoli, Regne d'Itàlia: Ferruccio Busoni, compositor, virtuós pianista, professor i director d'orquestra italià (m. 1924).[27]
- 1868 - Marsella, França: Edmond Rostand, dramaturg francès (m. 1918)[28]
- 1873 - lloc imprecís, segurament Oneg, a la regió de Nóvgorod, al nord-oest de Rússia: Serguei Rakhmàninov, compositor i pianista rus (m. 1943).[29]
- 1882 - Pozuelo de Aragón (Saragossa): María Domínguez Remón, periodista, poetessa i política republicana; primera alcaldessa democràtica de la Segona República Espanyola, afusellada per les tropes franquistes a l'inici de la Guerra Civil (m. 1936).[30]
- 1883 - Colorado Springs, Colorado, EUA: Lon Chaney, actor de cinema estatunidenc.
- 1895 - Memphis, Tennessee: Alberta Hunter, cantant de jazz estatunidenca (m. 1984).[31]
- 1901 - Almudévar, Espanya: Francisco Ascaso, anarcosindicalista espanyol, militant de la CNT (m. 1936).[32]
- 1902 - Calamata, Grècia: Maria Poliduri, poetessa romàntica.[33]
- 1918 - Tòquio: Utako Okamoto, metgessa japonesa que descobrí l'àcid tranexàmic (m.2016).[34]
- 1919 - Milford (Massachusetts), EUA: Joseph Edward Murray, cirurgià estatunidenc, Premi Nobel de Medicina el 1990 (m. 2012).[35]
- 1920 - Qingdao, Xina: Toshiro Mifune, actor japonès.
- 1929 - Brno, Txecoslovàquia: Milan Kundera, escriptor txec.[36]
- 1932 - El Paso, Texas: Debbie Reynolds, actriu, cantant, ballarina i empresària (m. 2016).[37]
- 1933 - Constantina, Algèria: Claude Cohen-Tannoudji, físic francès, Premi Nobel de Física de l'any 1997.[38]
- 1939 - Pound Ridge, Nova York: Ali MacGraw, actriu, model, escriptora estatunidenca.[39]
- 1940 - Nyieri, Kenya: Wangari Maathai, activista política i ecologista, Premi Nobel de la Pau l'any 2004 (m. 2011).[40]
- 1948 -
- 1955 - Estocolm, Suècia: Sebastian Öberg, compositor i violoncel·lista suec.
- 1961 - Blackburn, West Lothianː Susan Boyle, cantant pop escocesa.[43]
- 1968 - Hèlsinki, Finlàndia: Alexander Stubb, primer ministre de Finlàndia.
- 1970 - Madrid: Sol Sánchez Maroto, política, activista i sociòloga espanyola.[44]
- 1975 - Villeneuve-Saint-Georges: Cécile Duflot, urbanista i política francesa.[45]
- 1977 - Nador, Marroc: Laila Karrouch, escriptora catalana d'origen amazic.
- 1979 - Santander, Cantàbria: Ruth Beitia Vila, atleta espanyola. Ha estat diputada del Parlament de Cantàbria.[46]
- 1987 - Asunción, Paraguai: José Ortigoza, futbolista internacional amb la selecció del Paraguai.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1767, Madrid: Maria Ladvenant i Quirante, actriu i empresària teatral valenciana (n. 1741).[47]
- 1799 - Esparreguera: Narcís Casanoves i Bertran, compositor i organista català (n. 1747).[48]
- 1872 - Madrid: Manuel Rivadeneyra, editor català establert a Madrid (n. 1805).
- 1966 - Barcelona: Josep Maria Pericas i Morros, arquitecte català entre el modernisme i el noucentisme (n. 1881).[49]
- 1971 - Sabadell: Gertrudis Artigas i Setó, professora de l'Escola Industrial i directora de l'Escola de Sargidores.[50]
- 2016 - Barcelona: Josep Maria Dexeus i Trias de Bes, ginecòleg.[51]
- 2024 - Aureli Argemí i Roca, teòleg i activista polític català (n. 1936).
- Resta del món
- 1204 - Poitiers (França): Elionor d'Aquitània, duquessa d'Aquitània i reina consort de França i Anglaterra (n. 1122)[52]
- 1238 - Dinant (Principat de Lieja): Joan d'Eppes, Príncep-bisbe.
- 1441 - Santa María la Real de Nieva, Segòviaː Blanca I de Navarra, reina de Navarra (n. 1387).[53]
- 1917 - Nova York (EUA): Scott Joplin, compositor de ragtime.(n. 1867)[54]
- 1930 - Bayreuth: Còsima Wagner, segona dona de Richard Wagner, mantenidora del Festival de Bayreuth (n. 1837).[55]
- 1947 - Atenes (Grècia): Jordi II de Grècia, rei de Grècia (n. 1890).[56]
- 1968 - Moscou (URSS): Lev Landau, físic, guanyador del Premi Nobel de Física el 1962 (n. 1908).[57]
- 1976 - París (França): Max Ernst, pintor alemany (n. 1891).[58]
- 1984 - Los Angeles (EUA): Marvin Gaye, cantant nord-americà de soul (n. 1939).[59]
- 1991 - Manhattan, Nova York: Martha Graham, ballarina i coreògrafa estatunidenca, pionera de la dansa contemporània (n. 1894).[60]
- 2012 - Naples, Florida, EUA: Giorgio Chinaglia, futbolista italià (n. 1947).[61]
- 2014 - París, França: Jacques Le Goff, medievalista francès (n. 1924).[62]
Festes i commemoracions
[modifica]- April Fool's Day, l'equivalent al dia dels innocents, a Menorca i als països anglosaxons així com a Alemanya (Erster April).
- El Hanami o festa dels cirerers en flor, al Japó.
- Onomàstica: sants Tesifont de Bergi, bisbe llegendari; Maria Egipcíaca, eremita; Valeri de Leuconay, abat; Melitó de Sardes, bisbe; Gilbert de Caihness, bisbe; Hug de Grenoble, bisbe, fundador de l'Orde de Chalais; beats Hug de Bonnevaux, abat; Lodovico Pavoni, fundador de la Congregació dels Fills de Maria Immaculada; Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, emperador. A les esglésies ortodoxes: venerable Simeó de Dajbabe, monjo.
Referències
[modifica]- ↑ «El blog de Gabriel Bibiloni » «El primer d'octubre», no «l'u d'octubre»». [Consulta: 13 agost 2018].
- ↑ «Lletres, núm.1». Biblioteca Virtual de Prensa historica. Ministerio de Cultura y Deporte, 01-04-1907. [Consulta: febrer 2022].
- ↑ «Literatura algueresa (12) Ramon Clavellet». VilaWeb, 05-09-2019. [Consulta: 1r abril 2024].
- ↑ «S'inaugura l'aeroport Girona-Costa Brava». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 11 febrer 2022].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - traités de Bâle 1795» (en francès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Swopes, Bryan R. «1 abril 1921» (en anglès). This day in aviation, 01-04-2020. [Consulta: 4 octubre 2020].
- ↑ «Gmail | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Francesc Mirambell i Giol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Domènec Badia i Leblich | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Salvador Sarrà i Serravinyals | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Joan Gil-Albert i Simon | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Rosa Leveroni i Valls | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 abril 2020].
- ↑ «Manuel de Pedrolo i Molina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Victòria Sau i Sánchez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Coloma Lleal. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. AELC. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «1 d'abril». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Cristina Gallach i Figueras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Joaquim Forn i Chiariello | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Aída Flix» (en castellà). Fórmula TV. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Gregory, Andrew. «William Harvey» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 28-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Ziegler, Katharina. «Mosel, Ignaz Franz von» (en alemany). Austria-Forum, 09-11-2017. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Sophie Germain» (en francès). Larousse. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Lavrin, Janko. «Nikolay Gogol» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 30-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Richard Zsigmondy. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Meloncelli, Raoul. «Busoni, Ferruccio» (en italià). Dizionario Biografico degli italini, 1972. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Edmond Rostand» (en francès). Larousse. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Norris, G. «Rachmaninoff [Rakhmaninov, Rachmaninov, Serge]». A: Grove Music Online. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.50146 [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «María Domínguez (1882-1936)». BNE. Escritores en la BNE. [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Alberta Hunter. American singer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 28-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Francisco Ascaso Abadía | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «María Polydouri: En mi casa… – Trianarts» (en castellà). [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Geoff Watts «Obituary Utako Okamoto». The Lancet, 387, 10035, 2016, pàg. 2286. DOI: 10.1016/S0140-6736(16)30697-3.
- ↑ «Joseph E. Murray. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Milan Kundera. Czech writer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 28-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Debbie Reynolds | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Claude Cohen-Tannoudji. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Ali MacGraw Biography (1939-)» (en anglès). Film Reference. Advameg. [Consulta: 9 juny 2009].
- ↑ «Wangari Maathai. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Jimmy Cliff» (en en anglés). Encyclopædia Britannica Online [Consulta: 20 gener 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Hélé Beji» (en francès). Larousse. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Nolen, Jeannette L. «Susan Boyle» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ «Sol Sánchez Maroto - XII Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 9 febrer 2024].
- ↑ «Cécile Duflot» (en francès). Larousse. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Fra, Amalia. «Ruth Beitia: "Ganar el oro en los Juegos de Río fue un sueño"» (en castellà), 04-12-2017. [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ Lorenzo, Luciano García. Autoras y actrices en la historia del teatro español (en castellà). EDITUM, 2000, pàg. 138 i següents. ISBN 978-84-8371-169-9.
- ↑ «Carrer de Narcís Casanoves». Nomenclàtor. Ajuntament de Sabadell. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Josep Maria Pericas i Morros | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ Nomenclàtor. «Passatge de Gertrudis Artigas». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 20 maig 2016].
- ↑ «Josep Maria Dexeus i Trias de Bes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Aliénor d'Aquitaine» (en francès). Larousse. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Molinero Rodríguez, Felipe. «Los restos de Blanca de Navarra descansan en la iglesia parroquial» (en castellà). El Norte de Castilla, 13-09-2008. [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ «Scott Joplin. American composer and musician» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 28-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «El idilio inspirador, Cosima Wagner (1837-1930)». Mujeres en la historia. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «George II. King of Greece» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 28-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Lev Landau. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Max Ernst» (en francès). Larousse. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Ritz, David. «Marvin Gaye» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 29-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Terry, Walter. «Martha Graham» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 28-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Chinaglia, Giorgio» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jacques Le Goff» (en francès). [Consulta: 15 abril 2020].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:1 d'abril.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1 d'abril