2 d'agost
(S'ha redirigit des de: 2 de agost)
| << | Agost 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs. Queden 151 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1256, Regne de Mallorca: Jaume I escriu una carta als prohòmens e a tota la universitat de la ciutat e de tot lo regne de Malorques per demanar que jurassin com a hereu a Jaume II de Mallorca.[1]
- 1391, Palma, Mallorca: La població cristiana en saqueja el call.[2]
- 1439, Barcelona: Es posa la primera pedra del port.[3]
- 1708, Llotja de Mar de Barcelona: Primera representació d'òpera a Catalunya, en presència de l'Arxiduc Carles d'Àustria.[4]
- 1881, Barcelona: s'estrenava a Catalunya i Espanya l'òpera Carmen, de Georges Bizet, al Teatre Líric.[5]
- 1931, Catalunya: s'hi aprova en referèndum l'Estatut de la Generalitat provisional, conegut com l'Estatut de Núria.
- 1944 - Vallmanya, Conflentː Assalt al poble en la Massacre de Vallmanya, en represàlia pel suport al maquis i a la Resistència i captura i mort de Julien Panchot.[6][7]
- Resta del món
- 1588, Gravelines, Canal de la Mànega, costa francesa: Batalla de Gravelines. Durant la Guerra angloespanyola de 1585–1604, les forces navals britàniques comandades per Lord Charles Howard i Sir Francis Drake derroten l'armada espanyola (també anomenada, irònicament, Armada Invencible).
- 1798 - Abukir (Egipte): La marina britànica guanya la Batalla del Nil contra les forces de Napoleó Bonaparte en la Campanya napoleònica d'Egipte i Síria.
- 1934 - Berlín: Amb la mort de von Hindenburg, Adolf Hitler assumeix la presidència de la República de Weimar, fusionant els càrrecs de president i canceller.
- 1937 - Estats Units: S'hi aprova una llei que declara la marihuana il·legal.[8]
- 1943 - camp de concentració de Treblinka: Rebel·lió dels presoners.[9]
- 1945 - Potsdam (Alemanya): Acaba la Conferència de Potsdam, que decideix la divisió d'Alemanya després de la Segona Guerra Mundial.[10]
- 1980 - Bolonya, Itàlia: Atemptat de l'Estació de Bolonya per terroristes neo-feixistes.
- 1990 - Kuwait: Invasió de Kuwait per l'Iraq. El Consell de Seguretat de l'ONU condemna l'acció.
- 2002 - Districte de Chitral, Pakistan: El zoòleg Jordi Magraner fou trobat degollat a casa seva.[11]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1826 - Barcelonaː Àngela Grassi, escriptora del Romanticisme i directora de revistes (m. 1883).[12]
- 1883 - Mataró: Àngela Bransuela, mare de família que dona nom a un Institut (m. 1965).[13]
- 1922 - Barcelona: Jordi Sabater Pi, primatòleg català, especialista mundial en etologia (m. 2009).[14]
- 1926 - Barcelona: Maria Teresa Llorens i Crusat, mestra i compositora catalana (m. 2009).[15]
- 1950 - Barcelona: Joan Albert Amargós i Altisent, compositor català.[16]
- 1974 - Barcelonaː Núria Parlon i Gil, política catalana i alcaldessa de Santa Coloma de G.[17]
- 1975 - Barcelona: Íngrid Rubio i Ruiz, actriu catalana.[18]
- Resta del món
- 1612 - Ljouwert: Saskia van Uylenburgh, model neerlandesa, que fou dona i model del pintor Rembrandt van Rijn (m.1642).[19]
- 1624 - Maastricht, Països Baixos: François de Rougemont, jesuïta, missioner a la Xina (m. 1676).[20]
- 1834 - Colmar, França: Frédéric Auguste Bartholdi, escultor autor de l'Estàtua de la Llibertat (m. 1904).[21]
- 1835 - Barnesville (Ohio), Estats Units: Elisha Gray, inventor del telèfon (m. 1901).[22]
- 1848 - Dechtice: Josephine Amann-Weinlich, pianista, violinista, directora d'orquestra i compositora austríaca, fundadora de la primera orquestra femenina d'Europa (m. 1887).[23]
- 1884 - Mulhouse, Imperi alemanyː Marg Moll, escultora i pintora alemanya (m. 1977).[24]
- 1891 - Londres (Anglaterra): Arthur Bliss, compositor anglès (m. 1975).[25]
- 1894 - São Pauloː Bertha Lutz, naturalista, zoòloga, professora i pionera del feminisme a Brasil (m. 1976).[26]
- 1900 - Danville, Illinois: Helen Morgan, cantant i actriu de teatre i cinema de nacionalitat nord-americana (m. 1941).[27]
- 1921 - Nova Yorkː Ruth Barcan Marcus, filòsofa i lògica estatunidenca, especialista en lògica modal (m. 2012).[28]
- 1922 - Lansing, Michigan, Estats Units: Big Nick Nicholas saxofonista i cantant de jazz.
- 1923 - Wiszniew, Polònia: Ximon Peres, polític d'Israel (m. 2016).[29]
- 1925 - Mercedes, Buenos Aires, Argentina: Jorge Rafael Videla, militar i president de facto de l'Argentina durant l'última dictadura militar.
- 1929 - Aveiroː Zeca Afonso, compositor i cantautor portuguès (m. 1987).[30]
- 1937 -
- Berlín, Alemanya: Gundula Janowitz, una de les sopranos líriques més grans de la història moderna.[31]
- Niigata, Japó: Shigeko Kubota, artista informal i autora de vídeos, performances i instal·lacions (m. 2015).[32]
- 1939 - Elbing, Alemanya, ara Polòniaː Ursula Karusseit, actriu alemanya (m. 2019).[33]
- 1941:
- Echternach (Luxemburg): Jules A. Hoffmann, biòleg francès d'origen luxemburguès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2011.[34]
- Etterbeek, Brussel·les (Bèlgica): François Weyergans, escriptor i realitzador cinematogràfic belga, membre de l'Acadèmia Francesa i Premi Goncourt 2005.[35]
- 1942 - Lima (Perú): Isabel Allende, escriptora.[36]
- 1946 - Tbilisi, llavors Geòrgia: Liana Issakadze, violinista georgiana, directora d'orquestra i musicòloga.[37]
- 1947 - Madrid: Massiel, nom artístic de María de los Ángeles Santamaría, cantant espanyola.[38]
- 1955 - Sent Pardol de la Ribiera, Dordonya, França: Anne Lacaton, arquitecta francesa.[39]
- 1976 - Schmalkalden, Alemanya Occidentalː Kati Wilhelm, esquiadora de fons i biatleta alemanya cinc cops campiona del món.[40]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1218 - Ramon de Palafolls, bisbe de Girona.
- 1849 - Torelló, Osona: Onofre Jaume Novellas i Alavau, matemàtic i astrònom català (n. 1787).[41]
- 1897 - Sant Boi de Llobregat: María Angustias Giménez Vera, religiosa cofundadora de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús.
- 1911 - Badalona: Pere Renom i Riera, escriptor i polític català (n. 1850).[42]
- 1917 - Barcelona: Eduard Calvet i Pintó, empresari i polític català (n. 1875).[43]
- 1980 - Ciutat de Mèxic: Maria Dolors Bargalló i Serra, política catalana (n. 1902).[44]
- 2005 - Mataró: Renata Tarragó Fàbregas, guitarrista i professora de música catalana (n. 1927).[45]
- 2006 - Arles, Vallespir: Max Havart, compositor de sardanes.[46]
- Resta del món
- 429 aC: Pèricles.
- 1222, Tolosa de Llenguadoc, Comtat de Tolosaː Ramon VI, comte de Tolosa i Melguelh i marquès de Provença.
- 1589, Saint-Cloud, França: Enric III de França, rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589), l'últim de la dinastia Valois (n. 1551).
- 1890, Niça: Louise-Victorine Ackermann, poetessa francesa (n. 1813).[47]
- 1921, Nàpols: Enrico Caruso, cantant italià d'òpera (n. 1873).
- 1922, Illa del Cap Bretó, Canadà: Alexander Graham Bell, nord-americà d'origen escocès inventor del telèfon (n. 1847).[48]
- 1923, Califòrnia (EUA): Warren G. Harding, 29è president dels Estats Units (n. 1865).[10]
- 1934, Neudeck, Prússia Oriental: Paul von Hindenburg, militar alemany i President de la República de Weimar.
- 1947, Hèlsinki: Ida Moberg, compositora i directora d'orquestra finlandesa (n. 1859).[49]
- 1958, Berlín Orientalː Josefa Úriz Pi, mestra, pedagoga i activista política navarresa (n. 1883).[50]
- 1962, Tenterden, Kentː Clare 'Tony' Atwood, pintora britànica (n. 1866).
- 1968, Sant Sebastià: Melitón Manzanas, cap de la Brigada Político-Social al País Basc és assassinat per ETA.
- 1973:
- Corbola, prop de Rovigo, Vèneto: Rosetta Pampanini, soprano italiana.[51]
- Asolo, província de Treviso, Vèneto, Itàlia: Gian Francesco Malipiero, compositor italià (n. 1882).[52]
- 1976
- Los Angeles, Califòrnia (EUA): Fritz Lang, director de cine nord-americà d'origen austríac.
- Colinas de Trasmonte, Espanya: Cecilia, cantautora espanyola (n. 1948).[53]
- 1978, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Carlos Chávez, compositor mexicà (n. 1899).[54]
- 1984, Bernal, Província de Buenos Aires, Argentina: Quirino Cristiani, caricaturista i director d'animació argentí, pioner en el seu camp.
- 2002, Nepi, Laci (Itàlia)ː Magda László, soprano especialista en òperes del segle xx (n. 1912).[55]
- 2016, Damanhur, Egipte: Ahmed Hassan Zewail, químic nord-americà d'origen egipci, Premi Nobel de Química de l'any 1999 (n. 1946).[56]
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral
- [57]
- Església Catòlica
- [58]
- Mare de Déu dels Àngels;
- Maria de la Porciúncula.
- Sants i beats al Martirologi romà (2011):
- Cèntola i Elena de Valdelateja, màrtirs (s. I);
- Rutili, màrtir a l'Àfrica (212);
- Papa Esteve I (257);
- Eusebi de Vercelli, bisbe màrtir (371);
- Màxim de Pàdua, bisbe (s. III-IV);
- Serè de Marsella, bisbe (601);
- Betari de Chartres, bisbe (ca. 623);
- Pere d'Osma, bisbe (1109);
- Pierre-Julien Eymard, prevere i fundador de la Congregació del Santíssim Sagrament i de les Serventes del Santíssim Sagrament (1868).
- Beata Joana d'Aza, mare de Sant Domènec de Guzmán (segle xiii);
- Beat Ceferino Giménez Malla, màrtir (1936);
- Beat Felipe Munárriz Azcona,
- Beats Juan Díaz Nosti, Leoncio Pérez Ramos, preveres màrtirs (1936);
- Beats Francisco Calvo Burillo i Francisco Tomás Serer, preveres màrtirs (1936).
- Sants no inclosos al Martirologi:
- Teòdota, Evodi, Hermògenes i Cal·lixta de Nicea, màrtirs (304);
- Auspici d'Apt, bisbe màrtir;
- Gaudenci de Coira, màrtir;
- Etheldritha de Crowland, reclosa (834);
- Plegmund de Canterbury, arquebisbe (914);
- Basili de Moscou, foll en Crist (1552);
- trasllat de les relíquies d'Albà de Verulam;
- Caterina de Vadstena, celebrat a Suècia:
- Beats no inclosos al Martirologi:
- Gundecar d'Eichstätt, bisbe (1075);
- Federico Campisani, eremita (1335);
- Thomas Hales, monjo a Dover, màrtir (1295);
- August Czartoryski, príncep i religiós (1893), a l'orde salesià
- Venerables:
- Guillem de Rieval, monjo (1145);
- Giustino Maria Russolillo, sacerdot i fundador (1955).
- Serventa de Déu María Angustias Giménez Vera, cofundadora de la congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús.
- Església Armènia (14 hrotits)
- Elies, profeta.
- Església Copta (26 abib
- : Josep de Natzaret, pare de Jesús;
- Timoteu d'Alexandria, patriarca (385)
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 15 d'agost del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 20 de juliol del calendari julià.
- Sant Aaron, sacerdot, germà de Moisès;
- Sant Elies, profeta;
- Flavià II d'Antioquia, patriarca (518);
- Elies I de Jerusalem, patriarca (518);
- Abraham de Galitx (1375);
- Lleonci i Sabas de Stromin (1392);
- Atanasij Fylypovyč, abat màrtir (1648);
- Valentine Amfiteatrov, prevere (1908);
- Konstantin, Nikolai, preveres màrtirs (1918);
- Ornalskij, prevere, i Juvenal, diaca (1919);
- Lídia, Alexis i Kiril, soldats màrtirs (1928);
- Aleksandr, Jirji, Ivan, Sergei, Fiodor, Tihon, Kosmas, Eufimios i Piotr, preveres màrtirs (1930);
- Alexis Medvedkov, prevere (1934);
- Alexei, prevere màrtir (1938);
- Elies Fondaminskij (1942),
- Dmitri Klepinine, prevere (1944),
- Georg Skobtsov (1944),
- Maria Skobtsova, monja (1945).
- Salomé de Geòrgia, màrtir (segle xiii);
- Ilias Txavtxavadze, màrtirs (1907).
- Esglésies luteranes
- Christoph Friedrich Blumhardt, rector (1919).
Referències
[modifica]- ↑ «Municipi i monarquia en la Mallorca dels segles xiii i xiv». Arxivat de l'original el 2006-01-02. [Consulta: 14 novembre 2004].
- ↑ Ferrer i Mallol, Maria Teresa «Conflictes populars a Mallorca a la fi del segle xiv». Estudis Baleàrics, n.84/85, febrer/setembre 2006, p.93. Arxivat de l'original el 2021-01-17 [Consulta: 17 maig 2012].
- ↑ Vilallonga, Miralles i Prats, 2008, p. 131.
- ↑ Pedrałbes. vol.23, 2003, p. 788.
- ↑ Perrone, Raffaella. «Camps Elisis, Teatre dels / Teatre Líric o Sala Beethoven». Institut del Teatre. [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «Capturat a Vallmanya Julien Panchot | enciclopedia.cat». [Consulta: 1r juliol 2024].
- ↑ «Setanta anys de la massacre de Vallmanya». L'Accent.cat, 31-07-2014. [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ Marihuana Tax Act of 1937, Pub. 238, 75th Congress, 50 Stat. 551 (en anglès), 2/8/2015.
- ↑ «Treblinka Death Camp Revolt» (en anglès). United States Holocaust Museum. [Consulta: 13 novembre 2015].
- ↑ 10,0 10,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Martínez, Gabi. Només per a gegants. 1ª ed. [Badalona, Barcelona]: Amsterdam Llibres, 2011. ISBN 978-84-92941-35-3.
- ↑ Corminas, Juan. Suplemento á las memorias para ayudar á formar un diccionaro crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña, que en 1836 publicó ... Felix Torres Amat, Obispo de Astorga... (en castellà). Imp. de Arnaiz, 1849, pàg 127.
- ↑ «Història». Institut Escola Àngela Bransuela. [Consulta: 18 febrer 2023].
- ↑ «Jordi Sabater i Pi | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ «Llorens i Crusat, Maria Teresa». Músics per la Cobla. [Consulta: 12 juny 2021].
- ↑ «Joan Albert Amargós i Altisent | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «Conoce el salario público de Núria Parlon Gil». Transparentia. [Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ «Biografía de Íngrid Rubio i Ruiz» (en castellà). biografias. [Consulta: 23 febrer 2014].
- ↑ Cullen, Lynn. I Am Rembrandt's Daughter (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2011-04-10. ISBN 978-1-59990-793-2.
- ↑ Confucius.. The Jesuit reading of Confucius : the first complete translation of the Lunyu (1687) published in the West. Leiden: BRILL, [2015]. ISBN 978-90-04-28978-9.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Frédéric Auguste Bartholdi» (en francès). [Consulta: 31 agost 2020].
- ↑ «Elisha Gray | American inventor» (en anglès). [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ «Weinlich, Josephine». Sophie Drinker Institut. [Consulta: 27 juny 2023].
- ↑ «Marg Moll» (en alemany). RKD Research, 01-07-2024. [Consulta: 2 juliol 2024].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ Simone, Accorsi; Magali, Gouveia Engel. Mujeres haciendo cultura: Río de Janeiro 1860 - 1930 (en castellà). Programa Editorial UNIVALLE, 2011-11-09. ISBN 978-958-765-579-7.
- ↑ «Helen Morgan» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ Gendler, Tamar S. «Ruth Barcan Marcus» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 17 juny 2021].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «biografia» (en portuguès). Associação José Afonso, 2022. [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ «Gundula Janowitz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ Yoshimoto, Midori «Self-exploration in Multimedia: the Experiments of Shigeko Kubota». Into performance: Japanese Women Artists in New York. Rutgers University Press [New Brunswick], 2005.
- ↑ «Ursula Karusseit (1939-2019) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 21 juny 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2011» (en anglès americà). [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ «Auteurs français contemporains (S à Z) - aLaLettre». [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ «Isabel Allende | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ Cummings, David M. International Who's who in Music and Musicians' Directory: (in the Classical and Light Classical Fields). (en anglès). Psychology Press, 2000. ISBN 978-0-948875-53-3.
- ↑ Barclay, Simon. The Complete & Independent Guide to the Eurovision Song Contest 2016. Lulu.com, 17 de juliol de 2016, p. 230. ISBN 978-1-326-73851-8.
- ↑ «Anne Lacaton – Clarkson Chair in Architecture». University at Buffalo. Architecture & Planning Library, 09-10-2016. Arxivat de l'original el 2016-10-09. [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «Kati Wilhelm». Munzinger Online / Sport. [Consulta: 4 juliol 2021].
- ↑ «Onofre Jaume Novellas i Alabau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ «Pere Renom i Riera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ «Eduard Calvet i Pintó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ Vall i Segura, Josep. «Maria Dolors Bargalló i Serra». Memòria.esquerra.cat. Fundació Josep Irla.
- ↑ «Renata Tarragó i Fàbrega | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «Max Havart | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Louise Victorine Ackermann | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Välimäki, Susanna. «Kansallisbiografia. Ida Moberg» (en finès). SKS. Suomalaisen Kirjallisuuden Seuran. Henkilöhistoria, 30-03-2021. [Consulta: 21 desembre 2023].
- ↑ «Pepita y Elisa Úriz Pi. Una familia de Badostaín». Badostain.net. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «PAMPANINI, Rosetta» (en italià). Trecanni. Istituto Giovanni Treccani. "Dizionario Biografico". [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «Gian Francesco Malipiero». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Domingo, Marta R. ««Mi querida Cecilia»: 41 años de su muerte» (en castellà). ABC, 08-11-2017. [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «Carlos Chávez». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Magda Laszlo (Soprano)». Bach Cantatas Website. [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1999» (en anglès americà). [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ «Kalender - 2. August - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Bibliografia
[modifica]- Vilallonga, Mariàngela; Miralles, Eulàlia; Prats, David. El cardenal Margarit i l'Europa quatrecentista : actes del Simposi internacional, Universitat de Girona, 14-17 de novembre de 2006. Roma: L'Erma di Bretschneider, 2008. ISBN 9788882655129.
