Diferència entre revisions de la pàgina «Guerra del Francès»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Revertides les edicions de 83.55.156.117. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiquetes: editor visual repetició de caràcters
m (Revertides les edicions de 83.55.156.117. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
{{Guerres napoleòniques}}
{{FixHTML|end}}
 
lololololololololololololololololololololollololololololololololololololololo
 
te mare amb banyador
 
lol
 
xd
 
hehehehehhe
 
que us cunda a tots #nocopiipega
 
salu2
 
La '''Guerra del Francès''' (també coneguda com '''Campanya d'Espanya''', '''Guerra de la Independència Espanyola''', o '''Guerra Peninsular''') fou un conflicte bèl·lic entre [[Espanya]] i el [[Primer Imperi Francès]] que s'inicià el [[1808]] amb l'entrada de les tropes [[Napoleó Bonaparte|napoleòniques]], i que conclogué el [[1814]], amb el retorn de [[Ferran VII d'Espanya]] al poder.<ref>{{Ref-llibre |autor=Congrés Ocupació i Resistència a la Guerra del Francès |títol=Ocupació i Resistència a la Guerra del Francès (1808-1814) |url=https://books.google.es/books?id=FJX8sgEACAAJ&dq=guerra+del+frances+1808+1814&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwj6n9-__KXYAhVI8RQKHZMtBykQ6AEINTAD |llengua= |editorial=Museu d'Història de Catalunya |data=2005 |pàgines= |isbn=}}</ref> Fou provocada per la pretensió de [[Napoleó]] d'instal·lar el seu germà [[Josep I d'Espanya|Josep Bonaparte]] en el tron espanyol després de les [[abdicacions de Baiona]]. Forma part de les [[Guerres Napoleòniques]], una sèrie de guerres iniciada el 1807 en declarar-li França i Espanya la guerra a [[Portugal]], tradicional aliat del [[Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda|Regne Unit]]. També va tenir un important component de guerra civil a nivell espanyol entre [[afrancesat]]s i patriotes. El conflicte es va desenvolupar en plena crisi de l'[[Antic Règim]] i sobre un complex rerefons de profunds canvis socials i polítics impulsats per l'aparició de la [[nacionalisme espanyol|identitat nacional espanyola]] i la influència en el camp dels «patriotes» d'alguns dels ideals nascuts de la [[Il·lustració]] i la [[Revolució francesa]], paradoxalment difosos per l'elit dels afrancesats.
Com a conseqüència d'aquestes tàctiques, el domini francès no passa de les ciutats, quedant el camp sota el control de les partides guerrilleres de líders com Francisco Chaleco, Vicente Moreno Baptista, [[Francisco Espoz i Mina|Espoz i Mina]], [[Jerónimo Merino]], Julián Sánchez, ''el Charro'', [[Gaspar de Jáuregui]] o [[Juan Martín Díez|Juan Martín ''el Empecinado'']]. El mateix Napoleó reconeix aquesta inestabilitat quan, en contra dels desitjos del seu germà, teòric rei d'Espanya, posa sota govern militar (francès) els territoris des del marge esquerre de l'Ebre, en una sort de nova ''[[Marca hispànica]]''.
 
La guerra a Espanya tindrà importants repercussions en l'esforç de guerra de Napoleó. Un aparent passeig militar s'havia transformat en un entrebanc que absorbia uns contingents elevats, preciosos per a la seva campanya contra Rússia. La situació era, en qualsevol cas, tan inestable que qualsevol retirada de tropes podia conduir al desastre, com efectivament va ocórrer al juliol de [[1812]]. En aquesta data, [[Duc de Wellington|Wellington]], al capdavant d'un exèrcit angloportuguès i operant des de Portugal, va derrotar als francesos primer a [[Ciudad Rodrigo]] i després als [[Arapiles]], expulsant-los de l'oest i amenaçant Madrid: José Bonaparte es va retirar a València. Si bé els francesos van contraatacar i el rei va poder entrar de nou a Madrid al novembre, una nova retirada de tropes per part de Napoleó després de la seva catastròfica campanya de Rússia al començament de [[1813]] va permetre a les tropes aliades expulsar ja definitivament a José Bonaparte de Madrid i derrotar als francesos a [[batalla de Vitòria|Vitòria]] i San Marcial. Al mateix temps Napoleó es va afanyar a defensar la seva frontera fins a poder negociar amb Ferran VII una sortida. A canvi de la seva neutralitat en el que quedava de guerra, aquell va recuperar la seva corona (començaments de [[1814]]) i va pactar la pau amb França, permetent així a l'emperador protegir el seu flanc sud. Ni els desigs dels espanyols, veritables protagonistes de l'alliberament, ni els interessos dels afrancesats que havien seguis SOU UNS LOSERS !!!! APA A ESTUDIAR NANOS,LÑAFLD0I'JGOIRTDFJHGOTEÑRDFCGKOIETGKJ9EJTHOTIHJQ3KMGLKS<MVOFDIGJVwgosdjgkgaroisad<upìarjsofmvpaorewskvwRJVKPOJWNVwifjwgjvñkjdvsnoisdjvkjnfoiwjfl2foijoiikpofkkmqcijiowrjvjifjoiqjqfeieiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiifjcfnvdlolololololololololololololololololololololololololololololololololololololollolololololololololol @LOL La signatura del [[tractat de Valençay]] pel qual es restituïa en el tronseguit a Ferran VII, l''elexili Desitjat'',al comrei a monarca absolutJosep, vavan ser eltinguts començament d'un temps de desil·lusions per tots aquells que, com els diputats reunits a les [[Corts de Cadis]], havien cregut que la lluita contra els francesos era el començament de la ''Revolució espanyola'' i també l'inici de la [[Guerra d'Independènciaen Hispanoamericana]]compte.
 
== Conseqüències ==
La signatura del [[tractat de Valençay]] pel qual es restituïa en el tron a Ferran VII, ''el Desitjat'', com a monarca absolut, va ser el començament d'un temps de desil·lusions per tots aquells que, com els diputats reunits a les [[Corts de Cadis]], havien cregut que la lluita contra els francesos era el començament de la ''Revolució espanyola'' i també l'inici de la [[Guerra d'Independència Hispanoamericana]].
 
D'altra banda, les conseqüències materials de la guerra van ser desastroses per a Espanya. A la gran quantitat de morts i la destrucció de pobles i ciutats es van unir la rampinya de molts francesos i també dels anglesos, la deslleialtat dels quals pot veure's exemplificada en el bombardeig, ordenat per Wellington, de la indústria tèxtil de Béjar, que era competidora de l'anglesa,<ref>Enciclopèdia ''Ver para saber'', tom IV: «Historia». Ediciones Urbión, pàg. 181.</ref> o en la destrucció de la Reial Fàbrica de Porcellana del Bon Retir a [[Madrid]], quan ja els francesos havien evacuat la ciutat.

Menú de navegació