Vés al contingut

Instal·lacions esportives als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Logotip dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992.

En la realització dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, celebrats a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992, s'utilitzaren tot un seguit d'instal·lacions esportives, dividides en 7 grans zones:

Estadi Olímpic de Montjuïc

[modifica]
L'Estadi Olímpic Lluís Companys.
Article principal: Estadi Olímpic Lluís Companys

Va ser projectat per l'arquitecte Pere Domènech i Roura amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Amb motiu de la Copa del Món d'atletisme de 1989 i dels Jocs Olímpics de 1992 va ser completament remodelat per l'equip d'arquitectes Correa-Milà-Margarit-Buixadé, juntament amb Vittorio Gregotti. Per als espectacles esportius va quedar amb una capacitat de 55.000 persones.
El 1997 el RCD Espanyol es va traslladar a l'Estadi Olímpic de Montjuïc per jugar els seus partits com a local, en substitució de l'Estadi de Sarrià. Un any després el Comitè d'Estadis de la UEFA va atorgar-li la categoria de cinc estrelles, per la qual cosa s'hi podien celebrar competicions de futbol del màxim nivell continental. El 2001 l'estadi va canviar el seu nom en honor de Lluís Companys.

Anella Olímpica

[modifica]
El Palau Sant Jordi i, darrere, la Torre Calatrava.

Situada al voltant de l'Estadi Olímpic de Montjuïc i a la muntanya del mateix nom, al sud-oest de la ciutat. Es tracta de l'àrea més important per la importància de les instal·lacions. Al centre de l'Anella Olímpica hi ha la Torre Calatrava:

Gran part d'aquestes instal·lacions les va dur a terme l'empresa Anella Olímpica de Montjuïc, SA (AOMSA), empresa constituïda el 10 de juliol de 1985 amb l'objecte d'executar la gestió de les obres de l'Anella Olímpica de la ciutat de Barcelona. La seva actuació es concretà en la urbanització de la zona esmentada i la construcció de la major part d'instal·lacions esportives que s'hi ubicaren. L'any 1989 va passar a formar part del Holding Olímpic, SA (HOLSA).[1]

Àrea de Sants-Monjuïc

[modifica]

Situada dins als voltants de la muntanya de Monjuïc, però no dins de l'Anella Olímpica:

Àrea olímpica de la Vall d'Hebron

[modifica]
Secció del Velòdrom d'Horta
El Camp Nou des de l'aire. Al fons de la imatge es pot apreciar l'Anella Olímpica.

Situada al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona, al costat de la Ronda de Dalt, al nord-est de la ciutat:

Àrea olímpica de la Diagonal

[modifica]

Situada al llarg de l'Avinguda Diagonal, al sud-est de la ciutat:

Àrea olímpica del Poblenou

[modifica]

Situada al barri del mateix nom, al districte de Sant Martí, al nord-oest de la ciutat. Va ser una de les zones més transformades pels Jocs Olímpics. Aquestes reformes també van incloure la construcció de la Vila Olímpica, amb capacitat per unes 15.000 persones

Subseus

[modifica]
L'estany de Banyoles es va preparar per tal que s'hi poguessin celebrar les proves de rem.
El canal gran del Parc Olímpic del Segre i el Cadí al fons

Subseus dels Jocs de Barcelona:

Referències

[modifica]
  1. ↑ Domènech, Sílvia (dir.); Torrella, Rafel; Ruiz, Montserrat. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació: guia dels fons i les col·leccions de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Arxiu Municipal de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 145. ISBN 978-84-9850-029-5. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Instal·lacions_esportives_als_Jocs_Olímpics_d%27estiu_de_1992&oldid=31718370»