Ós

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Ós (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Óssos
Miocè inferior – recent
Ós bru

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Subordre: Caniformia
Família: Ursidae
Fischer de Waldheim, 1817
Gèneres

Els óssos (família Ursidae) són mamífers de l'ordre dels carnívors. Són omnívors, si bé l'ós polar, a causa de la manca d'altres fonts d'aliment, té una dieta quasi exclusiva de carn, i el 99% de la dieta de l'ós panda consisteix en bambú. Amb els seus pesants cossos i les seves poderoses mandíbules, els óssos es compten entre els majors carnívors que viuen a la Terra. Un mascle d'ós polar pot pesar més de 600 kg. i aconseguir una talla d'1,60 m. d'altura quan està a quatre potes. Es mouen amb un caminar pesant, recolzant tota la planta dels peus. Posseeixen orelles curtes i cua rudimentària. Tenen una dieta variada i, tot i la seua temible dentadura, molts d'ells mengen fruits, arrels i insectes, a més de carn. Contràriament al que pot semblar a primera vista, ha estat molt debatut si els pandes són o no óssos, encara que els últims exàmens genètics suggereixen que els grans pandes sí que ho són. El crit que fa l'ós es diu esbramec.

Definició d'ós[modifica | modifica el codi]

L'ós és un mamífer pertanyent a la família Ursidae que juntament amb els cànids (ex. guineus, llops, gossos), els fèlids (ex. puma, jaguar, gats), els mustèlids i els prociònids entre d'altres, s'agrupen en l'ordre dels Carnívors.

Es caracteritzen pel seu gran cap, orelles petites, arrodonides i erectes, ulls petits, un cos pesat i robust i cua curta. Les potes són curtes i poderoses, amb cinc dits proveïts d'ungles fortes i recorbades. Són plantígrads (com els humans fan servir tota la planta del peu en caminar) i es poden desplaçar curtes distàncies alçats sobre les potes del darrere. Quan ho necessiten, poden ser sorprenentment àgils i curosos en els seus moviments. El sentit de l'oïda i la vista no són bons, però tenen un olfacte excel·lent. La hibernació, és a dir la capacitat de romandre semidormits durant l'època de l'any on el clima és desfavorable, és un fenomen comú, almenys entre les espècies d'Ursus.

Els óssos actuals mesuren entre 1 i 2,8 m de longitud total i tenen una massa d'entre 27 i 780 kg (hi ha registres de mascles d'ós polar al voltant d'una tona). El mascle sol ser un 20% més gran que la femella. El pelatge és llarg i espès, i generalment d'un sol color, sovint marró, negre o blanc. Com a excepcions l'ós d'antifaç té un parell de cercles de pèl blanc envoltant els ulls i l'ós panda té un patró de coloració blanc i negre ben definit.

Quant a la dentició, els incisius no es troben especialitzats, els canins són allargats, els primers tres premolars es troben reduïts o absents i els molars tenen una corona ampla i baixa especialment apta per a una alimentació omnívora. Justament, els úrsids actuals són omnívors: s'alimenten de petits vertebrats, invertebrats, ous, fruits i altres vegetals. No obstant això, hi ha dues espècies d'alimentació molt especialitzada: Melursus ursinus (ós mandrós de l'Índia) que consumeix gairebé exclusivament formigues i tèrmits i l'Ursus maritimus (ós polar) és l'única espècie estrictament carnívora, que s'alimenta bàsicament de foques.

Els úrsids es distribueixen per Euràsia i Amèrica del Nord, a les muntanyes Atles del nord d'Àfrica i en els Andes d'Amèrica del Sud, ocupant un rang d'hàbitats que abarca des dels gels àrtics fins a les selves tropicals. Inclouen tres gèneres actuals i vuit espècies que segons Hall (1981), es poden ubicar en tres subfamílies actuals: la dels Tremarctinae, amb el gènere Tremarctos (ós d'antifaç), la dels Ursinae, amb Ursus (ós negre, grizzly, polar, malai, mandrós, marró, etc.) i la dels Ailuropodinae amb Ailuropoda (ós panda).

La família Ursidae (amb excepció dels extints Agriotheriinae, el registre és molt fragmentari i més antic que el de les altres subfamílies), es registra des del Miocè mitjà fins avui en dia a Europa, des del Miocè tardà fins avui en dia a Amèrica del Nord, des del Pliocè mitjà fins avui en dia a Àsia, des del Plistocè primerenc fins avui en dia a Amèrica del Sud, només en el Pliocè al sud d'Àfrica i en l'actualitat en el nord d'Àfrica.

Els Ursidae són menys diversos (quant a nombre d'espècies) en el present que en el passat. Això és especialment cert per als tremarctins, ja que deu espècies van viure entre el Miocè tardà i el Plistocè tardà a Amèrica i en l'actualitat només una, l'ós d'antifaç.

Actualment més de 250 investigadors de tot el món porten a terme estudis sobre la dieta, ús de l'hàbitat, distribució geogràfica, genètica, interacció amb l'home, etc. dels óssos. L'objectiu final de la majoria dels estudis és la conservació i el maneig de les poblacions.

Actualment viuen al continent americà quatre espècies d'óssos, i com es va dir prèviament, hi ha registres fòssils que certifiquen una diversitat més gran en el passat. Els óssos d'Amèrica s'agrupen en les subfamílies Ursinae i Tremarctinae, els Ursinae es troben també en altres continents (Euràsia i Àfrica del nord), mentre que els Tremarctinae tenen una distribució exclusivament americana.

Molt probablement els Tremarctinae es van originar durant el Miocè tardà al centre oest d'Amèrica del Nord i van arribar a Amèrica del Sud després de l'establiment definitiu de l'istme de Panamà durant el Plio-Plistocè fa aproximadament 3 milions d'anys.

Dins de la subfamília Tremarctinae es reconeixen quatre gèneres (Soibelzon, 2002):bPlionarctos del Miocè i Pliocè d'Amèrica del Nord, una forma poc coneguda considerada ancestral als altres quatre gèneres d'óssos tremarctins; Arctodus que agrupa les espècies A. pristinus i A. simus d'Amèrica del Nord; Arctotherium amb les espècies A. angustidens, A. wingei, A. vetustum, A. bonariense i A. tarijense, registrades exclusivament a l'Amèrica del Sud. Finalment, Tremarctos amb una espècie fòssil a l'Amèrica del Nord T. floridanus i una vivent a l'Amèrica del Sud T. ornatus.

Estatus[modifica | modifica el codi]

Per respondre a aquesta pregunta s'hauria d'analitzar cada població de cada espècie, i amb aquesta informació només podríem fer un diagnòstic parcial, ja que per exemple les poblacions d'óssos a l'Índia sí que es troben amenaçades, mentre que les d'óssos polars a l'Amèrica del Nord no ho estan. El principal problema que enfronten avui totes les poblacions: la destrucció de l'hàbitat per part de l'home; secundàriament existeixen també conflictes generats pel consum de bestiar de cria per part dels óssos en zones amb parcs nacionals i reserves.

Història evolutiva[modifica | modifica el codi]

La família Ursidae és una de les nou famílies incloses en el subordre Caniformia, els carnívors "similars a gossos", dins l'ordre Carnivora. Els parents vivents més propers dels óssos són els pinípeds i els musteloideos.

Els següents trets sinapomòrfics (derivats) aparten els óssos d'altres famílies emparentades:

  • Presència d'un canal alisfenoide.
  • El procés paroccipital és gran i no està fusionat amb la butlla timpànica.
  • La butlla timpànica no està allargada.
  • L'os lacrimal és vestigial.
  • Les dents de la part posterior són bunodontes i per tant indiquen una diesta àmplia, no són carnívors estrictes (encara tàxons hipercarnívors, o d'estricte consum de carn són coneguts en el registre fòssil).
  • Els carnasials són aplanats.

Addicionalment, els membres d'aquesta família tenen una postprotocrista del segon molar superior (M2) orientada posteriorment, segons molars inferiors (m2) allargats, i una reducció dels premolars.

Els óssos moderns inclouen vuit espècies en tres subfamílies: Ailuropodinae (monotípica amb l'ós panda), Tremarctinae (monotípica amb l'ós d'antifaç), i Ursinae (que conté sis espècies dividides en un o tres gèneres, depenent de l'autoritat científica).

L'ós a la cultura[modifica | modifica el codi]

L'ós era un animal sagrat al nord d'Europa, on era el rei del bosc. Se'l representa en els mites i llegendes com l'animal més antropomòrfic, fins i tot hi arriba a tenir relacions amb dones humanes (fet pel qual l'església cristiana el va degradant com a associat al dimoni a partir de l'any 1000). El nom propi Úrsula deriva directament de l'ós.

La seva imatge és habitual en heràldica i representa els països de Finlàndia i Rússia. Així mateix és un emblema de la Comunitat de Madrid.

Els óssos són els peluixos més comuns pels nens, van començar a popularitzar-se a Alemanya i els Estats Units (on a partir de la la joguina de Theodore Roosevelt s'anomenen Teddy Bears). Per això apareixen a moltes sèries de dibuixos animats (Winnie the Pooh, Jackie i Nuca, Yogui del parc Jellystone) i contes populars, com el de Rínxols d'Or.

Cladograma[modifica | modifica el codi]

   Arctoidea   
   

Hemicyonidae


Ursidae

Ursinae
   
   

Ós bru


   

Ós polar



   
   

Ós negre


   

Ós tibetà



   

Ós malai


   

Ós morrut



  Tremarctinae  

Ós d'antifaç



  Ailuropodinae  

Panda gegant





   

Pinnipedia


   

Musteloidea




Referències[modifica | modifica el codi]

  • Groves, Colin (2005). Wilson, D. E.; Reeder, D. M. eds. Mammal Species of the World (3ª edición). Baltimore: Johns Hopkins University Press. pp. 155. ISBN 0-8018-8221-4. http://www.bucknell.edu/msw3/browse.asp?id=14000939.
  • Forshaw, J. y Kemp, A. (2002). «Kingfishers and their allies». En Gould, E. (en inglés). Encyclopedia of animals: mammals, birds, reptiles, amphibians. Barnes & Noble. pp. 687. ISBN 9780760735527
  • Welsey-Hunt, G.D. & Flynn, J.J. (2005). «Phylogeny of the Carnivora: basal relationships among the Carnivoramorphans, and assessment of the position of ‘Miacoidea' relative to Carnivora». Journal of Systematic Palaeontology 3 (1): pp. 1–28. doi:10.1017/S1477201904001518.
  • Kemp, T.S. (2005). The Origin and Evolution of Mammals. Oxford University Press. ISBN 978-0-19-850760-4.
  • Bears of the World, Terry Domico, photographs by Terry Domico and Mark Newman, Facts on File, Inc., 1988, hardcover, ISBN 978-0-8160-1536-8.
  • The Bear by William Faulkner.
  • Brunner, Bernd: Bears: A Brief History. New Haven and London: Yale University Press, 2007.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]