Manuel Joaquim Raspall i Mayol

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de: Joaquim Raspall)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joaquim Manuel Raspall

Informació Personal
Nom Joaquim Manuel Raspall
Nascut el 24 de maig de 1877
Nascut a la Garriga
Mort el 15 de setembre de 1937
Mort a la Garriga
Obra
Principals edificis Alqueria Cloelia, Can Millet (l'Ametlla del Vallès), Casa Barbey (la Garriga); el Molino.
Principals dissenys Planejament urbanístic de l'Ametlla del Vallès, la Garriga i Granollers (1905-1920)

Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) fou un arquitecte modernista i noucentista català.

Arquitecte d'un modernisme tardà, no arribà a tenir la fama dels seus predecessors i mestres Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch que havien gaudit de l'interès de les grans fortunes i els mecenes entre els seus clients. Però Raspall va saber adaptar-se a un temps canviant i la seva obra va del modernisme al noucentisme per acabar en un déco incipient, construint el que tocava en cada moment i evolucionant d'estil i de tipus d'edificació. Les seves obres principals a la Garriga i Cardedeu, avui considerades Bé Cultural d'Interès Nacional, van estar a punt de caure sota les excavadores als anys 70. De fet, quasi un 60% dels més de 750 projectes signats han desaparegut. Raspall, a més, actuà com urbanista, ja que fou arquitecte municipal de l'Ametlla del Vallès, la Garriga, Caldes de Montbui i Granollers en un període de creixement que forçà a aquests municipis a desenvolupar un planejament urbanístic vigent fins els anys 80.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Nascut al carrer del Pi de Barcelona, era el segon de quatre germans fruit del matrimoni de Joaquim Raspall i Masferrer, un indià que havia tingut un negoci de cacau i xocolata a L'Havana, i de Mercè Mayol, filla de can Mayol de la plaça situada al carrer dels Banys de la Garriga.

El 22 de febrer de l'any 1906 es va casar amb Esperança Linares.

Va morir, sense deixar descendència, a la casa de la Garriga el 15 de setembre de 1937 i va ser enterrat al cementiri de la Doma.

[edita] Estudis

Després d'estudiar al parvulari, d'una certa renovació pedagògica, de madame Amèlia Sui, va anar al col·legi del Sr. Ignasi Ramon Miró, on destaca pel seu interès per l'escultura. Assistí a classes de dibuix i escultura amb Pelegrí Talarn, fill de l'escultor Domènec Talarn.

Manuel Joaquim Raspall i Mayol va decidir estudiar arquitectura a la festa de la col·locació de la primera pedra del monument a Colom, obra del seu cosí Gaietà Buïgas i Monravà, festa a la que assistiren l'alcalde Rius i Taulet i el bisbe de Barcelona Dr. Jaume Català i Albosa. Estudià arquitectura a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona entre el 1891 i 1904, on va ser deixeble de l'arquitecte Lluís Domènech i Muntaner i Josep Puig i Cadafalch. L'any 1898, participà a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona amb unes aquarel·les.

[edita] Activitats culturals i socials

A més de la feina d'arquitecte, Raspall alternava la vida i el treball al seu domicili i despatx al carrer Colominas núm. 2 de Barcelona, amb les estades a la Garriga i les tertúlies al balneari Blancafort i a la Fonda Europa de Granollers, freqüentats per intel·lectuals i polítics, com Cambó, Rusiñol, Eugeni d'Ors o Josep Maria de Sagarra.

Va ser un dels promotors de les festes modernistes "Teatre de la Naturalesa" celebrades al bosc de can Terrers (la Garriga) entre 1910 i 1914, a les que assistiren milers de persones. El 1928 confeccionà la primera catifa de flors per les festes de Corpus a la Garriga, davant de Can Raspall.

Va col·laborar en entitats, associacions i actes culturals diversos. Escrivia a la premsa comarcal. Entre l'11 de juliol de 1914 i 15 de desembre de 1917 va col·laborar al setmanari La Comarca de Granollers. El 6 de desembre de 1925 publicà a La Gralla de Granollers i el 1924 dibuixà la capçalera del Diari de Granollers, en el qual col·laborà fins al 10 de desembre de 1929. Va escriure la lletra la sardana, "Els canonges de Granollers" musicada per Josep Maria Ruera i Pinart.

Paral·lelament, va assajar altres camps culturals com la pintura i la literatura, escrivint i estrenant diverses obres de teatre, d'entre les quals ens han arribat Lo pessebre (1894) i De 2 a 4 consulta (1897).

[edita] Activitat professional

La reforma integral de la casa de la seva mare va ser la seva primera obra, el 1903, abans i tot d'acabar la carrera. És la seva única obra neogòtica amb semblances a "Els Quatre Gats" de Josep Puig i Cadafalch.

Just quan ell finalitza la carrera el 1905, es regulà l'obligatorietat que els municipis incorporessin en plantilla un arquitecte municipal. El mateix any, Raspall va ser nomenat arquitecte municipal de Cardedeu.

El 14 de gener de 1906 fou nomenat arquitecte de l'Ametlla del Vallès i l'1 d'agost del mateix any ho fou de la Garriga. El setembre de 1907 ho va ser de Granollers i l'any 1909 de Caldes de Montbui. Anys més tard, entre 1924 i 1931 també ho serà de Montmeló. Des d'aquesta responsabilitat, a Raspall li va correspondre liderar el planejament urbanístic i la creació dels eixamples d'uns pobles que es transformaven d'una agricultura decadent de finals del segle XIX, cap a una lleugera industrialització i, especialment, una forta demanda del que, ara coneixem, com a sector serveis, potenciat per l'arribada del ferrocarril.

El fenomen social de l'estiueig que va caracteritzar el Vallès Oriental a principis del segle XX coincideix de ple amb l'activitat de Raspall, fet que orientarà una part de la seva obra a cases jardí per a estiuejants –principalment de Barcelona- ubicades en aquesta comarca. Amb tot, la seva condició d'arquitecte municipal li va permetre construir obres civils com ara els safareigs municipals i la font a la Garriga o l'ajuntament de l'Ametlla del Vallès. La forta activitat constructiva de les classes benestants que adopten el modernisme, també és seguida per clients locals de la Garriga i Cardedeu que construeixen mansions per a ús personal o per ser llogades als nouvinguts. Amb tot, també trobem dins la seva obra habitatges més senzills, especialment a la darrera època, a on la seva influència només s'aprecia als elements decoratius de la façana.

Penjador i paraigüer. Casa Golferichs. Cardedeu

El seu interès pel teatre també va arribar a les seves construccions al ser un home preocupat pels aspectes culturals. A Barcelona va construir El Molino, el teatre Còmic, el Gran Via i l'España.

Butaca basculant de Can Viader

Menys coneguda és la seva faceta de dissenyador. La seva aportació als acabats interiors arriba a ser integral, seleccionant o dissenyant els elements d'acabat: llars de foc, làmpades o mobles, com a la casa Barbey o a la botiga Teixidor. Alguns d'aquests dissenys res tenen a veure amb l'arquitectura i més aviat sembla que ho entenia com un complement a la seva polifacètica activitat com és el cas de la capçalera del Diari de Granollers, la butaca basculant de la casa Viader, el paraigüer de la casa Golferichs-Rovellats o la coberteria de la Fonda Europa feta amb motiu de la visita del rei Alfons XIII a Granollers.


Raspall és un dels arquitectes de la seva generació que més va treballar al llarg de quasi trenta anys de professió, amb més de 750 intervencions documentades. Tot i que se'l coneix com un arquitecte modernista, el conjunt de la seva obra va evolucionar des de l'estètica modernista (1903-1914) a la noucentista (1914-1926) i, finalment la déco (a partir de 1926).


[edita] Trets característics del seu estil

Raspall incorpora en cada moment els elements més significatius dels estils arquitectònics contemporanis, i es caracteritza per la creació d'un llenguatge propi, en certa manera individualista.

[edita] Formes

 Són constants en el seu estil l'ús de certes formes de la natura, medallons amb cintes, l'ornamentació de les llindes de finestres i portes. En els primers períodes les cintes i medallons segueixen un estil d'aproximació a les formes florals i perfils curvilinis. A mida que avancem en el temps, les formes es tornen rectilínies i acabaran sent geomètriques.

[edita] Materials

 El sòcol de pedra, que mantindrà en tots els períodes.

Pedra o esgrafiat a les façanes, normalment de forma molt discreta, donant un toc de personalitat als capcers o decorant alguna finestres.

En tots els períodes utilitza el totxo per a fer llindes, arcades sovint decoratives, o per subratllar les formes amb una lleugera impostació i donar caràcter a portes i finestres. Són característiques la col·locació en forma d'escala invertida.

[edita] Ceràmica i mosaic

 Utilitzà el trencadís i ceràmica per afegir color a les tanques exteriors, als ampits, bancs, xemeneies i columnes.

La ceràmica de dissenys florals, típica del modernisme, la fa servir per als arrambadors, als porxos i escales. El mosaic l'utilitzà en elements emblemàtics com ara els escuts de caire catalanista que els seus clients gustaven de lluir a façanes o llars de foc.

Col·laborà amb Raspall com a mosaïcista, en Lluís Brú i Salelles amb més de vint col·laboracions documentades, entre les quals una part dels treballs del Cementiri de Cardedeu, la botiga Teixidor a Barcelona i la Casa Barbey a la Garriga.

[edita] Vitralls

 Els colors pastel són l'element principal en els vitralls que remeten a temes florals i vegetals. Varen ser un dels elements importants de la decoració raspalliana amb 27 obres documentades, si be els dissenys més sofisticats són al període modernista i la seva presència minvà als posteriors.

[edita] Forja
El ferro forjat sempre hi serà present, si bé evolucionant des de les formes més sofisticades del modernisme a la corba predominant a l'etapa noucentista i, finalment, utilitzant les formes geomètriques en el darrer període.

En els treballs de forja, destaca l'obra dels Canamassas de la Garriga, que varen treballar a l'Exposició Internacional de 1929 a Barcelona.

[edita] Període Modernista (1903-1914)

Villa Helius recull el mosaic, l'esgrafiat i la forja modernista utilitzat per Raspall

Incorpora les impostes de ceràmica amb doble filet, les llindes corbades, el trencadís, el mosaic i els esgrafiats. Un altre element característic d'aquesta etapa és l'ornamentació amb aplacats d'obra, representant cintes i florons.

La forja juga un paper fonamental en baranes reixes i portalades amb la forma de cop de fuet, característica dels edificis modernistes.

Amb un modernisme sense estridències destaquen els capcers i les xemeneies com a peces més decorades. En els esgrafiats, habitualment sobris amb excepcions com la Casa Viader a Cardedeu, Raspall dona un paper important al color. Cada casa té una tonalitat específica. Aquest aspecte ressalta de forma singular a la mansana Raspall de la Garriga on trobem quatre de les millors obres cadascuna amb un color propi que, més enllà de l'esgrafiat, apareix a la ceràmica, les tanques del jardí i les finestres, imprimint una personalitat singular.

Quan no utilitza esgrafiats, opta per la pedra nua, amb semblança als murs de les masies de la zona. A l'Ametlla del Vallès trobem algunes de les obres més genuïnes d'aquest període (el cafè del Dr. Bassa, Cal Barber), sí bé les cases-jardí modernistes més espectaculars són les de la Garriga (mansana Raspall, cases de Joan Colom,..) i Cardedeu (Alqueria Cloelia, Casa Viader,..).

Destaquen també el disseny de les finestres pseudo-geminades unides per la part corba, trencant els cànons arquitectònics mes bàsics.

l'Ametlla del Vallès

Cardedeu

la Garriga

[edita] Període Noucentista (1914-1926)

El noucentisme apareix com a reacció al modernisme, i cerca la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat. En l'obra de Raspall, la influència d'aquest moviment es troba en què reforça els acabats esgrafiats i simplifica la forja cap a formes més curvilínies, però sense sofisticacions. Apareixen algunes finestres de mansarda. Els vitralls adopten una estructura de fusta en lloc d'emplomat.

Manté el sòcol de pedra i el totxo en imposta per a emmarcar finestres.

D'aquest període destaca el cementiri de Cardedeu, fet en granit, l'asil "La Caritat" de la Garriga, la granja Viader de Cardedeu i el teatre el Molino de Barcelona.

[edita] Període Déco(1926-1933)

La majoria de les obres d'aquest període les trobem a Cardedeu i Granollers i es tracta de cases senzilles entre mitgeres, habitualment de planta baixa. Bàsicament ubicades als eixamples d'aquestes viles, moltes han desaparegut en els darrers anys del segle XX, període de gran transformació, sovint poc controlada.

A la senzillesa de les edificacions, s'afegeix la simplicitat de l'estil. Les façanes son arrebossades amb dibuixos geomètrics i reixes de formes lineals. De les cases no desaparegudes d'aquest període destaquen la casa Morgades, Agustí i Miró, totes de Cardedeu, i les cases Mònic de Granollers.

[edita] Obra

[edita] L'Ametlla del Vallès

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1904 Cal Barber Pg. Torregasa 5 Construïda per a Jaume Alerm i Monrós per a instal·lar una barberia Ben conservat
1905 Reformes a Can Bachs Pça. Vella 1 Masia del segle XVI, a on Raspall va fer una torre i un terrat amb barana de totxo. Eugeni Xammar, que era contrari a l'estil de Raspall, l'acusa a les seves memòries d'haver "destrossat" les finestres del primer pis, punt aquest no confirmat. Regular
1906 El cafè del Dr. Bassa Pg. Torregasa 25 L'alcalde, Dr. Sebastià Bassa i Barbany, va cedir uns terrenys per construir un cafè-bar i una sala de teatre annexa. Aquesta segona ha estat molt reformada. Ben conservat
1907 Can Moncau Pça. Església Casa construïda per la família Moncau, va allotjar el forn del poble, fins que el 1930 en Ramon Moncau (1910-2003) el traslladà a la seva actual ubicació. Ben restaurada
1908 Can Millet o Can Xammar de Dalt Ctra. de Puiggraciós Masia originaria del segle XIV-XVII. Adquirida al 1906 per Joan Millet i Pages (germà del director de l'Orfeó Català, Lluís Millet i pare de Fèlix Millet i Maristany, primer president d'Òmnium Cultural), al 1908 va encarregar a Raspall una remodelació integral d’acord a l’estil de l'època. Ben conservada
1910 Escoles i Ajuntament Pça Ajuntament Les obres varen acabar el 1913. Impulsat per la política urbanística del Dr. Bassa, les obres varen ser finançades per Sebastià Torres, propietari de Can Camp. Actualment, les oficines municipals ocupen totes les instal·lacions. Ben conservat
1910 Casa Ignasi Solà C/Pompeu Fabra 2 Sense documentació Regular
1911-1912 Escalinata d'accés a Sant Genís de l'Ametlla . Pça. Església El trasllat del cementiri de la porta de l’església a la ubicació actual va permetre la reforma feta per Raspall. Alterada al 1939
1932 Font pública C/Pompeu Fabra Sense documentació Regular

[edita] Barcelona

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1904 Residencial La Salle C/ Joan de la Salle, 18-40 Conegut també com "Casa Sofia Cuadros de Fournier", per la propietària que la va encarregar. És un edifici modernista actualment dedicat a residència per a religiosos, de planta baixa i dues plantes, coronat per una coberta a dues aigües interrompuda per una torre-mirador que apareix en una de les façanes laterals. Motius ornamentals a les façanes, els encerclats de les obertures, els esgrafiats de coronament de l'edifici i els elements de forja del mirador. ben conservat
1904 Casa Carme Golferichs Losada Riera de Sant Miquel, 26 Es tracta d'una reforma interior d'un habitatge prexistent per a la germana de Macari Golferichs, propietari de la Casa Golferichs. Desapareguda
1905 Casa habitatges Magí Llobet Sala C/ Tapioles, 49 - 51 Dos edificis bessons de cinc plantes. Amb força decoració, en els quals Raspall assaja solucions que després aplicaria en alguns dels teatres que s'han perdut, com són la barreja de materials en façana, cornises de ceràmica, o les solucions dels balcons que recorden les llotges de teatre. Destaca la pedra de la planta baixa amb uns emmarcats d'art nouveau amb tocs vegetals i el singular coronament de l'edifici, on es barregen ceràmica, maó vist, esgrafiat i elements metàl·lics, amb un desenvolupament estètic de clara influència sezession. Als medallons del coronament figuren les dates d'acabament:1906 i 1907. Correcte
1905 Taller per a Pere Soler C/ Piquer, 35 La planta baixa d'aquest edifici totalment reformat, manté la construcció original de pedra amb finestres rematades en maó, amb un disseny de tres buits i llinda curvilínia que més tard farà servir a l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Correcte
1906 Teatre Còmic Av. Paral·lel i C/ Cabanyes Fet a on havia hagut un magatzem de Guillem Juncà, també construït per Raspall en 1905. El teatre va ser ampliat al 1915. Desaparegut
1906-1908 Reformes a Vil·la Helius C/Panamà 13 Construcció original de 1866 d'Antoni Rovira i Trias. Encàrrec posterior de Francisco Granés a Raspall, és un edifici aïllat de tres plantes amb coberta a dues aigües, amb una de quadrada adossada a un dels laterals, també amb coberta a dues vessants. Els paraments són estucats amb esgrafiats al voltant de les obertures i sota els ràfecs.

Restaurada fa poc temps, encara conserva la distribució dels espais interiors i alguns dels elements modernistes, com ara la xemeneia de la planta baixa o la reixa de la porta d'accés pel carrer Panamà.

 Ben restaurat
1907 Nau Industrial de Manuel Larratea Catalan C/ Pujades, 97 Petita nau industrial modernista amb materials i elements usats per Raspall a la zona del Vallès: pedra carejada, maó vist, estucat planxat i elements ceràmics i de ferro forjat combinats entre si.

Les dues finestres a banda i banda de la porta, tenen interessants reixes de ferro forjat. Es tracta d'una obra menor però molt representativa.

 Regular
1907 Reforma Casa d'habitatges Rosa Espluga Rda. Sant Antoni 22 Destaca la tribuna del principal amb vitralls i una forja singular. Regular
1908 Pilar Cabot C/ Laforja 53 Ampliació de dues plantes en un edifici pre-existent ?
1908 Teatro del Triunfo C/ Rec Comtal, 20 Sense documentació Desaparegut
1908 Reforma del Palau Nadal (abans Palau Mornau) C/Ample, 35 Palau del segle XIV que pertanyé als Santcliment i als Mornau fins al segle XX quan l'adquireix Joan Nadal de Vilardaga i n'encarrega una reforma, de la que destaquen els treballs de forja i els vitralls, especialment els de la galeria del primer pis. A l'interior, destaquen els treballs dels sostres, la magnífica xemeneia del saló i el pati interior, cobert per una claraboia emplomada. Restaurat, si be la façana presenta algun deteriorament
1909 Teatro Granvia Gran via Corts Catalanes - Roger de Llúria Raspall fa una reforma i ampliació per encàrrec d'Andreu Mestres. A la seva ubicació, actualment s'hi troba l’hotel Ritz Desaparegut
1909 Casa d'habitatges Josep Filella C/Balmes 149 La més gran de les cases d'habitatges que continuen en peu. Originàriament, tenia tribunes a les cantonades. Regular
1909 Velòdrom Parque de los Sports (construcció efímera) C/Muntaner - Casanovas - París - Londres Raspall construí, per encàrrec d’uns belgues, un velòdrom en fusta a Barcelona. Va durar escassament dos anys. Estava ubicat al carrer Muntaner a prop d’on, més tard és va construir el bar Velòdrom, fet per Manuel Pastor, un gran aficionat al ciclisme qui pot ser es va inspirar en aquesta instal·lació per anomenar el bar. Desaparegut
1911 Botiga "Casa Teixidor" Rda. de Sant Pere 16 El comerç estava dedicat a papereria i material per a belles arts i havia estat fundat al carrer Regomir en 1847 per Josep Teixidor i Busquets. Els seus successors decidiren traslladar-lo i encarreguen a Raspall la seva decoració en la que col·laborà Lluís Brú. Va existir fins l’any 1995. Actualment és una òptica que ha respectat prou be la decoració original. Ben conservada
1911 Magatzems Germans Buxeres C/Comerç 32 Sense documentació Desapareguts
1912 Cine Ideal C/Doctor Trueta 196-198 Conjunt de dues naus industrials en planta baixa obra de Josep Pujol i Brull que Raspall va adaptar per tal d'encabir el Cinema Ideal. Resten a la façana dos capitells i un relleu a sobre d'una de les portes amb el símbol de Mercuri i una serp, possiblement relacionats amb l'activitat productiva original, que no ha pogut ser confirmada documentalment. Regular. Actualment és un magatzem.
1912 Edifici d'habitatges Josep Filella C/Mallorca 315 Edifici en un sobri i elegant estil noucentista Correcte
1912 Casa Clara Lluch C/Elisi, 20 Reforma i ampliació de 3 plantes Correcte
1913 El Molino C/ Vilà-Vilà 99 Raspall realitza la decoració interior i la façana. Les aspes del molí, a imitació del Moulin Rouge parisenc són dels anys 30. En procés de remodelació
1913 Edifici d'habitatges Francesc Puig Carbó Pl. Santa Madrona, 2 Edifici d'habitatges plurifamiliar de cinc plantes que es desenvolupa formalment i compositiva sota esquemes noucentistes, amb solucions decoratives del darrer modernisme amb formes de clares arrels sezessionistes, com ara els coronaments dels pilars de càrrega o les llindes de totes les obertures. Correcte
1913 Edifici d'habitatges Antoni Eduard Atges. Al núm. 88 hi havia una altre casa feta per al mateix promotor, avui desapareguda. Mallorca 90 Sense documentació Correcte
1914 Ampliació edifici d'habitatges Josep Faura Roca Pl. Santa Madrona, 1 Edifici original de planta i pis que Raspall amplià en tres plantes i reformà la façana. Es va desenvolupar sota esquemes noucentistes encara amb solucions ornamentals del darrer modernisme. Les dues primeres plantes tenen les llindes decorades. Les façanes estan tractades amb estuc que imita carreus. Regular
1914 Edifici d'habitatges Josep Filella Girona 129 Transició al noucentisme mantenint detalls modernistes en la part superior de l'edifici Regular
1914 Reforma de la façana per a Miquel Fusté Ptge. Mercader, 8 Sense documentació. Regular
1914 Teatro España Gran Via-Paral·lel Va ser un encàrrec de Josep Garcia. La foto és de 1915-1920. Desaparegut
1914 Casa d'habitatges per Dolors Pujol C/ Torrent de l'Olla, 188 Sense documentació. Correcte
1915 la Monumental Gran via de les Corts Catalanes i Marina Aleshores anomenada “el Sport” . L’obra encarregada a Raspall per Josep González, Rafael Alba i Luis del Castillo, tenia una façana d’estil noucentista. Posteriorment s’encarregà a Ignasi Mas afegir una corona exterior acabada el 1916, què és la façana que actualment veiem. Ben conservada

1917 Cine Monumental C/ Sant Pau 89-91 Encarregat per Josep Fàbregas Moragas. Desaparegut
1919 Casa Jordi Pascual del Rio C/ Anglí 58 Sense documentació Correcte
1920 Antiga seu de l'Aliança del Poble Nou Rbla. Poble Nou i Doctor Trueta L'antiga seu de l'Aliança del Poble Nou va estar ubicada en un magatzem d'Ignasi Sala Massaguer transformada per Raspall Desapareguda
1921 Edifici habitatges per a Francesc Chico Bailen 145 Sense documentació. Correcte
1921 Casa Ramon Dachs C/Raset Sense documentació. Desapareguda
1922 Fàbrica Manuel Colom, "Forn de Sant Jaume" Placeta Sant Miquel Arquitectura emmarcada dins el període noucentista. El caràcter industrial es fa evident en la mida i els grans i nombrosos finestrals d'aquest edifici de quatre plantes (amb una remunta força correcta). Entre els elements ornamentals, trobem els grans medallons de la part alta i a la porta central dels baixos –ara convertida en finestra– amb garlandes envoltant un medalló amb una imatge en relleu de Sant Jaume Matamoros, el nom del qual figura a l'edifici. Reconvertit en l'IES Vila de Gràcia (1992)

1924 Casa Isidre Castellà i Elvira Nogué Av. Meridiana 103 i C/Corunya (anteriorment carrer Catalunya) Sense documentació. Correcta
1926 Edifici habitatges per a Eleuteri Chico C/ Provença 424 Sense documentació. Correcte
1927 Magatzem per a Josep Bayer C/Almogavars 18-20 i Nàpols 35-39 Sense documentació. Desaparegut
1933 Casa José Obiol i Angela Antonino C/Hedilla, 39 Sense documentació. Desapareguda
1933 Edifici habitatges per a Josep Bossy Gran Via-Rocafort Sense documentació. Desaparegut
? Teatre Principal de Gràcia  ? incendiat el 1908 Desaparegut

[edita] Caldes de Montbui

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1910 Casa Massana Psg. del Remei Obra atribuïda a Raspall, és un conjunt de dues cases de planta baixa amb una important obra de forja. També es coneix com a "Casa Josep Samsó". Regular
1922 Reforma de la Font del Lleó Pça.Font del Lleó originària de 1581, amb la reforma Raspall li incorporà el monument amb el lleó. Correcte
1922 Quiosc Pça.de l'Àngel Ha estat molt modificat, especialment les finestres. Correcte
1932 Casa i botiga de Francisco Martí C/Granollers, 8 Sense documentació Desapareguda
1933 Casa Josep Masclaus C/Francesc Layret Sense documentació Desapareguda
1933 Casa Gabriel Banús C/Estació Sense documentació Desapareguda
1933 Casa Salvador Miró C/Estació Sense documentació Desapareguda
1933 Casa Josefa Poch C/Aribau Sense documentació Desapareguda

[edita] Canovelles

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1933 Casa Josep Poch i Noguer Crta. Belulla-Coll de la Manya Sense documentació  ?

[edita] Cardedeu

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1904 Casa Mercè Espinach “Alqueria Cloelia” Gran via de Tomàs Balbey 40 Una de les primeres i més destacades obres modernistes de Raspall. El nom de Cloelia -nom d'una mítica heroïna romana- és adoptat per la propietària al produir-se el descobriment de l'asteroide 661 Cloelia en 1908, és a dir, posterior a la seva construcció. Ben conservada, tot i que va perdre part de la finca per a ser urbanitzada.
1906 Reforma la casa d'Alfred Santamaria Av. Rei en Jaume, 31 Molt modificada posteriorment. Correcte
1907 Casa d'Esteve Agustí Ctra. de Barcelona, 108 Desapareguda
1908 Casa Carme Golferichs Losada Vda. de Masó C/Hospital, 26 Raspall ja havia fet un edifici a Barcelona per a Carme Golferichs en 1904. Té un destacat conjunt de vidrieres amb vitralls emplomats de dibuixos plenament modernistes, així com les reixes i baranes del balcó. Va ser reformada, també per Raspall, al 1917. Ben conservada
1908 Casa Clavell Bot Pça. Església 9 Casa reformada per encàrrec d'Antoni Clavell i Bot. Destaquen el coronament superior amb les finestres del primer pis i la barana del terrat. Ben conservada
1908 Ca l'Arquer Plaça Major, 1 Casa per a Francesca Arquer. La datació que apareix a la façana (1926) correspon a una intervenció posterior. Les finestres de la planta baixa (avui convertides en porta d'un establiment comercial) tenen la forma semi-circular característica de Raspall. Ben conservada
1908 Casa Francesc Granés C/Sant Miquel, 7 Casa en planta que dóna a dos carrers. Porta d'accés i façana posterior modificada. Regular
1909-1912 Salvador Clavell
"Cal Peó"		 C/Montseny 5 i 7 Casa i magatzem de gra i farines de Salvador Clavell El magatzem ha sofert alguna modificació per adaptar-lo a altres usos.
1909 Casa Joan Bartrés Av. Rei en Jaume Sense documentació  ?
1910 Masia Joan Niella - Can Cuiàs Crta. Cànoves, Km. 1,7 Es troba a tocar de la masia de Can Cuiàs i va ser encarregada per l'indià Joan Niella. Ben conservada.
1910 Casa Joan Alsina Av. Rei en Jaume, 18 Habitatge atribuït a Raspall. correcte
1910 Can Serra Gran via Tomàs Balvey, 24 Regular
1910 Casa Josep Ruaix Gran via Tomàs Balvey, 26 Regular
1911 Casa de Francesc Rosas Pau Gesa n° 45 Sense documentació. En molt mal estat
1913 Casa Josep Torruella Av. Rei en Jaume, 3 Desapareguda en 2007
1914 Casa Joan Bartrés Gran via Tomas Balvey Sense documentació  ?
1915 Casa Joan Balvey Crta.Cànoves, 9 Una de les primeres cases de l'eixample dissenyat per Raspall. En molt mal estat
1915 Cases Josep Torruella Av. Rei en Jaume, 5 i 7 Desapareguda en 2007
1915 Cases Josep Torruella  ?? sense documentació  ?
1915 Cases Josep Viñals Av. Rei en Jaume, 9 i 11 Cases molt senzilles i que han patit forces modificacions Regular
1916 Cases Josep Pericas i Rosselló Av. Rei en Jaume, 217 Cases de vilatans d'estil senzill i amb mostres modernistes als esgrafiats de la façana Regular
1916 Cases Magí Torruella Av. Rei en Jaume, 185-187 Una de les dues cases ha estat ampliada en un pis. L'atre ha sofert una intervenció a la planta baixa per instal·lar-hi un local comercial. Els trets decoratius de la faça el conserven ambdues. Regular
1917-1922 Torre Marc Viader i Bas C/ Teresa Oller 10-14 Construïda a partir de 3 cases del segle XVIII per a Marc Viader, propietari de la Granja Viader. La façana principal dóna a la pça. Viader, si bé al 1922 és produí una reforma a la façana del carrer Teresa Oller, a on Raspall creà uns esgrafiats i uns arrambadors de ceràmica que donessin continuïtat al conjunt. Ben conservada
1917 Font pública C/Angel Guimerà Sense documentació  ?
1917 Casa Josep Viñals Psg. Pau Gesa, 55 Atribuïda a Raspall, es tracta d'una casa senzilla de vilatans Regular
1918 Cementiri Pg. Del Cementiri L'obra de Raspall es concreta en la tanca, porta i la distribució, destacant el grup de panteons que es troba just a l'entrar al recinte, entre ells el de la família Viader amb escultures d'Enric Clarassó i Dandí. Correcte
1920 Casa Josep Bas Crta. Cànoves, 72 Habitatge noucentista de dues plantes amb un acroteri curvilíni. Destaquen les ceràmiques impostades a les dues façanes. Ben restaurada
1920 Ca l'Espargueró Crta. Cànoves, 80 Casa noucentista de planta baixa i de constitució molt senzilla. Regular
1920 Casa Joaquim Ricós Crta. Cànoves, 32 Casa noucentista amb façanes a dos carrers de dues plantes i golfes. Els llindes de les finestres del primer pis presenten un acabat en una mena de trencadís de granit. Les baranes dels balcons han estat modificades. Correcte
1920 Casa Joan Felip C/Dr. Reig, 19 Atribuida a Raspall. Es tracta d'un habitatge aïllat de planta i golfes amb mansardes als quatre vents. Correcte
1923 Casa Ricós Crta. Cànoves, 82 Casa encàrrec d'Amadeu (o Ramon) Ricós i Roig com a residència d'estiueig. Destaca el jardí amb una construcció aïllada per a garatge en el mateix estil i la tanca del carrer (1924) amb uns treballs de forja destacables a la tanca i porta que varen ser afegides en 1924. Ben conservada
1923 Casa Pere Maurí Crta. Cànoves, 68-70 Habitatge molt senzill de planta baixa. Té un garatge adossat, probablement, amb posterioritat. Destaquen el capcir de la casa (amb data) i del garatge fet amb totxo i detalls ceràmics. Molt degradat
1923 Casa Tomàs Elies i Aimerich Crta. Cànoves, 83 Casa senzilla de planta baixa. Ha tingut modificacions com es pot deduir de les finestres aparegudes a la façana lateral. Regular
1924 Casa Joan Lorenzo C/Sant Josep Oriol, 25 Casa senzilla de planta baixa amb pati-jardí. Correcte
1925 La granja Viader [1] Riera de Vallfornés s/n Marc Viader, empresari lleter de Cardedeu amb comerç a Barcelona, i pare de Joan Viader, inventor del Cacaolat, encarregà a Raspall la construcció d'una granja moderna i modèlica. Del conjunt d'edificis que la formen, el més destacat és el dedicat a l'habitatge privat. Molt degradada
1926 Casa Clementina Artigas Pça. Sant Joan - C/ de Baix 9 Casa entremitgeres a la zona central de la població Regular
1927 Casa Ramon Llivina Av. Rei en Jaume, 233 regular
1927 Casa Pere Forns C/ Dr. Reig, 40 Va sofrir canvis en una restauració de 1943. Regular
1927 Casa Eugeni Casanovas C/ Lluís Llibre 35 Habitatge de planta i un pis arrebossat i sense impostes, llevat d'unes mènsules sota el balcó. Destacable al forja noucentista. Correcte
1928 Casa Alfred Riollo C/ Sant Josep Oriol 22 La construcció final difereix lleugerament amb el projecte Correcte
1930 Cases Joan Codina Terrades Av. Rei en Jaume, 78-80 Cases signades pels arquitectes Eduard Balcells i Raspall. L'obra va tenir algunes modificacions per adaptar-la a la urbanització de la carretera de Dosrius (amb qui fa cantonada) que no va estar acabada fins el 1935. Regular
1930 Casa Morgades C/ Dr. Klein 9 Casa d'estil noucentista a on sembla que havia viscut el Dr. Klein que dóna nom al carrer. Ben conservada
1930 Casa Rafaela Herrera Suarez Av. Rei en Jaume 76 Casa de traços senzills i d'orientació déco. Modificada amb poca cura. regular
1931 Casa Albert Bonamusa C/ Eduard Corbella 2 Casa en planta amb façana a dos carrers regular
1930 Cafe del Centre Psg. Pau Gesa 20 Reconvertit en habitatge unifamiliar regular
1930 Els Pinetons Parc dels Pinetons Parc inserit dins del projecte d'eixample urbanístic de Cardedeu. Concebut per gaudir d'un espai de bosc dins la zona urbana. La seva font de granit, coronada per un fanal de formes geomètriques també va ser dissenyada pel mateix arquitecte. Ben conservat
1930 Tanca de la casa Lluís Llibre i Blanch Pça. Església 6-8 Sense documentació Desapareguda
1932 Casa Borràs Crta. Cànovas, 22 Casa d'estil noucentista i feta en pedra va ser encarregada per Amadeu Borràs i Font, industrial de Cardedeu Ben conservada
1932 Casa Miró  ?? Sense documentació  ?
1932 Casa Joan Carbonell Sabota Av. Àngel Guimerà 40-42 Casa en pedra, similar a algunes del primer període, però amb finestres, llindes i forja noucentista. Correcte
1932 Torre Adolf Agustí Av. Àngel Guimerà 225 Casa aïllada d'estil molt sobri amb un capcer curvilini que ha estat decorat en tons blaus. Correcte
1933 Teatre Esbarjo C/ Lluís Llibre, s/n "Patronat catòlic", d’estil déco, va ser construït a iniciativa de la parròquia i amb la col·laboració popular. Va servir durant molt de temps com a cinema infantil i teatre, vinculat sobretot al moviment fejocista. Correcte
1933 Casa Adolf Agustí Av. Àngel Guimerà 228 Habitatge unifamiliar aïllat de dues plantes sense cap element destacable que identifiqui l'estil Raspall. Correcte
1933 Casa Adolf Agustí Av. Àngel Guimerà 232 Habitatge unifamiliar aïllat de planta baixa, amb un capcer i llindes amb dibuixos déco. Correcte
1933 Manuel Vallès Av. Àngel Guimerà 226 Habitatge unifamiliar aïllat de planta i pis Correcte
1933 Francesc Cruells Pericàs Av. Àngel Guimerà 28 Dues cases entremigeres de planta baixa i molt senzilles. Una d'elles ha estat modificada. Degradat
1933 Casa Juan Casadevall C/bisbe Dr. Reig i C/ Cervantes La casa va ser totalment transformada als anys 60-70. De l'original, només es conserven els pilars d'accés al jardí amb un escut del propietari. Desapareguda
1933 Casa Rosa i Assumpció Miró Puigvert Crta. Dosrius 14 Casa d'estil noucentista Regular

[edita] Centelles

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1907 Casa Salvador Ripoll Amb línies modernistes senzilles destaquen els vitralls de les finestres de la planta baixa i els capcers que no estan ubicats a la façana, sinó als laterals. Correcte
1914 Casa Josep Oller Passeig Edifici original del segle XVII reformat entre 1914 i 1917 per Raspall i conegut actualment com "can Gaudi". Destaca l'obra de forma per la seva originalitat. Regular
1922 Bancs i fanals del passeig Passeig Raspall urbanitzà la zona del passeig i crea uns bancs amb fanal de forja incorporat. Fets en granit, material que treballava en aquella època, com també destaca en el cementiri de Cardedeu. Ben conservats
1922 Tanca del jardí de la finca Pratmarsó Passeig Quan Raspall urbanitzà la zona del passeig, fa al mateix temps la tanca del jardí de la finca de Pau Pratmarsó que delimita el passeig i el separa de la riera que hi ha dins l'esmentada finca. Ben conservats

[edita] el Figaró

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1908 Reforma de Can Gallart C/ Jacint Verdaguer 77 Coneguda popularment com "l'Ave Maria" pel medalló amb aquesta inscripció que hi ha a la façana sud de la torre. És una torre-jardi reformada per Raspall amb una esvelta torre i amb ceràmica blanca i blava. Regular. S'ha subdividit en diversos habitatges.
1910 Ajuntament d'el Figaró Crta. de Ribes 42-44 Ubicat a les antigues escoles. La seva construcció remarcà el caràcter de la -en aquell moment- nova carretera de Ribes, en substitució del carrer Major. Ben restaurat
1910 Casa Espelta C/ Mossen Cinto Verdaguer Correcte
1911 Can Xicola Pça Major, 1 Correcte
1915 Vil·la Rosita i VIl·la Pepita C/ Font d'en Llanes 1-3 Són dues cases bessones amb accés independent. Destaquen especialment els esgrafiats de la façana principal (amb el nom de la casa) i els de la zona d'accés a l'habitatge en conjunt amb un porxo Ben conservades, si bé Vil·la Rosita ha sofert la instal·lació d'una inadequada terrassa a l'alçada del primer pis.

1915 Torre Filella C/ Font d'en Llanes Propietat d'en Josep Filella, promotor que encarregà tres edificis d'habitatges a Raspall en Barcelona. Ha sofert modificacions Regular.
1921 Hotel Congost Crta. de Ribes, 29 Antic hotel que Amadeo Pantaleoni encarregà a Raspall, avui dedicat a llar d'avis. Ha sofert moltes i profundes modificacions. Resta part de l'estructura (torre i cossos principals) i algunes finestres secundàries. Les façanes principals així com l'accés i les cobertes han estat molt modificades. Regular.

[edita] les Franqueses del Vallès

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1908 Reformes en Can Rovira de Villar Llerona Ampliació, per un dels extrems, d'una masia tradicional, eliminant una terrasa pre-existent. Desaparegut
1931-1934 Escola de Llerona Pla de Llerona Actualment és la seu del Consell del Poble de Llerona Ben restaurada
1931-1934 Escola de Marata Crta. de Marata Correcta


[edita] la Garriga

[edita] Les mansanes Raspall

L'arquitecte Lluís Cuspinera, va establir el concepte mansana Raspall[2] com aquella en la qual la totalitat dels edificis es construïren segons el projecte de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall.

A la Garriga, durant els anys 1906-1914, es varen crear sis mansanes Raspall. Ordenades per data d'edificació, podem veure al plànol adjunt la seva ubicació. Actualment, només dues (la 2 i la 4) respecten aquesta definició. La resta han sofert requalificacions parcials amb incorporació de noves construccions o han estat modificades.

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1903 Can Raspall C/ Banys 40 Reforma de la casa materna, “Can Mayol de la plaça” Correcte. En procés de restauració
1903 Josepa Vila Fauria "Can Vila" C/ Banys 78 Obra amb un estil clarament noucentista tot i ser de les seves primeres obres. Conserva uns magnífics vitralls Correcte.
1904 Casa Joan Colom i Capdevila Passeig 39 Regular
1904 Panteó de la família Esturgó Cementiri de la Doma Única obra funerària de Raspall Regular
1904 Casa Sr.Marià Breton Pça. Oliveres, 7 Sense documentació Desapareguda
1904 Cases Maria Bové i Solé C/Calabria, 134 i C/ Bertí Grup de cinc cases iguals, primera mostra d'una construcció "en sèrie" de Raspall. Quatre han desaparegut; la restant està correcta.
1905 Casa Joan Colom i Capdevila Passeig 38 Conegut com el conjunt "Can Durall". La casa del jardiner ha estat habilitada com a habitatge actual. regular
1905 Portalada Cementiri de la Doma Raspall construeix una sòbria portalada amb un arc carpanell de totxo suportat per dos pilars de carreus rematats per un capitell amb una creu. Correcte
1905 Casa Marià Breton C/Samalús 19 Edifici de planta, pis i golfes amb una galeria sobre l'entrada. Va ser enderrocada en 1930. Desapareguda
1905 Casa Lluís Ambròs C/Banys 104 Es tracta de la reforma d'una casa pre-existent Ben conservat
1905 Casa Dr. Gonçal Planas Rda. Carril 24 Raspall va reformar una casa de 1898 amb una façana modernista esgrafiada amb un rètol amb a llegenda "Consultorio Clínico" . A la dècada dels 60 va tornar a ser reformada i ampliada perdent tots els el·lements modernistes. Desapareguda
1905 Casa Lluís Pou i Costa C/Banys 41 Edifici entremigeres amb habitatge i botiga. Regular
1905 Casa Sebastià Bosch i Sala C/Ramon Pascual 48 Ha sofert modificacions, reconstruint-se totalment al 1989, perquè estava en molt mal estat. Correcte
1905 Casa Josep Solé i Borrell, "el café" Plaça de l'Església, 4 Coneguda com "el Café del Centro", era d'estil modernista amb els elements del primer període de Raspall: façana d'estuc a tres colors, medallons amb cintes al coronament, forja a la barana del balcó. Va ser enderrocada en 1976 després d'una forta oposició de l'arquitecte Lluís Cuspinera en uns moments de poca sensibilitat pel patrimoni. Desapareguda
1906 Casa Aureli Diéguez i Mas, “Torre Sant Josep” C/Llerona-Ctra. l'Ametlla, 11 Forma la primera mansana Raspall. Reformada als anys 40, es va modificar l'escala d'accés i les baranes, i va desaparèixer el plafó ceràmic de "sant Josep". La finca, què ocupà tota una illa de cases, es va parcel·lar l'any 1982, perdent la seva identitat. Correcte
1906 Casa Ramon Pujol Valls C/ Banys, 39 i C/ Figueral Desapareguda
1907 Casa Llorenç Passeig, 11 És una de les dues cases de la segona mansana Raspall. L'any 1910 es va construir un edifici de porteria. En unes reformes interiors als anys 50, es retiren els vitralls emplomats. Feta totalment en pedra sense arrebossar i detalls de trencadís en balcons, finestres i en un magnífic capcer. Correcte
1908 Casa Esteve Roqué “Villa Cristina” Passeig, 19 El resultat final difereix força del projecte aprovat. Deteriorada