Torre Glòries
Torre Glòries | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Gratacel | |||
Part de | Districte 22@ | |||
Arquitecte | Jean Nouvel | |||
Construcció | 2005 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura high-tech | |||
Mesura | 144 () m | |||
Pisos per sobre el terra | 34 | |||
Nombre d'ascensors | 9 | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Parc i la Llacuna del Poblenou (Barcelonès) | |||
Localització | Av. Diagonal, 211 | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 40657 | |||
Activitat | ||||
Propietat de | Merlin Properties | |||
Lloc web | torregloriesbcn.com | |||
La Torre Glòries,[1] també coneguda com a Torre Agbar,[2][3] és un gratacel situat a la Plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[4]
Descripció
[modifica]Amb una alçada de 144 m, repartits en 34 plantes i quatre de soterrades, és el tercer gratacel més alt de la ciutat després de l'Hotel Arts i la Torre Mapfre. Forma part del districte 22@, igual que altres edificis propers com ara l'edifici Disseny Hub Barcelona, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència o la Torre Mediapro.[5]
L'edifici, usat com a oficines, instal·lacions tècniques i serveis, també inclou un auditori. A nivell estructural, està compost per un nucli i un perímetre exterior que transmet les càrregues per obtenir unes plantes obertes lliures d'elements portants.[5] La façana té una doble estructura, amb l'exterior de formigó armat revestit de plaques de vidre, i l'interior amb lamel·les de vidre a una certa distància de la primera, la qual cosa permet obtenir més llum natural i més control tèrmic. Les més de 4.500 finestres retallades en el formigó estructural tenen dispositius lluminosos de tecnologia LED que permeten crear imatges a tot el voltant.
El seu volum pretén recordar la forma d'un guèiser que s'eleva a l'aire. Per aconseguir arrodonir la part alta de la torre, les últimes plantes estan suspeses en voladís.[5] Com a conseqüència de la seva forma inusual, que recorda a la 30 St Mary Axe de Londres (sovint anomenat «el cogombret»), l'edifici és conegut amb diversos sobrenoms, com «el supositori», «l'obús» i altres més escatològics.
Història
[modifica]Fou projectat per l'arquitecte francès Jean Nouvel i construït entre el 1999 i el 2005 com a seu de la companyia Aigües de Barcelona.[5]
La torre va servir com a escenari de les campanades de Cap d'any de Televisió de Catalunya de l'any 2006 i ho va continuar essent fins al 2009.[6]
L'any 2013, va ser adquirida per l'empresa estatunidenca Emin Capital, amb la intenció de transformar-la en un hotel de luxe, sota la marca Grand Hyatt.[7][5] El 2015, Aigües de Barcelona traslladà les seves oficines al polígon industrial de la Zona Franca, i l'any 2017, la moratòria hotelera que impulsà l'ajuntament de la ciutat impedí la seva transformació en un hotel,[8] de manera que es va mantenir el seu ús empresarial i va ser adquirida per Merlin Properties.
El maig del 2018, l'empresa CCC, associada al grup empresarial Facebook, anuncià que llogava vuit plantes de la torre Glòries per instal·lar-s'hi.[9] El juny del mateix any, l'empresa tecnològica de comunicacions Oracle, ja present des de 2007 a Barcelona anuncià que llogava tres plantes de la torre.[10]
El novembre del 2021 es va anunciar que s'habilitaria un mirador al capdamunt, que actuaria també com espai multidisplinar. Era previst que s'obrís al públic la primavera del 2022.[11]
Escalades
[modifica]El 2016, l'escalador urbà Alain Robert va grimpar per l'exterior de la torre des del terra fins al cim.[12] El 2019, els escaladors Leo Urban i Nico Mathieux també van fer-ho però en aquest cas sense cap tipus de corda ni protecció.[13] El 27 d'agost del 2020, Leo Urban va repetir la pujada una altra vegada en solitari sense cordes, casc ni sabates.[14]
Referències
[modifica]- ↑ «Torre Glòries». Guia BCN. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Merlin compra la Torre Agbar por 142 millones». Expansión, 12-01-2017.
- ↑ «torre Agbar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Torre Agbar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Torre Agbar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 desembre 2017].
- ↑ «Les campanades de cap d'any des de la Torre Agbar els tres anys vinents», 12-06-2007.
- ↑ Álvarez, Dolors «Un grupo inversor compra la torre Agbar para abrir un hotel Grand Hyatt». La Vanguardia, 16-11-2013.
- ↑ Baquero, Camilo S. «Las trabas de Colau entierran el hotel de la torre Agbar de Barcelona» (en castellà). EL PAÍS, 12-01-2017.
- ↑ «Facebook s'instal·la a la Torre Glòries». Betevé, 07-05-2018.
- ↑ «La tecnològica Oracle s'instal·larà a la Torre Glòries de Barcelon». Diari Ara, 16-07-2018.
- ↑ «La Torre Glòries obrirà al públic el seu mirador», 02-11-2021.
- ↑ «Spiderman francès escala la Torre Agbar». Diari Ara- versió digital, 25-11-2016. [Consulta: 26 gener 2018].
- ↑ «El resident Leo Urban escala la Torre Glòries de Barcelona per fer-se un 'selfie'» (en catalan). [Consulta: 21 novembre 2019].
- ↑ «Successos. Un home es llança a escalar la Torre Glòries sense cordes ni arnesos». Catalunya Diari, 27-08-2020. Arxivat de l'original el 28-08-2020.